Des de 1880, una pinzellada per la història

Hi va haver una època que els directors de cinema només tenien una càmera i la seva preocupació era com moure els actors amb el punt de mira fixe. També, el gran Harvey Keitel, a la pel·lícula “Smoke”, cada dia, a la mateixa hora, surt al carrer i fa la mateixa fotografia. Els canvis semblen imperceptibles, però hi són. Només és qüestió de fixar-s’hi.

Actualment, en canvi, cada escena es grava amb diverses càmeres alhora i després es fa el muntatge al laboratori. El resultat és més espectacular, és clar.

Però alguns també disfrutem veient les pel·lis antigues, en blanc i negre, amb poc diàleg o mudes.

Com en un d’aquests films, en Pietro Gottuso ha plantat el seu cavallet en un carrer i ha retrat el que passa pel seu davant durant cent quaranta anys. El resultat és aquest bell àlbum il·lustrat. Són unes imatges pintades sobre fusta on, a doble cara i a sang, catorze moments diferents ens acompanyen pel segle XX.

A la pàgina de l’esquerra hi ha la botiga que serà la llibreria, testimoni dels canvis en els vestuaris de les persones, en els vehicles, en les modes, i també canvis en els llibres que es mostren a l’aparador. Bé, alguns només s’intueixen. No sé si l’autor ho fa intencionadament. Fixeu-vos, per exemple, en la portada, les pinzellades d’alguns llibres semblen conegudes, no? Veieu “El petit príncep”?, Harry Potter? El lleó? Alguna més?

Passem planes i a la primera imatge ens situem en el moment que s’inaugura la llibreria, l’any 1880.

El llibreter espera cofoi i pacient l’arribada dels lectors i la seva mirada es perd vorera enllà convidant-nos a passar plana i descobrir qui hi apareixerà. Es de nit i només la llum de l’interior de la botiga i un fanal dibuixen les ombres de l’home. Enmig de les dues pàgines, a sobre de la porta principal de l’edifici, la cara de pedra del déu Cronos ens anirà acompanyant pel pas del temps i segons com vagi, el veurem més trist, més sorprès, més content, etc.

A la pàgina següent, un parell de dones ben abillades i en conversa tranquil·la, un parell d’homes asseguts llegint, un altre que va muntant en una calessa, un carruatge tirant per un cavall, i encara un senyor gran que camina recolzant-se en un bastó a punt de desaparèixer de la pàgina (potser és el llibreter de la doble pàgina anterior que s’ha fet gran…)

Anem avançant pels anys i ens fixem en la roba de la gent, en els vehicles de cada moment, el pas per la primera i la segona guerra mundial, etc. fins a arribar als nostres dies. No falta el personatge amb mascareta.


M’ha agradat. Hagués anat bé una història que lligués el pas del temps amb les lectures que es mostren a l’aparador o amb la vida del llibreter. En qualsevol cas, pot ser un bon exercici, a l’escola o l’institut, investigar sobre els moments històrics que s’apunten.

Aquest «des de 1880» va ser mereixedor del Premi d’Il·lustració Compostela que lliura l’editorial Kalandraka. Diuen que enguany s’han presentat 400 originals.
Podeu veure la notícia clicant AQUÍ.

LES DADES:
Títol: Des de 1880
Autor i il·lustrador: Pietro Gottuso
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

 

Els àlbums il·lustrats, una nau per navegar… i arribar a bon port.

A la llibreria «Lectors, al tren!» (Rubí) aquest proper dijous 13 de febrer comença un curs de sis sessions a la recerca dels àlbums il·lustrats que ens ajuden a conversar, sentir i gaudir. De la mà de la Montse Marcet, llibretera de capçalera, cadascun dels dijous (de 18 a 20:30 h) es tractaran dos temes i els llibres imprescindibles que els donen llum.

He tingut la sort que la Montse m’hagi convidat a compartir dues de les sessions i estaré encantat d’aportar algunes opinions sobre alguns dels temes.

A la «promo» podem llegir:
Pares i mares, mestres, professores, frikies dels àlbums us ho podeu passar de meravella i, de passada, aprendre moltes cosetes sobre il·lustradors, editors, autors i com podem fer servir els àlbums per parlar de coses interessants.

