Els Chigüiros (Capibares), animals tranquils que es fan estimar

Fa un parell d’anys es va publicar un àlbum que ens parlava d’uns animals força curiosos, els capibares. Va ser un llibre amb molt bona acollida entre els infants i vam conèixer l’existència d’uns rosegadors que poden arribar a pesar uns 90 quilos.

Els capibares viuen a la zona amazònica i són animals molts amistosos i, com que són bons nedadors, serveixen de mitjà de transport per portar altres animals més petits a coll-i-bé a través dels rius.

La setmana passada vaig estar a Bogotà i vaig resseguir la seva pista per algunes llibreries. Vaig trobar una pila de llibres que en parlen. És normal, perquè viuen a prop d’allà i per als infants són animals tan coneguts com ho poden ser per a nosaltres les guineus o els cérvols.

De tots els llibres que vaig poder remenar, la sèrie que va començar Ivar Da Coll l’any 1985 em va semblar la més reeixida. Són textos adreçats a infants de cicle infantil on els capibares viuen situacions i es relacionen amb la resta d’animals amb comportaments gairebé humans. D’aquests animals se n’ha fet també una sèrie de pel·liculetes animades que fan força patxoca.

Veieu un dels primers capítols: Chiguiro y el lápiz

Vaig tenir la sort de trobar alguns “tovets” a les llibreries que vaig visitar i vaig comprar-ne un al Centro Cultural García Márquez, a la zona de La Candelaria. Mentre feia cua per pagar, em va sorprendre que les persones que hi havia al meu davant demanessin que emboliquessin els llibres com si fossin regals. La raó és que els llibres són una mica més cars que aquí i, si comparem el sou mitjà (al voltant dels 300 euros), llavors entenem que siguin objectes de “luxe”.

Vaig tenir oportunitat de conviure amb persones nascudes a Bogotà i que em van mostrar la realitat d’un país emergent molt diferent al nostre i vaig quedar encantat de la seva amabilitat i de la riquesa del seu vocabulari. Em va agradar que em diguessin, per exemple, “me regala un momento” per captar la meva atenció, que usessin “mesero” allà on nosaltres en diem “cambrer” o com tothom es tracta de vostè.
Ah, els capibares són coneguts i anomenats CHIGÜIROS.


La història de Krtek, un talp de llegenda

Definitivament, aquests any quedarà en el meu record com «L‘any dels talps», sobretot per l’experiència viscuda amb els amics de “La talpeta que volia saber qui li havia feta allò al cap” però també perquè aquest juliol he conegut a un altre talp, més antic però igual d’entranyable i estimat pels infants.
Es diu KRTEK —en txec, l’idioma original de la sèrie de llibres i pel·lícules d’aquest animal— i té un historia curiosa.

Tot va començar l’any 1956, a Praga. Un il·lustrador, Zdeněk Miler, volia crear un personatge per explicar als nens com es fabrica la roba. Al seu imaginari estava Disney i per això va triar un animal. Com que els que li agradaven ja formaven part dels dibuixos animats de la factoria americana, va triar un talp.
La primera pel·lícula sobre el talp es va projectar al Festival de Venècia i va tenir tan bona rebuda que van proposar-li fer altres episodis. Se n’han fet una cinquantena. Tenen entre cinc i deu minuts de durada i estan pensats per a infants de dos i tres anys. Com que les volien exportar a d’altres països i la seva intenció era que fossin fàcilment compreses, van optar per incloure només sons, exclamacions curtes que expressessin els sentiments dels personatges. Se’ls va ocórrer que les filles d’en Miler fossin les narradores d’aquests sons no figuratius i, alhora, els servien de testimoni dels seu procés de creació i així podien veure si el missatge arribava o no als infants.

Zdeněk Miler va néixer el 1921 i va morir el 2011 (Foto: Nguyen Phuong Thao, MF DNES)

El talp o, millor, El petit talp i els seus amics (la granota, l’eriço, la rateta, el conill) es presenta en format de petits contes per somriure, amb un missatge harmoniós amb la natura. Imagino que quan van ser creades, el 1956, a l’altra banda del mur, volien ser una alternativa a les històries que es produïen als Estats Units.

