premi

by

«La sombra del rey» un conte sobre l’avarícia

Vaig veure aquest llibre a la biblioteca i de seguida vaig fer les connexions amb un altre llibre de l’Elena Hormiga, l’autora, que em va agradar molt: ¡Blas! un gos molt especial.

També em va agrada el títol i vaig pensar com han canviat els contes que parlen de reis. Darrerament tots els personatges són força limitats. Hi ha reis manaires, reis curts de gambals, reis lletjos, i fins hi tot reis que presumeixen de corona quan no saben que és només un barret foradat.

“La sombra del rey” ens presenta un rei capriciós. Fa que els seus soldats li portin les coses més inversemblants. Si té el caprici de tenir un elefant, els ho mana i els soldats li porten. El mateix passa quan ordena fer una cacera de totes les papallones del regne o requisar tots els instruments de música i portar-los a Palau.

Però un dia sent a parlar d’un arbre mil·lenari que té una ombra molt preuada i vol que li portin. Quan li diuen que és impossible, ell mateix prepara una expedició a la recerca de l’arbre. Quan arriba un ratolí li diu que no ho faci, que l’arbre és d’un altre rei més poderós. Però el rei avariciós agafa la destral i comença a tallar-lo. Error, perquè el rei més poderós apareix i el fa fugir, cames ajudeu-me. Quin animal, amic del ratolí, serà el rei més poderós?

Aquest àlbum, a més a més de fer-nos reflexionar sobre com és d’inútil ser avariciós, ens recorda que hi ha coses meravelloses que són de tothom i ningú les pot posseir per a ell sol.

Lectura recomanada per a infants a partir de 4 anys.

LES DADES:
Títol: La sombra del rey
Autora: Elena Hormiga
Il·lustradora: Elena Hormiga
Editorial Destino
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

by

«Operació Dancing Queen», una aventura que, per sort, acaba bé

Una colla d’amics que viuen en un poble, la Torre de l’Arc, aparentment tranquil i avorrit, maquinen un pla per passar l’estona. Es tracta d’espiar d’amagat alguns dels veïns i veure què fan, on van i amb qui es relacionen.

Aquest joc, aparentment innocent, portarà als quatre amics — la Rebeca, el Víctor, el Carles i la Mariona— a descobrir un complot per robar un còdex, un llibre molt antic que val una fortuna. I no tindran altre pensament que ser ells qui posin a resguard el llibre abans que desaparegui. Aquí començarà una aventura on es veuran implicats tothom, des de l’alcalde fins al capellà, alguns veïns, la policia, els pares i la premsa.

Als nois, tot els surt malament i passen a ser els principals sospitosos del robatori. Només els queda un recurs: Una actuació musical disfressats del grup ABBA.

“Operació Dancing Queen” es llegeix com una novel·la negra. El relat ha estat guardonada amb el Premi de narrativa juvenil Ciutat de Picassent i té diversos nivells de lectura però destaca sobretot la riquesa lingüística, un regal de paraules que feia temps que no sentia. Els joves lectors coneixeran expressions, comparacions, dites i fins i tot renecs que són una delícia.

Lectura recomanable a partir de 12 any.

LES DADES:
Títol: Operació Dancing Queen
Autor: Pasqual Alapont
Editorial: Andana
Pàgines: 146
València, 2025

Podeu veure el vídeo que ha fet l’editorial, clicant a:

by

«Com de gros», un elefant a la recerca d’una cinta mètrica

Quan abans d’obrir un àlbum il·lustrat, només veient la coberta, som capaços d’endevinar qui l’ha il·lustrat és senyal que l’artista en qüestió té un estil definit i propi. Pot ser que s’hagi especialitzat en emprar aquarel·les, o collages, o la clavi amb els enquadres; pot ser que els cossos, les expressions de les cares, els animals que hi surten, o qualsevol altre tret esdevingui diferencial i únic. Aconseguir tenir aquesta personalitat no és fàcil, requereix moltes hores d’experimentació, de treball (sovint solitari) i de tenir a prop un mestre que t’orienti.

Després, el resultat i arriba als lectors que diran si els agrada o no. Els lectors no sempre opinen igual i aquesta és la gràcia, òbviament, que cadascú té els seus gustos i els seus mitjos gustos.

Aquesta introducció ve al cas de comentaris que ens fem els uns als altres i que ens enriqueixen quan discrepem i ho fem amb fonamentació, perquè del que es tracta és que fem arribar a mans dels infants i joves les il·lustracions i els textos que els enriqueixin, que siguin variats, exigents si es vol. Només així, fugint del recurs fàcil, podrem formar-los com a lectors crítics, com a lectors imaginatius.

Això m’ha passat amb “Com de gros”. L’he hagut de llegir un parell de vegades per trobar-li el potencial. I l’he trobat! Crec que a l’escola, amb els infants de cicle inicial, especialment, pot donar joc, i el suc que se li pot treure és formidable. Les mestres d’infantil sabran de què parlo quan el llegeixin.

L’argument és senzill i l’estructura encadenada el fa ideal per narrar-lo de viva veu, de presentar-lo en forma de lectura modelada. Ens parla d’un elefant que rep una carta on li diuen que ha estat nominat a rebre el premi a l’animal més gros de la sabana i que s’ha de presentar un dia determinat a l’Auditori… Vestit d’etiqueta!

I amb aquesta premissa, la recerca d’una cinta mètrica per saber les mides del seus cos, van passant les diferents escenes fins que al final aconseguir saber quan amida.

Les il·lustracions són divertides i la maquetació del llibre amb la pàgina desplegable del final han fet d’aquesta obra mereixedora del premi Vila de Termens d’enguany.

Doble premi: per a la Blanca Caminal, autora del relat i per a l’Eugeni, l’elefant més gros de la sabana.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

Podeu llegir la bonica ressenya de l’Alba López a la revista Núvol, clicant a
https://www.nuvol.com/llibres/la-mida-de-la-imaginacio-396851

LES DADES:
Títol: Com de gros
Autora: Blanca Caminal
Il·lustradora: Blanca Caminal
Editorial: Meraki
Pàgines: 36
La Seu d’Urgell, 2024

by

30è certament literari Francesc Candel

S’ha obert el termini per presentar els treballs al 30è Certamen Literari Francesc Candel 2024, que es convoca amb la finalitat d’incentivar la participació de la ciutadania en activitats culturals, promoure la creació literària i fomentar el plaer de la lectura.

Els treballs es poden presentar fins al 21 d’abril.

Trenta es diu de seguida, però són un bon grapat d’anys que des del Districte de Sants-Montjuïc es fa una aposta per la escriptura i la literatura. En aquests anys hi ha hagut alguna categoria que s’ha afegit i altre que han anat variant el seu enfocament, sempre amb la intenció de fer-ho més participatiu i de major qualitat.

Tinc al cap als companys del jurat que han anat passant i han aportat la seva visió critico i la seva mirada sàvia que ens han enriquit a tos plegats. També recordo els relats guanyadors, relats enginyosos, divertits i molt ben escrits. I la sorpresa de saber que els relats arriben d’arreu, sobretot de Catalunya però també de llocs tan allunyats com argentina, per exemple.

Si teniu alumnes de l’ESO o Batxillerat, animeu-los a participar perquè segur que ho gaudiran (guanyin o no) imaginant i escrivint històries reals o inventades.

Hi ha diverses categories que podeu llegir al tríptic que podeu veure al final d’aquesta entrada però m’agradaria que recordéssiu que el RELAT CURT és de tema lliure, amb una extensió màxima de 5 fulls.
La categoria Juvenil abasta les edats entre 14 i 18 anys i la persona guanyadora serà premiada amb un trofeu i 400 € bruts. Hi haurà també una finalista que serà premiada amb un trofeu i 200 € bruts.

