«Bon dia: poemes de bon matí», un llibre de poesia amb rimes senzilles i boniques

Bon dia: poemes de bon matí és un poemari escrit per en Salvador Comelles i il·lustrat per Mercè Galí, continuació de l’exitós Bona nit: poemes per a l’hora d’anar a dormir que van publicar fa un parell d’anys.

En aquest volum es centren en els actes que fem a primera hora del dia des que ens despertem, obrim els ulls, diem bon dia, mirem el calendari, observem qui temps fa, ens rentem, ens vestim, esmorzem, preparem la motxilla i anem cap a l’escola.

Acompanyen els poemes quatre personatges que expliquen com viuen ells aquestes primeres hores de la jornada. Són l’astronauta, el músic, el pirata i el mag.

Així, per exemple, mentre es dutxa, el músic diu:
Es dutxa bé, amb aigua, i sabó,
en el temps que li dura una cançó

O, aquest altre del mag quan es vesteix:
Ben solemne es posa
La capa d’estrelletes
I de cop se n’adona
Que encara duu xancletes.

Són poemes frescos, breus, fàcils de recordar i aprendre, ben rimats, ideals per als infants de cicle inicial.
Les il·lustracions són expressives i divertides, amb un fons blanc que ajuda a oxigenar les pàgines, de per sí prou generoses.

La imatge de la portada és preciosa: un infant i el seu gos mirant cap al cel on hi ha un botó gran que fa de sol.
Al poema Bon dia, Sol! comparen l’astre amb un fruit roig, amb un ou ferrat, amb un gomet, amb un dineret, etc.

Un dels poemes que més m’agraden és Què hi porto, a la motxilla, un enfilall d’objectes comuns, divertits i emotius. Comença així:
Un acudit per explicar
Una llibreta amb gairebé tots els deures fets
Una aranya de mentida
Una lupa
L’entrepà d’avui
Mig entrepà que va sobrar d’ahir
Una goma nova, perquè l’altra me la van tirar perla finestra
Un petó dels pares
Cromos
Etc…

LES DADES:
Títol: . Bon dia: poemes de bon matí
Autor: Salvador Comelles
Dibuixos: Mercè Galí
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
32 pàgines
Barcelona: 2018

Anuncis

El carter de l’espai, un còmic espacial (i especial)

En Bob és un carter espacial (de l’espai, vaja) que cada dia, de manera rutinària, reparteix cartes i paquets per l’espai.
La seva vida està pautada. Cada matí, es posa un vestit espacial, agafa la seva nau i condueix seguint un recorregut rutinari, tranquil, mil·limètric, sense incidents ni sobresalts. Però un dia el seu cap li diu que no farà la seva gira habitual i li assigna una nova ruta. En Bob s’enfada però accedeix, sense saber que cadascuna de les cinc entregues li suposarà viure un esdeveniment sorprenent i singular.
El carter de l’espai ens transporta a un univers de ciència ficció, mentre seguim el protagonista de planeta en planeta en el seu intent de lliurar el correu que se li ha encomanat.
El llibre té un principi còmic perquè veiem un antiheroi enfrontant-se a desafiaments no volguts ni triats per ell. Com que l’autor ens ho situa dins del marc de la ciència ficció, amb decorats una mica exagerats i personatges estrambòtics (com el cap que sembla un pop amb un només un ull, a manera de ciclop) en endinsa en la paròdia més divertida.

El primer lliurament el fa a un jardiner gegant al qual lliura un paraigua. La segona entrega la fa a una àvia que col·lecciona teteres, potser per lluitar contra la solitud. El gran paquet de la tercera entrega no té direcció i en Bob se les haurà de veure amb uns gossos afamats.
La seva quarta entrega el porta al planeta del senyor Petit i aquí ens quedem molt sorpresos perquè el senyor Petit és el Petit Príncep. El diàleg que mantenen ambdós és espatarrant de bonic i una picada d’ullet al clàssic de Saint-Exupéry.

I encara una cinquena entrega i un retorn a la (aparent) normalitat amb un final inesperat.

Estem davant d’un llibre en format còmic que recomanem a partir de tercer de primària però que en mans dels adults (pares i mares) produirà un efecte agradable, sens dubte.

Divertit i original, sense pretensions, ple d’humor i que en acabar de llegir ens farà veure la vida d’una altra manera. Seguint els passos d’en Bob el carter, els lectors descobriran que no hem de tancar la porta a les novetats. Una dificultat pot convertir-se en una experiència gratificant i agradable. Mirant el món de manera positiva, en Gillaume Perreault presenta una novel·la amb unes il·lustracions de línia neta, humorística, personatges entranyables i paisatges brillants on l´únic lament el notem a la darrera pàgina quan l’aventura s’acaba, ohh!


Gillaums Perreault és un dissenyador gràfic del Quebec (Canadà). Podeu saber més de la seva obra entrant al seu web: http://www.guillaumeperreault.com/

Les dades:
Títol: El carter de l’espai
Autor: Guillaume Perreault
Traductora: Susana Tornero
Editorial: Joventut
144 pàgines
Barcelona, 2018

Llibres sobre LA CIUTAT

El grup de treball «Passió per la lectura» fa dinou cursos que es reuneix periòdicament als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Durant aquests anys el nombre de persones ha anat variant entre 12 i 19 persones (mestres, professors, editors, bibliotecaris) i sempre ens ha mogut l’interès per facilitar als alumnes els millors llibres i la manera de treballar-los. Hem investigat sobre els contes de por, els de l’Àfrica, els elefants, els arbres, l’alimentació, la música, etc. Cada curs hem aconseguit elaborar un material del qual se n’han pogut aprofitar les escoles de Catalunya.

Els objectius generals del grup són:
• Promoure la lectura.
• Ajudar a desvetllar la curiositat pels llibres, oferir novetats.
• Orientar els alumnes, pares i mestres en la tria dels seus llibres.
• Facilitar bibliografia seleccionada.
• Proporcionar suport al programa d’ensenyament-aprenentatge.
• Impulsar el canvi educatiu.
• Habituar l’alumnat a emprar la lectura amb finalitats recreatives, informatives i d’educació permanent.

Els objectius específics per al curs 2017-18 s’han basat en investigar sobre aspectes relacionades amb la literatura infantil i juvenil i, en concret, sobre els llibres que tenen com a protagonista LA CIUTAT.
La pretensió, com cada curs, ha estat anar fornint un corpus d’obres sobre un mateix tema que pugui servir de suport a l’activitat de la biblioteca escolar i/o als diferents nivells educatius.
Les edats lectores en les quals ens hem mogut són les que corresponen a l’Educació Infantil i l’Educació Primària.

El material elaborat consta de 30 bones lectures sobre LA CIUTAT que es poden posar en mans dels alumnes, acompanyats d’unes valoracions crítiques i d’unes propostes d’activitats encaminades a conèixer i aprofundir en el tema triat. Així, hi ha activitats relacionades amb problemàtiques socials, mediambientals, ecològiques, de relació entre les persones, arribada de nous veïns, composició dels barris, etc.

Les lectures seleccionades es distribueixen de la següent manera:

Cicle infantil
El libro de la primavera
Un camí de flors
La canción del oso
L’àvia i la ciutat
¡Me aburro!
Dans la ville

Cicle inicial
Meravellosos veïns
La visita
El jardí curiós
Descobrir Barcelona
El Cochinito de Carlota
Regreso a casa
Los rascacielos
Una nova terra

Cicle mitjà
Óscar i el lleó de correus
Popville
Madlenka
Dues ales
Un món propi
El llum encés
Ottolina i la gata groga
Hermann i Rosie

Cicle superior
En Tolstoi, un conte de fades
El meu carrer
L’Agni i la pluja
La pel·lícula de la vida
Ciudad laberinto
El misteri de la tifa de gos abandonada
Sputnik

Podeu descarregar-vos el material entrant a la pestanya superior Propostes didàctiques i clicant a l’apartat LA CIUTAT
Una part d’aquest material i alguna acció pràctica la realitzarem a l’Escola d’Estiu de l’Hospitalet el dia 4 de juliol i també a la presentació de l’escola d’Estiu de Sant Cugat el dia 10 de juliol.

