«Cueto Negro», el despertar a la realitat

A les primera pàgina d’aquest emotiu relat hi ha quinze frases en vint línies. Són frases curtes, directes, que ens situen en el lloc, en el temps (Los fines de semana de invierno subíamos a Pajares.) i ens presenten els personatges. Així, amb frases directes, l’autora, la Mónica Rodríguez, ens mostra què li passa a una noia, la Cecília, durant un cap de setmana.

És un d’aquells moments que potser hem viscut i recordem, i que queda fixat indeleblement en la nostra memòria perquè ens marca un canvi. Sol estar associat a una emoció molt forta (un accident, un desengany, una persona que passa per la nostra vida i ens il·lumina, una paraula).

El llibre, tot ell, com a objecte està fet amb una delicadesa extraordinària. Sovint em declaro admirador de l’editorial Lóguez i recomano amb vehemència els seus llibres. No els conec personalment i em sap greu perquè segur, segur, que una conversa amb ells pot resultar enriquidora per la manera com entenen la literatura infanti l i juvenil i l’estimació amb que presenten les seves publicacions.

«Cueto negro» és el relat d’un cap de setmana en una estació d’esquí que està entre Astúries i Lleó presidia pel cim del Cueto Negro. Si heu anat mai al Pirineu, probablement algunes de les descripcions que ens ofereix la Mónica us poden resultar familiars i evocadores.

La trama gira al voltant de les emocions que viu una noia, la Cecília, que està en aquella edat en que comença albirar el mon amb uns altres ulls, analitza i observa el que fan els adults i nota com a dins seu una sensació nova pren cos. És l’amor, agradable, sa, efervescent, envers un altre dels nois que també puja habitualment a esquiar al Cueto Negro.

Paral·lelament a aquest amor bonic, el relat també ens mostra la part més fosca de les relacions entre les persones i sense caure en l’explícit ens deixa entreveure una situació que trasbalsa molt a la noia. També hi ha un noi que, novament sense dir-ho, entenem que es autista i víctima d’abusos sexuals. Molt colpidor. I un pare i una mare i una germana, cadascú amb els seus conflictes personals.

«Cueto Negro» és una novel·la curta que es llegeix en dues o tres hores i que en mans d’un adolescent (recomanable per als 12-14 anys, sols o guiats en la lectura) pot tenir aquell efecte transformador que busquem.

La veu narrativa és la de la protagonista i ens fa molt creïble el que explica.

LES DADES:
Títol: Cueto Negro
Autora: Mónica Rodríguez
Il·lustració coberta: Eva Vázquez
Editorial: Lóguez
Pàgines: 176
Santa Marta de Tormes (Salamanca) 2021

“Gilan, la princesa de les serps” a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “L’ofici d’educar” vam presentar “Gilan, la princesa de les serps“, de Maria Skiadaresi, publicat per Nandibú.

És un relat relativament curt, però intens, ideal per a a adolescents. Està inspirat en el mite de la reina de les serps. L’acció es sitúa a les terres del Pròxim Orient on, des de segles immemorials, els homes expliquen les gestes de Sahmaran, la llegendària reina de les serps.

«Gilan, la princesa de les serps», és un relat al·legòric, que parla del poder i del seu exercici, de l’amor, de la mort, de la cobdícia i en general de les relacions humanes. Dins d’aquesta història que ens recorda els escrits de Shakespeare i de Valle Inclàn, ens adonem de com es pot trobar el sentit de la vida. És la història de 3 reialmes que conviuen junts: el dels humans, el de les serps i el dels llops, i les aventures de la princesa adolescent.

I com sempre, regalarem un exemplar, gentilesa de l’editorial, entre algun dels encertants de la pregunta relacionada. Aquest cop la pregunta és ben fàcil:

En quina zona del món se situa l’acció de la novel·la?

Si envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat entrareu en el concurs. Teniu temps fins diumenge 20 de març.

Els guanyadors del darrer concurs que s’han endut «La meravellosa i horripilant casa de la iaia» són la Raquel Pérez i família, el Carles, l’Alba i el Daniel. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/gilan-la-princesa-de-les-serpsde-maria-skiadaresi/audio/1128080/

En aquest mateix programa s’ha parlat de la vaga convocada per aquests dies i del canvis per al curs vinent. L’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de «l’Ofici d’educar» ens en fa un resum molt exhaustiu al web del programa. Escriu:

Saps quan parlem davant dels nens com si no hi fossin? Així ens hem sentit.” La Núria, com una bona part del professorat de Catalunya, lamenta que ni docents ni alumnes hagin participat directament en el debat sobre educació abans de començar el curs.

