¡Blas! A l’Ofici d’educar

Ahir, a la secció “Llibres per somiar” vam comentar el llibre “¡Blas!”, de l’autora i il·lustradora Elena Hormiga, publicat per Apila. És la història d’una família— pare, mare, fill petit i filla gran— i la veïna del pis de sota que toca un instrument; també hi ha un gos, el Blas, que sembla un gos normal, perquè fa les coses que fan altres gossos. Però en Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.
És una lectura recomanada per a infants de cicle infantil, amants dels gossos. Atenció perquè el secret del gos es desvetlla quan apareix una misteriosa nota que indica que el Blas és un melòman.

La pregunta que vam fer del concurs dels llibres per somiar és: Quin instrument toca la veïna del pis de sota?
Podeu Enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 7 de març. Podeu guanyar un exemplar del llibre !Blas!

A l’anterior concurs, va resultar guanyadora la familia de la Lucia, l’Arnau i l’Arlet. L’enhorabona! Un exemplar de “Jefferson” és per a ells.
El podcast de la sección aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/blas-delena-hormiga/audio/1093567/

En el mateix programa es va parlar de centres educatius que tiren endavant projectes innovadors. Van participar la Domi Vinyes, directora de l’Institut Escola el Til·ler, al barri del Bon Pastor (Barcelona), amb un projecte pedagògic transversal de música; la Rosana Martín, cap d’estudis de l’escola Pau Casals de Rubí, amb el cinema com a eix educatiu gràcies a l’aliança Magnet amb la Filmoteca de Catalunya; la Laura Flaqué, coordinadora de l’Àrea d’Esports de l’Institut Ferran Tallada a Horta-Guinardó (Barcelona), en què l’esport és el seu tret identitari i facilita compaginar pràctica esportiva i estudis; en Joan Llorens, director de l’escola Peramàs de Mataró, amb una aliança Magnet amb el CREAF, i un projecte centrat en la protecció del medi ambient; i la Montse Serra, directora de l’Escola Auró de Terrassa en la qual l’art és l’eix del projecte educatiu amb l’escola municipal d’art i disseny.

Ho podeu sentir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/innovacio-pedagogica-a-catalunya-ni-la-pandemia-la-pot-parar/audio/1093569/

Felicitats, Michael Rosen!

Aquest 2021 celebrarem els 75 anys del naixement d’un dels autors anglesos més prestigiosos: En Michael Rosen. Té més de 140 obres infantils publicades i estaria bé que a les escoles el coneguéssim i llegíssim els seus llibres. Podeu començar remenant (trastejant, com diu una amiga) el seu lloc web perquè és formidable. Allà hi trobareu tota la informació sobre els seus libres, la seva vida, els seus vídeos, i molt més. Un web Imprescindible per conèixer aquest magnífic autor. Cliqueu a:

https://www.michaelrosen.co.uk/

Potser l’àlbum que li ha donat més alegries i l’ha fet popular és «Anem a caçar un ós» on s’explica una història d’anada i tornada. A la portada veiem un pare (bé, hi ha qui opina que és el germà gran) i els seus quatre fills.


Decideixen anar a caçar un ós. Se senten valents i forts i emprenen un viatge fins a la cova de l’ós. Caminen sense descans i pel camí van travessant llocs i paisatges diversos. Primer un camp d’herba, després un profund riu, un fangar, un bosc, una tempesta de vent i neu i al final arriben davant la cova. La cova és fosca i profunda… Entren i es troben l’ós. Un ós enorme que comença a perseguir-los. Tornen a casa corrent, esperitats, seguint el mateix camí, en sentit invers i, en arribar s’aixopluguen sota el cobrellit fins que se’ls passa l’ensurt i l’ós torna a la seva cova.
És un llibre joc, amb onomatopeies i possibilitat de cantar les frases que es repeteixen en cada escenari.

Podeu veure a en Michael Rosen explicant aquest conte amb el seu estil fresc, divertit i encomanadís, a continuació:

Hi ha un joc que permet recrear el conte. És una mena de “Joc de l’oca” i resulta divertit quan al final arribes a la cova perquè llavors has de tornar abans que l’ós. Tires dos daus i l’ós un però, alerta! Vés que no t’alcanci!

LES DADES
Títol: Anem a caçar un ós
Autor: Michael Rosen
Il·Lustradora: Helen Oxenbury
Editorial: Ekaré
Pàgines: 36
Barcelona, 2013

Lotocontes i més

La Belén, la Carol, la Joana, la Montse, la Mònica, la Paula i la Txell són set mestres que gestionen un blog amb idees i recursos adreçats a l’educació infantil. M’agrada.

El blog es diu «La maleta del precinema a infantil» i trobareu algunes idees senzilles i fàcilment aplicables amb els vostres alumnes. A una de les darreres entrades ens presenten uns lotocontes, uns targetons per jugar a recordar i reconèixer els personatges de contes populars. La idea és aplicable a d’altres relats i és un bon recurs per acabar una sessió de contes, per exemple.

Ho podeu veure a:
http://lamaletadelprecinemaainfantil.blogspot.com/2021/02/lotocontes.html

Aquests dies, també hem pogut llegir l’entrevista que li fan al Diari de l’educació a Xavier Martínez-Celorrio, sociòleg i assessor de la ministra d’educació Isabel Celaá. En aquesta entrevista, la primera frase és:

El 60% de de les diferències cognitives dels joves de 18 anys ja estaven presents quan tenien 5 anys. Així ho assegura el llibre Too many children left behind (2018), tot posant el focus en la necessitat d’augmentar inversió i polítiques públiques destinades a garantir l’equitat des de la primera infància. Les desigualtats viscudes en aquests primers anys seran determinants per al desenvolupament dels joves del futur. És per això que augmentar les partides públiques destinades a l’escola bressol és una inversió de futur.

Per anar pensant…

Cutxi-Cutxi, un gos que vol ser com els altres

«No em diguis Cutxi-Cutxi» ens narra una història que fa riure i que fa pensar. Un gos (o una gossa, això no queda clar) ens explica tot allò que l’avergonyeix (amb les seves paraules i amb unes il·lustracions que situen el punt de vista a la seva alçada): La seva mestressa li fa menjar minigaletes en forma de cor, el porta dins de la bossa de mà, li posa un llacet de color rosa al voltant del coll i allò que el fa sentir més ridícul és que l’anomeni Cutxi-cutxi davant dels altres gossos.

Es vol sentir com un gos normal, d’aquells que corren, borden, s’enfanguen i fan les coses que fan els gossos.

Quan arriben al parc, està segur que els altres gossos no voldran saber res d’ell, però s’equivoca perquè un que abans havia estat gos policia, de nom Boss, se li acosta i li diu que jugui amb ells (amb el Bandit, un gos gran i el Ruf, de mida mitjana). El nostre protagonista s’apunta a la diversió i s’ho passa molt i molt bé jugant a «no sense la meva branca», a «gossos i salsitxes» i a «salts al fang!».


«No em diguis Cutxi-Cutxi» és un llibre divertit que ens recorda aquells pares i mares que anomenen als seus fills amb noms infantilitzadors com els que llegim en aquest àlbum (“Torronet meu”, “patateta xicarroneta”, “culet rodonet de carabassa” i altres) i també als adolescents que no volen que els vegin com la mare o el pare els petoneja a la porta d’entrada a l’escola.

Les il·lustracions de la Kate Hindley, estilitzades, divertides, brillants i atrevides, capten molt bé el to humorístic del relat. Fixeu-vos en les cares del gos, sobretot, quan la mestressa fa o diu alguna cosa que no li agrada, o quan expressa els seus sentiments a les grans bafarades que acompanyen els diàlegs.

M’he quedat amb les ganes de saber quin nom té el gos (potser és Cutxi-Cutxi?).

