Podria ser una poma

De vegades els bons amics et fan regals que et commouen. M’ha passat fa uns dies amb en Daniel. Em va regalar «It might be an apple», un llibre per a infants i grans que és un autèntic tractat de filosofia.
La història comença quan un nen torna a casa des de l’escola i veu a sobre la taula una poma vermella i llustrosa.
Alto! És realment una poma?—Es pregunta el nen. Perquè podria ser un peix vermell cargolat, o una cirera molt gran, o fins i tot podria estar plena de dispositius, com si fos el motor de la poma.
Fins i tot podria ser un ou amb tota mena de criatures a l’interior.
Potser si es rega cada dia, podria créixer i convertir-se en una casa enorme, amb tobogans i torres i un arbre propi!


«It might be an apple» (Podria ser una poma) és una història bulliciosa que segueix els pensaments divertits d’un nen a través de totes les coses que podria ser una poma si no fos que, de fet, és una poma.
Aquest llibre no només és divertit, sinó que també qüestiona el món que ens envolta. El final és genial i et venen ganes de tornar a començar.
L’autor és en Shinsuke Yoshitake i amb unes il·lustracions monocromàtiques d’escenes completes ens presenta un obra visualment molt atractiva.
Un llibre entretingut i que fa pensar als infants.
Ara només falta que alguna editorial el tradueixi al català. Bé, i també el següent «Can i build another me?» que diuen que agrada més encara als infants.
PD. Ara cada vegada que veig una poma m’enrecordo del llibre i em pregunto si realment és una poma. Aggg!

Gilbert Legrand, poeta dels objectes

Gilbert Legrand, l’artista afincat a Toulouse, conegut com «el poeta dels objectes» continua presentant-nos llibres emocionants en els que podem veure les seves prodigioses transformacions. Per als infants a partir de tres anys n’ha fet un de molt acolorit, amb fulls de cartró, divertit i imaginatiu: Trésors surprises. 
En Gilbert es val dels objectes quotidians que passen contínuament per les nostres mans i els hi dóna vida. Així, uns clips esdevenen ocells, les claus es transformen en gossos, la cadena de la bicicleta és un ànec, la maquineta de fer punta als llapis resulta que amaga… mmm!
El llibre ens mostra l’objecte i una pregunta que activa la nostra imaginació i quan obrim la pestanya quedem admirats, sorpresos, atrapats i amb ganes de passar al següent enigma.

 

Sorpresa, màgia, humor, endevinalla, poesia, tot això i més és el món de Gilbert Legrand.
I, és clar, com a mestre de cicle infantil no se t’acut altra cosa que preparar una bossa i emplenar-la d’objectes quotidians perquè ens treure’ls i mostrar-los els infants activin la seva ment i fabulin imaginant que s’amaga al darrera.

Torno a recomanar els llibres d’aquest autor. Crec que a casa nostra només s’ha editat el magnífic «El show de las pequeñas cosas», però, vaja, amb la facilitat que tenim avui en dia per aconseguir llibres d’arreu del món us serà fàcil accedir als seus exemplars. En francès els edita Sarbacane.

Imatges extretes del web de Sarbacane: http://editions-sarbacane.com/tresors-surprises/

 

 

Cuinant un poema amb la Mar Benegas

Segons la Mar Benegas «la poesia és la gran oblidada de les aules, però ofereix unes il·limitades eines per promoure la lectura i la creativitat»
Ens ho explica en un article a la revista GUIX d’aquest mes d’abril (a AULA en castellà).
La primera part de l’escrit la centra a contestar tres preguntes basant-se en la seva experiència quan visita escoles i/o en tallers amb mestres. A partir de les preguntes «per què no és llegeix poesia?» «per què cal llegir poesia?» i «en què ajuden als infants els tallers d’escriptura creativa i poètica?» ens exposa els seus motius i fa una defensa de la paraula poètica a l’escola.

A la segona part de l’article ens aporta una pràctica concreta que anomena
«Tilín, tilín, tilín, tocando el violín» basada en la construcció d’un poema encadenat al que es van afegint una rima entre cada objecte incorporat, per crear un ritme.

Les fases de la creació són quatre:

Ambientació:
Podem recitar i llegir alguns poemes encadenats del folklore popular per anar entrant en matèria.

Poema encadenat:
El poema s’inicia amb una casa (podem tenir-la realitzada en paper, cartolina o feltre, segons vulguem fer l’activitat final). Cada nen tria un objecte: arbre, elefant, puça, vaixell…
Es crea el poema: dalt de la casa hi havia un arbre / dalt de l’arbre hi havia un elefant / dalt de l’elefant hi havia una puça…
Com és molt senzill es pot fer fins i tot amb alumnes de cicle infantil.

La rima entre els objectes:
Per afegir el ritme entre objecte i objecte donem tres rimes:
1-Tilín-tilín-tilín, tocando el violín.
2-Toló-tolón-tolón, tocando el trombón.
3-Tilete-tilete-tilete, tocando el clarinete.
Recitat: cada nen aprèn el seu objecte i la seva rima, es recita en grup. «Arriba de la casa había un árbol / Tilín-tilín-tilín, tocando el violín. / Arriba del árbol había un elefante / Tolón-tolón-tolón, tocando el trombón…»

Activitat plàstica:
Realitzem el poema (els objectes) en cartolines, papers de color o feltre, segons les capacitats de cada grup.

L’article complet el podeu llegir al número 433 de la revista GUIX corresponent al mes d’abril.

Les imatges d’aquesta entrada són gentilesa de la Mar Benegas, de qui ja vam parlar en aquest blog l’any 2016, concretament els dies 16 i 23 de març.

Katsumi Komagata, l’il·lustrador del mes (novembre 2016)

L’ikomagatal·lustrador que recomanem aquest mes és un artista total. Els seus llibres costen de trobar perquè són cars i encara cap editorial s’ha arriscat a invertir els seus diners en aquestes obres meravelloses que se centren en aspectes bàsics de l’aprenentatge com són el plaer de les paraules, les imatges i els jocs. A les biblioteques públiques, crec que estan exclosos de préstec.
Les companyes bibliotecàries, algunes mestres i jo mateix hem pogut comprovar l’èxit de les propostes d’en Komagata i els tallers que hem fet a partir dels seus llibres, especialment els de la sèrie Little Eyes, sempre han resultat exitosos.

Els seus llibres els recomano per a les primeres edats, també, perquè són una porta d’accés a l’art i a la imaginació. Potser ara que s’acosta una època de pensar en regals, aquesta proposta us pugui convèncer.

komagata4

Qui és Katsumi Komagata? Un artista gràfic japonès que, procedent del món del disseny i de la moda, va descobrir la literatura infantil i juvenil a través de l’univers d’en Bruno Munari, l’italià que va revolucionar la manera d’explicar els contes i del qual podem gaudir el brutal I prelibri. Komagata, quan va nèixer la seva filla, va fer una sèrie de targetes que van ser l’origen de la seva obra Little Eyes. Paral·lelament va crear la seva pròpia agència One Stroke, amb la qual ha editat fins a 25 títols que són tot un referent en el que coneixem com a llibre-objecte.
Al seu últim llibre, Little Tree (el petit arbre) Komagata fa un homenatge a la natura: un arbre creix des del plec de les pàgines. Al principi es veu un brot, una senzilla piràmide, i a mesura que anem passant pàgines veiem com va creixent primer el tronc i després les branques que es van cobrint de fulles de forma gradual. El contrast entre els colors brillants de les fulles i la doble pàgina és espectacular, pel joc d’ombres que es crea.

Aquest conte ens ensenya a percebre el món de manera diferent, a aturar el temps i a respirar per mirar amb els ulls i amb el cos.

komagata2A little eyes, una sèrie de llibres en els que l’estructura normal del que entenem com a llibre es trenca, no anem passant pàgines sinó que anem desplegant les cartolinetes com si fossin mapes per descobrir el que s’hi amaga, les formes, els colors, les relacions, els vincles, les imatges que es relacionen, etc.
Jugant amb les superfícies de les pàgines, els talls, els contrastos de colors, en Komagata dóna força al seu treball, i ens convida a somiar i imaginar. Imprescindible.komagata5

Komagata té molts llibres preciosos. No us passo llistat perquè, ja ho hem comentat, a casa nostra només es poden comprar en algunes llibreries especialitzades. N’he vist a Laie i potser a Abracadabra, Casa Anita o Al·lots prèvia comanda us en poden aconseguir.
Una altra opció és contactar directament on-line a Les trois Ourses, l’editorial francesa.

A la revista Babar li van fer una entrevista que val molt la pena: http://revistababar.com/wp/entrevista-a-katsumi-komagata/

Alícia en Realitat Augmentada

dsc05809Tal com ja vam avançar fa uns dies, a la darrera edició de la fira del llibre Liber’16 les editorials Parramon i Paidotribo van presentar una versió del clàssic Alícia en terra de meravelles amb el suport de la Realitat Augmentada (RA) i la Realitat Virtual (RV), una tecnologia que experimenten des de fa tres anys tant en llibres de coneixement com de ficció.

La presentació, cuidada al detall, ens va permetre als assistents assistir a una demostració pràctica per entendre què és la Realitat Augmentada, una tecnologia que fa que els personatges i els escenaris dels llibres cobrin vida i així faciliten als lectors la interacció amb ells i que participin de la història. De fet, es passa de les dues dimensions que ens ofereixen les pàgines d’un llibre a les 3D amb l’ajuda dels dispositius adequats. Segons ens van informar, es requereix una connexió a internet per descarregar gratuïtament l’app (Alicia AR, per a sistema Android) i després amb un telèfon mòbil o una tauleta ja no cal connexió.

En el cas concret d’Alícia en terra de meravelles vam aprendre que, a més de llegir-lo de la manera tradicional, si enfoquem el llibre amb el telèfon intel·ligent la història cobra vida per què se li afegeix so, música, cançons, veus, elements en 3D, profunditat, moviment, etc.

dsc05806

En acabar l’excel·lent explicació se’ns van plantejar alguns dubtes:

Un primer interrogant ens va recordar que en les últimes estadístiques conegudes, corresponents a l’any 2015, les vendes de llibres en format paper havien augmentat gairebé en la mateixa proporció que havia disminuït el consum de llibres en ebooks, el que ens porta a pensar que el futur apocalíptic a què alguns condemnaven al paper no està tan clar.

Una segona pregunta és si l’esforç econòmic, de temps i de personal que suposa una inversió d’aquest tipus compensa el resultat. A més, es requereix disposar d’un telèfon o tauleta i l’app corresponent, quelcom potser massa complex per a determinades famílies.dsc05823

Finalment, ens van intentar convèncer que per jugar cal llegir el llibre primer però els jocs que van plantejar no estaven molt relacionats amb la comprensió lectora i, a més, van ser d’un nivell de complexitat senzill, més propi d’un videojoc, i allunyats de la profunditat de pensament que suposa el text de Lewis Carroll. Es notava un decalage entre allò que el lector llegeix i el que juga.

Probablement en un futur pròxim la RA serà molt útil en camps concrets del coneixement com pugui ser la medicina o l’arquitectura, per exemple, però de moment, per a la literatura de ficció caldrà donar-li temps, suposo, esperar que aquest tipus d’experiències es normalitzin i veurm si realment estimulen el desig de llegir.

Us deixo una petita demo de “El gran libro de los exploradores”, també de Parramón editorial.

La lliga dels llibres 2016-17

flat mobil science-fair-disaster-9781481458764_hr

El passat dijous es va fer la reunió d’inici de l’activitat d’enguany. Com ens els darrers cursos ens vam trobar a la biblioteca Tecla Sala per comentar les novetats de la nova edició, repartir el material i concretar el calendari del curs.

No recordo l’any exacte de la primera vegada que vam organitzar la Lliga dels Llibres. El que sí recordo és que hi van participar els alumnes de sisè d’EGB i que fa més de trenta anys. En tots aquest cursos he tingut l’honor de fer la tria. Òbviament, m’han ajudat amb les seves aportacions algunes mestres de l’escola, bibliotecàries,  llibreters i alumnes. He tingut total llibertat i mai m’han censurat o retirat un llibre per problemàtic, per car o per qualsevol altre motiu. Mai. I agraeixo la confiança que el servei de biblioteques de l’Ajuntament m’ha atorgat. Tanmateix, mai he tingut cap pressió per incloure a la tria determinat autor o títol.

Aquesta ha estat la darrera tria en la que hi participo i si miro enrere puc recordar, un a un, els més de quatre-cents llibres que han llegit els nois i noies de cinquè que han participat d’aquesta festa literària.
Com ens els darreres ocasions, més de trenta grups d’alumnes compartiran l’activitat de lectura. Com sempre, el suport econòmic de l’Ajuntament de l’Hospitalet ho fa possible, però allò que no té preu és l’esforç del servei de biblioteques de la ciutat i de tots els mestres implicats en aquesta aventura.
Enguany, i com a novetat, hem inclòs un llibre en anglès… veurem com va!
Podeu trobar tota la informació logística de la Lliga dels llibres al web de les biblioteques de l’Hospitalet (objectius, escoles participants, calendari de competició, etc.), i al de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Els llibres que llegiran els alumnes aquest 2016-17 són:
Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles de Flavia Company
Arriba el senyor Flat! De Jaume Coponsportada.fh11
Un amic excepcional de David Walliams
Amics monstruosos d’Anna Manso.
A lo bestia de Mar Benegas
La nena que es va convertir en mòbil de Francesc Puigpelat
Història de la bicicleta d’un home llangardaix de Fina Casalderrey
El aprendiz de brujo y Los Invisibles de Jordi Sierra i Fabra
El niño bisiesto de José Luís Alonso de Santos
El vol de l’oreneta de David Cirici
Fèlix, ets un desastre de Jakob M. Leonhard
Res no és com diuen els contes d’Anna Tortajada
50 oficis esbojarrats de Carles Sala
La puerta pequeña de Carlo Frabetti
Science fair disaster! De Ray O’Ryan

aprendiz-de-brujoUn resumet i les dades de cadascun dels llibres les podeu llegir clicant AQUÍ

La festa final de La lliga dels llibres 15-16

20160527_103817Una nova edició de la lliga dels llibres ja és història. Com sempre, ho vam celebrar amb una festa en la que van participar tots els alumnes que han llegit els llibres. Enguany han estat 34 grups de cinquè de Primària, uns 840 alumnes de la ciutat de l’Hospitalet.
El bon temps va permetre celebrar la festassa als jardins de la biblioteca Can Sumarro, el divendres 27 de maig.

Després de les paraules de benvinguda i les felicitacions habituals de la Neus Juvillà, una de les ànimes de l’activitat, vam fer un joc basat en el conegut “Quiere ser millonario”. Els alumnes havien d’intentar encertar trenta preguntes (dues de cada lectura) de les que es donaven quatre possibles respostes. El joc va servir com a cloenda d’un any intens en què hem llegit, hem aprés i hem gaudit de les aventures que els quinzei autores autors ens han proposat.

Per tal que us en feu una idea del tipus de pregunta, us passo la del llibre AMICS MONSTRUOSOS.
Preguntàvem “On treballa la mare de la Sandra?” i havien de contestar una de les opcions:
A. És caixera en un Súper del barri
B. És directora de l’escola bressol
C. És infermera al Centre Mèdic
D. Condueix un autobús

Ara ja estem preparant la propera edició en que hi haurà alguna variació important respecte a aquests darrers anys.

20160527_101846 20160527_101901 L’únic que no m’agrada (encara) és que alguns (pocs, per sort) mestres es prenen l’activitat com a competició i com si se’ls valorés a ells o a la seva escola i no entenen que obligar a llegir no és l’objectiu del joc i, és clar, ho traspassen als seus alumnes i es genera certa angoixa. I no serà perquè no es repeteix que l’objectiu és disfrutar i passar-ho bé llegint… En fi! Tocarà tornar a insistir a la propera trobada.

Després del joc, vam esmorzar i vam disfrutar amb la màgia de l’Enric “Mag Magoo” que, com és habitual, ens va deixar ben sorpresos i bocabadats.

Les fotografies d’aquesta entrada són d’en Jesús Chivite, company mestre de l’escola Sant Josep – El Pi, a qui agraeixo el detall d’enviar-me-les.

La informació a la televisió local la podeu veure a continuació, clicant a l’enllaç:

http://lhdigital.cat/videos_2016/5minuts/5MIN_LLIGA_LLIBRES_LH_3005.mp4