Montse Marcet

by

Exposició de «Gardinella y el Gran Viaje» a Lectors, al tren!

Anar a “Lectors, al tren!” sempre és una festa i més quan tens la sort de poder admirar els originals d’un llibre. I molt més encara quan és la Montse, la llibretera, qui t’explica fil per randa els detalls ocults de cadascuna de les làmines exposades.

“Lectors al tren!” és un espai còmode, estimulant i amb una bona tria de novetats que sempre tenen una exposició sobre algun llibre que val la pena de conèixer, amb especial atenció a les imatges.

He estat gaudint de “Gardinella y el gran viaje”, un àlbum que ens parla d’una nena, la Gardinella, que emprèn un viatge abandonant el desert dels Silencis amb el seu poble, els “citintos”.

Els citintos són un poble imaginari que podria ser qualsevol poble i per això, veiem com alguns se n’alegren d’emprendre el Gran Viatge, i altres no tant.

Entenem que és una diàspora fugint de no se sap ben bé què, però ens ho imaginem. Pel camí, han de cremar algun objecte personal, deixar alguna cosa enrere per aconseguir passar “a l’altra banda”. Ve a ser com oblidar el passat i els patiments i començar una nova vida.

És un viatge metafòric que utilitza el recurs de la fantasia per explicar una història universal plena d’emoció, utilitzant el color com a element narratiu.

A l’inici del relat, a les primeres pàgines predomina el blanc i negre (tintes), fins que la Gardinella i els citintos troben un oasi on establir-se. Aquí es produeix un canvi i apareix el color perquè sembla que han trobat una llar on viure i on podran viure les futures generacions.

Una història actual per explicar des de la perspectiva de la infància la realitat dels refugiats i les migracions.

He estat mirant amb detall totes les imatges i amb la Montse hem preparat el taller sobre aquest relat que farem el dijous 16 de març.

Si us interessa assistir, podeu escriure a montse@lectorsaltren.cat i us n’informaran de com participar.

LES DADES:
Títol: Gardinella y el gran viaje
Autora: Daniela Godel
I·lustradora: Daniela Godel
Editorial: Libre Albedrío
Pàgines: 60
Barcelona, 2022

by

«Viatges en trens de primera classe», un conte amb olor de menta i mandarina

Si hi ha un escriptor que en sap de trens és en Mauricio Wiesenthal, i que ha recorregut Europa en els més luxosos i mítics ferrocarrils, com l’Orient-Express. En els seus relats ens mostra com és l’ànima humana i ens presenta la imatge d’un continent abatut i derrotat. La seva mirada traspua nostàlgia d’uns temps on l’humanisme era viscut i defensat per altres autors, com Stefan Zweig o Rilke, per exemple. Diu Mauricio, parlant dels trens de luxe:

«La literatura del tren tiene que ser, por fuerza, impresionista y confusa. El tren nos da un destino, una distancia, un más allá sin trascendencia ni juicio final. Y eso hace más bellas y voluptuosas las historias que, como las noches del tren o las aventuras de amor, no tienen principio ni fin».

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del darrer llibre d’en Dani Torrent. Es titula «Viatges en trens de primera classe» i ell n’és l’autor i l’Il·lustrador. La presentació va ser a “Lectors, al tren!”, una llibreria que, com el seu nom indica, també estima els trens. Mireu, sinó, l’aparador que van muntar…


En Dani, acompanyat de l’editor de «Triqueta», una editorial gallega, va explicar els orígens del relat i com, fa uns anys, una conversa amb uns amics alemanys el van alertar d’un esdeveniment que és el que dona inspiració i fa créixer el conte.

També va explicar algunes de les imatges que podem veure i molts detalls significatius que, d’altra manera, se’ns poden passar per alt o desconeixem, com per exemple, el perquè del nom de la noia. I detalls sobre el tipus de paper triat, les dificultats d’impressió, etc.

Va ser una presentació agradable i inspiradora, molt ben conduïda per la Montse Marcet.

De què va el conte? Al resum que fa l’editorial diuen:

La Clementina, des de petita, havia estat educada pel seu pare per a entrar en l’alta societat de l’època. Tota la seva vida s’havia esforçat per aprendre els modals i l’etiqueta que l’alta societat exigia. El seu pare tenia l’esperança que, gràcies a les relacions que havia conreat durant anys de treball en l’administració pública, aconseguiria per a ella un bon matrimoni.

