Carme Solé Vendrell, la il·lustradora del mes (juny 2018)

La Carme Solé Vendrell és una de les pioneres de la il·lustració per a infants i joves a casa nostra i no hi ha cap biblioteca escolar de Catalunya que no tingui alguns dels seus llibres, perquè n’ha fet molts i de molt bonics durant molts anys.
A la biblioteca de l’escola guardem com a veritable tresor un dibuix que ens va fer l’any 1999, amb motiu d’una visita a l’Hospitalet. Aquí el podeu contemplar:

El primer llibre que va editar va ser l’any 1968 i fins al dia d’avui n’ha il·lustrat més de 700, entre àlbums i llibres de text, alguns han esdevingut mítics i agraïm que l’editorial Mars (de l’Associació de Mestres Rosa sensat) els estigui reeditant com és el cas de Raspall, La lluna d’en Joan, Jo les volia, En Benet i el seu roure, L’Aniversari o Llívia, petita història d’un gos d’atura.

Al seu web (http://www.carmesolevendrell.com/ca), molt complet i recomanable, podem llegir:
Els seus llibres han tractat temàtiques molt diverses, per a diferents grups d’edat, explorant sempre noves tècniques i estils. La seva obra segueix la rica tradició catalana d’il·lustració, creant escola en noves generacions d’artistes.
Des del 1992 compagina la seva activitat amb la pintura, on destaquen els seus retrats d’infants, Nens del mar i Nens de la guerra.

Sovint recordem que l’Eric Carle i en Tomi Ungerer tenen un museu dedicat a la seva obra. Crec que la Carme Solé Vendrell també mereixeria que la seva obra tingués espai propi i faria bé el Departament de Cultura de promoure aquesta iniciativa.

Si podeu, no deixeu de visitar l’exposició sobre la seva obra al Palau Robert de Barcelona. Val molt la pena perquè hi ha moltíssims originals i podem seguir la seva evolució com a il·lustradora i els diferents estils i tècniques que ha emprat al llarg de cinquanta anys.
L’exposició es titula «Per què? Carme Solé Vendrell», està organitzada per la Generalitat de Catalunya i explica el recorregut vital de Carme Solé Vendrell com a persona i artista, i descobreix l’entrellat de l’ofici de la il·lustració a través dels seus dibuixos, mostrant com són els personatges de les històries, com vesteixen, què fan, què senten, on són… tot allò que fa que llegir un llibre narratiu il·lustrat sigui com assistir a una representació teatral.
L’exposició es pot visitar fins al 24 de setembre. Es nota la mà de la Teresa Duran, experta en literatura infantil i juvenil i que ja ha comissariat altres exposicions exitoses. També compta l’assessorament del cantautor i escriptor Jaume Escala.

L’exposició s’estructura en quatre apartats i acaba amb la campanya WHY?, que ha promogut perquè ens preguntem el perquè de la injustícia que pateixen molts nens i nenes que viuen situacions de misèria i marginalitat arreu del món.


A l’exposició hi destaquen els 11 llibres que van suposar girs en la seva trajectòria, llibres essencials que expliquen bé les seves il·lustracions. Aquest:
1973. El poll i la puça. Textos de Jordi Cots. Editorial La Galera. Carme Solé Vendrell adquireix un estil (llenguatge tècnic) propi.
1978. Potser sí, potser no. Editorial Casals. Mostra del que és un bon llibre per a l’escola.
1979. Un os nuvolós. Textos de Leslie Williams. Primer llibre editat a l’estranger. Editorial Blackie.
1982. La Lluna d’en Joan. Text de Carme Solé Vendrell. Editorial Blackie.

1984. Jo les volia. Text de Maria Martínez i Vendrell sobre una idea de Carme Solé Vendrell. Editorial Destino. Relat autobiogràfic. Transició del relat fantàstic al realisme.
1989. La Bíblia. Tria de textos de Josep Maria Rovira Belloso. Editorial Destino. Viatges per veure llums i escenaris. El teatre és molt present en les il·lustracions d’aquesta obra, amb referències a les representacions de La Passió o Els Pastorets d’Horta.
1991. Els nens del mar. Textos de Jaume Escala. Editorial Syros Altternative. Aposta clara per un text que oposa tradició (rondallística) i crua realitat. Inspirat en la destrucció de les barraques imposada per la Barcelona Olímpica.
1992. La luz es como el agua. Textos de Gabriel García Márquez. Editorial Grimm Press. Obra en què apareixen alguns canvis tècnics i estilístics i que li permet aconseguir una gran visibilitat internacional.
1994. La Lluna, la Terra i el Sol. Textos de Jaume Escala. Editorial Patmos Verlag. Text molt obert que, a partir dels moviments dels astres, permet als infants fer diverses interpretacions.

2001. Un puñado de besos. Textos de Antonia Rodenas. Editorial Anaya. Representa una ruptura respecte a treballs anteriors d’il·lustració.
2011. La croada dels nens. Textos de Bertolt Brecht. Editorial Magenta. Imprès amb els esbossos originals.

Al Telenotícies vespre de TV3 del dia 30 d’abril de 2018 se’n van fer ressò. Aquí, la notícia:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/una-exposicio-mostra-els-50-anys-de-professio-de-la-illustradora-carme-sole-vendrell/video/5763276/

Anuncis

Algunes dades de l’Informe sobre el llibre infantil i juvenil 2017

Ara fa tres mesos, El Observatorio de la lectura y el libro va publicar l’informe que periòdicament dedica al llibre infantil i juvenil. Val la pena fer-li una llegida, encara que sigui en diagonal, per saber com està la situació. Hi ha un munt de dades, gràfiques, taules i frases que indiquen per on mou el sector.

El podeu obrir clicant AQUÍ.

Diu, per exemple, que l’any 2015 es van publicar 7919 llibres infantils o juvenils a Espanya —un increment del 5,5% respecte a l’any anterior— però amb un descens del 5,3% en el nombre d’exemplars editats.
El volum de llibres que s’editen adreçats als infants i joves és, actualment, gairebé d’un de cada quatre i, per tant, el volum de negoci que l’envolta és considerable.
El 2015 van publicar 592 editorials, les més importants de les quals van ser Susaeta, SM, estrella Polar, la Galera i Brúixola.
A prop del 70% dels llibres infantils i juvenils publicats el 2015 estava escrit en castellà. El 22,8% dels llibres es va publicar en català, el 6,3% en basc, el 3,1% en gallec i l’1,9% en anglès.
El 2015 es van vendre 26,6 milions d’exemplars de llibres infantils i juvenils, fet que suposa un descens respecte a l’any anterior.
La majoria de llibres van ser comprats en llibreries (41,3%) o cadenes de llibreries (23,5%).

M’ha semblat curiós comprovar que els deu títols més venuts el 2016 van ser els següents:

1. Harry Potter y el legado maldito
J. K Rowling (Salamandra)
2. El principito
A. Saint-Exupéry (Salamandra)
3. Emocionario
Rafael Romero Valcárcel / Cristina Núñez Pereira (Palabras Aladas)
4. El monstruo de los colores
Anna Llenas (Ed. Flamboyant)
5. Un monstruo viene a verme
Patrick Ness (Nube de tinta)
6. Diario de Greg 11 ¡A por todas!
Jeff Kinney (Ed. Molino)
7. Diario de Greg 10 Vieja escuela
Jeff Kinney (Ed. Molino)
8. El misterio de los árbitros dormidos
Roberto Santiago (SM)
9. Diario de Greg 1
Jeff Kinney (Ed. Molino)
10. El monstruo de los colores. Un libro pop-up
Anna Llenas (Ed. Flamboyant)

L’informe té un índex on podem veure com estan distribuïdes les 87 pàgines de que consta. És aquest:
Evolución histórica
La producción de los libros infantiles y juveniles
Producción editorial
Perfil de la empresa editorial
La edición del libro infantil y juvenil por CCAA
La traducción y la edición de libros infantiles y juveniles según las lenguas
La venta de libros infantiles y juveniles
La venta de libros infantiles y juveniles en el mercado interior
La venta en el mercado exterior
Características de la oferta
El libro infantil y juvenil en otros medios
El libro infantil y juvenil en la Red
Revistas digitales especializadas
Algunas instituciones de referencia
El libro infantil y juvenil y los medios audiovisuales
La lectura infantil y juvenil en España
La lectura y compra de libros infantiles y juveniles en España
La comprensión lectora
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
Otras iniciativas de promoción impulsadas por la Secretaría de Estado de Cultura
El libro infantil y juvenil y la revolución digital

 

Premis White Ravens 2017

Cada any, per aquestes dates, llegim a les revistes especialitzades i a les notes de diferents editorials les felicitacions pels llibres guardonats amb els Premis White Ravens. Són uns premis que elabora la Internationale Jugendbibliothek (International Youth Library) i recullen els 200 llibres (enguany procedents de 56 països i escrits en 38 llengües diferents) guanyadors.
Són llibres publicats l’any anterior (a la llista actual els del 2016) i recomanats per la seva qualitat.
Però hi ha una mica de trampa, només una mica. I és que la selecció la fan entre els llibres que reben a la seva Biblioteca. Això vol dir que si una editorial petita de les que fa bona feina, de les que publiquen poc però ben triat, les que coneixem com “de garatge” no envia els seus originals a Alemanya, llavors no entra en la selecció. Les vint persones especialistes que fan la tria només consideren els llibres que els arriben de donació o promocions de les editorials.
Aquest any hi ha tres en llengua catalana:
Diumenge al matí, al peu del salze de Dolors Garcia i Cornellà. Editat per Barcanova.

Hachiko. El gos que esperava de Lluís Prats. Editat per La Galera

La vaca Victòria. (Variacions sobre un breu conte popular) de Nono Granero. Editat per Milrazones

Si voleu conèixer tots els premiats entreu a:
http://whiteravens.ijb.de/list

imatges de la biblioteca

L’Il·lustríssim Leonardo Rodríguez

cartell-amb-logos

Comparteixo la información de l’exposició IL.LUSTRISSIM que s’inaugura avui divendres dia 21 a l’espai d’Art La Claraboia, al carrer Sant Miquel, 9 de Rubí. Es tracta d’una acció que promou la Montse Marcet (lectors al tren!), una entusiasta convençuda del valor de la literatura infantil i juvenil com a transformadora dels pensaments i valors dels nostres infants i joves.

En aquesta ocasió l’artista que ha convidat és en Leonardo Rodríguez, un il·lustrador independent que viu i treballa a Barcelona.
El seu treball ha aparegut a la revista MAD, Nova York, Barcanova Editors, Barcelona, RBA Editors, Barcelona, i en El Diari universal, Caracas, Veneçuela. També ha treballat com a director d’art per a Dancing Diable Studio, Nova York, on va treballar en la producció de la campanya Go Wild per al zoològic del Bronx. Col·labora com a dibuixant per a diverses seccions de la revista MAD, com ara pàgines “Fundallini” i “Històries d’inspiració”, entre d’altres tasques. Va publicar el llibre Home-field advantage amb Simon &Schuster.

portada-blog_2_leonardo_rev

Una de les seves últimes creacions, forma part de l‘exposició Il·lustrant l’ultima frontera, amb motiu del 50 aniversari de Star Trek, al Palau MariCel a Sitges, en el marc del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

imageHa il·lustrat diversos llibres d’Enric Larreula i d’en Jordi Folck que hi seran presents a la inauguració i donaran el seu parer del treball que ha fet pels seus llibres.

Les il·lustracions originals i els llibres en els que ha treballat, estaran a la venda des del divendres 21 fins el diumenge dia 30 d’octubre.

Algunes de les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autor.

37db5b6438801-56014f9b1377f magic-bear-mad-copy

 

Llegir per sentir (Ràdio Vilafranca)

portada-llegirxsentir-1Fa més de vint anys que una ràdio local (ràdio Vilafranca) va iniciar un programa setmanal dedicat a la literatura infantil i juvenil.
La seva pretensió es divulgar mitjançant una entrevista a un autor o autora, diversos temes relacionats amb la LIJ. L’espai s’organitza amb blocs de cinc o sis setmanes dedicats a autors que han publicat en una editorial determinada.
El programa està coordinat per l’escriptor Pere Martí i presentat per el periodista Josep Maria Soler.
Si voleu sentir els darrers programes d’aquest any 2016 i de l’anterior podeu fer-ho clicant a l’enllaç:
http://www.rtvvilafranca.cat/programa/llegir-per-sentir/

Més informació:

Ràdio Vilafranca és l’emissora pública de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, gestionada a través de Serveis Municipals de Comunicació SL (SERCOM SL), que opera amb el nom comercial de RTV Vilafranca.radio vilafranca
L’any 1982 es va fundar Ràdio Vilafranca amb voluntat d’afavorir la diversitat comunicativa en l’àmbit local. Avui dia, Ràdio Vilafranca emet pel 107.8 de la FM i compta amb 24.000 oients habituals a l’Alt Penedès. També es pot seguir a través del canal 30 de la TDT (540 MHz) a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, així com per internet, en directe i a la carta.
facebook: https://www.facebook.com/rtvvilafranca
twitter: https://twitter.com/rtvvilafranca