La col·lecció de fotos de l’avi

La colección del abuelo és un àlbum il·lustrat espectacular, una mica inquietant, que et convida a rellegir-lo i comentar-lo. De tant en tant, ens trobem aquestes meravelles i ens n’alegrem de poder-les veure i admirar.
La història ens narra com un llobató, en arribar a casa de l’avi, s’asseu a la seva butaca preferida i s’adona que hi ha un vell àlbum de fotografies. L’agafa, l’obre lentament, descobreix fotografies de moltíssims llocs i persones (?) i es pregunta com és que l’avi no li ha dit mai que té tants amics.
A la pàgina següent, l’avi s’hi asseu amb ell i comença a explicar-l i una a una totes les fotografies i, a mesura que anem llegint el que li explica ens adondem qui és en realitat i què amaguen aquells retrats perquè ell és, ni més ni menys que el llop dels contes.
L’àlbum és una faula on els personatges tenen cos de persona i cares d’animals, la qual cosa ens fa pensar i ens aporta pistes sobre com són, quins trets tenen i alhora ens fa pensar en quins comportaments animals tenim nosaltres.
Les imatges són magnífiques i la història resulta una mica estranya i no saps ben bé què està passant o per què t’ho expliquen. Bé, és quan estàs llegint les darreres pàgines, cap al final, hi caus i tornes a llegir el text d’una altra manera… i llavors tot té sentit.

一Mira, el de la silla es el director del periódico de Marsella en el que trabajé. Era un tipo duro. Los de abajo eran nuestros vecinos cuando vivíamos en Niza. La del vestido verde trabajaba conmigo en un diario en Génova. Tuvimos relación difícil; desconfiaba siempre. El papá con sus pequeños fue mi jefe en un hotel de Florencia. Estábamos de vacaciones. Era muy rico. Y aquellas dos amigas de tu padre, gritaban todo el tiempo en la piscina y, además, eran muy empalagosas.

Aquest àlbum va ser mereixedors del premi internacional «àlbum ilustrado Edelvives».
A la portada han tingut el detall d’escriure primer el nom de la il·lustradora, la Bruna Valls, perquè el seu treball és formidable.
Si cau en mans dels alumnes de l’ESO, ja ho hem dit, els enganxa, segur.

LES DADES:
Títol: La col·lecció del abuelo
Autor: Javier García Sobrino
Il·lustradora: Bruna Valls
Editorial: Luís Vives (Edelvives)
Pàgines 40
24 x 31 cm.
ISBN: 9788414016039
Saragossa, 2018

Una maleta, testimoni de la Història del segle XX

Me n’adono que quan comento un llibre que m’ha agradat anoto «Les dades» al final i afegeixo qui l’ha escrit, qui l’ha il·lustrat, el traductor, si és el cas, l’editorial que l’ha publicat i poca cosa més. No apunto l’isbn ni les mides del llibre. Així, qui llegeix el comentari no sap que, per exemple, el darrer llibre que vam presentar «Endevinacontes» és de format gran (37 x 24 cm, més que un full DINA4), o que el que comento avui és petit, petit. La dada és significativa i quan els veieu (a la llibreria o biblioteca) potser us sorprèn perquè us heu fet una idea diferent de com és físicament.

És curiós tenir tots els llibres junts, un al costat de l’altre, i comprovar la varietat de formats, colors, mides, etc. que hi ha.

Les guardes, el tipus de lletra, els capítols, la disposició de les imatges, són elements que tenen la seva raó de ser. Se’n diu «paratextualitat» i, sobretot en els àlbum il·lustrats, ens donen moltes pistes.
Ho explico perquè el llibre que avui comentem n’és un bon exemple. Es titula La maleta i té una mida de 18 x 12 cm. aproximadament. Si fa no fa és ample com els cedé, la mida dels quals es va dissenyar per encabir-los a les butxaques de la camisa, quan eren més grans que les d’ara, esclar.
Miraré d’incloure aquesta dada significativa de les mides, així com l’ISBN.

La maleta és una novel·la molt original perquè és un enfilall de petits relats (no passen de deu línies) que expliquen molts episodis històrics, succeïts als segle XX, i així podem veure els diversos costums i com es van produint els canvis. L’autora, la Núria Parera, ho fa d’una manera força enginyosa usant el personatge d’una maleta que va passant de mà en mà, el recorregut de la qual anem seguint com a lectors. La maleta sempre hi és present i és testimoni dels esdeveniment. Recorda, salvant les distàncies, el «Cavall de guerra» d’en Michael Morpugo, que també ens explicava les guerres des del punt de vista d’un cavall que anava canviant d’amos i ens oferia les visions dels dos bàndols.
La maleta comença quan un pare que viu al Pirineu li fa una maleta a sa filla que es casa i ha de marxar a viure a una colònia tèxtil del Llobregat. Després la maleta passa a mans d’un foraster que arriba al poble a projectar pel·lícules per entretenir a la gent. Som a principis del segle XX. Després la maleta anirà viatjant per diversos continents fins acabar a Lesbos, l’any 2012.
A les darreres pàgines hi ha un recopilatori d’esdeveniments que pot resultar molt útil als nois i noies, per iniciar noves recerques i aprofundir en els temes apuntats.
Un llibre que fa venir ganes de llegir com aquella beguda alcohòlica que ens donaven de petits i que alguns recordareu, oi? Si no ho sabeu, pregunteu als vostres pares.
Novel·la recomanada per a joves a partir de 14 anys.
La vaig descobrir gràcies a les companyes del grup de treball, la Montse i la Pilar, dues grans llibreteres.

Al web de l’editorial llegim:
Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen.
Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.

LES DADES:
Títol: La maleta
Autora: Núria Parera
Il·lustradora: Maria Hergueta
Editorial Babulinka books
Col·lecció: Petites joies per a grans lectors
108 pàgines
12,5 x 17,5 cm.
ISBN: 9788494584275
Barcelona, 2018

l’àlbum il·lustrat a l’ESO

La revista Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia té com a objectiu proporcionar informació útil per a la pràctica docent i per a l’autoformació del professorat. Es publica trimestralment i aquest mes ha sortit el número 91 (ABRIL 18) que hi dedica el seu monogràfic a l’Àlbum il·lustrat com a eina per a l’aprenentatge de les ciències socials i on comprovem que la idea que l’àlbum il·lustrat TAMBÉ és per a l’Educació Secundària queda palesa.

La Pilar Rivero, com a coordinadora del número, ens fa la presentació a les primeres pàgines on diu:

“El libro-álbum –también conocido como álbum ilustrado– constituye un modo específico de comunicación. Como su nombre indica, este tipo de productos editoriales presentan un protagonismo compartido por el texto y la imagen. En cierta medida, establecen dos niveles complementarios de lectura entre el aparato gráfico y las palabras, aunque muchos autores prefieren entender que se trata de un mensaje diferente que alude a realidades distintas de un mismo proceso de cognición.
La utilización de los álbumes ha sido habitual en los primeros niveles de aprendizaje al considerarse que facilita el acceso a ideas, sensaciones o asociaciones de un modo directo e intuitivo que están presentes en amplios sectores del conocimiento, incluido el ámbito científi co. Por ello la alfabetización visual que potencia el libro-álbum constituye una competencia fundamental en la formación de los estudiantes.
En algunos casos la imagen es en sí el contenido y el texto se limita a proporcionar instrucciones para su utilización –como en el caso del libro juego– o ni siquiera se considera necesario –como ejemplifica el magnífico Emigrantes , de Shaun Tan–, obras a partir de las cuales puede establecerse un tratamiento en el aula de temas conflictivos actuales.
En el caso de las ciencias sociales en general y de la historia en particular, la ilustración favorece la comprensión de ese «país extraño» que es el pasado, cada vez más lejano y ajeno a nuestros alumnos, facilitando la comparación entre el hoy y el ayer en sus aspectos materiales y la creación en el alumnado más joven de una imagen de época, de una identifi cación de la cultura o los períodos históricos con sus elementos de la vida cotidiana más característicos y el establecimiento de manera espontánea de una comparación entre pasado y presente que lleva a reflexionar sobre el cambio y la permanencia.
En función de los formatos y contenidos podremos establecer un tipo u otro de actividad. En la actualidad el libro-álbum ofrece una gran variedad para trabajar las ciencias sociales. Lo más habitual es recurrir a libros informativos cuya temática específi ca sea la historia o el arte. Se trata de obras –generalmente narratives y con un rico aparato ilustrado– que se centran en el desarrollo de un tema concreto para explicarlo a jóvenes de diferentes edades. En ciencias sociales suelen focalizarse en civilizaciones del pasado (egipcios, griegos, romanos, etc.) y en determinados aspectos histórico-culturales característicos de ellas (momias, gladiadores, piratas, mitología clásica, etc.), pero también en biografías, no exentas en su selección del peso de la ética en la historia como disciplina escolar –aunque se puedan tratar de manera crítica determinados aspectos o acciones del personaje seleccionado–, las cuales nos facilitan trabajar con los estudiantes refl exiones relativas a la propia relevancia histórica del personaje protagonista.
Con menor frecuencia se encuentran ejemplos en los que se atiende a la evolución a lo largo del tiempo de un elemento de la vida cotidiana (como una calle o un puerto a través del tiempo), muy útiles para el desarrollo del pensamiento temporal y para trabajar los conceptos de cambio y permanencia.
Especial mención ha de hacerse de las publicaciones que recientemente están lanzando museos y editoriales para facilitar la comprensión del arte, centradas en un museo o en un autor concreto. En estos casos el contenido gráfi co constituye una forma visual de acercamiento a la signifi cación del artista no limitado a la merareproducción de sus obras. Suelen tratar de responder a cuestiones como por qué un determinado artista hace lo que hace y por qué esto lo convierte en algo relevante en la historia, cuál es su aportación y su rasgo propio.
Esta variada tipología de contenidos se refleja en las diferentes propuestas de trabajo que presenta este monográfico, destinadas a animar a hacer uso del libro-álbum en la clase de ciencias sociales (historia, arte, geografía, economía…) desde infantil hasta secundaria y bachillerato, y según una perspectiva crítica y multidisciplinaria.
Este monográfico constituye en realidad una guía de iniciación dirigida al profesorado cuyo objeto es incluir el libro-álbum entre los materiales didácticos fundamentales en la enseñanza-aprendizaje de las ciencias sociales desde infantil a bachillerato. Una educación de la mirada, un aprendizaje por proyectos, un pensamiento crítico, transversalidad y educación en valores son las claves.”

L’index de la primera part de la revista, allà on hi ha el monogràfic, és el següent:
Álbum ilustrado para el aprendizaje de ciencias sociales
Rivero Gracia, M. Pilar

Cómo trabajar con libros-álbum en el aula de historia
Rivero Gracia, M. Pilar / Gil-Díaz Usandizaga, Ignacio

El álbum ilustrado, una herramienta para interpretar la realidad
Centelles Pastor, Jaume

El libro-álbum en la enseñanza del arte actual
Palacios Garrido, Alfredo / Uyá, Nívola

De conquistadores y conquistados
Molina Puche, Sebastián / Ruíz Guerrero, Leonor

La casa, de Innocenti
Lobato Suero, Mª José / Hoster Cabo, Beatriz

«Busca y encuentra» en el libro-álbum de tema histórico
Pelegrín Campo, Julián

Com heu comprovat he tingut la sort de participar en aquest monogràfic. En una posterior entrada us faré cinc cèntims del meu article.

El bolígraf de Higgs, o què passaria si…


Fa gairebé sis anys d’aquesta imatge i de les paraules «crec que la tenim». Es referia a l’anomenada «partícula de Déu», una nova partícula subatòmica coneguda com el «Bossó de Higgs». Va ser un moment inoblidable, semblant a quan, anys més tard vam veure la pel·lícula Interstellar i vam saber dels «forats de cuc», o quan expliquen els perquès dels premis Nobel de Química i quedem meravellats de tot el que desconeixem.
Fa un any, aproximadament, l’editorial Animallibres va publicar «El bolígraf de Higgs» d’en Rubén Montanyà. D’aquests autor havíem llegit «La nena de l’arbre» a La lliga dels llibres de l’Hospitalet i vam disfrutar dels aspectes científics plantejats al voltant del pas del temps. La novel·la, ben construïda, aporta unes reflexions que van més enllà de la pròpia peripècia de la nena de l’arbre.
Ara he llegit El bolígraf de Higgs i també m’ha aportat coneixements suplementaris perquè m’ha fet pensar molt en «què passaria si…»
La idea del llibre no és nova. En realitat, ens parla de la possibilitat de posseir un objecte (com una vareta màgica) que ens concedeix els desitjos. En aquest cas és una bolígraf que fa que tot el que s’escrigui amb ell esdevingui realitat.
El llibre és recomanable per diferents motius, però sobretot perquè és divertit i manté la intriga durant totes les pàgines. També és interessant la doble o triple veu narrativa. Ara un narrador que explica la història, ara el protagonista que, en primera persona, a través d’unes redaccions ens fa avinent els seus estats d’ànim, ara unes notes a peu de pàgina superdivertides que ens interpel·len com a lectors.
Està a la tria del premi «Protagonista Jove», i me n’alegro.
A la contraportada llegim:
Tot allò que un pot imaginar és possible. Jules Verne i H. G. Wells van descriure avenços científics i tecnològics que s’han acabat produint, en bona mesura, tal com els van imaginar. I ara, jo, acabo de trobar un bolígraf d’una marca que es diu HIGGS tot just quan estic a punt de començar una novel·la sobre un bolígraf que es diu HIGGS. De segur que és un senyal per descobrir el sentit de la vida. O no?
Un bon llibre per llegir a l’ESO i per parlar de molts temes. També es una  bona tria per als clubs de lectura juvenils.

Si voleu llegir les primeres pàgines, cliqueu AQUÍ

LES DADES:
Títol: El bolígraf de Higgs
Autor:Rubèn Montañá
Editorial: Animallibres
Pàgines: 176
Barcelona, 2017

Sweet Sixteen (La Molly al cor de la tempesta)

A partir d’avui ja es pot trobar a les llibreries «Sweet Sixteen» l’última novel·la d’Annelise Heurtier, una història basada en fets reals que se situa a Arkansas l’any 1957 i té com a fil argumental uns fets complexos que van trasbalsar la vida dels Estats Units.
La novel·la segueix la peripècia de la Molly, una noia que ha crescut al costat de la mare i l’avia en un ambient de segregació racial que no ha canviat des de l’abolició de l’esclavitud. La Molly formarà part d’un petit grup de nois i noies —els nou de Little Rock— que per primera vegada van a estudiar a una escola de secundària pública reservada (com totes les escoles dels EEUU) fins llavors per als alumnes blancs (2500 alumnes blancs).

Va esclatar el conflicte. La tensió va pujar de to, amb la comunitat blanca (l’ombra del Ku Klux Kln és ben present) culpant als nois de portar els problemes a l’institut, el president dels USA enfrontat al governador d’Arkansas, l’exercit permetent que els nou estudiantes entrin al centre educatiu, etc.
La novel·la té una doble veu narrativa. La de la Molly (nom inventat) i la de la Grace, una noia blanca educada en la tradició segregacionista però que tindrà l’habilitat d’escoltar el que li diu el seu cor.
«Sweet Sixteen» es llegeix amb emoció, per com està escrita però perquè encara tenim presents els fets que s’expliquen i la memòria d’una època realment convulsa. No fa gaire al cinema vam gaudir de «Figuras ocultas» les dones que treballaven a la NASA; els llibres sobre la Rosa Parks i els fets de l’autobús el tenim a la majoria de biblioteques escolars i el record d’un Martin Luther King no ens ha deixat d’acompanyar.
Novament, els de Nandibú la tornen a encertar amb aquesta obra que a França, on es va publicar l’any 2013, la llegeixen els nois d’11 i 12 anys però que aquí crec que haurem d’anar una mica més amunt, cap als 14-15.
Segueix el camí iniciat per «Train kids» i «El mar i la serp», dues obres que convé tenir a prop.
Bravo Alba Besora! Gràcies per compartir.

Les dades:
Títol: Sweet Sixten
Autora: Annelise Heurtier
Traductora: Montserrat Franquesa
Editorial: Pagès editors
Col·lecicó Nandibú Horitzons
Primera edició: maig de 2017
Pàgines: 182

El mar i la serp, una novel·la de Paula Bombara

portada

Canta Ismael Serrano «El mar se inquieta, es tempestad, lamento. ¿Quién pudo lanzar mil ángeles desde el cielo?» una balada trista dedicada A las madres de mayo. Es una manera poètica de denunciar el que va passar entre els anys 76 i 83 del segle passat i que ens  serveix per saber de les misèries humanes. La literatura  també ho explica: El mar i la serp, una novel·la adreçada als nois i noies d’Educació Secundària ens endinsa en el període fosc de la dictadura argentina. Es va publicar per primera vegada l’any 2005 a Buenos Aires i ara la podem llegir en català gràcies al segell Nandibú de l’editorial Pagès.
L’autora, Paula Bombara, narra en primera persona com una nena que va de camí a l’adolescència explica la desaparició del seu pare, el segrest i tortura de la seva mare i el silenci que s’imposa en tothom qui l’envolta. A mesura que anem avançant en la lectura anem descobrint la veritat de la tragèdia que van viure moltes famílies argentines.
En paraules de l’Alba Besora, editora de Nandibú que va creure en la novel·la conscient de la duresa i el compromís del relat:

«De seguida que el lector hi entra, s’adona del pes d’allò que hi és escrit. Es tracta d’una novel·la juvenil, però és també una obra per a persones adultes. L’autora li dona un caient d’aparent simplicitat, d’immediatesa, pròpia de la redacció d’una adolescent. Tanmateix, la maduració prèvia a l’escriptura és molta i es fa evident en haver acabat la lectura. El mar i la serp és, doncs, una novel·la breu molt assaonada literàriament, molt plena quant a sentiments i valors que hi estan associats, molt madura pel que fa a la narració d’una tragèdia personal i col·lectiva que, a parts iguals, fa por d’haver sofert i vergonya d’haver-la hagut de viure en silenci.»

S’ha de remarcar la traducció al català que ha fet la Bel Olid i també l’Estudi preliminar amb propostes de treball i de comentaris de text a cura d’en Francesc Pané, catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes i que podeu descarregar clicant AQUÍ

Les propostes permeten l’aprofundiment en el contingut, la interacció entre autora, professorat i alumnat lector i, finalment, la introducció al debat literari i al d’idees i valors. Es una bona lectura per fer a classe i  posar l’accent en la condició humana.

Lectura recomanable a partir dels 14-15 anys.

Un tastet de les primeres línies:

La mare s’ha emprenyat.
No he plorat. He dit que marxava. He cridat.
Em mira i em diu, ah, sí?
Dic, me’n vaig a casa la iaia.
D’acord, espera’t que et faci la maleta.
L’ós i el conte del gat en una bossa. La mare em dóna la bossa.
Però ara no vull marxar.
La mare obre la porta. Diu, au, adéu. Està enfadada. No ploro.
No parlo.
Me’n vaig a casa la iaia. La mare tanca la porta.
He de caminar molt fins al carrer. Per un camí amb parets i sense sostre. Em canso de caminar. Surto a la vorera. M’assec aquí.
Ara no vull marxar.

Passa un gos.
Un senyor.
Una mare amb un bebè.
Un cotxe blau.
Un altre senyor.

Ve el pare!
Corro. El pare m’agafa a coll. Diu, què fas a la vorera?
He marxat. La mare s’ha emprenyat i m’ha donat aquesta bossa amb l’ós i el conte del gat.
Dic, he marxat. La mare s’ha emprenyat.
Diu que no he de marxar, que he d’anar a fer les paus amb la mare.
Diu, què has fet?
Res.
Res, dic.
El pare em porta a collibè pel camí amb parets i sense sostre.
Obre la porta.
El pare diu, saps qui m’he trobat a la vorera?
La mare diu, una nena rodamón?
Ploro. No sé què és rodamón.
La mare i el pare m’abracen fort. Em fan mal.
Ara la mare m’agafa a coll. Diu, endrecem-ho plegades.
Faig que sí amb el cap.
Obro els ulls. Fa sol.
Crido, maaaaare!
Ve la mare. Diu, bon dia.
La mare em prepara la llet. El pare no hi és.
Dic, on és el pare?
Ha marxat a treballar, diu la mare.
Miro la porta. La bici no hi és.
Dic, ha marxat amb bici? La mare mou el cap. Això és que sí.

 

DADES:

El mar i la serp
AutorA: Bombara, Paula
ISBN: 978-84-9975-807-7
112 pàgines
Tapa rústica
140 x 200 mm
Col·lecció: Nandibú – Nandibú Horitzons Nº 01
Data de publicació: Novembre 2016

La mecànica del cor – Mathias Malzieu

la-mecanica-del-corazonEl proper 17 d’octubre s’estrena la pel·lícula la mecánica del corazón, basada en la novel·la de Mathias Malzieu.  Els qui hem llegit el llibre tenim una cita imprescindible.

Recordo que el vaig agafar atret per la portada dibuixada per Benjamin Lacombe on es veuen les figures dels dos protagonistes (ella vestida de vermell, i ell, trist, vestit de negre), tots dos en una ciutat completament grisa i amb diversos engranatges de rellotge que es poden veure darrere d’ells. Fins i tot la tipografia utilitzada per al títol en fa referència: un M amb una clau de donar corda al rellotge i una C amb forma de engranatge.
Probablement l’autor haurà sentit moltes vegades que la estètica de la portada recorda a Tim Burton, però resulta inevitable perquè fins i tot el protagonista d’aquesta història es diu Jack, com el protagonista de Pesadilla antes de Navidad.

A la contraportada del llibre podem llegir un resum que explica perfectament de què va la novel·la:
Imagina la nit més freda de la història. La neu cau sobre la ciutat d’Edimburg. A la part alta d’un turó neix el petit Jack, però el seu cor està malmès. I per això necessitarà reemplaçar-lo per un rellotge de fusta, un cor artificial del qual dependrà la seva vida. Acompanyem a Jack en la seva aventura quixotesca des dels freds carrerons escocesos fins a una radiant ciutat andalusa, a la recerca de l’amor. Però compte!, Jack ha de seguir unes regles per sobreviure:
Una: no toquis les agulles del rellotge.
Dues: domina la teva còlera.
Tres: mai no t’enamoris.
Desitgem sort a Jack, i recorda que, com en aquest conte per a nens grans, tots hem patit alguna vegada pel nostre voluble cor.missacacia

La història comença quan la mare d’en Jack, a punt de donar a llum, arriba a un casalot apartat a dalt d’un turó d’Edimburg. Allà hi viu la Madeleine que ajuda a venir al món els fills de prostitutes i mares solteres. La Madeliene, en veure que el petit Jack és a punt de morir perquè el cor se li ha congelat, li substitueix per un rellotge de cucut.
jack-et-la-mecanique-du-coeurA llarg dels anys següents, les parelles que no poden tenir fills van a visitar la Madeleine per adoptar algun dels que ella allotja a casa seva, però ningú no vol adoptar a en Jack: tots s’estranyen i s’espanten quan veuen les seus cicatrius i descobreixen que en el seu pit hi ha un rellotge de cucut en lloc d’un cor…
El dia que el noi fa deu anys baixa a la ciutat i allà s’enamora d’una noia que és cantant, Miss Acàcia, i que, per coqueteria, no vol dur ulleres i va sempre ensopegant amb tot. Sembla que s’acaba de trencar una de les regles crucials per a la supervivència de Jack, ja que les agulles del seu rellotge-cor es tornen boges…a l'escola
Quan la noia desapareix, en Jack decideix embarcar-se en un viatge que el portarà des Edimburg fins a Granada, a la recerca de Miss Acàcia.
Altres personatges secundaris molt curiosos i que ens sorprendran són en Joe (l’altre enamorat de la noia, amb qui rivalitza), Jack l’Esbudellador, i sobretot en Mèlies, obsessionat amb el viatge a la lluna, que es farà amic d’en Jack i l’acompanyarà en el seu viatge.
La novel·la es llegeix d’una tirada perquè no la pots deixar, ansiós per veure què li passarà a en Jack a continuació, què serà del seu viatge, si trobarà o no a la noia, si serà capaç de controlar els seus rampells perquè el rellotge-cor no deixi de funcionar, etc.
Una història d’amor molt entranyable, amb moments tristos, totalment recomanable, original, bonica
ben escrita i amb un final inesperat.
El tràiler de la pel·lícula: