La lliçó d’en Madani

Fa vuit anys, l’editorial Bárbara Fiore va publicar un llibre basat en la vida d’en Matthias Sindelar, aquell jugador de futbol que va ser assassinat pels nazis per culpa de la seva actitud durant un partit entre Àustria, el seu país, i Alemanya. Abans de jugar es deia que Àustria s’havia de deixar guanyar per escenificar la submissió i fer ostensible la supremacia alemanya. Però no va anar així…

L’esport reflecteix sovint el que és la vida i com que té tants i tants seguidors és un bon lloc per deixar anar els missatges. Ho veiem amb les actituds homofòbiques i racistes que se senten darrerament a les graderies dels estadis. Tot plegat, molt lamentable, però que no deixa de ser una explicació de com som. Per aquest motiu, que la literatura infantil expliqui accions emotives, solidàries o combatives emprant el paral·lelisme o la metàfora futbolera resulta cada vegada més habitual. De vegades, amb poca gràcia però en altres ocasions amb molt d’encert.

Un dels elements simbòlics dels jugadors són les botes (en aquest blog en vam parlar el mes de març amb la novel·la gràfica “Toni o como aconseguir las Ronaldo Flash”, recordeu?)

Aquest dies he trobat un altre exemple molt inspirador i que m’ha semblat genial. Es titula «la millor jugada d’en Madani» i l’autor, en Fran Pintadera, es val del futbol per narrar-nos una acció molt bonica i emotiva.

Explica la història d’un equip de nois que tenen un gran jugador, en Madani, que es molt estimat. El veieu a la coberta amb una capsa a la ma, envoltat dels seus companys com si estiguessin fent-se la foto protocol·lària de l’inici de partit. Tots somriuen i semblen feliços. Fixeu-vos amb els peus d’en Madani. Juga descalç perquè no té diners per comprar-se unes botes. Aquesta és la clau del relat.

Feu-li una ullada a aquest àlbum il·lustrat i doneu-li una oportunitat perquè segur que us portarà a reflexions molt potents amb els vostres alumnes.

La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha sabut trobar el punt perfecte per fer un relat atemporal, amb unes il·lustracions que plasmen la vida d’un barri humil, amb personatges entranyables. Empra el gouache i els llapis de colors.

A la contracoberta llegim:

Al barri no s’havia vist mai un futbol com el d’en Madani. Des que va arribar, els partits dels dissabtes són molt millors i els regatejos i els gols del nou jugador es continuen comentant al llarg de tota la setmana. Però la seva millor jugada encara està per arribar.
Una emocionant història en què guanyen la determinació i l’afecte.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: La millor jugada d’en Madani
Autor: Fran Pintadera
Il·lustradora: Raquel catalina
Traductor: Matías Adam
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

«Los distintos»: una guerra, dos germans i una diàspora

Ekaré és una editorial que té en el seu catàleg libres molt potents, amb contingut social i que ens fan reflexionar: «Els capibares», per exemple, és una delícia que ens interpel·la i ens colpeix.

L’últim que he llegit d’Ekaré també m’ha emocionat. Es titula «Los distintos» i d’entrada ja em tenia el cor robat per dos motius: Perquè les il·lustracions són de l’Eva Sánchez (de qui parlaré els propers dies) i perquè la primera part de la narració se situa al País Valencià.

Comença amb el pare de dos nens marxant del país per culpa de la guerra civil, o millor, perquè ell és un «rojo», la guerra ha acabat i està en el bàndol dels que han perdut. Aquesta presentació ja m’ha tocat perquè a la família vam viure quelcom de semblant. Recordo que mon pare m’explicava que va néixer a França perquè els meus avis van sortir del poble sense saber on anaven i allà van trobar acolliment i feina. El meu pare i la seva germana van viure força anys a França fins que van tornar al poble, a la província de Castelló. Podeu imaginar com he entès el relat.

De què va “Los distintos”?
És el relat de dos germans, Paquito i Socorro, que han d’amagar la identitat del pare, malviure com poden en un poblet controlat pels falangistes i patint gana i les mirades de veïns i companys d’escola.

El relat combina capítols amb la veu narrativa del nen i la nena. Venen marcats pel color del títol i la lletra capital. Està basat en uns fets reals, la qual cosa afegeix interès a la història d’aquests dos germans. Les il·lustracions són efectives i complementen i acompanyen la narració de manera fluida.

Hi ha final feliç. Els germans i la mare es retrobaran amb el pare en un altre país, iniciant una nova vida.

Lectura molt recomanable per a cicle superior de primària. Pot obrir un debat força ric i endinsar els infants en un dels episodis més dramàtics del nostre país.

LES DADES:
Títol: Los distintos
Autora: Mónica Montañés
Il·lustradora: Eva Sánchez
Editorial: Ekaré
Pàgines: 52
Barcelona, 2020

Podeu veure el vídeo de presentació, amb nombroses opinions d’expertes i també de l’autora i l’il·lustradora. És una mica llarg però val la pena. El trobareu a: http://www.ekare.com/ekare/los-distintos/

“Astronautas” a l’Ofici d’Educar

Ahir a “L’ofici d’educar”, vam parlar de llibre “Astronautas. Bitácora de un viaje espacial”, de Chang-hoon Jung, un llibre de coneixements publicat per Ekaré.

“Astronautas” ens mostra el viatge de tres nois a l’estació orbital, la fascinació que suposa veure la Terra des de l’espai i imaginar-se quines sensacions senten els astronautes amb la ingravidesa, i també veurem com s’ho fan a l’estació per dutxar-se, menjar, dormir, quins experiments fan allà dalt i quins perills els esperen quan fan una passejada espacial.

Una bona lectura per a infants de cicle mitjà i per a afeccionats a l’astronomia i els viatges espacials.

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/astronautas-de-chang-hoon-jung/audio/1097649/

I, com sempre, fem una pregunta sobre el llibre. Entre els participants farem un sorteig i al guanyador li regalarem el llibre en qüestió. Aquesta setmana la pregunta del concurs és:

Amb què escriuen els astronautes quan són a l’espai?

Les respostes per correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge i podeu guanyar un exemplar del llibre “Astronautas”.

En el darrer concurs del llibre “El primer cas”, els guanyadors han estat la Cristina i el seu fill Marc. L’enhorabona!

El programa d’ahir va estar dedicat als libres que han escrit mestres i professors fora de sèrie que afavoreixen l’esperit crític i la creativitat. Es van presentar cinc assajos i memòries de docents que entenen l’educació com un desafiament per aprendre i créixer com a persones. Ho podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/llibres-de-profes-fora-de-serie-que-afavoreixen-lesperit-critic-i-la-creativitat/noticia/3089905/

La propera setmana, el diumenge 18, dedicarem tot el programa a presentar llibreters i llibreteres que ens recomanaran bones lectures de cara a Sant Jordi.

L’oficial Correa i Glòria, amics i companys de feina

De vegades visita l’escola un guàrdia urbà o un mosso que informa als nois i noies sobre com s’ha de comportar. Expliquen normes de circulació i, amb els grans, alerten sobre què cal fer davant d’alguna acció d’assetjament o similar. Els infants solen quedar-se amb aspectes més curiosos com la gorra i pregunten per la pistola, pels malfactors i altres qüestions.

Un llibre que explica aquesta situació de visita d’un urbà a l’escola és «El oficial Correa y Gloria», un clàssic que va ser mereixedor de la medalla Caldecott fa molts anys i que, ara, l’editorial Ekaré ha tornat a recuperar.

A la portada de «El oficial Correa y Gloria» veiem al guàrdia amb el seu bigotet, la xapa de xèrif al pit, la llibreta de notes a la mà i una insígnia que és el dibuix d’una pell de plàtan ratllada a la màniga de la camisa.

La feina del oficial Correa és explicar les normes de seguretat però resulta tan avorrit que els nois s’adormen.


Un dia, li assignen un company, un gos policia anomenat Glòria i, a partir d’aquest moment, les coses canvien de manera radical. Els infants estan atents, riuen i aplaudeixen. Per què? Perquè la gossa que està al seu darrera dramatitza, sense que ell ho vegi, les consignes. La Glòria imita les terribles conseqüències de no fer cas a les normes que s’expliquen. Per exemple, la veiem saltant quan l’oficial diu “no hi deixis mai una xinxeta a la cadira on algú es pugui asseure” o amb els pèls electritzats quan diu “no vagis a nedar durant una tempesta elèctrica”, etc.


La demanda de visites es multiplica i totes les escoles volen que l’oficial Correa i Glòria vagin a fer les seves explicacions. Però, un cert dia, una cadena de televisió grava la rutina còmica i quan, al vespre, el guàrdia ho veu a la tele, s’adona que el mèrit no és seu i es deprimeix.

Bé, el que passa a continuació és genial perquè té una moralina que tanca el relat amb la norma de seguretat 101.

La història que ha bastit Peggy Rathmann (recordeu el seu altre best-seller “Buenas noches, Gorila”) ens parla del treball en equip. Allò que destaca són unes il·lustracions que ens recorden els dibuixos animats, amb una paleta de colors molt vibrant i un traç molt sòlid.

Lectura per fer en veu alta. Recomanada per a infants entre 4 i 8 anys.
No us perdeu les guardes. Són formidables.
De ben segur que la lectura d’aquest àlbum us farà venir al cap nombroses propostes plàstiques.

LES DADES:
Títol: El oficial Correa y Gloria
Autora: Peggy Rathmann
Il·lustradora: Peggy Rathmann
Traductora: Teresa Mlawer
Editoral: Ekaré
Pàgines: 36
Barcelona, 2021

Felicitats, Michael Rosen!

Aquest 2021 celebrarem els 75 anys del naixement d’un dels autors anglesos més prestigiosos: En Michael Rosen. Té més de 140 obres infantils publicades i estaria bé que a les escoles el coneguéssim i llegíssim els seus llibres. Podeu començar remenant (trastejant, com diu una amiga) el seu lloc web perquè és formidable. Allà hi trobareu tota la informació sobre els seus libres, la seva vida, els seus vídeos, i molt més. Un web Imprescindible per conèixer aquest magnífic autor. Cliqueu a:

https://www.michaelrosen.co.uk/

Potser l’àlbum que li ha donat més alegries i l’ha fet popular és «Anem a caçar un ós» on s’explica una història d’anada i tornada. A la portada veiem un pare (bé, hi ha qui opina que és el germà gran) i els seus quatre fills.


Decideixen anar a caçar un ós. Se senten valents i forts i emprenen un viatge fins a la cova de l’ós. Caminen sense descans i pel camí van travessant llocs i paisatges diversos. Primer un camp d’herba, després un profund riu, un fangar, un bosc, una tempesta de vent i neu i al final arriben davant la cova. La cova és fosca i profunda… Entren i es troben l’ós. Un ós enorme que comença a perseguir-los. Tornen a casa corrent, esperitats, seguint el mateix camí, en sentit invers i, en arribar s’aixopluguen sota el cobrellit fins que se’ls passa l’ensurt i l’ós torna a la seva cova.
És un llibre joc, amb onomatopeies i possibilitat de cantar les frases que es repeteixen en cada escenari.

Podeu veure a en Michael Rosen explicant aquest conte amb el seu estil fresc, divertit i encomanadís, a continuació:

Hi ha un joc que permet recrear el conte. És una mena de “Joc de l’oca” i resulta divertit quan al final arribes a la cova perquè llavors has de tornar abans que l’ós. Tires dos daus i l’ós un però, alerta! Vés que no t’alcanci!

LES DADES
Títol: Anem a caçar un ós
Autor: Michael Rosen
Il·Lustradora: Helen Oxenbury
Editorial: Ekaré
Pàgines: 36
Barcelona, 2013

«Astronautas», un passeig per l’estació espacial

¡Nos vamos de viaje a la estación espacial!
Estaremos unos días en el espacio exterior.
Vamos a ser astronautas y descubrir
cómo es el universo.
¡Bruuum!
El gran cohete que lleva la astronave despega.
Vuela a toda velocidad para alejarse de la Tierra.
¿Cómo se verá el espacio exterior?

Amb aquestes primeres frases, ja podeu entendre de què va “Astronautas. Bitácora de un viaje espacial”. Es un dels temes preferits dels infants, com ho són “els dinosaures”, per exemple.

Llibres que parlin d’altres mons, d’astronomia, de viatges per l’espai, n’hi ha molts i de molt bons. Tenim els clàssics de ficció com «Objectiu: La Lluna» o «El Petit Príncep», i els no tan clàssics com «Papá, consígueme la Luna», «Antípodas», «A què fa gust la Lluna? » «La señora regañona», «L’home de la Lluna», «L’astrònom», «Petita quitxé», etc.

Pel que fa als llibres de coneixements, la relació és més extensa però més limitada en contingut. De fet, molts expliquen el mateix amb fotografies o il·lustracions més o menys boniques.

L’Univers és un bon tema per tractar-lo a l’escola, des de diversos angles (des de la poesia, la ciència, la geografia, la música, la matemàtica, etc.)

Un dels darrers llibres sobre aquest tema i que m’ha agradat força és «Astronautas. Bitácora de un viaje espacial» i ens mostra la fascinació que suposa veure la Terra des de l’espai i imaginar quines sensacions senten els astronautes amb la ingravidesa. També veurem com s’ho fan per dutxar-se, quins experiments fan allà dalt i quins perills els esperen quan fan una passejada espacial.

M’ha agradat la manera de combinar els dibuixos dels tres infants que ens acompanyen en aquesta aventura amb uns esquemes que ens informen de manera científica i entenedora com funciona una estació espacial. Tot amanit amb unes dosis raonables d’humor.

Una bona lectura per a infants de cicle inicial i per a afeccionats a l’astronomia i els viatges espacials.

LES DADES:
títol: Astronautas. Bitácora de un viaje espacial
Autor: Chang-hoon Jung
Il·lustradora: In-kyung Noh
Traductor: Ismael Funes
Editorial: Ekaré
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

 

De vacances amb l’escarabat, les tres formigues, el grill, el centpeus, la papallona i la llagosta

Arriben les vacances i és un bon moment d’anar de viatge amb l’escarabat i tota la seva troupe.
Fa un parell d’anys vam referenciar “Escarabajo en compañía”. Ara volem comentar el segon títol de la sèrie d’aquests insectes entranyables que en Pep Bruno i la Rocío Martínez situen de camí a casa de la llagosta que els espera per gaudir de les vacances, més o menys com estem esperant molts de nosaltres aquests dies.
Escarabajo de vacaciones” situa l’escenari en un viatge que ha de fer l’escarabat amb els seus amics fins a la casa de la llagosta. Amb el grill, el centpeus i les tres formigues inicien un periple des de casa de l’escarabat fins a l’hort que hi ha al final de la vall, a tocar d’un petit rierol. Pel camí trobaran a la papallona, un nou insecte que s’ajuntarà a l’expedició i amb el que compartiran diferents aventures.
El relat està estructurat en cinc capítols que convé llegir seguint l’ordre natural per fer-lo més entenedor. Segueix l’estil “arnoldlobelià” de l’anterior i resulta delicat i entranyable en les converses dels insectes.


Les il·lustracions de la Rocío, molt acolorides, combinen plans panoràmics que ens fan veure la menudesa d’aquestes bestioletes, amb primers plans que ens acosten als detalls que convé mirar i remirar. Hi ha també una mena de joc “buscant a Wally” que consisteix en trobar qui fa les fotografies de l’àlbum. Les veiem a la darrera pàgina i ens obliga a tornar a mirar les il·lustracions.
Un bon relat per als infants de cicle inicial, poètic i que ens convida a conèixer la fauna que tenim al nostre voltant.
Per saber-ne més, podeu entrar al blog d’en Pep Bruno. Hi trobareu anècdotes de com es va gestar aquest llibre.

LES DADES:
Títol: Escarabajo de vacaciones
Autor: Pep Bruno
Il·lustradora: Rocío Martínez
Editorial: Ekaré
Pàgines: 80
Barcelona, 2019
Podeu veure l’issuu que ha preparat l’editorial AQUÍ

Un zoo il·lògic i divertit

Un llibre que crida l’atenció per la portada on es veu un primat aguantant la «i» del títol per transformar un zoològic en un zoo «il·lògic». Els colors pujats de to ajuden a fixar-nos en la imatge. Sembla una tendència que ja hem vist recentment en llibres d’editorials com Baobab, Zahorí o Blackie books, entre d’altres.
També ho havíem vist en llibres infantils provinents de Portugal on es juga amb formes senzilles, com els de Planeta Tangerina.

En aquest cas les imatges i els fons són molt intensos, perquè empren tintes fluorescents, de colors cridaners.
El llibre és divertit i planteja endevinalles una mica boges (il·lògiques, com diu el títol) sobre animals impossibles, jugant a transformar els noms i creant -ne de nous.
Per exemple, si la pregunta és «¿Cuál es el animal que abre puertas?»

La resposta és «el llavestruz».

I així tot. Molt divertit.

A l’escola pot donar molt de joc si es fa quelcom de semblant agafant les propostes que hi ha al final del llibre i mirar d’il·lustrar-les. Se’n poden crear de noves i  també es poden fer en català. No és difícil, crec.
Recomanat a partir de segon de primària.

LES DADES:
Títol: Zooilógico
Autor: Raúl Romero
Il·lustrador: Ramón Paris
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

Un tastet, a continuació:

Imatges extretes del web de l’editorial Ekaré.

La caimana i el joier, una història d’amistat perdurable

«La caimana» és un d’aquells llibres que et canvien per dins. És una història basada en fets reals que ens parla de l’amistat entre un home i un caimà.
Bé, d’aquest tema ja sabem que determinats animals tenen una fidelitat especial envers les persones que els cuiden —recordeu, per exemple, el gos Hachiko— i no és estrany que hi hagi una relació intensa i inalterable en el temps, però d’un rèptil d’aquestes característiques no en recordo cap altre, tot i que de llibres amb cocodrils n’hi ha a cabassos (Finn Hermann, Codrilo, etc.)
A la presentació que en fan els d’Ekaré podem llegir que «El día que Faoro encontró aquel bebé caimán, que cabía en la palma de su mano, lo acarició suavemente y, sin siquiera pensarlo, lo metió en el bolsillo de su camisa. Como tenía la piel algo oscura, le puso el nombre de Negro. Así comienza esta historia, que es también la de una gran amistad, basada en hechos reales, que todavía hoy se recuerda a orillas del río Apure.»
I és això, precisament, una història d’amistat entre un home, el joier José Faoro, i una cria de caimà de només tres dies que es va trobar entre les herbes i canyissars del riu Apure, a Veneçuela.


En Faoro li va posar de nom Negro, pel color de la seva pell, pensant que era mascle però anys més tard va descobrir que era femella. D’aquí el títol.
Diu l’autora que va escriure aquest conte a partir de les converses amb la vídua d’en José Faoro i ens explica que la caimana mai no va atacar ningú ni va donar cap mostra de violència. És una de les coses que sorprèn del llibre perquè quan la caimana es fa gran, molt gran, i juga amb infants penses: ai! que els queixalarà i tindrem un ensurt! Però no.
El relat té un moment espectacular, cap al final, que t’emociona i molt. No ho puc explicar (espoiler) però la llagrimeta està garantida.
En resum: Un llibre per a infants a partir de cicle inicial, amb unes il·lustracions molt alegres, amb molta llum (una llum que recorda als països de l’eterna primavera) i un guió que enganxa, sobretot, perquè sabem del cert que va passar de debò.
Molt recomanable.

LES DADES:
Títol: la caimana
Autora: María Eugenia Manrique
Il·lustrador: Ramón París
Editorial: Ekaré
Mida: 31 x 18 cm
Pàgines: 36
Barcelona, 2019

Imatges extretes del web d’Ekaré.

12a trobada d’il·lustradors

El proper dimarts és la Diada de Sant Jordi. A les escoles, és data assenyalada i a hores d’ara, ja ho tenen tot a punt (els jocs florals, les dramatitzacions, les accions solidàries, etc.) A la tarda, en acabar les classes serà moment de compartir amb la família un passeig per les paradetes i carrers i comprar alguns llibres. Com diuen els argentins, serà el moment de “carretear”.
Si esteu a Barcelona, una de les cites imprescindibles és anar a  la trobada d’il·lustradors que organitzen la llibreria Casa Anita i Ediciones Ekaré, amb el suport de l’Ajuntament de Gràcia. Això és al Pla de Salmerón, a l’inici del carrer Gran de Gràcia.

Nombrosos il·lustradors signaran els llibres que podreu comprar allà mateix a la gran parada que prepara la llibreria.
El cartell d’enguany és obra de l’Anna Aparicio i si voleu consultar els horaris de signatures, cliqueu AQUÍ.