La imatge promocional està extreta del llibre «La nena dels llibres» de l’Oliver Jeffers i ens acompanyarà en aquest viatge.

Si hi esteu interessades i voleu assistir, poseu-vos en contacte amb la llibreria, a través del seu web: http://www.lectorsaltren.cat/ i us facilitaran tota la informació.

De mà en mà


Va ser increïble. Vam començar 10 persones que havíem de córrer entre les dues botigues i vam acabar 250 passant els llibres de mà en mà —així s’expressava una veïna que va ajudar al trasllat de la llibreria October Books de Southampton (Anglaterra) al nou edifici.

Un grup de voluntaris es van reunir diumenge passat per transportar més de 2.000 llibres a la nova ubicació situada a 150 metres en un antic edifici que van comprar amb fons recaptats a partir de donacions i préstecs.
October Books va ser fundada el 1977 i quan van anunciar que necessitaven fons per subsistir, els van començar a arribar donacions. De seguida van aconseguir recaptar les 487.800 lliures per comprar l’antic edifici del banc NatWest.

Emociona pensar que la comunitat de Southampton sigui amant de la lectura i entengui que les llibreries són un servei imprescindible.

Recordo quelcom de semblant que hem viscut a Barcelona, al barri de Gràcia, i em fa pensar que les persones som extraordinàriament bones i generoses.

Si voleu més informació podeu anar a The Guardian, clicant AQUÍ

i també a la BBC News, clicant AQUÍ

 

Obrir una llibreria és apostar pel futur

«Decidir vendre llibres, decidir-se a obrir una botiga de llibres ha de ser tingut per una considerable heroïcitat. […]
»Una llibreria és un germen infecciós, un magatzem d’idees relligades, que amaga deu mil suggeriments […] Obrir una llibreria és apostar pel futur. I si això és ser boig… però potser, potser, ruminant-ho una mica, això de fer llibres, això de vendre llibres, no sigui cap cosa de ximples, ben pensat»
Les frases anteriors són fragments del pregó d’en Joan Casas a l’inauguració de la llibreria Perutxo el 29 de febrer de 1992 i que ara ha recuperat en Carles Ferrer en un magnífic escrit als Quaderns d’estudi 31 presentat a la biblioteca Tecla Sala. En aquest estudi en Carles fa un recorregut per tres llibreries que hi va haver a l’Hospitalet als anys 70 i que ja no existeixen (la Llibreria de la Florida, la Catalunya i la Tres Pins).
L’atzar ha volgut que aquests dies, mentre recordàvem el tancament de les llibreries, una altra ha obert les portes, a tocar de casa. La Glòria i l’Anun, les cares visibles del projecte han habilitat un espai molt bonic al carrer Galileu 78, al barri de Sants, i l’han batejat com a «La Inexplicable».

El local està ben situat i els qui passem habitualment pel davant comprovem amb alegria com l’antiga fruiteria continua nodrint d’aliment (ara, cultural) als veïns.
Les prestatgeries encara fan olor de fusta nova, una fusta especial on s’apleguen ben arrenglerats i ordenats els llibres. Hi ha també alguns raconets entranyables com el dedicat als autors de Sants, a la novel·la gràfica que pretenen potenciar o el corpus literari.
Tenen molts projectes i la idea que, a més a més de vendre llibres, l’activitat principal, intentaran fer “barri” amb presentacions de novetats, clubs de lectura, sessions de contacontes, tallers d’escriptura, etc.
Molta sort, inexplicables, i felicitats a l’Albert Carrera per l’encert de la imatge corporativa tan lluïda.

Les dades:
La inexplicable
Adreça: Galileu 78, 08028 BCN
http://www.lainexplicable.cat
tel. 931378112

Lectors al tren! Una nova nova llibreria obre les portes

Quan es tanca una llibreria ens entristim i ho comentem abastament, per això quan se n’inaugura una de nova ho celebrem molt. És el cas del nou espai «Lectors, al tren! Espai de llibres», a iniciativa de la Montse Marcet, amb un concepte de llibreria ben personal perquè només es troben aquells llibres infantil i juvenils que recomana especialment, sobretot d’editorials petites que no tenen espai a les llibreries més potents.
Fa poc, en una xerrada, una llibretera em preguntava perquè recomanava determinats títols si després no els comprava gairebé ningú. Li vaig dir que aquesta és la feina dels prescriptors (llibreters, mestres, bibliotecaris) precisament: mostrar, oferir, promocionar els llibres més exigents, més bonics, que aportin quelcom al lector.
I qui ho fa estupendament és la Montse.
Ara mateix no sé si el projecte tindrà futur però tan de bo li vagi bé i el seu exemple contamini altres iniciatives similars.


A la presentació de la llibreria, el seu amic Carles va recordar una cita de Jaume Cabré:
Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n’hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.
I després va explicar l’anècdota següent:
Viatjo cada dia amb tren a la feina: el paisatge humà habitual darrerament és el de persones mirant un mòbil o una tablet, però pocs dies enrere, al mirar al meu voltant, d’un cop d’ull, vaig descobrir sis persones llegint un llibre!!.
Gairebé m’emociono; per dues coses. Primer perquè em va fer pensar que no està tot perdut per al llibre i que el que estem treballant en el nostre projecte val la pena i, en segon lloc, pel sol fet de veure tanta gent amb un llibre obert a les mans, compartint viatges en silenci, cap a destins interiors i exteriors, en aquest moviment en repòs que fem quan anem en tren, tot plegat donant sentit a les paraules de Amos Oz:
Si viatges veuràs paisatges, cases, museus i carrers; i la gent del país que visites. Però si llegeixes, entres al món interior d’aquest país; entres a les cases que el turista veu per fora; fins i tot entres a l’interior de les persones i coneixes els seus temors i anhels. Viatjar et pot fer obert. La lectura és el viatge més poderós; el viatge que et pot fer estalviar incomprensions, conflictes, aprensions i guerres.


Si teniu ocasió d’atansar-vos a Rubí (mitja horeta amb tren des de BCN) no quedareu decebuts. La Montse us atendrà meravellosament i n’aprendreu un munt d’aquest sàvia lectora. Diu:
Ens agradaria ser un petit granet de sorra per ajudar a que es continuï llegint i per engrescar als que encara no ho fan. Encetem doncs aquest viatge per la lectura, les il·lustracions i la vida.

Adreça:
Lectors, al tren! Espai de llibres
C/Magí Raméntol, 3 Rubi
a/e: montse@lectorsaltren.cat
Tota la informació al web: http://www.lectorsaltren.cat/

L’última llibreria

Seguint amb l’entrada del dia 23 de març on presentàvem la biblioteca «la fuerza de las palabras» de Bogotà, anirem una mica més amunt, a Los Ángeles, Califòrnia, on es troba «L’última llibreria» (the last bookstore), una enorme botiga de llibres de segona mà que té un nom apocalíptic, si voleu, però que casa molt bé amb el tarannà dels habitants d’aquella ciutat que estan veient, com ens passa a nosaltres, que llegir en pantalles no enganxa i que potser és preferible tornar al paper.
L’última llibreria és un espai grandiós ben curiós perquè els llibres no estan ordenats a la manera tradicional i als diferents racons pots trobar des d’una secció dedicada a obres que tracten només de la ciutat de Los Ángeles, fins a una altra on els llibres estan ordenats pel color del llom, per exemple.


L’edifici abans era un banc que va ser construït el 1914. Es troba situat al nucli històric del centre de Los Angeles.

Si teniu interès en conèixer la història d’aquesta llibreria s’ha fet un curtmetratge que ho explica i fa èmfasi, especialment en les persones que estan darrera del projecte. Molt emotiu. El podeu veure clicant a l’enllaç següent:
https://www.theatlantic.com/video/index/495605/the-man-behind-the-last-bookstore/

Il·lustrem-nos! Una experiència d’animació lectora des de la llibreria

2015-04-18-19-32-16Amb motiu de la celebració dels 40 anys de la revista GUIX, el número de gener va ser substituït per la publicació d’un llibre commemoratiu que recull alguns dels bons articles que durant aquest anys han aparegut a la revista. És per aquest motiu que l’habitual revista s’ha endarrerit un mes i, per tant, la secció «viure la lectura» que comentem en aquest blog.
Al número que arriba aquest febrer, la Montse Marcet, llibretera de Rubí, ens explica com les llibreries són una baula necessària per encomanar el desig de llegir. El seu article es titula Il·lustrem-nos i, entre d’altres pensaments, ens explica que:
La principal intenció dels llibreters i llibreteres que avui dia treballem envoltats de llibres és la d’encomanar el gust per la lectura.
Compartir els llibres i àlbums il·lustrats que ens agraden, els que trobem innovadors, originals, sorprenents, d’editorials petites i valentes o grans i consolidades, però sobretot, que ens transmeten emocions.
Ens agrada recomanar a amics i clients aquells llibres que s’adaptin als seus gustos o a la necessitat del moment, que tant pot ser educativa com emocional o simplement contemplativa, perquè entenem els llibres infantils i àlbums il·lustrats com a obres literàries i artístiques.
claraboia-generalLes llibreteres, perquè es curiós que majoritàriament és un món femení (amb alguna excepció), volem ser sobretot, dinamitzadores culturals i el nostre afany va molt més enllà d’aconseguir vendre un llibre i el que es troba com a denominador comú de les companyes que conec que aposten per aquesta línia, és sobretot la il·lusió i la passió per compartir i donar a conèixer aquells llibres que creiem que no és possible que passin desapercebuts, que, com diu Agustín Fernández Paz en el seu llibre Lo único que queda es el amor:
“ Volvía encontrarme con uno de esos libros que me alborotan el corazón y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo me asaltó otra vez el deseo que siempre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo”.

laura-y-el-ratonI per això organitzen presentacions, xerrades, contacontes, exposicions, tallers i tot el que els passa pel cap. Emprant les paraules de la Montse:
Els llibreters som un esglaó més en la cadena del llibre. Des dels autors als lectors hi ha tot un munt de gent que treballa per fer arribar el llibre al seu destinatari final, el lector. Il·lustradors, editors, promotors comercials, agents literaris, traductors, correctors, maquetadors, impressors, distribuïdors, bibliotecaris, alguns mestres, i amants dels llibres en general juguen un paper fonamental en aquesta tasca. Però una de les funcions més importants que fem a les llibreries, és seleccionar i oferir productes que siguin realment de qualitat. El mercat editorial és molt abundant, però no tot el que arriba a les llibreries té els requisits que es mereix un públic lector inundat i sobresaturat de novetats.
A la segona part de l’article ens presenta una pràctica que amb la col·laboració d’alguns il·lustradors que com Dani Cruz, Noemí Villamuza, Leonardo Rodriguez o Zuzanna Celej, entre d’altres, organitza a Rubí dins del seu projecte d’animació Lectors al tren!
L’article complet el podeu llegir al número de febrer de GUIX (en català) i AULA (en castellà).

les fotografies que acompanyen aquesta entrada són gentilesa de la Montse Marcet.

taula-llibres-noemi-2

Cada setmana, ¡un llibre!

35_Morioka_02_650

Només pots comprar “el llibre de la setmana”.  Aquesta és la idea de la llibreria minimalista Morioka Shoten Ginza, que va obrir les portes el passat mes de maig, situada en un barri benestant de Tòquio. Una sala amb un sol llibre que va canviant cada setmana.

morioka_ginza_01

Yoshiyuki Morioka, propietari de la llibreria, davant del local.

El propietari de la llibreria, Yoshiyuki Morioka, llibreter des de fa més de vint anys  -té una altra botiga situada en una altra zona amb llibres nous i de segona mà- ha vist realitzat el seu somni, un projecte en el que treballava fa més dos anys.

L’espai amb “el” llibre de la setmana està decorat, amb fusta i formigó. Parets blanques, i una petita taula al mig. A sobre de la taula hi ha exemplars del llibre de la setmana.

Paral·lelament, i segons el llibre triat, s’organitzen durant aquells dies exposicions d’art relacionades amb el tema de la lectura i que serveixen de complement ideal al llibre triat. Poden ser exposicions de fotografies, ceràmica, joies, pintures o gravats.

El mateix Morioka està disposat a conversar sobre la lectura setmanal amb els clients del seu original local. També organitza reunions tipus “club d lectura” per discutir sobre el llibre i altres esdeveniments.35_Morioka_11_650

Si, per casualitat, esteu de pas per Tòquio i voleu visitar aquesta original llibreria, apunteu que només es troba oberta de dimarts a diumenge de 13 a 20. L’adreça és: Ginza, Chuo-ku, Tòquio 01/28/15, Suzuki Building.

Triar i remenar no podreu, però potser val la pena repensar la idea que cada llibre és únic.

libri_tokyo

 

Llibreria L’espai dels Somnis (Barcelona)

El gran Chico Ocaña, màrtir del compàs, en una de les cançons de “canciones de mesa camilla” fa un lloança del president bolivià, Evo Morales (Evo Morales, Evo Morales, me gustan tus jerseys y me gustan tus modales).

evoPrecisament fa uns dies aquest president va admetre públicament que no li agradava llegir i que davant d’un llibre com a molt llegia el títol, algun capítol, algunes pàgines o alguns paràgrafs, però que no l’acabava de llegir sencer. Va reconèixer amb una gran sinceritat que  “Jo tinc un problema. No m’agrada llegir”, i explicava que no sabia com enamorar-se de la lectura.

Hi ha dos comentaris a fer:

Un. Aquestes paraules les va dir en un acte en què promulgava una llei que eliminava dos impostos per al comerç dels llibres: l’impost al valor agregat del 13% i l’impost a les transaccions del 3%, fet que abaratirà els llibres en un 16% cent, situació que necessàriament afavorirà el comerç de llibres a Bolívia i un impuls important de la lectura al país andí.

Dos. El president demostra consciència quan comenta que si no t’agrada llegir, tens un problema, i afegeix que no voldria per al seu poble aquesta mancança i per això  assumeix, com una de les mesures per impulsar la lectura, la promulgació de la llei assenyalada.

bush-leyendo1No recordo cap altre dirigent que fos tan sincer… em va al cap aquella lamentable imatge del president americà George Bush llegint als nens (fent veure que llegia) i caçat amb el llibre al revés.

Si ho comparem amb casa nostra, el comentari d’Evo Morales i la seva llei ens sembla que és un bon camí per normalitzar una situació que, per moments, ens està abocant a un empobriment cultural que costarà de recuperar. Pujar els impostos que graven els llibres,  reduir fins a la desaparició les partides pressupostaries de les biblioteques, només fan que confirmar el que sospitem i si sumem la impossibilitat d’assumir els impostos que ajuntaments i governs carreguen als establiments o les dificultats econòmiques de les famílies, tenim una espiral que, com un desguàs, es va engolint llibres i lectors.

De l’altra banda, hi ha persones que mantenen el seu compromís, el seu entusiasme, i fins i tot gosen obrir espais, cases on viuen els llibres.

espai desomnisHe visitat un d’aquests llocs. Es diu “l’espai dels somnis”  i és una petita llibreria al carrer de Sant Antoni Maria Claret de Barcelona que funciona des de fa un any, aproximadament. Allà, en Toño, m’ha atès cordialment, m’ha mostrat els racons i m’ha explicat els seus projectes. El cap li bull d’idees i tant de bo se’n surti. M’ha explicat que són un grup de gent que volen fer un treball de proximitat, amb els veïns dels barri, amb els infants de les escoles properes. Hem conversat de llibres i d’autors, de narradors de contes, de xarxes de llibreries, etc. El tracte cordial, les recomanacions, el sentir-te acollit, tot plegat en un ambient distés, tranquil, m’ha agradat.

També tenen un espai de papereria. Mentre xerraven ha entrat un jove a buscar un “loctite” i en Toño li ha donat mentre li preguntava per a què el necessitava. El client li ha dit i ell ràpidament li ha recomanat que millor anés a la ferreteria a buscar un altre producte millor. Però el client volia “loctite” i se l’ha quedat.

Podeu veure imatges d’aquest Espai de Somnis si entreu al seu web www.lespaidelsomnis.es

L´Espai dels Somnis
Sant Antoni Maria Claret Núm. 81 bis
08025 Barcelona
Teléfono: 931069018
a/e: lespaidelsomnis@hotmail.es