Graó 6-12

by

El projecte 50/50 a les escoles del país valencià

Mural a l’escola Enriqueta Agut (Castelló)

Aviat farà set anys que es va celebrar a l’ONU una cimera sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient. Va ser la primera vegada que vaig sentir parlar a una jove sueca de 16 anys, anomenada Greta Thunberg, que, en un emotiu i dur discurs, va recordar els polítics allà presents que feia molts anys els científics alerten sobre les conseqüències del ritme de vida que estem portant i que ens condueixen directament al col·lapse.

El secretari general, António Guterres, a la mateixa cerimònia d’inauguració va insistir en la necessitat d’adoptar mesures urgents per evitar allò que sembla inevitable.

Malauradament, estem comprovant com afecta el canvi climàtic a tots els països del món sense excepció, l’augment mitjà de la temperatura mundial sobrepassa de llarg la dels nivells preindustrials, la calor afecta milions de persones i no estem prenent les mesures per a la desacceleració. Primer els interessos econòmics, com sol ser habitual.

Potser sembla poc, però convé començar per nosaltres mateixos, encara que ens suposi alguns sacrificis. Per exemple, comprant només allò necessari i procurant que sigui en comerços de proximitat, evitar l’ús del cotxe en els desplaçaments per la ciutat, reduir la generació de residus, separant correctament els residus generats, etc.

Són accions que formen part del dia a dia de molts centres escolars que separen els residus, mantenen l’hort escolar, a les festes i celebracions defugen els gots de plàstic, tetrabrics, etc.

He llegit un article de la Joana Vicente de Bobes, educadora ambiental de la Cooperativa AeioLuz de Catarroja (València) on explica algunes de les iniciatives exitoses que duen a terme en els centres del país valencià. Fa anys que duen a terme el Projecte 50/50, una iniciativa que deriva del projecte europeu Euronet 50/50 (https://www.euronet50-50.eu/)

Explica la Joana: “El projecte 50/50 consisteix a fer un diagnòstic inicial dels consums energètics i d’aigua del centre i plantejar accions per tal de millorar-ne l’eficiència energètica i hídrica. Una reducció en el consum dels diferents subministraments disminuirà les emissions de CO i també l’import de les factures.”

L’article “ Projecte 50/50: Metodologia amb impacte real i mesurable en la reducció de la petjada ecològica dels centres” es va publicar el 10 de juliol a Graó 6-12.

M’ha semblat un a iniciativa ben pensada i fàcil d’aplicar si hi ha voluntat de millorar l’impacte ambiental i reduir sensiblement la petjada ecològica.

En aquest sentit, la literatura també pot ajudar a sensibilitzar als infants i joves. Algunes propostes de lectures apropiades:

Per a cicle inicial:
Som aquí d’Oliver Jeffers. Editat per Andana
La crida de l’aiguamoll de Davide Cali, editat per Takatuka
La noguera de Gonzalo Moure editat per Akiara books

Per a cicle mitjà:
La mama se’n va a l’Antàrtida d’Anna cabré editat per Zahorí
Redescobrir el mon d’en Jordi Piguem editat per Akiara Books
Este es también mi mundo: ¿Cómo podemos hacerlo mejor?de Gerda Raidt, editat per Lóguez Ediciones

Per a cicle superior:
L’illa dels frarets de Michael Morpugo, editat per Bambú
La terra és amiga meva de maïa brami, editat per Zahorí
El gran árbol de Susanna Tamaro editat per Puck

by

Un món millor és possible: Lectures per a petits activistes

La lectura ens diverteix, ens emociona i ens aporta coneixement. La lectura ens obre finestres al món i al nostre interior, ens transforma, ens ajuda a tenir més vocabulari, a resoldre enigmes, a viure altres vides i, sobretot, a imaginar models de vida més sostenibles, justos, solidaris, ecologistes i feministes. En definitiva, millors. Aquest article ens recorda que cal estar preparats i no caure en el desànim, perquè un món millor és possible i sabem com podem aconseguir-ho.

A la revista digital Graó 6-12 (https://www.grao.com/revistas/) s’ha publicat un article on expliquem de què va el llibre ODS para pequeños activistas que acaba de sortir i que presentarem properament.

A l’article defensem que una manera excel·lent de mirar el futur amb esperança és apostar per la lectura, per la mirada d’un infant que abaixa el cap, es capbussa en un relat de ficció, de poesia o de coneixement i llegeix. Quan torna a alçar el cap, el seu pensament entén, valora i estima el món d’una manera diferent. S’activen els sentiments positius, es facilita la comprensió, s’ajuda a no patir angoixa (ara se’n diu ecoansietat), i, d’aquest senzill gest d’obrir un llibre, se’n deriva la capacitat d’imaginar i de trobar eines per a la competència lectora i recursos per mirar de mantenir la bellesa del món que ens acull i que ens dona vida.

Escrit amb la col·laboració de la Mònica Carrasco i la Laura Lagunas.

by

Lectures situades a les illes, a la revista Graó 6-12

Fa un parell d’anys, l’editorial GRAÓ va començar un nou camí per fer les revistes més accessibles i flexibles i combinar el paper amb la pantalla. D’aquesta manera la revista està sempre oberta i es poden anar incorporant articles, idees, suggeriments, opinions, etc. Resulta molt pràctic i es fa l’accés als continguts més senzill.

Els articles que he anat escrivint (el primer fa divuit anys) ara els anirem veien en digital i, alguns, els que pertanyen al monogràfic, també en paper (quatre al curs).

La gràcia de les revistes com Graó rau, especialment, en la seriositat dels articles que passen per diversos filtres abans no veuen la llum a diferència dels continguts que, de vegades, es pugen a Pinterest, Facebooks i altre plataformes.

La revista GUIX (mítica) ara es diu GRAÓ 6-12 i continua essent (com ells mateixos diuen) “una eina útil i indispensable amb tot el que necessites saber per a acompanyar i potenciar el desenvolupament integral dels nens i nenes en aquesta etapa crucial, a partir de temes com aprendre a llegir i escriure, el desenvolupament de les habilitats matemàtiques o promoure habilitats per a la vida com conèixer i gestionar les seves emocions”

En aquesta línia, trobareu “Rom, rom, rom, la botella de rom. Les illes a la literatura infantil i
Juvenil” un recull de bones lectures que vam elaborar amb les companyes del Grup de Treball “Passió per la lectura”, al voltant de les illes.

L’article comença així:


No hi ha res pitjor que una persona del continent imitant el que creuen que és la pronunciació de les Açores!
Comissari Francisco (Rabo de peixe)

Robert Louis Stevenson va escriure L’illa del tresor, una de les millors novel·les d’aventures, i ell mateix va viure els seus darrers anys -els més feliços, diuen- a l’illa de Samoa. L’illa del tresor és el primer títol, juntament amb Robinson Crusoe, que ens ve al cap quan pensem en una història que passi en una illa. Però n’hi ha més, moltes més, perquè la literatura infantil i juvenil, sortosament, ens forneix de tota mena de relats i de tota mena d’aventures que passen en diversos llocs.

Si tenim en compte la definició del DIEC trobem poc més que una frase que fa referència a la seva orografia: «Porció de terra voltada d’aigua de tots costats, més petita que un continent». És la mateixa definició que trobem al Diccionario de la RAE («Porción de tierra rodeada de agua por todas partes»).

A l’Encyclopaedia Herder hi trobem algunes pistes: «Per les seves particularitats geogràfiques, les illes evoquen llocs paradisíacs separats del món profà; no s’hi arriba fàcilment, cal un perillós viatge i, amb ell, una iniciació». Es refereix a les illes com a símbol, com a idea que plana pel nostre imaginari col·lectiu, idea que ja era present a la ment dels descobridors d’Amèrica que van creure haver trobat el «nou món», l’illa dels benaurats, un lloc pròpiament utòpic, misteriós.

Enfront d’aquesta idea de lloc físic es troba tot un món interior que en paraules de J.E. Cirlot ens porta a entendre «l’illa com un símbol d’aïllament, de solitud i de mort».

Sigui com sigui, les illes són un referent literari universal en totes les cultures i trobem diferents al·legories que, segons l’escriptora Cristina Peri Rosi, podem classificar en:

L’illa com a paradís o utopia. És un paradís perdut o un paradís somiat.
L’illa com a presó, com a exclusió, com a marginació, com a desterrament o estranyament. No és casualitat que alguns dels penals més sinistres de la Terra es trobin en illes.
L’illa com a interioritat, com a reducte últim de la subjectivitat, com a espai inalienable del jo.

En un altre aspecte de la simbologia de l’illa, aquesta apareix com el lloc d’allò estrany, fantàstic i irreal. De vegades, del que és indefinible.

Els relats que succeeixen a les illes, a més de contenir una gran dosi d’aventura i de misteri també són un bon recurs per aprofundir en aspectes relacionats amb l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural, i també amb l’àrea de llengua i literatura…

A continuació, l’article inclou unes quantes lectures relacionades i dividies en cicles educatius. El podeu llegir en digital a la GRAÓ 6-12 del mes de setembre.