JORNADA: Un tomb pel món dels àlbums il·lustrats

El proper dissabte 16 de febrer viurem una jornada apassionant viatjant pel món dels àlbums il·lustrats.
Estic content perquè m’han convidat a un «combat literari» amb la Núria Vouillamoz coordinadora del CreaLIJ de l’Institut de la infància, i bibliotecària de l’escola Gerbert d’Orlhac de Sant Cugat del Vallès, que serà la «tornada» del que vam celebrar a Amposta fa uns mesos. Aquesta vegada ho tinc més complicat perquè la Núria juga a casa i segur que portarà molta claca…Grrr!
El combat serà a sis assalts i dos estic segur que els guanyaré perquè he triat uns llibres imbatibles però els altres quatre, ui! no els tinc tan clars. Veurem…

Després, hi haurà altres activitats imprescindibles amb convidats savis i molt preparats: Mario Satz, Roser Grivé, Inés Castel-Branco, Jordi Ainaud, Verónica Bronstein, etc.

El programa de la Jornada és el següent:

9:30h – 10:00h Benvinguda i acreditació.
10:00h – 11:30h Combat-debat literari a sis assalts, a càrrec de Jaume Centelles i Núria Vouillamoz.
11:30h – 12:00h Descans esmorzar.
12:00h – 13:40h Taula rodona: Àlbums il·lustrats per obrir finestres a la reflexió i el pensament, amb la presència de Mario Satz i Roser Grivé.
13:40h – 14:00h Venda i signatura de llibres.
14:00h – 15:00h Descans dinar.
15:00h – 15:45h La Caputxeta Vermella i el seu món emocional. Anàlisi del personatge i presentació de nous recursos amb “La capsa dels tresors”. A càrrec de Verónica Bronstein.
15:45h – 16:30h Una aproximació a l’obra de Jimmy Liao, amb la intervenció d’Inés Puig i Jordi Ainaud.
16:30h – 17:00h Espai de relax & contes. Amb descoberta de novetats editorials i petites joies literàries, amb Ariadna Bonet i equip de l’Institut de la Infància. Valoració final i comiat.

Tota la informació (lloc, horaris, preus, inscripcions, beques, etc.) la podeu trobar al web de l’Institut de la Infància. Cliqueu AQUÍ

The Shark de l’Hospitalet!

 

 

Llegim Voltz amb la Kanalla Inexplicable

 

Dissabte 26 de gener van fer la quarta sessió del club de lectura «Kanalla Inexplicable», aquesta vegada sobre els llibres fets amb materials reciclats. Ens vam centrar en l’obra de Gilbert Legrand i Chistian Voltz.
Vam parlar de reciclatge i després de repartir les xapetes de la sessió i una frontissa-llibre tunejada seguint el model Legrand, vam fet la lectura compartida de «No és culpa meva!» i la vam comparar amb la versió castellana «¡Yo no he sido!». Vam riure força amb les il·lustracions i les expressions de la pagesa.


En acabar vam fet una activitat relacionada amb els treballs d’en Voltz i ens van quedat uns quadres que «ni pa qué»
Si voleu saber més d’en Christian Voltz, podeu veure el que dèiem el febrer de 2013 AQUÍ.


La propera sessió serà el 23 de febrer i llegirem «Qui soc avui?» d’en Ricardo Alcántara.

Felicitats, tintinòlegs!

Tintin va néixer el 10 de gener de 1929, amb l’aparició de la primera aventura (Tintin al país dels Soviets) i ara, noranta anys després encara continua divertint-nos. Les seves aventures, ja clàssiques, es van reeditant contínuament en molts idiomes i el merchandaising que acompanya el personatge és increïble.

Recomano l’adaptació al cinema que va fer Spielberg (El secret de l’Unicorn) que ja vam comentar i de la que s’està preparant una seqüela dirigida per en Peter Jackson.  També, si podeu, una visita al seu Museu a Lovaine-La Neuve, a prop de Brussel·les, resulta emotiva.

He parlat de Tintin en diverses ocasions. Les podeu recordar clicant els enllaços següents:

Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc

Exposició “Tintín al Tibet”

Un perro en la biblioteca

Estarem atents i participarem dels nombrosos actes que ens ho recordaran. Anirem informant…

I per celebrar-ho, de moment, disfrutem del vídeo fet expressament per a l’ocasió:

Premis Pissiganya i Sambori 2019

Ja han sortit les bases del Premi Pissiganya de poesia infantil 2019. Aquest premi té la intenció de difondre el gust per la creació poètica entre els alumnes de les escoles de primària dels territoris de parla catalana.
El premi, que es convoca des del 2012, contempla dues categories
-Poesia (acompanyada d’una il·lustració)
-Poesia visual (cal·ligrames, paraules en llibertat, collages, jeroglífics, etc.)
la data límit per lliurar els poemes és el 12 d’abril. Les bases les podeu consultar AQUÍ


També us recordem que hi ha un altre Premi, molt prestigiós, el Sambori, l’únic premi de narrativa en català dirigit als centres educatius dels Països Catalans i que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres.
Òmnium Cultural organitza i impulsa el Premi Sambori Òmnium a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord, tot coordinant-se amb la Fundació Sambori, que organitza aquest concurs des del 1998 al País Valencià.
La participació, en aquest premi, ha anat en augment any rere any i en l’edició passada es va arribar a la participació total de 160.000 alumnes, una xifra que el converteix en el premi literari escolar amb més participació d’Europa.
Espavileu que la data límit de lliurament dels textos és l’1 de febrer.
Si voleu consultar les bases del Sambori, cliqueu AQUÍ

Música que cura

En alguns hospitals tenen un equip de músics per fer més agradable l’estada dels pacients. També comença a estendre’s l’ús de gossos amb funció terapèutica i segurament coneixereu l’existència dels “Pallapupes” o dels “Tirita clown”, els pallassos que van voltant per les habitacions dels hospitals infantils.
Darrerament he pogut visitar algun d’aquests centres que practiquen una hospitalització on importa l’acompanyament i el procés d’humanització als serveis de pediatria. M’ha sorprès veure el tobogan que tenen a Sant Joan de Déu perquè els pacients es desplacin d’una planta a l’altra, o com tenen pintades les habitacions i els passadissos a l’Hospital de Palamós, per exemple.