L’esclat de la guerra al seu país i la mort del seu pare, acaben de sobte amb aquests plans de futur. Sola, sense casa i sense tot just recursos a causa dels desastres de la guerra, Clementina idea un pla: gastar-se fins a l’últim cèntim dels seus estalvis en un vestit de seda i un passi d’un any per a viatjar en trens de primera classe. El seu objectiu, socialitzar amb els cavallers més distingits durant els llargs trajectes que l’abonament permetia amb l’ànim de complir un dels somnis del seu pare, trobar el bon matrimoni que hagués desitjat. Però, és aquest realment el somni de la Clementina?

Estructurat com un conte clàssic, Clementina té tres trobades, amb tres cavallers cadascun més ric que l’anterior, que li proposen ser la flor més bella del seu jardí, l’obra mestra de la seva col·lecció, i la joia més brillant de la Corona. Però un gir inesperat, converteix aquesta rondalla en una història d’autoconeixement i apoderament femení.

Lectura per als nois i noies de l’ESO.

LES DADES:

  • Títol: Viatges en trens de primera classe
  • Autor: Dani Torrent
  • Il·lustrador: Dani Torrent
  • Editorial: Triqueta
  • Pàgines: 72
  • Vigo, 2022
by

Art efímer a partir de Sunakay

Ahir vam fer un taller a la llibreria “lectors al tren!” sobre el llibre SUNAKAY de la Meritxell Martí i en Xavier Salomó, aprofitant que hi ha exposades les magnífiques il·lustracions de l’àlbum
Vam començar recordant un llibre que es va escriure fa gairebé cent anys —«La niña de alta mar» de Jules Supervielle— perquè té certs punt de connexió amb «Sunakay». Ambdues obres estan protagonitzades per noies que viuen al mar, soles. Comparteixen els dos relats un to malenconiós i trist. En el cas de Sunakay, però, hi ha un bri d’esperança al final.

Al web de Flamboyant expliquen el següent:

El mar s’ha convertit en un immens abocador sense vida submarina. Dues germanes sobreviuen en una illa de plàstic, entre la deixalla. Un petit accident canviarà el rumb de les coses. Una força atàvica està a punt d’emergir.
Més enllà de ser un àlbum sobre la contaminació de plàstics, Sunakay és una oda als nostres mars i un himne a la necessitat de protegir el planeta.
L’àlbum és fruit de gairebé tres anys de treball, que culminen en un meravellós llibre. El projecte més ambiciós del premiat i best seller tàndem creatiu Martí-Salomó.

També ens presenten un petit vídeo animat:

https://www.youtube.com/watch?v=BY00DB_KUN8

Amb l’experiència de la Montse Marcet vam poder analitzar les imatges i els simbolismes que apareixen en aquesta obra de cent pàgines bellament il·lustrades. Vam parlar dels colors, de les referències cinematogràfiques que hi ha i de tots els “intringulis” que un projecte com aquest va comportar per als autors.

En acabar vam proposar una acció plàstica. L’objectiu d’aquests tallers sempre és el mateix: Oferir idees d’accions que no siguin costoses d’organitzar a l’escola, que estimulin la imaginació i la creació literària i plàstica fent aflorar l’artista que tots tenim en el nostre interior.

Vam començar veient l’obra de tres artistes que treballen amb material de rebuig: Hanoch Piven, Gilbert Legrand i Christian Voltz. Primer vam observar el resultat de les seves obres i vam comentar com treballen i com el seu enginy és contagiós.

Vam acabar creant una instal·lació plàstica amb materials que provenien d’una deixalleria. Vam triar una construcció efímera sobre l’obra Sunakay.

No tinc més que paraules d’agraïment per a l’equip de «Lector al tren!» per fer-me partícip d’aquesta meravella que són les exposicions que fan periòdicament.

by

El Príncep Feliç a “Lectors al tren!”

Fa més de vint anys que es va estrenar «Tienes un e-mail», una pel·li que ho va petar als cinemes. Estava dirigida per Nora Ephron i és una comèdia romàntica que va ser un èxit de taquilla. Algunes escenes han quedat en el nostre imaginari col·lectiu, sobretot les que passen a l’interior de la llibreria «The Shop Around The Corner» (a la pel·li, La tienda de la vuelta de la esquina), un espai situat a la zona benestant de Nova York on hi treballa la Katheleen Kelly, protagonitzada per la Meg Ryan, que fa de llibretera.


De les llibreries boniques que hi ha pel món, a Rubí en tenim una que transmet la mateixa sensació de placidesa i acolliment. És “Lectors al tren”, un espai regentat amb delicadesa i amorosiment per la Montse Marcet. Hi vaig de tant en tant i sempre, sempre, torno amb alguna joia entre les mans, recomanacions encertades de la companya Montse.
Ara acaba d’enllestir el nou web i serà un lloc a visitar amb assiduïtat perquè també està fet de manera senzilla i entenedora.

Tot això ve per explicar que cada dos mesos faran una exposició de les il·lustracions originals d’algun àlbum il·lustrat. Per aquest curts n’han programat cinc. La primera és de les il·lustracions de l’Albert Asensio per al llibre d’Oscar Wilde “El Princep Feliç i altres contes”, amb traducció magnífica de Jordi Martín. La segona serà de les il·lustracions de l’Albert Arrayàs per al llibre “Un any de poemes”. Les dues seran aquest primer trimestre.

M’han convidat a preparar una acció per a cada exposició i estaré encantat de proposar maneres de promoure la lectura d’aquests llibres a les escoles i de com podem estirar del fil per aprofundir en temes relacionats. Tot plegat ho podeu seguir a les xarxes socials de “Lectors al tren” (web, facebook, instagram).

La primera intervenció la farem el 16 de setembre i comentarem les il·lustracions, parlarem de la vida atribolada d’Oscar Wilde i farem una acció al voltant d’un dels relats (shhh, de moment, secret).

Si us animeu, ja ho sabeu, cap a Rubí falta gent.

by

Pilarín Bayés: Rècords i records d’una il·lustradora de referència

Fa uns dies vaig anar a la llibreria «Lectors al tren». Han muntat una exposició amb originals de la Pilarín Bayés per celebrar algunes dades remarcables. Una és el nombre de libres que ha il·lustrat. Calculeu i penseu una xifra… segur que us quedeu a mig camí!

La Montse Marcet i en Carles Fort ens van mostrar els dibuixos i també ens van fer participar d’un joc de reconèixer personatges mítics i il·lustres dibuixats per la Pilarín Bayés (vam reconèixer a Tintín, a Picasso i altres artistes).

He tingut la sort de poder entrar a moltes escoles i sempre m’ha sorprès veure els dibuixos de la Pilarín als espais comuns o a les biblioteques escolars. A moltes, eh! Ves que no hagi anat a més escoles que llibres ha publicat! No m’estranyaria.

L’expo que han preparat a Rubí comença amb una fragment de la pel·lícula “La finestra indiscreta”. Si hi aneu, sabreu el motiu.

Gràcies al suport de l’Editorial Mediterrània es podrà gaudir durant dos mesos dels originals exposats: Hi ha quadres de personatges del circ, sobreel Servei Meteorològic de Catalunya i sobre altres “petites històries”.

Ep! El dia 18 de juny hi anirà la Pilarín a signar, a comentar les seves obres i a compartir vivències i anècdotes. Com l’aforament és limitat, recomanen que els feu un correu o passeu per la llibreria i us guardaran plaça.

Per als qui seguiu aquest blog des de fora de Catalunya potser us sorprendrà saber que la Pilarín és un dels referents de tota una generació (o de més d’una) i que va ser una de les pioneres de la il·lustració, amb el seu estil fresc, divertit, dinàmic, amb personatges riallers i entranyables.

Si voleu conèixer més de la Pilarín podeu entrar al seu magnífic web: https://pilarin.cat/ i trobareu molta informació sobre les seves obres i sobre la seva vida.

Il·lustradors de prestigi com l’Ignasi Blanch, la Noemí Villamuza i la Rocio Bonilla hi diuen la seva en el següent video:

by

El camí de Marwan a “Lectors al tren”

Ens recorda la Montse Marcet que l’any 2014 es va fer famosa una fotografia d’un nen sirià que havia, presumptament, creuat sol el desert per arribar a Jordània. Era el Marwan i tenia 4 anys.
Ara, a la llibreria han muntat una exposició que val la pena de visitar sobre els originals del llibre que la Patricia De Arias va escriure inspirant-se en aquesta història i que la Laura Borràs Dalmau va il·lustrar de manera delicada i preciosíssima. Són els originals que tenen exposats a la llibreria. Prorrogat fins al 30 d’abril.

Ens ho expliquen en aquests vídeo:

Ens veiem d’ací uns dies. Ara toca descansar. Fem vacances fins al 6 d’abril.

 

by

Els àlbums il·lustrats, una nau per navegar… i arribar a bon port.

A la llibreria «Lectors, al tren!» (Rubí) aquest proper dijous 13 de febrer comença un curs de sis sessions a la recerca dels àlbums il·lustrats que ens ajuden a conversar, sentir i gaudir. De la mà de la Montse Marcet, llibretera de capçalera, cadascun dels dijous (de 18 a 20:30 h) es tractaran dos temes i els llibres imprescindibles que els donen llum.

He tingut la sort que la Montse m’hagi convidat a compartir dues de les sessions i estaré encantat d’aportar algunes opinions sobre alguns dels temes.

A la «promo» podem llegir:
Pares i mares, mestres, professores, frikies dels àlbums us ho podeu passar de meravella i, de passada, aprendre moltes cosetes sobre il·lustradors, editors, autors i com podem fer servir els àlbums per parlar de coses interessants.

La imatge promocional està extreta del llibre «La nena dels llibres» de l’Oliver Jeffers i ens acompanyarà en aquest viatge.

Si hi esteu interessades i voleu assistir, poseu-vos en contacte amb la llibreria, a través del seu web: http://www.lectorsaltren.cat/ i us facilitaran tota la informació.

by

Noemí Villamuza, la il·lustradora del mes (desembre 2018)

La Noemí Villamuza és una il·lustradora que fa vint anys que viu per la zona de Bacelona, coincidint amb la publicació del seu primer llibre il·lustrat L’Óscar i el lleó de correus una gran història que va ser mereixedora del Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. La Noemí ens va mostrar en aquell primer treball el seu estil de dibuix molt elaborat, a llapis, acolorint-lo amb tons suaus i figures arrodonides.
L’Óscar i el lleó de correus parla de les pors d’un nen i de la manera de com vèncer-les. Una de les pors de l’Óscar és una bústia de Correus, d’aquelles que tenen forma de cap de lleó, amb la boca oberta per on s’introdueixen les cartes. Una bústia de llautó que sembla d’or. El nen ha d’anar a dipositar algunes cartes i és llavors quan s’empesca una manera molt original de tenir ocupat el lleó mentre les deixa.
“Als sis anys, a l’Óscar li feien por dues coses: la criatura de la nit i el lleó de Correus. No l’espantaven les persones grans. Tampoc no li importava barallar-¬se amb uns altres nens, encara que preferia no fer-¬ho. Però quan pensava en la criatura de la nit o en el lleó de Correus, les dents li cruixien com quan s’estava massa temps dins de la banyera i l’aigua es gelava.”


Llegim a la Viquipèdia que «la Noemí Villamuza va estudiar la carrera de belles arts, especialitat de disseny gràfic, a la Universitat de Salamanca. Va començar la seva vida professional treballant per a diverses editorials de llibres educatius. Després es va especialitzar en la il·lustració de llibres infantils. Ha publicat una trentena llarga de títols de literatura infantil i juvenil. Alguns s’han editat en altres països, com els Estats Units, Corea o el Japó.
En el curs 2000-01 va començar la seva tasca com a professora, impartint classes d’il·lustració a l’Escola Superior de Disseny BAU de Barcelona. Actualment imparteix també un Postgrau d’Il·lustració Editorial a l’Escola Massana. Així mateix dóna tallers i xerrades en col·legis i biblioteques i participa en diferents esdeveniments relacionats amb la literatura infantil i juvenil. »

Hem aconseguit que faci un forat a la seva agenda i el mes de maig tindrem la sort de comptar amb el seu mestratge en unes xerrades per a alumnes de les escoles de Parets del Vallès.
Fa uns mesos, la Montse Marcet, llibretera, va comissariar una magnífica exposició que es va presentar a la Sala Claraboia de Rubí. Ho vam anunciar en aquest blog 

D’aquella exposició es va fer un petit vídeo que podeu veure a continuació i així sabreu més d’aquesta extraordinària artista.