L’anunci de l’inici de les classes el 5 de setembre a les escoles i el 7 a secundària i l’esborrany del currículum per a primària i secundària han posat en peu de guerra una part de la comunitat educativa, i per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març es manté la vaga d’educació convocada pels sindicats.

“Ens han informat a través dels mitjans de comunicació, en un context d’esgotament total després de dos anys molt durs de pandèmia en què hem estat al peu del canó.”

El calendari de la discòrdia
Les vacances dels mestres sempre han estat a l’ull de l’huracà. En lloc de parlar de vacances, la Núria creu que s’ha parlar de quina és la feina d’un docent, què costa preparar un curs i quan es farà. Hi ha famílies que han celebrat la mesura d’avançar l’inici de curs, però també n’hi ha que no ho veuen clar, com l’Eli, autònoma i mare de dos fills.

“Quan ens diuen que és un benefici per a les famílies em sembla que ens prenen el pèl. És una mesura per ofegar més les famílies i privatitzar més els serveis educatius.”

El canvi de calendari és una decisió del Departament d’Educació. Segons la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, és fruit de 5 informes del Consell Escolar per a una racionalització del calendari per protegir els alumnes que durant 3 mesos de vacances no accedeixen a activitats de lleure. L’avançament de 5 dies lectius no toca la jornada del professorat, segons Educació.

“Es regularà com a laborable el mes de juliol per preparar el curs. S’ha de tenir en compte que només un 10% del professorat fa formació al juliol; per tant, un 90% ho podran fer.”

I al setembre es farà matí lectiu i tarda no lectiva però gratuïta per afavorir la conciliació familiar, explica Núria Mora.

El currículum, l’ADN del sistema educatiu

Diversos docents han posat el crit al cel perquè l’esborrany de currículum per al curs 2022-2023 proposa la desaparició d’assignatures com la Filosofia o la Tecnologia de secundària.

El currículum ve donat pel ministeri sota el paraigua de la LOMLOE, i des d’Educació s’ha fet un esborrany, explica la secretària de Transformació Educativa. Núria Mora assegura que per primera vegada en la història d’aquest país s’ha donat l’esborrany a consulta de docents, centres, grups de recerca i entitats. Han rebut moltes esmenes individuals i de grups, i algunes s’incorporaran segur al currículum definitiu
Pel que fa al currículum de Madrid, que redueix totes les matèries, explica que Catalunya té marge de decisió.

“Tenim un 50% d’autonomia per decidir i, sobretot, per donar la màxima autonomia als centres perquè triïn què posar al currículum. I faig un espòiler: la filosofia torna al currículum perquè és una visió de país i de pensament crític.”

Reconeix, però, que el temps és curt -al juny o juliol ha d’estar fet el decret i l’1 de setembre ja ha d’arribar als centres- i que potser no és el millor moment per als canvis després de dos anys de pandèmia.

Per Pere Vilaseca, mestre i membre del grup Avaluar per Aprendre, de l’Associació Rosa Sensat, aquest currículum és una oportunitat per acostar-nos a una nova manera d’entendre l’aprenentatge i l’avaluació, i se l’imagina com:

“Una xarxa de pescador. Els nusos són sabers, i les competències, fils que uneixen la xarxa. I el docent ha de triar quins nusos treballarà en funció del context, i, a l’estirar un fil, com que tot està relacionat, són múltiples els aprenentatges.”

I, pel mestre, en aquest nou paradigma l’avaluació ha de servir per ajudar l’alumne a aprendre.

Els docents com a facilitadors

El currículum dona més autonomia als docents, que són els que millor coneixen els seus alumnes. Per Núria Mora:

És el moment en què els docents poden excel·lir més en el que saben, la pedagogia, i facilitar, avaluar i regular els aprenentatges dels seus alumnes.”

Tot i això, la secretària de Transformació Educativa compren el malestar dels docents davant dels canvis, però recorda que és una llei estatal, i que no poden no aplicar-la perquè no som independents.

“Quan tinguem el currículum definitiu l’explicarem i formarem professorat i centres, treballarem les resistències i donarem un marge d’adaptació al setembre.”