Hi ha sorpresa final que obre la porta a un bon debat. Una bona lectura per als infants de cicle infantil i cicle inicial que donarà motius de conversa sobre les mascotes i les relacions amb els parents.

LES DADES:
Títol: No em diguis Cutxi-Cutxi!
Autor: Sean Taylor
Ilustradora: Kate Hindley
Traductor: Jordi Vidal
Editorial: Baula
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

El vídeo de presentació de l’editorial BAULA:

Un lleó molt petit

Vaig conèixer aquest àlbum de la mà de la Diana Comes, companya de Sant Cugat del Vallès, que me’l va mostrar amb tant entusiasme que no vaig poder estar-me de comprar-lo.

M’ha recordat algunes situacions que vivim a les escoles. Infants més grans, més forts, enfotent-se dels petits i dient-los paraules despectives. És un clàssic dels patis on se senten frases del tipus “tu no jugues amb nosaltres, que ets petit”, o “si vols jugar, et toca parar” i altres irreproduïbles. Si l’infant té algun tret especial (ulleres, color de la pell, síndrome, etc.) l’escarni pot agreujar-se. Per sort, també hi ha els defensors de totes les causes. És el que veiem en aquest bonic àlbum il·lustrat per la Hildegard Müller.

«El gran petit lleó» comença amb una portada que ens aporta moltes pistes. Veiem, en un raconet, un lleó petitet, amb el cap cop, i al seu davant tres animalassos que se’l miren. Són l’hipopòtam (grandària), el lleopard (rapidesa) i el cocodril (perill), dibuixats de manera que ocupen tota la pàgina. Si obrim i veiem com continua la contraportada veurem un corb que tindrà una importància cabdal en el desenvolupament de la trama. Per damunt del lleonet, la lluna també ens pica l’ullet i ens apunta el final del relat. Una portada magníficament feta.

La història és senzilla. Els tres ganàpies se’n riuen del lleó per la seva petitesa. Aquestes burles continuades li produeixen tristesa. A les primeres pàgines veiem com el lleó està arraconat i se’l veu petit, molt petit.

El cocodril li diu amb veu forta, cridant (amb caràcters vermells, que ens donen idea de la seva fúria):
—Ets un lleó escarransit.
Els lleons són grossos. Els lleons són molt grossos. Els lleons són tan grossos que, que… que amb la pota poden tocar la lluna!

El lleopard i l’hipopòtam li donen la raó i el lleó petit, al vespre, s’asseu en un turó i pensa que no arribarà mai a tocar la lluna.

Just en aquest moment de màxima pena, es produeix el canvi en el relat perquè hi arriba el corb i s’hi asseu al costat. El corb (el veritable heroi) simbolitza l’amistat, la força i el coratge que es necessita, de vegades, per vèncer els entrebancs que ens anem trobant. Un encert simbolitzar-ho amb el corb, perquè la solució passa per una astúcia que ja us podeu imaginar. La il·lustradora podia haver buscat el paper protector del lleó pare o la saviesa del mussol, per exemple però ha explotat la idea d’un company que té l’habilitat de trobar una sortida enginyosa.

I així succeeix. Veurem a les darreres pàgines un lleó segur de sí mateix, caminant amb el cap ben alt, més gran, mentre que la colla de sapastres apareixen empetitits.

Un llibre que ens parla de l’assetjament i de l’amistat. Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El gran petit lleó
Autora i il·lustradora: Hildegard Müller
Traductora: Anna Soler
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

Més informació aquí

“Un final inesperat” a L’ofici d’educar

Diumenge passat vam presentar a l’Ofici d’educar, dins la secció “Llibres per somiar”, l’àlbum «Un final inesperat», de Jérôme Camil, una història divertida que parla de llops, ovelles i altres personatges dels contes infantils. El relat explica com el llop n’està tip, de ser sempre el dolent i fer por, i proposa als seus companys de conte fer un canvi de rols. Un llibre publicat per Tramuntana per a infants a partir de 4 anys.