Si viatgeu a Txèquia, els trobareu a les llibreries, però també a les botigues de souvenirs i de joguines.

L’Editorial Ekaré ha traduït alguns dels títols emblemàtics d’aquest personatge com el primer “Topito y los pantalones”

Si voleu veure algunes pel·liculetes d’aquest talp, ho teniu fàcil: Aneu a youtube i escriviu “the little mole” o “krtek”.

Com cada estiu, limitem les entrades d’aquest blog a una per setmana, els dimecres.

En Pep, al 0-3

A la darrera revista «GUIX INFANTIL» de juliol del 2022, la Diana Comes i la Núria Vouillamoz parlen d’un llibre mític dins la literatura infantil. Segurament l’heu tingut a les mans i us ha enamorat. “El Pollo Pepe”, personatge entranyable és el protagonista d’aquest article on expliquen entre altre coses que:

En Pep és un conte que atrapa als més menuts i menudes des de la coberta. Per què? Per la simplicitat del personatge, un pollet anomenat Pep, i perquè connecta amb el moment evolutiu del primer any de l’infant; amb l’exploració sensorial corporal i les necessitats bàsiques, especialment l’alimentació. Aquests primers mesos de vida esdevenen una etapa de canvis constants: en la forma de caminar i desplaçar-se; en el desig de descoberta, que evoluciona de l’interès pel propi cos a l’interès pel món que ens envolta; en el descobriment del llenguatge oral i musical. L’infant també indaga tot un ventall de nous aliments a través dels sentits: tacte, olfacte, gust, oïda, vista. Quin millor company per endinsar-se en aquest camí que el nostre pollet, que endrapa menjars suculents com blat de moro, ordi o civada.

Després desgranen un seguit de propostes didàctiques, seguint el seu model de treball a l’Institut de la Infància (minimons, safates sensorial, peces soltes, etc) i apunten que:

Aquestes propostes són només un punt d’inspiració i un bon pretext per introduir la literatura a l’aula dels nadons, amb l’objectiu d’anar creant infants lectors des de ben menuts a través de la lectura d’imatges i l’acompanyament de l’adult de referència.

El podeu llegir sencer a la revista GUIX D’INFANTIL (AULA DE INFANTIL en castellà) núm. 115.

L’Escola a la LIJ. Propostes del Grup de Treball «Passió per la lectura»

Dijous passat vam tancar el curs amb les companyes del Grup de treball «Passió per la lectura». Ha estat un any estrany perquè les primeres sessions les vam fer a camí de la presencialitat i les pantalles i això ens alentia el ritme i complicava les converses però, sortosament, hem pogut tancar el tema amb la feina endreçada.

Aquest curs hem tractat com la literatura infanti li juvenil reflecteix la vida als centres educatius. Hem llegit molts i molt bons llibres i hem gaudit força. El resultat us el passem en format pdf por si us serveix. De tota manera, si necessiteu més aclariments sobre determinada proposta, estarem encantats de proporcionar-vos-les.
Al document que podreu descarregar trobareu les fitxes ordenades per cicles educatius. N’hi ha set que corresponen al cicle infantil, tres a cicle inicial, cinc al cicle mitjà i deu als cicle superior i l’ESO. Són les propostes que corresponen a les lectures següents:

Cicle Infantil
• Tots al bus!
• Super-A
• L’arbre de l’escola
• El día que me convertí en pájaro
• Aviat aniré a l’escola
• El primer dia d’una escola
• Día de campo en la Luna

Cicle Inicial
• Anem a l’escola
• Naval, un profe genial
• N’Esteisi i el millor lloc de la classe

Cicle Mitjà
• El dia que va arribar la guerra
• Em dic Maryam
• Que bé que ens ho hem passat!
• Un nen molt estrany
• L’escola de la Haru

Cicle superior i ESO
• 9 kilómetros
• La platja dels inútils
• El cap als núvols
• El nou
• Un indi com tu i com jo
• La petita coral de la senyoreta Collignon
• La increïble història de … EL NOI DEL VESTIT
• Sense Filtres
• Cool nata
• L’Amy i la biblioteca secreta

Algunes fitxes tenen materials annexes que incorporem en altres arxius pdf que podeu trobar en aquest mateix blog, al final de l’entrada, també en format pdf.

Un agraïment molt especial a les companyes i el company que han col·laborat en la discussió i l’elaboració d’aquest dossier:

Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Clara Aragonés, Victòria Bertran, Anna Blasco, Maria Bote, Mercè Carner, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse Marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Amàlia Ramoneda i Montse Riart.

Podeu descarregar-vos el dossier clicant a:

L’ESCOLA A LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

I els materials que acompanyen a algunes de les fitxes els trobareu a continuació:

• Joc de cartes del llibre “Aviat aniré a l’escola”

joc-de-cartes-aviat-anire-a-lescola

• Plantilla tres en ratlla del llibre “Día de campo en la Luna”

plantilla-tres-en-ratlla

• Plantilla tres en ratlla amb extraterrestre del llibre “Día de campo en la Luna”

plantilla-tres-en-ratlla-amb-extraterrestre

• Menjar catalans i menjars iranís del llibre “Em dic Maryam”

menjars-catalans-pdf

menjars-iranis-pdf

• Del llibre “9 kilómetros”:

Joc de taula “el camí de casa a l’escola”

joc-de-taula-el-cami-de-casa-a-lescola

Instruccions del joc de taula “el camí de casa a l’escola”

instruccions-joc-de-taula-el-cami-de-casa-a-lescola

Memory

9-kilometros-memory

Joc de taula cara A

Joc de taula cara-A

Joc de taula cara B

Joc de taula cara-B

• Plantilla abric del llibre “La platja dels inútils”

plantilla-abric

• Plantilles Tres en ratlla del llibre “Dia de campo en la Luna”

plantilla-tres-en-ratlla-

• Diapositives del llibre “L’Amy i la biblioteca secreta”

L’amy-i-la-biblioteca-secreta-diapositives

«Juguem a amagar-nos», un àlbum per mirar i jugar

«Una mona hi ha al terrat amb el cul arremangat», «Pito pito gorgorito», «Dalt del cotxe hi ha una nina», «La gallina ponicana pon un ou cada setmana», i altres cantarelles similars s’escolten encara als patis de les escoles. Formen part dels jocs de triar. Una que he escoltat als infants de cicle inicial i mitjà, en castellà i molt divertida, diu una cosa com «zapatito blanco, zapatito azul, dime cuantos años tienes tu…»

Segurament, n’hi moltes cantarelles que són locals i d’altres que han corregut pels patis de les escoles d’arreu. M’ho ha recordat una imatge d’aquest àlbum que explica un joc prou conegut amb unes normes senzilles i al que tots els infants han jugat. Es veu un rogle de sis peus i imaginem que algú està contant per anar eliminant-ne un a un fins a trobar qui pari. També hi ha un parell de sabates que no entren en el joc d’eliminar i quan passem pàgina descobrirem perquè.

«Juguem a amagar-nos» explica aquest joc i ho fa centrant-se en set infants de diferents edats que passen un dia al bosc. A mesura que anem passant pàgines anem descobrint on s’han amagat cadascun dels infants, en un recorregut per diferents espais, fent un camí d’anada i tornada. El final té gràcia.
Les il·lustracions estan fetes a llapis de colors i combinen diferents plans que ajuden a seguir perfectament la història.

És un bon llibre per llegir-lo durant aquestes vacances i anar trobant tots els animals que hi apareixen: llebres, esquirols, guineus pica-soques, cérvols, pit-roigs, ratolins, àligues, abelles, ànecs, granotes, serps d’aigua, sargantanes, senglars, bernats pescaires, guatlles, mussols, conills.

Akiara books és una editorial que es caracteritza per cuidar moltíssim l’aspecte del llibre i, en aquests cas, s’han lluït triant un llom de tela, unes cobertes de cartró dur gruixut i un paper de qualitat que fa de molt bon llegir.

Una lectura per a infants a partir de quatre anys (millor acompanyats)
LES DADES:
Títol: Juguem a amagar-nos
Autora: Verónica Fabregat
Il·lustradora: Verónica Fabregat
Editorial: Akiara
Col·lecció: Akimira, 1
Pàgines: 36
Barcelona, 2022

Algunes de les imatges estan extretes de la pàgina web d’Akiara Books

Blas!, un gos melòman

A la revista GUIX INFANTIL número 114, de maig del 2022 a la secció «Menjallibres» publiquem una pràctica basada en el llibre «Blas!» escrit i il·lustrat per Elena Hormiga i editat per Apila. L’àlbum ens recoda que less mascotes i, en general, les bèsties són un centre d’interès que desperta interrogants i curiositat.

Probablement, teniu a l’aula un nen que sap el nom i les característiques del diplodocus, el triceratop, el tiranosaure, etc. El mateix passa quan es parla de tortugues, ocells, hàmsters, gats i, sobretot, gossos.

Amb els animals domèstics, a més, hi ha possibilitat de portar-los a l’escola, veure com són en realitat, com caminen, què mengen, etc.

Blas és un gos que sembla normal. Viu amb una família —pare, mare, filla i nen petit— al segon pis d’una casa de ciutat. Al gos li agrada fer de gos. Així, el veiem córrer darrera la pilota que li llencen, menjar el preparat per a gossos feliços, passejar, i tot allò que s’espera d’ell.

Però Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.

En aquestes mateixa revista trobareu articles i reflexions força actuals i necessaris, començant per l’editorial i sobretot pel monogràfic dedicat a l’educació científica.

M’ha agradat veure que la meva amiga Raquel Fernández també hi participa a la revista fent un parell de ressenyes de llibres per al 0-6.

Del llibre en vam parlar en aquest mateix blog:

https://jaumecentelles.cat/2020/10/28/blas-un-gos-especial/

«Amics» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat vam presentar l’àlbum «Amics», d’Andrea Hensgen, il·lustrat per Beatrice Rodríguez i editat per Libros del Zorro Rojo.

És un llibre sense mots, només amb imatges, que comença amb un infant que va a l’escola tot sol i té una mica d’angoixa perquè ha de passar per un túnel, per davant de la casa on hi ha un gos que sempre borda, i, de vegades, un home malcarat que fa molt mal aspecte.

Un dia, quan surt de l’escola, es troba amb un amic que l’acompanya fins a casa. L’endemà el torna a acompanyar i així els dies successius. D’aquesta manera l’infant va perdent la por. Però un dia, en sortir de casa per anar a escola, l’amic no hi és…

És una història que ens parla de l’amistat i del pas del temps. Una lectura ideal per als infants a partir de tres anys.

Les il·lustracions de la Beatrice Rodríguez són suaus i boniques i la història és fàcil de seguir. La Beatrice ja ens va emocionar amb la formidable trilogia de la gallina i la guineu. Recordeu “Lladre de gallines”, “La revenja del gall” i “Un dia de pesca”.

Si voleu participar al concurs dels “Llibres per somiar” només cal que contesteu la pregunta següent:

Qui són els amics protagonistes d’aquest llibre?

Serem molt feliços si ens envieu les respostes al correu electrònic l’oficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 17 d’abril.

Al darrer concurs, van resultar guanyadores l’Ariadna i la Itzel. El llibre “Què s’amaga al cel de nit?” és per a elles!

L’audio del programa el teniu a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/amics-dandrea-hensgen/audio/1131118/

El proper diumenge, tindrem un programa especial dedicat a la Diada de Sant Jordi amb la participació d’editors i editores (Combel, Joventut, Takatuka, Edebé, Akiara). Valdrà la pena, segur!

«La roca del cielo», un àlbum sobre la fatalitat

Si sou fans de la trilogia del barret d’en Jon Klassen, esteu de sort perquè acaba de sortir un àlbum de cent pàgines amb cinc històries d’amistat i de frustracions protagonitzades per una tortuga i un armadillo que us farà riure i pensar alhora.

Són cinc capítols que expliquen aventures de tres animals (tortuga, armadillo i serp) amb un humor hilarant i divertit que combina un suspens visual amb unes històries força originals. Recomanem llegir-les en veu alta.

A la primera història, es veu una tortuga que està contenta al lloc on està però quan arriba l’armadillo i li diu que té un mal pressentiment, ai! Discuteixen si el lloc on està és un bon lloc o és millor canviar a una altra zona. Bé, ja heu entès de què va la cosa. Si no ho heu captat, torneu a llegir el títol i ho entendreu…
La roca és el protagonista i augura un final fatal. De roques en coneixem algunes mítiques com la de Sísif o la de Prometeu però aquesta caiguda del cel ens ha robat el cor.

A la segona història, veiem a la tortuga caiguda al terra d’esquena però no vol admetre que necessita ajuda. Típic dels nens.

Al tercer capítol, l’armadillo i la tortuga s’imaginen com podria ser el futur, però l’arribada d’un extraterrestre ho complica tot.

A la quarta, l’armadillo i la serp gaudeixen de la posta de sol.

A l’última història, veurem perquè està enfadada la tortuga.

Són cinc situacions explicades de manera extraordinària, amb unes il·lustracions sublims que ajuden als infants a parlar del que estan veien.

Il·lustracions de mida gran i només amb una franja blanca al capdamunt on va el text.

Les històries recorden una obra de teatre perquè l’escenari no es mou i els diàlegs tenen una força narrativa i dramàtica fortíssima. De fet, Jon Klassen empra sovint en els seus llibres la tècnica teatral de la quarta paret on veiem sovint els seus personatges dialogant amb el lector, més o menys com altres llibres del tipus “No deixeu que el colom condueixi l’autobús” “El mur al mig del llibre” o “Un llibre”.

Una altra gràcia de l’àlbum és que permet a l’infant anticipar què passarà (o millor fer prediccions, encertades o no) del que trobaran quan passin pàgina. Per exemple, sabem que la roca caurà (ho diu el títol) però la cosa és saber quan i on caurà. I al damunt de qui.


Ah! I els ulls dels animals són la cosa més increïble que fa en Klassen. Ens miren directament amb una expressió formidable, com si parlessin.
LES DADES:
Títol: La roca del cielo
Autor: Jon Klassen
Il·lustrador: Jon Klasen
Traductor: Salvador Figueirido
Editorial: NubeOcho
Pàgines: 100
Madrid, 2022

Sant Jordi 2022: Lectures recomanades

Deia Wislawa Szymborska que llegir llibres és el més gloriós passatemps que la humanitat ha ideat. Podríem afegir que a més a més d’entretenir-nos la lectura ens aporta coneixement i ens fa reflexionar sobre el mon que ens envolta i sobre nosaltres mateixos.

Dos cops l’any, per Nadal i per Sant Jordi ens agrada compartir les novetats, els bons llibres que hem anat llegint i gaudint. És una tria personal, com totes les tries, i si us pot servir d’orientació, ja ens està bé.
De tota manera hem de fer un parell d’aclariments necessaris.

El primer és que es publiquen tantíssims llibres que no podem abastar-ho tot i segur que pel camí se’ns passen obres valuoses, boniques i que aporten coneixement i saviesa. Però no arribem a tot.

El segon aclariment és una obvietat. Aneu a les llibreries i a les biblioteques i allà us podran aconsellar molt millor. Només cal que mantingueu una conversa amb les llibreteres o les bibliotecàries i els comenteu quins són els vostres gustos. Us recomanaran amb més encert i punteria que la nostra.

Dels llibres que hem tingut oportunitat de compartir aquests darrers mesos us proposem els següents (podeu descarregar el tríptic al final de l’entrada):

Cicle Infantil

Cuc i garsa
Ramon D. Veiga. Takatuka

L’expedició Arc Iris
Nora Brech. Joventut

Els comences a comptar?
Ramon Besora. Nandibú

Amics
Andrea Hensgen. Libros del zorro rojo

Els quatre amics
Germans Grimm. Kalandraka

L’escala vermella
Fernando Pérez. Kalandraka

La roca del cielo
Jon Klassen. Nube ocho

L’embolic
Lídia Alcazar. Bindi Books

Mimosa i Sam. El misteri de les ulleres roses
Cathon. Bindi books

Corneli i Garcia
Ricardo Alcantara. Combel

Cicle inicial

El núvol
Rita Canas. La topera

Una fada sota el llit
Rosalinde Bonnet. Baula

Un nen molt estrany
Ricardo Alcántara. Joventut

La platja màgica
Crockett Johnson. Corimbo

El Leo i la Lisa més enllà de la ciutat única
M. A. Sáez. Thule

La gàbia
German Machado. Andana

Els dies passen amb en Gripau i en Gripere
Arnold Lobel. EntreDos

La llegenda de Sant Jordi
Ambauka. Nanit

9 kilómetros
Claudio Aguilera. Ekaré

Flores salvajes
Liniers. Imperdimenta

Cicle Mitjà

El llibre de la sort
Sergio Lairla. A buen paso

Sam, l’ombra rebel
Michelle Cuevas. Joventut

La nit de la visita
Benoît Jacques. A buen paso

Em dic Maryam
Maryam Madjidi. Blackie Books

Vivir, los animales bajo una nueva mirada
Virginie Aladjidi. Faktoría

El gat rumberu
Laia Figueras. Nanit

Fluidoteca
Berta Páramo. Litera

Tribus
Sam G.C i Raquel Martín. Mosquito

Dracs, fades i gegants
Oriol Canosa. LaGalera

Un refugi per a la tristesa
Anne Booth. Andana

Cicle Superior

El nen, el talp, la guineu i el cavall
Charlie Mackesy. Penguin

L’anima perduda
Olga Tokarczuk. Thule

Gilan, la princesa de les serps
Maria Skiadaresi. Nandibú

Què s’amaga al cel de nit?
Aina Bestard. Zahorí Books

Vull ser reina
Susana Peix. Triqueta verde

Milo imagina el mundo
Matt de la Peña. Penguin

Gran panda y pequeño dragón
James Norbury. Nube de tinta

Cueto negro
Mónica Rodriguez. Loguez

Noia en motocicleta
Amy Novesky. Thule

People Power. Protestes que han canviat el món
Rebecca June. Zahorí books

El tríptic el podeu descarregar clicant a:

<object class="wp-block-file__embed" data="https://jaumecentelles.files.wordpress.com/2022/03/lectures-recomanades-sant-jordi-2022-2.pdf&quot; type="application/pdf" style="width:100%;height:510px" aria-label="Embed of <strong>lectures-recomanades-sant-jordi-2022lectures-recomanades-sant-jordi-2022Baixa

«L’escala vermella», amics que ajuden a pensar

Un ocell apareix caminant tranquil·lament amb una escala vermella sota l’ala. L’ocell té un bec rialler molt llarg, sembla un kiwi. No sabem on va però de seguida veiem que el seu propòsit és pujar dalt d’una teulada. I així ho fa. Recolza l’escala i s’enfila cap a munt. Com si volgués créixer, fer-se més gran, l’ocell va amunt, molt amunt.

Des d’allà estant, albira un arbre i té la idea d’enfilar-se damunt de la seva copa ajudant-se de la seva escala vermella. I després encara vol pujar més amunt (recordeu “a què fa gust la lluna? o “el pastís és tant amunt”?) fins als núvols i més enllà, ja imagineu on.

És un llibre bonic, ideal per als dos-tres anys, amb imatges molt ben definides. Un llibre tranquil que fa de bon explicar.

Quan arribem a la part central, el relat fa un retorn a la situació inicial i l’ocell torna a baixar. Pujada i baixada.

Després,  l’ocell i el seu amic, un conill que hem anat veien a totes les pàgines, es troben perquè l’ocell ha perdut la seva escala vermella.

És moment de tancar el llibre i deturar el relat per preguntar als infants com podrà fer l’ocell per trobar l’escala, o millor, com podrà l’ocell tornar a pujar tant amunt. Segur que troben la solució, oi?

Les imatges estan ben definides i és fàcil reconèixer els elements que hi apareixen.

Ens agrada trobar contes per als infants d’aquestes edats que, a més d’ajudar a descodificar el que estan veient, aportin un plus més, com en aquest cas que permet fer petites inferències, sobretot al final del relat.

Podeu veure un petit vídeo fet per Kalandraka televisió:

LES DADES:
Títol: L’escala vermella
Autor: Fernando Pérez Hernando
Il·lustrador: Fernando Pérez Hernando
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka
Pàgines:36
Barcelona, 2022