Amb la P de Pagès editors

Pagès editors  és una editorial amb tradició a casa nostra. Fa gairebé trenta anys que editen libres i al seu catàleg hi ha al voltant de 2.700 títols de temàtica diversa.
La voluntat del seu fundador, Lluís Pagès, ha estat sempre la mateixa, fer un treball seriós, de rigor i una aposta clara per la qualitat. Les diferents col·leccions de Pagès editors estan dirigides per professionals de cada àmbit d’estudi (historiadors, filòsofs, filòlegs, tècnics, etc.)

Des de fa quatre anys aproximadament han incorporat una nova col·lecció de llibres infantils i juvenils dirigida amb força encert per l’Alba Besora. El primer dels títols de la col·lecció Nandibú va ser el Bestiolari de Joana Raspall, un èxit de vendes.
Podeu consultar el seu catàleg entrant al seu web AQUÍ i trobareu els llibres agrupats per colors, mides i edats. Així, hi ha Petit Nandibú, Nandibú +6, Nandibú +8, Nandibú +10 anys, Nandibú Jove, Nandibú Singular, Àlbum Nandibú, Nandibú – Deixeu que… , Contes amb gust de fruita, Nandibú Historietes i Nandibú Horitzons.

Enguany dos dels seus títols formen part del Premi Atrapallibres (Un regal sense obrir) i Protagonista Jove (Sweet Sixteen), la qual cosa indica com estan fent de bé les coses.

En aquest blog hem relacionat alguns del seus llibres:
Un batec alhora
Un regal sense obrir
Sachiko 
La flor de bambú 
Sweet Sixteen 
El mar i la serp 
Train Kids 
Una editorial amb projecció, que camina amb pas ferm i objectius clars. Ens seguiran sorprenent amb propostes agosarades per a lectors juvenils.

Amb l’Alba Besora

Gran i Petit 1

portadaUn dels llibres que m’ha fet riure molt darrerament és Gran i Petit, un còmic que acaba de publicar Pagès editors. Es tracta d’un recull dels quatre primers títols d’una sèrie de còmics molt populars a l’Argentina, on ja van pel volum desè.
El llibre ens explica que un nen, en Nacho, és el centre de l’univers fins que…  arriba el seu germà! Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les peripècies familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades ens sorprenen a casa i a l’escola. L’autor és en Chanti, pseudònim del dibuixant Santiago González Rigael que segons explica es va inspirar en els seus nebots per fer la tira que cada diumenge publica a la revista Rumbos.

En una entrevista a la revista Imaginaria, l’autor deia :
“Gran i petit és una historieta per a tota la família que reflecteix les relacions que es donen entre germans.
Tinc una gran afinitat amb els nois. Ells tenen una manera de pensar més lliure, raonen per si mateixos, i treuen les seves pròpies conclusions (cosa que molts grans hem oblidat). Em va semblar bo mostrar tot aquest univers i especialment el de les relacions entre germans; que tot i tenir els mateixos pares no és el mateix néixer primer o segon. Les relacions són diferents. Tinc nebots i ells van ser la meva musa inspiradora.
Mai vaig pensar que fora a atrapar a públics tan diversos i de totes les edats, des nois que estan aprenent a llegir fins avis superlectors”.

La traducció al català ha comportat alguns problemes d’adaptació, com quan l’acció passa al Nadal i es veuen tots els protagonistes amb poca roba (a l’Argentina és estiu).

dsc06081

També comenta en Chanti que no va permetre canviar la samarreta esportiva que llueixen els nens quan animen a la selecció de futbol argentina per una altra del Barça, per exemple.dsc06080

Es va optar per deixar el nom del nen com a Nacho, malgrat que en català no es fa servir com a substitutiu afectiu d’Ignasi.
A l’Argentina, sobretot a les zones de l’interior, les tires còmiques d’en Nacho i Tobi tenen molta acceptació, gairebé a l’alçada de les de Mafalda i en algunes escoles s’usen com a material didàctic per entendre els vincles entre germans.
mayormenorEl llibre es pot anar llegint tira a tira i segur que moltes de les situacions us son conegudes, sobretot per als que heu conviscut amb germans.
Les il·lustracions són molt expressives i tenen el punt de vista a nivell del terra, talment com si fóssim nens. M’agrada també el traç ample de les línies perquè ajuden a centrar l’atenció i defineixen perfectament els personatges. Tot queda reforçat pels fons plans, gairebé neutres i de colors càlids.

Un bon regal per a aquests nadals. Per a infants a partir de vuit i sobretot per als adults amb fills.

