QÜESTIÓ D’ARMES (Arms Issue)

Amics i amigues, els propers dies aquest web estarà inactiu. Els post que estaven escrits, els he desprogramat. Confio en que ens puguem retrobar aviat.

Us deixo amb un poema d’en Franz Morrissey, poeta suís, que es diu Qüestió d’armes i fa així:

Potser la solució de tot
Hi era
A l’aeroport internacional de Belfast
Aquell matí d’octubre gris quan

El guàrdia de seguretat que buscava
Les armes amagades dels passatgers
S’agenollà i obrí els braços en creu
Per demostrar el que havien de fer i

El nen petit
Va arrencar a córrer com un llamp
I va abraçar el coll
De l’home estupefacte.

Poema extret del web Viu la poesia

 

La sopa de l’avi, a Catalunya ràdio

Ahir, 13 d’octubre, a l’Ofici d’educar es va parlar d’un tema complicat: SUÏCIDI JUVENIL. Tot i que el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves a Catalunya, continua sent un tabú. Com ens podem adonar que un jove es vol suïcidar? Es pot evitar? I com es pot gestionar la culpa després del suïcidi d’un fill?
Amb les veus autoritzades del psicòleg Andrés Cuartero, la Marta Albaladejo (autora de “Cartes a la mare”) i la Gloria Iniesta, formada en pedagogia de la vida i de la mort i membre APSAS (Associació per a la Prevenció del Suïcidi i Atenció al Supervivent), vam poder entendre una mica les causes d’aquesta situació i sentir, a més, diversos testimonis, gràcies a les entitats Obertament i la Unitat de Crisi i Prevenció del Suïcidi del Centre de Psicoteràpia de Barcelona Serveis Salut Mental.

A la secció “Llibres per somiar” vaig presentar «la sopa de l’avi» que ens explica la situació d’una adolescent anorèxica i de com és salvada in extremis pel seu avi jubilat que la cura amb un “senzill” plat de sopa.

Al web de l’editorial Babulinka llegim:
Una bella història que ens ensenya que no hi ha vis medica que superi l’amor i que ens mostra una relació entre un avi i una néta que pot inspirar molta gent. Una joia de gran valor literari que emociona des de la primera pàgina i que ens il·lumina amb petites perles de saviesa. Ideal per transmetre als adolescents la importància de l’amor cap a un mateix i cap als altres i per gaudir d’ una lectura serena i inspiradora els adults. Les delicades il·lustracions d’Albert Asensio acaben d’arrodonir el valor artístic d’aquesta Petita Joia per a Grans Lectors.

Un llibre preciós i molt emotiu.

LES DADES:
Títol: La sopa de l’avi
Autor: Mario Satz
Il·lustracions: Albert Asensio
Traducció: Iñaki Tofiño
Editorial: Babulinka
Pàgines 66
Barcelona 2016

Podeu sentir el potcast clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar-el-suplement/la-sopa-de-lavi-de-mario-satz/audio/1051691/

La biblioteca de llibres de ficció de Dolly Parton

La Imagination Library de Dolly Parton és un programa que envia llibres gratuïts a nens des del naixement fins als cinc anys a les comunitats participants als Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i la República d’Irlanda.
La promotora i mecenes del programa és la cantant de country Dolly Parton.
Imagination Library va néixer el 1995 i estava adreçat als infants de Tennesse, el seu comtat natal. Es tractava, inicialment d’estimular la lectura entre els nens de 0 a 5 anys proporcionant-los el regal d’un llibre especialment seleccionat cada mes. Avui, arriben als nens i nenes de quatre països i envien més d’un milió de llibres gratuïts, cada mes. A dia d’avui van per més de 122 milions.

Comenta la cantant: “Quan jo estava creixent als turons de l’est de Tennessee, sabia que els meus somnis es farien realitat. Sé que hi ha nens amb els seus propis somnis. Somien amb convertir-se en metges o inventors o ministres. Qui sap, potser hi hagi una nena que tingui el somni de ser escriptora i cantant. Les llavors d’aquests somnis es troben sovint en els llibres…”

Un vídeo explicatiu del funcionament del projecte, a continuació:

A la revista Mibiblioteca núm 58 (estiu 2019) hi trobareu un article que explica abastament aquest projecte. També hi ha altres articles interessants, curiosos i divertits com el de la insuperable Susana Ramos o una experiència de col·laboració amb els avis de la residència de Gandia.

El sumari de la revista AQUÍ

Última sessió del club de lectura infantil

Dissabte vam celebrar la darrera sessió del club de lectura «Kanalla (in)explicable» amb una lectura dramatitzada i recordant totes les activitats que hem anat fent durant el curs escolar, des de la primera «Ciudad laberinto» i passant per «L’arbre de nadal del senyor Eudald»,«El jardí curiós», «Qui soc, avui?», «No és culpa meva» i altres, fins a vuit. Hem tingut la complicitat dels pares i mares i hem rebut la visita d’un autor, d’una il·lustradora i d’un traductor. Un goig, tot plegat.
Ens hem quedat amb les ganes de repetir l’experiència, naturalment, si és que les llibreteres ens volen acollir el proper curs.
A la festa de comiat vam repartir els diplomes acreditatius, vam ballar, jugar amb globus i no van faltar els refrescos, els “ganxitos” i les patates.
Gràcies, Kanalla per tot el que ens heu ensenyat! Hem aprés molt, tots.

Endevinacontes: Poemari? Àlbum il·lustrat? Llibre-joc?

La forma apaïsada d’aquest llibre convida a passar les pàgines lentament, a llegir els poemes (en principi, enigmes) i mirar d’endevinar de quin conte es tracta. Si no ho encertem, llavors podem mirar la part de sota i allà una il·lustració ens mostra mesclades dues històries, una de les quals és la que busquem.
És força enginyós i els poemes estan ben rimats (la traducció al català d’en Dani Espresate està molt aconseguida, gens forçada) oferint-nos pistes que ens ajuden a recordar els contes.
Per exemple, si llegim:

L’àvia avui està peluda
Té una fam que és atroç,
Les orelles punxegudes
I una mirada feroç…

Ja sabem quin conte és, oi? Si encara dubtem, mirem la imatge i segur que ho sabrem.

Són trenta-dos contes coneguts, repartits en setze làmines. Al final hi ha vuit propostes de treball per continuar jugant, llegint i escrivint.

Un bon llibre per a cicle inicial.

Al web de l’editorial podem llegir:
Els contes són com les persones: et diuen algunes coses en veu alta i altres te les ensenyen sense paraules, perquè et conviden a descobrir-les o a imaginar-les. Si coneixes bé els contes, pots permetre’t el luxe de jugar amb ells mitjançant les paraules i les imatges: els pots desmuntar, desendreçar, barrejar de manera divertida; pots convertir-los en endevinalles, disfressar-los de poesia i, finalment, tornar-los a endreçar dins el teu cap. Veuràs que, quan hi hagis jugat, entendràs millor cada conte, et sorprendran amb les seves diferències i semblances, riuràs i aprendràs que, quan comprens allò que llegeixes i ho observes bé, el món és molt més entretingut.

LES DADES
Títol: Endevinacontes
Autora: Berta Inés
Il·lustradora: Virginia Donoso
Traductor: Dani Espresate
Editorial: Bellaterra
Pàgines: 42
Barcelona, 2019

El dissabte 2 de febrer, el vam presentar dins del marc de la Jornada “El plaer en l’educació. L’alegria de viure, l’alegria d’aprendre” i crec que el vam disfrutar.

Any nou, capçalera nova!

Des de fa uns quants anys, en arribar aquestes dates canviem la il·lustració de la capçalera del blog. Estic agraït a en José Labari per haver-me deixat exposar la imatge de «Les històries de la Fada Nora» que ens ha acompanyat durant el 2018.
La capçalera que mantindrem durant els propers mesos és una il·lustració de la Sigrid Martínez, amb qui vaig compartir la creació d’una sèrie de contes que tenen com a protagonista un petit drac entremaliat («Els contes d’en Piula») a qui no acaben de sortir gaire bé les coses.
Per saber-ne més, cliqueu AQUÍ.

 

“Atascado”: Què passa quan no surt la samarreta?

«Atascado» és un àlbum il·lustrat que reflecteix perfectament una situació viscuda a les escoles en nombroses ocasions, quan hem hagut de recordar als pares i mares que posin roba còmoda als seus fills, sobretot el dia que anem a piscina. Al vestidor de la piscina he viscut situacions delirants amb els infants que es vesteixen (o ho intenten) sols i ens n’adonem que a casa sempre hi ha algú que els posa la roba, probablement per acabar abans. I així no són estranys els jerseis a l’inrevés o les sabates canviades de peu. Sort que sempre els queda la sortida enginyosa, el recurs que ens sorprèn.

Ep! Que t’has posat les sabates al revés! —li dius en adonar-te.
Quina?—et respon, tranquil·lament, mirant-se els peus.

I el riure és inevitable.
«Atascado» va d’això precisament. És un nen que es vol despullar tot sol per anar a la banyera i quan es vol treure la samarreta se li queda encallada.
Però el nen no s’altera i comença a pensar què passaria sí hagués d’anar així per la vida.
—Pero algo veo a través de la ropa. Seguro que me las apañaré.
I apareixen diverses situacions del nen movent-se amb la panxa nua i resolent els conflictes imaginaris que se li presenten (¿Què hago si tengo sed? ¿Y si mi gato me hace cosquillas en la barriga? ¿Habrán otros niños atascados como yo?)

Un llibre divertit de Shinsuke Yoshitake de qui ja havíem referenciat Podria ser una poma (https://jaumecentelles.cat/2017/07/10/podria-ser-una-poma/)

Té una línia senzilla i tocs de dibuixos animats. Fixeu-vos com representa el moviment de les cames, per exemple.
Una bona lectura per reflexionar sobre la pròpia autonomia.
Recomanat per a infants a partir de quatre anys.

LES DADES
Títol: Atascado
Autor: Shinsuke Yoshitake
Traductora: Marina Bornas
Editorial: Barbara Fiore
Albolote, 2018