Recomanacions de lectures estiuenques de LIJ

El Grup Bibliomèdia és un àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya format per persones dedicades a l’educació, que treballen per a l’establiment i consolidació de la biblioteca escolar en centres educatius d’infantil, primària i secundària perquè tenen el convenciment professional que la biblioteca escolar és imprescindible per a la formació dels nois i noies.
Una de les persones del grup, la Sílvia Solé, m’envia informació de l’entrada que han fet recollint diversos enllaços de centres educatius i altres grups de treball on recomanen lectures per a l’estiu. Ho podeu veure clicant a:
https://grupbibliomedia.blogspot.com/2018/06/recomanacions-destiu.html
i de passada, feu una navegació pel seu web. L’han deixat ben atractiu.


Un altra document que és força útil és el Garbell, butlletí periòdic de la Biblioteca de Rosa Sensat, que fa una tria dels llibres que han arribat a la biblioteca, i que el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil ha llegit i valorat, citats i ressenyats en el butlletí Quins llibres.
Ara també han pujat unes recomanacions de les darreres novetats. És «El Garbell 14» i podeu enllaçar-ho clicant a:
http://www2.rosasensat.org/pagina/el-garbell

Agraïm a l’Amàlia i la Sílvia que comparteixin informacions que ens orienten i ens pisten sobre llibres que d’altra manera passen desapercebuts, potser.

Anuncis

La Namaka fa un any!

La Namaka, la revista infantil en català més divertida i salvatge arriba al número 7 i, després de 7.000 exemplars editats, la Helena Ortiz i Sara Molina, responsables del projecte, estan molt contentes i ho volen celebrar regalant llibres als nous subscriptors.

Ara mateix, la Namaka ja arriba a gairebé el 70% de les biblioteques catalanes. Diuen l’Helena i la Sara:
«Estem entusiasmades amb l’acollida. De moment, Namaka és un projecte petit, però la gent ha valorat la qualitat de la publicació i la possibilitat d’oferir als nanos propostes entretingudes de lectura».

Per altra banda, Namaka ha començat a circular per les escoles que ja s’hi han subscrit i sembla que també comença a arribar a les famílies, si fa no fa, com la indestructible Cavall Fort.

El número 7 va de futur, ciència-ficció i altres bogeries, com s’apunta a la portada, obra de la il·lustradora Laufer. A més a més, és una picada d’ullet al cinema i la literatura de
ciència-ficció i als adults, que sempre troben en la Namaka la possibilitat d’establir un diàleg amb els petits lectors que va més enllà de la pròpia revista.

Més informació a:
http://www.revistanamaka.com
http://www.facebook.com/revistanamaka

Arriba la 27a Maratón de los cuentos de Guadalajara

Des del 1992, la ciutat de Guadalajara es transforma en la festa de la paraula. Durant 46 hores, la ciutat es converteix en un escenari màgic pel qual passen centenars de narradors —nens i grans, sols o en grup, professionals i aficionats, d’aquí i d’allà— disposats a explicar històries, contes, anècdotes, narracions, poemes…
A la Marató s’expliquen al voltant de vuit-cents contes i només hi ha una norma: Els contes han de ser narrats, no es poden llegir.
La propera serà la 27a Marató i es celebrarà entre els dies 15 i 17 de juny. En aquesta ocasió el tema triat és «les estrelles» i el cartell ha estat escollit d’entre 60 dissenys presentats. La seva autora ésla Júlia Gómez.
La Marató és una successió ininterrompuda de contes que comença el divendres 15 de juny a les 17 h. amb el primer conte narrat habitualment per l’alcalde, i acaba el diumenge a les 17 amb música.
Si voleu consultar el completíssim programa d’enguany, cliqueu AQUÍ i si mai no heu tingut l’ocasió de deixar-vos caure per Guadalaja, no us ho perdeu perquè val molt la pena.

Tota la informació a http://www.maratondeloscuentos.org/

El vídeo de l’any passat:

Lliurament dels premis Sambori i Pissiganya

El passat divendres 25 de maig al Casinet d’Hostafrancs es va celebrar, organitzat per Òmnium, el Tinter de les Lletres Catalanes, la festa que agrupa els premis literaris escolars d’autors d’entre 6 i 18 anys amb més prestigi dels Països Catalans, per tal de potenciar la creativitat dels infants i joves i reconèixer els valors emergents de les lletres catalanes.
Es van lliurar els guardons del premi Sambori i del premi Pissiganya.


El premi Pissiganya va néixer fa 7 anys amb l’objectiu de difondre el gust per la creació poètica dels alumnes de les escoles de primària, secundària i batxillerat. Té dues modalitats: la poesia escrita i la poesia visual.
Vaig tenir l’honor de participar al jurat i també vaig poder lliurar alguns dels guardons juntament amb l’Amàlia Ramoneda, la Laia Serrano, en Quim Rubio, la Martina Escoda i l’Andreu Galán.
A l’acte també es va retre un homenatge a la poetessa Montserrat Abelló en el seu centenari: «T’has d’enamorar de les paraules», deia.


El fina va ser força emotiu perquè en Marcel Mauri va fer un discurs adreçat als infants que va estar molt ben portat i amb un to positiu i paraules d’agraïment per a tothom:
“El Pissiganya ja compta amb més de 200 centres de Catalunya i el Sambori, amb més de 460. I als Països Catalans, fins a 130.000 alumnes han participat al Sambori, fet que el converteix en el premi literari escolar amb més participació d’Europa.”
“Felicitem tothom qui posa el seu granet de sorra per fer possible el Tinter: mestres i alumnes, pares i mares, voluntaris i membres de les juntes d’Òmnium”
“En aquests moments tan foscos volem fer un homenatge als mestres, a tots els que ajuden els infants a ser més lliures”


Després la Montserrat Gimeno, va llegir una carta d’en Jordi Cuixart que entre altres coses deia:
“Voldria felicitar especialment als qui no teniu el català com a llengua materna però us la sentiu com a pròpia: la societat catalana s’ha construït gràcies a l’esforç de ciutadans com vosaltres. Catalans i catalanes ho som tots, vinguem d’on vinguem.”

Però ai!, la foto que volíem era la d’en Jordi a dalt de l’escenari recordant les paraules del conte d’en J. de Vidre:
La veritat és més forta que qualsevol altra cosa, més clara que el dia, més terrible que l’huracà.

la fotografia que ens hagués agradat fer…

 

Trobareu més informació al web d’Òmnium, en els propers dies i podreu veure un reportatge fotogràfic ben bonic.

Parque al barrio: tu biblioteca más cerca de lo que imaginas.

Es esta la historia del viaje de una biblioteca andariega que, con mapa en mano y buenos amigos, se aventura al viento y al caminar. Habitada por letras y sonidos recorre las calles, toma cuerpo y movimiento al ritmo de las palabras. Va anotando en su cuaderno todo aquello que le despierta emoción, por lo que enjuga una lágrima o destella una sonrisa. Es esta la historia de un encuentro entre calles, letras y amigos; memorias de un viaje sin término del que ningún viajero regresa con el mismo cuerpo ni la misma voz.

L’any 2015 es van iniciar les obres a la gran Biblioteca España de Medellín (Colòmbia). La biblioteca va tancar temporalment (encara ho està) però se les van empescar d’una manera molt enginyosa per continuar oferint servei als usuaris. Tenen un programa que anomenen Parque al barrio que és una organització increïble per arribar a totes les cases de la ciutat, porta a porta, carrer a carrer.
A la darrera revista Mi Biblioteca, la Natalia Andrea Espejo Pérez ens fa una explicació detallada del funcionament i ens passa una adreça web per si volem ampliar informació. Diu entre altres:

Parque al barrio es una estrategia potente que expande las posibilidades de la biblioteca pública en la concepción de sus programas, en los modos de relación y vínculo con la comunidad, es una manera de habitar y convertir el escenario bibliotecario en un campo relacional en el que, el conocimiento es el resultado de la suma de los saberes académicos, cotidianos, tradicionales y la cultura viva comunitaria. A partir de esta reflexión, se hace indispensable continuar con la apuesta, incluso cuando el Parque Biblioteca España abra de nuevo sus instalaciones, incorporándola y adaptándola a su programación a través de los aprendizajes que permitan la experiència y la continuidad de su agenda itinerante. Parque al barrio es hoy una idea instalada en la cotidianidad de los habitantes, una cita con buenos amigos que viven en los libros, en los recuerdos y en los sueños.

És un article que m’ha agradat molt i que m’ha recordat el meu viatge a Medellín per compartir unes sessions amb els agresados de la Universidad de Antioquia. Ha plogut força però encara recodo aquell gran viatge i les amistats que hi vaig fer.

La programació completa la podeu trobar a http://www.bibliotecasmedellin.gov.co/parque-biblioteca-espana-santo-domingo/agenda/
L’article complet el podeu llegir clicant AQUÍ

un parell de fotos rescatades encara no sé com (¿?¿?)

15a Fira del llibre Ebrenc

El darrer cap de setmana de maig, els dies 24, 25 , 26 i 27, se celebra la quinzena edició. Serà a Móra d’Ebre i dins de la Fira hi haurà una Jornada del Llibre Ebrenc on es dedicarà una sessió a les biblioteques escolars i una altra a les públiques.
La idea de la trobada amb mestres i professors per parlar sobre biblioteques escolars girarà al voltant de la dinamització, prescripció literària, espais, i tot allò que surti en una conversa de to distès, entretingut i que faci pensar als assistents, que marxin d’allí amb algunes bones idees per poder posar en pràctica.
Hi assisteixen mestres responsables de biblioteques escolars de la Ribera d’Ebre i també de les comarques veïnes en un acte obert a tothom. Estic content perquè m’han convidat a conversar sobre lectura i educació. Faré un «elogi de la biblioteca escolar de qualitat», com no?
La xerrada tindrà lloc a l’espai de llibreria de la Fira del Llibre Ebrenc que estarà situat a la Plaça de Dalt. El dia 24 a la tarda.

