Les heroïnes de la literatura infantil

Fa uns mesos, al Palau Robert (Barcelona) es va organitzar una exposició que duia per títol «Feminista havies de ser» on es feia un recorregut pels motius que justifiquen la necessitat del feminisme al segle XXI. L’exposició, comissariada per la periodista i escriptora Natza Farré, presentava dades relatives a aspectes com la diferència salarial, l’assetjament sexual, les tasques domèstiques, el prestigi social, la banalització de la salut femenina, la història recent de la conquesta dels drets de les dones, etc. i també es feia esment a activistes com l’Angela Davis —He deixat d’acceptar les coses que no puc canviar. Estic canviant les coses que no puc acceptar— o la Marielle Franco, política brasilera, feminista, defensora dels drets humans i del moviment LGTBI, assassinada per la seva defensa de les dones i els més vulnerables.
En sortir, les preguntes que em vaig fer com a mestre n’eren moltes i una, en concret, feia referència a si la literatura infantil i juvenil també ha patit o pateix aquest biaix masclista, si els protagonistes o els temes es tracten des d’una òptica poc igualitària.

Així comença l’article que amb el títol «De la terra de les Meravelles a Invernàlia. Les heroïnes de la literatura infantil i juvenil» podeu llegir aquest mes de març a la revista GUIX.

El podeu descarregar clicant AQUÍ

Aquest mes (com tots, vaja!) a la revista GUIX hi ha força articles interesants. L’índex del número d’AULA és el següent:

EDITORIAL
Sumamos nuevos profesionales en la escuela

EN VOZ ALTA
No sirvo para esto
Márquez Ordóñez, Antonio Alberto

RETRATO
Lluís Vila: «En las escuelas, además de más maestros y maestras, también hacen falta otros perfiles profesionales como el de la educadora y el educado
Forner Calpe, Rosa MariaAULA DE …: La educación social en la escuela
Educamos entre todas
Guitart Aced, Rosa M.
Incorporación de educadores sociales en las escuelas
Barranco Barroso, Rut / Bretones Peregrina, Eva
Una experiencia de educación social en la escuela
Santos Ponce, M. Dolores
La intervención comunitaria desde el sistema educativo
Sáez Pérez, Miguel Marcos

REFLEXIÓN
La LOMLOE a debate: ¿qué modifica la nueva ley?
Trujillo Sáez, Fernando
Punto y aparte en el Primer Congreso de Educación Pública: Valoraciones del Grupo Promotor
Grup Promotor del Primer Congrés d’Educació Públic

EN LA PRÁCTICA
Tafonomía en educación primaria
Muñoz Rodríguez, Mónica / Precioso Costa, Celia / Ferrando Bueno, María / Veiga Graña, Olalla / Arceredillo Alonso, Diego / Blasco, Ruth
Una redacción y un plató de televisión en la escuela
Flórez Fernández, Andrés
La música: una herramienta de integración en el aula
Polini, Erica / González Martín, Cristina / Ortín Lozano, Ruth

VENTANA ABIERTA-LECTURA/ESCRITURA
De la tierra de las Maravillas a Invernalia
Centelles Pastor, Jaume

TEMA DEL CURSO
Las maestras de apoyo en los centros inclusivos
Alcón Ayora, Celia / Montserrat Ferrer, Diana

YA LO DECÍA…
León Tolstói y la escuela de Yásnaia Poliana
Sanchez Margalef, Ferran

ACTIVISMO CLIMÁTICO
Hacia el residuo cero
Franquesa Codinach, Teresa / Vilar Recasens, Marta / Meléndez Aguilar, Gemma

TIC-TAC
CoSpaces_Edu, el poder de los videojuegos al servicio de la historia
Codesal Patiño, María Begoña

STEM/STEAM
PrograMación en Scratch con «M» de matemáticas
García León, Gorka

PUENTES ESCUELA-FAMILIA
Comisiones mixtas de familias y maestros y maestras en la escuela Els Encants
París Romia, Gemma

VISUAL THINKING
El trabajo en el aula con grupos estables de convivencia (II)

CUÍDATE
Relaciones familia y escuela en un curso marcado por la COVID-19. Respuestas saludables
Equip Cuidem-nos

EL HATILLO
Biblioteca de Aula. Encuentros y convocatorias

MILENA EN CUESTIÓN
Turu Sánchez, Joan

Més informació al web de Graó: https://www.grao.com/es/producto/revista-aula-302-marzo-21-la-educacion-social-en-la-escuela-au302

Clara Campoamor i la lluita pel sufragi femení


El proper dilluns celebrarem a les escoles un data assenyalada. El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides.

En l’origen de la commemoració es recorden diversos fets com la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York el 1911, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves. En aquest darrer incident van morir 142 treballadores que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

A les escoles i instituts solem fer murals al·lusius, accions més o menys plàstiques i emotives i també expliquem històries, contes i relats amb accent feminista.

Un dels que es podria recordar enguany és el que ha escrit la Manuela Carmena al voltant de la figura de Clara Campoamor, la dona que va aconseguir el sufragi femení al nostre país. L’editorial Shackleton l’acaba de presentar.

Clara Campoamor va aconseguir canviar les lleis i que, per primer cop a la història d’Espanya, les dones poguessin exercir el seu dret al vot.

L’editorial Shakleton té una col·lecció que anomena “Petits herois” on trobareu les biografies de molts personatges que convé conèixer, com Florence Nightingale, Mary Selley, J.K. Rowlling, Ana Frank, Malala Yousafzay, Simone de Bauvoir, Jane Austin, Marie Curie, Jane Goodall o Frida Kalho.

A l’escola podem aprofitar aquests dies per conèixer i aprendre de les dones que han aconseguit fites remarcables. És un bon moment per saber què i com ho van fer i situar-nos en el context històric. Clara Campoamor és un bon exemple però n’hi ha d’altres com Ada Lovelace (matemàtica britànica), Amelia Earhart (pilot nord-americana), Boudicca (reina celta), Emmeline Pankhurst (líder del moviment sufragista anglès), Enid Blyton (escriptora), Isabella Bird, Julia Donaldson, Mae Jemison, Maria Sibylla Merian, Mary Anning, Mary Seacole, Millicent Fawcett, etc.

LES DADES:
Títol: Clara Campoamor
Autora: Manuela Carmena
Traductora: Carla Pascual
Editorial: Shackleton
Pàgines: 32
Barcelona, 2021

 

 

“Viure”, a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar el llibre “Viure“, de María González Reyes, amb il·lustracions de Virginia Pedrero i publicat per l’Editorial Pagès. És una petita joia de llibre que emociona i conté seixanta-vuit relats breus que comencen sempre amb un verb. Tenen una segona lectura amb la que es pot reflexionar sobre els dos grans temes subjacents: El feminisme i l’ecologisme.

La lectura és adequada a partir de 13 anys. En vam parlar en aquest mateix blog. Ho podeu recordar clicant a:

https://jaumecentelles.cat/2020/12/09/68-relats-ecologistes-feministes-poetics-i-vitals/

La pregunta del Concurs dels Llibres per si voleu guanyar un exemplar del llibre “Viure” és Quin és el vostre lloc real o imaginari per “viure”? Es tracta de dir quin és el vostre lloc ideal, ni que sigui només per una temporada o uns dies.
Les respostes s’han d’enviar a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 7 de febrer.

Les guanyadores del concurs dels llibres per somiar de l’anterior programa van ser la Montse (llibre “L’encargo”) i la Dolors (llibre “On són les nostres abraçades?”). L’enhorabona a les dues!

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/viure-de-maria-gonzalez-reyes/audio/1090902/

En el mateix programa es va parlar del poder del joc dels escacs. Un programa molt potent que val pena d’escoltar perquè us remetrà a “Gambito de dama” la popular sèrie de Netflix que ha posat de moda els escacs.

A “L’ofici d’educar” es desmunten certs tòpics: No són avorrits, ni més per a nens, ni una guerra de cervells només per a superdotats. Els escacs educatius canvien, enriqueixen i salven vides. Podeu sentir el que ens expliquen la Marta Amigó, mestra de primària a l’Espluga de Francolí, coordinadora del projecte Escacs a l’Escola i membre de la Federació Catalana d’Escacs; en Josep Serra, coordinador del projecte Escacs a l’Escola, vicepresident de la Federació Catalana d’Escacs, president del Club d’Escacs Gerunda i membre de l’Observatori d’Escacs i Educació de la Universitat de Girona; en Xavier Garcia, mestre especialista en música i coordinador del projecte a primària a l’escola Jaume Balmes del Prat; i en Pere Duran, mestre d’escacs del club Peona i Peó del Guinardó i responsable del programa educatiu d’escacs a la ciutat de Barcelona.
Sentireu també el que expliquen també l’Ingrid, jugadora d’escacs de 10 anys, i Jordi Prió, professor de matemàtiques a l’Institut Ciutat de Balaguer i impulsor del projecte Educachess.

El programa sencer a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/escacs-educatius-empoderen-i-salven-vides/audio/1090904/

També podeu llegir l’article que ha fet l’Elisabet Pedrosa, a l’enllaç següent:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/escacs-desmuntant-topics-mes-enlla-de-lefecte-gambito-de-dama/noticia/3074149/

Us deixo amb la jugada final de la Metamorfosis d’Escher, un dels quadres més emblemàtics d’aquest artista. Mat en dos?

Viure. 68 relats ecologistes, feministes, poètics i vitals

Fa trenta anys es va estrenar una pel·lícula que mostrava una manera d’ensenyar poesia però també una manera de pensar críticament. Es titula El club de los poetes muertos i va ser dirigida per Peter Weis i interpretada fenomenalment pel malaurat Robin Williams. La pel·li narra la peripècia d’un nou professor en una escola d’elit on intentarà que els seus alumnes entenguin què significa fer realitat els somnis, a través de la poesia.

He recordat aquest film mentre llegia «VIURE», un text de la Maria González Reyes que m’ha emocionat. Es tracta de seixanta-vuit relats més o menys llargs (o més o menys curts) aparentment sense lligam entre ells però que tenen una segona capa que els uneix. Bé, de fet són dos grans temes que van planant pels relats: el feminisme i l’ecologisme.

Diu l’autora que es tracta «d’entendre que la vida no és una certesa, sinó una possibilitat que depèn de la nostra capacitat d’assimilar que som aigua i terra i oxigen i memòria i històries.» Es tracta «de saber que el futur de moltes espècies, inclosa la nostra, depen dels verbs als quals dediquem el nostre temps. Destruir o cooperar. Contaminar o cuidar. Acaparar o repartir. Gaudir. Estimar. Riure…»

Cadascun dels 68 relats comença amb un verb. N’hi ha de molt breus com aquest:

N’hi ha de molt bonics (Podeu llegir les primeres pàgines clicant AQUÍ) on hi trobareu fragments on es parla de desnonaments, d’amistats, de solidaritat, de feminisme, de créixer feliços.

La gràcia d’aquest llibre rau en que cada pàgina ens obre possibilitats de reflexió i conversa, empenyent-nos a ser millors persones.

M’ha agradat molt l’estil, amb una escriptura senzilla, entenedora, on no hi falta res. S’agraeix l’esforç de l’autora en sintetitzar pensament claus i anclar idees força en cada relat.
La tipografia, el format elegant, les il·lustracions i els detalls que acompanyen cada pàgina fan d’aquest VIURE un llibre ideal per tenir-lo a casa i sobretot a l’escola o l’institut.

Felicitem a l’Alba Besora, editora de Nandibú i la seva aposta pels temes que ens porten a la conversa i ens emocionen moltísism (em va passar arribant a la pàgina 20), mentre ens recorda que l’humanisme pot tornar a ser un arma poderosa per canviar el món.

Si el professor John Keating (Robin Williams) de la pel·lícula “El club de los poetas muertos” hagués tingut aquesta joia a la mà, de ben segur que l’hagués fet llegir als nois de l’escola Welton.

Lectura recomanada a partir de cicle superior i, especialment, per a l’ESO.

LES DADES:
Títol: Viure
Autora: María González Reyes
Il·lustradora: Viginia Pedrero
Traductora: Núria Albesa
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú Singular núm. 9
Pàgines: 96
Lleida, 2020