Facebook: https://www.facebook.com/mayorymenorsitiooficial/

Dades:
Gran i Petit
Chanti
Pagès editors, S. L.
19,50 €
25 x 19 cm
192 pàgines

Tres recomanacions

L’estiu és moment de reflexions pedagògiques, també. Allunyats del brogit diari, amb temps per pensar i reflexionar sobre les nostres pròpies pràctiques, sobre allò que hem fet bé i, sobretot, sobre allò que podem millorar, l’aprofitem per buscar referents teòrics que ens reafirmin o recondueixin el nostre propi camí com a ensenyants. Perquè creiem que els nostres alumnes mereixen els millors mestres.
Al llarg de l’estiu que ara acaba he pogut capbussar-me en alguns llibres de pedagogia. He rellegit alguns clàssics (Freinet sobretot) i les darreres novetats. Voldria recomanar-vos-en tres que són les que més m’han agradat.
El primer libre, i el que recomano especialment, és el de l’Enric Queralt. Es titula Llegir, més enllà de les lletres: Interioritats de didàctica de  lectura. Es va editar el mes de juny a Lleida (Pagès Editors) i va ser l’obra guardonada als XXXII Premis Baldiri Reixac.
Amb paraules del propi Enric – aprofito per convidar-vos a visitar el seu bloc Amb els peus a terra– “Es tracta d’un assaig que vol donar llum, il·lusió i ajudes sobre algunes de les raons que, encara avui, impedeixen avançar, de manera generalitzada, en la didàctica de la lectura a l’interior dels centres educatius. El treball arrenca amb el dubte del perquè el món educatiu es resisteix a emprar “tot el que se sap” sobre el fer escola. S’adreça a persones que estiguin a l’escolaritat obligatòria, inclòs el parvulari malgrat no en sigui. Amb un llenguatge clar i directe, desenvolupa els aspectes nuclears de la didàctica de la lectura, amb aportació de referents teòrics i amb inclusió d’exemples i models experimentats al llargs dels anys de formador de centres en aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, tant oral com escrita.”
A mi m’ha resultat molt útil i, en alguns passatges, m’ha emocionat la seva sinceritat i la manera com defuig de “marejar la perdiu” expressant les veritats que sovint sentim pels passadissos de les escoles.
Si voleu llegir l’índex i les primeres pàgines del llibre només cal que cliqueu AQUÍ.
Si voleu, també podeu llegir les propostes d’activitats LECXIT que, juntament amb la Mònica Badia, va elaborar amb el títol “LECTURA PER A ‘ÈXIT EDUCATIU”.

La segona recomanació és una publicació de la Gemma Lluc. Ha editat un llibre molt pràctic, amb moltes idees que ens poden ajudar en l’elaboració del Pla de Lectura de Centre. L’ha titulat La lectura al centre. Està editat per Bromera.

Per animar a iniciar el Pla de lectura, Lluch ens presenta diverses pràctiques de lectura per mostrar “que paga la pena fer de la lectura alguna cosa més”. Una pràctica ben dissenyada, acompanyada i avaluada, ben elaborada al fi i al cap, augmenta no solament la lectura de llibres sinó també la de premsa escrita i virtual, dels llibres informatius o de les pàgines webs. I és positiu en tots els àmbits socials, culturals i familiars. I, especialment, fa que els adolescents canvien la visió que tenen de la lectura. A més ara hem de canviar la nostra visió de la lectura, ja no solament al paper, sinó també a la pantalla, hem d’utilitzar totes les eines que ens aporten les noves tecnologies per fomentar la lectura.

Al llibre hi ha tota una sèrie d’experiències de lectura i escriptura que es poden aplicar a l’aula, a tot el centre i també material per a les famílies. A més d’una descripció de totes les eines d’Internet que es poden utilitzar al PLEC.

Si voleu llegir unes pàgines, entreu aquí.

I la tercera recomanació és un llibre publicat per Graó, a la col·leció Biblioteca d’Articles (núm. 183). L’ha escrit Daniel Cassany i l’ha titulat En_línia, llegir i escriure a la xarxa.

Bàsicament, són reflexions i propostes sobre com llegim a la xarxa.Ens pregunta:
A la xarxa, llegim i escrivim igual? Fem servir els mateixos escrits? Connectem amb l’autor i amb els lectors tal com ho fem en els llibres o amb una llibreta i un llapis? Entenem els continguts de la mateixa manera? Aprenem igual?, amb les mateixes tècniques i estratègies? Encara més: podem continuar ensenyant com abans?; segueixen sent útils els mètodes, els exercicis i els recursos en paper? Què ha canviat amb l’arribada d’internet? Com ens hi podem adaptar? Aquest llibre respon aquestes preguntes i ho fa adreçant-se a tots els docents, de primària fins a la universitat, d’aula o de plataforma digital, però també als interessats en la cultura i l’educació.

Si no coneixeu l’autor, podeu veure’l i escoltar algunes de les seves reflexions al vídeo següent.