Certamen literari Francesc Candel. 2021

Per incentivar la participació en activitats culturals i per homenatjar la figura de Francesc Candel, les tres Biblioteques del Districte de Sants-Montjuïc (la Candel, la Francesc Boix i la Vapor Vell), organitzen, juntament amb els representants del Districte, el Certamen Literari Candel.

El certamen consta de tres modalitats: relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia.

Els treballs poden estar escrits en català i en castellà. A partir d’avui, 8 de març, i fins el 16 d’abril podeu lliurar els vostres treballs per correu electrònic a b.barcelona.fc@diba.cat.
En l’assumpte cal indicar: Certamen Literari Francesc Candel 2021. En el cos del missatge electrònic ha de constar el pseudònim de l’autor/a i el títol de la feina. S’haurà d’adjuntar també un arxiu en format .doc o .pdf que contingui el nom real, telèfon, adreça i DNI de l’autor/a del treball.

Estic content que m’hagin tornat a demanar de participar com a jurat a l’apartat de relat juvenil.

El veredicte es farà públic en l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el dimecres 19 de maig, a les 18.30h a la Biblioteca Francesc Candel

El Districte publicarà les obres originals guanyadores a la seva pàgina web.

Va! Animeu-vos i animeu als vostres alumnes de la ESO i Batxillerat a participar. Segur que ho disfruten i segur que n’aprenen també. Consulteu les bases per conèixer el procediment per participar i la documentació a presentar.

En format pdf clicant a:
https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2021/02/26094408/Fullet-bases-premi-Candel-2021-v2.pdf

Us les mostrem a continuació:

 

 

¡Blas! A l’Ofici d’educar

Ahir, a la secció “Llibres per somiar” vam comentar el llibre “¡Blas!”, de l’autora i il·lustradora Elena Hormiga, publicat per Apila. És la història d’una família— pare, mare, fill petit i filla gran— i la veïna del pis de sota que toca un instrument; també hi ha un gos, el Blas, que sembla un gos normal, perquè fa les coses que fan altres gossos. Però en Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.
És una lectura recomanada per a infants de cicle infantil, amants dels gossos. Atenció perquè el secret del gos es desvetlla quan apareix una misteriosa nota que indica que el Blas és un melòman.

La pregunta que vam fer del concurs dels llibres per somiar és: Quin instrument toca la veïna del pis de sota?
Podeu Enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 7 de març. Podeu guanyar un exemplar del llibre !Blas!

A l’anterior concurs, va resultar guanyadora la familia de la Lucia, l’Arnau i l’Arlet. L’enhorabona! Un exemplar de “Jefferson” és per a ells.
El podcast de la sección aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/blas-delena-hormiga/audio/1093567/

En el mateix programa es va parlar de centres educatius que tiren endavant projectes innovadors. Van participar la Domi Vinyes, directora de l’Institut Escola el Til·ler, al barri del Bon Pastor (Barcelona), amb un projecte pedagògic transversal de música; la Rosana Martín, cap d’estudis de l’escola Pau Casals de Rubí, amb el cinema com a eix educatiu gràcies a l’aliança Magnet amb la Filmoteca de Catalunya; la Laura Flaqué, coordinadora de l’Àrea d’Esports de l’Institut Ferran Tallada a Horta-Guinardó (Barcelona), en què l’esport és el seu tret identitari i facilita compaginar pràctica esportiva i estudis; en Joan Llorens, director de l’escola Peramàs de Mataró, amb una aliança Magnet amb el CREAF, i un projecte centrat en la protecció del medi ambient; i la Montse Serra, directora de l’Escola Auró de Terrassa en la qual l’art és l’eix del projecte educatiu amb l’escola municipal d’art i disseny.

Ho podeu sentir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/innovacio-pedagogica-a-catalunya-ni-la-pandemia-la-pot-parar/audio/1093569/

Felicitats, Michael Rosen!

Aquest 2021 celebrarem els 75 anys del naixement d’un dels autors anglesos més prestigiosos: En Michael Rosen. Té més de 140 obres infantils publicades i estaria bé que a les escoles el coneguéssim i llegíssim els seus llibres. Podeu començar remenant (trastejant, com diu una amiga) el seu lloc web perquè és formidable. Allà hi trobareu tota la informació sobre els seus libres, la seva vida, els seus vídeos, i molt més. Un web Imprescindible per conèixer aquest magnífic autor. Cliqueu a:

https://www.michaelrosen.co.uk/

Potser l’àlbum que li ha donat més alegries i l’ha fet popular és «Anem a caçar un ós» on s’explica una història d’anada i tornada. A la portada veiem un pare (bé, hi ha qui opina que és el germà gran) i els seus quatre fills.


Decideixen anar a caçar un ós. Se senten valents i forts i emprenen un viatge fins a la cova de l’ós. Caminen sense descans i pel camí van travessant llocs i paisatges diversos. Primer un camp d’herba, després un profund riu, un fangar, un bosc, una tempesta de vent i neu i al final arriben davant la cova. La cova és fosca i profunda… Entren i es troben l’ós. Un ós enorme que comença a perseguir-los. Tornen a casa corrent, esperitats, seguint el mateix camí, en sentit invers i, en arribar s’aixopluguen sota el cobrellit fins que se’ls passa l’ensurt i l’ós torna a la seva cova.
És un llibre joc, amb onomatopeies i possibilitat de cantar les frases que es repeteixen en cada escenari.

Podeu veure a en Michael Rosen explicant aquest conte amb el seu estil fresc, divertit i encomanadís, a continuació:

Hi ha un joc que permet recrear el conte. És una mena de “Joc de l’oca” i resulta divertit quan al final arribes a la cova perquè llavors has de tornar abans que l’ós. Tires dos daus i l’ós un però, alerta! Vés que no t’alcanci!

LES DADES
Títol: Anem a caçar un ós
Autor: Michael Rosen
Il·Lustradora: Helen Oxenbury
Editorial: Ekaré
Pàgines: 36
Barcelona, 2013

Lotocontes i més

La Belén, la Carol, la Joana, la Montse, la Mònica, la Paula i la Txell són set mestres que gestionen un blog amb idees i recursos adreçats a l’educació infantil. M’agrada.

El blog es diu «La maleta del precinema a infantil» i trobareu algunes idees senzilles i fàcilment aplicables amb els vostres alumnes. A una de les darreres entrades ens presenten uns lotocontes, uns targetons per jugar a recordar i reconèixer els personatges de contes populars. La idea és aplicable a d’altres relats i és un bon recurs per acabar una sessió de contes, per exemple.

Ho podeu veure a:
http://lamaletadelprecinemaainfantil.blogspot.com/2021/02/lotocontes.html

Aquests dies, també hem pogut llegir l’entrevista que li fan al Diari de l’educació a Xavier Martínez-Celorrio, sociòleg i assessor de la ministra d’educació Isabel Celaá. En aquesta entrevista, la primera frase és:

El 60% de de les diferències cognitives dels joves de 18 anys ja estaven presents quan tenien 5 anys. Així ho assegura el llibre Too many children left behind (2018), tot posant el focus en la necessitat d’augmentar inversió i polítiques públiques destinades a garantir l’equitat des de la primera infància. Les desigualtats viscudes en aquests primers anys seran determinants per al desenvolupament dels joves del futur. És per això que augmentar les partides públiques destinades a l’escola bressol és una inversió de futur.

Per anar pensant…

Un eriçó a la ràdio

A “L’ofici d’educar“, ahir vam presentar la novel·la «Jefferson», de Jean-Claude Mourlevat, amb il·lustracions de Lisa d’Andrea i Antoine Ronzon i publicat per Nórdica. Narra l’aventura d’un eriçó anomenat Jefferson, heroi accidental d’aquest relat policíac per a infants de 9-10 anys. És petit, però ple de bon humor, d’amabilitat, de fer-nos sentir identificats amb ell des de la primera pàgina.

La novel·la comença un matí de tardor en què en Jefferson, després d’esmorzar i passar per la biblioteca, es dirigeix a la perruqueria K-bells per arreglar-se el tupè. Li agrada anar a la perruqueria del senyor Edgar, perquè hi ha la neboda del perruquer, la Carole, que li fa peça. Però hi ha un fet inesperat que trasbalsa la vida del Jefferson i del perruquer. En vam parlar en aquest blog el mes de desembre passat. Ho podeu recuperar clicant AQUÍ.

La pregunta per participar en el sorteig d’un exemplar del llibre «Jefferson» és la següent:
Quants centímetres fa l’eriçó Jefferson? Només cal que escolteu l’àudio del programa per saber-ho. Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 21 de febrer.

L’àudio, a continuació:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/jefferson-de-jean-claude-mourlevat/audio/1092228/

En aquest mateix programa, quatre psicòlogues de prestigi ens van donar pautes per aprendre a conviure en pandèmia i no caure en el desànim i la desesperació: l’Agnès Brossa, psicòloga especialitzada en família i psicologia jurídica en l’àmbit familiar, i autora d'”Em dic Joan i crec que soc dolent” i “Compartir la vida educa”; la Verónica Antón, psicòloga sanitària, directora de SENDA, centre d’acompanyament familiar i educació viva; la Roser Batalla, psicòloga clínica; i l’Alícia Álvarez, doctora en Psicologia, coordinadora de les àrees d’Intervenció i d’Investigació de la Unitat de Crisis de Barcelona.

Podeu sentir tot el programa clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/deu-recomanacions-per-millorar-la-convivencia-en-pandemia-i-sempre/noticia/3077014/

Per Carnaval tot s’hi val!

Il·lustració: Marissa Morrón

Aquesta setmana comença el Carnaval, una festa que reuneix característiques de moltes altres celebracions: Hi ha teatre, hi ha dansa, hi ha crítica de la societat, hi ha diversió individual i col·lectiva. Es una festa oberta, una festa de carrer que també se celebra a les escoles.

A la meva infantesa, el carnaval ens era prohibit i no el vaig viure com tocava però l’he pogut gaudir com a mestre amb els nois i noies de l’escola. Segons la documentació que he trobat, abans del 1937, any es que es va prohibir, a l’Hospitalet hi havia constància de la seva celebració. Alguns documents de la societat “La Nueva Harmonia” en parlen i esmenten els balls de màscares que se celebraven al Casino, per exemple.

Bé, també hi havia detractors, persones o entitats que consideraven el Carnaval com una activitat impura, indecent i demoníaca. Això és el que es pot llegir en un full parroquial de l’església de Santa Eulàlia del 1923. Deia:

Carnaval!
Dies de corrupció, de follia, de passions immundes! Festes diabòliques, abominables al Senyor!
Ell ha dit: Res m’està amagat: la fosca de la nit és com la llum del dia. Déu veu tots els pecats! Déu judica els pobles! Déu castiga amb fam, amb guerra,… amb foc etern! Fugiu! Fugiu del Carnaval impur!

Però les coses van canviar a partir de l’any 1980. Des d’aquell moment, i amb el suport i l’impuls engrescador d’algunes escoles i de les Associacions de veïns, anàrem aprenent què era allò del Carnaval. Anàrem perdent la vergonya i començarem a passar-nos-ho bé, d’allò més bé, programant la festa, escrivint amb els grans de vuitè el pregó, confeccionant disfresses tronades amb papers de colors que sovint no aguantaven ni la passejada pel barri, gaudint.

Vam anar recuperant una festa que es perd en el temps, que ens arriba des del Neolític, i que ha anat variant i evolucionant malgrat els canvis socials i culturals, una festa que se celebra a França, a la Xina, a Tailàndia, a tot arreu.

M’agrada el Carnaval i, a part de la faràndula, també trobem contes que ens serveixen per explicar històries divertides o esbojarrades que tenen a veure amb les disfresses. N’hi ha de conegudes com la «Ventafocs» —«La Pell de ruc» a casa nostra—, «El vestit nou de l’Emperador», les facècies o contes humorístics com «els Destarifos», les Mataronades o altres aventures recollides a la Rondallística d‘en Joan Amades o Jordi d’es Racó.

Un dels contes que més bones estones m’ha fet passar amb els infants de cicle infantil i inicial és el que va escriure Antoniorrobles dins el volum «Cuentos de las cosas que hablan» editat per Espasa-Calpe, a col·lecció Austral Juvenil núm 12, l’any 1981. Es titula “L’endevinador de màscares” i el Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet ens va fer la traducció al català.
Us el passo tot seguit per si és del vostre interès.

En Rodari també té algun conte que va molt bé aquests dies. Recomanen« El planeta de la veritat» que trobareu als ”Contes per telèfon”. Podeu sentir-lo al Jclic “Etern Rodari” amb veu de l’Adriana Beltran del Rio:

I «l’Olivia i les princeses» de l’Ian Falconer o “Sirenas” de la Jessica Love, també us poden inspirar i animar-vos a explicar històries relacionades amb el Carnaval.

Bona festa!

“Viure”, a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar el llibre “Viure“, de María González Reyes, amb il·lustracions de Virginia Pedrero i publicat per l’Editorial Pagès. És una petita joia de llibre que emociona i conté seixanta-vuit relats breus que comencen sempre amb un verb. Tenen una segona lectura amb la que es pot reflexionar sobre els dos grans temes subjacents: El feminisme i l’ecologisme.

La lectura és adequada a partir de 13 anys. En vam parlar en aquest mateix blog. Ho podeu recordar clicant a:

https://jaumecentelles.cat/2020/12/09/68-relats-ecologistes-feministes-poetics-i-vitals/

La pregunta del Concurs dels Llibres per si voleu guanyar un exemplar del llibre “Viure” és Quin és el vostre lloc real o imaginari per “viure”? Es tracta de dir quin és el vostre lloc ideal, ni que sigui només per una temporada o uns dies.
Les respostes s’han d’enviar a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 7 de febrer.

Les guanyadores del concurs dels llibres per somiar de l’anterior programa van ser la Montse (llibre “L’encargo”) i la Dolors (llibre “On són les nostres abraçades?”). L’enhorabona a les dues!

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/viure-de-maria-gonzalez-reyes/audio/1090902/

En el mateix programa es va parlar del poder del joc dels escacs. Un programa molt potent que val pena d’escoltar perquè us remetrà a “Gambito de dama” la popular sèrie de Netflix que ha posat de moda els escacs.

A “L’ofici d’educar” es desmunten certs tòpics: No són avorrits, ni més per a nens, ni una guerra de cervells només per a superdotats. Els escacs educatius canvien, enriqueixen i salven vides. Podeu sentir el que ens expliquen la Marta Amigó, mestra de primària a l’Espluga de Francolí, coordinadora del projecte Escacs a l’Escola i membre de la Federació Catalana d’Escacs; en Josep Serra, coordinador del projecte Escacs a l’Escola, vicepresident de la Federació Catalana d’Escacs, president del Club d’Escacs Gerunda i membre de l’Observatori d’Escacs i Educació de la Universitat de Girona; en Xavier Garcia, mestre especialista en música i coordinador del projecte a primària a l’escola Jaume Balmes del Prat; i en Pere Duran, mestre d’escacs del club Peona i Peó del Guinardó i responsable del programa educatiu d’escacs a la ciutat de Barcelona.
Sentireu també el que expliquen també l’Ingrid, jugadora d’escacs de 10 anys, i Jordi Prió, professor de matemàtiques a l’Institut Ciutat de Balaguer i impulsor del projecte Educachess.

El programa sencer a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/escacs-educatius-empoderen-i-salven-vides/audio/1090904/

També podeu llegir l’article que ha fet l’Elisabet Pedrosa, a l’enllaç següent:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/escacs-desmuntant-topics-mes-enlla-de-lefecte-gambito-de-dama/noticia/3074149/

Us deixo amb la jugada final de la Metamorfosis d’Escher, un dels quadres més emblemàtics d’aquest artista. Mat en dos?

Llavors, una nova llibreria a l’Hospitalet

En Carles Ferrer és una de les persones que millor coneix el món de les llibreries i si ens atenem a la ciutat on viu, l’Hospitalet, de llarg és qui més sap de projectes llibreters encetats o projectats. De fet, l’any 2017 va escriure un magnífic article al número 31 dels Quaderns d’estudi que promou el CEL’H titulat «De quan els llibres eren la clau. Llibreries de l’Hospitalet als anys 70» —el podeu llegir, clicant AQUÍ— on fa un recorregut exhaustiu a la presència dels espais considerats com a “llibreries de llibres” al llarg de la història del segle XX. En Carles és filòleg per la Universitat de Barcelona, documentalista per la UOC i cofundador de la llibreria Perutxo, però sobretot és un ésser inquiet i amant de la seva ciutat.

Diu coses com aquesta:

Segurament estarà content de veure com a l’Hospitalet ha obert les portes una nova llibreria. Concretament al populós barri de Collblanc, al carrer Llobregat, número 66. L’ha batejat com a Llibreria cooperativa Espai Llavors.

L’espai té dues sales i un pati i tenen la intenció d’organitzar, més endavant, tallers d’escriptura creativa, clubs de lectura i d’altres propostes d’activitats culturals i socials.
En el seu fons, hereu de la desapareguda Contrabandos (del barri de Rabal de Barcelona), trobem llibres de ficció i un fons especialitzat en pensament crític, història, moviments socials, feminismes, moviments LGTBI. També han habilitat una zona per a la literatura infantil i la juvenil. Bé.

Hi vaig anar divendres passat a fer-los una visita i vaig trobar el “Gus” de Tyto Alba i un parell de “Naufraguitos” que ja són a casa.

