«Veïns», un llibre tranquil

De tant en tant descobrim il·lustradores que malgrat la seva joventut o que sigui la seva primera obra, ja els albirem un futur en aquest mon de la literatura infantil. És el que m’ha succeït amb aquest «Veïns» de la Kasya Denisevich, una dona russa, criada a Moscou, on va estudiar literatura comparada a la Universitat i va començar a traduir libres. Quan es va traslladar a Barcelona, comenta que la seva vida va fer un canvi radical, va estudiar il·lustració a l’Escola Massana i va començar a apassionar-se pels llibres il·lustrats.

«Veïns» ens explica l’experiència interior d’una nena quan la seva família es trasllada a un nou edifici i ens planteja pensaments tranquils sobre els veïns, sobre viure en una ciutat, sobre la soledat i el brogit, sobre qui hi ha a l’altra costat de l’envà que separa els pisos. Bé, de fet, són pensaments que ens venen al cap a tots nosaltres, els qui vivim en una ciutat i hem de compartir ascensor, supermercat, i espais comunitaris amb altres persones. D’algunes en sabem el nom i aspectes de la seva vida, d’altres poca cosa més. Això sí, com que som educats ens diem bon dia, hola i adeu, quan coincidim.

Les il·lustracions d’aquest àlbum són en blanc i negre i algun toc de color que ens ajuda a fixar-nos en allò més rellevant. Les tintes i el llapis permeten que fem el pas de l’aventura de la nena a un món més oníric, on els somnis i la imaginació es fan presents. És un bon recurs per difuminar i connectar realitat i fantasia.

A la contracoberta podem llegit:
Si us atureu a pensar-hi…,
el meu sostre és el terra d’algú,
i el meu terra és el sostre d’algú.
De fet, si pogués estirar la mà a través
de la paret, podria tocar algú.
I aquest algú seria la meva nova veïna!

I al web de l’editorial diuen:

Els nostres veïns estan per tot arreu: al costat de la nostra habitació, a sobre el menjador o sota la nostra cuina. El més freqüent és que siguin un misteri; una presència tan sols detectada per sorolls indesxifrables, passes o, potser, una porta tancada.
Aquest llibre explora les formes en què ens imaginem la seva existència (i la nostra) mentre són uns desconeguts, i ens impulsa a prendre la valenta decisió de connectar-nos.

Ep! Les guardes resumeixen perfectament la història del llibre.

Per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: Veïns
Autora: Kasya Denisevich
Il·lustradora: Kasya Denisevich
Traductora:
Teresa Farran
Editorial: Joventut
Pàgines: 34
Barcelona, 2021

«El conillet que volia pa de pessic», un relat rimat per a cicle infantil

L’estiu és ideal per a les converses tranquil·les. No hi ha pressa i les confidències i records afloren discretament per il·luminar-nos la vida de frases i pensament positius. Tinc la gran sort de conèixer persones formidables i que m’aporten la seva saviesa i la seva manera d’entendre la vida. Moltes són mestres o estan relacionades amb l’educació.

La setmana passada vaig conversar amb en Ramon Besora, compartint un berenar i revisant un projecte que tenim entre mans (de moment, secret). En Ramon és home generós i sempre té les portes obertes. A més, al watts que em va enviar m’avisava que no portés res. Ai!, quan et conviden a berenar és de bona educació aportar les pastetes, el gelats o una de les botelles reservades per ocasions significatives. Però en Ramon insisteix i li has de fer cas.

Vam estar xerrant de molts temes. Té una llarga història com a docent a l’aula i com a mestre que ha viscut èpoques fent d’editor on ha desenvolupat projectes originals i únics. Si algun dia ens fa cas als que li demanem que escrigui les seves memòries ho “fliparem”, com diu la meva neta.

El cas és que mentre berenàvem em va explicar, il·lusionat, que «El conillet que volia pa de pessic» s’estava traduint a l’alemany, també. És un àlbum il·lustrat per la Zuzanna Celej i que ja ha vist la llum en molt idiomes, coreà inclòs.

«El conillet que volia un pa de pessic» és un conte que té una estructura acumulativa i que llegit en veu alta té molta musicalitat perquè les frases estan rimades, amb uns versos elegants i fàcils de comprendre per la canalla de cicle infantil.

El relat explica que un dia el conill es lleva amb gana i decideix fer un pa de pessic. La resta de bestioles del bosc (un bosc mediterrani, fàcilment reconeixible) s’apunten a la festa i amb la col·laboració de tothom aconseguiran els ingredients necessaris per fer-lo.

Les il·lustracions són dolces i estan força treballades les expressions del animals, així com la flora abundosa, amb uns tons marronosos propis de la tardor.

Crec que és una bona lectura per llegir a la rotllana de la classe (o millor, a la biblioteca escolar) i parlar dels diferents animals que hi apareixen (conills, granotes, cargols, cérvols, formigues, eriçons, marmotes, pit-roigs, abelles, orenetes,esquirols, teixons, guineus, etc.) o dels ingredients per fer el pa de pessic.

No cal ni dir-ho però la narració ha d’acabar tastant un tros de pastís (amb xocolata, si pot ser).

Anoteu aquest relat per al primer trimestre del curs vinent.

LES DADES:
Títol: El conillet que volia pa de pessic
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Edebé
Pàgines: 32
Barcelona, 2017

«En un pot de vidre», a l’Ofici d’educar

Ahir, diumenge 4 de juliol, vam fer el darrer programa de la temporada de “Llibres per somiar”. Acabàvem així la cinquena temporada. Ha estat un any complicat per les dificultats de gravació degudes a la pandèmia però estem contents perquè ens n’hem sortit i confiem que la propera temporada serà més tranquil·la.

Hem fet els programes de la millor manera que hem pogut. El darrer llibre que hem presentat ha estat «En un pot de vidre», de la Deborah Marcero, publicat per Astronave.

Aquest àlbum ens parla d’en Liam, un conill blanc amb unes orelles llargues a qui agrada col·leccionar tota mena d’objectes. Tot el que troba ho guarda en pots. Són coses petites, normals i corrents.
Un dia, el cel es tenyeix de color pastís de cirera i en Liam baixa al moll carregat de pots de vidre. Allà coneix l’Evelyn i quan té tots els pots plens de llum color de cirera n’hi regala un. ´Res l’inici ‘duna amistat i d’una col·lecció d’objectes compartits. Tot sembla trontollar quan l’Evelyn marxa a viure a una altra ciutat i en Liam es queda trist. Trobarà la manera de continuar en contacte amb la seva amiga?

“En un pot de vidre” és un àlbum que ens parla de records i d’amistats perdurables. Recomanable a partir de quatre anys.

I, com cada programa regalem el llibre a un oient. El repte d’aquest concurs és:

Digueu-nos una de les coses que col·lecciona en Liam.

Cal enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 11 de juliol.

La guanyadora del darrer concurs «Si vens a la terra» és la Laura. L’enhorabona!

Volem agrair la col·laboració de totes les editorials que ens han facilitat l’exemplar del llibre que hem rifat. Gràcies a Kalandraka, Kókinos, Libros dels zorro rojo, Takatuka,Tramuntana, Fanbooks, Joventut, Océano Travesía, Pagès, Nórdica, Apila, Sapristi, Viena, Ekaré, EntreDos, Zahorí, Edelvives, Shakelton, Astronave, Barcanova i Símbol.

I també un agraïment molt especial per a la Núria i la Rosa, que ens han fet molt fàcil gestionar la secció.

El podcast de la secció, aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/en-un-pot-de-vidre-de-deborah-marcero/audio/1105835/

En el mateix programa es va parlar de:
Antídots per millorar la salut mental dels fills després de la pandèmia

Podeu llegir el magnífic article de l’Elisabet Pedrosa, on resumeix el programa, entrant a
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/antidots-per-millorar-la-salut-mental-dels-fills-despres-de-la-pandemia/noticia/3107567/

«Si vens a la Terra», un llibre-regal reconfortant

Aquest àlbum de mides generoses ens explica en 80 pàgines com és el nostre planeta i ho fa de la mà d’un infant, en Quinn, que escriu una carta a uns imaginaris extraterrestres.
En Quinn s’està al seu dormitori, a casa seva, i ens portarà a fer una volta al món. Comença així:

Estimats visitants de l’espai exterior: Si veniu a la Terra, us caldrà saber unes quantes coses….
Vivim en tota mena de cases
Amb tota mena de famílies
Tots tenim un cos però cada cos és diferent

A la portada veiem el noi escrivint una carta que sembla no tenir final. Aquest mateix full anirà apareixent en diferents moments fins a l’acabament del relat.

És molt interessant l’explicació que en fa l’autora a la darrera pàgina on explica el com i el perquè d’aquest llibre. Recomano començar per aquí. Explica on va trobar la inspiració i ens parla dels milers d’infants que ha conegut en els seus viatges arreu del mon, en suport a l’UNICEF i a Save the Childrens.

En Quinn, el noi que narra, fa una crida als lectors a mantenir-nos units, a estimar el nostre bonic planeta, a tenir-ne cura els uns dels altres, a valorar les nostres semblances i les nostres diferències. El missatge filosòfic, ecologista, humanista, que apareix és força evident i s’agraeix perquè el llibre és una mena de compendi de tota mena d’essers vius i de la nostra forma d’habitar el món.
Hi ha unes pàgines centrals que són una meravella plàstica. A doble plana veiem, entre d’altres, aquestes dues:

Les il·lustracions estan fetes amb tinta xinesa i aquarel·la, i l’autora afegeix detalls delicats com els puntets daurats que podem veure repartits pel cel de la portada simulant estrelles brillants. Preciós.
Els diferents tons del color de la pell de les persones està ben aconseguits i acabareu enamorats de les galtes, ah! Quina cosa tan delicada.
M’ha encantat la imatge de gent reunida al voltant de la taula. Com es troba a faltar en temps de covid, oi?

Només de pensar com de divertit port ser llegir aquest llibre amb els nois i noies de cicle inicial i demanar-los després que dibuixin com imaginen els extraterrestres, ja ens fa somriure.

Convé estar alerta als petits detalls, els elements visuals que l’autora ha escampat per les pàgines. Per exemple, si torneu a mirar les il·lustracions segur que trobareu a en Quinn a moltes pàgines. Serà com el conegut joc On és en Wally?

I també hi ha picades d’ullet als adults perquè iniciem converses, com per exemple, a partir de la frase que escriu en Quinn «Vivim en tota mena de llars», però si us hi fixeu a la part inferior de la pàgina hi ha persones que han perdut la llar: «En un foc. En un aiguat. En una guerra».

Només fullejar-lo em van venir al cap dos nom: L’Oliver Jeffers pel seu memorable “On som” i la Rocío Bonilla per l’estil de les il·lustracions. Connexions que cadascú fa, no?
Llibre recomanat per a infants a partir de 6 anys

LES DADES.
TÍTOL: Si vens a la terra
Autora: Sophie Blackall
Il·lustradora: Sophie Blackall
Traductora: Muntsa Fernàndez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 80
Barcelona, 2021

Si voleu sentir a la Sophie Blackall explicant els perquès d’aquesta obra, us passo un vídeo curtet però interessant on ho podreu entendre millor:

Felicitats, Andana!

Fa dotze anys naixia una nova editorial. Li van posar de nom «Andana». El març del 2018 ja en vam fer un elogi en aquest mateix blog. Ho podeu recordar AQUÍ.

Durant aquesta època han anat creixent i acompanyant-nos amb una pila de boníssimes lectures. Només cal que entreu al seu web per adonar-vos dels títols que ja formen part dels imprescindibles.

A la propera tria de Sant Jordi hem inclòs un parell de títols. Són els dos darrers que m’he firat. Un és de poesia i l’ha escrit la Fina Girbés. Es titula «El món al revés».



El segon és «Els invisibles», una història commovedora, en part basada en fets reals.

Està escrita i il·lustrada per Tom Percival i ens narra la història d’una nena que en un moment de la seva vida s’adona del que significa sentir-se “invisible”. Al web d’andana podem llegir:
Els invisibles ens narra la història d’una jove anomenada Isabel i la seva família. Hi havia moltes coses que la família d’Isabel no es podia permetre, però intentava no preocupar-se per les coses que no tenien. Però un dia, va passar que no hi havia prou diners per pagar el lloguer i totes les factures. Això els va obligar a deixar casa plena de records feliços i mudar-se a l’altre costat de la ciutat. Un lloc on eren invisibles.

M’ha semblat una història amable, commovedora, amb final feliç i un missatge potent. Un bon regal per a aquest proper Sant Jordi que pot donar motiu de conversa amb els nens i nenes a partir de sis anys. Conté una petita lliçó de vida que ens mostra com de freda es pot sentir una persona i com de fosc és sentir-se “invisible”. Bé, també és la història d’una nena que s’adona que tothom és digne i que alguna cosa es pot fer per canviar la dinàmica pròpia i la dels que t’envolten.

Les il·lustracions, fetes a ordinador, són expressives, recorden l’estil de Benji Davies, colors suaus, unes transparències ben aconseguides i que s’endinsen en el missatge directe i convincent del relat.

LES DADES:
Títol: Els Invisibles
Autor: Tom Percival
Il·lustrador: Tom Percival
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Pàgines: 32
Picassent (València), 2021

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

Avui, 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, coincidint amb la data de naixement de Hans Christian Andersen.

L’IBBY en promou la seva celebració des del 1967, amb l’ànim d’inspirar amor pels llibres i la lectura i cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la literatura infantil i juvenil.

Enguany la secció d’Estats Units (USBBY) ha estat l’encarregada d’elaborar el cartell i el missatge, escrit per Margarita Engle i il·lustrat per Roger Mello.

Des del Clijcat ens fan arribar la traducció al català, que ha anat a càrrec de Mercè Ubach.


També us enllacem el vídeo que ha preparat l’OEPLI en el qual diverses personalitats se signifiquen amb aquesta celebració, al costat de quatre infants i joves que reciten el poema d’enguany en castellà, català, gallec i eusquera.

Des de la junta del ClijCAT també s’afegeixen a la festa i ens envien la seva pròpia felicitació, carregada de bons desitjos.

Manifest en defensa de les biblioteques

Aquesta entrada al blog no és la que m’agradaria escriure però donades les circumstàncies, cal que se sàpiga que les biblioteques fan un servei essencial sempre (en temps de pandèmia també) i per això, m’adhereixo a la companya «Biblioteques Visibles» i us convido a signar el Manifest en defensa de les biblioteques i unitats d’informació que diu:

El març del 2020 va esclatar la crisi de la COVID-19 al nostre país i es van tancar de manera immediata tots els sectors econòmics, socials i culturals que no es van considerar bàsics. Les biblioteques van tancar el 13 de març, un dia després que ho fessin les escoles, i no van poder tornar a obrir fins al maig, amb uns serveis molt reduïts de préstec i devolució. Des de l’estiu, s’han adequat els equipaments i s’han anat obrint paulatinament altres serveis.

L’arribada de la segona onada, a finals d’octubre, va implicar un retorn als serveis mínims i, des d’aleshores, no s’han pogut realitzar activitats presencials, ni a l’interior ni a l’exterior dels equipaments. Tot plegat mostra un preocupant desconeixement del sector de les biblioteques i les diferents unitats d’informació que les relega a antigues concepcions que creiem ja, del tot, superades.

El tancament i la reducció de les funcions de les biblioteques està tenint un fort impacte tant en els propis serveis, que han vist com es redueix dràsticament l’afluència d’usuaris, com en tots aquells professionals de l’àmbit de la cultura i el coneixement, majoritàriament autònoms, que hi treballen.

Les biblioteques públiques són un dels serveis més ben valorats pel conjunt de la ciutadania amb un 8,8 sobre 10. No és casualitat sinó causalitat. El servei de totes les biblioteques (públiques, especialitzades, escolars, universitàries, nacional…) hauria de ser un eix vertebrador de la nostra societat. Som un servei cultural, de formació i de recerca bàsic. No només pel que fa al foment de la lectura, amb col·leccions immenses d’obres en diferents formats i tota la dinamització que hi ha al darrera, sinó també com un espai formatiu i de recerca; un espai comunitari i social de primer ordre. Les biblioteques són un servei democratitzador clau, valor que s’accentua en moments de crisi, i els usuaris que les visiten poden aprendre, relacionar-se teixint comunitat, construir nou coneixement o, senzillament, passar la tarda en un espai acollidor. El valor de les biblioteques és innegable -ho diuen i ho deixen clar els ciutadans- i els seus efectes tangibles i intangibles succeeixen gràcies a la presencialitat. I malgrat això seguim invisibilitzades i sense poder fer allò que ens és intrínsec: fomentar la cultura i formar als nostres ciutadans.

Els professionals que treballem en el món de les biblioteques i les diverses unitats d’informació sabem que la situació del país és molt delicada, però reivindiquem el nostre paper essencial per cohesionar la societat i oferir oportunitats formatives i culturals a la ciutadania que, en moments crítics, necessita el coneixement i l’intercanvi cultural per generar nous discursos i superar les adversitats individuals i col·lectives.

Així, els i les sotasignades, manifestem que:
Les biblioteques són un servei cultural, de formació i de recerca bàsic que garanteix la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans.

• A les biblioteques es facilita l’aprenentatge, la descoberta i la generació de nous discursos que enforteixen les nostres comunitats i apoderen els ciutadans a través de la cultura i el coneixement.

• Les biblioteques són una inversió ciutadana que enforteix la societat del benestar i que genera un moviment econòmic important en el sector cultural (gairebé 400.000 € mensuals només en activitats presencials culturals i formatives a les biblioteques de Catalunya, que no s’estan duent a terme).

Les biblioteques són espais segurs que compleixen totes les mesures sanitàries i higièniques establertes pel PROCICAT, igual que tots els equipaments que es mantenen oberts.

Els professionals de totes les biblioteques i unitats d’informació del país hem fet un esforç enorme per garantir el compliment de totes les indicacions que ens han marcat des dels diferents departaments i autoritats competents: aforaments limitats, neteja, ventilació constant, gel, mascareta, distància entre usuaris, etc. I reclamem que se’ns deixi exercir la nostra professió de manera plena, sense renunciar a cap servei ni activitat presencial, tal com succeeix en d’altres equipaments culturals, sempre garantint estrictament els aforaments i totes les mesures de seguretat que siguin necessàries i que s’elimini la quarantena de documents, contradictòria amb els criteris que s’apliquen a les llibreries, tot revisant, si cal, el pla de represa del nostre sector per adaptar-lo a les evidencies actuals de transmissió de la malaltia.

A data d’avui ja s’han recollit prop de 1500 signatures.

Podeu adherir-vos anant a l’adreça següent:
https://sites.google.com/view/bibliotequesvisibles

 

 

En temps de vacances. Propostes d’escriptura a partir de normes de jocs coneguts

A la revista GUIX (AULA) d’aquest mes de juliol presentem algunes activitats d’escriptura per a realitzar en els períodes de vacances o els dies de festa, a casa, al càmping o als espais comuns. Són activitat senzilles i que es poden fer amb molt poc material.

Es tracta d’empènyer els infants a escriure i ajudar-los a pensar, a recordar moments que potser tenien oblidats, a imaginar personatges i situacions, i viure d’una manera més reflexiva, emocionant i intensa. Fer lliscar el llapis sobre el paper és força econòmic i, a més, qualsevol moment és bo per deixar volar la imaginació. Les vacances, també.

Alguns dels jocs que proposem són adaptacions de jocs coneguts. Per exemple:
Una “Oca personalitzada” en que les ordres i els paranys els escriuen els jugadors abans de la partida.
Un “Joc de pistes” basat en les xarxes de metro.
La «Xarranca de les paraules» en que un infants pensa una paraula o frase curta i la va marcant lletra a lletra, talment com si fos una peça d’escacs que va saltant. Els altres jugadors intenten esbrinar què està escrivint.


El «Trencaclosques de frases» en que els infants agrupats formant trios consensuen una frase que és una ordre a realitzar pel grup que la composi. L’escriuen i es retalla en tres parts, a manera de peces de trencaclosques. Després es mesclen amb les altres frases i es llença a l’aire com pluja de papers. Cadascú n’agafa una i ha de trobar els altres dos companys que comparteixen missatge. El llegeixen i fan el que diu la frase («Aneu a la finestra i crideu: M’avorreixo!», per exemple).

Podeu llegir l’article complet a la revista GUIX número 468 corresponent a juliol-agost. En castellà a AULA-295 (Patios con una mirada feminista)

Llibres i propostes per al confinament

M’afegeixo a la causa d’explicar històries als infants mentre duri el confinament. Des d’aquest blog, aniré penjant cada dilluns un vídeo curtet — tres minuts aproximadament—amb una narració i, després, us faré un proposta.

Aquests dies, a les xarxes socials trobareu altres accions similars com les que fa al facebook, en Carles Cano (https://www.facebook.com/carles.cano.16),o els narradors de “Vivim del cuentu” al twitter (https://twitter.com/vivimdelcuentu), entre d’altres.

El primer llibre que us presunto és del gran Anthony Browne: “Me gustan los libros”. Us l’explico a ritme lent de hip hop i us proposo que després intenteu fer el mateix amb un altre ritme i un altre llibre, d’acord?

Tot anirà bé!

QÜESTIÓ D’ARMES (Arms Issue)

Amics i amigues, els propers dies aquest web estarà inactiu. Els post que estaven escrits, els he desprogramat. Confio en que ens puguem retrobar aviat.

Us deixo amb un poema d’en Franz Morrissey, poeta suís, que es diu Qüestió d’armes i fa així:

Potser la solució de tot
Hi era
A l’aeroport internacional de Belfast
Aquell matí d’octubre gris quan

El guàrdia de seguretat que buscava
Les armes amagades dels passatgers
S’agenollà i obrí els braços en creu
Per demostrar el que havien de fer i

El nen petit
Va arrencar a córrer com un llamp
I va abraçar el coll
De l’home estupefacte.

Poema extret del web Viu la poesia