El veredicte del Jurat es farà públic en l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el dimecres 29 de maig del 2024 a les 18:30 hores a la Biblioteca Francesc Candel.

Animeu-vos!
Podeu llegir les bases, a continuació:

by

«Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis», 100 endevinalles i 40 embarbussaments

Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una càpsula poètica que ens va oferir l’Andreu Galan fa uns dies, dins la Jornada “Ara ho entenc!” organitzada per la Fundació Bofill. Ens va mostrar algunes tècniques i idees per treballar la poesia a les aules i ho va fer amb la seva simpatia i professionalitat habitual. L’Andreu és mestre però també té el do de saber comunicar a través de la paraula i la música (sobretot la música) les emocions i els sentiments que ens provoquen els poemes, encara que no els acabem d’entendre del tot.

Va ser allà que em vaig assabentar del seu darrer treball “Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis”, un recull d’endevinalles i embarbussaments que va guanyar el premi de poesia infantil atorgat per la Fundació Caixa cooperativa d’Algemesí, al país valencià, d’on ell és nascut i un enamorat i embaixador d’aquella terra.

El llibre conté embarbussaments i endevinalles de dificultat diversa i n’hi ha per a tots els públics. No patiu si no sabeu la solució perquè al final hi ha un solucionari. Si llegiu “Soc el túnel dels horrors per als llapis de colors” i no sabeu que es tracta de la maquineta de fer punta al solucionari ho trobareu. I si no sabeu de quin animal es tracta quan diu “I jo escric-cric a la nit i crec-cric que ja t’ho he dit” també ho trobareu al solucionari.

Per ajudar a trobar els respostes, l’Òscar Julve ha fet unes il·lustracions que ens donen pistes relacionades amb els objectes en qüestió.

A cada doble pàgina trobareu cinc o sis endevinalles, agrupades en temes com “Animals de companyia”, “A la taula i al llit al primer crit”, “No em mires, no em toques”, ”Fugint d’estudi”, “D’estar per casa”, “Tocats i posats” i “Calaix de sastre” i a continuació “Embarbussa’t, que fa fort!” amb els quaranta embarbussaments on no parareu de riure.
Proveu a llegir:

La Bimba belluga ballant bambú.
La Bimba belluga tallant bambú.
La Bimba belluga ballant amb tu.

Amb la tonalitat de la cançó de Little Richard “”Wop bop a loo bop bom bom” i ho entendreu.

Diu l’Andreu que les endevinalles i embarbussaments poden semblar només un passatemps, però tenen molts beneficis per al desenvolupament cognitiu dels nostres petits: Milloren el llenguatge expressiu i comprensiu; fomenten l’adquisició i ampliació del vocabulari; desenvolupen del pensament crític; incrementen l’atenció i la concentració; estimulen la memòria; consoliden l’aprenentatge; afavoreixen el procés d’associació d’idees; enforteixen processos cognitius més elaborats com la planificació o resolució de problemes; fomenten la imaginació, curiositat i enginy; milloren l’estat d’ànim; eleven els nivells de motivació; redueixen l’avorriment; estrenyen vincles afectius entre els qui comparteixen aquest tipus de jocs, etc.

I ens fan passar una bona estona. Són ideals per llegir-ne un cada dia, a començar les classes de bon matí i aprendre-les de memòria.

Ep, si voleu contactar amb l’Andreu perquè vingui a la vostra escola a explicar contes, recitar versos i fer-vos passar una bona estona, no us en penedireu.

Les primeres pàgines les podeu veure a continuació, clicant a:

primeres-paginesBaixa


LES DADES:
Títol:
Autor: Andreu Galán
Il·lustrador: Òscar Julve
Editorial: Andana
Col·lecció: Vagó de versos, 21
Pàgines: 87
Picassent (València), 2023

by

V Premi Docent de l’any a la Margaret Álvarez


La Fundació Jordi Sierra i Fabra i l’editorial Cruïlla convoquen, des de fa uns anys, un Premi que vol ser un reconeixement a la tasca dels mestres. És una idea lloable.

A les bases podem llegir que «Podran optar al Premi els/les docents de qualsevol etapa educativa de l’ensenyament reglat no universitari −tant si estan en actiu com jubilats− que, pels mèrits en l’exercici de la seva tasca docent en l’àmbit territorial de Catalunya, hagin deixat empremta en la memòria col·lectiva d’alumnes o persones properes al seu centre o localitat.»

Enguany, em van convidar a participar del jurat que havia de decidir el guanyador. No va ser fàcil perquè conec tantíssimes mestres i companys que serien dignes mereixedors del reconeixement que fer una tria resulta excloent. Bé, de fet, a tots els premis passa el mateix. Penso en els literaris on es presenten escrits boníssims i només un en resulta guanyador. Així està organitzat.

A la sessió de treball per decidir, es va acordar que la guanyadora fos la Margaret Álvarez Domínguez, una mestra de primària amb força experiència docent.

Si la voleu conèixer i/o saber-ne més del Premi Docent de l’any, trobareu més informació als següents enllaços:

Cruilla.cat: https://www.cruilla.cat/news/coneix-la-margaret-%C3%A1lvarez-v-premi-docent-de-lany

Thrivu.cruilla.cat: https://www.thrivu.cruilla.cat/s/proyecto-educativo/a3D2o000001qa36EAA/coneix-la-margaret-%C3%A1lvarez-v-premi-docent-de-lany?language=ca

El Premi consta d’un diploma acreditatiu expedit per la Fundació Jordi Sierra i Fabra, a més d’una biblioteca amb els títols de Jordi Sierra i Fabra publicats per Cruïlla i un lot de llibres per al centre en el qual la guanyadora imparteixi classes.

El lliurament del guardó tindrà lloc el mes de novembre, en un acte al Centre Cultural de la Fundació Jordi Sierra i Fabra.

Allà hi serem!

by

«Coppelius, el creador d’autòmats», una història amb referències literàries i musicals

A finals del segle XVIII i principis del XIX pels pobles de centreeuropa corrien uns firaires que arribaven als pobles i mostraven els invents i les troballes més estrambòtiques. Un dels artefactes que més fascinaven eren els autòmats, éssers que podien moure’s gràcies als mecanismes articulats del seu interior.

A la literatura per a infants i adults hi ha algunes obres que parlen d’aquestes màquines, amb diferents punts de vista, més o menys ètics, científics o inquietants. Des dels clàssics l’innocent Pinotxo o el monstruós Frankenstein, els autors han trobat un camp obert on incloure tota mena d’aventures.

Especialment a la literatura juvenil, hi ha relats magnífics i que permeten afeccionar-se a la lectura. Probablement, ”La invenció de l’Hugo Cabret” de Brian Selznick, “El misterio de la mujer autómata” de Joan Manuel Gisbert i “L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo” de Jordi Sierra i Fabra en són tres dels millors.

La darrera novel·la que tracta aquests tema és “Coppelius, el creador d’autòmats”, títol que fa referència al ballet “Coppélia”. L’ha escrit la Rosa Maria Colom i ha estat mereixedora del Premi Fundació Bancaixa de narrativa Juvenil.

L’obra, molt ben escrita, narra les vivències d’un noi, en Jan, que ha perdut la seva mare, una famosa violinista. El noi pensa que el violí ha estat el culpable de la seva mort i creu que la única manera de tornar-li la vida a la mare és construir un autòmat que sigui com ella.

A la contraportada llegim:
Al cap de molts anys, el president d’un país minúscul rep una carta misteriosa on el citen a la Casa del Pou, on va viure en Jan quan era nen. A la reunió també estan convocats Sherlock Holmes i el Doctor Watson! L’amfitrió, l’enigmàtic professor Coppelius, els plantejarà un enigma que ens retorna a la història d’aquell violí.

Novel·la de lectura exigent i que potser requereix la mediació de l’adult. Per als afeccionats als misteris i per als nois i noies de segon cicle de l’ESO i Batxillerat.

Podeu llegir les primer pàgines AQUÍ
Al web de l’editorial Bromera, trobareu una proposta diàctica prou exhaustiva. També la podeu decarregar clicant a Proposta didàctica

LES DADES:
Títol: Coppelius, el creador d’autòmats
Autora: Rosa Maria Colom
Editorial: Bromera
Pàgines: 192
Alzira, 2020

by

La crònica de l’Iu Eskar, una metàfora animal

La darrera novel·la d’en David Nel·lo per a infants es diu «La crònica de l’Iu Eskar» i ens mostra un capítol de la vida d’un grup d’escarabats.

L’Iu Eskar és un escarabat jove que ens explica en primera persona la seva peripècia des del dia en que ha de fugir de la casa on viuen perquè la dona que hi vivia s’ha mort i abans que arribi la nova propietària fumigaran tot l’edifici.

L’escarabat i tota la seva nombrosa família preparen la diàspora camí al desconegut i emprenen un camí incert i perillós. Travessen clavegueres, es troben amb rates que els obliguen a pagar una quota (en vides) per poder passar, i finalment troben un lloc on instal·lar-se. Es tracta d’un hotel força pollós, brut i rònec, ideal per quedar-s’hi a viure.

El que no comptem és que a l’hotel Apol·lo —així es diu— hi viu, de fa temps, una altra colònia d’escarabats, d’aspecte més blanc, que els margina i els marca unes condicions força rígides, si es volen quedar a viure.

L’Iu té un esperit curiós i aventurer i en una de les seves escapades coneixerà a un altre escarabat de la tribu dels més blancs amb qui mantindrà una amistat secreta fins que nous perills els amenacin i hàgin de tornar a fugir.

El relat narra les peripècies i aventures d’aquest grup d’insectes. Entre línies, de forma metafòrica, podem entendre actituds molt humanes i actuals que ens remeten als refugiats sirians que han de fugir del seu país o la xenofòbia envers els diferents, contraposades als valors positius com l’empatia, la solidaritat o l’amistat.

Tenia ganes de llegir aquesta obra guanyadora del Premi Edebé de literatura infantil i vaig comprar el primer exemplar que vaig trobar, en castellà. El volia llegir en versió original catalana. Si podeu, aneu sempre a l’original.

Als nois i nois de cicle superior els farà passar una bona estona i els farà pensar.

LES DADES:
Títol: La crònica de l’Iu Eskar
Autor: David Nel·lo
Il·lustradora: Beatriz Castro
Editorial Edebé
Barcelona 2020

by

«Tot plegat semblava una broma», una novel·la valenta i ben construïda.

A les escoles usem diverses estratègies per intentar combatre l’assetjament però algunes s’han mostrat clarament insuficients o, directament, contraproduents. Per exemple, és habitual organitzar assemblees de classe on l’únic que s’aconsegueix és enviar un mossatge als alumnes que interpreten que el problema no és gaire rellevant.
Una altra tàctica habitual és animar a l’assetjat i la víctima a parlar del problema, cara a cara, o amb un mediador. Sembla una bona idea, però tampoc funciona i, fins i tot, hi ha psicòlegs que apunten que fa augmentar l’assetjament escolar.
Les dades que de tant en tant apareixen als mitjans escrits parlen de que, almenys un de cada quatre estudiants han estat assetjats. Són molts, i ens fa pensar què estem fent malament i com ho podem aturar.
Una de les activitats que sembla que funciona bé és promoure classes anti-assetjament i fer lectures que plantegen situacions on tothom es pot veure emmirallat.
En aquest sentit, el llibre de l’Anna Vilar resulta una bona eina. La narració està adreçada als infants a partir dels 12 anys i explica la història de l’Àlex, una noia que ha estat víctima dels insults i assetjaments d’alguns companys de classe perquè és grassa. També planteja l’altra mirada, la d’un dels nois que li han fet mal. I encara una tercera veu narrativa ens mostra una situació dura per la que passa una altra noia.
La novel·la té un al·licient afegit i és la manera com està escrita. Són 28 capítols, no gaire llargs, escrits amb una prosa valenta i una mica exigent. Les paraules estan ben triades i la construcció del relat recorda aquell moment del dia quan comença a clarejar. No és com fer clic! i ja està, no! Les ombres de la foscor va donant forma, a poc a poc, com quan la boira s’esvaeix. Així, funciona aquest relat. A poc a poc, anem ajuntant les peces d’un trencaclosques que culminen en una descoberta que ens deixa glaçats.

Lectura recomanable per als nois i noies de l’ESO.

L’obra va ser mereixedora del «PREMI CIUTAT DE BADALONA DE NARRATIVA JUVENIL 2019»

LES DADES:
Títol: Tot plegat semblava una broma
Autora: Anna Vilar
Editorial: Animallibres
Pàgines: 160
Barcelona, 2019

El proper dijous 12 de desembre, a l’Espai Betúlia de Badalona es farà la presentació. Estic feliç perquè l’Anna m’ha demanat que li faci els compliments. Si us animeu, les dades de l’acte són aquestes:


I si voleu llegir les primeres pàgines, cliqueu AQUÍ

by

La col·lecció de fotos de l’avi

La colección del abuelo és un àlbum il·lustrat espectacular, una mica inquietant, que et convida a rellegir-lo i comentar-lo. De tant en tant, ens trobem aquestes meravelles i ens n’alegrem de poder-les veure i admirar.
La història ens narra com un llobató, en arribar a casa de l’avi, s’asseu a la seva butaca preferida i s’adona que hi ha un vell àlbum de fotografies. L’agafa, l’obre lentament, descobreix fotografies de moltíssims llocs i persones (?) i es pregunta com és que l’avi no li ha dit mai que té tants amics.
A la pàgina següent, l’avi s’hi asseu amb ell i comença a explicar-l i una a una totes les fotografies i, a mesura que anem llegint el que li explica ens adondem qui és en realitat i què amaguen aquells retrats perquè ell és, ni més ni menys que el llop dels contes.
L’àlbum és una faula on els personatges tenen cos de persona i cares d’animals, la qual cosa ens fa pensar i ens aporta pistes sobre com són, quins trets tenen i alhora ens fa pensar en quins comportaments animals tenim nosaltres.
Les imatges són magnífiques i la història resulta una mica estranya i no saps ben bé què està passant o per què t’ho expliquen. Bé, és quan estàs llegint les darreres pàgines, cap al final, hi caus i tornes a llegir el text d’una altra manera… i llavors tot té sentit.

一Mira, el de la silla es el director del periódico de Marsella en el que trabajé. Era un tipo duro. Los de abajo eran nuestros vecinos cuando vivíamos en Niza. La del vestido verde trabajaba conmigo en un diario en Génova. Tuvimos relación difícil; desconfiaba siempre. El papá con sus pequeños fue mi jefe en un hotel de Florencia. Estábamos de vacaciones. Era muy rico. Y aquellas dos amigas de tu padre, gritaban todo el tiempo en la piscina y, además, eran muy empalagosas.

Aquest àlbum va ser mereixedors del premi internacional «àlbum ilustrado Edelvives».
A la portada han tingut el detall d’escriure primer el nom de la il·lustradora, la Bruna Valls, perquè el seu treball és formidable.
Si cau en mans dels alumnes de l’ESO, ja ho hem dit, els enganxa, segur.

LES DADES:
Títol: La col·lecció del abuelo
Autor: Javier García Sobrino
Il·lustradora: Bruna Valls
Editorial: Luís Vives (Edelvives)
Pàgines 40
24 x 31 cm.
ISBN: 9788414016039
Saragossa, 2018