La guineu i l’aviador, homenatge a El Petit Príncep

—Guineu, mira quina meravella, la terra vist des d’aquí dalt.
Ho vaig haver de reconèixer: era una vista extraordinari.
—Per què voleu, els homes, si la natura no us ha donat ales? — vaig preguntar. No ho entenia.
—Per fer realitat un somni —va respondre l’Antoine.
—Ah, és clar —vaig dir jo.

Un dels llibres que més m’ha emocionat dels que he llegit darrerament és «La guineu i l’aviador», formidable tant per la història que explica com pel format generós. Ens l’ofereixen els de l’editorial Joventut per a goig dels amants d’«El Petit Príncep» ara que celebrem els 75 anys de la seva publicació.

El llibre ens explica que un avió de guerra pilotat per un tal Antoine s’estavella a prop d’un bosc i un fragment es clava accidentalment a la pota d’una guineu.
L’aviador es salva i s’encarrega de curar la guineu i llavors comença comença un procés de domesticació mútua. Passen, primer, per un període de desconfiança però al final es fan amics, l’home i l’animal. D’aquesta amistat sorgirà el coneixement del món estrany i diferent de l’altre.
Quan avances en la història hi ha un moment en que la guineu puja a l’avió, quan ja està reparat, i marxa amb l’aviador cap a la base militar on veurà i viurà el desenvolupament de les missions de guerra (la segona Mundial).

Un llibre molt bonic que convida a tocar-lo perquè les il·lustracions són belles i les textures sorprenents fan que tinguis ganes de perdre’t en aquest bosc d’arbres entortolligats, per exemple, i sense adonar-te notes com la mà passa per sobre la pell suau i rogenca de la imatge de la guineu, obres el braços com si volessis per sobre dels núvols amb l’aviador i quan descobreixes que l’únic llibre que apareix dibuixat dins del conte és el Walden de Thoreau, amagat al costat d’un paquet de «Gitanes»… llavors et cau la llagrimeta.

L’escena de l’avió que hem copiat al principi es sublim: L’Antoine explicant els seus somnis a una guineu que descobreix sorpresa el món des de dalt.

Un llibre imprescindibles pels seguidors del Petit Príncep (en som molts) i pels que volen aprofundir en la filosofia oculta que s’amaga darrera l’evident malenconia que traspua la història.
La veu narrativa és la de la guineu.
M’ha encantat.

LES DADES:
Títol: La guineu i l’aviador
Autor: Luca Tortolini
Il·lustradora: Anna Forlati
Traductor. Carlos Mayor
Editorial: Joventut
44 pàgines
Barcelona, 2017

Imatges extretes del web d’editorial Joventut. (http://www.editorialjuventud.es/)

El booktrailer:

El sembrador d’estrelles, una novel·la necessària

Mosaics és una editorial independent relativament jove. Va néixer el 2014 i té la seu a Barcelona. Com altres editorials menudes té poca visiblitat a les llibreries i cal accedir al seu catàleg a través d’internet (http://www.mosaicsllibres.com/) o gràcies a la bona feina de les llibreteres que et fan notar ons’amaguen els tresors.
Això m’ha passat amb «El sembrador d’estrelles» d’en Rodolfo del Hoyo. L’he llegit d’una tirada i el recomano, molt.
De què va? Si llegim el que hi diu a la contraportada ens podem fer una idea. Diu:
Heu tingut mai un desig molt fort, molt fort? Un desig d’alguna cosa que sembla impossible? Un desig que no us deixa pensar en res més? Doncs, a en Tià li passa això. En Tià és un nen que deixa de parlar arran de la mort del seu pare, emmalalteix i sembla que el pou de tristesa en el què ha caigut no tingui fi. Fins que un dia una merla li deixa una llavor a la mà perquè la planti: quan la llavor floreixi, el desig que demani es farà realitat. L’amor, l’amistat i l’acte d’escriure és el que ajuda en Tià a madurar, superar el dol i continuar endavant. El sembrador d’estrelles és un cant a la vida, a l’esperança i a la superació individual i col·lectiva.
Tot i que l’argument plana pels mesos posteriors a la mort del pare d’en Sebastià i va seguint les passes del procés de dol (negació, ràbia, agressivitat, plors, etc.) crec que la novel·la té molts altres incentius afegits.
Per exemple, el ritme de les paraules i les frases curtes que l i confereixen frescor i recorden en alguns moments l’estil preciosista d’Alessandro Baricco. Vegeu les primeres línies:
«Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. He tancat els ulls perquè si els obro l’habitació es mou. Amb els ulls tancats tinc poders. Em gronxo al parc. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Tot el que puja, baixa.
Veig el pare somrient amb un regal a les mans el dia que faig deu anys. Els avis i la mama aplaudeixen.
Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. A través de les parpelles tancades noto una claror.
Sento la veu de la mare com una abraçada. Obro els ulls i veig un somriure gran. El somriure em fa un petó i jo sento molta pau. L’habitació ja no es mou.
—T’ha baixat la febre, Tià.
A fora plou lentament i suau.»
Si ho tornes a llegir en veu alta notaràs com tu també t’estàs gronxant. Bonic. Escrit en primera persona i intercalant alguns diàlegs, l’obra avança suaument.
Unes altres referències que m’han agradat molt són les picades d’ullet a grans obres de la literatura infantil —ja les podem anomenar clàssiques?— com Ronja la filla del bandoler d’Astrid Lindgren, Momo de Michael Ende, La casa sota la sorra de l’admirat Joaquim Carbó— o a grups de titelles com els Babi i la seva mítica Balena Elena.
I també hi ha referències a problemàtiques socials actuals (hipoteques, desnonaments, deslocalització d’empreses, cooperativisme, etc) Un ventall de temes que poden ser la porta d’entrada a converses interessants amb els alumnes o els fills.
D’entre tots els personatges n’hi ha un que destaca: Un home enigmàtic, un auxiliar misteriós, un amic invisible o no, que ajudarà molt al Tià, el calmarà i li donarà bons consells com que escrigui un diari.
Però allò que m’ha «tocat» és la referència a l’escultura El sembrador d’estrelles que hi ha a Kaunas (Lituània). Si podeu investigar la història us alegrarà molt el dia i la nit… però convé que ho descobriu vosaltres mateixos.
Les il·lustracions de la Laura Borràs són un bon complement i transpiren un punt alegre que s’agraeix.
Lectura recomanada per a cicle superior.

LES DADES:
Títol: El sembrador d’estrelles
Autor: Rodolfo del Hoyo
Il·lustradora: Laura Borràs
Editorial: Mosaics
128 pàgines
Barcelona 2017

Iaiai, para de fer fotos!La vida a través de la càmera de fotos

Ilan Brenman, el de «Les princeses també es tiren pets» acaba de publicar en associació amb l’il·lustrador Guilherme Karsten, un llibre molt entranyable sobre la dèria de les àvies i els avis —i d’alguns pares i mares, també— per fotografiar tots els moments de la vida de la criatura.
M’ha agradat i m’ha tocat perquè la situació és tan propera a la meva família que fa riure. M’explico. Dels meus avis conservo poc més de mitja dotzena de fotografies en blanc i negre. Són fotografies petites que guardo amb carinyo. Dels meus pares en tinc algunes més i també alguna pel·liculeta de vuit mm. Les meves fotos ocupen un nombre considerable d’àlbums. Es una progressió que augmenta amb les imatges dels fills i, ara, s’ha disparat amb les de la néta.
Per això quan he vist el llibre «Iaia, para de fer fotos!» no he pogut resistir-me a comprar-lo. I crec que l’he encertat perquè està fet amb força humor i pot ser motiu de conversa i reflexió.
El llibre planteja la relació d’una nena amb la seva àvia que fotografia tots els primers moments de la vida de la néta: Fent esport, la visita al zoo, l’obra de teatre, el parc, la banyera, etc. Tot es motiu de goig per a l’àvia, mentre que la nena no deixa de repetir una i altra vegada: IAIA, PARA

DE FER FOTOS!


És un conte curt amb final de llagrimeta per la sorpresa emotiva que trobem a la darrera pàgina.
Potser hauria estar més real si l’àvia fes les fotos amb el mòbil. Potser.
Per a cicle infantil.

El tràiler en portuguès:

LES DADES:
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Guilherme Karsten
Traductora: Elena Martín
Editorial: Baula
32 pàgines
Saragossa, 2018

Lectures recomanades Sant Jordi 2018

Us presentem la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a la Diada de Sant Jordi. Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup o de l’infant ha de fer la seva opció. A sota del títol, el nom de l’autor i l’editorial.
També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

CICLE INFANTIL
Que veus?
Stéphane Sénegas. Takatuka
La vaca del bric de llet
Sophie Adriansen. Birabiro
Gina i Ton
Antonio Ventura. Kalandraka
El colom no se’n pot anar a dormir tard
Mo Willems. Andana
L’oficina dels objetes perduts
Junko Shibuya. Juventut
El garatge d’en Gus
Leo Timmers. Harperkids
Els tres mussolets
Martin Waddell. Kalandraka
Als gronxadors
Patxi Zubizarreta. Animallibres
¡Que viene el lobo!
Cédric Ramadier. Lóguez
Regreso a casa
Akiko Miyakoshi. Océano

 

 

 

 

 

 

CICLE INICIAL
Per què?
Nikolai Popov. Kalandraka
Jane Goodall. La millor amiga dels ximpanzés
Marcos Muslera. Vegueta
Samuel y la noche interminable
Nono Granero. Edelvives
Herbari
Adrienne Barman. Libros del Zorro Rojo
Profesión: Cocodrilo
Giovanna Zoboli. AH Editora
La asombrosa y verdadera historia de un ratón llamado Pérez
Ana Cristina Herreros Ferreira. Siruela
L’Artur i la Clementina
Adela Turín. Kalandraka
Doctor de Soto
William Steig. Blackie Books
Un gran dia de res
Beatrice Alemagna. Combel
El enamorats del llibre
Frédéric Laurent. Tramuntana

 

 

 

 

 

 

 

 

CICLE MITJÀ
La Mia es fa gran
Mònica Peitx. Joventut
Un llibre ple d’errors
Corinna Luyken. Lumen
El carter de l’espai
Guillaume Perreault. Joventut
No t’oblidis de mirar per la finestra
Ester Farran. Salòria
El bosc amagat
AJ Wood. Cruïlla
La guineu i l’aviador
Luca Tortolini. Joventut
El alquimista de la luz
Rocío Martínez. Thule
Sóc una nou
Beatriz Osés. Edebé
Un món propi
Laura Carlin. Libros del zorro rojo
Els germans Tempesta (Princeses Drac)
Pedro Mañas. Cruïlla

 

 

 

 

 

 

CICLE SUPERIOR
Tant de gust… senyor Martí i Pol
Carme Bernal i Carme Rubio. PAM
¿Qué es el punk?
Eric Morse. Flow Press Media
Sachiko. La història d’una supervivent de la bomba de Nagasaki
Caren Stelson. Nandibú
L’escola de la Haru
Flavia Company. Fragmenta
Un regal sense obrir
Marianne Verge. Nandibú
Steve Jobs. Inventor del mañana
Julio Fajardo. Vegueta
Natacha
Luis María Pescetti. Loqueleo
Me llamaba Simbad
Francisco Castro. Algar
El principi de tot
Manuel de Pedrolo. Comanegra
Frank. La increíble historia de una dictadura olvidada
Ximo Abadía. Dibbuks