Núria Vouillamoz aposta per la biblioteca escolar i guanya el Premi de Pedagogia

A la foto, la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, com a representant del Departament d’Educació fa l’entrega del premi a la Núria.

El primer dia de desembre vaig anar a l’Associació de Mestres Rosa Sensat a fer costat a la Núria Vouillamoz que va ser guardonada amb el 42è Premi Marta Mata de Pedagogia pel seu manuscrit «Converses al voltant dels àlbums a la biblioteca escolar. La literatura com a diàleg en l’educació lectora». Imagino que és un títol provisional i que, quan publiquin el treball, li trobaran un altre més fàcil de recordar.

L’estudi recull les vivències d’hores compartides amb els infants de l’escola d’Educació Infantil i Primària Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès) al llarg de divuit anys a l’entorn de la biblioteca escolar.

La Núria va explicar que és un treball sorgit de l’experiència del dia a dia, el qual l’ha ajudat a reordenar la seva tasca, adonar-se realment del que està fent i compartir-ho a altres escoles. Va dedicar el seu discurs d’agraïment a fer un clam a impulsar les biblioteques escolars fins que esdevinguin el veritable cor de les nostres escoles, perquè “només així aconseguirem un món més sensible, solidari, respectuós, sostenible, inclusiu, i amb tot, un món més just”.

Vaig estar molt content perquè la Núria fa anys que brega a la biblioteca de l’escola on fa una feina extraordinària i, a més, la comparteix generosament amb tothom que li demana consell o assessorament. Mentre parlava vaig recordar algunes de les presentacions que hem fet en els darrers anys, com els combats de boxa literària o el campionat de «llibrescacs». Sempre hem buscat oferir en les presentacions models, maneres de fer que puguin ser extrapolables al dia a dia dels centres educatius.

Amb la Núria, la vida és molt més fàcil i divertida. Li agraeixo els desitjos pedagògics compartit i la felicito de tot cor, amb ganes de llegir el seu llibre i de continuar fent camí pedagògic amb l’esperança ve veure com algun dia les biblioteques escolars esdevindran una realitat al nostre país.

L’acte de dijous va estar conduit de forma propera per l’Elisabet Pedrosa i va recordar el moment que viu l’Associació, en el que cal repensar la seva necessitat i definir nous horitzons, tenint present la tradició de renovació pedagògica que l’ha portat fins als moments presents.

També es va premiar a l’Associació Punt de Referència i al fotogràf i documentalista Sergi Bernal amb els Guardons Marta Mata. Felicitats a ells, també.

Al web de l’Associació teniu un resum exhaustiu de l’acte i el vídeo de l’acte complet: https://www.rosasensat.org/xlii-premi-de-pedagogia-marta-mata-i-guardons-marta-mata-2022/

Trobada amb les autores dels «Relats que el vent s’endugué»

Quan, fa uns mesos, vam iniciar el projecte lector “Relats que el vent s’endugué” no ens imaginàvem que els autors i les autores de la ciutat de l’Hospitalet col·laborarien de bon grat i amb tanta bona disposició. Els estem molt agraïts i aclaparats de la resposta rebuda.

De fet, aquests més ha sortit el tercer relat, tal com vam comentar en aquest mateix blog https://jaumecentelles.cat/2022/11/18/el-tercer-relat-que-el-vent-sendugue-es-un-poema/
i ja podeu passar per les biblioteques de l’H a buscar l’adhesiu i enganxar-lo a la porta de casa o allà on us vingui de gust perquè serà l’enveja dels veïns, segur.

A més, hem d’agraïr a les autores dels tres primers relats, que hagin accedit a conversar sobre la seva obra en una trobada que es farà el dimarts 20 de desembre a l’Espai Llamps i Centelles. Coneixerem i conversarem amb l’Helena Bonals, la Vanessa Requena i la Lola Toledano sobre literatura en general, sobre les seves motivacions i els seus interessos a l’hora d’escriure i altres curiositats.

Aprofitarem per presentar els autors i autores dels propers relats dels mesos de gener, febrer, març i abril.

Avançarem la idea de fer altres trobades periòdiques (tres cada any) amb els autors de l’H. Seran reunions de petit format, informals i de proximitat. La idea és donar a conèixer el potencial que hi ha a la ciutat i la varietat de registres, estils i manera d’entendre l’escriptura, que és com dir d’entendre la vida.

20 de desembre de 2022! No cal inscripció. Veniu amb ganes de gaudir i de deixar-vos sorprendre. Us hi esperem!

https://sites.google.com/site/autorslh/

Una oda al vi i a la vi(da) amb Santi Vi(vanco)

Tertúlia clandestina #5: literatura i vi
El 1997, catorze anys després de la mort de Georges Remi (Hergé), l’autor de les aventures de Tintin, es van trobar al soterrani de casa seva etiquetes de vins que havia escrit a mà i aquest fet va confirmar el que ja se sospitava, que tenia al celler particular un vins molt apreciats de la Borgonya i de Bordeus. Eren vins d’alta gamma d’aquestes dues regions on es fan vins excepcionals. Pels que no en sabem gaire de vins, potser no ens diu res si ens diuen que entre els blancs hi havia vins etiquetats com a Clos Blanc de Vougeot i Beaune Clos des Mouches (tots dos de la Borgonya) i que entre els vins negres destacaven tres anyades de Château Cheval Blanc, que es com dir el nèctar dels vins.

S’entén així que, a les seves aventures la presencia de licors, aiguardents i vins, sempre ben a prop d’en Haddock, fos una constant. A “Les set boles de cristall”, “L’afer Tornasol”, “L’illa negra”, “El secret de l’Unicorn”, “El cranc de les pinces d’or” i altres còmics de la sèrie, veiem al gran Haddock amorrat a la botella. A la tertúlia de dissabte vam comentar i repartir un joc basat precisament en “Tintin al Tibet”.

L’equip de mestres que preparem les tertúlies clandestines teníem certa intranquil·litat perquè no sabíem si el tema podria interessar. Sí que coneixíem experiències d’escoles d’arreu del país que fan visites amb els seus infants a les vinyes del voltant i aprenen com es fa el vi, tasten el most i veuen el que es produeix a la zona on viuen. Sabíem també que el convidat, en Santi Vivanco, era una garantia de conversa agradable, distesa i que ens aportaria multitud de records, vivències i saviesa.

Santi Vivanco pertany a una família que ha viscut, estimat i promogut la Cultura del vi des del seu poble, Briones (la Rioja), on han aixecat un museu i un centre de documentació espectacular, enveja dels museus del vi que hi ha arreu d’Europa. És visita obligada pels amants de la història, la cultura, l’art i el vi.

Visiteu el seu magnífic web: https://vivancoculturadevino.es/es/

Santi Vivanco, llicenciat en Dret, amb estudis de Filosofia, Viticultura i Enologia és el Director de la Fundació Dinastia Vivanco y del Museu de la Cultura del vi. Pertany a diversos patronats d’Art, arqueologia i Etnografia i sobretot, sobretot, és la persona que més sap de la poesia de Pablo Neruda. Amb aquesta premissa la tertúlia no podia sortir malament, de cap manera. I així va ser.

Li estem molt agraïts per haver acceptat desplaçar-se des de la Rioja fins a l’Hospitalet per compartir la seva experiència. A ell i a la Nuria del Río, Directora de la Fundación Vivanco para la Cultura del vino i Responsable del Centro de Documentación del Vino Vivanco, present a la trobada, de manera discreta.

Vam parlar de la Bíblia i de l’Alcorà, vam parlar dels romàntics (de Goethe i el seu Faust i dels Grimm i la seva Caputxeta), vam brindar amb els poemes de Benedetti i del mateix Santi (autor de nombrosos llibres de poesia), vam parlar del vi dels faraons egipcis, de l’aiguardent que prenia el Petit Ruster, el personatge inoblidable del relat de Selma Lagerlöf, de Roald Dahl, vam contar anècdotes que no es poden explicar aquí, vam riure recordant anècdotes dels porrons i de la verema, etc., i com qui no vol la cosa, les dues hores de tertúlia van volar, es van esvair com les aromes del vi. Ens va faltar temps per comentar “Els Ignorants” i altes lectures on el vi és element principal de la narrativa.

Per a les persones que vam assistir, crec que va ser un bon dia i alguns vam descobrir la passió per allò que els francesos en diuen “le terroir”.

Brindis
Por la cándida vida brindo
con el vino nuevo de viejas vides,
con música, con brisa, lluvia, viento meciendo las hojas
Y las ramas, con el sol de las primeres horas de la tarde,
con estrellas infinitas, con lágrimas y sonrisas,
con el corazón.

Brindo por la cándida locura, por la emoción de lo único,
de presenciar milagros, de haber hecho y estar seguro
de hacer en el futuro cosas que la gente no entiende
o no son previsibles.

Brindo con el cándido Amor apasionado, que no conoce
límites, ni sabe de prudencias y remilgos.

Brindo con el vino viejo de nuevas barricas,
por la evolución, por la emoción de lo nuevo,
por la paz interior personal, la felicidad compartida,
Por dormir haciéndole el Amor a la cándida conciencia.

Multiverso
Antología poética

Santi Vivanco Sáenz

Compateixo les emotives paraules que ha publicat al seu bloc, en Joaquim Fontboté, assistent a la tertúlia: https://joaquimfontbote.wine/sin-duda-el-vino-es-cultura/

Podeu veure algunes imatges més, clicant a:

«El lleó sobre la porta» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam recomanar aquesta novelassa d’Onjali Q. Rauf, publicada per laGalera i recomanada a partir dels 12 anys.

El lleó sobre la porta explica una història força curiosa. Se centra en un noi, en Leo, fill d’una família originària de Singapur i que viuen a Anglaterra. En una visita al museu dels aviadors, a Rochester, descobreix un nom en un memorial dedicar als herois oblidats de la guerra. El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms.

En Leo vol saber què va fer aquests heroi, comença a investigar i descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar i ajudar a guanyar la guerra. Soldats de més de quaranta països.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb la història del llibre i entre els participants fem una rifa i l’afortunat guanya el llibre en qüestió, gentilesa de les editorials que col·laboren. La pregunta del concurs actual és:

Els herois anònims del llibre, a quina guerra van lluitar?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 de desembre.

La persona que va guanyar el darrer concurs i s’emporta el llibre «nosaltres, les persones» és la Raquel Pérez (i família).

El podcast del programa, clicant a :

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-lleo-sobre-la-porta-donjali-q-rauf/audio/1153577/

En el mateix programa es va parlar de la Generació Alfa.

L’Elisabet Pedrosa, ha fet un extens resum que podeu llegir a continuació. També us passem l’enllaç al podcast, al final.

Sentir-se escoltats i cuidats: el clam de la generació alfa. Ni les famílies, sovint enfeinades o pendents del mòbil, ni els polítics, senten que els escolten i els dediquen prou temps, com si fossin fantasmes:

“Com que som nens, penseu que els adults penseu més i millor, però els nens també tenim una opinió vàlida, i sabem molt més que els adults dels infants.”

Quines són les prioritats de la generació alfa per estar contents? Tenir la família al costat, una casa on viure, menjar i roba, una escola on anar i aprenentatges, però també amics, extraescolars, natura, diners i joguines:

“Uns pares que et tractin bé, que no et peguin, no quedar-se sol a casa en un racó, no patir bullying: tots contra un, i que a casa no es pugui explicar i el mestre no se n’adoni, i sentir-se bé amb el propi cos.”

La seguretat, la protecció de la família i la satisfacció amb el propi cos, són bàsics per al benestar de l’Aina, l’Arlet, la Mònica, l’Alex, els Miquels, l’Iu, la Irene, la Ivet, el Marcel, l’Emma, l’Arnau i la Valentina, alumnes de les escoles Heura i Congrés Indians, que han participat en el programa “Parlen els nens i nenes” de l’Institut Infància i Adolescència impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

Alumnes de l’escola Congrés Indians fan propostes per millorar el benestar dels infants (programa “Parlen els nens i nenes”)(Institut Infància i Adolescència)

Els infants tenen les millors respostes

Més de 5.000 infants de 3r a 6è de primària de 65 escoles diferents de Barcelona han respost a la 2a enquesta sobre com se senten i què els fa feliços. La pandèmia ha impactat de ple en el benestar de la infància, apunta la sociòloga i directora de l’Institut Infància i Adolescència Laia Pineda: de 9 sobre 10 de l’enquesta del 2017 s’ha passat a 8,7 el 2021:

“La primera de les preocupacions era la mort d’un familiar, i la segona, els diners a casa. Per les múltiples restriccions que han patit els 2 darrers anys i l’estrès de les famílies, un 10% dels infants estan poc o gens satisfets amb la seva vida.”

Com més grans, menys satisfets estan amb la seva vida. Hi ha més insatisfacció entre les nenes que entre els nens, que ells mateixos expliquen per l’exigència a ser perfectes i la tirania del cos, que fa que algunes noies deixin de menjar i posin en risc la seva vida, i perquè senten que tenen menys drets. Per Laia Pineda:

“Sorprèn i ens ha de fer reflexionar la consciència de la generació alfa sobre les desigualtats entre homes i dones i que les nenes són més vulnerables a patir abusos i violència.”

I això que els infants responen amb el biaix de l’optimisme vital, aclareix la sociòloga:

“Un infant, a la mateixa pregunta respon de manera més positiva que un adult, per tant el que diu, que està poc o gens satisfet amb la seva vida, és una alarma que ens ha de preocupar.”

Un dels objectius del programa és el retorn de l’enquesta amb els mateixos infants perquè coneguin les diferents vivències de la infància i fomentar l’empatia i la solidaritat amb els que no ho passen bé.

Nens i nenes de l’escola Heura reinvidiquen sentir-se escoltats i cuidats (programa “Parlen els nens i nenes”) (Institut Infància i Adolescència)

Quin futur espera a la generació alfa?

Reivindiquen temps de qualitat i entorns cuidadors, i si tenen un problema, que els ajudi la família i l’escola, i treballar l’autoestima i la satisfacció amb el propi cos.

Mostren una gran clarividència sobre els problemes pel futur del món: el 53% estan molt preocupats per la contaminació i el canvi climàtic, i el 49% per la falta d’aigua, aliments i energia. I tenen raó d’estar enfadats amb els adults, argumenta la Laia Pineda:

“No pot ser que els diguem que aquest problema l’hauran de solucionar ells, és un problema urgent de tots que no podem carregar a les seves espatlles; és imprescindible que puguin imaginar el seu futur des de l’esperança.”

Pel que fa a la tecnologia, explica la Laia Pineda:

“Sis de cada deu nens i nenes, a l’hora d’anar a dormir al llit miren el mòbil, i 4 de cada 10 no tenen un límit en el seu ús, segons l’enquesta, per tant els adults suspenem en l’acompanyament.”

I a la vegada, nens i nenes senten que les xarxes socials, amb fenòmens com el ciberbullying o la viralització de continguts, els fan la vida més difícil, i demanen més vigilància adulta.

L’agenda política dels infants

La generació alfa estan farts que els adults decidim per ells, i volen més espais on ser preguntats, com el programa “Parlen els nens i nenes”, i que el que diuen serveixi per millorar el benestar dels infants, l’escola i el món. No n’hi ha prou d’escoltar els infants, s’ha de fer un pas més endavant i a partir de les propostes dels nens i nenes, passar a l’acció, defensa Laia Pineda:

“Escoltar-los no és una anècdota, són capaços de connectar amb el que els passa i de proposar millores, que en mans dels adults s’han de convertir en canvis a l’escola, la família i les polítiques públiques.”

El resultat és l’Agenda Política dels Infants, que recull i sintetitza unes 5.000 propostes, i s’allunya de l’adultocentrisme, argumenta la sociòloga:

“El que diuen els infants no és cosa de nens, ni són ciutadans en construcció, sinó ciutadans de primera que tenen dret a ser escoltats i a intervenir en les decisions públiques i en l’organització social.”

Per Laia Pineda, és molt saludable escoltar els infants, perquè ens posen sobre la taula el que és més essencial per a la vida. I acabem amb una petició de la generació alfa als adults: que no oblidem que també vam ser nens i nenes.

Podeu sentit tot el programa, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/generacio-alfa-qui-son-i-que-demanen/audio/1153578/

«Nosaltres, les persones» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat vam presentar el llibre de Dieter Böge a “L’ofici d’educar”. És un llibre preciós il·lustrat per Bernd Mölck-Tassel i publicat per Libros del Zorro Rojo. És una mena de catàleg ple de persones i amb il·lustracions agradables de veure.

“Nosaltres, les persones” parteix d’una premissa: tots som diferents, però també tenim molt més en comú del que ens pensem. Un llibre per pensar-nos i dialogar sobre el que ens uneix amb els nostres fills i alumnes i el que ens en separa.

Com habitualment, fem una pregunta relacionada amb el llibre. En aquest cas és la següent:

A quin esport juguen les monges d’una de les il·lustracions del llibre?

Si voleu participar al concurs, envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge vinent dia 20 de novembre.

A l’anterior concurs va resultar guanyadora deI llibre “Els iris”, la família del Lluc, el Robin i el Marc, l’enhorabona!

Podeu sentir el podcast, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/nosaltres-les-persones-de-dieter-boge/audio/1152062/

En el mateix programa, la filòsofa Marina Garcès va presentar i va parlar del seu darrer llibre que ha titulat “Males companyies” i opina que les males companyies acostumen a portar-nos pel bon camí. És una invitació a no defugir l’estranyesa ni la incomoditat, i a viure’ns des del compromís i la llibertat impertinent. I durant el programa la van sentir reflexionant sobre algunes preguntes com:

• Per què diu Marina Garcés que l’escola és un invent preciós i perillós?
• Quin és el llegat de Carles Capdevila en la filòsofa?
• Quines són les lliçons per a la Marina de l’àvia Ció, que, gràcies a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella, va esdevenir invencible?
• Com creu la filòsofa que ens ajuda la filosofia a lluitar per un món millor?

El podcast de l’entrevista, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/marina-garces-lescola-es-un-espai-de-dignificacio-de-la-vida-pero-tambe-pot-ser-de-dominacio/audio/1152064/

Tertúlia clandestina #5: Literatura i vi

La tertúlia d’aquest mes ens endinsarà en el món del vi.

Malgrat la poca presència del vi en la literatura infantil i juvenil, el podrem localitzar en algunes obres de Selma Lagerlöf o Roald Dahl, per exemple. També a la rondallística tradicional i als còmics trobem persones que beuen vi, de vegades més del compte, com li acostuma a passar al capità Haddock.

Per aquesta tertúlia hem convidat un Ambaixador de la Cultura del Vi, una persona que ha viscut i viu investigant una relació que prové de vuit mil anys d’història compartida.

És un humanista i ens parlarà de filosofia, d’ètica, d’art, de viatges, de poesia, de Rilke, de Josep Pla, de Maurice Sendak, del Quitxot, de censura i d’autocensura, i potser, potser, farem un tast d’algun dels vins de les seves vinyes riojanes.

Ah! També parlarem de Neruda i la seva «Oda al vino» que conté versos tan bonics com aquests:

… vino encaracolado
y suspendido,
amoroso,
marino,
nunca has cabido en una copa,
en un canto, en un hombre,…

LES DADES:

Data: Dissabte, 26 de novembre de 2022
Hora d’inici: 12:00 h.
Hora d’acabament: 13:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Contrasenya per accedir a l’Espai: «Nautilus»

Com és habitual, si aviseu que us deixareu caure per l’Espai, us ho agrairem. Si no ens dieu res i us presenteu a l’hora indicada també sereu benvinguts/des; això sí, fins a completar l’aforament. Correu electrònic: espaillampsicentelles@gmail.com

Us hi esperem!

«Els Iris» a l’Ofici d’Educar

El passat diumenge, 30 d’octubre es va emetre un nou programa de “L’ofici d’educar”. A la secció “Llibres per somiar” vam presentar “Els iris” de Ramon Besora, amb il·lustracions de Zuzanna Celej publicat per editorial Juventud. És una història que ens parla d’uns éssers diminuts i fantàstics que surten a la nit, sociables, depenent de l’època de l’any i que es regeixen per la lluna. Es pot entrar en contacte amb ells a través del codi morse d’una llanterna. Ideal per llegir a la tardor i per a nens de 6 a 10 anys, per treballar la imaginació.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada. En aquest cas és:

En quines zones de Catalunya podríem trobar els Iris?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 6 de novembre.

I la guanyadora del darrer concurs és la Jordina Costa que s’emporta el llibre “Salti qui pugui”.

El podcast de la secció el podeu sentir, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/els-iris-de-ramon-besora/audio/1150612/

Escola Inclusiva?

En el mateix programa es va parlar d’escola inclusiva, un tema que aquestes setmanes està essent molt comentat. Van parlar en Jordi Sunyol, director del Centre d’Educació Especial Joan XXIII (d’Olot), organitzador de la Setmana de l’Educació Inclusiva de la Garrotxa; la Maria Bonich, membre de l’AFA de l’Escola Sant Climent; la Noemí Santiveri, portaveu de Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva, i vam tenir el testimoni del Marcos, pare de l’Abril; la Vilma, mare de l’Estefano, i la Pilar, mare del Matios.

L’Elisabet Pedrosa ha fet un extens article on es recullen les diferents sensibilitats i opinions. Val la pena llegir-lo per situar-nos i entendre com està la cosa. El transcrivim a continuació:

Escola inclusiva, impossible o imparable?

Un degoteig de casos assenyala que el decret de l’escola inclusiva s’està incomplint mentre Educació aposta pel curs de la inclusió

L’Abril, una nena amb autisme, es va quedar sense classes de piscina perquè el dia abans l’administració li va notificar que no tenia monitor, i que s’havia de quedar sola a l’aula amb la vetlladora mentre els companys anaven a la piscina. La notícia va indignar lescola Teixidores de Gràcia, les famílies dels companys d’aula i l’AFA, que va fer un comunicat de protesta. Ho denuncia el pare de l’Abril, el Marcos:

“Ens va sorprendre la reacció dels seus companys d’aula, que, en saber que l’Abril no hi podia anar, van dir que si ella no es banyava ells tampoc, i en solidaritat es van quedar fent cartells i polseres amb el lema ‘Si l’Abril no es banya, jo tampoc’.”

El Marcos va fer un tuit que es va viralitzar explicant la reacció dels nens, i l’administració els va concedir el monitor la setmana següent:

“L’administració i els polítics s’omplen la boca amb la inclusió, però a l’hora de la veritat les famílies de nens amb discapacitat hem d’estar contínuament picant pedra per aconseguir el que ens pertoca.”

El seu cas no és únic. Almenys 17 infants esperen a Barcelona un monitor de suport a la piscina, com l’Estefano, de 12 anys i amb trastorn de l’espectre autista. La seva sol·licitud de monitor de suport de piscina es va traspaperar, es va tramitar tard, i s’ha quedat sense piscina, segonsrelata la mare, la Vilma.

La família de l’Estefano, amb tratorn de l’espectre autista, denuncia que s’ha quedat sense piscina per un error de l’administració (Vilma Aquino)

El Matios, de 12 anys i amb un 86% de discapacitat motriu, que necessita assistència per a tot, es va quedar sense vetlladora en el pas de la primària a la secundària, malgrat la petició feta correctament per la família, denuncia la Pilar, la seva mare:

“Vam passar cinc setmanes molt dures, fins que vam sortir al TN de TV3 i en un matí ens ho van arreglar, i et queda el gust agredolç que ho has aconseguit gràcies a sortir als mitjans. S’han de revisar els protocols i veure què falla en la inclusió.”

La família del Matios, amb un 86% de discapacitat motriu, ha aconseguit vetlladora només després de sortir als mitjans (Pilar Aguilar)

Què està fallant en l’escola inclusiva?

El decret d’escola inclusiva es va aprovar fa 5 anys, el 2017, i tenia un termini de 4 anys per desplegar-se. Però segons l’Affac, la principal federació de famílies de Catalunya, s’està incomplint i aquesta problemàtica afecta 200.000 infants, d’aquí la campanya Jo també hi vull anar”.

I tot això quan el Departament d’Educació assegura que aquest serà el curs de l’escola inclusiva. Falta cultura inclusiva, assegura Jordi Sunyol, director del centre d’educació especial Joan XXIII i organitzador de la Setmana Inclusiva de la Garrotxa:

“Cal un ús inclusiu dels recursos humans, organitzatius i metodològics, i més formació docent. Mentre no arriba, s’ha d’apel·lar al compromís de tothom i emmirallar-nos en les pràctiques positives d’inclusió educativa, que n’hi ha, i adaptar-les a l’entorn.”

Jordi Sunyol reconeix el desgast dels docents amb la pràctica de la inclusió a l’aula: se senten col·lapsats per un excés de feina, i perquè pel Departament d’Educació, diu, la inclusió no és una prioritat transversal per treballar des del minut zero quan la família i l’alumne entren a l’aula.

El Departament d’Educació ha retallat les hores de vetlladora de 50 a 10 de l’escola Sant Climent, sense tenir en compte l’arribada al setembre d’un infant que necessita atenció totes les hores, explica la Maria Bonich, de la comissió d’inclusió de l’escola:

“Estem en xoc: hi ha mig mestre postpandèmia que no fa de vetlladora perquè no té la formació específica i perquè deixaria d’atendre la resta d’infants. Hi ha només 10 hores de vetlladora per a l’horari lectiu, mentre que n’hi ha 12,5 per al temps de migdia.”

L’escola té un potent projecte d’inclusió que acull infants amb necessitats especials dels pobles veïns. La Maria té 3 fills, un amb necessitats educatives especials:

“Si tens un fill amb NEE, és dur perquè has de fer un dol del que havies projectat, i et trobes que les institucions que t’haurien d’acompanyar no ho fan, i els docents, tot i les ganes, es frustren.”

Famílies de l’escola Sant Climent, amb un potent projecte inclusiu, es manifesten per recuperar les hores de vetlladora (Maria Bonich (AFA escola Sant Climent))

Han presentat 565 requeriments als serveis territorials perreclamar més temps de vetlladora, i encara ara no tenen cap respostaLa Maria convida docents, famílies i associacions a unir-se i a participar a la caminada del 15 de novembre per la inclusió real.

Infants amb NEE convidats a no quedar-se a dinar, a no fer extraescolars o unes colònies perquè no hi ha monitor de suport o a canviar a una escola d’educació especial: això encara passa perquè no tenim una escola inclusiva, afirma la Noemí Santiveri, portaveu de Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva:

Lluitem per una escola inclusiva que ara no existeix. Sí que hi ha bones pràctiques inclusives, entorns que han estat més afavoridors, mestres, claustres, direccions que han fet tot el que han pogut, però el nostre sistema no és inclusiu.”

Falta un lideratge polític, assegura Santiveri, que reclama un govern amb visió interdepartamental –justícia, benestar, salut i educació–, que permeti que la societat avanci cap a la inclusivitat.

“Hi ha un degoteig de casos perquè estem enganyant les famílies, diem que tenim escoles inclusives i que tots els nens tenen els mateixos drets, i quan les famílies van als centres la realitat no és inclusiva.

Per la Noemí Santiveri no es tracta tant de tenir recursos, que són insuficients, com de fer un canvi total del sistema i deixar de posar pedaços.

L’escola inclusiva que volem

Per aquesta raó, el Departament d’Educació ha activat una taula de participació, TAPSEI, amb tots els agents implicats per poder avançar en la inclusió. La Noemí Santiveri hi participa:

“És una oportunitat a tot el territori que s’ha d’acabar al febrer i que implicarà accions. Hi treballem com formiguetes, però no som al comitè, tot i que fa 20 anys que hi som. Manen des de dalt, no estic esperançada, falta poc per a les eleccions i són vots.”

L’escola inclusiva és imparable perquè és un dret,afirma Jordi Sunyol, que recorda que falta un canvi de mirada de les famílies, dels equips directius i dels docents per reclamar com ha de ser l’escola inclusiva:

“S’han de sumar esforços a partir de les experiències positives, amb les famílies implicades en l’educació inclusiva que lluiten per totes les famílies, i amb l’acompanyament dels CEEPSIR: centres d’educació especial proveïdors de recursos i expertesa en la inclusió.”

Falta cultura inclusiva de famílies, equips directius i docents per reclamar un escola inclusiva real (Xapeicat)

L’objectiu és que tots els infants puguin entendre que el món el fem tots, és divers, i tots necessitem coses diferents per avançar, assegura el docent. Per fer realitat la inclusió de veritat, necessitem no només unes hores de vetlladora, tot i que també, sinó professionals que sàpiguen ensenyar als nostres fills, apunta el Marcos, el pare de l’Abril.

“Perquè l’escola no és només un lloc per deixar-los unes hores, sinó un lloc on aprendre amb majúscules i on tinguin professionals que els sàpiguen ensenyar. És car, però no impossible, és a les seves mans.”

Les famílies estan alçant la veu com mai en una autèntica revolta, afirma Noemí Santiveri, que convida a denunciar als mitjans de comunicació cada cas i sobretot demana unitat:

“La unió s’ha de fer amb les famílies amb fills i sense, les famílies amb fills amb NEE i sense. Hem de tenir una societat més plena de valors, que cregui en les vides autònomes dels seus ciutadans.”

Tots tenim dret a les mateixes oportunitats, defensa Noemí Santiveri, i per tant està convençuda que l’escola inclusiva no és impossible, és imparable, perquè, com un far, ens indica el camí a seguir.

La Setmana de l’Àlbum 2022

A partir del proper divendres 4 de novembre i durant deu dies, fins al 13 de novembre, podrem gaudir d’una pila d’activitats al voltant de la lectura i la creativitat amb totes les propostes que l’Associació d’editorials independents de literatura infantil i juvenil que formen el col·lectiu “Àlbum” ens oferiran.

Aquests deu dies estaran per Catalunya però també hi seran a la Comunitat de Madrid del 11 al 20 de novembre i a la ciutat d’Almeria del 9 al 13 de novembre.

Al seu web trobem ben detallades totes les activitats i, a més, per facilitar la cerca podem triar les poblacions i els llocs on es fan els diferents actes, els autors, les dates i a qui va adreçada cada activitat.

Entreu a https://webdelalbum.org/la-semana-del-album/ i feu una ullada. Segur que trobeu alguna activitat a que us crida l’atenció.

L’Associació “Àlbum” està formada per les editorials A Buen Paso, Akiara, A fin de cuentos, Babulinka, Bookolia, Bululú, CocoBooks, CuatroAzules, Diego Pun, Ekaré, Galimatazo, GatoSueco, Juventud, Kókinos, Liana, Libre Albedrío, Libros del Zorro Rojo, NubeOcho, NuevoNueve, Pastel de luna, Pípala, Takatuka, Thule, Tres Tigres Tristes i WonderPonder.

El segon relat que el vent s’endugué

Regresó a la casa paterna cuarenta años después de aquel día en que aseguró a su madre ‒encendido de furia‒ que no volverían a verse. Aquella mañana se echó a la espalda, además de la mochila, las oposiciones a un relajado futuro de funcionario que, aunque le encadenaría a la pata de una mesa, hubiera llenado de orgullo a su família. Sin embargo, se puso por montera el brillante porvenir, con lo que consiguió que la ira paterna le alcanzase en la boca del estómago, cuando le oyó decir que no quería verle más. Varias jornadas después abrazó por última vez a su madre (¿o fue al contrario?) ‒el único cordón que le ligaba a aquella vida.

Així comença “El regreso”, el segon relat que el vent s’endugué. L’ha escrit la Lola Toledano, autora d’un grapat de bones lectures que podeu trobar a les biblioteques de l’Hospitalet. Podeu veure el que ha fet si entreu al web “l’Hospitalet escriu”:

Lola Toledano

https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/lola-toledano

«Els relats que el vent s’endugué» són una acció que promou la lectura i l’ús de les biblioteques, que fem amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet i el Diari de l’Hospitalet.

Cada mes, donem a conèixer un relat breu d’un autor o autora de la ciutat que es pot llegir en digital a lhdigital. A les revistes que es bustien a totes les cases de la ciutat també hi ha un codi QR que ens dirigeix directament al relat.

Doneu una ullada a la versió digital on trobareu tota la informació:

https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

La idea és senzilla. Es tracta de descarregar el PDF del relat o retallar el QR del diari i, quan n’aconsegueixes tres, els portes a una Biblioteca de L’H i allà et lliuraran un adhesiu que t’acreditarà com a Membre de Famílies Lectores de l’Hospitalet.

També hi ha convocada una reunió-tertúlia-conversa amb les autores dels tres primers relats. Serà el 20 de desembre a l’Espai Llamps i Centelles (davant de la Biblioteca Tecla Sala). Anirem informant.

L’adhesiu és per a la porta de casa, la motxilla, etc. i, qui vulgui, podrà enviar una foto a l’adreça (espaillampsicentelles@gmail.com) que els facilitarem. El dia que vagin a la biblioteca amb els tres relats, la bibliotecària els segellarà i els retornarà amb l’adhesiu i un escrit d’agraiment.

Animeu-vos a participar!

Tertúlia clandestina #4: Creativitat, imaginació i pensament divergent

El passat dijous, 20 d’octubre, vam celebrar la quarta tertúlia clandestina de la que només havíem anunciat el títol —ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES— i la contrasenya per accedir a l’Espai —Peramola—. Hi van acudir a la cita mestres però també hi havia bibliotecaris, una llibretera i, curiosament, alumnes del convidat a qui els deuria arribar alguna filtració.

La idea era fer aquesta tertúlia coincidint amb la inauguració de l’Espai fa un any i, de passada, recordar el dia de les biblioteques i apostar per aquests equipaments magnífics, imprescindibles, que tenim a Catalunya.

El convidat va ser el mestre, editor i poeta, Ramon Besora, una persona generosa en les seves explicacions i que, com a bon coneixedor del món escolar, ha col·laborat activament en la formació de mestres i és autor d’una bona colla de llibres destinats als infants.

En Ramon és conegut també pels seus poemes, molts dels quals han estat musicats i cantats pels infants de diferents indrets de Catalunya. També és autor de diverses publicacions i articles sobre didàctica, creativitat infantil, la construcció del lector i poesia i escola, entre altres.

Ha rebut diversos premis nacionals i internacionals entre els quals destaquen el Premi Baldiri i Reixac per les seves aportacions en el camp de la didàctica de la llengua, el Premi de literatura infantil Atrapallibres pel seu poemari «Zoo de paraules» i l’Octogone d’Honneur, atorgat pel Centre Internacional d’Études en Littérature de Jeunesse de París.

Les seves edicions han estat guardonades amb el Premi Nit de l’Edició 1993 al llibre més original i, a la Fira del Llibre de Bolònia, el 1992 amb el Critici in Erba Prize i el 1997 amb el Premi Internacional d’Innovació.

Va ser fundador i president de l’Associació Miquel Martí i Pol. Actualment és patró de la Fundació del poeta.

El vam convidar perquè ens parlés d’un període de la seva vida, en concret els anys que va estar al capdavant d’Aura Comunicacions i l’aposta per editar llibres diferents, llibres per a infants i joves que aportessin, més enllà d’un text i unes imatges riques i potents, la possibilitat d’entendre el llibre com a objecte artístic, com a element sorprenent capaç de generar emocions diverses, com una joia.

La tertúlia va tenir tres moments.

Primer es va centrar en els anys que va treballar com a mestre a l’Hospitalet i com a corresponsal del Diari de Barcelona al Baix Llobregat. Les anècdotes que ens va contar ens van servir per conèixer-lo com a persona i entendre el seu tarannà inquiet i intrèpid.

La segona, la més divertida, la va plantejar com si d’una tarda nadalenca fos. Picava un tió imaginari, descobrint els regals (els llibres) que ens anava mostrant. D’aquesta manera vam saber del llibres torrons, dels llibres botella de cava, dels llibres ous amb dos rovells, dels llibre acordions, dels llibres galetes, etc. Més que el tió allò semblava el barret d’un mag!

Finalment, va acabar comentant alguns dels seus immeditats projectes i vam jugar a “La lletra que tot ho canvia”.

Va ser una tertúlia —en realitat semblava una masterclass— en la que vam aprendre a obrir la ment a noves propostes plàstiques i literàries. Algunes de les idees que semblaven “carioques” de ben segur seran aplicades a les escoles de les companyes que allà hi eren.

Podeu veure un petit vídeo amb algunes imatges significatives de la tertúlia, a continuació.

https://youtu.be/_bU-kgtgIOQ