Algunes lectures per a l’estiu

L’estiu és una època formidable per llegir novetats i per recuperar aquella pila de llibres que s’ha anat acumulant a la tauleta. “Per manca de temps” diem, però no és ben bé així perquè de temps sempre en trobem per al que volem.

També és un bon moment per anar a la llibreria de confiança i demanar a les llibreteres que ens orientin sobre els temes que ens preocupen.

Algunes de les guies que s’han presentat aquestes darreres setmanes són guies fetes per col·lectius i persones amb criteri i crec que ens poden orientar prou bé. En comentem quatre:

GUIA CLER
El grup CLER (Club de LEctures Recomanables) del Servei de biblioteques de la Diputació de Girona està format per professionals de les biblioteques públiques de les comarques gironines i treballa des de l’any 2004 per tal de difondre la literatura infantil i juvenil.
Les guies CLER estan fetes per les bibliotecàries de les biblioteques infantils de les comarques gironines. Cada llibre seleccionat es classifica en una secció segons l’edat a qui va adreçat i el seu contingut. Cliqueu a GUIA CLER

GUIA DE LECTURA “ESTIU 2020” és la nova guia elaborada pel seminari de coordinació de Biblioteques Escolars de Gràcia, amb el suport de la llibreria «Casa Anita». Hi trobareu recomanacions bibliogràfiques per a l’alumnat dels quatre cicles d’educació Infantil i Primària. Cliqueu a GUIA DE LECTURA

El CLIJCAT, Consell Català del llibre Infantil i Juvenil, presenta una bona tria de recomanacions. L’han elaborat la Glòria Gorchs i en Joan Portell. Cliqueu AQUÍ.

I finalment la que, amb bon criteri, han elaborat a l’Associació de Mestres Rosa Sensat sota el títol «LECTURES QUE ENS FAN SENTIR BÉ». Podem llegir que la lectura ens fa sentir millor i que en aquests moments necessitem reconfortar-nos i riure una mica. La podeu descarregar clicant AQUÍ.

«Duelo al sol», una d’indis i cowboys

De petit, anava cada dimecres al cinema amb el meu pare. A la Bordeta hi havia la sala Miami i la funció consistia en dues pel·lícules i el NO-DO. Recordo que una era la pel·li bona i l’altra la dolenta, però m’agradaven les dues. Sobretot les d’indis. Vistes a distància eren força simples però em fascinaven, potser perquè eren previsibles i sempre guanyaven els mateixos. A les primeres escenes ja quedava clar qui era l’heroi (el sheriff, habitualment) i qui eren els dolents (els bandolers o els indis, també habitualment). Uns indis que parlaven amb infinitius i saludaven amb un “hau” mentre aixecaven la mà. Rio rojo, Murieron con las botas puestas, la conquista del Oeste, El tesoro de Sierra Madre, Los siete magníficos, la Diligencia i altres eren inspiració per als jocs de carrer amb els amics. També servien per explicar-nos “aventis” i eren un regal de Reis molt preuat, si tenies sort.

Segurament en Manuel Marsol també va viure aquella fascinació pels westerns italians que es rodaven a Almeria, a Esplugues City (a tocar de Barcelona) o als deserts de Utah, als Estats Units. El seu llibre “Duelo al sol” (homenatge a una pel·lícula mítica del mateix títol) en dona fe.

El llibre està molt ben pensat i es presenta a manera de pel·lícula en que els dos contrincants, un indi i un cowboy es troben a banda i banda d’un riu (el Río Bravo, of course) per dirimir un combat, però una sèrie de circumstàncies inoportunes fan que es vagi retardant una i alta vegada el moment fatídic.

A cada doble pàgina hi ha una imatge, de vegades en primer pla, d’altres en pla detall i d’altres en pla panoràmic. És formidable, així com l’ús del color i la presència dels tics habituals d’aquest gènere.

Els infants segur que entendran fàcilment el missatge que hi ha al darrera: Creuar el riu que ens separa dels altres sovint és més fàcil del que pensem.

Un relat que val la pena. Si aquest proper —i estrany— Sant Jordi no sabeu què regalar, amb «Duelo al sol» quedareu bé, segur. És per a totes les edats, però els adults podreu trobar detalls i lectures en una segona capa que us agradaran i us faran somriure.

Si us ve de gust, podeu llegir l’aclaridora entrevista que li van fer a l’autor a RTVE, clicant a:

https://www.rtve.es/noticias/20190520/duelo-sol-original-duelo-excusas-inspirado-spaghetti-western/1940600.shtml

LES DADES:
Títol: Duelo al sol
Autor: Manuel Marsol
Editorial: Fulgencio Pimentel
Pàgines: 104
Logroño, 2019

Una casa que creix i creix…

«La casa de Tomasa» és un àlbum il·lustrat dels que anomenem pop-up perquè té pestanyetes que s’obren i es tanquen i alguna que altra sorpresa, en volum.

La seva estructura repetitiva facilita la seva lectura i els rodolins, ben pensats, ajuden a memoritzar les parts significatives i a recordar els personatges. Té, també, un punt nonsense i absurd que agrada als infants.

La història va d’una nena, la Tomasa, que és molt hàbil amb les eines i decideix construir una casa ben bonica per a ella i per al seu gat. Li queda tan bé que els seus amics s’acosten a veure-la i li demanen si pot fer una ampliació.

El primer que hi arriba és en Juanito Glotón i li demana una habitació amb “una tarta y un rincón”

“Y éste es el cuarto con tarta y rincón
Aquí en esta casa que hizo Tomasa “

A continuació van apareixent altres personatges: La abuela Rosario, los tres gatitos, la pastora Aleja y su oveja, los tres osos, don Plato y doña Cuchara, etc. que van arribant i es van instal·lant a diferents estances que la Tomasa construeix per a ells.

Anem veient a cada pàgina com s’omple l’espai fins que al final la Tomasa i el seu gat han de prendre una decisió dràstica.

El llibre està ple de finestretes que s’obren i es tanquen (més de setanta) i a cada pàgina hi ha un munt de detalls deliciosos.

Les pàgines de l’esquerra tenen un fons blanc sobre el que hi ha escrit el text i la il·lustració dels nous veïns i un petit detall al racó de sota que ens indica l’ampliació de la casa. És una mena de plànol que ens ajuda veure com va creixent l’edifici.

Un llibre divertit, poètic i amb unes onomatopeies i rodolins ben traduïts.

Per a infants de cicle infantil.

La manera com vaig conèixer aquest llibre fa dotze anys va ser curiosa. Vaig anar a fer una formació amb els companys mestres de Logronyo i allà em vaig assabentar que havien format una associació que es diu així, precisament: La casa de Tomasa. Podeu veure què fan, entrant al seu recomanable blog: https://casadetomasa.wordpress.com/

LES DADES:
Títol: La casa de Tomasa
Autora: Phyllis Root
Il·lustradora: Delphine Durand
Editorial: Edelvives
Saragossa, 2005

Hi ha versió en català: «La casa de la Mei», editada per Baula el 2017, amb traducció d’en Miquel Desclot.

 

 

El abrazo de la literatura


Estic feliç de comunicar-vos la publicació d’un assaig al voltant dels llibres que m’agraden i que considero que poden ajudar els infants a créixer.

Es titula «El abrazo de la literatura» i l’he escrit amb admiració envers els llibres que ens conviden a pensar i ens ajuden a trobar respostes al silenci. També dels llibres que ens parlen de temes vitals, d’aquells temes que ens ofereixen pensaments i idees per a una educació en valors, d’aquelles lectures que ens sacsegen per dins i ens il·luminen el camí.
El llibre pretén ser un document pràctic que faciliti el coneixement de títols de literatura infantil que tracten sobre alguns dels temes universals.

A la primera part exposo algunes reflexions compartides que intenten donar resposta a aspectes relacionats amb la lectura. Parlo també d’història de la lectura, fake news i lectura en pantalles, i plantejo les estratègies que ajuden els nens a comprendre el que estan llegint.

La segona part està estructurada seguint un ordre de dins cap a fora, d’allò personal a allò més general. Són cinc blocs en els que hem seleccionat per a cada un d’ells tres temes i a cada tema hi ha tres lectures que abasten diferents franges d’edat.
Al primer bloc, titulat «A bordo del Proteus» en record de la novel·la d’Asimov «Viatge al·lucinant», hi trobareu aquells llibres que versen sobre el creixement personal i la relació amb els altres. Se centra en aspectes d’autoconeixement, ètica i filosofia de vida.
El segon és «Dickens vive» titulat així per Charles Dickens, autor anglès que va escriure obres plenes de sentiments trobats. Els sentiments convé conèixer-los per poder controlar-los. Tres d’ells, els tractem en aquest capítol: La por, la venjança i el dol.
El tercer, «Círculo de confianza», relata situacions que ens passen amb la família més propera, englobant als germans, pares, mares i avis. També formen part del cercle les mascotes.
El quart, «La tribu educa», és un homenatge a Tonucci, pedagog italià que defensa una infància autònoma, usant aquesta frase per valorar a tots els que conformen el món proper a l’infant: L’escola, els veïns, els amics, els grups de teatre, les activitats extraescolars, la biblioteca, etc., com a agents educadors.
L’últim bloc ens obre els horitzons al viatge, a escalar muntanyes per poder gaudir del paisatge, per no perdre’ns i per comprendre la transparència que explicava Neruda quan deia que el món és «Una esfera de cristal». Les propostes lectores d’aquest bloc inclouen també alguns enginys mecànics que ajuden a la conquesta de nous mons.

Aquests temes són recurrents, repetits i conformen un corpus que plana per les aules, tot i no ser, de vegades, curriculars. La vida de l’escola és això, precisament, “vida” que es va construint i que necessita donar respostes a uns alumnes que, sovint, tenen altres necessitats, altres inquietuds i mil preguntes.

Cadascuna de les lectures va acompanyada d’una proposta didàctica, més o menys estimulant, divertida, reflexiva o emotiva.
Confio en que aviat el puguem presentar físicament. M’agradarà conversar-lo amb vosaltres.

El podeu adquirir clicant AQUÍ

Joc: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

 

Ressenyes:

Jaume Carbonell al Diari de l’educació: https://diarieducacio.cat/dotze-llibres-sobre-educacio-collita-de-2020-1r-semestre/

Laura Lagunas al GUIX de juliol 2020: aquí

LES DADES:
Títol: El abrazo de la literatura. Itinerarios lectores para infantil y primaria
Autor: Jaume Centelles
Editorial: Graó
Col·lecció: Graó educación, núm. 334
Barcelona, 2020

Joc de cartes: El árbol de los recuerdos

«La meva casa al bosc», un llibre-joc en forma d’acordió

«La meva casa al bosc» és un llibre dels que s’anomenen «Leporello», un llibre que es desplega com un acordió. No fa gaire, en vam presentar aquí mateix un altre, recordeu?: «La goteta»

Aquest és un àlbum de cartró que es desplega i ens convida a visitar la casa d’un narrador desconegut. Quan arribem a la darrera imatge la porta de la casa ens incita a entrar i continuar la visita pel seu interior, passant per totes les habitacions.

És genial perquè quan llegim el breu text que acompanya les il·lustracions de línia blanca trobem molts detalls que conviden a la conversa.

«La meva casa al bosc» és un objecte atractiu, bonic i que recorda les cases de nines on els infants poden construir la seva pròpia història, jugant amb els objectes que estan representants a cadascuna de les “pantalles” i que una mirada atenta permet descobrir. Ah! I el llibre va acompanyat d’una coberta que amaga a les guardes un joc de descoberta.

El viatge per arribar a la bonica casa de fusta que hi ha al bosc ens convida a baixar del tren, pujar a l’autobús i observar el poble, el riu i el bosc, en un viatge que és una oportunitat per descobrir animals, plantes i persones escampades al llarg dels quatre metres que ocupa el llibre desplegat.

A la part del darrera veiem la casa per dins. Hi ha mobles, objectes, joguines, però no apareixen humans i aquest detall ens obre la possibilitat a múltiples interpretacions: Qui hi deu viure? Què fan? Com són? Què els agrada?, etc.


Una proposta que es pot fer és dibuixar la nostra pròpia casa per fora (la façana) i per dins, a la manera de «La meva casa al bosc».

Amb el llibre desplegat podem fer joc simbòlic amb els ninotets que tinguem a casa o a classe. Ho xalareu!

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES
Títol: La meva casa al bosc
Autora: Laëtitia Bourget
Il·lustradora: Alice Gravier
Traductora: Andrea Rovira
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 34
Barcelona, 2019

“El Petit Pelut”, una sèrie de còmics (genials) sense text

Els contes de “el petit Pelut” són una sèrie de vint-i-tres àlbums il·lustrats (traduïts al català) que tenen molt d’èxit entre els infants i també entre els adults, a França i Bèlgica. Estan a l’alçada de Tintin, Spirou, Els Barrufets o Lucky Luke, per citar els més coneguts aquí.

“El Petit Pelut” són uns còmics per als més petits, sense text, escrits per la Céline Fraipont i il·lustrats a tinta pel seu company Pierre Bailly.

El petit Pelut és una mena d’ésser negre (no és un infant, però tampoc sé si és una formiga o un eriçó…) que té un nas vermell; no parla però el seu món és ben entenedor, divertit i amb un humor intel·ligent.

Els temes que abasten no defugen situacions delicades com els refugiats, la solitud, la depressió, etc.

Si els llegiu amb els vostres alumnes, trobareu motius de conversa i reflexió a cada pàgina. A més hi ha detalls i constants que es van repetint a cada àlbum. Per exemple, tots comencen igual, de bon matí, amb el Petit Pelut acomiadant-se de la mare i marxant cap a l’escola. Mai hi arriba perquè viu situacions extraordinàries.

En algun moment de la historia passa per un cert neguit o tristor i llavors, agafa de la seva motxilla carbassa un amulet, una fotografia d’ell mateix amb la seva mare, que el tranquil·litza.

Aquest cap de setmana vaig portar un dels contes de “el Petit Pelut” a la néta i vam xalar de valent. Essent com és una introducció al còmic, pensava que li costaria d’entendre però no!, es va entusiasmar i ara ja sé quins seran els propers llibres que llegirem junts, sens dubte.

 

LES DADES:
Títol: El regal Pelut
Autora: Céline Fraipont
Il·lustrador: Pierre Bailly.
Editorial: Base
Pàgines: 32
Barcelona

Una carrera épica en un hipòdrom

La primera pàgina d’«Una carrera épica» ens mostra els assistents a la cursa molt ben vestits, engiponats com es tractés del «Gran National» anglès. És una festa i alguns estan mirant pels prismàtics per no perdre’s detall.


A la segona pàgina hi ha els cavalls neguitosos i els genets mirant-se els uns als altres, expectants a que comenci la cursa. De sobte, un ¡BANG! dona el tret de sortida i corren a gran velocitat camí a la meta.

Les següents pàgines són molt plàstiques i veiem diverses argúcies divertides per intentar guanyar. També hi ha alguns que queden eliminats directament.

Les il·lustracions, humorístiques, són de línia clara, i el forma és molt gran, allargat (crec que té un nom però no n’estic segur… Italià, potser?)
L’autora, la Marie Dorléans ha confegit un relat senzill però enginyós que acaba de manera espatarrant.
A casa nostra no tenim hipòdroms però en d’altres països les curses són habituals i els espectadors coneixen els noms dels genets i les característiques dels cavalls per poder fer apostes i endevinar qui pot guanyar.
Destaca la gama de colors suau i harmònica, amb força detalls de línia neta I clara.
El text és breu i les paraules estan ben triades.


Un llibre bonic per llegir amb els infants a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Una carrera épica
Autora: Marie Dorléans
Il·lustradora: Marie Dórleans
Traductora: Roser Sánchez
Editorial: Astronave
Pàgines:32
Barcelona, 2019

Els polls ja són aquí, novament!

Mares i mestres em comenten que han tornat els inevitables polls a les escoles. És com una migració, cada any apareixen sense avisar. Ho notem perquè els infants comencen a gratar els caps i els adults reneguen i maleeixin a les imperceptibles bestioletes de no més d’un parell de mil·límetres.
De llibres que en parlen, n’hi ha alguns, però aquest «Salti qui pugui» de l’Agnès Lestrade és diferent perquè ens situa en el punt de vista del paràsit.
A la portada veiem el poll arrapat als cabell d’un infant com si fos un genet cavalcant per planes i muntanyes. El poll ens diu que té un súper cavall preferit que el porta a tot arreu.

El cavall, naturalment, es el nen i la crinera, els seus cabells. L’infant, sense adonar-se contribueixi a la felicitat del poll fins al punt que aquest, content i feliç convida a d’altres amics a unir-se a la festa. «No estaria bé guardar-me aquest cavall només per a mi!» diu.


Però hi ha un petit inconvenient i és que el poll s’enfada en veure que el seu cavall es posa nerviós, renilla i se’n va galopant… Així que pren la decisió de canviar de cavall i salta als cabells d’una nena.


El text és divertit i les imatges de l’Annick Masson, senzilles i amb plans molt grans ens acosten d’una manera força expressiva a la realitat. La imatge de tota la classe gratant-se, mestra inclosa, és genial.


El tema dels polls a les escoles dona per molt. En parlarem a l’Ofici d’educar (Catalunya ràdio), d’ací uns dies, amb metges, al·lergòlegs i altres especialistes que ens aportaran (o no) alguna solució.
Lectura recomanada a partir de 4 anys.

LES DADES:
Títol: Salti qui pugui!
Autora: Agnès de Lestrade
Il·lustradora: Annick Masson
Traductora: María Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 32
Sant Feliu de Guíxols, 2017

«Bill i Janet», l’últim treball de la Julia Donaldson i l’Axel Scheffler


Aquests dies hem viscut un episodi estrany amb la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Els qui tenim familiars treballant a Londres ho hem anat seguint amb interès. Casualment ha arribat a les meves mans el darrer llibre de la Julia Donaldson i l’Axel Schefler, parella d’artistes de qui hem referenciat alguns dels seus àlbums. El seu títol és «Bill i Janet» i recorda l’estil de «El Grúfal», el seu llibre més icònic, o «Quina escombra més guapa!», «L’home pal», «Els cinc lletjos» i «El cargol i la balena», entre d’altres.
Aquest «Bill i Janet» explica que en un planeta molt llunyà vivia una jove vermelleta que es deia Janet i també, no gaire lluny, un jove blauet que es deia Bill. Ja veieu de què va la cosa, no?
La Janet vivia amb els vermells i li agradava banyar-se en el seu llac fins que un dia es va cansar i va decidir sortir a voltar pel planeta.

En Bill feia saltirons pel turó fins que un dia va pensar que allò era molt avorrit i va decidir sortir a passejar pels voltants.
Accidentalment, en Bill i la Janet es troben al Bosc Encantat, s’agraden i es posen a jugar junts fins que son descoberts pels respectius avis que els arrosseguen a cadascú amb els seus i els adverteixen que no ho tornin a fer. On s’és vist un blauet amb un vermellet!

Però ells continuen reunint-se en secret fins que, finalment, decideixen casar-se en contra de les seves famílies respectives. La única solució que troben és fugir, robar un coet i fugir del planeta.
Davant d’aquest fet insòlit les dues famílies s’alien i surten a la recerca dels amants. Pel camí comprendran que no hi ha tantes coses que els separen.
Trobaran els amants? Pots imaginar-ho, oi?

Un conte sobre la tolerància i l’acceptació de la diferència.
Com la resta de llibres de la Julia Donaldson, sospito que l’original també està escrit en forma de rima però no n’estic segur. De qualsevol manera, la traducció obvia aquest fet i es fa entenedora, a diferència d’altres traduccions anteriors que han cercat mantenir la rima. Amb poc èxit, tot s’ha de dir.
Lectura recomanada per a cicle infantil. Té moltes possibilitats plàstiques i de conversa.
Lectura oportuna, en un moment en que el Brexit qüestiona les relacions amb els immigrants i l’intercanvi de cultures. «Bill i Janet» té un missatge fàcil d’entendre. Tot i que els personatges visquin en planetes llunyans i tinguin formes estranyes, la realitat els fa més humans del que podem pensar.

LES DADES:
Títol: Bill i Janet
Autora: Julia Donaldson
Il·lustrador: Axel Scheffler
Traductora: Núria Riera
Editorial: Brúixola
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

Coses que se’n van, que es transformen, que passen.


El títol és prou explícit. Les coses se’n van, ens diu. Però perquè marxin, abans han d’haver arribat, no?
L’autora italiana Beatrice Alemagna ens presenta unes situacions quotidianes en la vida dels infants per recordar-nos que, a la vida, tot passa (o gairebé tot) i ho fa amb alguns exemples compartits per molts de nosaltres. Comença recordant que la son se’n va i ens despertem però també que la pluja i el mal temps, donen pas al sol. A partir d’aquí, un enfilall de situacions que podem reconèixer: les notes musicals, les bombolles de sabó, els polls (agg!), els mals pensament, el fum d’una tassa de cafè, les llàgrimes, etc.
La curiositat de l’àlbum és que presenta les situacions a doble pàgina i entremig hi ha un full de paper vegetal translúcid que deixa entreveure i anticipar què passarà. Per exemple, a l’esquerra llegim «Una ferideta desapareix (gairebé)»

I en girar el paper vegetal veiem «sense deixar marques.»

De fet, el full vegetal sembla que s’endugui els problemes, és com una mena de filtre de les emocions.
A l’escola ho vivim contínuament. Des del moment que arriben acompanyants del pare o la mare i aquests desapareixen. O quan hem d’aturar l’activitat perquè ha parat de ploure i anem a veure l’arc de Sant Martí.
Les il·lustracions a gouache confereixen un aspecte curiós, diferent, i ressalten l’estil particular d’aquesta autora.
És un llibre per llegir en companyia dels nens petits i anar comentant les situacions. Primer, llegir la pàgina de l’esquerra i, després, pensar que passarà quan girem el full semitransparent. És divertit veure ara els ulls tancats, ara oberts, ara una boca amb dents, ara sense dents.
Un llibre per parlar de les pèrdues, de les físiques i les emocionals. Comentar les situacions que s’esmenten serveix per esvair la possible angoixa que es genera en alguns infants.
El final està ben pensat perquè ens parla de la única cosa que no canvia, de la seva immutabilitat i solidesa.

I sobre el format, una mica més de generositat en les mides potser hagués fet l’obra més lluïda. Ei, potser…
Els full de paper vegetal semblen prou sòlids. En mans dels nostres alumnes aguantaran, oi?
Recomanat a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Les coses que se’n van
Autora i il·lustradora: Beatrice Alemagna
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Combel
40 pàgines
Barcelona, 2019

La “promo” de l’editorial: