En temps de vacances. Propostes d’escriptura a partir de normes de jocs coneguts

A la revista GUIX (AULA) d’aquest mes de juliol presentem algunes activitats d’escriptura per a realitzar en els períodes de vacances o els dies de festa, a casa, al càmping o als espais comuns. Són activitat senzilles i que es poden fer amb molt poc material.

Es tracta d’empènyer els infants a escriure i ajudar-los a pensar, a recordar moments que potser tenien oblidats, a imaginar personatges i situacions, i viure d’una manera més reflexiva, emocionant i intensa. Fer lliscar el llapis sobre el paper és força econòmic i, a més, qualsevol moment és bo per deixar volar la imaginació. Les vacances, també.

Alguns dels jocs que proposem són adaptacions de jocs coneguts. Per exemple:
Una “Oca personalitzada” en que les ordres i els paranys els escriuen els jugadors abans de la partida.
Un “Joc de pistes” basat en les xarxes de metro.
La «Xarranca de les paraules» en que un infants pensa una paraula o frase curta i la va marcant lletra a lletra, talment com si fos una peça d’escacs que va saltant. Els altres jugadors intenten esbrinar què està escrivint.


El «Trencaclosques de frases» en que els infants agrupats formant trios consensuen una frase que és una ordre a realitzar pel grup que la composi. L’escriuen i es retalla en tres parts, a manera de peces de trencaclosques. Després es mesclen amb les altres frases i es llença a l’aire com pluja de papers. Cadascú n’agafa una i ha de trobar els altres dos companys que comparteixen missatge. El llegeixen i fan el que diu la frase («Aneu a la finestra i crideu: M’avorreixo!», per exemple).

Podeu llegir l’article complet a la revista GUIX número 468 corresponent a juliol-agost. En castellà a AULA-295 (Patios con una mirada feminista)

Inspiració i creativitat a “Battle Bunny”

El llibre d’en Jon Scieszka i Marc Barnett encara no s’ha traduit al català ni al castellà i és possible que no hi hagi cap editor que aposti per ell. Llàstima! Llàstima perquè és una proposta molt enginyosa. El vaig conèixer gràcies a la recomanació del meu amic Daniel.

Parteix de la idea que a un infant, l’Àlex, la seva àvia li regala un conte per al seu aniversari. El llibre en qüestió és un conte amb imatges ensucrades i dolces sobre un conill que també fa anys. Es titula “Birthday Bunny” i al noi no li acaba de fer el pes. Ell hagués preferit un llibre d’aventures més emocionants, així que agafa el llapis i comença a modificar el conte del conillet, transformant-lo en una història totalment diferent. L’Àlex és molt creatiu i fa que el viatge del conill a través del bosc esdevingui una missió secreta. El conillet té males intencions i només l’Alex serà capaç d’aturar-lo.

A la primera pàgina ja entenem la idea del noi. Hi ha un cor dibuixat i al seu interior es llegeix «Moltes felicitats, Alexander». Després una frase escrita amb aquella lletra que en dèiem «redondilla» on podem llegir «Al meu petit conillet en aquest dia especial. T’estimo, l’avia» i més avall d’aquesta inscripció s’ha ratllat i tornat a escriure, amb un retolador i una mà maldestra, el títol original i allà on deia «Birthday Bunny» ara llegim «Battle Bunny».

El llibre té dues capes. La primera és la història original de «L’aniversari del conillet» tal com si fos un llibre ordinari, pintat amb colors suaus i un text imprès. La segona és el mateix llibre però s’han guixat, afegit, canviat els motius i les paraules per convertir el conte en una esbojarrada aventura bèl·lica. Representa que ho ha fet el nen Àlex amb el llapis i una imaginació que el porta a narrar com el conill és ben boig i vol destruir el planeta. Sort que algú (el propi nen) serà capaç de véncer-lo.

l’original

transformat per l’Àlex

El conillet es transforma en una mena de guerrer tipus Rambo que lluita contra tots els animals del bosc i va dient “El poder és meu”. Les seves armes són bombes de megatrons, abelles assassines, robots, serres elèctriques. Pel camí del bosc va fent estralls a tot el que troba, des de la Torre Eiffel fins a l’Estàtua de la Llibertat. Sort en tindrem que l’Àlex aconseguirà salvar el mon de la devastació total en una lluita final que succeirà, curiosament, el dia del seu aniversari. Sort.

L’he trobat genial i m’ha fet pensar en aquells llibres que esporguem a les biblioteques. De ben segur que els podríem donar un altre ús en mans dels infants si els animem a transformar el seu contingut, com fa l’Àlex aturant l’horrible conillet. Segur que heu vist (o fet) quelcom de semblant als llibres dels vostres alumnes… Qui no li ha pintat un bigoti a la Gioconda?

Un llibre entretingut, recomanat per als lectors que busquen alguna cosa diferent.

LES DADES:
Títol: Battle Bunny
Autors:Jon Scieszka i Mac Barnett
Il·lustradora: Matthew Myers
Editorial: Walker Books
Pàgines: 40
London, 2015

Les il·lustracions són d’en Matthew Myers. És molt enginyós i té molta gràcia modificant també les paraules que diuen els personatges. Podeu veure com va dibuixar el conte, a continuació:

Si us ve de gust, a l’enllaç següent podeu descarregar-vos el vostre propi BIRTHDAY BUNNY i transformar-lo. També podeu veure com l’han modificat altres infants.

http://mybirthdaybunny.com/

L’oca de «La Muntanya de les Tres Coves»

Hem sabut de la mort de l’autor suec Per Olov Enquist. Tenia 85 anys.

Un dels seus llibres ens ha fet viure aventures emotives: La Muntanya de les Tres Coves.
Es tracta d’una història protagonitzada per un avi i els seus quatre néts que fan una excursió aparentment tranquil·la a una muntanya anomenada “de les Tres Coves”.
La pujada al cim està farcida d’anècdotes i algun misteri, però tot es precipita quan gairebé són a punt d’arribar a la zona coneguda com «Les Tres Coves». Llavors comencen els problemes i els perills: una cama trencada, els óssos, els caçadors furtius, els llops, la por.
Els nois han de prendre decisions, demostrar la seva valentia i han de ser prou llestos per salvar-se a ells mateixos. Hauran de buscar ajuda, resistir i confiar.
Passaran molta por però se’n sortiran i aprendran que són més valents del que es pensaven.
Pel que es pot llegir a la dedicatòria, la novel·la està basada en fets reals.
Amb aquesta obra Per Olov va guanyar el premi alemany “Luchs” a la millor novel·la juvenil.

Una activitat que es pot fer per jugar amb el llibre és un joc de l’oca que vagi seguint l’ascensió a la muntanya.

La proposta que us presento la vam idear amb l’Andrea Pozo, uns mesos abans de la seva partida a Califòrnia.

Preparem el taulell
Primer cal dibuixar les 63 caselles del joc de l’oca. Ho podeu fer seguint la tradicional espiral o inventant-vos una altre itinerari.
A cada casella heu d’anar dibuixant els personatges o accions que passen al llarg de la novel·la. Us pot anar bé recordar que el llibre té set capítols i això us pot donar la pista de fer nou dibuixos per capítol.
No us oblideu de numerar els quadres.

Si us és més fàcil, us passo un model de joc de l’oca.

LES NORMES DEL JOC

Anoteu en un full a part els números de les caselles que tenen alguna mena de parany (positiu o negatiu). Per exemple, a la casella on l’avi cau i es fa mal a la cama podeu establir tres torns sense tirar, si caieu a la casella del caçadors s’ha de tornar a començar, si es cau a la casella Mischa podeu saltar fins a la següent Mischa (en cas que hagueu triat aquesta gosseta com si fos l’oca del joc tradicional)
També podeu fer que alguna casella obligui a agafar el llibre per llegir un fragment determinat.

Quan tingueu tot el material preparat, ja podeu fer la partida. El joc us permetrà recordar l’excursió que van fer els personatges fins a arribar a la tercera de les coves, final de la novel·la i del joc.
Potser us sembla fàcil però, sense adonar-vos, esteu recordant els capítols de la novel·la i treballant la vostra memòria, mitjançant un joc, que és una bona manera d’aprendre, no?

El joc es juga com una oca tradicional però amb algunes variables.