La Núria, professora d’anglès, reconeix que hi ha divisió a la comunitat educativa entre tradicionals i més favorables als canvis, i demana temps, debat i reflexió sobre cap on anem. Per Pere Vilaseca, el malestar dels docents neix de la por als canvis, i demana al Departament d’Educació que ho entengui i ho acompanyi.

És el moment de fer un canvi radical d’educació, però per fer-ho possible calen polítiques valentes i la complicitat de tota la comunitat educativa.”

Protegir el català a l’escola i un batxillerat competencial

Des del Departament d’Educació continua l’avaluació de la realitat lingüística als centres perquè l’aprenentatge acadèmic és en català, però és evident que s’està perdent la presència social del català. D’aquí que ja s’hagi fet la primera sessió del Consell Lingüístic Assessor per afavorir l’ús social del català a l’escola i per respondre a la sentència del 25% del català.

“S’està treballant en un marc normatiu per protegir les direccions i acompanyar en els dos casos: quan la sentència és sobre tot el sistema, que recau sobre el departament, o sobre un alumne, que recau sobre el centre.”

La neurociència ens diu que molts joves als 16 anys no estan preparats per decidir el seu futur, explica Núria Mora. Es volen combinar matèries de diferents batxillerats perquè l’alumnat pugui triar el seu propi itinerari, i s’afegeix un nou batxillerat general més competencial de 3 anys, pilot, que doni més temps a l’alumne per decidir.

S’introdueix també convalidar idiomes, activitat esportiva o el voluntariat que facin fora del centre com a currículum optatiu, i per al 2024 es preveu ja una selectivitat competencial.

Si ho voleu sentir tot el programa a través del podcast, cliqueu a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/la-filosofia-tornara-al-nou-curriculum-educatiu-perque-es-una-visio-de-pais/noticia/3150961/

Aventures i desventures de «Gilan, la princesa de les serps»

Quan he acabat la lectura d’aquesta novel·la breu (70 pàgines) he tingut la sensació d’haver viscut un relat antic, com els que narrava Shakespeare o, anant més enllà, Virgili. M’ha agradat.

Es tracta d’una novel·la amb molta acció i personatges que semblen sortits de la sèrie “Joc de trons”, però allò que realment importa i amb el que ens quedem és en la caracterització dels personatges com a arquetips de maneres de ser i de comportar-se. Trobem poderosos i altres que no ho són tant, qui actua amb justícia i qui amb ambició, també hi ha egoistes, venjatius i malvats. Trobem governants que actuen amb correcció i que volen tenir pau i bones relacions amb els territoris veïns. I l’amor, esclar, és present amb una trama ben curiosa perquè veurem l’amor de debò i l’amor malentès.
En fi, si voleu viure un munt d’emocions (enveja, saviesa, odi, valentia, etc.) i, de tant en tant, aturar la lectura per fer prediccions de com acabarà, aquesta és una bona novel·la.

A la contracoberta llegim:
A les terres del Pròxim Orient, des de segles immemorials, els homes expliquen les gestes de Sahmaran, la llegendària reina de les serps. Gilan, la princesa de les serps és un relat al·legòric, que parla del poder i
del seu exercici, de l’amor, de la mort, de la cobdícia i en general de les relacions humanes, adreçat no solament a nens sinó també a adults, que saben que dins un conte es pot trobar el sentit de la vida.
Una història d’un temps en què les criatures del món no tenien només una forma, sinó que canviaven d’aspecte i de mida segons les circumstàncies.

Una bona lectura per a primer cicle de l’ESO, sobretot si es fa a l’aula i en veu alta.

LES DADES:
Títol: Gilan, la princesa de les serps
Autora: Maria Skiadaresi
Trqaductors: Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí
Editorial: Pagès
Pàgines: 72
Lleida, 2019

Darwin a “L’Ofici d’educar”

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar “El árbol de la vida de Charles Darwin”, de Peter Sis, publicat per Ekaré. Un llibre de coneixements per a alumnes de secundària que explica la història de Charles Darwin, des que era petit i fent èmfasi en un viatge que va fer per tots els territoris anglesos, passant per les Galápagos. L’aventura va durar cinc anys, i d’aquí va sortir la teoria de les espècies.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els encertants sortegem el llibre en qüestió, gentilesa de l‘editorial.
En aquesta ocasió, la pregunta és: quin és el nom del vaixell amb el qual va viatjar Darwin? Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins dilluns 29 de novembre.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara i la seva parentela, en Guerau, la Mariona i la Jana, l’enhorabona!
Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-arbol-de-la-vida-de-charles-darwin-de-peter-sis/audio/1116774/

Va ser un programa especial perquè ens vam assabentar que a l’Elisabet Pedrosa li ha concedit el Guardó Marta Mata, el premi més prestigiós que concedeix l’Associació de Mestres Rosa Sensat, un premi que, des de l’any 2002, s’atorga amb l’objectiu de donar a conèixer i valorar el treball que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueix a fer visibles els valors positius de l’educació. Es concedeixen dos guardons, un de modalitat personal i un altre de modalitat col·lectiva, a fi de reconèixer, tant a escala individual a una persona com a escala col·lectiva a una entitat, el que ha significat en el camp de l’educació dels infants i dels joves.
El guardó col·lectiu anirà a mans de la Fundació Privada Pere Closa, associació que promou l’èxit escolar de l’alumnat gitano.
El lliurament del XLI Premi Marta Mata de Pedagogia i dels Guardons Marta Mata 2021 tindrà lloc a El Born Centre de Cultura i Memòria, el dijous 16 de desembre a les 18h.
Als qui formem part de l’equip (la Nuria Ventura, producció, en Sergi Vives, sentit de l’humor i la Rosa Sillué, muntatge tècnic) ens agradarà molt veure les cares amigues del programa, que ens són moltíssimes! Però heu de reservar plaça! Ho podeu fer a través de l’enllaç:
https://www.rosasensat.org/guardons-marta-mata-2021-entitat-i-persona-guardonades/
Per a la foto que heu vist encapçalant aquesta entrada ens vam inspirar en la part del darrera del disc d’en Simon i Garfunkel, «Bridge over trouble water»…

«La lavandera de San Simón», una joia il·lustrada

Hi ha llibres que poden resultar incòmodes però són absolutament necessaris. He llegit un d’aquests. L’ha escrit l’Eva Mejuto, de qui ja vam referenciar el seu «22 segundos». M’ha trasbalsat molt.

Primer perquè està basat en un fet real, un capítol fosc de la nostra història que desconeixia i que m’ha fet recordar una conversa amb el meu cosí Miquel, quan em digué que s’havien trobat les restes d’un parent que va acabar, com tants altres durant la Guerra Civil, a la cuneta, a prop del poble.

Segon, perquè el relat és semblant a una novel·la d’en Miquel Rayó —El camí del far— que situa els fets en una illa, probablement del Mediterrani. En aquest cas, l’Eva assenyala i documenta perfectament on va passar i què va passar. Ens narra, de manera ficcionada uns moments dramàtics que tingueren lloc a l’illa de San Simón, a prop de Vigo.

Tercer, perquè ho descriu tan bé i les il·lustracions de la Bea Gregores són tan encertades que ens ho fan viure talment com si fos una pel·lícula. Ves que no hi hagi qui tingui el mateix pensament i la faci! Estaria bé. Si visquéssim als USA segur que ja la tindríem.

I quart, per la bona feina de l’editorial Lóguez. El disseny, el format, les guardes, el paper aspre, la tipografia, tot és formidable.

De què va «La lavandera de San Simón»?

En paraules de l’Eva que podeu trobar al blog que complementa el relat (http://sansimon.evamejuto.com/):

San Simón va ser presó i camp de concentració franquista, entre 1936 i 1943. Es calcula que uns sis mil homes van ser empresonats a l’illa, que fins aleshores havia estat convent.

Durant aquest període, es calcula que uns set-cents homes van morir a l’illa de malalties i desnutrició, a causa de les terribles condicions d’acumulació, falta d’higiene i alimentació, així com pels treballs forçats a què van ser sotmesos.

Mares, germanes, dones, fills i filles viatjaven d’arreu de Galícia i portaven als seus éssers estimats roba, menjar i una breu peça de companyia i afecte.

Als voltants es va crear una xarxa de cooperació, gent generosa i valenta que va decidir arriscar la seva pròpia vida per ajudar els presos, portant-los roba, menjar, mantes i cartes de familiars, sovint amagades entre la roba.

«La lavandera de San Simón» vol explicar, amb paraules i imatges, un tros d’aquestes històries silenciades, de dones resistents que han lluitat, des del dia a dia, contra la barbàrie i la injustícia. Pràcticament cap de les dones que va viure aquells temps ja està amb nosaltres: que la seva feina, la seva lluita i el seu patiment per un món més just, lliure i millor no caiguin en l’oblit.

