«Si vens a la Terra», un llibre-regal reconfortant

Aquest àlbum de mides generoses ens explica en 80 pàgines com és el nostre planeta i ho fa de la mà d’un infant, en Quinn, que escriu una carta a uns imaginaris extraterrestres.
En Quinn s’està al seu dormitori, a casa seva, i ens portarà a fer una volta al món. Comença així:

Estimats visitants de l’espai exterior: Si veniu a la Terra, us caldrà saber unes quantes coses….
Vivim en tota mena de cases
Amb tota mena de famílies
Tots tenim un cos però cada cos és diferent

A la portada veiem el noi escrivint una carta que sembla no tenir final. Aquest mateix full anirà apareixent en diferents moments fins a l’acabament del relat.

És molt interessant l’explicació que en fa l’autora a la darrera pàgina on explica el com i el perquè d’aquest llibre. Recomano començar per aquí. Explica on va trobar la inspiració i ens parla dels milers d’infants que ha conegut en els seus viatges arreu del mon, en suport a l’UNICEF i a Save the Childrens.

En Quinn, el noi que narra, fa una crida als lectors a mantenir-nos units, a estimar el nostre bonic planeta, a tenir-ne cura els uns dels altres, a valorar les nostres semblances i les nostres diferències. El missatge filosòfic, ecologista, humanista, que apareix és força evident i s’agraeix perquè el llibre és una mena de compendi de tota mena d’essers vius i de la nostra forma d’habitar el món.
Hi ha unes pàgines centrals que són una meravella plàstica. A doble plana veiem, entre d’altres, aquestes dues:

Les il·lustracions estan fetes amb tinta xinesa i aquarel·la, i l’autora afegeix detalls delicats com els puntets daurats que podem veure repartits pel cel de la portada simulant estrelles brillants. Preciós.
Els diferents tons del color de la pell de les persones està ben aconseguits i acabareu enamorats de les galtes, ah! Quina cosa tan delicada.
M’ha encantat la imatge de gent reunida al voltant de la taula. Com es troba a faltar en temps de covid, oi?

Només de pensar com de divertit port ser llegir aquest llibre amb els nois i noies de cicle inicial i demanar-los després que dibuixin com imaginen els extraterrestres, ja ens fa somriure.

Convé estar alerta als petits detalls, els elements visuals que l’autora ha escampat per les pàgines. Per exemple, si torneu a mirar les il·lustracions segur que trobareu a en Quinn a moltes pàgines. Serà com el conegut joc On és en Wally?

I també hi ha picades d’ullet als adults perquè iniciem converses, com per exemple, a partir de la frase que escriu en Quinn «Vivim en tota mena de llars», però si us hi fixeu a la part inferior de la pàgina hi ha persones que han perdut la llar: «En un foc. En un aiguat. En una guerra».

Només fullejar-lo em van venir al cap dos nom: L’Oliver Jeffers pel seu memorable “On som” i la Rocío Bonilla per l’estil de les il·lustracions. Connexions que cadascú fa, no?
Llibre recomanat per a infants a partir de 6 anys

LES DADES.
TÍTOL: Si vens a la terra
Autora: Sophie Blackall
Il·lustradora: Sophie Blackall
Traductora: Muntsa Fernàndez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 80
Barcelona, 2021

Si voleu sentir a la Sophie Blackall explicant els perquès d’aquesta obra, us passo un vídeo curtet però interessant on ho podreu entendre millor:

Felicitats, Andana!

Fa dotze anys naixia una nova editorial. Li van posar de nom «Andana». El març del 2018 ja en vam fer un elogi en aquest mateix blog. Ho podeu recordar AQUÍ.

Durant aquesta època han anat creixent i acompanyant-nos amb una pila de boníssimes lectures. Només cal que entreu al seu web per adonar-vos dels títols que ja formen part dels imprescindibles.

A la propera tria de Sant Jordi hem inclòs un parell de títols. Són els dos darrers que m’he firat. Un és de poesia i l’ha escrit la Fina Girbés. Es titula «El món al revés».



El segon és «Els invisibles», una història commovedora, en part basada en fets reals.

Està escrita i il·lustrada per Tom Percival i ens narra la història d’una nena que en un moment de la seva vida s’adona del que significa sentir-se “invisible”. Al web d’andana podem llegir:
Els invisibles ens narra la història d’una jove anomenada Isabel i la seva família. Hi havia moltes coses que la família d’Isabel no es podia permetre, però intentava no preocupar-se per les coses que no tenien. Però un dia, va passar que no hi havia prou diners per pagar el lloguer i totes les factures. Això els va obligar a deixar casa plena de records feliços i mudar-se a l’altre costat de la ciutat. Un lloc on eren invisibles.

M’ha semblat una història amable, commovedora, amb final feliç i un missatge potent. Un bon regal per a aquest proper Sant Jordi que pot donar motiu de conversa amb els nens i nenes a partir de sis anys. Conté una petita lliçó de vida que ens mostra com de freda es pot sentir una persona i com de fosc és sentir-se “invisible”. Bé, també és la història d’una nena que s’adona que tothom és digne i que alguna cosa es pot fer per canviar la dinàmica pròpia i la dels que t’envolten.

Les il·lustracions, fetes a ordinador, són expressives, recorden l’estil de Benji Davies, colors suaus, unes transparències ben aconseguides i que s’endinsen en el missatge directe i convincent del relat.

LES DADES:
Títol: Els Invisibles
Autor: Tom Percival
Il·lustrador: Tom Percival
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Pàgines: 32
Picassent (València), 2021

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

Avui, 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, coincidint amb la data de naixement de Hans Christian Andersen.

L’IBBY en promou la seva celebració des del 1967, amb l’ànim d’inspirar amor pels llibres i la lectura i cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la literatura infantil i juvenil.

Enguany la secció d’Estats Units (USBBY) ha estat l’encarregada d’elaborar el cartell i el missatge, escrit per Margarita Engle i il·lustrat per Roger Mello.

Des del Clijcat ens fan arribar la traducció al català, que ha anat a càrrec de Mercè Ubach.


També us enllacem el vídeo que ha preparat l’OEPLI en el qual diverses personalitats se signifiquen amb aquesta celebració, al costat de quatre infants i joves que reciten el poema d’enguany en castellà, català, gallec i eusquera.

Des de la junta del ClijCAT també s’afegeixen a la festa i ens envien la seva pròpia felicitació, carregada de bons desitjos.

Manifest en defensa de les biblioteques

Aquesta entrada al blog no és la que m’agradaria escriure però donades les circumstàncies, cal que se sàpiga que les biblioteques fan un servei essencial sempre (en temps de pandèmia també) i per això, m’adhereixo a la companya «Biblioteques Visibles» i us convido a signar el Manifest en defensa de les biblioteques i unitats d’informació que diu:

El març del 2020 va esclatar la crisi de la COVID-19 al nostre país i es van tancar de manera immediata tots els sectors econòmics, socials i culturals que no es van considerar bàsics. Les biblioteques van tancar el 13 de març, un dia després que ho fessin les escoles, i no van poder tornar a obrir fins al maig, amb uns serveis molt reduïts de préstec i devolució. Des de l’estiu, s’han adequat els equipaments i s’han anat obrint paulatinament altres serveis.

L’arribada de la segona onada, a finals d’octubre, va implicar un retorn als serveis mínims i, des d’aleshores, no s’han pogut realitzar activitats presencials, ni a l’interior ni a l’exterior dels equipaments. Tot plegat mostra un preocupant desconeixement del sector de les biblioteques i les diferents unitats d’informació que les relega a antigues concepcions que creiem ja, del tot, superades.

El tancament i la reducció de les funcions de les biblioteques està tenint un fort impacte tant en els propis serveis, que han vist com es redueix dràsticament l’afluència d’usuaris, com en tots aquells professionals de l’àmbit de la cultura i el coneixement, majoritàriament autònoms, que hi treballen.

Les biblioteques públiques són un dels serveis més ben valorats pel conjunt de la ciutadania amb un 8,8 sobre 10. No és casualitat sinó causalitat. El servei de totes les biblioteques (públiques, especialitzades, escolars, universitàries, nacional…) hauria de ser un eix vertebrador de la nostra societat. Som un servei cultural, de formació i de recerca bàsic. No només pel que fa al foment de la lectura, amb col·leccions immenses d’obres en diferents formats i tota la dinamització que hi ha al darrera, sinó també com un espai formatiu i de recerca; un espai comunitari i social de primer ordre. Les biblioteques són un servei democratitzador clau, valor que s’accentua en moments de crisi, i els usuaris que les visiten poden aprendre, relacionar-se teixint comunitat, construir nou coneixement o, senzillament, passar la tarda en un espai acollidor. El valor de les biblioteques és innegable -ho diuen i ho deixen clar els ciutadans- i els seus efectes tangibles i intangibles succeeixen gràcies a la presencialitat. I malgrat això seguim invisibilitzades i sense poder fer allò que ens és intrínsec: fomentar la cultura i formar als nostres ciutadans.

Els professionals que treballem en el món de les biblioteques i les diverses unitats d’informació sabem que la situació del país és molt delicada, però reivindiquem el nostre paper essencial per cohesionar la societat i oferir oportunitats formatives i culturals a la ciutadania que, en moments crítics, necessita el coneixement i l’intercanvi cultural per generar nous discursos i superar les adversitats individuals i col·lectives.

Així, els i les sotasignades, manifestem que:
Les biblioteques són un servei cultural, de formació i de recerca bàsic que garanteix la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans.

• A les biblioteques es facilita l’aprenentatge, la descoberta i la generació de nous discursos que enforteixen les nostres comunitats i apoderen els ciutadans a través de la cultura i el coneixement.

• Les biblioteques són una inversió ciutadana que enforteix la societat del benestar i que genera un moviment econòmic important en el sector cultural (gairebé 400.000 € mensuals només en activitats presencials culturals i formatives a les biblioteques de Catalunya, que no s’estan duent a terme).

Les biblioteques són espais segurs que compleixen totes les mesures sanitàries i higièniques establertes pel PROCICAT, igual que tots els equipaments que es mantenen oberts.

Els professionals de totes les biblioteques i unitats d’informació del país hem fet un esforç enorme per garantir el compliment de totes les indicacions que ens han marcat des dels diferents departaments i autoritats competents: aforaments limitats, neteja, ventilació constant, gel, mascareta, distància entre usuaris, etc. I reclamem que se’ns deixi exercir la nostra professió de manera plena, sense renunciar a cap servei ni activitat presencial, tal com succeeix en d’altres equipaments culturals, sempre garantint estrictament els aforaments i totes les mesures de seguretat que siguin necessàries i que s’elimini la quarantena de documents, contradictòria amb els criteris que s’apliquen a les llibreries, tot revisant, si cal, el pla de represa del nostre sector per adaptar-lo a les evidencies actuals de transmissió de la malaltia.

A data d’avui ja s’han recollit prop de 1500 signatures.

Podeu adherir-vos anant a l’adreça següent:
https://sites.google.com/view/bibliotequesvisibles

 

 

En temps de vacances. Propostes d’escriptura a partir de normes de jocs coneguts

A la revista GUIX (AULA) d’aquest mes de juliol presentem algunes activitats d’escriptura per a realitzar en els períodes de vacances o els dies de festa, a casa, al càmping o als espais comuns. Són activitat senzilles i que es poden fer amb molt poc material.

Es tracta d’empènyer els infants a escriure i ajudar-los a pensar, a recordar moments que potser tenien oblidats, a imaginar personatges i situacions, i viure d’una manera més reflexiva, emocionant i intensa. Fer lliscar el llapis sobre el paper és força econòmic i, a més, qualsevol moment és bo per deixar volar la imaginació. Les vacances, també.

Alguns dels jocs que proposem són adaptacions de jocs coneguts. Per exemple:
Una “Oca personalitzada” en que les ordres i els paranys els escriuen els jugadors abans de la partida.
Un “Joc de pistes” basat en les xarxes de metro.
La «Xarranca de les paraules» en que un infants pensa una paraula o frase curta i la va marcant lletra a lletra, talment com si fos una peça d’escacs que va saltant. Els altres jugadors intenten esbrinar què està escrivint.


El «Trencaclosques de frases» en que els infants agrupats formant trios consensuen una frase que és una ordre a realitzar pel grup que la composi. L’escriuen i es retalla en tres parts, a manera de peces de trencaclosques. Després es mesclen amb les altres frases i es llença a l’aire com pluja de papers. Cadascú n’agafa una i ha de trobar els altres dos companys que comparteixen missatge. El llegeixen i fan el que diu la frase («Aneu a la finestra i crideu: M’avorreixo!», per exemple).

Podeu llegir l’article complet a la revista GUIX número 468 corresponent a juliol-agost. En castellà a AULA-295 (Patios con una mirada feminista)

Llibres i propostes per al confinament

M’afegeixo a la causa d’explicar històries als infants mentre duri el confinament. Des d’aquest blog, aniré penjant cada dilluns un vídeo curtet — tres minuts aproximadament—amb una narració i, després, us faré un proposta.

Aquests dies, a les xarxes socials trobareu altres accions similars com les que fa al facebook, en Carles Cano (https://www.facebook.com/carles.cano.16),o els narradors de “Vivim del cuentu” al twitter (https://twitter.com/vivimdelcuentu), entre d’altres.

El primer llibre que us presunto és del gran Anthony Browne: “Me gustan los libros”. Us l’explico a ritme lent de hip hop i us proposo que després intenteu fer el mateix amb un altre ritme i un altre llibre, d’acord?

Tot anirà bé!

QÜESTIÓ D’ARMES (Arms Issue)

Amics i amigues, els propers dies aquest web estarà inactiu. Els post que estaven escrits, els he desprogramat. Confio en que ens puguem retrobar aviat.

Us deixo amb un poema d’en Franz Morrissey, poeta suís, que es diu Qüestió d’armes i fa així:

Potser la solució de tot
Hi era
A l’aeroport internacional de Belfast
Aquell matí d’octubre gris quan

El guàrdia de seguretat que buscava
Les armes amagades dels passatgers
S’agenollà i obrí els braços en creu
Per demostrar el que havien de fer i

El nen petit
Va arrencar a córrer com un llamp
I va abraçar el coll
De l’home estupefacte.

Poema extret del web Viu la poesia

 

La sopa de l’avi, a Catalunya ràdio

Ahir, 13 d’octubre, a l’Ofici d’educar es va parlar d’un tema complicat: SUÏCIDI JUVENIL. Tot i que el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves a Catalunya, continua sent un tabú. Com ens podem adonar que un jove es vol suïcidar? Es pot evitar? I com es pot gestionar la culpa després del suïcidi d’un fill?
Amb les veus autoritzades del psicòleg Andrés Cuartero, la Marta Albaladejo (autora de “Cartes a la mare”) i la Gloria Iniesta, formada en pedagogia de la vida i de la mort i membre APSAS (Associació per a la Prevenció del Suïcidi i Atenció al Supervivent), vam poder entendre una mica les causes d’aquesta situació i sentir, a més, diversos testimonis, gràcies a les entitats Obertament i la Unitat de Crisi i Prevenció del Suïcidi del Centre de Psicoteràpia de Barcelona Serveis Salut Mental.

A la secció “Llibres per somiar” vaig presentar «la sopa de l’avi» que ens explica la situació d’una adolescent anorèxica i de com és salvada in extremis pel seu avi jubilat que la cura amb un “senzill” plat de sopa.

Al web de l’editorial Babulinka llegim:
Una bella història que ens ensenya que no hi ha vis medica que superi l’amor i que ens mostra una relació entre un avi i una néta que pot inspirar molta gent. Una joia de gran valor literari que emociona des de la primera pàgina i que ens il·lumina amb petites perles de saviesa. Ideal per transmetre als adolescents la importància de l’amor cap a un mateix i cap als altres i per gaudir d’ una lectura serena i inspiradora els adults. Les delicades il·lustracions d’Albert Asensio acaben d’arrodonir el valor artístic d’aquesta Petita Joia per a Grans Lectors.

Un llibre preciós i molt emotiu.

LES DADES:
Títol: La sopa de l’avi
Autor: Mario Satz
Il·lustracions: Albert Asensio
Traducció: Iñaki Tofiño
Editorial: Babulinka
Pàgines 66
Barcelona 2016

Podeu sentir el potcast clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar-el-suplement/la-sopa-de-lavi-de-mario-satz/audio/1051691/

La biblioteca de llibres de ficció de Dolly Parton

La Imagination Library de Dolly Parton és un programa que envia llibres gratuïts a nens des del naixement fins als cinc anys a les comunitats participants als Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i la República d’Irlanda.
La promotora i mecenes del programa és la cantant de country Dolly Parton.
Imagination Library va néixer el 1995 i estava adreçat als infants de Tennesse, el seu comtat natal. Es tractava, inicialment d’estimular la lectura entre els nens de 0 a 5 anys proporcionant-los el regal d’un llibre especialment seleccionat cada mes. Avui, arriben als nens i nenes de quatre països i envien més d’un milió de llibres gratuïts, cada mes. A dia d’avui van per més de 122 milions.

Comenta la cantant: “Quan jo estava creixent als turons de l’est de Tennessee, sabia que els meus somnis es farien realitat. Sé que hi ha nens amb els seus propis somnis. Somien amb convertir-se en metges o inventors o ministres. Qui sap, potser hi hagi una nena que tingui el somni de ser escriptora i cantant. Les llavors d’aquests somnis es troben sovint en els llibres…”

Un vídeo explicatiu del funcionament del projecte, a continuació:

A la revista Mibiblioteca núm 58 (estiu 2019) hi trobareu un article que explica abastament aquest projecte. També hi ha altres articles interessants, curiosos i divertits com el de la insuperable Susana Ramos o una experiència de col·laboració amb els avis de la residència de Gandia.

El sumari de la revista AQUÍ

Última sessió del club de lectura infantil

Dissabte vam celebrar la darrera sessió del club de lectura «Kanalla (in)explicable» amb una lectura dramatitzada i recordant totes les activitats que hem anat fent durant el curs escolar, des de la primera «Ciudad laberinto» i passant per «L’arbre de nadal del senyor Eudald»,«El jardí curiós», «Qui soc, avui?», «No és culpa meva» i altres, fins a vuit. Hem tingut la complicitat dels pares i mares i hem rebut la visita d’un autor, d’una il·lustradora i d’un traductor. Un goig, tot plegat.
Ens hem quedat amb les ganes de repetir l’experiència, naturalment, si és que les llibreteres ens volen acollir el proper curs.
A la festa de comiat vam repartir els diplomes acreditatius, vam ballar, jugar amb globus i no van faltar els refrescos, els “ganxitos” i les patates.
Gràcies, Kanalla per tot el que ens heu ensenyat! Hem aprés molt, tots.