Després de comentar el conte, vam proposar als oients que vulguin participar del concurs de cada quinzena (el premi és el llibre, gentilesa de l’editorial Tramuntana) que ens parlin d’alguna de les seves pors, ni importa que sigui petita o gran, comuna o estranya.

Entre tots els qui envieu una resposta, farem un sorteig i el guanyador podrà passar a recollir l’exemplar. Les respostes s’han d’enviar a loficideducar@ccma.cat abans de diumenge 29 de novembre.

Al darrer concurs va resultat afortunat en Pere López de Mataró. El premi: «Like Blau» de la Gemma Pasqual.

Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-final-inesperat-de-jerome-camil/audio/1084792/

En el mateix programa es va donar veu a un bon grapat de mestres que van comentar com han passat els primers tres mesos de curs.
Els mestres no havien tingut mai un focus mediàtic tan gran com durant la pandèmia, i noten que viuen el dia a dia a l’ull de l’huracà; estan esgotats, però contents, perquè han fet possible el que semblava impossible: mantenir les escoles obertes. Van parlar, la Natàlia Pomareda, professora d’Educació Física de l’Institut de Bellvitge; la Núria Mora, directora i mestra de l’Institut Escola Catalunya de Sant Cugat del Vallès; la Marta Butjosa, professora de l’Institut de Montmeló, i en Francesc Martín, mestre i director de l’Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú. I sentirem el testimoni de l’Anna Panisello, directora del Col·legi Sant Llàtzer de Tortosa; la Mercè Viladrich, directora de l’Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega; la Raquel Foix, mestra de l’Institut Escola El Til·ler de Barcelona; la Rosana Martín, cap d’estudis de l’Escola Pau Casals de Rubí, i la Dolors Montjé, mestra d’infantil de l’Escola Verdaguer de Sils.

Tot el programa sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/els-mestres-sestan-deixant-la-pell-per-mantenir-les-escoles-obertes/audio/1084786/

Lectures recomanades Nadal 2020

Deia Rodari que «La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res.» Amb aquesta idea llegim i seleccionem les lectures que ens agraden. No sempre encertem, esclar!, perquè cadascú té els seus propis gustos i necessitats.

La millor tria és la que un mateix fa visitant les llibreries, preguntant a les llibreteres sàvies (n’hi ha moltes!) i remenant fins que el llibre que busques et crida i llavors sona la música i esclaten focs artificials.

Des de fa més de vint anys presentem un tríptic amb la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a les festes nadalenques i per a la carta als Reis. Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup classe o de l’infant, ja sap el que els hi convé.

A sota del títol, trobareu el nom de l’autor i l’editorial. Si heu anat seguint aquest blog, veureu que n’hi ha alguns que ja els hem comentat en els darrers mesos.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Hänsel i Gretel
Jacob i Wilhelm Grimm. Flamboyant

Vull aquest pastís
Simon Philip. Bruíxola

El meu avi
Émilie Chazerand. Corimbo

La Gala i el Pelut al circ
Marc Clamens. Combel

Un final inesperat
Jérôme Camil. Tramuntana

¡Blas!
Elena Hormiga. Apila

De pressa, de pressa!
Clotilde Perrin. Joventut

Dins l’ou
Emma Lidia Squillari. Kalandraka

Els colors de la natura
Magdalena Konecna. Cossetània

Truman
Jean Reidy. EntreDos

Cicle Inicial

El primer cas
Ulf Nilssson. Viena

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento
Juan Feliu Sastre. Takatuka

La meva Guia, el meu Capità
Gonzalo Moure. Kalandraka

Perdut a la ciutat
Sydney Smith. Libros del zorro rojo

Llegendes del pati (Campions del mon)
El hematocrítico. Barcanova

En Gripau i en Gripere són amics
Arnold Lobel. EntreDos

Tres llàgrimes
Ricardo Alcántara. Baula

Què construirem. Plans per a un futur junts.
Oliver Jeffers. Andana

Els capibares
Alfredo Soderguit. Ekaré

Chloe i el lleó
Mac Barnett. Tramuntana


Cicle Mitjà

Capgirat
Alba Dalmau. Bindi Books

Història de l’art en 21 gats
Diana Vowles i Joceliyn Norbury. Mediterrània

Ubú
Jérôme Ruillier. Joventut

La lluna no és de ningú
Tohby Riddle. Babulinka

Gos pudent. Bon Nadal!
Colas Gutman. Blackie Books

En peligro de extinción
Nono Granero. Ekaré

El món és casa meva
Maïa Brami. Zahorí books

Duelo al sol
Manuel Marsol. Fulgencio Pimentel

Amb calma. 50 històries naturals
Rachel Williams. Famboyant

L’arquitecte i l’arbre
Thibaud Rassat. Coco books

Cicle Superior

Pippi Calcesllargues
Astrid Lindgren. Kókinos

Plasticus marítimus, una especie invasora
Ana Pêgo, Isabel Minhós. Kalandraka

Destellos
Jen Wang. Sapristi

Jefferson
Jean-Claude Mourlevat. Nórdica

El peix número 14
Jennifer L. Holm. Viena

A través
Tom Haugomat. AH Pípala

Les històries del llop de sorra
Asa Lind. Kalandraka

El dia de las ballenas
Cornelius. Océano travesía

Las Varamillas
Camille Jourdy. Astronave

La meva troballa
Silvia Vecchini. Tramuntana

Truman, quin show de tortuga!

En veure la portada d’aquest àlbum, vaig recordar la gran pel·lícula “El show de Truman” i després de llegir aquesta bonica història vaig entendre perquè.

Resulta que Truman és una tortuga que viu en una mena de terrari amb parets de vidre i tal com li passa a Jim Carrey, sortirà del seu confortable espai per viure una aventura emocionant.

La tortuga Truman viu en un pis d’una bulliciosa ciutat, amb la seva propietària, la Sara. Un dia, s’adona que la nena li ha deixat set mongetes verdes al seu plat (dues més de l’habitual) i comença a sospitar que alguna cosa diferent és a punt de passar. També veu com la nena prepara una motxilla més gran que de costum, i després es fa un petó al dit, l’hi acosta a la closca i li diu “Sigues valent!”… A continuació, la Sara se’n va i, per primera vegada, puja a l’autobús número 11 que va cap al sud!

Truman espera, mirant per la finestra a que torni la nena i, després d’esperar, i esperar, i esperar molta estona, decideix anar a buscar-la!

Surt del terrari enfilant-se per unes pedres, arriba a l’ampit de la finestra, camina lentament, puja pel braç del sofà, llisca per una bota d’aigua i lluita contra les joguines de la Sara que estan escampades per la catifa.

Aconseguirà aquesta valenta tortuga reunir-se amb la nena?


Les il·lustracions de la Lucy Ruth Cummins són potents, fetes amb llapis de colors, carbonet, retoladors, guaix i acabats a l’ordinador.

Un llibre recomanat per al cicle infantil i especialment per als amants de les mascotes i pels aventurers.

Podeu descarregar-vos un paquet d’activitats (en anglès) clicant AQUÍ

LES DADES:
TÍTOL: Truman
Autora: Jean Reidy
Il·lustradora: Lucy Ruth Cummins
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: entreDos
Pàgines: 48
Blanes (Girona), 2020

Vaig coincidir amb la Cristina, una de les tres persones que han iniciat aquest viatge literari, i em va comentar que, de moment, només han publicat tres títols i que pensen anar a poc a poc. La Cristina té molta experiència en aquest sector de la literatura infantil i un ull avesat a descobrir llibres que valen la pena.

També han editat dos clàssics d’Arnold Lobel, els entranyables “Sapo y Sepo” que ara es diuen “Gripau i Gripere”. Dos llibres ben editats, amb tapa dura, format gran i una elaboració cuidada.
No vaig poder estar-me de fer-me una foto amb ella i desitjar-li molta sort en aquesta nova aventura.

Dins l’ou, una història que passa fora de l’ou

Dins l’ou ens mostra a la primera pàgina dotze ous de diferents mides i colors i una frase que comença dient “Tot era fosc i silenciós”.

Quan passem pàgina veiem l’interior dels ous on hi ha dotze animals simpàtics que sembla que estan satisfets i encantats de la vida que els espera. Llegim “calent i confortable

A la tercera doble pàgina els animals (l’ànec, el pingüí, la tortuga, el cocodril, la serp, etc.) han crescut i estan a punt de sortir de l’ou. En aquest moment imaginem què passarà, esclar, quan girem full. I així és. Neixen…

i després els veiem en una doble pàgina magnifica ocupant tot l’espai com en una mena de «tetris». Aquesta:


Més endavant una veu desconeguda diu “quan vaig sortir del meu ou, em va sorprendre constatar que no estava sola” i no serà fins més tard que no sabrem que qui parla és la serp pitó. Aggg!

Anem veient com a cada pàgina desapareix un animal i la panxa de la pitó s’infla i pren formes estranyes. Ai, ai, ai! S’està empassant els seus companys, sense dir ni “hola”, ni “bon dia” ni “encantada de saludar-te”.

Un àlbum per anar comptant. Molt divertit i que, quan l’expliqueu a classe, provocarà comentaris ben interessants dels infants perquè el que es desprèn del relat és que el més fort es menja el més feble.

Al final, serà la pròpia pitó qui desvelarà què li passa. Dirà que té molta fam. Bé, però sempre hi haurà algú més fort i amb més gana que la serp, no?

Aquest àlbum també pot servir per jugar a veure qui ha desaparegut. Com si juguéssim una partida de Pictureka.

Les imatges dels animals també van variant a mesura que avança la història i així la felicitat inicial i les cares de bonhomia, de mica en mica, es transformen en sorpresa i por. Els animals sembla que van entenent que el món exterior no és tan acollidor com imaginaven!

Un àlbum ben fet i que recomanem per a cicle infantil, especialment.

LES DADES:
Títol: Dins l’ou
Autora i il·lustradora: Emma Lidia Squillari
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Mides: 23,5 x 28,5 cm
Barcelona, 2020

El pdf de l’editorial AQUÍ

Blas, un gos especial

Blas és un gos que sembla normal. Viu amb una família —pare, mare, filla i nen petit— al segon pis d’una casa de ciutat. Al gos li agrada fer de gos. Així, el veiem córrer darrera la pilota que li llencen, menjar el preparat per a gossos feliços, passejar, etc. tot allò que s’espera d’un gos.

Però en Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.

M’ha agradat el relat i com està il·lustrat. Té un format gran i les imatges estan fetes sobre un fons blanc que defuig de detalls (només els imprescindibles) i usant colors poc habituals. No trobareu groc ni vermell ni blau. Només colors secundaris, amb predomini del verd i del carbassa. L’autora també es val de les trames per vestir els personatges i ho combina amb diferents tècniques que recorden a Eric Carle, entre d’altres. Molt bonic, tot plegat, dins l’aparent i buscada simplicitat.

Hi ha detalls que van directament a l’inconscient de l’adult que acompanya el lector de cicle infantil, com les al·lusions a Miró o a Pink Floid.

Un personatge que va apareixent des de les primeres pàgines resultarà fonamental en el desenllaç del misteri. És la veïna que saluda des del pis de sota. Seguiu-la.

S’inclou una darrera pàgina amb cinc peces de música clàssica que ens inviten a buscar-les. Enginyós!

Lectura recomanada per a infants de cicle infantil, amants dels gossos.

Veieu algunes imatges en el següent youtube, trobat al web de l’editorial:

LES DADES:
Títol: ¡Blas!
Autora i il·lustradora: Elena Hormiga
Editorial: Apila
Pàgines: 48
Saragossa, 2020

Les imatges estan extretes del web de Apila ediciones.