Hi ha unes caselles que tenen marcat “LLEGEIX I AVANÇA”. Si caieu en alguna d’elles heu d’agafar el llibre i llegir en veu alta, un fragment concret, que és el que us anotem tot seguit:
CASELLA 7 (pàg. 11): des de “El cas és que un cocodril…” fins a “… se li acostaven amb ganes de cama”.
CASELLA 14 (pàg. 31): des de “L’avi va respirar fondo…” fins a “… No tindrà por de res”.
CASELLA 20 (pàg. 48): des de “S’havia endut de casa…” fins a “… dos paquets de salsitxes Frankfurt i un pot de mostassa”.
CASELLA 25 (pàg. 59): des de “Van fer el llarg camí de tornada…” fins a “…també estava contenta de veure’ls ”.
CASELLA 29 (pàg. 69): des de “La Mischa assenyalava amb el musell…” fins a “…s’havia mort dins aquella escletxa”.
CASELLA 34 (pàg. 85): des de “Van sortir al porxo i de seguida…” fins a “…va arribar al costat de la mare”.
CASELLA 38 (pàg. 93): des de “El camp base tenia el mateix aspecte…” fins a “…finalment es van reunir tots dins la cova”.
CASELLA 41 (pàg. 101): des de “Ara el camí era més costerut…” fins a “…s’havien endinsat en un núvol”.
CASELLA 45 (pàg. 105): des de “Potser era perquè havia plogut…” fins a “…amb un cop sord i feixuc”.
CASELLA 48 (pàg. 109): des de “l’avi, per fi, s’havia desempallegat…” fins a “…ens morirem congelats”.
CASELLA 52 (pàg. 120): des de “La Mina va estar-se molta estona ajaguda…” fins a “…una cosa suau i càlida”.
CASELLA 55 (pàg. 131): des de “Es va aixecar d’una revolada…” fins a “…Qui era aquell sonat?”.
CASELLA 58 (pàg. 143): des de “L’helicòpter va fer una volta…” fins a “…La colla tornava a estar unida”.
Com que ho fareu molt bé, el premi és avançar tantes caselles com us ha marcat el dau a la darrera tirada.
Si voleu, podeu preparar els fragments abans de començar la partida. Feu fotocòpies dels fragments, numereu-los i tingueu-los a mà.

ALTRES CASELLES A TENIR EN COMPTE:
CASELLA 10: la Mina truca a l’avi. Avança fins a la casella 15.
CASELLA 18: l’Elsa es fa caca. S’aturen al restaurant. Un torn sense tirar.
CASELLA 21: Comencen a pujar la Muntanya. A la propera tirada avanceu la meitat del que marqui el dau. Les pujades fan que anem més a poc a poc.
CASELLA 23: la visió de l’ós fa que us quedeu aturats un torn sense tirar.
CASELLA 27. La lloba morta fa que us atureu una bona estona. Dos torns sense tirar.
CASELLA 32: La llobatona troba la seva mare. Ha tingut sort, com vosaltres que avanceu fins a l’altra casella on hi ha la llobatona, al número 46.
CASELLA 35. Heu arribat camps base. Tot ha anat rodat. A la propera tirada multipliqueu per dos el que marqui el dau.
CASELLA 40. Ja esteu sobre el núvol però la pujada és feixuga i esteu tan cansats que us atureu un torn sense tirar.

Activitat per a infants a partir de nou anys.

LES DADES:
TÍTOL: La Muntanya de les Tres Coves
Autor: Per Olov Enquist
Illustradora: Stina Wirsén
Ed. Cruïlla (collecció el Vaixell de Vapor sèrie taronja núm.155)
Barcelona: 2007

 

Llibres i propostes per al confinament – 4 (Bárbaro)

L’any 2016 vaig descobrir aquest llibre. No té text. El format és vertical i es veu un bàrbar i el seu cavall que s’enfronten a una sèrie de monstres i bèsties terribles.
El bàrbar i el seu cavall van amunt i avall en una mena de dansa regular, monòtona, ara a la cantonada superior dreta, després cap avall a la part inferior i tornem-hi. El bàrbar sembla que mou el braç i l’espasa però el cavall sempre el veiem igual.
S’enfronten a tota mena de perills (plantes carnívores, llamps, serps, dracs, etc.) i cap al final hi ha unes pàgines en blanc que anticipen el sorprenent final.

Convé fixar-s’hi en els detalls. Per exemple, la imatge que hi ha a la portada té una fina línia negra que travessa pel mig i creua el cos del cavaller. Si la mirem bé, potser ens recorda algun moment joiós de la nostra infantesa o de la infantesa dels nostres fills.
Crec que qui més disfrutaran amb el conte són els adults…

PROPOSTA DIDÀCTICA: Sons, sorolls, onomatopeies.
Gianni Rodari, al seu llibre «Contes per telèfon» incorpora un parell de relats («Brif, bruf, braf», «El ratolí dels còmics») que juguen amb les onomatopeies. Els personatges s’expressen amb sons del tipus «sloom», «grong», «tzziiuu», «flash»… Són paraules que no estan al diccionari, una mena de grunys que, malgrat tot, comprenem.

Els llibres «Sense mots», com aquest «Bárbaro», malgrat no tenir text ens permeten seguir el relat i entendre la història perquè les imatges són prou expressives. És el cas de títols com «Un camí de flors», «El vent!», «Off» o «Mientras tú duermes», entre d’altres que s’han de llegir amb calma i anar veient els indicadors que ens permeten seguir la narració.

A França publiquen una col·lecció que és ideal per comprendre aquesta forma d’art. Són les «Histoires sans paroles», publicades per Autrement Jeunesse. Valen molt la pena. Algun títol s’ha traduït al castellà, com «Ladrón de gallinas».

Una activitat molt divertida és situar-se davant del televisor, treure-li la veu i deixar només les imatges. A partir d’aquí es tracta de verbalitzar el que imaginem que estan dient els diferents personatges, fent sons, modulant la veu. Si som més d’una persona, assignem un personatge a cadascú i… a veure qui la diu més grossa!

Una variable és fer el mateix però amb els veïns que teniu al balcó de l’edifici del davant de casa.

 

 

«La meva casa al bosc», un llibre-joc en forma d’acordió

«La meva casa al bosc» és un llibre dels que s’anomenen «Leporello», un llibre que es desplega com un acordió. No fa gaire, en vam presentar aquí mateix un altre, recordeu?: «La goteta»

Aquest és un àlbum de cartró que es desplega i ens convida a visitar la casa d’un narrador desconegut. Quan arribem a la darrera imatge la porta de la casa ens incita a entrar i continuar la visita pel seu interior, passant per totes les habitacions.

És genial perquè quan llegim el breu text que acompanya les il·lustracions de línia blanca trobem molts detalls que conviden a la conversa.

«La meva casa al bosc» és un objecte atractiu, bonic i que recorda les cases de nines on els infants poden construir la seva pròpia història, jugant amb els objectes que estan representants a cadascuna de les “pantalles” i que una mirada atenta permet descobrir. Ah! I el llibre va acompanyat d’una coberta que amaga a les guardes un joc de descoberta.

El viatge per arribar a la bonica casa de fusta que hi ha al bosc ens convida a baixar del tren, pujar a l’autobús i observar el poble, el riu i el bosc, en un viatge que és una oportunitat per descobrir animals, plantes i persones escampades al llarg dels quatre metres que ocupa el llibre desplegat.

A la part del darrera veiem la casa per dins. Hi ha mobles, objectes, joguines, però no apareixen humans i aquest detall ens obre la possibilitat a múltiples interpretacions: Qui hi deu viure? Què fan? Com són? Què els agrada?, etc.


Una proposta que es pot fer és dibuixar la nostra pròpia casa per fora (la façana) i per dins, a la manera de «La meva casa al bosc».

Amb el llibre desplegat podem fer joc simbòlic amb els ninotets que tinguem a casa o a classe. Ho xalareu!

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES
Títol: La meva casa al bosc
Autora: Laëtitia Bourget
Il·lustradora: Alice Gravier
Traductora: Andrea Rovira
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 34
Barcelona, 2019

A Valls i a Tarragona, dues cites lúdiques i pedagògiques

Els propers dies, l’agenda s’emplena de bones propostes. Una parell d’activitats molt recomanables per a gaudir en família són les que organitzen les companyes del «MEAC» de l’Alt Camp i els promotors de la «Cooperativa Combinats» de Tarragona. Us en detallo les dues propostes i us passo els enllaços, per si us interessa.

A Valls, l’André Stern farà una conferència sobre el joc. El cartell que ho anuncia:


André Stern, va néixer el 1971 i, com qualsevol altre nen, va començar a jugar. A casa va rebre una absoluta confiança en les seves capacitats d’autoaprenentatge. Al no anar a l’escola, va poder seguir jugant, experimentant, ocupant les seves hores amb tot allò que li interessava de forma espontània. Sense imposicions externes de cap tipus. El seu primer llibre té un títol que ja anticipa de què va la cosa: «Jo mai vaig anar a l’escola». El seu segon llibre va sobre el tema de la conferencia. Es titula «Jugar», explica la seva visió com a pare i relata com resulta de gratificant respectar i veure com es desenvolupen plenament les capacitats innates dels seus dos fills.


Tota la informació (lloc, data, inscripcions, etc.) la trobareu al blog del MEAC: https://blocs.xtec.cat/meac/activitats/

Ah! I si us animeu, després hi ha calçotada amb l’André Stern…

 

La segona cita és a Tarragona. Ens passa la informació en Jordi Viñolas “El Feriante”. Diu que el MERCAT DE CONTES es farà a la Plaça Corsini de Tarragona, just davant del remodelat Mercat Central Municipal.


El Mercat de contes sorgeix de la idea de posar a l‘abast de tothom els contes propis. Inclou el micròfon obert, carregar el cistell de contes al mercat i millorar la nostra posada en escena i fins i tot la nostra capacitat de creació de les històries més increïbles. Des del Teatret del Serrallo, la Biblioteca Pública de la Generalitat de Catalunya i des de l’ESPIMSA vol tirar endavant aquest primera fira a la ciutat.
Hi haurà quatre espais d’activitat: Biblioteca Pública de Tarragona, Plaça Corsini, Mercat Central i El Teatret del Serrallo.

El programa (encara provisional) de les activitats és el següent:

Dilluns 3 de febrer 2020 a les 18h
Taller de “com explicar contes” Aquest taller es durà a terme amb un padrí o padrina que farà l’assessorament de com teatralitzar els contes, les entonacions i fins i tot treballar la sessió del Teatret. Inscripcions a la Biblioteca Pública de Tarragona (sala infantil). A càrrec de Mon Mas.

Dimecres 5 de febrer 2020 a les 17.30h
Ballmanetes a la Biblioteca Pública amb l’Agustí Ferrer

Divendres 7 de febrer de 17h a 20.30h
Firacontes, a l’exterior del mercat central serà l’ocasió per tastar la producció literària dels contes dels autors i les editorials. Expositors comercialitzant contes.
Mercat de la fantasia, Visita la parada d’en Gianni Rodari. La Ginna i la Giovanna, nebodes de l’escriptor Gianni Rodari, us obren les portes de l’única parada al món on podreu comprar 250 grams d’històries màgiques i sorprenents, un pot de versets, 100 grams de rialles i tirallongues fresques! Un recorregut per l’obra d’en Rodari i les seves tècniques creatives. A càrrec de la Biblioteca Pública de Tarragona i la col·laboració d’Isabel Puñet, col·laboradora dels clubs de lectura infantils de la Biblioteca. Per a famílies amb infants a partir de 7 anys. Lloc: Plaça Corsini Places limitades. Inscripcions a la Biblioteca Pública de Tarragona

Dissabte 8 de febrer de 11h a 14h i de 17h a 20.30h
Firacontes, a l’exterior del mercat central serà l’ocasió per tastar la producció literària dels contes dels autors i les editorials. Expositors comercialitzant contes.
Enganxa’t a la lectura. Juguem a recomanar llibres! Has acabat un llibre i no saps què llegir? No pateixis podràs fer el teu recomanador personalitzat i tindràs a la teva disposició un munt de membres dels clubs de lectura que t’aconsellaran noves lectures. Amb la col·laboració dels clubs de lectura infantils, juvenils i d’àlbums il·lustrats de la Biblioteca Pública de Tarragona. Per a totes les edats i públics Lloc: Plaça Corsini
Anem al mercat de contes amb Un cistell ple de contes. Activitat que s’organitzarà al Mercat central la tarda del dissabte i que consistirà en fer una gimkana per tot el mercat on aniran cercant als protagonistes dels contes que s’aniran explicant a cada parada.

Diumenge 9 de febrer de 2020 a les 12h
Micròfon obert Un mercat de contes per tots els gustos i per tots els estils que es durà a terme al Teatret del Serrallo. L’atmosfera que es crearà al Teatret del Serrallo serà de màgia i il·lusió al voltant del moment únic d’explicar un conte. Participació al Micròfon obert: Inscripcions amb període obert del 20 al 31 de gener al correu electrònic de la biblioteca pública i que incorpora la possibilitat de participar al taller la Mon Mas que es durà a terme a la biblioteca el dilluns 3 de febrer de 2020 a les 18h per tal de cercar nous recursos d’inspiració i relat. Lloc: Teatret del Serrallo.

Més informació web de Combinats: http://www.combinats.cat/web/

Plaça Corsini.  by David Oliete.

 

Lectures sorpresa amb Oks&bo

Fa uns dies, vaig tenir el goig de conversar amb la Núria Serra, una de les dues sòcies d’una nova empresa que han anomenat com a “Oks&Bo”, (un joc de lletres que em va costar d’endevinar) i que acaben d’iniciar una aventura gràcies al Verkami i a la seva pròpia empenta.

Es tracta d’una subscripció literària destinada a nens i nenes d’entre 3 i 7 anys. Et fas subscirptor i cada mes arriba a casa una capsa que conté un llibre sorpresa. Normalment és un àlbum, una novetat acabada d’imprimir. Em va explicar la Núria que llegeixen tot el que surt i trien allò que els sembla més bonic, interessant i educatiu. Per exemple, en la primera tramesa van incloure el llibre “Plores o fas sol” d’Akiara books. Bé, això és la sorpresa. No sabem que ens arribarà a la següent tramesa que és a punt d’arribar a casa.

A la capsa també inclouen una petita guia de lectura que ajuda entendre el tema triat i una proposta d’activitat per fer-la encara més engrescadora.


Han cuidat molt els detalls i totes les capses són de cartró 100% reciclable.


Si voleu saber més de com funciona aquest servei podeu visitat el seu web i allà trobareu tota la informació: https://www.oksandbo.com/ca/home/

I un vídeo promocional:
https://www.youtube.com/watch?v=sdojNsx4xD0

Gràcies per les explicacions. Núria!

Amb la Núria, rebent de les seves mans, la primera de les capses de la meva subscripció.

L’alquímia de les paraules poètiques

Deia Neruda: El niño que no juega no es niño, pero el hombre que no juega perdió para siempre al niño que vivía en él y que le hará mucha falta. El poeta xilè volia significar que per ser creatiu cal ser agosarat i no deixar-se atemorir per vergonyes o prejudicis. De manera similar s’expressa Richard Gerber quan comprova que demanar als adults que interpretin una imatge els suposa una certa incomoditat i, en canvi, els infants són més espontanis i veuen i imaginen éssers inversemblants allà on només veiem ombres, abstraccions i evidències.
Amb aquest esperit juganer hem de permetre que la poesia entri a l’aula, o millor, estar amatents a descobrir unes paraules poètiques on no les esperem, desafiant el discurs ordinari, utilitari i estereotipat de les tasques escolars. El llenguatge poètic escapa de les fórmules usuals i és divertit, lliure i viu.


Els infants estan capacitat per accedir a aquest món fascinant i experimental que els apropa i els connecta amb el seu interior suggerint, apuntant, insinuant només una part, com un iceberg, en qualsevol moment. Els infants, com a éssers socials que són, tenen capacitat per observar la realitat amb uns altres ulls, i també poden anomenar el que han vist amb paraules misterioses, boniques i transformar-se en mags o químics capaços, com els antics alquimistes, de convertir el plom en or, capaços d’imaginar-se, mentre es gronxen, volant a lloms d’un ocell màgic.
Sobre poesia i sobre com empènyer el geni creatiu en parlem a la revista GUIX d’aquest mes de juliol i ho exemplifiquem amb la coneguda tècnica del cadàver exquisit que van idear allà pels anys 20 del segle passat els dadaistes, un col·lectiu d’artistes que van trencar amb la cultura, els valors i les formes tradicionals de l’art.
L’article complet rel podeu llegir a la revista GUIX núm. 457 (AULA en castellà) a la secció “Viure l’escriptura”.
Amb aquest article acabem la primera part, més teòrica. Els següents, a partir de setembre, seran col·laboracions d’escoles que han experimentat accions d’escriptura molt reeixides.

 

Un telèfon sense fil o com les paraules es van modificant, inevitablement

El joc del telèfon és un joc que es fa en grup. Consisteix en que el primer jugador diu una frase a l’oïda del segon, aquest la repeteix al tercer i així successivament. Però sol passar que les paraules es van modificant mentre van d’un a l’altre i quan arriba a l’últim i diu la frase en veu alta, normalment no té gaire a veure amb el que ha dit qui ha començat la roda.
Es un joc clàssic de les colònies però també es juga a classe o al pati.
Ara, l’autora i il·lustradora brasilera Yara Kono, ha agafat la idea i recordant quan ella jugava de petita ha creat un àlbum que segueix fil per randa la peripècia. Es titula «Telefone sem fio» i encara no està traduït al català ni al castellà però el podeu trobar en portuguès, editat per Planeta Tangerina.

Comença dient que:
O Bernardo susurra algo a Madalena,
que fala baixinho à Joana,
que canta à Isabel,
que segreda ao Joao,
que murmura à Mariana,
Que fica na dúvida,
Que ainda assim diz à cristina
Que diz…

I a la pàgina següent apareix la frase que xiuxiueja el primer noi:
Avui hi ha festa a casa d’en Tiago! (Hoja há festa na casa do Tiago!)


A continuació veiem com el significat canvia i allà on s’ha dit «Tiago», el segon diu «lago», el tercer «largo», el quart «espargo», i així successivament fins al final sorprenent.
Les il·lustracions són curioses perquè estan fetes amb formes geomètriques i colors plans. Hi ha també col·lage i estampació. L’estil és força característic i sembla que a Portugal tenen predilecció per aquesta mena d’Il·lustracions atesa la quantitat d’autors que segueixen el mateix patró.


Un bon llibre que ens pot donar la pauta per fer-ne un de similar amb els nostres alumnes seguint les normes del joc del telèfon.
Poesia, rima i diversió assegurada.

LES DADES:
Títol: Telefone sem fio
Autora: Yara Kono
Il·lustradora: Yara Kono
Editorial: Planeta Tangerina
ISBN: 9789898145895
19 x 22 cm
32 pàgines
Carcavelos, 2018 (Portugal)

Endevinacontes: Poemari? Àlbum il·lustrat? Llibre-joc?

La forma apaïsada d’aquest llibre convida a passar les pàgines lentament, a llegir els poemes (en principi, enigmes) i mirar d’endevinar de quin conte es tracta. Si no ho encertem, llavors podem mirar la part de sota i allà una il·lustració ens mostra mesclades dues històries, una de les quals és la que busquem.
És força enginyós i els poemes estan ben rimats (la traducció al català d’en Dani Espresate està molt aconseguida, gens forçada) oferint-nos pistes que ens ajuden a recordar els contes.
Per exemple, si llegim:

L’àvia avui està peluda
Té una fam que és atroç,
Les orelles punxegudes
I una mirada feroç…

Ja sabem quin conte és, oi? Si encara dubtem, mirem la imatge i segur que ho sabrem.

Són trenta-dos contes coneguts, repartits en setze làmines. Al final hi ha vuit propostes de treball per continuar jugant, llegint i escrivint.

Un bon llibre per a cicle inicial.

Al web de l’editorial podem llegir:
Els contes són com les persones: et diuen algunes coses en veu alta i altres te les ensenyen sense paraules, perquè et conviden a descobrir-les o a imaginar-les. Si coneixes bé els contes, pots permetre’t el luxe de jugar amb ells mitjançant les paraules i les imatges: els pots desmuntar, desendreçar, barrejar de manera divertida; pots convertir-los en endevinalles, disfressar-los de poesia i, finalment, tornar-los a endreçar dins el teu cap. Veuràs que, quan hi hagis jugat, entendràs millor cada conte, et sorprendran amb les seves diferències i semblances, riuràs i aprendràs que, quan comprens allò que llegeixes i ho observes bé, el món és molt més entretingut.

LES DADES
Títol: Endevinacontes
Autora: Berta Inés
Il·lustradora: Virginia Donoso
Traductor: Dani Espresate
Editorial: Bellaterra
Pàgines: 42
Barcelona, 2019

El dissabte 2 de febrer, el vam presentar dins del marc de la Jornada “El plaer en l’educació. L’alegria de viure, l’alegria d’aprendre” i crec que el vam disfrutar.