22 Novembre 2019 by jcentell

Llegir en família, a TV L’Hospitalet

La implicació de la família és un factor determinant per a l’èxit escolar. El suport que es pot oferir des de casa és afectiu, de proximitat, quotidià, de fer veure i viure la lectura com quelcom necessari per al creixement intel·lectual de totes les persones.
Acompanyar la lectura és bo per als fills però també resulta beneficiós per als adults que acompanyen.
Al voltant de la lectura les consultes més habituals que es fan són dues. Una, sobre com ensenyar a llegir als fills. I una altra, sobre com ajudar-los a estimar la lectura. Per donar resposta a aquests dubtes hi ha diversos trucs, tècniques o consells. Alguns els vam explicar dimecres passat a la tertúlia amb la Núria Toril, periodista del programa AULA L’H que emet setmanalment les notícies i novetats relacionades amb el món educatiu de la ciutat de l’Hospitalet.

Vam poder parlar d’alguns «truquillos» que poden ajudar. Els més senzills i fàcils d’aplicar són:
Habilitar un espai a casa per endreçar els llibres dels infants. Pot ser una prestatgeria o una senzilla maleta (folrada, això sí, amb vellut vermell a l’interior, com si fos un cofre dels tresors).
Trobar temps per llegir. Junts, que notin que se’ls hi dedica temps, que notin que es comparteixen històries, sentiments, que percebin que l’estrès i els problemes queden aparcats momentàniament. És preferible que sigui una activitat diària (breu, d’uns quinze minuts) que fer una sessió llarga cada setmana.
Anar amb ells a la biblioteca més propera a demanar en préstec llibres, revistes especialitzades i documents dels temes que els interessin. A l’Hospitalet tenim una magnífica xarxa de vuit grans biblioteques de referència.
Incloure a la llista dels dies assenyalats llibres per regalar (aniversaris, Reis, Sant Jordi, inici de les vacances, assoliment d’un èxit escolar)
Ser un model. Comentar les nostres lectures, que vegin com ens ho passem de bé, com ens apassionem llegint. Se sentiran atrets pels llibres que ens vegin llegir (novel·les, llibres de receptes, etc.) i comprendran que la lectura és quelcom que necessitem. Els nens aprenen per imitació.

Llegir és un joc que requereix anar a poc a poc, construint significats, un joc al que s’accedeix amb bastides sòlides, sense pressa. Si tenim pressa perquè aprenguin, si els obliguem a llegir, potser acabaran fugint de la lectura. Tots els nens aprenen al seu ritme, així que és millor que ho facin de manera agradable. Deixeu que escullin els seus propis llibres.
Per ser un bon lector, cal llegir. Per aconseguir-ho, ens hem de proveir de paciència, ser amables amb els infants i sobretot, tenir confiança perquè se’n sortiran, segur.
També vam comentar com n’és de necessari que tots hi col·laborem per fer d’aquesta ciutat una ciutat lectora.

Ho vaig passar prou bé i agraeixo que, de tant en tant, la literatura tingui presència als mitjans informatius, ràdios, premsa o teles.
Si voleu veure el programa en qüestió, cliqueu a l’enllaç següent:

https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/14391844

1 Novembre 2016 by jcentell

Un viatge per l’univers dels llibres amb la Marta Roig

Segons la Marta Roig “l’abordatge d’un conjunt de lectures en el marc d’una proposta que permeti teixir relacions entre elles és una oportunitat poderosa per accedir de forma profunda a l’essència d’un autor, per comprendre un personatge o prendre consciència de la diversitat de fórmules possibles per viure, interpretar i representar la vida”

A la revista Guix núm. 429 del mes de novembre de 2016 podem llegir un article d’aquesta fantàstica bibliotecària freelance on explica un Laboratori de lectura al voltant dels contes on el llop n’és protagonista.

