ESO

by

«Germanes» una aventura gràfica verídica

En alguna ocasió he explicat que els llibres que més m’enganxen són els que estan basats en fets reals. Molt més que les aventures inversemblants o extraordinàries. Si al darrera hi ha quelcom que els dóna verosimilitud, les miro amb uns altres ulls, amb més interès.

És el que m’ha passat amb «Germanes», la segona novel·la gràfica d’una trilogia escrita i dibuixada per la Raina Telgemeier on explica uns fets que li van succeir durant un viatge amb cotxe juntament a la seva germana, el seu germà petit i la seva mare.

Van des de Sant Francisco a Colorado i durant aquells dies anirem coneixent la relació entre la Raina i la seva germana Amara, cinc anys més petita, amuntegades en una antiga Volkswagen durant centenars de quilòmetres, les dues germanes es barallen per tot i a tothora. Ja ens imaginem com anirà la cosa perquè les dues germanes tancades en un espai petit com és el cotxe, acabaran entenent-se o això és el que pensem.

Aquest relat interessa als preadolescents perquè les situacions que s’expliquen són tan habituals que no poden fer altra cosa que sentir-se emmirallats. Hi ha humor, sinceritat, angoixa i rivalitat entre germanes, esclar! El temps que necessiten per entendre’s i un espai tancat és l’ocasió ideal perquè les dues germanes s’acabin coneixent millor del que no pas sembla.

El relat, de fet, ens mostra dues històries que podem seguir fàcilment perquè canvia el color de la pàgina segons estigui parlant dels fets actuals o dels fets passats. Són com flashbacks que es van intercalant per fer-nos evident com és que la seva relació és tan visceral, de vegades.

Si no us atrau aquest tipus de format o no esteu del tot convençuts, us recomanem que li doneu una oportunitat a “Germanes” perquè us agradarà. Ve avalada per nombrosos premis (això no és cap garantia, ho sabem) i perquè les persones que porten l’editorial EntreDos són de confiança i amb molt bon ull i criteri.

Si llegiu aquest relat amb els vostres fills potser necessitaran que els expliqueu alguns incidents com, per exemple, la relació amb els walkmans (taula de salvació que molts tenien per fugir de la vida real tan poc emocionat i tan poc interessant que els tocava viure) on es podien sentir les cançons que els mostraven una altra realitat.

Un còmic que val la pena tenir a la biblioteca de l’Institut. Recomanat entre 11 i 13 anys.

LES DADES:
Títol: Germanes
Autora: Raina Telgemeier
Il·lustradora: Raina Telgemeier
Traducció: Marc Donat
Editorial: EnteDos
Pàgines: 208
ISBN: 9788418900440
Blanes, 2023

by

«La lletra que tot ho canvia», la màgia feta poema

Al mes d’octubre del 2022, a la tertúlia que vam compartir amb en Ramon Besora, ens va fer un regal en forma de primícia. Es tractava d’una idea que es trobava en procés d’il·lustració. Per exemplificar-ho ens va fer jugar amb unes lletres per composar paraules. Mireu aquest vídeo i ho entendreu perfectament:

Ara, cinc mesos després, el llibre ha vist la llum. Es tracta d’un poemari amb un títol prou explícit: La lletra que tot ho canvia.

Observem la coberta:
Al capdamunt un blauet que enfila directament cap al riu a la recerca del peixet que se’l mira esporuguit, però en el seu picat el que pesca és una lletra, la “T”, i això provoca que el títol canviï el seu significat i allà on deia “lletra” ara hi diu “llera” fent referència a la depressió de terreny que veiem per on corre el riu.

Girem full, intrigats pel que trobarem i les guardes ja ens alerten de què va la cosa, d’un joc de paraules nascudes de l’insòlit, de l’imprevist, de l’absurd, de tot allò que ens envolta. El color vermell —que és un símbol— també ens avisa que estem parlant de vida.

I comencen els jocs. Cada poema està estructurat de manera similar. Mirem el primer.

Una doble pàgina ens mostra, a l’esquerra una paraula de cos enorme on la primera lletra és de color vermell. Hi diu Tren.
a la pàgina senar el poema complet:

Passen coses ben estranyes!
Un tren, veloç, perdé la T:
Ara és un animal amb banyes.

I en aquestes tres línies trobem un avís del que vindrà (coses ben estranyes) i un joc en forma d’endevinalla que hem de resoldre. Aquesta és fàcil, oi?

A la part de sota hi ha un tren en marxa, a gran velocitat i per les finestres veiem quatre persones i un gat.

A la doble pàgina següent, la transformació!

Segueixen estan les persones, el gat i les vies però el tren ha desaparegut i en el seu lloc hi ha, ja us ho imagineu, un ren.

Si us fixeu en aquest i en tots el poemes hi ha les mateixes constants, com la presència del color vermell en detalls significatius. Cada quatre pàgines canvien el color del fons i en algunes de les poesies trobareu a peu de pàgina una explicació d’alguna paraula que pot resultar poc coneguda. S’agraeix.

Voldria remarcar la gran feina de l’Albert Asensio, l’il·lustrador, que ha entès perfectament el joc i, amb la seva perícia amb l’ús del llapis i la seva sensibilitat mesclant els colors, ha estat còmplice directe de l’espectacular resultat. Un breu vídeo perquè veieu com treballa:

M’ha agradat «La lletra que tot ho canvia», crec que és un llibre per regalar i, a l’escola o l’institut, us pot inspirar activitats similars partint del joc amb les paraules, la creació de nous llenguatges i potser amb els vostres alumnes us atreviu a inventar nous versos partint d’una premissa similar.

Per exemple, enlloc de treure lletres, se n’afegeixen d’altres i la paraula resultant té un altre significat. Imagineu que als vostres alumnes els dieu “sol”, segur que si n’afegeixen pel davant trobaran pèsol, mussol o bressol i si les afegeixen pel darrere soldat, solució o solter, entre d’altres. I au, a fabricar poemes.

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà.

DADES:
Títol: La lletra que tot ho canvia
Autor: Ramon Besora
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Meraki
Pàgines: 48
La Seu d’Urgell, 2023

by

«Una volta al mon», un relat de geopolítica, filosofia i aventures.

M’agrada anar al País Basc i conèixer la seva cultura, la seva geografia i la seva gastronomia. Fa uns anys (no gaires) en una de les escapades de tres dies, vaig anar a dinar a Zarautz, un poble amb una platja enorme i un restaurant prou conegut perquè el propietari és en Karlos Arguiñano. Recordo que vam arribar caminant des d’un poble preciós que hi ha a la vora, Getaria. Des d’allà pots agafar un camí ben asfaltat i turístic que et porta directament a Zarautz en poc més d’una hora. És un passeig molt recomanable perquè vas a tocar de la costa i pots gaudir dels flysch, una formació rocallosa de roques dures i roques blandes que s’intercalen i formen uns plecs increïbles.

D’aquella escapada em va emocionar molt el poble de Getaria, i especialment la seva església construïda en un lloc impossible i envoltada de carrerons estrets i empinats. El poble fa olor de mar i notes la presència d’Elkano, un mariner que fa cinc cents anys fa fer la primera circumval·lació al planeta i que va néixer a Getaria precisament.

Per commemorar l’efemèride, l’editorial Kalandraka ha traduït un relat —publicat inicialment en èuscar— d’en Joseba Sarrionandia que explica aquella gesta, aquell viatge èpic que va començar amb cinc naus i 237 persones, de les que només van tornar 18, a bord de l’única nau que va quedar, la Victoria.

El relat està narrat en forma de diàleg. Una nena li demana a la seva àvia, professora d’història, a punt de jubilar-se que li expliqui una història de debò. I l’àvia comença a explicar-li “la volta al món d’Elkano i Magallanes al segle XVI”

Entremig, la nena li fa moltes preguntes i comentaris que li serveixen a l’autor per narrar altres històries curioses que podem veure en aquest planeta nostre.

