«Tot plegat semblava una broma», una novel·la valenta i ben construïda.

A les escoles usem diverses estratègies per intentar combatre l’assetjament però algunes s’han mostrat clarament insuficients o, directament, contraproduents. Per exemple, és habitual organitzar assemblees de classe on l’únic que s’aconsegueix és enviar un mossatge als alumnes que interpreten que el problema no és gaire rellevant.
Una altra tàctica habitual és animar a l’assetjat i la víctima a parlar del problema, cara a cara, o amb un mediador. Sembla una bona idea, però tampoc funciona i, fins i tot, hi ha psicòlegs que apunten que fa augmentar l’assetjament escolar.
Les dades que de tant en tant apareixen als mitjans escrits parlen de que, almenys un de cada quatre estudiants han estat assetjats. Són molts, i ens fa pensar què estem fent malament i com ho podem aturar.
Una de les activitats que sembla que funciona bé és promoure classes anti-assetjament i fer lectures que plantegen situacions on tothom es pot veure emmirallat.
En aquest sentit, el llibre de l’Anna Vilar resulta una bona eina. La narració està adreçada als infants a partir dels 12 anys i explica la història de l’Àlex, una noia que ha estat víctima dels insults i assetjaments d’alguns companys de classe perquè és grassa. També planteja l’altra mirada, la d’un dels nois que li han fet mal. I encara una tercera veu narrativa ens mostra una situació dura per la que passa una altra noia.
La novel·la té un al·licient afegit i és la manera com està escrita. Són 28 capítols, no gaire llargs, escrits amb una prosa valenta i una mica exigent. Les paraules estan ben triades i la construcció del relat recorda aquell moment del dia quan comença a clarejar. No és com fer clic! i ja està, no! Les ombres de la foscor va donant forma, a poc a poc, com quan la boira s’esvaeix. Així, funciona aquest relat. A poc a poc, anem ajuntant les peces d’un trencaclosques que culminen en una descoberta que ens deixa glaçats.

Lectura recomanable per als nois i noies de l’ESO.

L’obra va ser mereixedora del «PREMI CIUTAT DE BADALONA DE NARRATIVA JUVENIL 2019»

LES DADES:
Títol: Tot plegat semblava una broma
Autora: Anna Vilar
Editorial: Animallibres
Pàgines: 160
Barcelona, 2019

El proper dijous 12 de desembre, a l’Espai Betúlia de Badalona es farà la presentació. Estic feliç perquè l’Anna m’ha demanat que li faci els compliments. Si us animeu, les dades de l’acte són aquestes:


I si voleu llegir les primeres pàgines, cliqueu AQUÍ

Amor en la biblioteca, poema de Liliana Cinetto

20151024_115901Les biblioteques escolars són espais únics de foment i promoció de la lectura i des d’on sorgeixen propostes didàctiques que permeten als alumnes apropar-se al món de la literatura des d’una nova perspectiva. “Amor en la biblioteca” és un projecte que neix des de la biblioteca escolar i que dóna la volta a la manera d’entendre la poesia cedint el comandament a la direcció de l’alumne.

El Grup de Treball de Biblioteques Escolars del Servei Educatiu Ciutat de Badalona són un grup de mestres que creuen en les biblioteques escolars (i en la necessitat que tots els centres escolars en disposin d’una, amb un projecte ferm i coherent i recursos per a la seva gestió i dinamització). Aquest col·lectiu té com a objectiu final la creació d’una xarxa municipal de biblioteques escolars que, en coordinació amb l’administració local i la xarxa de biblioteques públiques municipals, permeti crear i desenvolupar a cada centre un projecte de biblioteca que fomenti el gust per la lectura, la imaginació i la creativitat i desperti l’esperit crític a partir de propostes didàctiques que ho afavoreixin.

20151024_115853Durant aquest curs estan desenvolupant tota una sèrie d’estratègies basades en projectes i propostes pedagògiques que han d’ajudar-nos a aconseguir-ho. Una de les activitats que van funcionar el curs passat va ser el projecte “Amor en la biblioteca”, un projecte que parteix de la reinterpretació del poema de la Liliana Cinetto.20151024_115912

El projecte capgira la manera habitual de treballar la poesia. Habitualment, es demana als alumnes que escriguin un poema sobre un tema determinat i amb una mètrica específica però en aquest projecte la mecànica és inversa i són els alumnes qui, a partir del que els hi suggereixen els versos i les diferents estrofes, creen il·lustracions que reinterpreten el text.

En aquesta activitat hi van participar 10 centres educatius que van il·lustrar el poema que es complementa amb una pista d’àudio en la que es pot escoltar als alumnes llegint el fragment de la poesia que han il·lustrat i que es pot reproduir llegint un codi QR que apareix al costat de la il·lustració.

L’experiència l’explica perfectament l’Albert Correa, company de l’escola Sant Andreu de Badalona, a la revista GUIX del mes de març que és d’on he extret la informació.

El poema Amor en la biblioteca pertany al llibre “ 20 poesías de amor y un cuento desesperado” i diu així:

Cuentan que cuentan que había
una vez una princesa
que vivía en un estante
de una vieja biblioteca.
Su casa era un cuento de hadas,
que casi nadie leía,
estaba entre un diccionario
y un libro de poesías.
Solamente algunos chicos
acariciaban sus páginas
y visitaban a veces
su palacio de palabras.
Desde la torre más alta,
suspiraba la princesa.
Lágrimas de tinta negra
deletreaban su tristeza.
Es que ella estaba aburrida
de vivir la misma historia
que de tanto repetir
se sabía de memoria:
una bruja la hechizaba
por envidiar su belleza
y el prícincipe la salvaba
para casarse con ella.
Cuentan que cuentan que un día,
justo en el último estante,
alguien encontró otro libro
que no había visto antes.
Al abrir con suavidad,
sus hojas amarillentas
salió un capitán pirata
que estaba en esa novela.
Asomada entre las páginas
la princesa lo miraba.
Él dibujó un sonrisa
sólo para saludarla.
Y tarareó la canción
que el mar le canta a la luna
y le regaló un collar
hecho de algas y espuma.
Sentado sobre un renglón,
el pirata, cada noche,
la esperaba en una esquina
del capítulo catorce.
Y la princesa subía
una escalera de sílabas
para encontrar al pirata
en la última repisa.
Así se quedaban juntos
hasta que salía el sol,
oyendo el murmullo tibio
del mar, en un caracol.
Cuentan que cuentan que en mayo
los dos se fueron un día
y dejaron en sus libros
varias páginas vacías.
Los personajes del libro
ofendidos protestaban:
“Las princesas de los cuentos
no se van con los piratas”.
Pero ellos ya estaban lejos,
muy lejos, en alta mar
y escribían otra historia
conjugando el verbo amar.
El pirata y la princesa
aferrada al brazo de él
navegan por siete mares
en un barco de papel.

20151024_115906