El projecte d’humanització hospitalària dels quatre centres del Baix Empordà compta amb el suport d’un grup de persones voluntàries que hi col·laboren on no van faltar els vuitanta il·lustradors que, sota la coordinació de l’Ignasi Blanch, van pintar les diverses plantes. Un treball magnífic i que fa pensar com de generoses són les persones que estan en contacte amb els infants, ja sigui als centres educatius o als hospitals.

 

 

 

 

 

 

Precisament, l’Ignasi Blanch ha il·lustrat de manera genial l’emotiu «» que forma part de The LIV ON Project, creat per Olivia Newton-John, Beth Nielsen Chapman i Amy Sky amb el desig de transformar el seu dol personal en sanació a través de la música. Un àlbum que ha editat Flamboyant i que inclou un compact disc amb les cançons originals de les autores i les lletres en anglès a la part final.
Els drets d’autor derivats de la venda d’aquest llibre, més part dels beneficis de l’editorial, se cediran a la investigació contra el càncer.

LES DADES:
Títol: Liv on
Autores: Olivia Newton-John, Beth Nielsen Chapman i Amy Sky
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Flamboyant
52 pàgines
Barcelona, 2018

No és el primer llibre per a infants que ve acompanyat d’un cd o reprodueix una cançó. Flamboyant ja va publicar l’any 2017 l’Imagine de Lennon.
En el llibre seguim el viatge que fa un petit colom per difondre un missatge de pau i tolerància entre els ocells d’arreu del món, de totes mides i formes.
El llibre està i il·lustrat per Jean Jullien i els beneficis que s’obtenen de la venda se cedeixen a Amnistia Internacional.
https://www.editorialflamboyant.com/ca/actualidad/flamboyant-publica-imagine-de-john-lennon/

Un altre llibre que reprodueix una cançó és «Al país de l’olivera» del grup valencià Obrint Pas que s’ha convertit en tot un himne per a diferents generacions. Una declaració d’amor a les nostres arrels que va merèixer el Premi Ovidi a la millor lletra de cançó. Està il·lustrat per l’Aitana Carrasco i vol ser un homenatge al país íntim de la infantesa farcit de bicicletes, somnis, canyars, il·lusions, cases blanques, rialles o arracades de cireres. Un mosaic de versos i dibuixos que ens parlen d’estimar i cuidar el lloc d’on venim.

De llibres que es relacionen amb cançons n’hi ha uns quants: «Somiatruites» de l’Albert Pla o «Obriu les portes» de Txarango, per exemple, i són una bona manera d’acostar-nos a la literatura mitjançant la música.

Matilda fa 30 anys

Aquest proper octubre del 2019 farà 30 anys de la publicació d’un llibre imprescindible: MATILDA.
Per celebrar-ho, l’Il·lustrador, Sir Quentin Blake ha imaginat una Matilda de 30 anys i ha dibuixat tres portades amb opcions diferents. Una la representa com a Cap de l’Institut Internacional d’Astrofísica, una altra com a Viatgera del món i la tercera, la que m’agrada més, és la Matilda Directora de la Biblioteca Britànica.


Matilda ha venut 17 milions de llibres des de la seva publicació i crec que enguany se’n vendran uns quants més.
Si teniu uns calerons i ganes de passar una bona estona podeu anar a Londres a veure l’obra de teatre que explica la seva peripècia. Si no és el cas, sempre us quedarà l’adaptació cinematogràfica que va dirigir Danny de Vito o millor encara, tornar a gaudir de la lectura de les aventures d’aquesta nena extraordinària.

Recupero un article que vaig escriure per a la revista MiBiblioteca on comentava l’escena en la que la Matilda visita la biblioteca municipal. Cliqueu AQUÍ
Seguirem parlant de Matilda aquest any, seguríssim.

-Un llibre? Per a què vols un llibre?
– Per llegir?

El mocador màgic i la Marató de TV3

Al web de La Marató de TV3  llegim que «és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva. Però La Marató de TV3 va més enllà de l’obtenció de fons. Fa una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l’educació de la societat en la cultura científica.»
Molta gent hi participa. Des de les escoles fins a entitats de tota mena hi fan la seva contribució.
Aquest diumenge passat, 16 de desembre, amb els veïns del barri de Sants vam organitzar una petita sessió en la que en Joan, un científic i pedagog, va explicar amb unes maquetes què és el càncer i com es propaga. Després amb l’ajuda de la Queralt vam explicar el conte “El mocador màgic” que ajuda a entendre la malaltia i té un punt de màgia nadalenca.

També vam pintar mocadors amb pintura de roba i retoladors de roba. Va ser força emotiu i vam recollir uns calerons per a la Marató.

Pels qui no conegueu el conte, us passo les dades:
Títol: El mocador màgic – El càncer
Autors: Joan González – María José Moya
Il·lustracions: Agnès Capella
Editorial: Salvatella

El tràiler: