Ernest i Celestina, músics de carrer

Estem de sort perquè l’editorial Kalandraka continua amb la tasca de publicar els grans títols de la literatura infantil i juvenil que estaven descatalogats. Ara acaba de sortir un de la sèrie sobre l’ós Ernest i la rateta Celestina, obra de l’artista belga Gabrielle Vincent de qui vam parlar en aquest mateix blog l’any 2014 (el 26 d’abril) amb motiu de la presentació de la pel·lícula «Ernest i Celestine».

«Ernest i Celestina, músics de carrer» és un llibre emotiu que convida a pensar sobre la bellesa de la vida quotidiana; un àlbum il·lustrat atemporal que convé tenir a l’escola malgrat hi hagi alguns petits detalls que avui no passarien la censura.

Les il·lustracions són suaus i ben treballades. Desprenen un optimisme va d’acord amb el fil de la història que es narra. Els vincles entre la ratolina i l’ós són particulars, gairebé familiars, on l’ós representa la figura paterna, o millor adulta, mentre que la Celestina representa la infantesa. Ambdós personatges tenen les seves imperfeccions: la rateta pot mostrar-se capritxosa i malhumorada però és reflexiva, intuïtiva i llesta; l’Ernest, en canvi,  és un personatge bo, mancat de confiança en ell mateix, que viu amb el mínim i valorant els plaers senzills.
Els dos personatges es complementen, s’encoratgen i es tranquil·litzen mútuament. Són amics!

Hi ha una lectura paral·la que va per sota i té a veure amb les preguntes que —en alguns dels llibres de la sèrie— plantegen assumptes com la mort, les malalties o la pobresa, per exemple, sempre presentats amb delicadesa.

Al web de l’editorial Kalandraka podem llegir:
“Ernest i Celestina, músics de carrer” és un dels 30 llibres d’una exitosa sèrie que Gabrielle Vicent va començar a publicar als anys 80, sobre les peripècies d’un ós bondadós i d’una ratolineta amb molta iniciativa. Viuen modestament en una casa que necessita reparacions i, per poder pagar les obres, la Celestina proposa a l’Ernest que toqui el violí al carrer.
Les diferències entre tots dos són més que evidents, no només des del punt de vista físic, per l’aspecte robust de l’Ernest i la petitesa de la Celestina, sinó que també tenen personalitats
molt diferents: ella representa la iniciativa, el dinamisme, la tenacitat i l’optimisme davant del caràcter més mandrós, protector i pessimista d’ell.
Es tracta d’un àlbum d’estructura dialogada que destaca pel seu llenguatge senzill i l’equilibri entre el text i les il·lustracions, de manera que, l’absència de paraules en determinades escenes es recolza en la narrativa visual de la història. Són imatges pictòriques; suaus aquarel·les amb dibuixos de traçades lliures.
Un relat que desprèn tendresa, pinzellades amb molt d’humor i que ens parla de l’amistat, la generositat, la unió i l’esperit emprenedor per superar dificultats; que aposta per trobar
la felicitat en les coses més senzilles i en compartir els bons moments.”

Per a cicle infantil.

Dades:
Títol: Ernest i Celestina, músics de carrer
Autora/il·lustradora: Gabrielle Vincent
Traductora: Teresa Durán
Editorial: Kalandraka
Col·lecció: Clàssics contemporanis
Pàgines: 32

Lectures recomanades SANT JORDI 2017

Us presentem la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a la Diada de Sant Jordi. Hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup o de l’infant ha de fer la seva opció. A sota del títol, el nom de l’autor i l’editorial.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Au, bona nit
Jory John. Andana
La cabra goluda
Peter Hóracek. Joventut
Les arrugues de l’àvia
Simona Ciraolo. Andana
Un camí de flors
JonArno Lawson. Libros del zorro rojo
Animals
Ingela Arrehnius. Coco Books
La petita a la jungla
Marta Altés. Blackie Books
Si les pomes tinguessin dents
Milton Glaser. Libros del zorro rojo
Enfilant el caminet
Mariana Ruiz. Kalandraka
Cuéntame del 1 al 10
Ana Palmero. Ekaré
La ruta del ratolí carter
Marianne Dubuc. Joventut

 Cicle inicial

¿Mau iz io?
Carson Ellis. BFE
El más rápido
Paula Carbonell. Lóguez
D’aquí no passa ningú!
Isabel Minhos. Takatuka
Tam, Tim i Tom
Roberto Mezquida. OQO
Això no és una selva
Susanna Isern. Flamboyant
¿Te acuerdas?
Zoran Drvenkar. Lóguez
Super Beige
Samuel Ribyron. Los cuatro azules
El pet
Laurie Cohen. Tramuntana
El gran llibre de les bèsties
Yuval Zoomer. Joventut
El cocodril enamorat
Daniela Kulot. Kalandraka

 Cicle Mitjà

La nena dels llibres
Oliver Jeffers. Andana
Hija única
Guojing. Pastel de luna
El arca de la Noèlia
Txabi Arnal. Nandibú
Jaume I i el vuitè passadís
Dolors Garcia i Cornellà. PAM
Il·luminatura
Rachel Williams. Cruïlla
Poca broma amb les vacances!
Ester Farran. Edicions del Pirata
Hilda y el bosque de piedra
Luke Pearson. BFE
L’illa de Paidonèsia
Oriol Canosa. La Galera
ARMSTRONG L’agosarat viatge d’un ratolí a la Lluna
Torben Kuhlmann. Joventut
Plouen poemes
Vanesa Amat i altres. Eumo

Cicle Superior

Dédalo y Perdiz
Lemniscates. Ekaré
La immortal
Ricard Ruiz. Edebé
La finestra d’en Kenny
Maurice Sendak. Kalandraka
Víkings!
Vincent Carpentier. Nórdica
Clara, el fantasma de l’àvia
Gemma Pascual. Barcanova
Penny Berry i la poció màgica
Lluís Prats. Cruïlla
Hasta (casi) 50 nombres
Daniel Nesquens. Anaya
L’ocarina blava
Mario Satz. Babulinka books
La senyora Neus
David Navalón. Tàndem
Crenshaw: el gat invisible
Katherine Applegate. La Galera

Un encontre amb el poeta Antonio Rubio, autor de “Las alas del avecedario”

Convidats per Kalandraka a la presentació del nou llibre de poemes de l’Antonio Rubio, ens vam aplegar un bon grapat de mediadors i la biblioteca de Can Fabra al barri de Sant Andreu.
El motiu de la trobada era la possibilitat de parlar i escoltar les vivències de l’Antonio, mestre acabat de jubilar que s’ha mogut sempre per la zona de Castella i que ha estat lligat als moviments de renovació pedagògica que sota l’aixopluc d’Acción educativa ha anat fornint una manera de fer que ens és molt propera. En la seva intervenció va fer esment de dues persones amb les que he tingut la sort de coincidir: amb en Federico Martín allà pels anys vuitanta en unes jornades a Saragossa i sobretot la Dolors Rius, amb qui he compartit experiències a Fuenlabrada, a Novelda i a Ocaña en diferents moment i de qui no puc més que estar-ne agraït per les seves orientacions. Em va emocionar tornar a sentir els seus noms…
L’Antonio Rubio va insistir molt en la necessitat de recuperar la oralitat, els contes, els poemes, les cantarelles. Recordo que fa uns mesos enrere quan va venir la Mar Benegas a una trobada amb alumnes de les escoles de l’Hospitalet també anava en la mateixa direcció i quan va començar la cantarella “en la calle, lle, veinticuatro….” tots els infants la van seguir, deixant clar que la tradició i la necessitat de donar-li música a la vida és quelcom comú a tots els pobles.
L’Antonio és responsable de nombroses publicacions per a infants, totes elles relacionades amb la poesia. Són molt conegudes la sèrie “del Bressol a la Lluna” (amb la mítica Lluna, lluna, lluna…) i també altres llibre com “Aurelio”, “Almanaque musical”, “La mierlita”, “El pollito de la avellaneda” i altres. A la seva intervenció ens va mostrar com elabora els poemes per a infants i com de fàcil (segons ell) és inventar-ne de nous.
Va ser un matí genial que vam acabar sentint a l’Antonio recitant alguns dels poemes del nou “Las alas del avecedario”, un llibre per a infants a partir de set anys; crec que és un poemari exigent i que, si el mestre és capaç de fer un bon modelatge, pot obrir moltes afeccions literàries.
També vam poder gaudir de les narracions de la Manuela Rubio en gallec i de la Gina en català. Els podeu sentir, a continuació, en aquest petit vídeo.

A la informació que ens facilita l’editorial Kalandraka respecte a “Las alas del avecedario” podem llegir:

Una golondrina
y otra golondrina
se ejercitan en el vuelo
de los aires y la rima…

Todo lo que se dice de las aves es cierto; son así de variopintas y originales. Las protagonistas de este poemario conforman un abecedario muy personal y sugieren múltiples ‘avecedarios’. Este de Antonio Rubio quiere ser veraz, simpático, poético y algo estrambótico. Sugiere lecturas en voz alta, bien rítmicas y un poco peripatéticas… También se puede leer en voz baja, en silencio, para escuchar el batir de sus alas.
El autor ha utilizado diversas fórmulas poéticas porque cada pájaro tiene su propio plumaje lírico -y científico-. Casi todos visten colores, plumas y tamaños diferentes; y cantan trinos para cada estación y estado de ánimo. Pero todos tienen una visión del mundo y del vuelo muy humorada y llena de gracia. Así, unos poemas tienen un tono coloquial y otros más formal; incluso algunos en formato dialogado. Y en esa variedad de registros suenan ecos del romancero tradicional, de la poesía neopopular, hasta de inspiración en las sonoridades, onomatopeyas y juegos de palabras de la ‘centenaria’ Gloria Fuertes.
Entre el misterioso ñacurutú, el cotidiano gorrión o el exótico quetzal y otras 25 aves, abundan las referencias geográficas, artísticas y musicales, la riqueza léxica y las metáforas que aluden a su fisonomía, plumaje, canto o costumbres.
Y a la fuerza literaria de este alado ‘avecedario’ se une la exuberancia plástica que aporta Rebeca Luciani: il·lustracions que combinan lo figurativo con los personajes humanizados, que rebosan colorido y luminosidad, naturaleza y vida.
Sus aves arrullan los versos con la elegancia de sus poses y la audacia de sus acrobacias.

Amb l’Àlex Cosials i l’Antonio Rubio

 

Títol: Las alas del avecedario
Autor: Antonio Rubio Herrero
Il·lustradora: Rebeca Luciani
Editorial: Faktoría K de Libros
Pontevedra, 2017
Pàgines: 48
Edat recomanada: A partir de set anys

Lectures recomanades per al cicle infantil. Nadal 2016

Els llibres són el millor regal de Reis i per això cada any elaborem un tríptic on assenyalem algunes de les novetats que més ens han agradat. De tota manera, la millor recomanació és que us passeu un matí o una tarda per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa.
En els propers dies farem quatre entrades en aquest blog i a cadascuna recomanarem deu lectures per a un cicle educatiu determinat. Amb la darrera, lliurarem el tríptic sencer. Comencem pel cicle infantil.

entrega-especialEntrega especial
Philip C. Stead. Océano

La Sandi és una nena que vol enviar a la seva tia àvia un elefant perquè se senti menys sola. El problema és la mida de l’animal. Primer va a una estafeta de correus però és tan gran la quantitat de segells que necessita que prefereix provar altres alternatives. Una amiga li deixa una avioneta però en ple vol es queda sense combustible, encara sort que cauen a un riu on un cocodril els porta fins a la via del tren on la Sandi s’uneix a uns micos bandits per després seguir el viatge en una furgoneta de venda de gelats…
Una història tendra i molt divertida, amb final sorprenent.

portada arbol.inddL’arbre de l’escola
Antonio Sandoval. Kalandraka

La importància de l’educació ambiental, el contacte directe dels alumnes amb la naturalesa i la col·laboració hi són presents en aquesta història d’estructura circular que narra la relació entre un nen i un arbre petit que va creixent gràcies a l’afecte d’ell i dels altres companys que segueixen el seu exemple.

helenaLa capsa de l’Helena
Antonio Ventura. Tramuntana

Helena sap coses que els adults no entenen, i s’enfada especialment quan no escolten les seves fascinants històries, com la d’aquella casa que va quedar buida al final del carrer i que està poblada d’estranys personatges.
Una deliciosa reivindicació de la fantasia i la sensibilitat infantil amb unes precioses il·lustracions que combinen imatges reals amb dibuixos a tinta i carbó.

el-llop-no-ens-mossegara-picarona-510x521El llop no ens mossegarà!
Emily Gravett. Picarona

Una recreació del conte dels tres porquets i el llop però capgirant la història. Les il·lustracions d’Emily Gravett, com sempre, ens encanten.

 

disputaLa disputa
Édouard Manceau. Cruïlla

Dos conills i dues motos expliquen una història tan antiga com el món:
L’encontre dels dos conills, la conversa, la reciprocitat, l’intercanvi educat, la invitació a passejar junts, la cursa, la soledat, la reconciliació, etc.
Un conte amb un mínim text i que s’explica pàgina a pàgina amb la presència dels personatges i dels colors. Un conill per pàgina, un vermell i una moto verda. Minimalisme.

bona-nitBona nit a tothom
Chris Haughton. Milrazones

Tots els animals del bosc donen per finalitzada la jornada, excepte una óssa petita que sembla conservar tota la seva energia. Intenta afegir adeptes a la diversió, però davant els successius badalls dels seus amics, a poc a poc s’adona que realment només li queda una opció: dormir!
El component visual és clau. El cansament va creixent progressivament: comencen a badallar els ratolins, els segueixen les llebres i junts semblen contagiar als cérvols. Fins i tot la mare óssa decideix anar-se’n al llit!
Les primeres pàgines s’han retallat perquè la grandària guardi relació amb la mida dels animals.
Les guardes són una aportació extra al llibre. En totes dues es pot contemplar el sistema solar.

Mai facis pessigolles al tigretigre
Pamela Butcharta. Libros del Zorro rojo

Quan ets una nena inquieta, curiosa, dinàmica, vital, o sigui, d’allò que els grans en diuen «hiperactiva», hi ha ordres impossibles de complir, per exemple: «Mai facis pessigolles a un tigre.» Animals, humor i acció, en un conte sobre una nena elèctrica a qui no podrem deixar de seguir a través de la seqüència de les pàgines, fins a la sorpresa final.

barretHem trobat un barret
Jon Klassen. Milrazones

Dues tortugues es troben un barret. Els agradaria quedar-se’l a totes dues, però només hi ha un barret. Els seus ulls ho diuen tot…
En Klassen imprimeix a aquesta història un tractament de novel.la gràfica, dividint-la en tres parts amb títols diferents, que es corresponen amb l’estructura clàssica d’exposició, nus i desenllaç.

 

Si us plau, Senyor Pandapanda
Steve Antony. Nubeocho

El Panda pregunta a diversos animals si els hi ve de gust menjar-se un dònut.
Tots contesten que SÍ! però sense dir SISPLAU o GRÀCIES. Es mereixen el dònut?
Un conte sobre l’educació de demanar les coses ben demanades

armandoArmando
Fernando Pérez Hernando. Takatuka

El pare d’Armando és un enamorat del futbol i avui li ha fet un regal molt especial: la seva primera pilota de futbol! Per fi podrà compartir amb ell la seva gran passió ensenyant-li a jugar a futbol. Però Armando no mostra el mateix entusiasme que el pare per aquest esport ni sembla que ho porti en el gens, però s’ho farà venir bé per incorporar la pilota als seus jocs.

Katsumi Komagata, l’il·lustrador del mes (novembre 2016)

L’ikomagatal·lustrador que recomanem aquest mes és un artista total. Els seus llibres costen de trobar perquè són cars i encara cap editorial s’ha arriscat a invertir els seus diners en aquestes obres meravelloses que se centren en aspectes bàsics de l’aprenentatge com són el plaer de les paraules, les imatges i els jocs. A les biblioteques públiques, crec que estan exclosos de préstec.
Les companyes bibliotecàries, algunes mestres i jo mateix hem pogut comprovar l’èxit de les propostes d’en Komagata i els tallers que hem fet a partir dels seus llibres, especialment els de la sèrie Little Eyes, sempre han resultat exitosos.

Els seus llibres els recomano per a les primeres edats, també, perquè són una porta d’accés a l’art i a la imaginació. Potser ara que s’acosta una època de pensar en regals, aquesta proposta us pugui convèncer.

komagata4

Qui és Katsumi Komagata? Un artista gràfic japonès que, procedent del món del disseny i de la moda, va descobrir la literatura infantil i juvenil a través de l’univers d’en Bruno Munari, l’italià que va revolucionar la manera d’explicar els contes i del qual podem gaudir el brutal I prelibri. Komagata, quan va nèixer la seva filla, va fer una sèrie de targetes que van ser l’origen de la seva obra Little Eyes. Paral·lelament va crear la seva pròpia agència One Stroke, amb la qual ha editat fins a 25 títols que són tot un referent en el que coneixem com a llibre-objecte.
Al seu últim llibre, Little Tree (el petit arbre) Komagata fa un homenatge a la natura: un arbre creix des del plec de les pàgines. Al principi es veu un brot, una senzilla piràmide, i a mesura que anem passant pàgines veiem com va creixent primer el tronc i després les branques que es van cobrint de fulles de forma gradual. El contrast entre els colors brillants de les fulles i la doble pàgina és espectacular, pel joc d’ombres que es crea.

Aquest conte ens ensenya a percebre el món de manera diferent, a aturar el temps i a respirar per mirar amb els ulls i amb el cos.

komagata2A little eyes, una sèrie de llibres en els que l’estructura normal del que entenem com a llibre es trenca, no anem passant pàgines sinó que anem desplegant les cartolinetes com si fossin mapes per descobrir el que s’hi amaga, les formes, els colors, les relacions, els vincles, les imatges que es relacionen, etc.
Jugant amb les superfícies de les pàgines, els talls, els contrastos de colors, en Komagata dóna força al seu treball, i ens convida a somiar i imaginar. Imprescindible.komagata5

Komagata té molts llibres preciosos. No us passo llistat perquè, ja ho hem comentat, a casa nostra només es poden comprar en algunes llibreries especialitzades. N’he vist a Laie i potser a Abracadabra, Casa Anita o Al·lots prèvia comanda us en poden aconseguir.
Una altra opció és contactar directament on-line a Les trois Ourses, l’editorial francesa.

A la revista Babar li van fer una entrevista que val molt la pena: http://revistababar.com/wp/entrevista-a-katsumi-komagata/

Iela Mari, la il·lustradora del mes (octubre 2016)

En alguna ocasió m’han preguntat pel millor àlbum il·lustrat que conec i sempre he contestat el mateix: El petit globus vermell. És el que més vegades he regalat i el que m’enduria a l’illa deserta.globus_vermell

Es tracta d’un àlbum il·lustrat sense text en el que a partir d’anar enllaçant unes formes amb d’altres de similars ens anem preguntant què vindrà després. És com un joc i resulta curiós com, en les nombroses ocasions en què l’he explicat a diferents grups d’alumnes les possibilitats s’han anat multiplicant i no he trobat respostes coincidents. Vol dir que el llibre, a més a més d’estimular la imaginació i la percepció del món que ens envolta, també ens ensenya a mirar amb nous ulls. Bé, això ja ens ha passat amb altres àlbums il·lustrats, com per exemple els d’en Bruno Munari.
xicletEl globus vermell també permet copsar la força dels primers plans. Amb una simple línia negra i una taca vermella aconsegueix, de manera audaç, generar una història meravellosa. No necessita ni plans americans ni plans generals ni text que ho especifiqui. Un primer pla i llestos!
En tota l’obra de na Iela Mari es nota un acostament al minimalisme i al pop art (pels colors i per la claredat expressiva del missatge).
A més, a El petit globus vermell no li sobra res: Fins i tot les guardes, elles mateixes, formen part del conte. El color verd (mescla de groc i blau) en contraposició del vermell, ambdós colors plans, sense degradats, juntament amb el blanc de les pàgines i el negre de les línies… tot el llibre és com un poema visual, una successió de formes que deriven envers unes altres en una metamorfosi que es tanca amb la mà que recull el globus en forma de paraigües.
També és interessant el tractament del temps narratiu que només es trenca cap al final amb el pla zenital per allunyar-nos de la metàfora onírica i endinsar-nos en el món real de nen.

paraigues
En aquest mateix bloc ja vam explicar l’any 2014 (Iela Mari, sense paraules) que lamentàvem que cap diari ni revista especialitzada es fes ressò de la mort d’aquesta dona que va obrir un món de noves oportunitats als àlbums il·lustrats. La Iela Mari va ser una artista italiana (nom de soltera Gabriela Ferrano) que va néixer el 1931 a Milà on va morir el 2014. Va estudiar Belles Arts però sempre deia que era autodidacta. Alguns dels seus llibres els va fer juntament amb el seu marit l’Enzo Mari. Va exercir de professora a l’Escola de Disseny de Milà.

Aquest  preciós muntatge l’ha crear en Guillermo Vázquez.

Amb el llibre “el petit globus vermell” sovint he fet una activitat amb els alumnes consistent en imaginar quines altres coses poden ser un cercle vermell. Amb totes les idees hem fet uns magnífics llibres col·lectius.

Altres llibres seus, tots recomanat per a infants a partir de tres anys, són:

historias-sin-finHistorias sin fin (Storie senza fine, 1969-1980)
Conté dos relats que són il·lustracions successives que van mostrant el cicle de l’alimentació i el cicle de l’ou i la gallina.
Editat per Anaya.

La manzana y la mariposa (La Mela i la Farfalla, 1969)
En col·laboració amb l’Enzo Mari.
Editat per Kalandraka.mela-i-farfalla
A partir de les tres primeres il·lustracions, en què es veu un tall transversal d’una poma dins de la qual un ou es transforma en cuc i abandona la fruita, se segueix tot el procés de la seva evolució fins a esdevenir una papallona que torna a deixar un altre ouet.

Las estaciones (L’albero, 1973)
Kalandraka
La mateixa escena en totes les dobles pàgines. A la primera, un arbre sense fulles en un paisatge nevat. Després, el mateix arbre amb diferent colors segons el transcurs de les estacions. Un esquirol hiverna, treu el cap, puja a l’arbre i al final torna al seu cau. Uns ocells vénen, s’instal·len en l’arbre i després se’n van amb les seves cries. Al voltant, l’herba i els arbustos creixen primer i després minven.

erizoEl erizo de mar (Il Riccio di mare, 1983)
Anaya
La forma circular i punxeguda d’un eriçó de mar es transforma un cop i un altre fins que torna al final a ser la mateixa.

Els àlbums de Iela Mari són històries amb la mateixa estructura circular, en què la il·lustració d’una pàgina condueix a la següent. Són àlbums amb disseny i edició acurades, basats en estudis sobre la percepció visual dels infants petits. Les seqüències són perfectes, amb uns canvis de proporció molt mesurats.
Són llibres de lectura fàcil per als nois als quals van destinats per la seva economia de traços i perquè les figures se solen presentar aïllades sobre fons blancs.

iela-mari

mari

 

Helen Oxenbury, la il·lustradora del mes (juliol 2016)

oxenbury fotoHelen Oxenbury és una de les il·lustradores que millor comprenen els infants. Sap que de vegades són bruts i estan malhumorats, però sempre són meravellosos. Sap que una de les coses que més agraden als nens petits són els altres nens petits. Per això en el món dels llibres per a infants de zero a tres anys si hi ha algú que és capaç d’enganxar-los a la lectura és ella. Els seus llibres de tapes robustes, cantonades arrodonides i impermeables a les baves són genials.
Ella mateixa explica que quan els seus fills eren petits, va buscar llibres que els poguessin agradar i va veure que el mercat era força pobre. Així que, com que havia estudiat art a l’Escola Central d’Arts i Oficis de Londres, va pensar a dedicar-se.
A mesura que els seus fills es van anar fent grans, també ho van fer els personatges dels seus llibres.

oxenbury4

Els llibres de la Helen Oxenbury ens agraden perquè ens fan somriure quan veiem els infants representats amb la innocència diabòlica a la cara que tenen sovint. Les imatges són clares i ordenades i les situacions reconeixibles, fan d’aquests trossets de vida una veritable delícia.
ós1 Un punt i part mereixen les il·lustracions de l’àlbum Anem a caçar un ós, la seva millor obra, al meu entendre. Unes imatges en blanc i negre fetes amb carbonet i unes altres a doble pàgina en color fetes amb aquarel·les i uns quadres amb els sons que fan quan passen pels diferents escenaris.ós2

És un conte perfecte per llegir en veu alta o per cantar-lo com fa el mateix Michael Rosen el vídeo següent:

Oxenbury va néixer el juny de 1938, a Suffolk, Anglaterra, i de ben petita ja va disfrutar dibuixant i pintant perquè el seu pare, que era arquitecte, la va ajudar força.
M’agrada la visió dels nens que ens proposa perquè és molt real i allunyada de bons propòsits. Amb les seves pròpies paraules:
Em fan arrufar el nas els llibres que es proposen ensenyar coses, educar. Un llibre d’imatges és, sobretot, un trampolí per a la lectura. Això és el que espero. El que un llibre ha de pretendre és que el nen vulgui llegir-lo i es pregunti: Oh, Déu meu, ara què passarà? – i passar la pàgina”.
Helen Oxenbury ha estat àmpliament reconeguda pel seu talent. Alguns dels seus molts premis inclouen la Medalla Kate Greenaway, l’Smarties Book, el Book Award, el Globe-Horn Book Award de Boston i altres.
Actualment viu a Londres.

ajudant

Algunes de les seves frases:

»He il·lustrat tot tipus de llibres. Cada llibre té la seva pròpia concepció imaginativa, i un mitjà i una tècnica adequada.
»Han passat més de 30 anys des de la primera vegada que vaig pensar en fer llibres de cartró. Quan l’Emily, el meu tercer fill, tenia al voltant de 3-4 mesos d’edat, vaig començar a notar que no hi havia llibres per a nadons. La meva filla s’encantava mirant anuncis i catàlegs de material de puericultura: trones, bressols, cotxets, orinals, roba de nadó… Així que vaig buscar llibres que hi tinguessin aquests elements, sense cap resultat. Vaig decidir fer una sèrie jo mateixa -llibres sobre nadons, per als nadons – això era una cosa nova.
»La simplicitat és la clau: Una única figura a cada pàgina, transmetent l’emoció real amb el mínim de la línia. A la pàgina de l’esquerra he dibuixat un objecte del món del nadó – una bola, un gos, sabates, un barret. A la pàgina de la dreta el nadó interactuant amb l’objecte.
»El mitjà que faig servir per pintar depèn de la naturalesa del llibre, la història i els personatges. Per primera sèrie de llibres de cartró vaig usar llapis tous per al contorn i aquarel·la. Que ha considerat que aquesta tècnica seria massa pàl·lida per als llibres de cartró multi-culturals he usat colors primaris a l’aiguada.amics
»Vaig passar els anys fent ara un llibre i després un altre. Moltes vegades vaig pensar com m’agradaria il·lustrar l’Alícia de Lewis Carroll. Però no sabia com fer-ho fins que una cadena de televisió em va demanar de crear una nova Alícia amb tots els altres meravellosos personatges per a una pel·lícula d’animació… vaig fer una Alícia moderna, una jove del nostre temps, amb un llenguatge corporal segur i relaxat, amb roba senzilla. La pel·lícula mai no es va fer, però el llibre sí i això era el que sempre havia volgut.

alícia portada alícia2
»A tots els meus llibres faig una gran quantitat de dibuixos en brut abans d’arribar a la imatge que veig al meu cap. No empro fotografies ni models. Em passo molt de temps veient com les persones interactuen…
»Quan il·lustro un text d’un altra persona, tendeixo a no parlar amb l’autor sobre el que ha escrit. Sovint em trobo amb l’autor més tard, quan el llibre està acabat …

Dels més de vuitanta llibres de la Helen Oxenbury que podem trobar traduïts, segur que molts d’ells han passat per les vostres mans, si més no la col·lecció de ELS LLIBRES DEL NEN PETIT (Al llit, la família, els amics, vestint-se, etc.) que expliquen les diferents situacions quotidianes de la vida del bebè. És una col·lecció de llibres d’imatges per conèixer el món que ens envolta.al llit

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora podeu veure el vídeo següent: https://www.youtube.com/watch?v=AkJboWf5pew