La Fira es complementa amb Litterarum, fira d’espectacles literaris (http://www.litterarum.cat). Al llarg de tot el cap de setmana les dues fires inclouen unes 50 activitats diferents, ens diversos espais i ubicacions dins de la població. Hi ha una zona central amb l’espai de llibreria i escenari d’espectacles a la Plaça de Dalt, però també hi haurà espectacles a la vora del riu, a dalt al castell, al Teatre, cases patrimonials, etc.

Crec que serà molt bonic i si us apunteu, després ens conversem unes lectures. Tota la informació la trobareu al web:

http://www.llibresebrencs.org

Inauguració de la biblioteca escolar Roger Zanni

Carta oberta a l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat:

L’equip de mestres de l’escola Gras i Soler heu dedicat tot el curs a renovar i organitzar les activitats al voltant de la biblioteca escolar. Una de les dates que teníeu marcades era la del 23 d’abril i volíeu inaugurar el nou equipament literari del centre. I hi ho heu aconseguit. La tarda de dilluns va ser inoblidable i agraeixo que em convidéssiu a participar de la festa. Amb estimació, elegància i cuidant tots els detalls vau fer possible el pensament de l’Emili Teixidor quan sovint emprava el conegut proverbi africà que diu «a un nen l’educa la tribu sencera» per indicar que ni la família sola, ni l’escola sola eduquen.

Al pati de l’escola es va aplegar tota la comunitat: Els familiars joiosos i contents de veure l’espectacle i sentir els poemes que havien fet els seus fills, les àvies enganxades al mòbil cremant megues, les mestres tutores totes de blanc (amb detallets en forma de roses i algun que altre mitjó de colors perquè no s’ha de perdre mai la singularitat), l’equip directiu ansiós perquè no fallés l’equip de so, que tot estigués a punt i se seguís l’horari establert, en Gonzalo Conserge Imprescindible, etc. Entre els convidats hi era present en Roger Zanni qui, des del primer instant va dir que estava content de formar part d’aquesta família i d’apadrinar la biblioteca escolar, els companys del CRP, l’EAP, la Marina assessora LIC, la regidora de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde,  la Montse i en Narcís de la biblioteca d’Esplugues, còmplices principals de la bibliorevolució i algú més a qui no coneixia.

Em va semblar molt emotiu, la veritat, i amb actes i activitats com la que vaig viure s’evidencien molts dels meus somnis, sobretot la idea d’una escola que aposta per sumar amb la mirada posada en la idea de formar part d’una ciutat literària, d’un país lector.

Em va agradar molt que els primers reconeixement fossin per a les famílies col·laboradores. Després, van arribar els drac, la Mariona i en Llegendari, dos símbols de l’escola que van mostrar-nos el camí fent-se un petó ben gran.

I també vaig tenir l’honor de poder dir unes paraules en les que, entre altres reflexions relacionades amb la lectura, vaig recordar la Doris Lessing i fer-m’ho venir bé per comparar l’escola d’Eton amb la Gras i Soler per dir que a diferència de l’anglesa, aquesta d’Esplugues «disposa d’una comunitat implicada en el procés de construcció d’espais de llibertat, d’espais per aprendre, per comprendre i que ajudarà a emprendre camins nous, itineraris diferents, a no restar impassibles enfront els múltiples interrogants i les inèrcies conformistes, generant consciència col·lectiva entorn la necessitat d’un ús efectiu de la biblioteca escolar com a dinamitzadora d’accions que afavoreixin el gust per la lectura. La biblioteca escolar facilitarà el treball interdisciplinari, la recerca significativa que ajudi a transformar la informació en coneixement i oferir possibilitats d’aprenentatge global perquè els mestres de la Gras i Soler creieu que la lectura ens ajuda a ordenar els pensaments, ens fa més lliures i ens permet viure millor».

A continuació, la part més important: la lectura de poemes i contes que havien fet els infants i el repartiment de llibres i roses als més reeixits.

El moment culminant el va protagonitzar en Roger Zanni, l’il·lustrador que dóna nom a partir d’ara a la biblioteca escolar. Va explicar els seus records i vivències a la ciutat que el va veure néixer i créixer. L’home estava emocionat i se li notava que encara no havia paït el reconeixement. En una propera entrada us en faré cinc cèntims de la vida d’en Roger, amb qui, en conversa posterior, vam trobar coincidències i persones conegudes relacionades amb el món dels còmics,… quines coses!

Diuen els etnògrafs i folkloristes que perquè una festa sigui realment una festa no pot faltar la música, el ball i el tiberi. I així va anar: Ball del Rogle i coca.

I després a visitar el nou espai.

Gràcies amics i amigues, per obrir-me les portes i per construir el pont que ens uneix, un pont molt més sòlid que el del Drina d’Ivo Andric que ens ha inspirat aquests mesos.

Continuarà.