Lectures recomanades Sant Jordi 2018

Us presentem la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a la Diada de Sant Jordi. Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup o de l’infant ha de fer la seva opció. A sota del títol, el nom de l’autor i l’editorial.
També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

CICLE INFANTIL
Que veus?
Stéphane Sénegas. Takatuka
La vaca del bric de llet
Sophie Adriansen. Birabiro
Gina i Ton
Antonio Ventura. Kalandraka
El colom no se’n pot anar a dormir tard
Mo Willems. Andana
L’oficina dels objetes perduts
Junko Shibuya. Juventut
El garatge d’en Gus
Leo Timmers. Harperkids
Els tres mussolets
Martin Waddell. Kalandraka
Als gronxadors
Patxi Zubizarreta. Animallibres
¡Que viene el lobo!
Cédric Ramadier. Lóguez
Regreso a casa
Akiko Miyakoshi. Océano

 

 

 

 

 

 

CICLE INICIAL
Per què?
Nikolai Popov. Kalandraka
Jane Goodall. La millor amiga dels ximpanzés
Marcos Muslera. Vegueta
Samuel y la noche interminable
Nono Granero. Edelvives
Herbari
Adrienne Barman. Libros del Zorro Rojo
Profesión: Cocodrilo
Giovanna Zoboli. AH Editora
La asombrosa y verdadera historia de un ratón llamado Pérez
Ana Cristina Herreros Ferreira. Siruela
L’Artur i la Clementina
Adela Turín. Kalandraka
Doctor de Soto
William Steig. Blackie Books
Un gran dia de res
Beatrice Alemagna. Combel
El enamorats del llibre
Frédéric Laurent. Tramuntana

 

 

 

 

 

 

 

 

CICLE MITJÀ
La Mia es fa gran
Mònica Peitx. Joventut
Un llibre ple d’errors
Corinna Luyken. Lumen
El carter de l’espai
Guillaume Perreault. Joventut
No t’oblidis de mirar per la finestra
Ester Farran. Salòria
El bosc amagat
AJ Wood. Cruïlla
La guineu i l’aviador
Luca Tortolini. Joventut
El alquimista de la luz
Rocío Martínez. Thule
Sóc una nou
Beatriz Osés. Edebé
Un món propi
Laura Carlin. Libros del zorro rojo
Els germans Tempesta (Princeses Drac)
Pedro Mañas. Cruïlla

 

 

 

 

 

 

CICLE SUPERIOR
Tant de gust… senyor Martí i Pol
Carme Bernal i Carme Rubio. PAM
¿Qué es el punk?
Eric Morse. Flow Press Media
Sachiko. La història d’una supervivent de la bomba de Nagasaki
Caren Stelson. Nandibú
L’escola de la Haru
Flavia Company. Fragmenta
Un regal sense obrir
Marianne Verge. Nandibú
Steve Jobs. Inventor del mañana
Julio Fajardo. Vegueta
Natacha
Luis María Pescetti. Loqueleo
Me llamaba Simbad
Francisco Castro. Algar
El principi de tot
Manuel de Pedrolo. Comanegra
Frank. La increíble historia de una dictadura olvidada
Ximo Abadía. Dibbuks

Anuncis

Quatre biblioteques escolars

Biblioteques escolars de referència n’hi ha moltes. En presentem quatre. Hem volgut destacar-ne el nom de les persones que estan al capdavant perquè han estat capaces de contaminar a la comunitat escolar i de fer-los creure que la biblioteca és imprescindible.

La primera és la Biblioteca Marta Marta de l’escola Orlandai (Barcelona). La Mariona Trabal ha estat en els darrers anys la persona de referència i aquest mes podem llegir un article seu a la revista GUIX on explica que la implicació de les famílies és un objectiu irrenunciable.
Diu la Mariona que «a l’escola Orlandai ens proposem que la lectura sigui un compromís de tota la comunitat escolar. Ho considerem una condició imprescindible per aconseguir que els llibres formin part de la vida dels nens i nenes i, per això, impulsem activitats diverses que promouen la implicació de les famílies en el gust per la lectura.»
I també apunta que «si volem que la lectura formi part de la vida dels infants, que s’integri a la seva quotidianitat i des del primer dia d’escola, és necessari que vegin i experimentin que hi ha el mateix interès i compromís per la lectura a l’escola que a casa seva.»
També ens explica algunes de les moltes activitats que organitzen. N’apunto un parell:
EL MURAL PARTICIPATIU. Abans de Sant Jordi, la comissió de biblioteca fa una proposta de creació plàstica-literària que han de realitzar els alumnes a casa amb l’ajuda de les famílies. A mesura que s’acosta Sant Jordi la cartellera que hi ha al rebedor del centre va creixent amb la col·laboració de tothom.
EL CLUB DE LECTURA. A l’escola es reuneixen mares, mestres, ex-mares i ex-mestres —de vegades, algun pare— al voltant dels llibres. És bonic pensar que, per als infants, algun vespre la mare no és a casa perquè està a l’escola xerrant amb la mestra sobre un llibre que han llegit totes dues i més persones.

La segona és la Biblioteca Sebastià Sorribas de l’escola Drassanes (Barcelona). Situada a tocar de la Rambla acull una població multicultural que és el reflex de la vida del barri. En aquesta escola, la Susanna López ha fet una gran tasca aixecant i consolidant un projecte realment bonic, on destaca la implicació de nombrosos agents externs (voluntaris, la biblioteca de Rosa Sensat, la Fundació Bofill, etc.)
Una de les activitats més reeixides és el Lecxit, una acció setmanal en la que participen alumnes de quart i de cinquè que s’emparellen amb adults voluntaris amb l’objectiu de millorar la seva competència lectora.
També tenen molt consolidades les activitats «el personatge misteriós» i «el llibre estimat del mes», entre d’altres.

La tercera és la Biblioteca de l’Escola Frederic Mistral Tècnica Eulàlia, un centre concertat que fa molt de temps que compta amb una bibliotecària extraordinària, la María José Burillo, que es capaç de capitalitzar accions diverses amb tots els alumnes.
És remarcable el treball de creació literària i la confecció de llibres col·lectius sorprenents i preciosos que fan cada curs a cada nivell.

I la quarta és la Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona. La biblioteca ja fa molt de temps que funciona. Li han posat Teresa Mas en honor a la mestra que l’ha dinamitzat i que ara s’ha jubilat. Ella, de fet, no en sabia res i va ser una sorpresa que no es podia ni imaginar! D’això li diem estimació a la feina, estimació als llibres i a la lectura. Què grans els companys i companyes reconeixent-li la seva dedicació. Felicitats Teresa!

Podríem seguir i no acabaríem de parlar de comunitats escolars compromeses amb la biblioteca escolar. No importa el tipus d’escola, no importa si té més o menys hores de dedicació, no importa si no hi ha gaire pressupost, perquè amb mestres com la Mariona, la Susanna, la Maria José o la Maria Teresa, les escoles no pateixen ni patiran mai.

A la visita a les escoles Drassanes i Frederic Mistral ens van acompanyar dues mestres eivissenques, la Diana i la Rosa que estaven de ruta bibliotecària i amb les que vam poder compartir experiències.

Literatura infantil a l’Aula TV de l’Hospitalet

Aula L’H és el programa d’Educació de Televisió de l’Hospitalet que s’emet els dimecres a les 20 hores. Està estructurat en una secció d’entrevistes, un espai per a notícies d’actualitat, reportatges en profunditat i seccions de participació directa d’alumnes i professors de la ciutat. Fan bona feina visitant les escoles i parlant amb alumnes, mestres i pares i mares per tal de compartir l’experiència d’aprendre.
El passat dimecres 31 de gener em van convidar a parlar de literatura infantil. Quan em va trucar la Núria Toril, presentadora i conductora del programa, vaig acceptar immediatament perquè si ha una oportunitat als mitjans (ràdio, premsa o tele) de recordar que la literatura és part vital de la nostra quotidianitat, l’hem d’aprofitar.
Si voleu veure el programa ho podeu fer anant al web de TV L’H o també clicant a l’enllaç següent:
http://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/12452113

una selfie post gravació

Cosimo (El baró rampant d’Italo Calvino, recreat per Roger Olmos)

El curs passat, vaig compartir algunes tardes amb pares i mares dels alumnes de els escoles que participen del programa Lecxit de la Fundació Bofill. Recordo que en una de reunions, a l’escola Mediterrània, una mare va explicar que la seva filla de vuit anys estava llegint El baró rampant. Ho vaig guardar al pensament com a exemple del que diem de vegades (aquesta lectura és per a tal edat o per a tal altra) i com ens equivoquem perquè els nens són tan diferents entre ells i els seus interessos tan variats que convé ser curosos amb determinades afirmacions.
Fa uns dies, els Reis de l’Orient em van regalar, precisament, una versió extraordinària de El baró rampant. Es titula Cosimo, com el protagonista de la novel·la i l’ha il·lustrat en Roger Olmos (de qui ja vam parlar en aquest blog el 2013: AQUÍ.)

Aquest és un llibre de només il·lustracions inspirat en la novel·la d’Italo Calvino, el protagonista del qual és el baró Cosimo Piovasco de Rondò i fa un seguiment de la narració d’en Calvino reinterpretant-la a través de les imatges. Veiem com en Cosimo, per exemple, en algunes imatge està tan mimetitzat amb els arbres que fins i tot les seves mans i cames són branques i arrels.
El llibre, de 76 pàgines, no té text i si no coneixes la història vas perdut, lògicament.
Comença amb la presentació de la família d’en Cosimo: el pare, la mare, el germà, la germana. Són quatre imatges impactants que donen pas a la narració i veiem el motiu pel qual el noi s’enfila dalt d’un arbre del jardí que envolta la casa amb la intenció de no baixar mai més.

A partir d’aquest moment, la vida de Cosimo passa entre els arbres al jardí de la casa i els boscos dels voltants, dedicat a la caça i llibres. Hi ha també uns episodis d’amor i sobretot el contacte amb en Gian dei Brughi, el lladregot que serà reformat gràcies a la lectura malgrat que el seu final esdevindrà tràgic.
Si heu llegit o recordeu la novel·la gaudireu amb el món que ens presenta en Roger -és magnífic el retrat de l’advocat afeccionat a l’apicultura, per exemple.

Amb aquestes il·lustracions oníriques i animades, en Roger Olmos ens guia a través de la novel·la de Calvino sense necessitat d’una sola paraula, deixant que les imatges parlin. Ens porta a un univers visual en què dominen el verd brillant dels arbres i un cert barroquisme mesclat amb imatges surrealistes.

Diu en Roger: “M’agradaria que hi haguessin més Cosimo al món, capaços de ser fidels a les seves decisions. He tornat a la meva infantesa, quan jugava a escalar arbres, fent i imaginant cases penjades a l’aire entre les branques. La seva vida és com un joc etern que desafia la gravetat i les lleis del món adult i, com tothom, també he pensat en el que m’hagués passat si tingués la mateixa força i determinació. M’he posat a la pell d’en Cosimo i he pujat amb ell a les branques i he mirat cap avall. He pogut veure com tot és diferent des de la seva perspectiva. I he rigut amb ell”

 

Títol: Cosimo
Autor: Roger Olmos
Editorial: Logos Edizioni
Pàgines: 76
Edat de lectura: Joves.
Mòdena (Itàlia) 2016

El booktràiler:

