concurs

by

«Cesc i Alabert» a l’Ofici d’Educar

Ahir, als «Llibres per somiar» vam presentar Cesc i Alabert, un àlbum per a cicle infantil que ens explica com aquest parell d’amics sempre juguen. Tot el relat és deliciós i, com passa sovint, en Cesc que és la guineu, sempre guanya a l’Alabert, l’os. El final és fantàstic perquè respon a la pregunta: I si guanyar no fos el més important? És un llibre molt divertit sobre l’amistat que forma part d’una trilogia ideal per a nens i nenes de fins a 6 anys.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Cesc i Alabert” la pregunta és :

“A què juguen en Cesc i l’Alabert?”

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 5 de maig.

Al darrer concurs la guanyadora va ser la Joana i s’emporta un exemplar de «En un tancar i obrir d’ulls» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/cesc-i-alabert-de-chris-naylor-ballesteros/audio/1205497

……………………………………………………………

Al mateix programa es va parlar de pors i de que no s’ha de salvar els nens de la por sinó escoltar-la i regular-la.

A “L’ofici d’educar “ es va fer una mena de consultori sobre pors infantils amb la psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia” Elisenda Pascual, autora de “Criar i jugar”, i amb la psicòloga clínica Roser Batalla.

Amb les preguntes de l’Elisabet Pedrosa, es va parlar de com podem acompanyar la por als monstres, a la foscor, a dormir, als lladres, a la mort o a dormir fora de casa, a aprofundir en la reina de les pors (la por de la nit), a no projectar les nostres pors als fills i també es van donar recursos per expressar la por i regular-la.

Podeu sentir tot el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/no-sha-de-salvar-els-nens-de-la-por-sino-escoltar-la-i-regular-la/audio/1205499

by

«En un tancar i obrir d’ulls» a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar un poemari per a joves, aprofitant que tenim aquí mateix la Diada de Sant Jordi, la primavera esclatant per tot arreu i l’ambient festiu que convida a la poesia.

Vam llegir alguns poemes i vam conversar sobre aquesta forma particular d’escriure poemes que es coneix com a tanka (té una sonoritat semblant a la del títol) .

Al web de l’editorial podem llegir que l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit…

Un dels bells poemes que podreu llegir és aquest Nits

Mentre em llegeixes
un conte, les paraules
tendres em gronxen.
A poc a poc s’esfuma
la teva veu. M’adormo.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “En un tancar i obrir d’ulls” demanem que:

Digueu una paraula que rimi amb «mirada»

Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 21 d’abril.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Alba (8 anys) i s’emporta un exemplar de «Burundi» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/en-un-tancar-i-obrir-dulls-de-montse-maestre/audio/1204052

by

«Patina» a L’Ofici d’Educar

El passat diumenge, 31 de desembre, vam presentar la novel·la Patina, de Jason Reynolds. És la segona història d’una tetralogia de la que ja vam presentar Ghost. De moment, de les tres que s’han traduït, és la més rodona, al meu entendre, i la més potent. Explica la vida d’una noia, la Patina —Patty— que és la més ràpida de l’equip d’atletisme. La seva vida es complica quan, després de la mort del pare i la malaltia de la mare, han d’anar a viure. Ella i sa germana, a casa del seu oncle i la seva parella.

Però el canvi de casa li comportarà canvis de tota mena, especialment un canvi de barri i d’escola. Així d’una escola pública mixta una privada elitista només de noies on haurà de suportar les burles de les noies “pijes”.

Mentrestant, la temporada d’atletisme continua, i l’entrenador, en veure com és de competitiva, la tria per a l’equip de relleus.

Un llibre preciós que ens parla de de classisme i racisme mitjançant la vida d’una jove que busca la pròpia pau mentre aprèn a treballar en equip.

El llibre està editat per Sembra Llibres, té 188 pàgines i es de molt bon llegir. Enganxa.

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Patina” és:

Quin esport pràctica la Patina?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 7 de gener.

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/patina-de-jason-reynolds/audio/1191904/

………………………………………..

I al mateix programa, triar un joc o una joguina per a un nen o una nena és un acte d’amor, de consciència i de sentit comú, defensa Imma Marín, experta en jocs i joguines, creadora de Marinva i autora de “Jugar”: un extens inventari de jocs i joguines. La majoria de nens i nenes tenen més joguines de les que necessiten, i l’excés de joguines mata les ganes de jugar, afirma l’experta. Imma Marín ens dona, a “L’ofici d’educar”, criteris per triar amb consciència jocs i joguines. I també consells pràctics per fer la carta als Reis.

Podeu sentir tot el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/criteris-per-triar-amb-consciencia-jocs-i-joguines/audio/1191907/

by

«Trucada perduda» a L’Ofici d’Educar

Ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la gràfica, basada en uns fets reals que van passar l’estiu del 2011, quan es va produir una massacre on van morir 77 persones, la majoria joves i adolescents. Potser recordareu els fets perquè queden en la nostra memòria com ho van ser els atemptats de Nova York o la Rambla de Barcelona. Són fets que no s’entenen i creen un trauma col·lectiu però sobretot fan aflorar molta por a l’entorn del lloc on han succeïts els fets.

La novel·la se centra en dues noies, la Rebekka i la Fariba, quan un mes després del dia dels assassinats comencen l’Institut. És un encert haver triat aquests personatges adolescents perquè de sobte, com els va passar a la resta de joves noruecs, es van adonar que l’amenaça era real, tenia nom i cognoms i, a més, era un dels seus. La seva vida tranquil·la i segura va quedar esmicolada i cadascú va començar a veure la realitat de forma diferent.

«Trucada perduda» va de por, de malestar, de veure com els esdeveniments socials i globals ens poden bloquejar (com la pandèmia, per exemple) i ens fan entomar la vida amb sentiments contradictoris. El títol fa referència a les trucades sense resposta que van enviar els familiars als nois que estaven de campaments, en el moment del tiroteig.

Una gran novel·la recomanada a partir dels 15 anys.

A la contracoberta llegim:
Un mes després del 22 de juliol, la Rebekka i la Fariba comencen l’institut. La Fariba s’apunta a la Lliga de Joves Laboristes i la Rebekka intenta participar en la revista, conèixer millor en Daniel, el dels cabells arrissats, anar a les festes i seguir el ritme dels estudis i dels amics. Però̀ el problema és que la Rebekka no pot deixar de pensar mai en el que ha passat.

Coma cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «A la vora» la Maite Rillo. L’ Enhorabona!

Per a participar al concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “TRUCADA PERDUDA” cal contestar la pregunta següent:

A QUIN PAÍS VAN PASSAR ELS FETS QUE S’EXPLIQUEN EN AQUESTA NOVEL·LA GRÀFICA?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de desembre.

………………………………………….

En el mateix programa s’ha parlat de les emocions que activen l’aprenentatge i combaten l’abandonament escolar i s’han explicat les claus per entendre com funcionen les emocions en l’etapa formativa.
Són les emocions epistèmiques. Són essencials, sobretot les positives, perquè asseguren l’aprenentatge i són una arma contra la desafecció escolar, les drogues i la delinqüència.

Fins a quin punt sentir-se estimat o meravellat activa l’aprenentatge? I el bullying o l’avorriment desactiven les ganes d’aprendre?

A “L’ofici d’educar” hem tingut com a convidats i experts en el tema a Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, l’Anna Carpena, referent en educació emocional, mestra i autora de “La empatía es possible. Educación emocional para una sociedad empàtica”, l’Anna Comas, mestra que ha estat directora de l’escola La Maquinista, i la doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Anna Forés. Tots ells han parlat amb saviesa i el resultat és un programa que val molt la pena.

Podeu sentir-lo tot sencer, entrant al web de l’Ofici d’Educar o clicant a:
https://www.ccma.cat/3cat/les-emocions-que-activen-laprenentatge-i-combaten-labandonament-escolar/audio/1190128/

by

«A la vora» a L’Ofici d’Educar

Ahir, a Catalunya Ràdio vam presentar el llibre «A la vora», un dels més rellevants que han aparegut en els darrers mesos.

Té diferents parts ben diferenciades:

A la primera se’ns presenta la trobada, l’aproximació que fan dues noies de deu anys quan una d’elles, la Francisca, de família benestant, arriba a la casa d’estiueig i allà coneix l’Antonia que té la mateixa edat i viu a l’altra banda de la bardissa, juntament amb seva mare que és qui fa de masovera, si és pot dir així, i cuida del jardí i la casa de la família de la Francesca.

La segona part ens mostra els dies següents i com “cada dia era una nova aventura” amb les dues noies jugant a tota mena de jocs i explicant-se secrets. És quan s’arriba a una doble pàgina que és l’expressió màxima d’amistat i de llibertat.

La tercera part es centra quan les dues noies fan la celebració del seu aniversari i ens mostra de quina forma tan diferent celebren una i altra la seva festa.

A partir d’aquest moment, la vida d’ambdues noies se separa i anem veient com passen els anys per a una i per a l’altra. Amb uns detalls delicats i significatius.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre. Són preguntes fàcils i només cal escoltar el podcast per encertar-la. Després, podeu enviar un correu electrònic amb la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 26 de novembre. Entre els participants farem el sorteig i algú s’endurà el llibre en qüestió, gentilesa de l’editorial Ekaré.

La pregunta per participar el concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “A LA VORA” és:

A QUINA ÈPOCA DE L’ANY SE SITUA EL RELAT?

I la guanyadora del darrer concurs s’emporta el llibre «dos per a mi, un per a tu» és l’Imma Palahí. L’Enhorabona!

El podcast de la secció “llibres per somiar”:

https://www.ccma.cat/3cat/a-la-vora-dalfredo-soderguit/audio/1188642/

I al mateix programa es va parlar de com criar un fill o filla sense ser parella.
Creix l’interès per altres formes de “fer família”, com la coparentalitat: parelles no sentimentals unides per la voluntat de tenir un fill que sumen esforços per compartir la criança des de l’amistat i la complicitat.

Hi van parlar dels pros i contres de la coparentalitat la Carme Balaguer, antropòloga i creadora de copaternitat.com; la Bruna Álvarez, antropòloga del grup de recerca AFIN de la UAB, i la psicòloga Sílvia Guillamon.

Podeu escoltar el programa clicant a l’enllaç:
https://www.ccma.cat/3cat/criar-un-fill-o-filla-sense-ser-parella-una-modalitat-a-lalca/audio/1188630/

by

«Dos per a mi, un per a tu», a l’Ofici d’Educar

Ahir, als llibres per somiar vam presentar aquest àlbum per a infants de tres a sis anys. Com estem en temps de tardor i malgrat no hi hagi bolets als boscos de Catalunya, ens va semblar adient per aquestes dates.

El llibre explica que l’ossa gran troba tres bolets al bosc i els porta a la casa que comparteix amb en Mostela. Aquest es posa molt content i cuina els bolets amb sal, pebre i tot el que calgui. Quan porten els bolets a taula, l’ossa comença a repartir: «Un per a tu i un per a mi. I un altre per a mi. És el més just. Jo soc grossa, necessito menjar més.»

La mostela s’enfada perquè opina que ella és petita i ha de créixer i el segon bolet ha de ser per a ella. I comença una discussió sobre qui s’ha de menjar el bolet. Ambdós tenen les seves raons i no es posen d’acord. Tots dos argumenten el perquè s’han de menjar el tercer bolet i tos dos sembla que tenen dret a menjar-se el bolet.

Hi ha molts detalls que ajuden a comprendre millor què està passant: les estovalles que es van arrugant, o la guineu apareix discretament per la banda superior esquerra i veiem com es va atansant allà on dinen els protagonistes.

I , com sempre, fem una pregunta relacionada per participar el concurs de “Llibres per somiar” i entre els qui participin farem un sorteig i regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial. En aquest cas, de HarperKids.
La pregunta en qüestió és:

Qui es menja el tercer bolet?

Podeu enviar un correu amb la resposta a loficideducar@ccma.cat fins diumenge 12 de novembre i entrareu al sorteig del llibre.

La guanyadora de l’anterior concurs, del llibre «MEMENTO MORI» és la Rosa Maria Vila. L’ Enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/dos-per-a-tu-un-per-a-tu-de-jorg-muhle/audio/1187157/

Si teniu ocasió, feu una visita al web del programa i veureu els canvis. Ha quedat xulíssim! Cliqueu a:

https://www.ccma.cat/3cat/lofici-deducar/

i també podeu escoltar el programa sencer que va sobre “Com recuperar el desig sexual de la parella amb fills?

Amb l’arribada dels fills falta temps, s’acumula el cansament i apareixen nous rols i responsabilitats, i cau en picat el desig sexual. Gairebé la meitat de la població creu que les seves relacions sexuals empitjoren després de tenir criatures; el desig sexual disminueix un 61% en les dones i un 30% en els homes. Com es pot recuperar la intimitat, la connexió i la sexualitat amb la parella amb fills? En parlem a “L’ofici d’educar” amb les psicòlogues, sexòlogues i terapeutes de parella Marina Castro i Montse Iserte; la sexòloga Sonia Encinas, autora de “Feminidad salvaje”, i el psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodes. El Sergi Vives ens explicarà com aconsegueixen trobar un moment per “fer-ho” sent pares de bessones.

Podeu seguir el programa clicant a :

https://www.ccma.cat/3cat/5-trucs-per-recuperar-el-desig-sexual-de-la-parella-amb-fills/audio/1187138/

by

«Memento mori» a l’Ofici d’Educar

Aprofitant que aviat serà Tots Sants i a casa i a l’escola s’explicaran contes de por i es parlarà de la vida i la mort, ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquest llibre que ens mostra un diàleg entre un nen i la seva mare parlant sobre aquest tema.

A “Memento mori” trobem franquesa però també hi ha humor, un humor que ve donat per com estan il·lustrades les pàgines, combinant els colors llampants i vius amb les ombres que van planant per tot arreu i representant allò que és mort.

Es tracta d’un diàleg entre una mare i el seu fill l seu fill des que surt de l’escola i van cap a casa. L’infant pregunta quines coses poden morir i la mare li contesta que el foc, el sol, l’amor i l’amistat poden morir.
Després insisteix i vol saber si Tot el que viu mor? i la mare respon de nou de manera general. Sí, diu, les flors, les mosques, els arbres, els planetes, les galàxies, les bactèries, tot el que està viu mor.

Però el nen insisteix per tercera vegada i la mare es gira i contesta: Els humans.

A partir d’aquest moment, la conversa va essent i més profunda i filosòfica. Parlen de l’alternança entre la vida i la mort, la desaparició, el que ens queda en el record. És una conversa poderosa sobre l’existència, l’universal, la desaparició, l’infinit, la pèrdua.

La pregunta per participar el concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “Memento Mori” és:

Qui va inventar la mort?

Podeu enviar un correu amb la resposta a loficideducar@ccma.cat fins diumenge 29 d’octubre i entrareu al sorteig del llibre.

Al darrer concurs, en Lluc González va ser el guanyador del concurs i s’emporta «El bandit i les bessones Mataquin». L’ Enhorabona!

El podcast de la secció:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/memento-mori-daurore-petit/audio/1185597/

…………………………………..

Al mateix programa es va parlar de divorci i és un tema que dóna per a tres programes o més, per la seva complexitat i per les múltiples circumstàncies que envolten cada cas. Us recomanem que llegiu l’excel·lent resum que ha fet l’Elisabet Pedrosa. El podeu trobar clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/5-idees-claus-per-a-un-divorci-conscient/noticia/3255996/

by

«El bandit i les bessones Mataquín» a l’Ofici d’Educar

Als “llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la que ens parla de com l’estiu del 1927 l’illa de Samala va ser l’escenari d’un dels segrests més curiosos de la història. Paula Mataquín, una nena d’onze anys neboda de la marquesa de Carabàs, va desaparèixer durant la revetlla de Sant Joan. Darrere d’aquest succés hi havia el bandit Grigori Mihailovitx. La història hauria quedat en l’oblit si no fos perquè a les golfes del Palau de Carabàs es va trobar una capsa amb informes policials del cas, diaris, cartes, rebuts, tiquets… Gràcies a tota aquesta documentació, ara podem conèixer amb tota mena de detalls què van viure exactament les bessones Mataquín.

Es tracta d’un divertit llibre escrit en forma de pistes que ens condueixen a la resolució d’un segrest. No cal ni dir que el llibre té un final feliç i que empattizarem amb el bandit Grigori.

Una lectura ideal per als infants a partir de deu anys. És un dels tres llibre que opten al premi Atrapallibres d’enguany.

I la pregunta del Concurs dels llibres per somiar és:

Quin l’instrument musical toca el bandit a la bessona Paula quan està segrestada?

Podeu enviar un correu amb la resposta a loficideducar@ccma.cat fins diumenge 15 d’octubre i entrareu al sorteix del llibre.

Al darrer concurs, la Patricia Escober va resultar guanyadora i s’emporta el llibre “Tortuga versus llebre, la revenja“. L’Enhorabona!

El podcast de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-bandit-i-les-bessones-mataquin-doriol-canosa/audio/1184126/

……………

Al mateix programa es va parlar dels infants que necessiten cures pal·liatives pediàtriques


Tres mil infants necessitarien cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya, però l’any passat només en van rebre prop de nou-cents. El diagnòstic d’una malaltia greu infantil que amenaça o limita la vida de manera crònica és un tsunami per a una família, que ha d’assumir el rol de cuidadors 24 hores al dia, i que s’enfronta a un fet antinatural i devastador, com és la mort d’un fill o filla.

A “L’ofici d’educar” van parlar en Sergi Navarro, pediatre, responsable de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l’Hospital de Sant Joan de Déu i coordinador de les cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya, l’ Anna Varderi, llicenciada en Psicologia i gerent de la Fundació Enriqueta Villavecchia i la Gemma Gómez, infermera de la Unitat de Pal·liatius Pediàtrics de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.
Podeu escoltar el programa al podcast següent:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/palliatius-pediatrics-treballem-perque-el-final-vida-de-linfant-sigui-com-mes-ple-de-vida-millor/audio/1184128/

by

«Tortuga vs Llebre. La revenja» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar aquest àlbum molt ben escrit i il·lustrat per en David Pintor.

La faula de la llebre i la tortuga té diverses variants i, en aquest conte, l’autor juga de manera enginyosa amb l’inici d’Isop i ho acaba de manera similar a una de les diverses variants que proposava La Fontaine. Entremig, afegeix diverses possibilitats que ens fan riure molt veient l’enginy de la tortuga, i com la llebre a cada fracàs s’enfada més.

La idea principal girà la voltant de la pregunta: Què passaria si la llebre no es quedés adormida?

Les primeres pàgines mostren la faula clàssica (la cursa, la llebre dormint i l’arribada de la tortuga al final, la primera) A partir d’aquí, la llebre demana una revenja, una segona cursa. La tortuga se les empesca per tornar a guanyar i encara faran una tercera, una quarta, una cinquena, etc.

El detall del barret vermell al cap de la tortuga és la clau de tot plegat.

A Catalunya tenim diferents cicles d’animals en els quals l’astúcia sempre guanya a la força. El més conegut potser és el de la guineu i el llop.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre. Són preguntes fàcils i només cal escoltar el podcast per encertar-la. Després, podeu enviar un correu electrònic amb la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 1 d’octubre. Entre els participants farem el sorteig i algú s’endurà el llibre en qüestió, gentilesa de l’editorial Kalandraka.

La pregunta del llibre “Tortuga contra Llebre. LA REVENJA” és:

Qui guanya la cursa, la tortuga o la llebre?

I la guanyadora del darrer concurs s’emporta el llibre «La meravellosa granja d’en McBroom». És la Laura Lagunas. L’enhorabona!

El podcast de la secció “llibres per somiar”: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/tortuga-versus-llebre-la-revenja-de-david-pintor/audio/1182657/

by

«La meravellosa granja d’en McBroom» a l’Ofici d’Educar

Diumenge vam començar la desena temporada de l’Ofici d’Educar a Catalunya ràdio. Estic content perquè serà la vuitena temporada en que podrem presentar alguns bons títols de literatura infantil i juvenil. Com que és la desena, ja podeu imaginar que farem alguna festa per celebrar-ho. Us avisarem en el seu moment.

Per començar la temporada vam presentar “la meravellosa granja d’en McBroom” un llibre reeditat per Blackie Books que havíem llegit en castellà a l’escola fa molts anys, en la publicació d’Alfaguara.

La novel·la, té quatre capítols i és una bona manera d’iniciar en la lectura d’aventures a l’alumnat a partir de quart de primària.

En McBroom explica en primera persona com després d’abandonar la residència a Connecticut s’han instal·lat a la nova finca d’Iowa, però abans de començar a gaudir-ne amb tranquil·litat es troben amb un incòmode problema, un veí, el senyor Jones, intenta recuperar el terreny que els va vendre per compensar els escassos rendiments de les seves males terres. No serà l’únic inconvenient a què s’enfrontin. Els vendavals propis de la zona, que provoquen insòlites situacions, els atacs que les llagostes atretes per l’olor de les panotxes i, fins i tot, la presència de fantasmes són altres assumptes amb que es trobaran.

Com que era una lectura que havíem fet amb la meva néta, la vam convidar a compartir la gravació i conèixer els estudis de Cat Ràdio. Per això la veieu a la fotografia aguantant una albergínia i l’exemplar d’Alfaguara.

Com sempre, vam fer una pregunta relacionada amb el contingut de la novel·la per participar al concurs i, si teniu sort, endur-vos l’exemplar, regal de l’editorial.

La pregunta sobre el llibre “La meravellosa granja d’en McBroom” és:

Quants fills té en McBroom?

I també vam anunciar el guanyador del darrer llibre de la passada temporada «Te de maduixa la cau del teixó»: En Julen Domínguez. L’enhorabona!

Podeu tornat a escoltar la secció clicant al podcast següent:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-meravellosa-granja-den-mcbroom-de-sid-flesihman/audio/1181221/

……………………………………………..

Al mateix programa es va parlar sobre lectura i perquè un de cada set infants finalitza la primària a Catalunya amb un baix nivell de comprensió lectora i amb risc de patir fracàs escolar

Hi van participar la Marta López, directora del programa Lecxit de la Fundació Bofill, la Mar Esteve Ràfols, doctora en Pedagogia i autora de “L’escola, casa de lectura” i l’Héctor Ruiz, investigador i divulgador científic, autor de “Com aprenem?”

Us apunto resumides les deu idees que van desenvolupar. Però podeu llegir l’article ampliat que ha escrit l’Elisabet Pedrosa al web de Catalunya ràdio, clicant a https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/deu-estrategies-per-combatre-la-baixa-comprensio-lectora/noticia/3248555/

1a. Fomentar l’aprenentatge tècnic de la comprensió lectora
La comprensió lectora depèn bàsicament de la capacitat de descodificar de manera fluida el llenguatge escrit i convertir-ho en el seu equivalent oral. I depèn també de la capacitat d’entendre el missatge, la comprensió lingüística, que depèn dels propis coneixements i que l’escola ajuda a compensar, argumenta Héctor Ruiz.
Per aconseguir-ho, s’han d’entrenar una sèrie d’habilitats prelectores: comprendre que la llengua oral està formada per un nombre finit de sons, separar-los, manipular-los i casar-los amb els símbols: la consciència fonològica per a alguns infants és òbvia, però per a d’altres no ho és, apunta l’investigador.

2a. Que ningú es quedi enrere
Calen recursos més individualitzats per als infants i centres que ho necessiten. Hi ha una bretxa en la comprensió lectora de 50 punts, fet que suposa un curs de diferència, entre els centres de màxima complexitat i els que no ho són, explica Marta López.

3a. Millorar la transferència entre la comunitat científica i la comunitat educativa
La majoria de nens aprenen a llegir i escriure, fem el que fem, mentre que un terç dels alumnes es queda enrere si no optem per mètodes realment eficaços, explica Héctor Ruiz.

4a. Potenciar l’oralitat en tot el procés educatiu
A educació infantil ha de ser molt rellevant el llenguatge oral, perquè és la base de tota l’educació posterior, puntualitza la pedagoga Mar Esteve. Als infants nouvinguts se’ls posa a llegir quan la part del llenguatge oral encara no està assolida ni segura, lamenta la pedagoga.

5a. Testimoniar amb la lectura
Una manera de començar a llegir és que algú davant teu llegeixi, sigui un model, per entendre què vol dir llegir, apunta Mar Esteve. Hi ha infants que dominen la descodificació i no tenen l’hàbit lector.

6a. Crear vincle. Programa Lecxit
Al programa Lecxit els arriben infants que viuen la lectura com un espai de judici en què, si s’equivoquen, seran penalitzats, reconeix Marta López, directora del projecte.

7a. L’escola, casa de lectura
Que l’escola sigui una invitació constant a la lectura: temps i espai per llegir a l’escola i construir un sentit de la lectura, demana la pedagoga Mar Esteve. Unes biblioteques escolars ben dotades i amb unes bibliotecàries que facin una bona prescripció lectora, demana el professor Gerard Furest, que alerta que en els últims cursos s’han tancat biblioteques escolars.

8a. Millorar la formació docent
Mestres i professors motivats que, al seu torn, hagin estat ben formats en comprensió lectora, demana el professor i filòleg Gerard Furest. L’objectiu és ensenyar a llegir de la manera més efectiva i adaptada a cada infant, ens recorda Héctor Ruiz.

9a. Aprendre a llegir sense tecnologia
La tecnologia no és el mitjà més adequat per aprendre a llegir, i només quan es domina la competència lectora, es pot treballar una competència digital sana.

10a. La comprensió lectora, una responsabilitat de tots
La comprensió lectora és responsabilitat de tots, conclouen els experts: l’escola, els mitjans, la societat, les famílies i sobretot de l’administració al capdavant.