«La composición» vint-i-cinc anys després

Conservo la edició de l’any 2000. Em va trastocar molt perquè em va recordar la meva infantesa. Aquell relat d’Antonio Skarmeta el vam llegir i comentar amb els alumnes de cicle superior però els va costar d’entendre.

Mireu què hi diu:

Pasó una semana, se cayó de puro viejo un árbol de la plaza, el camión de la basura estuvo cinco días sin pasar y las moscas tropezaban en los ojos de la gente, se casó Gustavo Martínez de la casa de enfrente y repartieron así unos pedazos de torta a los vecinos, volvió el jeep y se llevaron preso al profesor Manuel Pedraza, el cura no quiso decir misa el domingo, en el muro de la escuela apareció escrita la palabra “resistencia”, Daniel volvió a jugar fútbol y metió un gol de chilena y otro de palomita, subieron de precio los helados y Matilde Schepp, cuando cumplió nueve años, le pidió a Pedro que le diera un beso en la boca.

I a la pàgina del costat, el mur de l’escola amb la paraula “resistència” i l’arbre caigut.

Corria el curs del 2001-02 quan vam mantenir, a la biblioteca escolar, una conversa complicada però necessària, amb rels alumnes de cicle superior, malgrat que no entenien perquè es van endur presoner al mestre, què significava la paraula resistència o perquè el capellà no va fer missa el diumenge.

Sí, aquest llibre encara el conservo, i no imaginava que els de l’editorial Ekaré, vint-i-cinc anys després, el tornessin a reeditar. Bravo! A més, hi ha un epíleg exquisit on l’editora Verónica Uribe explica com va anar la primera edició i els entrebancs que hi van trobar. També és molt instructiu el relat de com l’Alfonso Ruano es va fer càrrec de la part gràfica.

De què va el llibre?

És una història fictícia però diria que amb molt de realitat. Explica uns moments de la vida d’un nen xilè que descobreix la duresa de la dictadura de Pinochet als anys 70. Al noi li agrada jugar a futbol i un dia, mentre està jugant amb els seus amics, veu amb sorpresa que ningú no acudeix a abraçar-lo pel gol que acaba de marcar, fins que observa que totes les mirades es dirigeixen cap al magatzem en què ha estat detingut el pare del seu amic Daniel.

Desconcertat per aquesta circumstància, va fins a la parada de l’autobús on baixa el seu pare i li explica la detenció del pare del seu amic. El pare li explica què vol dir dictadura, què és la ràdio que escolten cada nit, etc. Quan, l’endemà, un militar va a l’escola i demana als nois que escriguin què fan els seus pares a la nit, el noi entén el perill d’haver escoltat ràdios clandestines, i s’inventa una història en la que els pares juguen a escacs.

És un llibre recomanat per al cicle superior. Malauradament, els temps que s’albiren ens obligaran a tornar a prendre partit. No hi ha millor arma, com deia Celaya, que la poesia, la lectura i la cultura per entendre què passa al nostre voltant.

Trobareu la guia de lectura a https://drive.google.com/file/d/14wRc1C4EQfPxSt0VI32rqijbqllsUeQL/view

LES DADES:
Títol: la composición
Autor: Antonio Skármeta
Il·lustrador: Alfonso Ruano
Editorial: Ekaré
Pàgines: 54
Barcelona, 2025

«Like blau», la dictadura dels like

La primera de les frases que he subratllat en llegir el darrer llibre de la Gemma Pasqual és aquesta. A la pàgina 15 diu:

Els likes atorgaven una puntuació a cadascun dels ciutadans en funció dels seus hàbits cívics, socials i de consum, les seves amistats i el seu compliment dels deures econòmics. Així mateix, la ciutadania també tenia el privilegi d’atorgar o treure likes als seus veïns, un fet que, a la pràctica, només podien fer els benestants, ja que la gent humil els necessitava per subsistir.

I tres línies més avall:
El nombre de likes marcava la posició dels ciutadans en l’escala social…

La novel·la està pensada per a un públic jove, té un ritme narratiu força fluid, amb un vocabulari entenedor i amb alguns apunts que els faran buscar l’origen de determinades frases o idees.

Si sou dels que disfruteu amb la ciència-ficció segurament trobareu elements que us recordaran a novel·les clàssiques d’Asimov, Huxley o Stanislav Lem però també a altres més moderns com els llibres de la Veronica Roth (sèrie «Divergent») i per descomptat a pel·lícules com «Blade Runner», «El show de Truman» i especialment a «In time». Si ho mescleu tot us sortirà «Like Blau»

Si no heu llegit ciència-ficció, potser us costarà entendre les primeres pàgines però de seguida quedareu atrapats en aquesta distòpia.

De què va «Like Blau»? Se centra en un període la vida de la Kas (Kassandra), una jove que viu en un món futur, anomenat de “la Reconstrucció”, sobrevingut després que la Terra passés per diversos cataclismes mediambientals i sanitaris.

Sota el comandament únic d’un tal Magnus, la societat es regeix per una normativa rígida (només hi has dos colors permesos —blau i blanc—, mengen barretes energètiques i batuts, no hi ha música, ni llibres, ni es poden mirar a la cara.) Naturalment els gestos d’afecte (petons i abraçades) no són ben vistos i tothom disposa d’un aparell anomenat rein que és com telèfon mòbil. La Kas, a més, té un robot que li fa d’ajudant, una espècie d’R2D2 d’Star Wars, anomenat Robbie (un robot de la sèrie T-245 descatalogat, en forma d’esfera, ampla i aplatada a la base, amb la superfície abonyegada i ratllada per l’ús. El cobria una fina capa d’un esmalt blau elèctric. Dues pantalles Il·luminades que semblaven els ulls l’humanitzaven. Feia olor d’oli de màquina.)

Un cert dia, es veu embolicada en un assumpte prohibit que la portarà a restar tancada durant tres mesos en un centre de reeducació. Serà aquí on coneixerà a altres persones que també estan recloses i el contacte amb elles farà que la seva vida canviï definitivament. Sabrà què està passant amb la gent gran que és enviada al “Paradís”, coneixerà un moviment anomenat “la Resistència” (com els maquis de la Guerra Civil) i ordirà un pla per despertar consciències.

El final m’ha descol·locat. Potser he vist massa pel·lícules… Si algun dia tinc ocasió de parlar amb la Gemma, tindrem un bon debat, segur.

Novel·la recomanada per a alumnes de segon cicle de l’ESO.

LES DADES:
Títol: Like Blau
Autora: Gemma Pasqual
Editorial: Barcanova
Pàgines: 192
Barcelona, 2020