Les il·lustracions de la Bea Gregores són formidables, especialment l’ús del color. Quedeu-vos també amb el simbolisme de l’ocellet que apareix a totes la pàgines.

Absolutament recomanable per a l’alumnat de l’ESO.

La propera vegada que vagi a Galícia, visita obligada a San Simón.

LES DADES:
Títol: la lavandera de San Simón
Autora: Eva Mejuto
Il·lustradora: Bea Gregores
Traductora: Eva Mejuto
Editorial: Lóguez
Pàgines: 40
Santa Marta de Tormes (Salamanca), 2021

Veieu-ne l’ISSUE:
https://issuu.com/loguezediciones/docs/la_lavandera_de_s._sim_n

«Gorazde zona segura», periodisme en forma de còmic

Fa tres anys vaig estar visitant Bòsnia. M’interessaven un parell d’enclavaments. La biblioteca de Sarajevo i el pont del Drina.

La biblioteca ja no existeix i s’ha creat com una mena de mite al seu voltant recordant que va ser bombardejada i destruïda durant l’assetjament de l’exercit serbi. Bé, quan ets allà te n’adones que no va ser exactament així perquè, si bé és cert que la van destruir, resulta que estava en el mateix edifici on hi havia el govern municipal. En canvi el pont del Drina, a Visegrad, sí que em va fascinar. Era un somni estar allà i recordar la gran novel·la d’Ivo Andric.

La ciutat de Gorazde va ser una sorpresa. A indicació del guia que ens acompanyava, ens vam desviar de la ruta marcada i vam passar la tarda visitant aquell enclavament. Vam veure les restes de la guerra, els túnels i la passarel·la que usaven per creuar el riu sense ser abatuts pels franctiradors, etc. Un record colpidor i que et marca, sens subte.

Ara, he acabat de llegir el magnífic document en forma de còmic on Joe Sacco recull les seves vivència durant els dos anys que va estar fent periodisme i visitant la zona.

Recordo que quan a Bosnia es mataven entre ells, a Barcelona estàvem celebrant els Jocs Olímpics. Quines coses, oi? A dues hores d’avió, una guerra terrible i nosaltres de festa.

«Gorazde, zona segura» és una passada, un document que combina coneixements, art i emocions. Hem sentit a parlar molt de Sarajevo però el que va passar a Gorazde, a la Bòsnia Oriental, va ser encara pitjor: assassinats en massa i i el fracàs de l’ONU i la seva intervenció humanitària.

Durant aquell temps, el periodista Joe Sacco va fer quatre visites a Gorazde i va reunir material per al seu magnífic còmic. «Gorazde zona segura» mescla les pròpies experiències amb històries breus dels seus habitants, testimonis de primera mà. Es diferencien les seccions d’una forma enginyosa que és usar diferents fons de color blanc o negre segons sigui el cas.

El seu estil m’ha recordat a dos grans del còmic, Robert Crumb i Art Spielgeman.

Un còmic documental que hauria d’estar a les biblioteques dels Instituts.

Si us heu de fer un regal, aquesta és una bona opció.

LES DADES:
Títol: Gorazde, zona segura
Autor: Joe Sacco
Il·lustrador: Joe Sacco
Traductor: José Torralba
Editorial: Planeta
Pàgines: 298
Barcelona, 2016

Filo & Sofia, pensaments filosòfics que resolen casos policíacs

Recordo amb una certa boirina els anys que vaig passar a l’Institut Torras i Bages de Can Serra, a l’Hospitalet. Queden molt lluny. Però tinc presents alguns professors i els seus ensenyaments. Un d’ells, en Jaume Botey, ens va introduir en el coneixement de la filosofia. Eren unes classes amenes i on ens ho qüestionàvem tot. Així vaig entrar en contacte amb les idees de pensadors con Nietzsche, per exemple.

Uns anys més tard, es va publicar una obra que va remoure la literatura juvenil. Jostein Gaarder va escriure “El món de Sofia”, una mena de tractat dels corrents filosòfics de tots els temps en forma novel·lada que va tenir un èxit de vendes extraordinari.

En canvi, els estudis de filosofia a les universitats (no a totes) s’han anat diluint o s’han mesclat amb altres estudis, en una mena d’hibridació curiosa. Imagino que, en el món que vivim, tira més l’economia, la competitivitat, el poder dels diners, que el pensament.

Potser per tot plegat, els dos llibres de la nova col·lecció “Filo & Sofia” m’han atret especialment. No m’han decebut i em fan pensar que tindran bona acceptació entre els nois i joves. Són llibres que ens indueixen a investigar, més enllà de la pròpia trama novel·lesca o detectivesca, sobre qui era René Descartes, David Hume o Hipàtia i quines eren les seves idees o corrents de pensament.

El personatge principal de la primera història (l’assassí dels ossets de peluix) és un noi, en Rinus Descartes, que es queda orfe i va a parar a un orfenat ben particular i curiós, anomenat “l’Acadèmia” en record de l’Escola d’Atenes, una institució científica i pedagògica fundada per Plató, als afores d’Atenes. En aquest orfenat es trobarà a Sofia Hipàtia, una noia que fa de mestra i mare de tots plegats. El nom ja ens avisa que té el caràcter de la filòsofa, astrònoma i matemàtica d’Alexandria.

Els altres nois que hi conviuran amb en Rinus Descartes són en David Hume, en referència al filòsof escocès, el més destacat dels empiristes britànics, en Confuci, en Sócrates Jr., en Freddy Nietzche i en Karlitus Marx (compromés amb la justícia social i protagonista de la segona història “el cas de la fàbrica de la mort”). Els noms ja ens indiquen quina mena de pensaments i actitud vital corresponen a cadascun d’ells.

La novel·la es llegeix en un parell d’hores. Són gairebé dues-centes pàgines amb molt bon ritme, poques descripcions, força diàlegs, i frases curtes que fan que la trama avanci de pressa.

Hi ha diferents capes de lectura. Una primera, ens mostra l’intríngulis de la història. Els nois de l’Acadèmia col·laborant amb la policia per descobrir un assassí que deixa algunes pistes que aniran descobrint gràcies al mètode que usen, basant-se en preguntes i pensaments que segueixen els diferents corrents filosòfics (pensem per tant investiguem).

Una segona, ens convida a esbrinar qui van ser els filòsofs que encarnen cadascuna de les teories.

Encara, una tercera, per als més curiosos, ens porta a saber del perquè del serrell del protagonista o com era la vida de les dones a principis del segle XX (la novel·la ens situa a l’any 1910).

L’autora s’ha ben documentat i ens presenta unes novel·les que fan de bon llegir i que poden obrir múltiples vies de coneixement.

Llibres de tapa tova amb un format senzill, amb un preu per sota dels deu euros, cosa que és d’agrair.

Lectura recomanada per a alumnes de cicle superior i primer cicle de l’ESO.

LES DADES:
Títol: L’assassí dels ossets de peluix
Autora: Cuca Canals
Traductora: Martina García
Editorial: Edebé
Pàgines: 196
Barcelona, 2020

«El famosíssim catàleg de Walker & Down»: Aventures per llegir d’amagat dels pares

Recordo perfectament «Las aventuras de Tom Sawyer», una novel·la escrita per Mark Twain que narra les peripècies d’en Tom i del seu amic Huckleberry Finn. Hi apareixen també el malvat indi Joe i la bella Becky Tather de qui s’enamora en Tom, al capítol sisè. Aquesta història forma part del meu itinerari adolescent, juntament amb les novel·les de Jules Verne i altres clàssics que llegíem els anys seixanta com “La cabaña del tio Tom”, “Los tres mosqueteros”, “La isla del tesoro”, etc. totes en castellà.

Ara he llegit una novel·la que m’ha recordat molt, però molt, «Las aventuras de Tom Sawyer» i ho he tornat a xalar de valent. Es tracta d’un relat situat al bayou, a la zona pantanosa de la desembocadura del Mississipí, a principis del segle XX. El bayou és una perillosa xarxa de canals i pantans on hi ha mosquits a mansalva, serp verinoses i caimans (al·ligàtors, en diuen).

El títol és «El famosíssim catàleg de Walker & Dawn» i la novel·la narra les aventures de quatre amics, l’Eddie, en Te trois, la Julie i en Tit i tot el que els va passar arran d’una compra que van fer al catàleg, una mena de llistí telefònic amb il·lustracions que emplenaven les dues mil pàgines d’articles que es podien comprar per correu des de qualsevol punt d’Amèrica. Més o menys, com l’Amazon actual.

Els nois són ben diferents i en certa ocasió, pescant al riu, el ganxo de la canya queda atrapat en un pot que conté unes monedes (tres dòlars). Hi ha qui vol gastar-se’ls en llamins, però finalment decideixen comprar alguna cosa útil de els que hi ha al Catàleg. Pensen que una pistola i les bales pot ser una bona compra. El preu no és molt elevat i es poden fer càrrec.

Les complicacions comencen amb l’enviament de la sol·licitud de compra i amagant el fet als pares. Però això no és comparat amb el que vindrà després perquè quan els arriba el paquet al seu interior no hi ha un revòlver sinó un rellotge vell i espatllat i les sis bales. Sembla que ha estat un error uns però dies més tard es presenta a la zona un tal Jack que diu que és agent de la Walker &Down i els ofereix 50 dòlars pel rellotge. Els nois accepten l’intercanvi però descobreixen que es tracta d’un estafador i fugen. En la persecució, el tal Jack morirà en quedat atrapat en una zona d’arenes movedisses i ser cruspit per una caimana.

Què poden fer? Tot sembla misteriós i més quan saben que el propi Walker ofereix 4000 dòlars a qui torni del rellotge.
I aquí comença el viatge dels quatre nois que van seguint el curs Mississipí en direcció a Nova Orleans i després enfilant cap al nord amb la intenció d’arribar a Chicago, seu de l’empresa.

Una novel·la rodona que val molt la pena i que segurament als lectors a partir de 12 anys ( i als d’onze, bons lectors) els pot enganxar.

M’ha agradat com anomenen els capítols i les imatges tan elaborades que acompanyen el relat.

LES DADES:
Títol: El famosíssim catàleg de Walker & Dawn
Autor: Davide Morosinotto
Traductor: Carles Biosca
Editorial: Viena
Col·lecció: El jardí secret, 28
Pàgines: 400
Barcelona, 2020

Una botiga de vides que es canvien


Els llibres arriben a les nostres mans de diverses maneres. De vegades van associats a circumstàncies divertides i abans o després de llegir-los ens remeten a moments, persones o esdeveniments concrets.

És el que m’ha passat amb «La botiga de vides», una novel·la que vaig comprar el dia 4 de juny. Buscava un àlbum il·lustrat concret i em vaig assabentar que a l’Abacus de l’Hospitalet el tenien. Cap allà que hi vaig anar, Mentre remenava per les lleixes es va acostar la llibretera i em va indicar on es trobava.

De llibreteres n’hi ha de bones i de molt bones. Aquesta és de les molt bones. De fet, ja havíem parlat en altres ocasions i sempre m’havia semblat una persona que estima la seva feina i que està al dia de les novetats, llegeix tot el que pot i té criteri propi. Molt professional. Si aneu a l’Abacus de la Rambla de l’Hospitalet la podreu reconèixer fàcilment pel tatuatge que porta al braç esquerra… fins aquí puc explicar!

Després vam parlar d’altres llibres i em va preguntar si coneixia el llibre de l’Adrià Aguacil, un dels nominats al premi Llibreter, i me’l va recomanar.

Es tracta d’una obra que presenta una circumstància curiosa i que també em va remetre a una altra persona que conec, un familiar que, de tant en tant, en aquells moments de benestar, alegria compartida i mirada enrere, sempre diu que li agradaria tenir una vida extra per poder gaudir de tot el que ha aconseguit, referint-se als valors immaterials, impagables, que ens ofereix el temps viscut.

«La botiga de vides» va d’això, precisament. És el relat d’una noia peculiar, la Júlia, que no accepta la seva vida ni el seu cos, i se sent marginada a l’Institut. A les primeres línies ja ens ho deixa clar. Escriu, en primera persona:

Si us dic: la típica adolescent friqui de les pel·lícules, esquifida, maldestra, que porta ferros, ulleres rodones enormes i sempre s’amaga darrere d’un llibre, de seguida us ve una imatge al cap, oi?
Doncs abans de comprar-me una vida nova, jo era aquesta: l’empestada de la classe de les pel·lis americanes d’institut
.

La seva vida és complicada però un dia descobreix una botiga on se’n pot comprar una altra. L’única cosa que ha de fer és deixar la seva a canvi. Sembla fàcil, oi? Doncs, la Júlia ho fa i compra la vida d’una noia més gran, a la que ella admira. A partir d’aquest moment les aventures es van creuant i les vides de la Júlia, la seva família i les seves companyes d’Institut viuran peripècies que ens faran pensar, i molt.

La novel·la és de lectura ràpida, amb molts diàlegs, bon ritme, i sorpreses sobrevingudes. M’ha agradat i crec que es una bona lectura per comentar a classe o a casa. Perquè, a veure, què faríeu si poguéssiu canviar la vostra vida? That is the question, com diria Shakespeare.

La novel·la va ser mereixedora del Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil l’any 2020.

LES DADES:
Títol: la botiga de vides
Autor: Adrià Aguacil
Editorial: Animallibres
Pàgines: 152
Barcelona, 2020

«Negra», un còmic que explica la vida desconeguda de la Claudette Colvin

Claudette Colvin té 81 anys i per alguns de nosaltres ha estat una desconeguda fins no fa gaire. En concret, des que es va publicar el darrer febrer la seva història de lluita en defensa dels drets de la població afroamericana. Coneixíem, això sí, la peripècia de la Rosa Parks, abastament referida i posada com a exemple de lluita. El que no sabíem és que uns mesos abans, una noia de quinze anys, la Claudette Colvin, ja va fer un acte de resistència igual al de la Rosa Parks, negant-se a cedir el seu seient a un passatger blanc.

El cas de la Parks va esdevenir el detonant de la lluita pels drets civils als Estats Units i va suposar el final de la segregació, amb un matís: No es van acabar les tensions racials, com hem pogut comprovar en els darrers mesos.

He llegit amb interès aquest còmic ben editat que ens explica la vida de la Claudette Colvin. Està explicada de manera senzilla, evitant les emocions personals i mostrant les coses tal com van passar. L’inici és molt potent, adreçant-se al lector, adreçant-se a nosaltres directament, endinsant-nos ràpidament en la pell de la jove Colvet i situant-nos perfectament en els anys 50 del segle passat a la ciutat de Montgomery, Alabama.

Diu:
Inspira profundamente. Deja el lugar en el que te encuentras y cruza arroyos, ríos, el océano Siente la brisa. Sobrevuela Nueva York, la estatua de la Libertad, el Empire State Building. Bordea la costa y dirígete hacia el sur. El aire se vuelve más caliente. Virginia, Carolina del Norte, Carolina del Sur. Ahora estás en tierras algodoneras. Te alejas de la costa, te adentras en los campos de cultivo. Y giras hacia el oeste. Estás en Montgomery. A partir de ahora, eres negro. Un negro de Alabama. En los años cincuenta.

Els dibuixos són de la il·lustradora francesa Émilie Plateau i és una adaptació de l’obra del mateix títol escrita per la Tania de Montaigne. La majoria són imatges panoràmiques, sense entrar al detall dels primer plans, per evitar emocions i cenyir-se als fets. Uns dibuixos senzills, infantils, on destaca l’ús del color per a enfosquir les cares dels negres quan a la mateixa imatge hi ha persones blanques i deixant-les blanques quan està la Claudette sola en el dibuix. Curiós.

Algunes pàgines en negre i amb un text en blanc són realment colpidores.

Resulta interessant comprovar com la història ens mostra un Luther King vergonyós de la Claudette perquè és jove, estudiant i sobretot perquè es queda embarassada, en circumstàncies una mica tèrboles, d’un home blanc. Sembla que aquest no era el moment que esperava la comunitat negra. Van albirar la seva oportunitat uns mesos després amb els fets de la Rosa Park.

A les darreres pàgines hi ha una informació prou entendora i aclaridora de conceptes com les lleis « Jim Crown», l’associació nacional per al progrés de les persones de color, el consell de ciutadans blancs, el consell polític de les dones. També coneixem qui va ser la Jo Ann Gibson, en Fred Gray, en E.D. Nixon, la Rosa Parks, en William Gayle, etc.

Lectura recomanable per al primer cicle de l’ESO.

LES DADES:

Títol: Negra, la vida desconocida de Claudette Colvin
Autora: Émilie Plateau
Il·lustradora: Émilie Plateau
Traductora: Sara Bourehiyi
Editorial: Duomo
Pàgines: 136
Milan, 2021

Podeu veure una animació promocional de la versió original francesa, a continuació:
https://www.youtube.com/watch?v=k-uMl_6MrxY