L’endemà, la sorpresa va ser gran perquè, en passar pel quiosc, vaig veure’ls a la portada de “elPeriódico”.

 

Paciència, paciència…

A l’edició d’ahir, diumenge 17 de gener, a l’Ofici d’educar vam parlar del llibre «El encargo», de Claudia Rueda, publicat per Océano Travesía, una lectura recomanada per a cicle inicial.
És un llibre preciós que explica que una vegada un emperador va cridar a Palau el millor artista perquè li pintés un quadre d’un gall, ja que era un amant d’aquestes aus i en volia una plasmació ben bonica en forma de pintura. El relat es centra en la importància de tenir paciència per aconseguir els nostres objectius.

La pregunta que fem per si voleu entrar al concurs i guanyar un exemplar del llibre comentat és la següent: Què us fa perdre la paciència?

Les respostes s’han d’enviar a l’adreça electrònica loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de gener. També hi haurà un segon llibre de regal que ens han fet arribar els Mags de l’Orient.
La guanyadora de l’anterior concurs va ser la Zaira Pérez, que va contestar la pregunta del llibre «Ubú» correctament. L’enhorabona.

Podeu accedir al podcast del programa d’ahir, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-encargo-de-claudia-rueda/audio/1089541/

En el mateix programa es va tractar de com protegir-nos de la pandèmia amb la vacuna del sentit de l’humor i vam poder sentir les experiències i consells d’en Peyu, humorista i presentador d'”El búnquer”, de Catalunya Ràdio; Agnès Busquets, actriu i imitadora del “Polònia”; Oriol Dalmau, humorista a GolTV i el de capçalera de “L’ofici d’educar”; la psicòloga i sexòloga Marina Castro, i l’humorista Berto Romero.
L’humor, el sentit de l’humor, ens protegeix del dolor, ens salva, ens entreté, ens ajuda a relativitzar, ens connecta i ens fa còmplices dels altres, i posa veu a les crítiques i als tabús; no podríem viure sense sentit de l’humor, que apareix amb força en els pitjors moments de la vida i la criança.

Podeu sentir el programa sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/protegir-nos-de-la-pandemia-amb-la-vacuna-del-sentit-de-lhumor/audio/1089543/

L’Ubú a «l’Ofici d’educar»

El diumenge, 3 de gener, vam presentar el llibre «Ubú» de Jérôme Ruillier, publicat per l’editorial Joventut. El conte explica que, un dia, l’Ubú es menja una persona i ocupa el seu lloc. Ningú no protesta per por de ser el següent i l’Ubú, amb ànsies de poder i un ego enorme, comença a menjar-se a tothom fins que ja no hi queda ningú. Bé, després passa el que passa i tot sembla tornar a la normalitat.

Podeu sentir la píndola, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/ubu-de-jerome-ruillier/audio/1088678/

Vam plantejar la pregunta per al concurs. Molt fàcil:
Què és el primer que es va menjar l’Ubú? Quina va ser la primera víctima?

Si voleu participar heu d’enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge dia 10 de gener i podeu guanyar un exemplar del llibre “Ubú”.

A l’anterior concurs sobre el llibre “Bon Nadal, gos pudent” les guanyadores van ser la Bibiana i la Jordina, mare i filla. Els donem l’enhorabona!

En aquest mateix programa es van donar criteris per triar els regals d’aquesta nit als Mags de l’Orient. Va ser un programa per tornar a sentir perquè l’Imma Marín, de Marinva, ens va explicar el boom en pandèmia dels jocs de taula i del joc tecnològic en família, i la Claudia i la Carmen, de Jugar i Jugar, ens van recordar que cal pensar en l’autonomia i les necessitats de l’infant a l’hora de triar; l’Elisabet Portavella, psicòloga de Mobile Free Life, va fer unes propostes prou assenyades com no exposar els infants innecessàriament a la tecnologia, establir decàlegs d’ús i filar prim amb els valors que transmeten els jocs virtuals i la Paula Ramos, de “La vida del joc i de les joguines“, va apostar perquè els infants sàpiguen quines són les conseqüències ambientals i socials de les joguines, les triïn coeducatives i de proximitat, i optin per alternatives sostenibles, com llogar, intercanviar i allargar la vida de les joguines, cuidant-les i reparant-les, com planteja Noemí Batllori, de l‘Hospital de Joguines.

Podeu sentir el programa sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/carta-als-reis-regals-sostenibles-coeducatius-i-amb-valors/audio/1088679/