En aquest article inclou una pràctica que anomena Expedient Panxa Plena, el cas del llop ferotge del que transcrivim algunes frases:

L’equip d’investigació és cridat a col·laborar amb la policia del Regne de la Literatura Infantil en un dels casos més complexos de les darreres dècades: anàlisi de proves, entrevistes a testimonis, escorcolls, … tot és a punt per atrapar al personatge més buscat de tots els temps.

Panxa Plena és el nom que la policia dóna al llop més ferotge de tota la LIJ. De moment se’n desconeix el nom veritable i se l’ha vist amb múltiples cares.

Comencem repassant les diferents il·lustracions del llop que hi ha una paret sota el rètol “sospitós” i anem recollint algunes de les seves característiques i variants. Després presentarem un gran el mapa on hi apareixen alguns dels llocs on ha estat vist. També els cartellets amb els delictes dels quals la policia creu que és responsable.

Davant de tota aquesta informació sembla evident que és important:
1. Organitzar tota la informació de la que disposem.
2. Capturar-lo per poder-lo interrogar.
3. Aconseguir proves dels seus delictes.

Proposarem als infants que llegeixin l’informe de cadascun dels casos (llibres seleccionats) i que, de cadascun, identifiquin: quins dels llocs que apareixen al mapa estan relacionats amb el seu cas, si comet algun dels delictes que la policia té anotats i si hi ha una imatge del llop que pugui correspondre a la seva història.

Un cop tenim la informació de tots els casos organitzada, sentim sonar un telèfon. El cap de la policia ens informa que fa uns minuts han capturat en Panxa Plena. Llavors algú entra amb un gran llop anestesiat i el deixa damunt d’una taula. Repartim guants de làtex i bosses transparents i poc a poc els anem convidant a posar la mà per algun dels talls i a treure’n algun objecte que haurem de vincular amb els diversos casos (llibres) investigats.

Al web de l’autora (http://www.martaroig.com/laboratoris/expedient-panxa-plena-el-cas-del-llop-ferotge/) trobareu fotos de l’activitat (com les que hi ha en aquesta entrada) i l’opció de descarregar la fitxa amb la descripció completa, la bibliografia i tot el material necessari.

Per a més informació sobre els laboratoris podeu consultar les revistes Guix 422 (Febrer 2016) i la 425 (Juny 2016)

1 Juny 2016 by jcentell

Els llenguatges del coneixement: Creació i lectura a partir de l’art

La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura

El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.

Seguint l’ideari dels Laboratoris de lectura i entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.

A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
• Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
• Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
• Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys

L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.

A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.

1 Març 2016 by jcentell

Amor en la biblioteca, poema de Liliana Cinetto

Les biblioteques escolars són espais únics de foment i promoció de la lectura i des d’on sorgeixen propostes didàctiques que permeten als alumnes apropar-se al món de la literatura des d’una nova perspectiva. “Amor en la biblioteca” és un projecte que neix des de la biblioteca escolar i que dóna la volta a la manera d’entendre la poesia cedint el comandament a la direcció de l’alumne.

El Grup de Treball de Biblioteques Escolars del Servei Educatiu Ciutat de Badalona són un grup de mestres que creuen en les biblioteques escolars (i en la necessitat que tots els centres escolars en disposin d’una, amb un projecte ferm i coherent i recursos per a la seva gestió i dinamització). Aquest col·lectiu té com a objectiu final la creació d’una xarxa municipal de biblioteques escolars que, en coordinació amb l’administració local i la xarxa de biblioteques públiques municipals, permeti crear i desenvolupar a cada centre un projecte de biblioteca que fomenti el gust per la lectura, la imaginació i la creativitat i desperti l’esperit crític a partir de propostes didàctiques que ho afavoreixin.

Durant aquest curs estan desenvolupant tota una sèrie d’estratègies basades en projectes i propostes pedagògiques que han d’ajudar-nos a aconseguir-ho. Una de les activitats que van funcionar el curs passat va ser el projecte “Amor en la biblioteca”, un projecte que parteix de la reinterpretació del poema de la Liliana Cinetto.

El projecte capgira la manera habitual de treballar la poesia. Habitualment, es demana als alumnes que escriguin un poema sobre un tema determinat i amb una mètrica específica però en aquest projecte la mecànica és inversa i són els alumnes qui, a partir del que els hi suggereixen els versos i les diferents estrofes, creen il·lustracions que reinterpreten el text.

En aquesta activitat hi van participar 10 centres educatius que van il·lustrar el poema que es complementa amb una pista d’àudio en la que es pot escoltar als alumnes llegint el fragment de la poesia que han il·lustrat i que es pot reproduir llegint un codi QR que apareix al costat de la il·lustració.

L’experiència l’explica perfectament l’Albert Correa, company de l’escola Sant Andreu de Badalona, a la revista GUIX del mes de març que és d’on he extret la informació.

El poema Amor en la biblioteca pertany al llibre “ 20 poesías de amor y un cuento desesperado” i diu així:

Cuentan que cuentan que había
una vez una princesa
que vivía en un estante
de una vieja biblioteca.
Su casa era un cuento de hadas,
que casi nadie leía,
estaba entre un diccionario
y un libro de poesías.
Solamente algunos chicos
acariciaban sus páginas
y visitaban a veces
su palacio de palabras.
Desde la torre más alta,
suspiraba la princesa.
Lágrimas de tinta negra
deletreaban su tristeza.
Es que ella estaba aburrida
de vivir la misma historia
que de tanto repetir
se sabía de memoria:
una bruja la hechizaba
por envidiar su belleza
y el prícincipe la salvaba
para casarse con ella.
Cuentan que cuentan que un día,
justo en el último estante,
alguien encontró otro libro
que no había visto antes.
Al abrir con suavidad,
sus hojas amarillentas
salió un capitán pirata
que estaba en esa novela.
Asomada entre las páginas
la princesa lo miraba.
Él dibujó un sonrisa
sólo para saludarla.
Y tarareó la canción
que el mar le canta a la luna
y le regaló un collar
hecho de algas y espuma.
Sentado sobre un renglón,
el pirata, cada noche,
la esperaba en una esquina
del capítulo catorce.
Y la princesa subía
una escalera de sílabas
para encontrar al pirata
en la última repisa.
Así se quedaban juntos
hasta que salía el sol,
oyendo el murmullo tibio
del mar, en un caracol.
Cuentan que cuentan que en mayo
los dos se fueron un día
y dejaron en sus libros
varias páginas vacías.
Los personajes del libro
ofendidos protestaban:
“Las princesas de los cuentos
no se van con los piratas”.
Pero ellos ya estaban lejos,
muy lejos, en alta mar
y escribían otra historia
conjugando el verbo amar.
El pirata y la princesa
aferrada al brazo de él
navegan por siete mares
en un barco de papel.

11 febrer 2016 by jcentell

El Laboratori de lletres i imatges

A la revista GUIX (AULA en castellà) del mes de febrer de 2016 hi ha un petit article de la Glòria Gorchs, bibliotecària de la biblioteca Roca Umbert de Granollers on explica què són els Laboratoris de lletres i imatges i ho exemplifica amb l’intitulat FLORS!

Transcric una part de l’article que ha escrit la Glòria:

Sota el nom de Laboratoris de lectura, les biblioteques públiques han ideat un nou model d’activitat que busca la complicitat de les famílies per viure experiències al voltant dels llibres. Aquests laboratoris són un camp d’aprenentatge i descoberta pels propis bibliotecaris i alhora, l’oportunitat de treure dels prestatges i posar en circulació llibres de gran qualitat.

Tot i que no és fàcil definir els Laboratoris de lectura, perquè justament busquen sorprendre i trencar motllos, podríem dir que són:
“Espais de creació (per a famílies) que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com un joc i la imaginació poètica com a forma artística”.

Els laboratoris van néixer com a resposta a tres grans neguits:
• Per una banda ens preguntàvem si totes les activitats que es duien a terme a les biblioteques eren realment de promoció lectora i/o cultural.
• Per l’altra, teníem la sensació que els pares s’implicaven i interactuaven poc a les activitats.
• I per acabar, pensàvem que a vegades s’externalitzaven les activitats a empreses o narradors que, tot i ser de qualitat, no sempre responien a les necessitats de la biblioteca.

Els laboratoris de lectura han capgirat una mica tot això i s’ha dissenyat unes activitats que extreuen tota l’essència a tota mena de llibres: Àlbums il·lustrats, poesia, prosa, però també teatre, música, dansa, plàstica… totes les formes d’expressió al servei de la lectura.

Els laboratoris també són una formació encoberta per als pares, un acompanyament per a que descobreixin, d’una forma plaent i a través del joc, que els bons llibres generen diàlegs i donen respostes als neguits dels infants.

Tot i que cada biblioteca adapta els laboratoris a la seva personalitat, sí que hi ha unes constants que defineixen el seu ideari :

– El llibre és la font d’inspiració, el punt de partida i el d’arribada. Sense llibres, no hi ha laboratori.
– La presència física del llibre facilita la trobada entre els infants i els adults. Aquests moments de lectura compartida són irrenunciables.
– Els llibres són el motor d’una experiència que pot incloure o no un taller plàstic però que no té en cap cas el producte com a objectiu. Allò que importa és el procés.
– La recerca de la bellesa en la presentació, la cura de l’estètica de l’espai i la creació de rituals són claus per aconseguir l’efecte sorpresa.
– Es busca crear experiències especials, afectives i vivencials al voltant de la lectura i els llibres, que perdurin a la memòria dels infants.

I, a continuació ens presenta una de les sessions realitzada a la Biblioteca, que podeu veure juntament amb moltíssimes altres al seu blog: http://wp.granollers.cat/lablletresimatges

Podeu veure l’article sencer clicant AQUÍ o, millor encara, comprant la revista perquè n’hi ha d’altres de molt bons i que val la pena llegir.

28 gener 2015 by jcentell

Amb Gust de Llibres, ràdio a la biblioteca de l’escola

Amb l’Albert i la Susana a l’escola d’estiu de Montserrat

L’Albert Correa és un company mestre del Col·legi Sant Andreu de Badalona. Des de fa uns anys s’encarrega de dinamitzar la biblioteca escolar. Mantenim una molt bona relació i en alguna ocasió hem fet alguna ponència junts. De totes les accions que fan a la biblioteca de l’escola, n’hi ha una que no deixa de ser original i relativament senzilla (tot i que, a priori, pugui resultar tècnicament complexa). L’anomenen “Amb gust de llibres” i és un programa de ràdio on combinen el foment de la lectura amb la tecnologia, potenciant la imaginació i la creativitat dels alumnes a través de mitjans de comunicació.

El setembre de 2014 ja us vaig explicar el seu projecte de Ciutats lectores (https://jaumecentelles.cat/tag/albert-correa/) en aquest mateix blog.

Aquest mes de gener n’han fet un article a la revista GUIX que explica com s’organitzen. Val la pena llegir-lo. A continuació us transcric alguns dels paràgrafs.

Partim de la idea que la biblioteca no és un projecte que viu en paral·lel al centre si no que és una part essencial que n’assumeix l’essència pedagògica i l’adapta per enriquir i millorar la qualitat educativa del centre amb les seves propostes.

Partint del concepte flipped learning, una aproximació pedagògica en la que el grup d’aprenentatge passar de ser estàtic a dinàmic donant-li la volta a la classe, vol portar a l’alumne cap una aprenentatge més profund i significatiu. Si fem l’extrapolació a la biblioteca, tindríem la flipped library. Noves propostes de dinamització que, a partir d’un objectiu final, es dóna als participants la llibertat per decidir com fer-ho.

En moltes de les activitats que s’ofereixen des de les biblioteques l’usuari és un agent passiu amb un protagonisme relatiu (participa puntualment, executa ordres, segueix instruccions…) però poques vegades se’ls hi dóna el control total de l’activitat als alumnes amb el que es perd l’essència, la màgia, la capacitat de transformació, la visió única i que es dilueix entre les nostres ordres.

Aquest enfocament permet desenvolupar activitats que milloren les habilitats i estratègies de treball en grup, fomenten el gust per la lectura en un ambient distès i relaxat convertint el procés d’ensenyament-aprenentatge en un joc.

I la concreció del programa va de la següent manera, en paraules de l’Albert:

La ràdio és un recurs didàctic que s’està emprant des de fa temps en l’àmbit educatiu pels múltiples beneficis que porta implícits. L’objectiu és molt senzill i ambiciós: realitzar un programa de ràdio que tingui com a fil conductor la lectura i el món dels llibres.

La dinàmica de funcionament de l’activitat és molt senzilla. En petits grups s’elabora el guió del programa (es redacten les diferents seccions del programa, les capçaleres, els separadors, es seleccionen les músiques, es preparen les entrevistes, etc.) utilitzant eines digitals molt senzilles i eficients per a la redacció del guió i després es fa la gravació del propi programa (Audacity).

Els alumnes escriuen el guió obre un únic document digital creat amb GoogleDrive i que és compartit amb tots els membres de l’equip del programa de manera que tots saben què està fent cada company i tenen llibertat per revisar, corregir i modificar la resta de seccions. Un cop finalitzat el guió ens traslladem al petit estudi de ràdio per fer-ne l’emissió i posteriorment publicar-lo al blog de la biblioteca .

Es tracta d’una activitat molt completa ja que els alumnes han de realitzar moltes activitats simultàniament: documentar-se per poder escriure la seva secció (cerca i seleccionar la informació), redactar el seu guió amb un text que ha de complir amb les característiques d’un guió de ràdio (un text expressiu, correcció ortogràfica i gramatical…), llegir de manera adequada el text, ser capaç de treballar col·lectivament i coordinar-se amb la resta de membres de l’equip.

Si voleu contactar amb l’Albert Correa ho podeu fer a la seva adreça electrònica (acorrell7@gmail.com)o directament al Col·legi Sant Andreu.

L’article complet, a la revista GUIX del mes de gener de 2015 (també a AULA en castellà)

15 Setembre 2012 by jcentell

Tres recomanacions

L’estiu és moment de reflexions pedagògiques, també. Allunyats del brogit diari, amb temps per pensar i reflexionar sobre les nostres pròpies pràctiques, sobre allò que hem fet bé i, sobretot, sobre allò que podem millorar, l’aprofitem per buscar referents teòrics que ens reafirmin o recondueixin el nostre propi camí com a ensenyants. Perquè creiem que els nostres alumnes mereixen els millors mestres.
Al llarg de l’estiu que ara acaba he pogut capbussar-me en alguns llibres de pedagogia. He rellegit alguns clàssics (Freinet sobretot) i les darreres novetats. Voldria recomanar-vos-en tres que són les que més m’han agradat.
El primer libre, i el que recomano especialment, és el de l’Enric Queralt. Es titula Llegir, més enllà de les lletres: Interioritats de didàctica de lectura. Es va editar el mes de juny a Lleida (Pagès Editors) i va ser l’obra guardonada als XXXII Premis Baldiri Reixac.
Amb paraules del propi Enric – aprofito per convidar-vos a visitar el seu bloc Amb els peus a terra– “Es tracta d’un assaig que vol donar llum, il·lusió i ajudes sobre algunes de les raons que, encara avui, impedeixen avançar, de manera generalitzada, en la didàctica de la lectura a l’interior dels centres educatius. El treball arrenca amb el dubte del perquè el món educatiu es resisteix a emprar “tot el que se sap” sobre el fer escola. S’adreça a persones que estiguin a l’escolaritat obligatòria, inclòs el parvulari malgrat no en sigui. Amb un llenguatge clar i directe, desenvolupa els aspectes nuclears de la didàctica de la lectura, amb aportació de referents teòrics i amb inclusió d’exemples i models experimentats al llargs dels anys de formador de centres en aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, tant oral com escrita.”
A mi m’ha resultat molt útil i, en alguns passatges, m’ha emocionat la seva sinceritat i la manera com defuig de “marejar la perdiu” expressant les veritats que sovint sentim pels passadissos de les escoles.
Si voleu llegir l’índex i les primeres pàgines del llibre només cal que cliqueu AQUÍ.
Si voleu, també podeu llegir les propostes d’activitats LECXIT que, juntament amb la Mònica Badia, va elaborar amb el títol “LECTURA PER A ‘ÈXIT EDUCATIU”.

La segona recomanació és una publicació de la Gemma Lluc. Ha editat un llibre molt pràctic, amb moltes idees que ens poden ajudar en l’elaboració del Pla de Lectura de Centre. L’ha titulat La lectura al centre. Està editat per Bromera.

Per animar a iniciar el Pla de lectura, Lluch ens presenta diverses pràctiques de lectura per mostrar “que paga la pena fer de la lectura alguna cosa més”. Una pràctica ben dissenyada, acompanyada i avaluada, ben elaborada al fi i al cap, augmenta no solament la lectura de llibres sinó també la de premsa escrita i virtual, dels llibres informatius o de les pàgines webs. I és positiu en tots els àmbits socials, culturals i familiars. I, especialment, fa que els adolescents canvien la visió que tenen de la lectura. A més ara hem de canviar la nostra visió de la lectura, ja no solament al paper, sinó també a la pantalla, hem d’utilitzar totes les eines que ens aporten les noves tecnologies per fomentar la lectura.

Al llibre hi ha tota una sèrie d’experiències de lectura i escriptura que es poden aplicar a l’aula, a tot el centre i també material per a les famílies. A més d’una descripció de totes les eines d’Internet que es poden utilitzar al PLEC.

Si voleu llegir unes pàgines, entreu aquí.

I la tercera recomanació és un llibre publicat per Graó, a la col·leció Biblioteca d’Articles (núm. 183). L’ha escrit Daniel Cassany i l’ha titulat En_línia, llegir i escriure a la xarxa.

Bàsicament, són reflexions i propostes sobre com llegim a la xarxa.Ens pregunta:
A la xarxa, llegim i escrivim igual? Fem servir els mateixos escrits? Connectem amb l’autor i amb els lectors tal com ho fem en els llibres o amb una llibreta i un llapis? Entenem els continguts de la mateixa manera? Aprenem igual?, amb les mateixes tècniques i estratègies? Encara més: podem continuar ensenyant com abans?; segueixen sent útils els mètodes, els exercicis i els recursos en paper? Què ha canviat amb l’arribada d’internet? Com ens hi podem adaptar? Aquest llibre respon aquestes preguntes i ho fa adreçant-se a tots els docents, de primària fins a la universitat, d’aula o de plataforma digital, però també als interessats en la cultura i l’educació.

Si no coneixeu l’autor, podeu veure’l i escoltar algunes de les seves reflexions al vídeo següent.

5 gener 2012 by jcentell

Anuari de biblioteques espanyoles

La Fundació Alonso Quijano -editora també de la revista MiBiblioteca amb la que col·laboro habitualment- publica cada any, des fa quatre, l’Anuari de Biblioteques Espanyoles.
En la darrera edició (2011) a més d’un informe introductori sobre les biblioteques en temps de crisi, s’han actualitzat i ampliat les tres seccions de recursos: per als BIBLIOTECARIS, per a les BIBLIOTEQUES i per als USUARIS, amb unes 1.000 referències d’institucions, publicacions, legislació, trobades, organismes, associacions i empreses del sector.
L’Anuari de Biblioteques Espanyoles 2011 s’ha publicat en versió electrònica i també en format paper. Val 20 euros l’edició en paper i 15 euros l’edició digital en format pdf.
Si vols aconseguir l’Anuari t’has d’adreçar a la Fundación Alonso Quijano (www.alonsoquijano.org)
No sé si en els temps que corren aquesta serà la darrera edició de l’Anuari. Tant si és així com si desapareix la publicació (com tantes altres!) estic content que hagin comptat amb mi per formar-ne part del seu Comité Científic.