Una altra lectura (o relectura) per a l’inici del curs

Seguint amb l’entrada anterior, recordo un personatge mític dins la literatura escolar: El petit Nicolas.
El petit Nicolas és un nen com els altres però les seves aventures no deixen de sorprendre’ns pel nombre de ximpleries que ell i la seva petita banda d’amics desencadenen de manera permanent i pel desordre constant i divertit que sembren arreu.
Escrit en primera persona, recorda les aventures d’en Manolito Gafotas que també es una bona lectura relacionada amb el món escolar.
L’autor, en René Goscinny, també va ser el creador de sèries de còmics conegudes com la d’Astèrix o en Lucky Luke. Malauradament, va morir jove, amb 51 anys, d’una aturada cardíaca.
Les primers aventures d’El Petit Nicolas van aparèixer com a tires de tebeo al setmanari belga “Le Moustique”, entre el 1956 i el 1958 i després ja van passar a format llibre. Les signava amb el pseudònim “Agostini”.

Les aventures d’en Nicolas transcorren al voltant dels anys 60 i ens ofereixen una visió de la societat de l’època i són una mena de caricatura de la vida d’un nen divertit, malgrat els seus enuigs, que va descobrint la vida i les seves complexitats, els problemes dels pares, dels veïns, dels amics. També de la mestra (la seva classe és “mogudeta”, diu) perquè la vida d’en Nicolas passa entre l’escola i la família.


Els amics d’en Nicolas són personatges curiosos, cadascú amb les seva singularitat: L’Alceste és el millor amic d’en Nicolas i menja molt sovint, així que sempre té les mans greixoses de mantega, en Clotaire és l’últim de la classe perquè s’adorm fàcilment i s’asseu a la darrera fila, en Rufus és fill d’un policia i es pren molt seriosament la feina del seu pare, l’Eudes és el més fort i el seu mètode de resolució de conflictes és a cops, en Geoffroy té moltes joguines perquè el seu pare té molts calés i sovint porta disfresses, en Maixent té les cames més llargues i aconsegueix córrer molt més que els altres, en Joachim, l’Agnan i la Marie-Edwitge són uns altre companys de classe.

Una lectura recomanada per als infants a partir de nou anys.

El web oficial: http://www.petitnicolas.com/

El tràiler de la pel·lícula en castellà:
https://www.youtube.com/watch?v=wLX7y1-kfOc

LES DADES:
Títol: El petit Nicolas
Autor: René Goscinny
Il·lustrador: Jean-Jacques Sempé
Traductors: Núria Vilà i Enric Larreula
Editorial: La Galera
Col·lecció: Grumets, 39
148 pàgines
Barcelona, 1994

Quan sigui gran vull ser inútil

«La platja dels inútils» és un dels llibres més potents que he llegit aquest curs. I ho és, sobretot, per la temàtica. Es tracta d’una història que ens interpel·la com a adults i ens qüestiona com a pares.
Està escrit en primera persona per una nena d’onze anys, la Sofia, que un dia a classe quan la mestra pregunta que voldrien ser de grans i la majoria de companys diuen que futbolistes, metges, astronautes, etc. ella afirma que vol ser… inútil.
La mestra, primer s’enfada perquè pensa que se’n riu d’ella o vol fer la gracieta però després deriva l’assumpte a la directora que convoca una entrevista amb els pares de la noia. Preveient que li pot caure una bona esbroncada, la Sofía decideix deixar per escrit els motius que la porten a pensar que ser inútil és una bona opció de futur, entenent per inútil tot allò del que renega el seu pare i que a ella tant li agrada, com tocar la guitarra, pintar o col·leccionar petxines de la platja.
I aquest és el quid de la qüestió. Què volem que siguin els nostres fills? O dit amb paraules de la novel·la: Com volem que es guanyin la vida?

L’Alex Nogués ha bastit un bon relat, amè, amb moments emotius que ens fan pensar en el Frederick d’en Lionni, aquell ratolí poeta, en l’ocell de la Catherrine Zarcate que acompanyava el búfal que llaurava els camps d’arròs i, naturalment, en la formidable novel·la de Nuccio Ordine.