Alguns dels llibres que ha il·lustrat són:

Sempre t’estimaré, una història d’amor entre una mare i el seu fill. No només en el moment del naixement, també al llarg de la seua vida.
Encendrer la noche amb un text d’en Ray Bradbury
¿Sabrá volar el mar? escrit per José Corredor Matheos
La merienda de Micaela
Lola trae regalos
Cuentos del mundo escrit per Ana María Shua
¡Aúpa! escrit per Agustín Fernández Paz
El bosque encantado escrit per Ignacio Sanz
El mar de Darío escrit per Antonio Ventura
Los animales de la ciudad escrit per Vicente Muñoz Puelles
Más allá escrit per Alex Shearer
De verdad que no podía escrit per Gabriela Keselman Porter
Me gusta escrit per Javier Sobrino
Julia tiene una estrella escrit per Eduard José

Les imatges que acompanyen aquesta entrada estan extretes del web de l’autora i del blog de Lectors al tren!

by

Ha arribat l’estiu!

L’estiu és una época per ocupar el temps en allò que ens plau, com llegir aquelles obres que el ritme de la resta de l’any no ens ho permet.

La Montse Marcet, llibretera de capçalera, ens recomana dues obres:

Lectura fresca: El gran dia de la senyoreta Petigrew de Winifred Watson, editat per Viena. Encantadora, divertida i amb uns diàlegs boníssims.

Lectura més contundent: Y llovieron pájaros de Jocelyne Saucier, editat per Minúscula. Un punt d’intriga, una curiositat històrica, molta reflexió sobre la vida i la mort. Super Recomanable.

Us desitjo un estiu ric en descobertes literàries.

Aquest blog també espaiarà les entrades.

 

by

Lectors al tren! Una nova nova llibreria obre les portes

Quan es tanca una llibreria ens entristim i ho comentem abastament, per això quan se n’inaugura una de nova ho celebrem molt. És el cas del nou espai «Lectors, al tren! Espai de llibres», a iniciativa de la Montse Marcet, amb un concepte de llibreria ben personal perquè només es troben aquells llibres infantil i juvenils que recomana especialment, sobretot d’editorials petites que no tenen espai a les llibreries més potents.
Fa poc, en una xerrada, una llibretera em preguntava perquè recomanava determinats títols si després no els comprava gairebé ningú. Li vaig dir que aquesta és la feina dels prescriptors (llibreters, mestres, bibliotecaris) precisament: mostrar, oferir, promocionar els llibres més exigents, més bonics, que aportin quelcom al lector.
I qui ho fa estupendament és la Montse.
Ara mateix no sé si el projecte tindrà futur però tan de bo li vagi bé i el seu exemple contamini altres iniciatives similars.


A la presentació de la llibreria, el seu amic Carles va recordar una cita de Jaume Cabré:
Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n’hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.
I després va explicar l’anècdota següent:
Viatjo cada dia amb tren a la feina: el paisatge humà habitual darrerament és el de persones mirant un mòbil o una tablet, però pocs dies enrere, al mirar al meu voltant, d’un cop d’ull, vaig descobrir sis persones llegint un llibre!!.
Gairebé m’emociono; per dues coses. Primer perquè em va fer pensar que no està tot perdut per al llibre i que el que estem treballant en el nostre projecte val la pena i, en segon lloc, pel sol fet de veure tanta gent amb un llibre obert a les mans, compartint viatges en silenci, cap a destins interiors i exteriors, en aquest moviment en repòs que fem quan anem en tren, tot plegat donant sentit a les paraules de Amos Oz:
Si viatges veuràs paisatges, cases, museus i carrers; i la gent del país que visites. Però si llegeixes, entres al món interior d’aquest país; entres a les cases que el turista veu per fora; fins i tot entres a l’interior de les persones i coneixes els seus temors i anhels. Viatjar et pot fer obert. La lectura és el viatge més poderós; el viatge que et pot fer estalviar incomprensions, conflictes, aprensions i guerres.


Si teniu ocasió d’atansar-vos a Rubí (mitja horeta amb tren des de BCN) no quedareu decebuts. La Montse us atendrà meravellosament i n’aprendreu un munt d’aquest sàvia lectora. Diu:
Ens agradaria ser un petit granet de sorra per ajudar a que es continuï llegint i per engrescar als que encara no ho fan. Encetem doncs aquest viatge per la lectura, les il·lustracions i la vida.

Adreça:
Lectors, al tren! Espai de llibres
C/Magí Raméntol, 3 Rubi
a/e: montse@lectorsaltren.cat
Tota la informació al web: http://www.lectorsaltren.cat/