La conversa té moments humorístics i també ens parla de poder, economia, diferències culturals, racisme, memòria històrica, etc.
M’ha agradat, especialment, quan l’autor es posiciona del costat dels indígenes que vivien feliços abans de la arribada dels conqueridors.

Lectura recomanable a partir d’onze anys.

LES DADES:
Títol: Una volta al món
Autor: Joseba Sarrionandia
Il·lustrador: Ares
Traductor: Pau Joan Hernández
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 158
Barcelona, 2023

Les primeres pàgines aquí:

by

«Els llops de la Lluna roja», una història d’amor i de guerra

Aquesta novel·la és un clàssic, si es pot dir així, que es va publicar per primera vegada fa vint anys. Encara conservo, la primera edició de “Columna” i també conservo (això és més valuós) l’amistat amb en Josep-Francesc, amb qui vam compartir els primers anys del Grup de treball “Passió per la lectura”.

El llibre el vam incloure en una de les primeres recomanacions que es deia “50 del XXI” i allà hi havia el bo i millor d’aquells dos primers anys de segle.

De què va “Els llops de la lluna roja”?

La Maria, la protagonista d’aquesta novel·la, és una pastora de tretze anys del Berguedà que té un molt bon amic: el seu gos Fílax. Quan arriba una llopada al poble, el gos s’enamora de la lloba i fuig dins del bosc. La Maria que no vol perdre el seu gos se’n va amb ell per protegir-lo.

Així, la primera part de la novel·la és el viatge d’aquests amics pels boscos i muntanyes de Catalunya. En la segona part de la novel·la, el final de la guerra civil pren tot el protagonisme.

En aquest relat seguim diverses trames interessants com la història d’amistat entre la Maria i els llops, la descripció minuciosa de la vida dels llops, la història d’amor de la Maria amb un soldat nacional i les conseqüències de la guerra en les famílies. Tot molt ben explicat fins arribar a un final del qual es desprèn que els dolents no són els llops, sinó les persones.

Com diu la Maria: Entre els llops he conegut gent més bona que entre les persones”. Aquella tarda no va parar de nevar. Els peus se m’ensorraven en la neu a sota els roures. La nit s’aventurava ben difícil. Però la tarda va ser el millor dia de la meva existència. Això que dic és injust, la meva família sempre m’havia estimat. Jo vaig tenir la sort de tenir uns pares i uns avis que m’estimaven i estaven per mi malgrat l’escassetat dels seus recursos. No tothom pot dir que els hagi tingut. Si dic que aquell dia va ser el millor és perquè uns animals tan perillosos com els llops m’estimaven.

Els llops de la lluna roja va obtenir el Premi Ramon Muntaner, l’any 2002.

Per als nois i noies, a partir de catorze anys és un gran relat que els pot portar a abordar diversos temes, com la geografia física (la Catalunya Nord, els Pirineus) i humana (el mon rural català), històrics (la Guerra Civil espanyola), filosòfics, morals, lingüístics (frases fetes, comparacions) i d’altres.

Podeu sentir l’autor explicant nombroses anècdotes i coneixements sobre aquesta novel·la en una entrevista que li van fer a Penedès televisió, clicant a:

https://www.youtube.com/watch?v=vDSj7dDCq_g&t=1s

Agraïm a Edicions del Roure de Can Roca, l’esforç per recuperar aquest títol que feia temps estava fora de circulació.

LES DADES:
Títol: Els llops de la lluna roja
Autor: Josep-Francesc Delgado
Editorial: El Roure de Can Roca
Pàgines: 320
La Garriga, 2022

by

Uns infants a l’orfenat d’una illa màgica

«La casa a la mar més blava» és una novel·la situada en un món fantàstic que m’ha semblat molt bona i m’ha recordat l’emoció que vaig sentir fa més de vint anys quan va arribar a les nostres mans la primera aventura d’en Harry Potter. Allò va ser com una alenada de sensacions inimaginables. Amb aquesta d’en TJ KLune m’ha passat el mateix.

Vaig llegir que les bibliotecàries de Girona el recomanaven i, com normalment me’n refio d’elles, el vaig anar a buscar. Quan el vaig tenir a les mans vaig quedar fascinat per la coberta. Bonica, de debò.

He quedat enganxat des del principi. Per què? Perquè l’autor ha sabut fer versemblant un relat que, d’altra manera, hagués estat només un món imaginari on hi viuen éssers màgics. Aquest relat està ben escrit, és enginyós, amb tocs d’humor constants i moments de llagrimeta.

El protagonista és un home que podríem dir que és normal, avorrit, amb una vida rutinària, que treballa com a funcionari, treballador social, al Departament Responsable dels Infants Màgics. En Linus Baker (així es diu) té quaranta anys, viu en una petita casa amb un gat. Tot i la seva vida ensopida, amaga dins seu (aletargada) una passió i una empenta que durant la seva aventura a l’illa veurem com es desperta i el converteix en un personatge increïble.

Un dia, el Director del Departament el crida per a una missió que consisteix en investigar un orfenat molt especial que està molt allunyat, en una illa. És un cas especial perquè diuen que els nens són diferents als que hi ha als altres orfenats i el seu mestre, un tal Arhtur Parnassus, també és particular.

Com que no pot dir que no, passarà un mes a l’orfanat examinant els infants i també investigant el mestre Arthur Parnassus i la manera de fer la seva feina.

En Linus Baker agafa la maleta i puja al tren acompanyat del seu gat. Tan bon punt arriba a l’illa, s’adona que aquests nens són poderosos, peculiars, diferents, però encara són nens. Encara busquen amor, compassió. Encara necessiten que els cuidin, eduquin, alimentin.

Coneix també al seu mestre -enigmàtic, però encantador- i comprova com connecta amb ells i la feina increïble que fa.
Per primera vegada, en Linus trencarà totes les seves regles, empatitzarà amb aquests infants
(en Lucy, que té sis anys, la Txí, en Chauncey, la Talia, en Theodore, etc.) que tenen poders màgics i li faran entendre com som de diferents els uns dels altres.

«Les criatures tenen habitacions pròpies. Aquests primers dies he visitat les de la nana Talia (té les parets adornades amb més flors que els que sembla haver-hi al seu jardí), la fada Txí (em penso que el seu llit és, en realitat, un arbre que creix a través dels llistons de terra, tot i que no entenc de cap manera com és possible), el… Chauncey (hi ha un bassal permanent d’aigua salada a terra, tot i que se m’ha assegurat que el freguen un cop per setmana) i en Theodore (ha construït un niu a les golfes i només se’m va permetre visitar-lo en una ocasió…)»

Una història brillant sobre la descoberta d’un mateix, la recerca de la família i l’acceptació. Combina dos gèneres (una història d’amor i la fantasia) d’una manera subtil però commovedora.

No voldria explicar com acaba però ja podeu preveure que en Linus Baker en acabar la seva missió es replantejarà moltes coses de la seva vida, de la vida en general.

Lectura recomanada per a els joves a partir de catorze anys.

LES DADES:
Títol: La casa a la mar més blava
Autor: Travis Klune
Traductora: Anna Puente
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 464
Barcelona, 2022

Les primeres pàgines:

Feu clic per accedir a 49460_La_casa_a_la_mar_mes_blava.pdf

by

«El món de Sofia» adaptat i actualitzat en format còmic

Als inicis dels any 90 vam llegir una novel·la que ens va fer veure la filosofia d’una manera entenedora, senzilla, amable i entretinguda.

Vaig comprar l’edició castellana de Siruela de l’any 91, un volum que vaig llegir i conversar amb diverses persones. Després he anat llegint altres obres d’en Jostein Gaarder com «El vendedor de cuentos» o «La joven de las naranjas», sempre amb interès per aprendre. La gràcia d’aquest autor és que et presenta els conceptes en forma de novel·la, cosa que és agrair perquè es més fàcil d’entendre el missatge.

Fa unes setmanes, s’ha tornat a publicar “El món de Sofia”, però en format d’aventura gràfica i actualitzada.

L’essència del relat és la mateixa i pot ser una bona manera de tornar a rellegir i pensar en els conceptes vitals que ens acompanyen.

El guió adaptat és d’en Vicent Zabus i les il·lustracions d’en Nicoby. Està molt encertada la manera com presenten la història de la Sofia i aporta un plus de riquesa per seguir les passes de Plató, de Sòcrates i de Sant Agustí, entre d’altres. També ens mostra com era la vida d’algunes ciutats com Atenes o Roma en aquella època, la qual cosa ens permet veure-les amb uns altres ulls.

Si la novel·la d’en Gaarder de l’any 1991 començava amb la pregunta «Qui ets?» enviada de manera anònima a la Sofia, la novel·la gràfica, trenta anys després, comença igualment amb la pregunta que li arriba a una adolescent, també per correu postal.

Però la Sofia Amundsen actual és diferent, està preocupada pel canvi climàtic, per la igualtat, el feminisme, l’ecologia i la justícia, té mòbil i s’hi assembla a una adolescent del segle XXI.

La novel·la inclou situacions humorístiques i ens endinsa de manera vertiginosa en la història de la filosofia, gràcies en part al tractament de les infinites possibilitats que ens ofereixen els actuals creadors de còmics: Tractaments tipogràfics, trencament dels marcs que formen les vinyetes, perspectives curioses, etc.

De moment només ha sortit la primera de les dues parts que formen l’obra: 1. La filosofia de Sòcrates a Galileu.

Molt recomanable a partir de dotze anys.

LES DADES:
Títol: El món de Sofia. 1 La filosofia, de Sòcrates a Galileu
Autor: Vincent Zabus
Il·lustrador: Nicoby
Traductora: Queralt Vila
Editorial: Empúries
Pàgines: 266
Barcelona, 2022

by

«Ghost», l’esport com a refugi

El Castle Cranshaw és un noi a qui tothom coneix com a Ghost (fantasma) i ha tingut una vida força complicada. El seu pare fa tres anys que és a la presó, però el noi encara pateix els records i el trauma que va suposar per a ell i la seva mare haver de fugir de casa i córrer pels carrers perseguits pel pare que els apuntava i disparava amb una pistola. Aquell record és a la base de molts dels problemes de comportament en que es troba a l’Institut.

Des de llavors, en Ghost no ha parat de córrer i un dia, l’entrenador d’un equip d’atletisme, els Defenders, es fixa en ell i el convida a formar part de l’equip però amb una condició: Que no es fiqui en embolics.

A partir d’aquest moment, la novel·la, narrada en primera persona pel noi, pren un caire diferent perquè el noi vol formar part de l’equip però li costa reprimir els seus impulsos i evitar “altercats”.

Hi ha un moment culminant que és quan veient que la seva mare no té diners per comprar-li unes sabatilles, va a una botiga de roba esportiva i en roba unes que fan que els seus peus vagin més lleugers que mai, però la mala consciència s’apodera d’ell pel que ha fet.

La narració se centra en la relació del noi amb els altres tres companys d’equip, en Lu, la Patina i en Sunny. Tots quatre són d’orígens molt diferents, amb personalitats explosives, i que hauran d’aprendre a compartir els seus secrets, les seves dèries, si volen aconseguir classificar-se per als Jocs Olímpics Juniors.

Té molta transcendència l’entrenador Brody, un exmedallista olímpic, que estableix una relació molt sana, sincera, amb tots ells i esdevé un bona influència per a en Ghost.

Una lectura molt recomanable per als nois i noies a partir de 13 anys.