La unió fa la força. Les gallines s’organitzen

El galliner està en ebullició i el pànic s’ha apoderat de les gallines blanques. Ha desaparegut un gall, en Marcel, i això amoïna especialment la Noemí, la seva esposa que pensa que ha estat culpa de la mostela. D’altres gallines comenten que han vist la guineu pels voltants. El cert, però, és que ningú no sap que ha passat.
Entre les gallines negres no hi ha cap absència però entre les pèl-roges també es troba a faltar la Glòria, una gallina grossa.
El galliner prepara una reunió d’emergència del Consell de gallines per parlar-ne i s’arriba a la conclusió que cal organitzar-se i sortir a lluitar contra l’enemic, abans no sigui massa tard.
Però les gallines són moltes i sorolloses i l’acord es fa difícil. Després d’algunes tèbies intervencions, les veus més potents es deixen anar i finalment s’aprova la constitució d’un exèrcit.
I aquí comencen els problemes. Com s’organitzen? En batallons? Per colors? Per grandària? Qui anirà al capdavant del nou exèrcit de gallines? Les negres potser, ja que el seu gall té molt de carisma? I per què ha de tenir el comandament un gall i no una gallina?
Després de moltes discussions decideixen anar mesclades.
—Unir-se no és dividir-se, és barrejar-se!— criden.
Finalment estan preparades per lluitar i avancen juntes en la mateixa direcció, amb les mateixes intencions, però amb prou feines han començat la seva marxa que s’aturen en sec…Per què?


La unió fa la força és un àlbum que parla de gallines i de política i ens ofereix algunes idees sobre la solidaritat, la tolerància, la democràcia i la convivència. El seu gran format (25×35 cm) convida a la lectura compartida.
Les il·lustracions de les gallines són fantàstiques i divertides. La manera com està enfocat el punt de vista una mica elevat, deixant la part de dalt lliure i eliminant els decorats ajuda a copsar la idea de multitud però també de la singularitat de determinades gallines.
El text és senzill i el final és divertit. Els adults que llegeixen el conte ja intueixen com acabarà des d’un bon començament però, tot i així, la sorpresa és agradable.
A l’escola és un àlbum que pot donar moltes opcions de conversa sobre el gènere, el poder, la democràcia, les races, etc.
Molt recomanable.
L’autor, en Laurent Cardon, va néixer a França i actualment viu a Brasil. Aquest crec que és el primer llibre d’ell que s’edita en català, encara que ha il·lustrat més de quaranta llibres per a la mainada.

LES DADES:
Títol: La unió fa la força. Una història de gallines
Autor/ il·lustrador: Laurent Cardon
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Girona, 2017
52 pàgines

 

La lliga dels llibres 2017-18

Ja està en marxa la nova edició de La lliga dels llibres de les escoles de l’Hospitalet, una activitat de dinamització de la lectura que s’ofereix als alumnes de 5è de primària de totes les escoles de la ciutat.
El funcionament és senzill. L’Ajuntament de la ciutat a través del servei de Biblioteques dota a cada grup (enguany són 36 grups classe) amb un lot de 15 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català, castellà i anglès, els mateixos llibres per a tots els grups participants.
A partir d’ara i fins al mes de maig, cada grup classe llegeix els llibres proposats. Cada nen pot llegir tants llibres com vulgui però quants més llibres llegeixin més fàcil ho tindran per anar avançant en els eliminatòries.
Com cada any, totes les partides del joc es faran a les biblioteques de la ciutat durant tot el mes de maig. La final serà a la Biblioteca Central Tecla Sala.
Es conclourà l’activitat amb la celebració d’una festa on es reuniran tots els alumnes i mestres participants, als jardins de la Biblioteca Can Sumarro.
Entremig hi ha haurà xerrades per als pares i mares dels alumnes sobre aquesta activitat, a càrrec de la dinamitzadora de la Lliga (dues sessions: dimecres, 15 de novembre, a la Biblioteca Central Tecla Sala, a les 15,30 hores i a les 18 hores).
El primer trimestre de l’any, un autor o autora dels llibres proposats a La lliga dels llibres també participarà d’una trobada amb els infants.
Agraeixo a la gent d e la llibreria Al·lots per la bona tria que han fet. Segur que ho xalaran molt els nois i noies.
Si necessiteu informació, podeu trucar a la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet (telèfon 93 403 68 61) o mitjançant el correu electrònic: biblioteques@l-h.cat
Podeu descarregar el dossier informatiu de les lectures clicant AQUÍ

I unes propostes de treball sobre els llibres que han preparat des del CRP de l’Hospitalet clicant aquí

III Jornada Biblioteca i Comunitat Educativa

Sota el títol IGNORATS I IGNORANTS? Va tenir lloc el dia 6 de setembre a l’Auditori Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, la tercera Jornada Biblioteca & Comunitat Educativa 2017.
La Jornada no va decebre i vam quedar encantats tant de l’organització com del contingut. Les tres ponències inicials van oferir-nos un munt d’idees i pensament que ara toca anar paint i que van marcar, des de diferents òptiques idees coincidents, crítiques compartides i emocions envers un futur esperançador.
Voldria remarcar, la encertadíssima introducció que ens va regalar la Nati Calvo, amb un discurs farcit d’interrogants, alguns dels quals es van poder contestar al llarg del matí i que ja ens va anticipar en la presentació del programa:
En l’anomenada 3a primavera educativa afloren noves mirades i perspectives sobre l’escola. Brots d’un canvi imprescindible i urgent en molts àmbits. Però… qui i què està sent ignorat en aquesta revolució? Què i qui en queda al marge? Cap a on anem? Què volem abandonar i què volem aconseguir?
És una jornada per aturar-nos, un temps per a l’escolta serena i les preguntes, per a les inquietuds i per al diàleg. Un espai per debatre què és la ignorància, si pertany a algú o hi és en tots nosaltres. Un espai per prendre consciència de les escletxes per les quals s’esmuny quan la ignorem, quan ningú no la mira als ulls i va teixint una teranyina invisible que atrapa i condemna els ignorats d’un sistema que sembla avançar en el com, mentre oblida el qui i el què.
Em va agradar comprovar com des del món educatiu i des de les biblioteques hi ha ganes de trobar estratègies comunes i compartides. Vaig trobar molt potents els missatges —que tots vam entendre— sobre com es gestiona la cultura a Catalunya i cap on va el món educatiu.
Els tres ponents, sensacionals.
En Jordi Artigal, bibliotecari a la Massagran de Salt (Girona) va aportar la seva visió de bibliotecari de trinxera a una comunitat particular com és la de Salt. La seva intervenció amb el títol M’agrada la biblioteca perquè fa l’olor de casa meva va tenir un to entranyable, proper, que feia posar els pels de punta en comprovar l’estimació d’algú que probablement les ha vistes de tots colors però que hi veu persones enlloc d’usuaris, que veu els ulls del Kevin allà on altres només veuen algú que s’endú tants documents en préstec, posem pel cas.
La Mita Casacuberta, va explicar el seu periple vital i com la va condicionar per ser qui és. Ella és filòloga a la Universitat de Girona i la seva ponència titulada Llegir ens fa lliures (sí, però només si en coneixem els mecanismes) va ser un regal per als qui ens considerem lectors.

Va acabar la primera part la Lupe Jover, professora d’educació secundària a l’IES María Guerrere Collado Villalba (Madrid) i autora de l’imprescindible Un mundo por leer. Educación, adolescentes y literatura. Ens va parlar de Inclusión educativa, equidad social y defensa de la cultura: la insustituible contribución de la biblioteca escolar. A la presentació podem llegir aquestes frases de la Jover:
Si el número de libros en casa es hoy por hoy determinante en la trayectoria académica de niñas, niños y adolescentes, la primera medida para favorecer la equidad educativa debiera ser la provisión de buenas bibliotecas escolares. Ellas pueden además contrarrestar la sobrerrepresentación que algunas minorías han tenido en los currículos escolares y en el “saber legítimo” apuntalado por los libros de texto, dando oportunidad de que se escuchen otras voces y otros relatos. Las bibliotecas escolares, en fin, son el espacio físico y simbólico que nos vincula con una tradición cultural de la que los nuevos vientos neoliberales parecen querer deshacerse
Si teniu ganes de saber què es va dir en aquesta jornada i també en les dues anteriors, podeu accedir al web dels Serveis Educatius del Baix Llobregat V. El material d’aquesta tercera Jornada encara no està penjat.

Voldria felicitar a la organització ( a la Nati, la Marta i la resta) per la generositat i la voluntat de continuar treballant per fer un país més solidari i on ningú no quedi exclòs de l’accés a la cultura.
Us deixo unes imatges: