Petit Blau i petit Groc, retrobats

Quina alegria tornar a veure a les llibreries aquest clàssic de Leo Lionni, un dels llibres més senzills i alhora més curiosos que es van editar ara fa seixanta anys (la primera edició anglesa es de 1959).
Després, altres autors han trobat inspiració en aquesta manera de fer i d’explicar històries. Sense anar gaire lluny, a la majoria d’escoles que conec he vist com els d’Hervé Tullet, per exemple, tenen molta acceptació.
Hi ha una història, no sé si certa, que explica com es va crear aquest llibre. Es diu que en Leo Lionni anava en tren amb els seus nets i els volia explicar un conte. Com que no tenia a mà la seva llibreta ni els seus colors, va agafar revistes i va retallar-ne els cercles que són els personatges. Després, la va publicar en el format que coneixem.
Aquest llibre ha servit a les escoles (especialment a les bressol i al cicle infantil) per explicar la teoria dels colors i se’n poden derivar moltes activitats plàstiques per comprovar què passa quan s’ajunten el blau i el groc. Es pot fer amb pintura, amb plastilina, amb aigua i colorant, amb filtres de colors, amb la tauleta de llum, etc., amb resultats espectaculars.
Per als alumnes grans també és un bon motiu de reflexió filosòfica sobre el concepte d’amistat i per parlar de la imatge d’un mateix i de com ens veuen i ens accepten els demés.

Al web de Kalandraka podem llegir:
...Un dia, la mamà Blau li va dir al petit Blau «Me’n vaig a comprar. No et moguis de casa». Però el petit Blau se’n va anar a buscar el petit Groc. Ai las! A la casa del davant no hi havia ningú.
Va buscar el petit Groc per aquí, el va buscar per allà, el va buscar pertot arreu… Fins que, de sobte, en tombar la cantonada… El petit Groc era allà! Molt contents, tots dos s’abraçaren…

La història destaca per la tendresa i l’originalitat de la proposta plàstica, en perfecta harmonia
amb un text de frases simples i descriptives. Dos petits colors es fonen en una abraçada sense adonar-se’n que es converteixen en un altre color, la qual cosa fa que ningú no els reconegui. El plor els fa retornar a la seva forma original, un descobriment que celebren i comparteixen amb tots els seus amics. És així com a partir d’ara jugaran a crear noves gammes cromàtiques. Sota l’aparent senzillesa d’aquest relat, s’amaga una història en la qual s’enalteixen l’amistat, la innocència i la identitat individual i col·lectiva. Paral·lelament, els primers lectors reben una lliçó artística sobre colors, mides i indicacions de direcció. I en els temps que corren, Lionni transmet que no importen tant les diferències entre persones, però si la solidaritat, la comprensió i la convivència.

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El petit blau i el petit groc
Text i il·lustracions de Leo Lionni
Traductores: Helena García i Natàlia López
Editorial: Kalandraka
Pàgines 48
Barcelona, 2019

https://issuu.com/kalandraka.com/docs/el-petit-blau-cat

La biblioteca de llibres de ficció de Dolly Parton

La Imagination Library de Dolly Parton és un programa que envia llibres gratuïts a nens des del naixement fins als cinc anys a les comunitats participants als Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i la República d’Irlanda.
La promotora i mecenes del programa és la cantant de country Dolly Parton.
Imagination Library va néixer el 1995 i estava adreçat als infants de Tennesse, el seu comtat natal. Es tractava, inicialment d’estimular la lectura entre els nens de 0 a 5 anys proporcionant-los el regal d’un llibre especialment seleccionat cada mes. Avui, arriben als nens i nenes de quatre països i envien més d’un milió de llibres gratuïts, cada mes. A dia d’avui van per més de 122 milions.

Comenta la cantant: “Quan jo estava creixent als turons de l’est de Tennessee, sabia que els meus somnis es farien realitat. Sé que hi ha nens amb els seus propis somnis. Somien amb convertir-se en metges o inventors o ministres. Qui sap, potser hi hagi una nena que tingui el somni de ser escriptora i cantant. Les llavors d’aquests somnis es troben sovint en els llibres…”

Un vídeo explicatiu del funcionament del projecte, a continuació:

A la revista Mibiblioteca núm 58 (estiu 2019) hi trobareu un article que explica abastament aquest projecte. També hi ha altres articles interessants, curiosos i divertits com el de la insuperable Susana Ramos o una experiència de col·laboració amb els avis de la residència de Gandia.

El sumari de la revista AQUÍ

Matinal de contes amb l’Aquil·les, el puntet

Ahir em van convidar a fer una sessió de contes amb els nens de cicle infantil de l’escola Gras i Soler d’Esplugues. Va ser un matí força agradable i emotiu. Veure les carones dels infants i sentir els seus comentaris va ser impagable.
Als de P3 els vaig explicar alguns dels contes que el gran Xesco Boix tenia al seu repertori, alguna que altra anècdota relacionada amb l’estiu i la platja i ho vam acabar amb el conte «Aquil·les, el puntet».
Als de P4 els vaig explicar una variable personal del relat mític «Matrioska», amanit amb les imprescindibles matrioixques russes, un altre conte acumulatiu d’animals de la granja i vam repetir l’Aquil·les, el puntet.
Amb el grup de P5 ens vam centrar en contes de mar i d’estiu. La narració d’en Dino Buzzati «El colombre» els va agradar especialment i va provocar nombrosos comentaris, imagino que per aquell neguit de saber si serà o no veritat l’existència d’un tal monstre marí.

L’estrella del matí va ser el conte de la Guia Risari, amb il·lustracions d’en Marc Taeger, explicat com ho fa en Marc, amb la col·laboració dels infants.
Aquil·les el puntet és un conte que va creixent. Un punt inquiet que vol transformar-se contínuament: es fa créixer els ulls, la boca, el nas, les orelles, els braços i les cames; tot plegat amb la idea d’anar més enllà, d’experimentar noves vivències, de créixer com a ésser viu. Com llegim a la promo de l’editorial «l’Aquil·les vol conèixer tot el que l’envolta, explorar el seu entorn, gaudir amb les petites coses de la vida, experimentar sensacions com la felicitat, i enriquir-se dia rere dia en emocions i sentiments són algunes de les coses que Aquil⋅les ens convida a compartir»

Una bonica manera d’acabar el curs!

LES DADES:
Títol: Aquil·les, el puntet
Autora: Guia Risari
Il·lustrador: Tarc Taeger
Traductor: Joan Barahona
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2006

El reportatge que va fer l’escola:

Un dia molt normal (o no)

—Quin dia tan avorrit—diu la Sara—.
Has fet alguna cosa interessant, tu, Nil?
—No —diu ell—. He fet algunes coses, però interessant, interessant, no res.

Aquest és el primer diàleg de la Sara i el Nil, dos infants que es troben en acabar la jornada i es pregunten com els ha anat, si fa no fa com fem molts en anar a dormir i preguntar-nos si el dia ha valgut la pena.

M’ha agradat aquest llibre i m’ha recordat a altres com «El meu gat és el més bèstia» o la sèrie de «Carlota i Miniatura» perquè comparteixen el mateix joc: Mentre diuen una cosa, veiem la contrària i, com a lector, has de triar si segueixes el fil de la vida monòtona dels infants o entres a sac en la màgia de la fantasia infantil. Segurament, triaràs la màgia perquè les il·lustracions són molt suggerents i espectaculars, de gran format i molt acolorides i, a més, enfront de l’avorriment triem sempre la festa, esclar!

Si teniu oportunitat de compartir aquest àlbum a l’escola amb nens de cicle infantil o amb familiars d’entre 2 i 6 anys, no us ho perdeu perquè podreu mantenir una conversa xula, deixar que us expliquin què en pensen dels somnis de la Sara i el Nil, i els podreu invitar a contar els seus somnis.
No deixeu passar, tampoc, la possibilitat de preparar unes tintes i uns fulls grans, ben grans, perquè dibuixin el seu mon oníric, els seus animals, “a la manera” d’en Mark Janssen.
També podeu buscar sèries, patrons o sanefes amagades entre els dibuixos perquè n’hi ha moltes (les ratlles dels tigres, per exemple, o els colors dels peixos i els ocells).

Els valents, podeu anar comptant quants animals de cada espècies hi ha (bé, comptar els ratolins serà complicat!)

Us deixo amb el vídeo que va fer el mateix autor. Li va posar so i és bonic de veres. De passada, us en feu una idea de com és la història.

Al web de Flamboyant llegim:
Segurament la teva vida et sembla d’allò més normal, fins i tot un pèl monòtona, rutinària… una vida com qualsevol altra, vaja. A en Nil i la Sara els passa exactament el mateix. Total, què han fet avui? Saludar uns amics, descansar, menjar-se una poma, baixar pel tobogan… Res d’interessant. Res de res? Segur?
Aquest àlbum, amb il·lustracions d’explosius colors i fantasia, ens obligarà a revisitar el nostre dia a dia. És possible que les nostres vides siguin més extraordinàries del que pensem?
“ Normal? Què és normal? És possible que les nostres vides siguin més extraordinàries del que pensem.

LES DADES:

Títol: Un dia molt normal
Autor: Mark Janssen
Il·lustrador: Mark Janssen
Traductora: Maria Rossich
Editorial: Flamboyant
29,7 x 24,5 cm
40 pàgines
Barcelona, 2019

 

Lo tio Pep se’n va a Muro

Els estius de la meva infantesa els passava amb els avis, en un poblet de Castelló. La vida era molt diferent de la que coneixíem els nois que vam créixer a l’Hospitalet. De les poques coses que recordo, hi ha les melodies, les cançonetes que el meu avi Sento m’ensenyava. Eren peces de la tradició popular valenciana i s’assemblaven a les que corrien per Catalunya, amb variacions.
Recordo que mon pare les cantava, també. Bé, el pare era un bon músic i disfrutava sobre manera amb les sarsueles. A casa sentíem sovint les gravacions de “La verbena de la Paloma”, “Doña Francisquita” o “la Rosa del Azafrán”, entre d’altres. Les sarsueles no les recordo gaire però les melodies populars que ens ensenyava a ma germana i a mi, sí. Una era típica dels viatges en cotxe i la repetíem tants cops com calgués: “Lo tio Pep se’n va a Muro”. Potser ens agradava tant perquè a la família teníem el nostre “tio Pepe” particular.

Aquests cap de setmana passat he estat a València i m’he firat una col·lecció de llibres molt entranyables, editats per Edicions del Bullent i que són adaptacions de les cançons popular valencianes, algunes cantades pel gran Dani Miquel, un cantant molt conegut i que allà on va emplena places de pobles, patis d’escola i teatres. Si fa no fa, com els Xiula a casa nostra.

La col·lecció es diu “Cantem i contem” i alguns dels títols potser us sonaran, com per exemple “La masereta” (que és com “la masovera” catalana), “Els colors”, “Cançons de l’oratge” o “El tio Pep se’n va a Muro”.
Molt recomanable per als infants de cicle infantil, especialment.

Si no coneixeu en Dani Miquel, us deixo el vídeo d’una de les seves composicions: Parla en valencià.

LES DADES:
Títol: El tio Pepe se’n va a Muro
Autor: Dani Miquel
Il·lustrador: Pau Valls
Editorial: Bullent
16×19 cm
26 pàgines
Picanya 2009

 

 

Diu el mico que no està de mal humor

Comença un nou dia a la selva i el mico Jim està força malhumorat. Creu que «el sol és massa brillant, el cel està massa blau i els plàtans són massa dolços».
El seu company de branca, el goril·la Norman, li pregunta per què és tan malhumorat però en Jim diu que no ho està. A les pàgines següents es va trobant amb altres animals de la selva com el Marabú i en Norman li diu com està en Jim però aquest ho nega de nou.

En Marabú creu que és perquè camina amb les espatlles encorbades. Llavors en Jim les aixeca. Quan es troben amb el Lèmur, aquest li assenyala que té les celles juntes i en Jim es relaxa i les separa. Després és la serp qui li fa veure que arrufa el nas i així tots els animals que van trobant li comenten algun tret del seu físic que els fa pensar que està ben malhumorat i li suggereixen remeis per canviar el seu estat d’ànim: ballar, cantar, nedar…
Un llibre que parla d’emocions, amb una actitud una mica zen i positiva, escrit per la Suzanne Lang i amb unes il·lustracions que recorden els dibuixos animats amb uns braços còmicament llargs i unes cares força expressives.


Un àlbum il·lustrat que ens diverteix, ens fa pensar i ens ajuda a entendre i aprendre de com ens hem de comportar davant dels altres.

Per a infants a partir de 4 anys

LES DADES:
Títol: No estic de mal humor
Autora: Suzanne Lang
Il·lustrador: Max Lang
Traductora: Núria Sales
Editorial: Símbol
26 pàgines
25 x 25 cm
ISBN: 9788415315599
Sant Cugat, 2019

 

Una dolça història d’amistat entre l’Óssa i el Llop

Mireu aquesta imatge.


És la primera imatge (sense comptar la portada i les guardes) del conte de «l’Óssa i el Llop». Estem situats per sobre del llom de l’Óssa i veiem lluny un llop petit que ens esguarda. Està nevant al bosc i una pila d’arbres que envolten les dues pàgines confereixen una calma a l’acció que, a més, es veu reforçada per un text que ocupa un parell de línies a la part de sota. És una imatge molt tranquil·la i que transmet bones vibracions.
El text diu:
Era una nit sense vent i entre els arbres, a les profunditats del bosc, queien unes volves de neu brillants. L’Ossa havia sortit a passejar i va entreveure una cosa que sobresortia de la blancor resplendent.

Quan passem plana veiem el mateix enquadrament però des de la banda del Llop.

A partir d’aquí, els dos animals s’acosten, es miren i es parlen (—T’has perdut? —No, no m’he perdut. I tu? —No, no m’he perdut he sortit a passejar per sentir el fred a la cara,…) en un diàleg amable que anirà seguit d’una proposta:
—Vols passejar amb mi?
—I tant!

S’inicia així una aventura meravellosa on seguim els nous companys i anem veient imatges dels llocs per on passen i copsem la quietut i el silenci del bosc a l’hivern.


L’àlbum està dibuixat amb senzillesa però hi ha alguns plans que ens fan pensar en com està fet (picats i contrapicats, ombres, plans panoràmics espectaculars) i gaudir de les aquarel·les però sobretot dels traços a llapis que indiquen naturalitat, defugen els detalls i ens insinuen allò que veiem i que podem imaginar.
És un llibre per mirar una vegada i una altra, i per comprendre la força de l’amistat, el pas del temps i la bellesa de la naturalesa.

L’autor, en Daniel Salmieri, explica en aquest vídeo com va fer el conte. Val la pena contemplar com treballa.

https://vimeo.com/303806723

Recomanat per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: L’Ossa i el Llop
Autor: Daniel Salmieri
Il·lustrador: Daniel Salmieri
Editorial: Ekaré
Traductora: Anna Gasol
48 pàgines
26,6 x 26,6 cm
ISBN: 9788494890017
Barcelona 2019

Web de l’autor: https://www.danielsalmieri.com/

Imatges extretes dels webs de l’autor i d’Ekaré Ediciones