Darwin a “L’Ofici d’educar”

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar “El árbol de la vida de Charles Darwin”, de Peter Sis, publicat per Ekaré. Un llibre de coneixements per a alumnes de secundària que explica la història de Charles Darwin, des que era petit i fent èmfasi en un viatge que va fer per tots els territoris anglesos, passant per les Galápagos. L’aventura va durar cinc anys, i d’aquí va sortir la teoria de les espècies.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els encertants sortegem el llibre en qüestió, gentilesa de l‘editorial.
En aquesta ocasió, la pregunta és: quin és el nom del vaixell amb el qual va viatjar Darwin? Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins dilluns 29 de novembre.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara i la seva parentela, en Guerau, la Mariona i la Jana, l’enhorabona!
Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-arbol-de-la-vida-de-charles-darwin-de-peter-sis/audio/1116774/

Va ser un programa especial perquè ens vam assabentar que a l’Elisabet Pedrosa li ha concedit el Guardó Marta Mata, el premi més prestigiós que concedeix l’Associació de Mestres Rosa Sensat, un premi que, des de l’any 2002, s’atorga amb l’objectiu de donar a conèixer i valorar el treball que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueix a fer visibles els valors positius de l’educació. Es concedeixen dos guardons, un de modalitat personal i un altre de modalitat col·lectiva, a fi de reconèixer, tant a escala individual a una persona com a escala col·lectiva a una entitat, el que ha significat en el camp de l’educació dels infants i dels joves.
El guardó col·lectiu anirà a mans de la Fundació Privada Pere Closa, associació que promou l’èxit escolar de l’alumnat gitano.
El lliurament del XLI Premi Marta Mata de Pedagogia i dels Guardons Marta Mata 2021 tindrà lloc a El Born Centre de Cultura i Memòria, el dijous 16 de desembre a les 18h.
Als qui formem part de l’equip (la Nuria Ventura, producció, en Sergi Vives, sentit de l’humor i la Rosa Sillué, muntatge tècnic) ens agradarà molt veure les cares amigues del programa, que ens són moltíssimes! Però heu de reservar plaça! Ho podeu fer a través de l’enllaç:
https://www.rosasensat.org/guardons-marta-mata-2021-entitat-i-persona-guardonades/
Per a la foto que heu vist encapçalant aquesta entrada ens vam inspirar en la part del darrera del disc d’en Simon i Garfunkel, «Bridge over trouble water»…

«La lavandera de San Simón», una joia il·lustrada

Hi ha llibres que poden resultar incòmodes però són absolutament necessaris. He llegit un d’aquests. L’ha escrit l’Eva Mejuto, de qui ja vam referenciar el seu «22 segundos». M’ha trasbalsat molt.

Primer perquè està basat en un fet real, un capítol fosc de la nostra història que desconeixia i que m’ha fet recordar una conversa amb el meu cosí Miquel, quan em digué que s’havien trobat les restes d’un parent que va acabar, com tants altres durant la Guerra Civil, a la cuneta, a prop del poble.

Segon, perquè el relat és semblant a una novel·la d’en Miquel Rayó —El camí del far— que situa els fets en una illa, probablement del Mediterrani. En aquest cas, l’Eva assenyala i documenta perfectament on va passar i què va passar. Ens narra, de manera ficcionada uns moments dramàtics que tingueren lloc a l’illa de San Simón, a prop de Vigo.

Tercer, perquè ho descriu tan bé i les il·lustracions de la Bea Gregores són tan encertades que ens ho fan viure talment com si fos una pel·lícula. Ves que no hi hagi qui tingui el mateix pensament i la faci! Estaria bé. Si visquéssim als USA segur que ja la tindríem.

I quart, per la bona feina de l’editorial Lóguez. El disseny, el format, les guardes, el paper aspre, la tipografia, tot és formidable.

De què va «La lavandera de San Simón»?

En paraules de l’Eva que podeu trobar al blog que complementa el relat (http://sansimon.evamejuto.com/):

San Simón va ser presó i camp de concentració franquista, entre 1936 i 1943. Es calcula que uns sis mil homes van ser empresonats a l’illa, que fins aleshores havia estat convent.

Durant aquest període, es calcula que uns set-cents homes van morir a l’illa de malalties i desnutrició, a causa de les terribles condicions d’acumulació, falta d’higiene i alimentació, així com pels treballs forçats a què van ser sotmesos.

Mares, germanes, dones, fills i filles viatjaven d’arreu de Galícia i portaven als seus éssers estimats roba, menjar i una breu peça de companyia i afecte.

Als voltants es va crear una xarxa de cooperació, gent generosa i valenta que va decidir arriscar la seva pròpia vida per ajudar els presos, portant-los roba, menjar, mantes i cartes de familiars, sovint amagades entre la roba.

«La lavandera de San Simón» vol explicar, amb paraules i imatges, un tros d’aquestes històries silenciades, de dones resistents que han lluitat, des del dia a dia, contra la barbàrie i la injustícia. Pràcticament cap de les dones que va viure aquells temps ja està amb nosaltres: que la seva feina, la seva lluita i el seu patiment per un món més just, lliure i millor no caiguin en l’oblit.

Les il·lustracions de la Bea Gregores són formidables, especialment l’ús del color. Quedeu-vos també amb el simbolisme de l’ocellet que apareix a totes la pàgines.

Absolutament recomanable per a l’alumnat de l’ESO.

La propera vegada que vagi a Galícia, visita obligada a San Simón.

LES DADES:
Títol: la lavandera de San Simón
Autora: Eva Mejuto
Il·lustradora: Bea Gregores
Traductora: Eva Mejuto
Editorial: Lóguez
Pàgines: 40
Santa Marta de Tormes (Salamanca), 2021

Veieu-ne l’ISSUE:
https://issuu.com/loguezediciones/docs/la_lavandera_de_s._sim_n

«Gorazde zona segura», periodisme en forma de còmic

Fa tres anys vaig estar visitant Bòsnia. M’interessaven un parell d’enclavaments. La biblioteca de Sarajevo i el pont del Drina.

La biblioteca ja no existeix i s’ha creat com una mena de mite al seu voltant recordant que va ser bombardejada i destruïda durant l’assetjament de l’exercit serbi. Bé, quan ets allà te n’adones que no va ser exactament així perquè, si bé és cert que la van destruir, resulta que estava en el mateix edifici on hi havia el govern municipal. En canvi el pont del Drina, a Visegrad, sí que em va fascinar. Era un somni estar allà i recordar la gran novel·la d’Ivo Andric.

La ciutat de Gorazde va ser una sorpresa. A indicació del guia que ens acompanyava, ens vam desviar de la ruta marcada i vam passar la tarda visitant aquell enclavament. Vam veure les restes de la guerra, els túnels i la passarel·la que usaven per creuar el riu sense ser abatuts pels franctiradors, etc. Un record colpidor i que et marca, sens subte.

Ara, he acabat de llegir el magnífic document en forma de còmic on Joe Sacco recull les seves vivència durant els dos anys que va estar fent periodisme i visitant la zona.

Recordo que quan a Bosnia es mataven entre ells, a Barcelona estàvem celebrant els Jocs Olímpics. Quines coses, oi? A dues hores d’avió, una guerra terrible i nosaltres de festa.

«Gorazde, zona segura» és una passada, un document que combina coneixements, art i emocions. Hem sentit a parlar molt de Sarajevo però el que va passar a Gorazde, a la Bòsnia Oriental, va ser encara pitjor: assassinats en massa i i el fracàs de l’ONU i la seva intervenció humanitària.

Durant aquell temps, el periodista Joe Sacco va fer quatre visites a Gorazde i va reunir material per al seu magnífic còmic. «Gorazde zona segura» mescla les pròpies experiències amb històries breus dels seus habitants, testimonis de primera mà. Es diferencien les seccions d’una forma enginyosa que és usar diferents fons de color blanc o negre segons sigui el cas.

El seu estil m’ha recordat a dos grans del còmic, Robert Crumb i Art Spielgeman.

Un còmic documental que hauria d’estar a les biblioteques dels Instituts.

Si us heu de fer un regal, aquesta és una bona opció.

LES DADES:
Títol: Gorazde, zona segura
Autor: Joe Sacco
Il·lustrador: Joe Sacco
Traductor: José Torralba
Editorial: Planeta
Pàgines: 298
Barcelona, 2016

Filo & Sofia, pensaments filosòfics que resolen casos policíacs

Recordo amb una certa boirina els anys que vaig passar a l’Institut Torras i Bages de Can Serra, a l’Hospitalet. Queden molt lluny. Però tinc presents alguns professors i els seus ensenyaments. Un d’ells, en Jaume Botey, ens va introduir en el coneixement de la filosofia. Eren unes classes amenes i on ens ho qüestionàvem tot. Així vaig entrar en contacte amb les idees de pensadors con Nietzsche, per exemple.

Uns anys més tard, es va publicar una obra que va remoure la literatura juvenil. Jostein Gaarder va escriure “El món de Sofia”, una mena de tractat dels corrents filosòfics de tots els temps en forma novel·lada que va tenir un èxit de vendes extraordinari.

En canvi, els estudis de filosofia a les universitats (no a totes) s’han anat diluint o s’han mesclat amb altres estudis, en una mena d’hibridació curiosa. Imagino que, en el món que vivim, tira més l’economia, la competitivitat, el poder dels diners, que el pensament.

Potser per tot plegat, els dos llibres de la nova col·lecció “Filo & Sofia” m’han atret especialment. No m’han decebut i em fan pensar que tindran bona acceptació entre els nois i joves. Són llibres que ens indueixen a investigar, més enllà de la pròpia trama novel·lesca o detectivesca, sobre qui era René Descartes, David Hume o Hipàtia i quines eren les seves idees o corrents de pensament.

El personatge principal de la primera història (l’assassí dels ossets de peluix) és un noi, en Rinus Descartes, que es queda orfe i va a parar a un orfenat ben particular i curiós, anomenat “l’Acadèmia” en record de l’Escola d’Atenes, una institució científica i pedagògica fundada per Plató, als afores d’Atenes. En aquest orfenat es trobarà a Sofia Hipàtia, una noia que fa de mestra i mare de tots plegats. El nom ja ens avisa que té el caràcter de la filòsofa, astrònoma i matemàtica d’Alexandria.

Els altres nois que hi conviuran amb en Rinus Descartes són en David Hume, en referència al filòsof escocès, el més destacat dels empiristes britànics, en Confuci, en Sócrates Jr., en Freddy Nietzche i en Karlitus Marx (compromés amb la justícia social i protagonista de la segona història “el cas de la fàbrica de la mort”). Els noms ja ens indiquen quina mena de pensaments i actitud vital corresponen a cadascun d’ells.

La novel·la es llegeix en un parell d’hores. Són gairebé dues-centes pàgines amb molt bon ritme, poques descripcions, força diàlegs, i frases curtes que fan que la trama avanci de pressa.

Hi ha diferents capes de lectura. Una primera, ens mostra l’intríngulis de la història. Els nois de l’Acadèmia col·laborant amb la policia per descobrir un assassí que deixa algunes pistes que aniran descobrint gràcies al mètode que usen, basant-se en preguntes i pensaments que segueixen els diferents corrents filosòfics (pensem per tant investiguem).

Una segona, ens convida a esbrinar qui van ser els filòsofs que encarnen cadascuna de les teories.

Encara, una tercera, per als més curiosos, ens porta a saber del perquè del serrell del protagonista o com era la vida de les dones a principis del segle XX (la novel·la ens situa a l’any 1910).

L’autora s’ha ben documentat i ens presenta unes novel·les que fan de bon llegir i que poden obrir múltiples vies de coneixement.

Llibres de tapa tova amb un format senzill, amb un preu per sota dels deu euros, cosa que és d’agrair.

Lectura recomanada per a alumnes de cicle superior i primer cicle de l’ESO.

LES DADES:
Títol: L’assassí dels ossets de peluix
Autora: Cuca Canals
Traductora: Martina García
Editorial: Edebé
Pàgines: 196
Barcelona, 2020

«El famosíssim catàleg de Walker & Down»: Aventures per llegir d’amagat dels pares

Recordo perfectament «Las aventuras de Tom Sawyer», una novel·la escrita per Mark Twain que narra les peripècies d’en Tom i del seu amic Huckleberry Finn. Hi apareixen també el malvat indi Joe i la bella Becky Tather de qui s’enamora en Tom, al capítol sisè. Aquesta història forma part del meu itinerari adolescent, juntament amb les novel·les de Jules Verne i altres clàssics que llegíem els anys seixanta com “La cabaña del tio Tom”, “Los tres mosqueteros”, “La isla del tesoro”, etc. totes en castellà.

Ara he llegit una novel·la que m’ha recordat molt, però molt, «Las aventuras de Tom Sawyer» i ho he tornat a xalar de valent. Es tracta d’un relat situat al bayou, a la zona pantanosa de la desembocadura del Mississipí, a principis del segle XX. El bayou és una perillosa xarxa de canals i pantans on hi ha mosquits a mansalva, serp verinoses i caimans (al·ligàtors, en diuen).

El títol és «El famosíssim catàleg de Walker & Dawn» i la novel·la narra les aventures de quatre amics, l’Eddie, en Te trois, la Julie i en Tit i tot el que els va passar arran d’una compra que van fer al catàleg, una mena de llistí telefònic amb il·lustracions que emplenaven les dues mil pàgines d’articles que es podien comprar per correu des de qualsevol punt d’Amèrica. Més o menys, com l’Amazon actual.

Els nois són ben diferents i en certa ocasió, pescant al riu, el ganxo de la canya queda atrapat en un pot que conté unes monedes (tres dòlars). Hi ha qui vol gastar-se’ls en llamins, però finalment decideixen comprar alguna cosa útil de els que hi ha al Catàleg. Pensen que una pistola i les bales pot ser una bona compra. El preu no és molt elevat i es poden fer càrrec.

Les complicacions comencen amb l’enviament de la sol·licitud de compra i amagant el fet als pares. Però això no és comparat amb el que vindrà després perquè quan els arriba el paquet al seu interior no hi ha un revòlver sinó un rellotge vell i espatllat i les sis bales. Sembla que ha estat un error uns però dies més tard es presenta a la zona un tal Jack que diu que és agent de la Walker &Down i els ofereix 50 dòlars pel rellotge. Els nois accepten l’intercanvi però descobreixen que es tracta d’un estafador i fugen. En la persecució, el tal Jack morirà en quedat atrapat en una zona d’arenes movedisses i ser cruspit per una caimana.

Què poden fer? Tot sembla misteriós i més quan saben que el propi Walker ofereix 4000 dòlars a qui torni del rellotge.
I aquí comença el viatge dels quatre nois que van seguint el curs Mississipí en direcció a Nova Orleans i després enfilant cap al nord amb la intenció d’arribar a Chicago, seu de l’empresa.

Una novel·la rodona que val molt la pena i que segurament als lectors a partir de 12 anys ( i als d’onze, bons lectors) els pot enganxar.

M’ha agradat com anomenen els capítols i les imatges tan elaborades que acompanyen el relat.

LES DADES:
Títol: El famosíssim catàleg de Walker & Dawn
Autor: Davide Morosinotto
Traductor: Carles Biosca
Editorial: Viena
Col·lecció: El jardí secret, 28
Pàgines: 400
Barcelona, 2020

Una botiga de vides que es canvien


Els llibres arriben a les nostres mans de diverses maneres. De vegades van associats a circumstàncies divertides i abans o després de llegir-los ens remeten a moments, persones o esdeveniments concrets.

És el que m’ha passat amb «La botiga de vides», una novel·la que vaig comprar el dia 4 de juny. Buscava un àlbum il·lustrat concret i em vaig assabentar que a l’Abacus de l’Hospitalet el tenien. Cap allà que hi vaig anar, Mentre remenava per les lleixes es va acostar la llibretera i em va indicar on es trobava.

De llibreteres n’hi ha de bones i de molt bones. Aquesta és de les molt bones. De fet, ja havíem parlat en altres ocasions i sempre m’havia semblat una persona que estima la seva feina i que està al dia de les novetats, llegeix tot el que pot i té criteri propi. Molt professional. Si aneu a l’Abacus de la Rambla de l’Hospitalet la podreu reconèixer fàcilment pel tatuatge que porta al braç esquerra… fins aquí puc explicar!

Després vam parlar d’altres llibres i em va preguntar si coneixia el llibre de l’Adrià Aguacil, un dels nominats al premi Llibreter, i me’l va recomanar.

Es tracta d’una obra que presenta una circumstància curiosa i que també em va remetre a una altra persona que conec, un familiar que, de tant en tant, en aquells moments de benestar, alegria compartida i mirada enrere, sempre diu que li agradaria tenir una vida extra per poder gaudir de tot el que ha aconseguit, referint-se als valors immaterials, impagables, que ens ofereix el temps viscut.

«La botiga de vides» va d’això, precisament. És el relat d’una noia peculiar, la Júlia, que no accepta la seva vida ni el seu cos, i se sent marginada a l’Institut. A les primeres línies ja ens ho deixa clar. Escriu, en primera persona:

Si us dic: la típica adolescent friqui de les pel·lícules, esquifida, maldestra, que porta ferros, ulleres rodones enormes i sempre s’amaga darrere d’un llibre, de seguida us ve una imatge al cap, oi?
Doncs abans de comprar-me una vida nova, jo era aquesta: l’empestada de la classe de les pel·lis americanes d’institut
.

La seva vida és complicada però un dia descobreix una botiga on se’n pot comprar una altra. L’única cosa que ha de fer és deixar la seva a canvi. Sembla fàcil, oi? Doncs, la Júlia ho fa i compra la vida d’una noia més gran, a la que ella admira. A partir d’aquest moment les aventures es van creuant i les vides de la Júlia, la seva família i les seves companyes d’Institut viuran peripècies que ens faran pensar, i molt.

La novel·la és de lectura ràpida, amb molts diàlegs, bon ritme, i sorpreses sobrevingudes. M’ha agradat i crec que es una bona lectura per comentar a classe o a casa. Perquè, a veure, què faríeu si poguéssiu canviar la vostra vida? That is the question, com diria Shakespeare.

La novel·la va ser mereixedora del Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil l’any 2020.

LES DADES:
Títol: la botiga de vides
Autor: Adrià Aguacil
Editorial: Animallibres
Pàgines: 152
Barcelona, 2020

«Negra», un còmic que explica la vida desconeguda de la Claudette Colvin

Claudette Colvin té 81 anys i per alguns de nosaltres ha estat una desconeguda fins no fa gaire. En concret, des que es va publicar el darrer febrer la seva història de lluita en defensa dels drets de la població afroamericana. Coneixíem, això sí, la peripècia de la Rosa Parks, abastament referida i posada com a exemple de lluita. El que no sabíem és que uns mesos abans, una noia de quinze anys, la Claudette Colvin, ja va fer un acte de resistència igual al de la Rosa Parks, negant-se a cedir el seu seient a un passatger blanc.

El cas de la Parks va esdevenir el detonant de la lluita pels drets civils als Estats Units i va suposar el final de la segregació, amb un matís: No es van acabar les tensions racials, com hem pogut comprovar en els darrers mesos.

He llegit amb interès aquest còmic ben editat que ens explica la vida de la Claudette Colvin. Està explicada de manera senzilla, evitant les emocions personals i mostrant les coses tal com van passar. L’inici és molt potent, adreçant-se al lector, adreçant-se a nosaltres directament, endinsant-nos ràpidament en la pell de la jove Colvet i situant-nos perfectament en els anys 50 del segle passat a la ciutat de Montgomery, Alabama.

Diu:
Inspira profundamente. Deja el lugar en el que te encuentras y cruza arroyos, ríos, el océano Siente la brisa. Sobrevuela Nueva York, la estatua de la Libertad, el Empire State Building. Bordea la costa y dirígete hacia el sur. El aire se vuelve más caliente. Virginia, Carolina del Norte, Carolina del Sur. Ahora estás en tierras algodoneras. Te alejas de la costa, te adentras en los campos de cultivo. Y giras hacia el oeste. Estás en Montgomery. A partir de ahora, eres negro. Un negro de Alabama. En los años cincuenta.

Els dibuixos són de la il·lustradora francesa Émilie Plateau i és una adaptació de l’obra del mateix títol escrita per la Tania de Montaigne. La majoria són imatges panoràmiques, sense entrar al detall dels primer plans, per evitar emocions i cenyir-se als fets. Uns dibuixos senzills, infantils, on destaca l’ús del color per a enfosquir les cares dels negres quan a la mateixa imatge hi ha persones blanques i deixant-les blanques quan està la Claudette sola en el dibuix. Curiós.

Algunes pàgines en negre i amb un text en blanc són realment colpidores.

Resulta interessant comprovar com la història ens mostra un Luther King vergonyós de la Claudette perquè és jove, estudiant i sobretot perquè es queda embarassada, en circumstàncies una mica tèrboles, d’un home blanc. Sembla que aquest no era el moment que esperava la comunitat negra. Van albirar la seva oportunitat uns mesos després amb els fets de la Rosa Park.

A les darreres pàgines hi ha una informació prou entendora i aclaridora de conceptes com les lleis « Jim Crown», l’associació nacional per al progrés de les persones de color, el consell de ciutadans blancs, el consell polític de les dones. També coneixem qui va ser la Jo Ann Gibson, en Fred Gray, en E.D. Nixon, la Rosa Parks, en William Gayle, etc.

Lectura recomanable per al primer cicle de l’ESO.

LES DADES:

Títol: Negra, la vida desconocida de Claudette Colvin
Autora: Émilie Plateau
Il·lustradora: Émilie Plateau
Traductora: Sara Bourehiyi
Editorial: Duomo
Pàgines: 136
Milan, 2021

Podeu veure una animació promocional de la versió original francesa, a continuació:
https://www.youtube.com/watch?v=k-uMl_6MrxY

«Robatoris de llegenda» a L’Ofici d’Educar

Ahir a «L’ofici d’educar» de Catalunya Ràdio vam presentar “Robatoris de llegenda“, de Soledad Romero, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco, publicat per l’editorial Zahorí. Una joia de llibre basat en fets reals, que recrea alguns dels robatoris més coneguts, més enginyosos o agosarats de la història de l’últim segle; com per exemple el robatori de la Mona Lisa o el del tren de Glasgow.

Un llibre de coneixements recomanat per a infants a partir de tretze anys, que expliquen com es van planificar i fer aquests robatoris, i finalment la investigació de la policia i si van o no enxampar els lladres. Es llegeix amb interès i, per moments, resulta apassionant.

Com sempre, fem una pregunta relativa aI llibre i entre els participants al concurs, algú s’endurà un exemplar. Aquesta setmana la pregunta és:

De quants robatoris parla aquest llibre?

Si voleu participar, envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat

Teniu temps fins diumenge dia 16 de maig. Repeteixo, de nou, la pregunta: De quants robatoris parla aquest llibre?

I al darrer concurs del llibre «La Carlota i el sentit de la vida», ha resultat guanyadora l’Ariadna i la seva filla Itzel. Enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/robatoris-de-llegenda-de-soledad-romero/audio/1100441/

En aquest mateix programa es va convidar a tres experts a que ens parlessin sobre com veuen o imaginen el món quan passi la Covid.

La pandèmia ha disparat malestars i ha aguditzat vells problemes del sistema educatiu com les desigualtats, l’abandonament i la segregació. I mentre els centres educatius ajuden a pal·liar les conseqüències de la Covid, s’obren noves oportunitats per repensar l’educació i les relacions humanes.

A “L’ofici d’educar”, l’Elisabet Pedrosa parla amb César Bona, mestre i autor d’«Humanitzar l’educació»; José Ramon Ubieto, psicoanalista i autor d’«El mundo post-Covid», i Sheila González, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ho podeu seguir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/com-sera-el-mon-i-leducacio-post-covid/audio/1100442/

Viure. 68 relats ecologistes, feministes, poètics i vitals

Fa trenta anys es va estrenar una pel·lícula que mostrava una manera d’ensenyar poesia però també una manera de pensar críticament. Es titula El club de los poetes muertos i va ser dirigida per Peter Weis i interpretada fenomenalment pel malaurat Robin Williams. La pel·li narra la peripècia d’un nou professor en una escola d’elit on intentarà que els seus alumnes entenguin què significa fer realitat els somnis, a través de la poesia.

He recordat aquest film mentre llegia «VIURE», un text de la Maria González Reyes que m’ha emocionat. Es tracta de seixanta-vuit relats més o menys llargs (o més o menys curts) aparentment sense lligam entre ells però que tenen una segona capa que els uneix. Bé, de fet són dos grans temes que van planant pels relats: el feminisme i l’ecologisme.

Diu l’autora que es tracta «d’entendre que la vida no és una certesa, sinó una possibilitat que depèn de la nostra capacitat d’assimilar que som aigua i terra i oxigen i memòria i històries.» Es tracta «de saber que el futur de moltes espècies, inclosa la nostra, depen dels verbs als quals dediquem el nostre temps. Destruir o cooperar. Contaminar o cuidar. Acaparar o repartir. Gaudir. Estimar. Riure…»

Cadascun dels 68 relats comença amb un verb. N’hi ha de molt breus com aquest:

N’hi ha de molt bonics (Podeu llegir les primeres pàgines clicant AQUÍ) on hi trobareu fragments on es parla de desnonaments, d’amistats, de solidaritat, de feminisme, de créixer feliços.

La gràcia d’aquest llibre rau en que cada pàgina ens obre possibilitats de reflexió i conversa, empenyent-nos a ser millors persones.

M’ha agradat molt l’estil, amb una escriptura senzilla, entenedora, on no hi falta res. S’agraeix l’esforç de l’autora en sintetitzar pensament claus i anclar idees força en cada relat.
La tipografia, el format elegant, les il·lustracions i els detalls que acompanyen cada pàgina fan d’aquest VIURE un llibre ideal per tenir-lo a casa i sobretot a l’escola o l’institut.

Felicitem a l’Alba Besora, editora de Nandibú i la seva aposta pels temes que ens porten a la conversa i ens emocionen moltísism (em va passar arribant a la pàgina 20), mentre ens recorda que l’humanisme pot tornar a ser un arma poderosa per canviar el món.

Si el professor John Keating (Robin Williams) de la pel·lícula “El club de los poetas muertos” hagués tingut aquesta joia a la mà, de ben segur que l’hagués fet llegir als nois de l’escola Welton.

Lectura recomanada a partir de cicle superior i, especialment, per a l’ESO.

LES DADES:
Títol: Viure
Autora: María González Reyes
Il·lustradora: Viginia Pedrero
Traductora: Núria Albesa
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú Singular núm. 9
Pàgines: 96
Lleida, 2020

Tornen l’Atrapallibres i el Protagonista Jove

Un any més, i ja en són 25, el Consell Català del llibre Infantil i Juvenil convida a infants i joves de 9 a 16 anys a formar part del jurat d’uns premis ben singulars dels quals en són els veritables protagonistes. Aquesta edició en temps de pandèmia es una mica especial i per això s’han reforçat les propostes de dinamització de les lectures i de comunicació i difusió de la convocatòria. La organització i el funcionament és el mateix dels darrers cursos. Els qui heu participat en altres ocasions ho teniu fàcil. Recordeu que el termini d’inscripcions finalitza el 31 de desembre.

De què es tracta?
Durant tot el curs els infants i els adolescents llegeixen els llibres corresponent a la seva categoria, els comenten amb els companys de classe (o de biblioteca o llibreria) i els puntuen. Ells són el jurat que donarà el premi als llibres que considerin. Penseu que aquests són els únics premis d’aquesta naturalesa a casa nostra, i que hi participen gairebé 11.000 alumnes. Poca broma! Es tracta, ni més ni menys, de promoure la lectura, oferir-los una experiència lectora motivadora que els dona l’opció de convertir-se en Jurat d’un premi que va més enllà del seu centre escolar i contribuir a la seva formació literària

El Premi Atrapallibres, per a infants de 9 12 anys, està dividit en les tres categories següents:

El Premi Protagonista Jove, adreçat a adolescents de 13 a 16 anys, està dividit en dues categories:

Al llarg d’aquest període podran també participar en accions de dinamització dels premis ideades per l’espai o centre des del qual participen o per la mateixa organització dels premis.
Per llegir les bases i tota la informació relacionada, així com per inscriure-us podeu anar al web del CLIJCAT:
https://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases
https://www.clijcat.cat/Protagonista-Jove-Inscripcio-i-Bases

Ah! I si no sabíeu que regalar als vostres fills, parents o amics, aquesta és una molt bona opció.

Enguany també s’ha iniciat una acció que pot resultar útil i emotiva: Els clubs de lectura virtuals per a mediadors. El mes de desembre es faran dues sessions molt especials:

El 2 de desembre , sobre Bitxopoemes i altres bèsties en una conversa amb l’autora, la Leire Bilbao, i en Jaume Subirana, que n’ha fet l’adaptació al català. El mateix dia també es conversarà sobre El llop de sorra amb la Carolina Tena, la traductora, com a convidada.

El 10 de desembre la tertúlia és sobre Magus (el mag) i s’hi afegirà una estona en Jesús Cortés, l’autor.

Si hi voleu participar, teniu l’enllaç a la programació completa dels clubs de lectura i el formulari d’inscripció, clicant a:
https://forms.gle/j6Ewpx3UQDQdgVh96.

Val la pena participar i els vostres alumnes us ho agrairan. Endavant amb la lectura!