Al web de l’editorial podem llegir:
«Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil». Així comença un relat innocent, profund i commovedor d’una nena a qui li encanta la platja a l’hivern, que prefereix Mozart o Kandinsky a les mates i que no pot suportar que el pare li digui que algun dia haurà de «guanyar-se la vida».

La platja dels inútils és el primer llibre de la nova col·lecció d’Akiara books adreçada a infants a partir de nou anys i es llegeix prou bé perquè té poc més de vuitanta pàgines. El segon també fa bona pinta. Es diu «Mariner de terra endins».

No solem comentar gaire l’aspecte físic del llibre però aquest mereix que ho ressenyem perquè està molt cuidat tot: El disseny, el tipus de lletra, el paper, les il·lustracions, el format. Un objecte bell.
Anoteu aquesta lectura per al cicle mitjà. Val molt la pena.

LES DADES:
Títol: La platja dels inútils
Autor: Alex Nogués
Il·lustradora: Bea Enríquez
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Akiara books
Format: 12 x 20 cm
Pàgines: 88
Col·lecció: Akinarra, 1
Barcelona, 2019

Bon curs!

Companyes i companys! Us desitjo un curs extraordinari, ple de moments formidables.

M’ensumo que serà un bon any per a les biblioteques escolars…

Va! Un poema de Morita Carrillo, la poeta veneçolana, per començar amb l’alegria que ens caracteritza:

MI LÁPIZ

Mi lápiz
Usa ropa
de madera,
Cuello fuerte
de latón,
Y sombrerito
de goma,
Mi lápiz
con borrador.

Lleva bajo
su vestido
la punta negra
de un pie.
Cuando yo
dibujo rápido,
mi lápiz
baila ballet.

Si hago
las letras
muy feas,
invierte
su posición.
Baila entonces
de cabeza
mi lápiz
con borrador.

BON CURS A TOTHOM!

Es tu turno, Adrián. La història d’una superació, un nen, un gos i una ballarina

L’Adrian és un infant de deu anys que cada dia, quan va a l’escola, nota una certa ansietat, un rau-rau que li regira la panxa. El veiem a les primeres pàgines caminant solitari i patint les burles d’alguns companys de l’escola. Quan són a classe i el mestre li demana de llegir en veu alta, l’Adrián es bloqueja («A veces me toca leer. El corazón me late con fuerza y la cabeza se nubla.Y las mejillas se me ponen muy rojas. EL TIEMPO SE DETIENE») i el seu pensament se’n va lluny, molt lluny, al món del circ, on ell es veu com un trapecista.
En tornar a casa, coneixem la seva família, un pare i una mare feliços, treballadors, comprensius i atents amb el noi. Allà l’Adrián se sent segur i confiat.
Un bon dia, quan l’Adrián camina pel carrer, després de comprar-se un gelat, veu un gos solitari que se’l mira. El gos s’ha perdut i el noi comparteix amb ell el gelat. A partir d’aquest moment i gràcies a la companyia de l’animal, la vida del noi canvia radicalment. El bloqueig desapareix, agafa seguretat i comença a sentir-se feliç. Però un dia troben una velleta que resulta ser la propietària del gos…

M’ha agradat força aquest llibre diferent perquè combina les imatges a tot color dels moments d’alegria (generalment quan està sol) amb els dibuixos fets a llapis, en blanc i negre, seguint l’estil de les vinyetes dels còmics. També hi ha un breu text que ajuda a entendre determinades parts de la història però no totes; el lector ha de fer un esforç per interpretar les imatges i construir aquesta història d’amistat, de superació, de circ, d’estimació als animals.


La idea que ens envia, la més potent, és que la seguretat en un mateix és a la base de tot aprenentatge.
Els d’Ekaré la tornen a clavar, traduint aquest llibre i oferint-nos una edició preciosa, amb tapes dures, un format encertat i unes imatges que des de la portada i les guardes ens introdueixen en una història bonica de debò.


Llibre molt premiat a Suècia, d’on són l’autora Helena Öberg i la il·lustradora Kristin Lidström.
A l’escola, si el grup classe està acostumat a llegir imatges es pot introduir a partir de vuit anys.

Les dades:
Títol: Es tu turno, Adrián
Autora: Helena Öberg
Il·lustradora: Kristin Linström
Editorial: Ekaré
Pàgines: 68
Barcelona, 2017
Les primeres pàgines, a continuació:

Bateig de la biblioteca escolar Emili Teixidor

emili-teixidorQue l’escola de Roda de Ter porti el nom de l’Emili Teixidor és lloable perquè l’Emili va fer molt per la literatura infantil i juvenil —també per la d‘adults—, però es pot entendre perquè allà és on va néixer. Però que una escola de Sant Boi de Llobregat hagi decidit posar-li el seu nom a l’espai biblioteca que inauguraran la propera setmana encara és més d’agrair perquè demostra que les seves obres, especialment la sèrie de la Formiga Piga, han deixat petjada en l’imaginari col·lectiu dels infants.


L’escola Antoni Gaudí ja va fer un superprojecte sobre aquest autor l’any 2012-2013 que va ser mereixedor del reconeixement als Premi Baldiri. L’experiència recollia la relació dels infants amb l’obra de l’escriptor i com la visita de l’autor va arribar a ser motivadora de lectures diverses.

Estic content i agrait a l’equip de mestres de l’escola per haver-me convidat al bateig de la biblioteca el dia 1 de febrer.

Pel qui vulgueu saber més d’en Teixidor us recomano l’assaig «La lectura i la vida» que comença amb aquestes paraules.

portada“¿Us imagineu una vida sense llibres? Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements…amb el cervell en blanc, ben buit?
No sabríeu ni qui sou, ni d’on veniu, ni res de res. Els llibres són la memòria del món, i gràcies als llibres podem saber un munt de coses: com vivien els nostres avantpassats, com van inventar les eines que ens han portat fins aquí, amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió, els gratacels, els telèfons mòbils, els transplantaments de cor…
Però gràcies als llibres som molt més que la nostra memòria. Gràcies als llibres podem parlar amb els morts, perquè els escriptors i els savis que van escriure llibres anys enrere, segles enrere, quan encara no s’havia inventat el paper i els escribes escrivien en rajoles de fang tou, i després en pells preparades de xai i fulles de plantes, els papirs, van gravar la seva veu en aquests materials, i més endavant els copistes ho van copiar en llibres de paper, i ara, avui dia, podem anar a les biblioteques i llegir el que ens van deixar escrit, el que ens van dir; la seva veu s’ha transformat en paraules escrites que els temps no esborra i encara podem parlar amb ells….”

Aquest assaig conté pensaments sobre animació a la lectura, sobre literatura infantil i juvenil, sobre la vida, sobre l’escola, sobre les biblioteques i sobre com la lectura ens fa millors persones. Imprescindible. El va escriure l’any 2007, cinc anys abans de la seva mort.

Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos

Logo-Perros-Y-LetrasEl Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos (Reading Education Assistance Dogs) va néixer als EEUU l’any 1999, creat per la Intermountain Therapy Animals (ITA) una organització amb força experiència en millorar la vida de les persones mitjançant la interacció amb animals. Es tracta d’un programa estructurat per a la millora de les habilitats de lectura mitjançant la intervenció de gossos ensinistrats.
Hi ha moltíssims equips R.E.A.D. (uns 5.000 aproximadament) treballant per tot el món en diferents cultures i entorns. A més a més dels EEUU estan treballant a Canadà, Portugal, Alemanya, Gran Bretanya, França, Suècia, Noruega, Islàndia, Finlàndia, Eslovènia, Holanda, Croàcia, Itàlia, Austràlia i Sud-àfrica. A Espanya, també: Actualment hi ha equips a Madrid, Alacant, Albacete, La Corunya, Las Palmas, la Rioja, Múrcia i Saragossa.
El Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos millora les habilitats de lectura dels nens mitjançant la intervenció de gossos especialment ensinistrats per llegir amb ells. L’èxit del Programa rau en la connexió emocional que s’estableix entre el gos i el nen que llegeix per a l’animal, que es relaciona amb el lector segons les seves necessitats.READ1
Són uns objectius terapèutics (dirigits a la millora d’aspectes concrets dels lectors) i també d’animació i foment de l’hàbit lector. Els àmbits d’acció poden anar des de les escoles i gabinets de psicologia fins a biblioteques, llibreries o espais similars.
Si voleu saber si a prop de la vostra ciutat hi ha algun equip R.E.A.D., esteu interessats en els seus serveis o voleu formar part i/o col·laborar amb aquesta entitat podeu fer-ho entrant al seu web http://www.perrosyletras.com/ i allà hi trobareu tota la informació i més.perro-de-lectura

El poder dels contes

DSC04191Ahir es va emetre L’ofici d’educar, un programa de Catalunya ràdio conduit per l’Elisabet Pedrosa. Va per la tercera temporada i es va parlar d’“el poder dels contes”.
Vaig tenir la sort que em convidessin i sobretot, compartir taula amb la Teresa Duran, potser la persona que més en sap de contes, de folklore i de literatura infantil. La Teresa, és escriptora, il·lustradora, rondallaire i contacontes. Ha publicat més de 100 títols de literatura infantil i juvenil, com l’imprescindible “Setzevoltes”.

El programa es va iniciar amb una reflexió de Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona, i després l’Elisabet va fer la presentació del tema:

“Hi havia una vegada….” aquestes paraules són com una mena de sortilegi que ens transporta a mons imaginaris, però que podem sentir com a familiars; i màgicament ens trobem davant de la cova d’Alí Babà, a les entrades secretes de Harry Potter, a la taula dels set nans, o cara a cara amb el mirall de l’Alícia al país de les meravelles. A través dels contes l’infant desenvolupa la creativitat, perquè quan el nen llegeix o escolta un conte posa en joc el poder de la seva fantasia i, en el millor dels casos, aconsegueix reconèixer-se a ell mateix en alguns dels personatges, en les seves peripècies i en la solució de les seves dificultats; perquè els contes també poden aportar importants missatges a l’inconscient.
Amb els contes l’infant viu a través dels personatges valors i sentiments, com l’amor, la bondat, l’alegria, la por, el desig o la tristesa. El contes poden contribuir a resoldre els petits conflictes que sorgeixen entre els infants dins i fora de l’escola; ajuden a compartir, a respectar i a ser respectats; i a establir vincles amb l’adult i amb els seus iguals. I els contes ajuden també a desenvolupar el llenguatge. Llegim al llibre “Setzevoltes” de Teresa Duran, que ens acompanya avui, “Amb els contes l’infant memoritza paraules i a poc a poc les va fixant i enriqueix i millora el seu llenguatge. El conte és el primer i importantíssim pas que porta l’infant a la lectura, al conte escrit. Un nen que s’hagi afeccionat de petit a escoltar contes tindrà un interès molt gran per desxifrar què diuen els llibres”.
Explicar contes crea un vincle afectiu que cap mare/pare educador no s’hauria de perdre, diu la mestra d’educació infantil Teresa Nolla. Un conte narrat amb calma, però amb entusiasme i mirant als ulls de qui l’escolta, és una de les vivències més gratificants per al que l’explica perquè permet veure com es transforma la cara de l’infant seguint el fil de la narració. Diu el mestre Jaume Centelles, que també ens acompanya, que la paraula té una acció poderosa i excitant sobre la imaginació de l’infant, i que fa sorgir com per art d’encantament imatges extraordinàries….
Avui a l’Ofici d’Educar “Hi havia una vegada”…el poder dels contes!!

Després va estar comentant aspectes relacionats amb els contes a casa i també a l’escola. Ho vaig pasar genial i m’agradaria compartir-ho amb els qui no vau poder sentir el programa. Si voleu, podeu escoltar tota la gravació al web del programa, clicant a l’enllaç següent:

http://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/fitxa-programa/1647/