Al mes d’octubre del 2022, a la tertúlia que vam compartir amb en Ramon Besora, ens va fer un regal en forma de primícia. Es tractava d’una idea que es trobava en procés d’il·lustració. Per exemplificar-ho ens va fer jugar amb unes lletres per composar paraules. Mireu aquest vídeo i ho entendreu perfectament:
Ara, cinc mesos després, el llibre ha vist la llum. Es tracta d’un poemari amb un títol prou explícit: La lletra que tot ho canvia.
Observem la coberta: Al capdamunt un blauet que enfila directament cap al riu a la recerca del peixet que se’l mira esporuguit, però en el seu picat el que pesca és una lletra, la “T”, i això provoca que el títol canviï el seu significat i allà on deia “lletra” ara hi diu “llera” fent referència a la depressió de terreny que veiem per on corre el riu.
Girem full, intrigats pel que trobarem i les guardes ja ens alerten de què va la cosa, d’un joc de paraules nascudes de l’insòlit, de l’imprevist, de l’absurd, de tot allò que ens envolta. El color vermell —que és un símbol— també ens avisa que estem parlant de vida.
I comencen els jocs. Cada poema està estructurat de manera similar. Mirem el primer.
Una doble pàgina ens mostra, a l’esquerra una paraula de cos enorme on la primera lletra és de color vermell. Hi diu Tren. a la pàgina senar el poema complet:
Passen coses ben estranyes! Un tren, veloç, perdé la T: Ara és un animal amb banyes.
I en aquestes tres línies trobem un avís del que vindrà (coses ben estranyes) i un joc en forma d’endevinalla que hem de resoldre. Aquesta és fàcil, oi?
A la part de sota hi ha un tren en marxa, a gran velocitat i per les finestres veiem quatre persones i un gat.
A la doble pàgina següent, la transformació!
Segueixen estan les persones, el gat i les vies però el tren ha desaparegut i en el seu lloc hi ha, ja us ho imagineu, un ren.
Si us fixeu en aquest i en tots el poemes hi ha les mateixes constants, com la presència del color vermell en detalls significatius. Cada quatre pàgines canvien el color del fons i en algunes de les poesies trobareu a peu de pàgina una explicació d’alguna paraula que pot resultar poc coneguda. S’agraeix.
Voldria remarcar la gran feina de l’Albert Asensio, l’il·lustrador, que ha entès perfectament el joc i, amb la seva perícia amb l’ús del llapis i la seva sensibilitat mesclant els colors, ha estat còmplice directe de l’espectacular resultat. Un breu vídeo perquè veieu com treballa:
M’ha agradat «La lletra que tot ho canvia», crec que és un llibre per regalar i, a l’escola o l’institut, us pot inspirar activitats similars partint del joc amb les paraules, la creació de nous llenguatges i potser amb els vostres alumnes us atreviu a inventar nous versos partint d’una premissa similar.
Per exemple, enlloc de treure lletres, se n’afegeixen d’altres i la paraula resultant té un altre significat. Imagineu que als vostres alumnes els dieu “sol”, segur que si n’afegeixen pel davant trobaran pèsol, mussol o bressol i si les afegeixen pel darrere soldat, solució o solter, entre d’altres. I au, a fabricar poemes.
Lectura recomanada a partir de cicle mitjà.
DADES: Títol: La lletra que tot ho canvia Autor: Ramon Besora Il·lustrador: Albert Asensio Editorial: Meraki Pàgines: 48 La Seu d’Urgell, 2023
Heu jugat mai al “Lince”? És un joc de taula que prova l’agudesa visual per trobar una imatge concreta. Hi jugo de tant en tant (millor dit, perdo de tant en tant) amb la meva néta perquè els infants tenen una rapidesa tremenda en adonar-se d’on està la figura en qüestió. Quelcom de semblant m’ha passat amb el llibre “Detectiu Samsó”.
L’autora, la Katerina Gorelik, ha fet allò que podem anomenar “llibre-joc” perquè ens convida als lectors a fer detectius i cercar, a cada pàgina, uns objectes desapareguts (una flor, un gatet, un pollet, una bota, una peça de l’invent i una joia) a més a més dels nous problemes que li van encomanant els diferents personatges en els escenaris següents.
Proveït amb la inevitable lupa, en Samsó, el gos detectiu més famós de la ciutat, es requerit per veïns que han patit els robatoris o les pèrdues. Així la granota, la gata, la gallina, el centpeus, la musaranya i la garsa s’adrecen a ell perquè els ajudi.
I aquí, entrem en joc nosaltres, els lectors, perquè a cada pàgina hem de fer una cerca per anar descobrint on s’amaguen els objectes desapareguts. Ve a ser com “buscant a Wally” però a l’engròs.
Un llibre per llegir en companyia i passar una bona estona. Podeu fer de detectius o, senzillament, llegir i mirar els personatges de tota mena que hi apareixen, mentre feu un viatge acompanyant el gos Samsó en les seves investigacions.
Són pagines grans amb molts detalls on es mesclen animals de la fauna real amb especies del mon de l’imaginari. Podem trobar dracs, fantasmes, el Ieti, sirenes, a prop de gossos, castors o elefants. També ens serveix per reconèixer personatges dels contes més coneguts que estan escampats per les pàgines.
Ah! i si no us en sortiu, al final hi ha les solucions que us serviran per comprovar que ho heu encertat.
LES DADES Títol: Detectiu samsó Autora: Katerina Gorelik Il·lustradora: Katerina Gorelik Traductora: Marta Salvadó Editorial: Baula Pàgines: 36 Barcelona, 2022
Dimecres passat vam fer la primera trobada del projecte “Relats que el vent s’endugué” amb la idea de compartir una estona parlant de literatura en general i de les publicacions de les tres primeres autores hospitalenques que han vist els seus relats publicats al Diari de l’Hospitalet i al web lhdigital.
Ens van visitar la Lola Toledano, la Vanessa Requena i l’Helena Bonals i ens van explicar un munt d’anècdotes i de reflexions sobre l’ofici d’escriure.
Primer, però, vam fer un recordatori de com l’any 2003 es va publicar el primer llibret «Ciutat singular. Llibres plurals» que recollia la producció editorial d’autors i autores de l’Hospitalet dels anys 2001 i 2002. L’any 2011 va veure el naixement de la plataforma que va crear la xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet: “LHescriu”, un magnífic web que recull la producció literària de més de 400 autors de la ciutat. (https://sites.google.com/site/autorslh/home?authuser=0)
I després vam parlar amb les tres autores. De manera informal, ens van explicar les seves publicacions, la seva vinculació amb la ciutat, què llegien de petites, què llegeixen ara, quins temes els interessen i al final vam centrar la conversa en el món editorial i l’autoedició.
La Lola Toledano ens va explicar el seu primer sentiment d’identificació com a escriptora i ens va recordar totes les hores (moltes) passades a la biblioteca Tecla Sala on va gestar molts dels seus escrits.
Com a pertanyent al col·lectiu d’escriptors Verum Fictio, del qual va ser cofundadora, ens va explicar les dues obres que ja han publicat: “Xocolata espessa” on ella escriu un dels onze textos titulat “Chocolate y cromos” i “Oceà de contes” on el leiv motiv és la relació amb el mar. Tenen un tercer volum pendent de publicació (en breu).
També ens va comentar alguns dels altres llibres que ha publicat en solitari, com «Mucho cuento: (casi veinte)» del que explica que “son rendijas por las que sorprendemos a los personajes en su intimidad, en algún episodio concreto de su existencia. Los protagonistas de cada uno de ellos son personas «corrientes», como ésas con las que cada día nos cruzamos en las calles, sin aventurar -ni por un instante- el pasado o presente que esconden. En verdad, son historias realistas y entrañables, donde los personajes escogidos se muestran a cara descubierta, sin tapujos; y nos muestran, además, su fortaleza, fragilidad, pasiones y temores. Son relatos en los que se juega a mirar la realidad desde otro prisma, y así descubrir una visión más amable, en ocasiones divertida y grotesca, de las vicisitudes de la vida. Incluidos, la muerte y el sexo. En definitiva: “para sonreír entre horas”
Vam poder també remenar i navegar entre les seves novel·les «Concierto solitario a dos voces», «Bendita tú eres», «Te prestaré mi voz», «A flor de piel: (relatos)» i «Nathan de la India».
Ens va explicar que, de petita, a casa seva, no tenien gaires llibres, però sí que era consumidora habitual de tebeos.
La Vanessa Requena va arribar a l’Hospitalet l’any 2007 i en paraules seves «em va semblar un lloc tranquil i acollidor. Aquí és on he descobert la meva passió per escriure. És un lloc molt especial per a mi”.
De tots els llibres que ha escrit ens vam centrar en el darrer «Mi asesino favorito» on barreja la comèdia romàntica i el thriller d’acció. Parla de la Dani, una noia alegre i vital que gaudeix de la vida amb els amics. Ningú sospita que darrera d’aquesta façana de noia divertida s’hi amaga una dona que es guanya la vida fent desaparèixer els rastres dels crims perpetrats per les organitzacions de delinqüents i assassins que la contracten. La Dani creu que ho té tot sota control, però la seva vida fa un tomb quan descobreix que el cap d’una de les organitzacions criminals per a les quals treballa és en realitat el seu veí.
També es autora de microrelats dels que és una autentica especialista. Vam tenir l’oportunitat de llegir-ne un, el primer del recopilatori «No me apetece leer». Altres novel·les de la Vanessa són «Al otro lado de las llamas», de fantasia medieval, «Lúa: Comienza una nueva vida», una comèdia romàntica i «Cien años no bastan», una història de misteri amb un punt sobrenatural.
Van ser molt il·lustratives les seves explicacions sobre com es guanya la vida una escriptora independent i sobretot ens va recordar que cal ser molt curós i honest en aquesta professió.
L’Helena Bonals ens va explicar que viu a l’Hospitalet des que tenia dos anys i que un record molt potent de la seva infantesa és “quan el tren del Carrilet passava per fora, i els meus avis l’agafaven per venir a veure’ns, a la Fabregada”.
Un aspecte de la seva producció va lligat als blocs que ha anat escrivint i encara escriu. Cinc, ni més ni menys, des del 2007 fins a l’actualitat. Aquests: Anticànons, de novel·la catalana oblidada, Una cosa molt gran en una de molt petita, d’interpretació de poesia, D’allò bell, d’allò sublim, d’interpretació d’art, En cada vers que has entès, de poesia personal i L’eco se sent, de crítica d’obres actuals.
Ens va explicar la seva darrera obra «Ara Pla» que recull les seves reflexions al voltant del llibre “Quadern gris” de Josep Pla.
Però l’Helena és coneguda sobretot pels seus poemes. Vam parlar de «73 anys 37 planys» un homenatge a la poesia de l’Helena fet per un altre poeta, l’Abel Boldú, «La Llibertat és una biblioteca.», pensament d’una bibliotecària al voltant dels llibres, «L’Important és la rosa», un recull de poemes escrits bàsicament entre finals del 2011 i finals de 2018 i «Jo em crec el que passa en una imatge: Vicenç Lafebre vist per Helena Bonals». On comenta de manera poètica, fotografies d’en Lafebre.
Després vam obrir el torn de preguntes i comentaris i va ser realment enriquidor.
Vam acabar la festa amb unes galetes de Nadal, deferència de la Désirée, participant de les tertúlies i amiga que sempre encomana positivisme i bon rotllo.
I un joc un joc literari per acabar. Amb premi per a tothom.
Un agraïment molt especial a les persones que van assistir i a les que es van disculpar per diversos motius.
La propera trobada per parlar amb autors i autores de la ciutat serà el mes d’abril i contarem amb la presencia de l’Ignasi García Barba, L’Anna de Lacalle, la Mariàngels García-Carpintero i l’Anna Vilar, autors dels relats dels mesos de gener a abril.
Un darrer recordatori als qui heu guanyat l’adhesiu: Ens farà molta il·lusió compartir les fotografies dels llocs on els heu enganxat.
Un recull dels moments de la trobada en el següent vídeo:
Fa dos anys vam compartir la primera de les recomanacions de la secció «Menjallibres» amb el llibre “la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”. Cada dos mesos hem anat alternant lectures que ens han donat bon resultat amb els alumnes de segon cicle d’educació infantil (3-6) amb lectures per als de primer cicle (0-3). Aquests darrers han estat redactats i provat per les companyes de l’Institut de la Infància de sant Cugat. Estem contents d’haver arribat a les deu publicacions i encara més contents encara de la confiança de la Cinta Vidal, editora de la revista GUIX D’INFANTIL, amb qui hem acordat un nou curs amb noves propostes.
«Menjallibres» és una secció que no ocupa més d’una pàgina i que aporta una experiència senzilla que pot inspirar a altres mestres que creguin en el poder dels contes com a eina afavoridora de la imaginació i el raonament.
En el darrer número d’aquest any presentem «Tots al bus!», un àlbum per comptar i jugar, escrit per ens recorda que el món està ple de referències numèriques que tenen utilitats i significats diferents. Els números que apareixen en un tiquet de compra ens indiquen el preu del producte, en una entrada de cinema ens marquen l’hora, la filera i la butaca, en un termòmetre ens diuen la temperatura, etc. Els números ens serveixen per mesurar, pesar, jugar i, fins i tot, cantar.
Al currículum d’Educació infantil llegim que convé iniciar els infants en les habilitats matemàtiques bàsiques i una bona manera és fer-ho amb el suport de llibres com «Tots al bus!». Es tracta d’un àlbum que té les pàgines de cartró amb les cantonades arrodonides i una mida idònia pels infants de 3 anys. A més, les imatges sobre fons blanc, ajuden a fixar l’atenció en els personatges principals.
La història es basa en el camí que fan cinc animals, de casa a l’escola, en autobús. A cada doble pàgina, puja un animal i es llegeix el número d’animals que hi ha. Després, el recorregut és a la inversa: baixen i s’inicia el compte enrere. A més, l’estructura repetitiva és idònia per interioritzar les fórmules de cortesia que hi apareixen (salutació i comiat).
La pràctica que plantegem i que hem provat amb infants de quatre anys es basa en un joc de taula que va molt bé per afavorir la memòria visual i també comentem com podem fer una dramatització. Ho podeu llegir al número 117 de la revista Guix d’Infantil corresponent als mesos de novembre i desembre de 2022. En castellà a la revista AULA DE INFANTIL.
He gaudit molt de l’exposició que han organitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al Museu Blau del Fòrum. Ens parla de ciència i la seva relació amb contes coneguts. És una exposició que es va fer fa uns anys a Lisboa i que ara podem gaudir a casa nostra. Val la pena que li feu una visita. El preu és molt assequible, està ben muntada i passareu una bona estona, sobretot si aneu amb infants a partir de cinc anys.
Es fa un recorregut per diferents espais com el castell embruixat, el bosc laberíntic, la casa de xocolata de Hansel i Gretel, el mirall màgic de la Bruixa Malvada o una tija de mongetes que creix sense parar fins a tocar el nas d’un gegant.
Es tracta d’una exposició interactiva de ciència i tecnologia que explora fenòmens i conceptes de les ciències naturals, com la Física, la Química, les Matemàtiques, la Geologia i la Biologia, però també de les ciències socials i altres àrees del coneixement.
Podreu intentar construir una casa que resisteixi l’alè del llop, jugareu amb una màquina que desemmascara les mentides de Pinotxo, ajudar a Hansel i Gretel a trobar el camí a casa, etc.
Al bosc podreu escoltar una pila de rondalles breus, a la manera rodariana dels “contes per telèfon” (literal) on es poden escoltar rondalles com “la granota que volia ser bou” o “la cigonya i la guineu”.
Una exposició alegre, divertida i amb sentit de l’humor.
Mireu el dossier que han preparat i us engrescareu a fer una visita.
Ahir vam fer el darrer programa del curs actual i ens acomiadem fins al 4 de setembre. Fa sis temporades vam començar a presentar llibres que ens semblen de qualitat. Estic content de la confiança que ens fan des de Catalunya Ràdio i agraït a l’Elisabet Pedrosa i a la resta de l’equip pel tracte que em dispensen.
L’Ofici d’Educar és un molt bon programa sobre ‘educació i la criança i formar-ne part em fa molt feliç.
Vam comentar el llibre “Juguem a amagar-nos” de Verónica Fabregat publicat per Akiara Books. Un llibre d’estiu per a nens petits, basat en el joc de “fet i amagar”. Un llibre sense text, en el qual descobrim a través del joc dels infants tots els animalons que habiten la natura. Un llibre molt bonic per iniciar els més petits en la lectura de les imatges.
I la pregunta del concurs és: Quants amics juguen al bosc a “fet i amagar”? Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de juliol. El nom del guanyador o guanyadora el donarem el 4 de setembre.
En el mateix programa es va aprofundir en les claus per entendre les massacres a les escoles dels Estats Units.
El fàcil accés a les armes ha convertit els Estats Units en l’únic país desenvolupat amb reiterats tirotejos escolars: 27 aquest any i 34 l’any passat; s’han multiplicat per 4 en 20 anys. Els atacs armats a les escoles són la cara més visible que els més petits són les víctimes del descontrol de les armes als Estats Units: cada dia moren 12 criatures per arma de foc i 32 resulten ferides. Sentim a “L’ofici d’educar” el testimoni de l’Edelin, de 10 anys, supervivent del tiroteig d’Ubalde, a Texas, i de dos docents, i del Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units. I en parlem amb José Ramon Ubieto, psicòleg clínic, psicoanalista i autor del llibre “El mundo pos-Covid”, i la Roser Batalla, psicòloga especialista en trauma.
«Una mona hi ha al terrat amb el cul arremangat», «Pito pito gorgorito», «Dalt del cotxe hi ha una nina», «La gallina ponicana pon un ou cada setmana», i altres cantarelles similars s’escolten encara als patis de les escoles. Formen part dels jocs de triar. Una que he escoltat als infants de cicle inicial i mitjà, en castellà i molt divertida, diu una cosa com «zapatito blanco, zapatito azul, dime cuantos años tienes tu…»
Segurament, n’hi moltes cantarelles que són locals i d’altres que han corregut pels patis de les escoles d’arreu. M’ho ha recordat una imatge d’aquest àlbum que explica un joc prou conegut amb unes normes senzilles i al que tots els infants han jugat. Es veu un rogle de sis peus i imaginem que algú està contant per anar eliminant-ne un a un fins a trobar qui pari. També hi ha un parell de sabates que no entren en el joc d’eliminar i quan passem pàgina descobrirem perquè.
«Juguem a amagar-nos» explica aquest joc i ho fa centrant-se en set infants de diferents edats que passen un dia al bosc. A mesura que anem passant pàgines anem descobrint on s’han amagat cadascun dels infants, en un recorregut per diferents espais, fent un camí d’anada i tornada. El final té gràcia. Les il·lustracions estan fetes a llapis de colors i combinen diferents plans que ajuden a seguir perfectament la història.
És un bon llibre per llegir-lo durant aquestes vacances i anar trobant tots els animals que hi apareixen: llebres, esquirols, guineus pica-soques, cérvols, pit-roigs, ratolins, àligues, abelles, ànecs, granotes, serps d’aigua, sargantanes, senglars, bernats pescaires, guatlles, mussols, conills.
Akiara books és una editorial que es caracteritza per cuidar moltíssim l’aspecte del llibre i, en aquests cas, s’han lluït triant un llom de tela, unes cobertes de cartró dur gruixut i un paper de qualitat que fa de molt bon llegir.
Una lectura per a infants a partir de quatre anys (millor acompanyats) LES DADES: Títol: Juguem a amagar-nos Autora: Verónica Fabregat Il·lustradora: Verónica Fabregat Editorial: Akiara Col·lecció: Akimira, 1 Pàgines: 36 Barcelona, 2022
Algunes de les imatges estan extretes de la pàgina web d’Akiara Books
El 22 de febrer es donarà la coincidència que és una data capicua (22-02-2022) i hem triat aquest dia per fer la segona «TERTÚLIA CLANDESTINA» que en realitat serà la primera perquè la de gener es va ajornar al 2 d’abril perquè no semblava prudent fer una trobada presencial tal i com estava la situació sanitària.
La idea és no donar moltes pistes sobre què farem i qui serà la persona convidada però alguna cosa sí que us podem avançar.
Serà un joc, una mena de competició entre dos equips.
Un estarà format per col·laboradors de l’Espai i l’altre (bé, l’altre és sorpresa) és una bona gent que diuen que són expertes en literatura infantil i juvenil i han acceptat el repte de competir amb nosaltres (No tenen res a fer, això ja ho sabem abans de començar, però les deixem amb la il·lusió).
Presentarem els millors llibres que s’han editat en els darrers mesos (al nostre entendre) i veurem quin dels dos equips es menja a l’altre. Una pista gràfica:
Data: dimarts, 22 de febrer de 2022 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Com accedir: Dient la contrasenya. En aquest cas serà «Gambit de dama»
Si teniu clar que vindreu i ens ho dieu, millor, perquè us reservarem un bon lloc a prop de la pista de joc. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a espaillampsicentelles@gmail.com
Si no ho sabeu i finalment us animeu a venir, quan arribeu, digueu la contrasenya i endavant. Us hi esperem!
Els qui vivim en gran ciutats, quan obrim la finestra a la nit i mirem cap al cel, només veiem foscor i, potser, la llumeta d’un avió que passa. Si hi ha lluna, estem de sort perquè la podem admirar. Però de veure estrelles, poca cosa. Recordem, això sí, que quan arriben les vacances fem una escapada a la muntanya i, a la nit, caminem fins a un lloc on no hi hagi contaminació lumínica. És el moment de jeure mirant cap al cel, esperar que les pupil·les es dilatin i poder admirar l’espectacle del firmament curull d’estrelles. I tal vegada, en aquell moment, recordem alguna història com la dels indis iroquesos que van trobar l’Óssa major, cantem alguna cançó com “la Lluna”de Joan Amèric sobre un text de Vicenç Andrés Estellés, o recitem un poema d’Andreu Vidal…
M’estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és… és un llac d’aigües cristal·lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada.
Mentre això no passa tenim els llibres. Un que ens acosta a aquest món misteriós és «Què s’amaga al cel de nit?» i està format per vuit escenaris, cadascun d’ells ens recorda un lloc del planeta, en un dia determinat.
Hi veiem, per exemple, una habitació d’Ouarzazate on hi ha dibuixats diversos elements amb tinta blava i nombrosos detalls que ens situen al Marroc. Hi ha també una finestra tancada que ens convida a obrir-la discretament i llavors Oh! un cel amb una constel·lació determinada.
També hi ha un joc que ens permet endevinar quina constel·lació és mitjançant una petita endevinalla. És probable que no tinguem ni idea. Llavors es tracta d’agafar una llanterna, passar-la pel darrera i, com si fos cosa de màgia apareix la figura de l’animal que representa la constel·lació en qüestió. Brillant.
A la última doble pàgina trobarem l’explicació de les vuit constel·lacions, a manera de resum.
Un llibre per regalar als infants d’entre quatre i set anys, o per a més grans afeccionats a l’astronomia.
LES DADES:
Títol: Què s’amaga al cel de nit? Autora: Aina Bestard Il·lustradora: Aina Bestard Editorial: Zahorí Books Pàgines: 24 Barcelona, 2021
Definir la música és difícil. Cadascú la vivim segons els nostres gustos, segons el moment i la gent que ens acompanya. Una cosa sí que tenim en comú i és que la música ens transmet emocions. No importa si es tracta d’un concert en una sala petita, o en un gran estadi, no importa sí és en directe, a casa o mentre conduïm. Sempre ens emociona.
Ho saben molt bé a l’editorial Nanit, especialistes en posar a mans dels infants i joves contes basats en texts de lletres de cançons més o menys conegudes. Al seu catàleg trobem al Doctor Prat, a Sopa de Cabra, als Pets, a Roba Estesa, a Oques Grasses, a Xiula, als Catarres, a Txarango i altres cantautors i grups que comparteixen el fet que són artistes de casa nostra.
L’últim que han editat m’ha arribat especialment. És «El gat rumberu» i està inspirat en una peça del grup “La pegatina”. Recordo l’última vegada que els vaig veure. Va ser a Bilbao, en plena “Semana grande” (abans del confinament), en una esplanada gran a tocar del Guggenheim. Aquell concert era gratuït i la munió de gent que emplenava l’espai depassava les deu mil persones, pel cap baix. Va ser un espectacle gran, amb molta llum i color.
De què va “El gat rumberu”? Ja us ho podeu imaginar. És la vida d’un gat (la setena vida, per cert) que explica que ha tingut molts oficis, ha fet de pagès, d’advocat, de poeta, de bomber i de estudiant però cap d’ells li ha agradat tant com el de tocar la guitarra i fer ballar a la gent. És el gat rumberu!
A Barcelona, especialment, la rumba té molts seguidors. Els concerts de “Sabor de gràcia” són ben coneguts i emplenen teatres i places. Els més grans vam seguir als mítics “Ai, ai, ai” i encara recordem a Peret o al Pescailla, però sobretot, sobretot, sobretot, ens emocionem en sentir a parlar de l’autèntic Gat Rumberu, aquell argentí que s’instal·là al barri de Gràcia i tocava a l’antiga sala Zeleste amb grups de rock laietà. El Gato Pérez, que així es feia dir, va fer peces que encara es recorden i que en sentir-les no pots deixar de moure els peus. Proveu amb “Barca, cielo y ola”, per exemple.
Les il·lustracions d’aquest llibre són genials i l’Anna Aparicio ha sabut trobar el to del relat, amb una primera part amb el gat a tot color i un fons esmorteït, avorrit, que a les darrers pàgines és un esclat de colors tropicals, càlids, que emplenen les dobles pàgines en un festival de personatges que ens contaminen de la seva alegria. Brillant.
Al final hi ha un codi QR que ens permet sentir la cançó cantada per “la Pegatina” i també trobem propostes de lectura.
Visiteu el web de l’editorial (https://www.nanit.cat/)perquè està ben parit i aporta moltíssima informació.
LES DADES
Títol: El gat rumberu (una cançó contada de La Pegatina)
La invitació a la lectura 