LES DADES:
Títol: Ghost
Autor: Jason Reynolds
Traductora: Elisabet Ràfols
Editorial: Sembra
Pàgines: 148
València, 2022

by

«Viatges en trens de primera classe», un conte amb olor de menta i mandarina

Si hi ha un escriptor que en sap de trens és en Mauricio Wiesenthal, i que ha recorregut Europa en els més luxosos i mítics ferrocarrils, com l’Orient-Express. En els seus relats ens mostra com és l’ànima humana i ens presenta la imatge d’un continent abatut i derrotat. La seva mirada traspua nostàlgia d’uns temps on l’humanisme era viscut i defensat per altres autors, com Stefan Zweig o Rilke, per exemple. Diu Mauricio, parlant dels trens de luxe:

«La literatura del tren tiene que ser, por fuerza, impresionista y confusa. El tren nos da un destino, una distancia, un más allá sin trascendencia ni juicio final. Y eso hace más bellas y voluptuosas las historias que, como las noches del tren o las aventuras de amor, no tienen principio ni fin».

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del darrer llibre d’en Dani Torrent. Es titula «Viatges en trens de primera classe» i ell n’és l’autor i l’Il·lustrador. La presentació va ser a “Lectors, al tren!”, una llibreria que, com el seu nom indica, també estima els trens. Mireu, sinó, l’aparador que van muntar…


En Dani, acompanyat de l’editor de «Triqueta», una editorial gallega, va explicar els orígens del relat i com, fa uns anys, una conversa amb uns amics alemanys el van alertar d’un esdeveniment que és el que dona inspiració i fa créixer el conte.

També va explicar algunes de les imatges que podem veure i molts detalls significatius que, d’altra manera, se’ns poden passar per alt o desconeixem, com per exemple, el perquè del nom de la noia. I detalls sobre el tipus de paper triat, les dificultats d’impressió, etc.

Va ser una presentació agradable i inspiradora, molt ben conduïda per la Montse Marcet.

De què va el conte? Al resum que fa l’editorial diuen:

La Clementina, des de petita, havia estat educada pel seu pare per a entrar en l’alta societat de l’època. Tota la seva vida s’havia esforçat per aprendre els modals i l’etiqueta que l’alta societat exigia. El seu pare tenia l’esperança que, gràcies a les relacions que havia conreat durant anys de treball en l’administració pública, aconseguiria per a ella un bon matrimoni.

L’esclat de la guerra al seu país i la mort del seu pare, acaben de sobte amb aquests plans de futur. Sola, sense casa i sense tot just recursos a causa dels desastres de la guerra, Clementina idea un pla: gastar-se fins a l’últim cèntim dels seus estalvis en un vestit de seda i un passi d’un any per a viatjar en trens de primera classe. El seu objectiu, socialitzar amb els cavallers més distingits durant els llargs trajectes que l’abonament permetia amb l’ànim de complir un dels somnis del seu pare, trobar el bon matrimoni que hagués desitjat. Però, és aquest realment el somni de la Clementina?

Estructurat com un conte clàssic, Clementina té tres trobades, amb tres cavallers cadascun més ric que l’anterior, que li proposen ser la flor més bella del seu jardí, l’obra mestra de la seva col·lecció, i la joia més brillant de la Corona. Però un gir inesperat, converteix aquesta rondalla en una història d’autoconeixement i apoderament femení.

Lectura per als nois i noies de l’ESO.

LES DADES:

  • Títol: Viatges en trens de primera classe
  • Autor: Dani Torrent
  • Il·lustrador: Dani Torrent
  • Editorial: Triqueta
  • Pàgines: 72
  • Vigo, 2022
by

«Cors de gofra» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat a “L’Ofici d’educar” vam parlar d’aquesta novel·la escrita per la Maria Parr, amb il·lustracions de Zuzanna Celej, publicada per Nórdica Libros, un llibre ple de sorpreses i aventures, divertit i molt premiat, ideal per a nens de cinquè, sisè i l’ESO.

Les aventures estan protagonitzades per dos nens que viuen en una cala noruega, en un entorn rural, tranquil i protegit.

El relat abasta des de la festa de la nit de Sant Joan d’un any fins al següent i tracta de les trapelleries i els esdeveniments més o menys quotidians ocorreguts en aquest període.

L’equilibri de caràcters està ben aconseguit, les aventures dels dos nens són emocionants i divertides, les reaccions de tots els personatges són versemblants i el relat està ben travat entre els episodis concrets i el desenvolupament de la vida de fons on s’emmarquen.

Com a cada programa, fem una pregunta fàcil per al concurs dels «Llibres per somiar». La d’aquest programa és:

Quin és el nom del noi protagonista de la història?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 9 d’octubre.

Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara Cervelló. Enhorabona!

Podeu sentir la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/cors-de-gofra-de-maria-parr/audio/1147481/

En el mateix programa es va parlar de:

Dormir, missió impossible? Guia bàsica per adormir les criatures

Les dificultats per dormir dels infants són font de desesperació de pares i mares que busquen solucions entre informacions contradictòries. Dels 4 als 6 mesos en teoria necessiten de 13 a 15 hores i fer 4 migdiades; però hi ha molta variabilitat entre criatures i els despertars nocturns són constants.

Dormir és imprescindible pel seu efecte reparador.

És segura la pràctica del collit? Funcionen els mètodes d’ensinistrament del son? Com es pot sobreviure a la tortura de no dormir quan les criatures són petites?

Vam sentir els opinions de l’Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar, la Desiré Capataz, especialista en son infantil i creadora de l’Institut Duerme feliz, la doctora en ciències biològiques Maria Berrozpe, autora de “La ciencia del sueño infantil”, i el testimoni de Roger Escapa.

El podcast, aquí:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/dormir-missio-impossible-guia-basica-per-dormir-les-criatures/audio/1147483/

by

«El lleó sobre la porta», un relat emotiu i divertit

“El lleó sobre la porta” és una gran novel·la per a joves que explica una història força curiosa. Se centra en tres nois, en Leo, la Sangeeta i l’Olivia, que comparteixen grup classe en una escola d’un poble anomenat Whot. Tenen en comú el seu origen, amb uns avantpassats vinguts de Singapur, la Índia i Ghana.

Tot comença quan el mestre, el senyor Scott (un personatge singular), els proposa una sortida a visitar la catedral de Rochester. Allà, el noi Leo descobreix un nom en un memorial dedicat als herois de la Segona Gerra Mundial.

El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms. No sé si us heu trobat mai en aquesta situació però resulta molt inquietant. Cada vegada que vaig al poble, a Castelló, visito pel cementiri on estan enterrats els meus pares, avis i altres familiars. Allà, en aquell petit cementiri hi ha una làpida d’un avantpassat amb el meu nom i els meus cognoms. Em crea cert neguit.

Tornem a la novel·la d’Onjali Q. Rauf. En Leo vol saber què va fer aquests heroi de les RAF britàniques i comença a investigar, preguntat als seus familiars, buscant informació a la biblioteca escolar, etc. Descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar ala Guerra Mundial, com el personatge en qüestió. Aquí el relat pren un aire de novel·la policíaca que segueix les passes dels tres nois, mentre la classe s’embarca en un projecte sobre els “herois oblidats”.

El racisme és present al llarg del llibre. Hi ha alguns nois de la classe, en Toby i la Catherine, que menyspreen al Leo i li generaran tota mena de problemes. Bé, és una bona oportunitat per parlar sobre el racisme que massa sovint aflora a les escoles i instituts.

La novel·la es llegeix en un tres- i-no-res, malgrat les 360 pàgines. M’han agradat molt les quaranta pàgines que hi ha al final, a manera d’annex, on s’esmenten casos reals i s’aporta molta informació sobre la Segona Guerra Mundial.

S’agraeixen novel·les per a infants i joves que tracten temes que sovint només podem llegir intercalats a les obres de ficció per a adults.

Lectura recomanada per als nois a partir de 12 anys i, especialment, per als mestres que trobaran una manera de fer i d’engrescar els alumnes en la recerca, discussió i presentació dels projectes.

LES DADES:
Títol: El lleó sobre la porta
Autora: Onjali Q. Rauf
Traductora: Lara Estany
Editorial: laGalera
Pàgines: 360
Barcelona, 2022