8a edició del FLIC

Fins al 10 de març, un grapat de propostes relacionades amb la lectura i la literatura per a infants i joves ens tornaran a fer gaudir de valent. A la programació podreu veure totes els activitats, a quines edats van adreçades, el preu de cadascuna, el lloc on es realitzen etc. Val al pena entretenir-se una estona i triar aquella que segur que ens atrapa.

A la presentació podem llegir:
El FLIC és un festival d’experiències i creació literària que convida a gaudir de la literatura i les arts. L’objectiu és promoure la relació entre les diverses arts a través de formats innovadors i experimentals, fomentant així la creació interdisciplinària i el foment pel gust literari, amb la participació de tots els agents implicats.
Ens apropa iniciatives internacionals a través del crossing art literar i posa especial atenció en incentivar l’acció literària en espais poc habituals, així com en fer-la arribar a públics amb risc d’exclusió social.
Es celebra a diverses ciutats de forma itinerant i té una programació per les famílies, un programa per a les escoles, per a joves creadors i una trobada professional.

El FLIC es concentra sobretot a Barcelona i enguany arriba a la vuitena edició amb una programació als grans centres culturals de la ciutat:
– Fotogrames literaris | Filmoteca de Catalunya | 20 i 21 de gener
– Escèniques | Mercat de les Flors | 27 de gener
– Experiències literàries | Museu Nacional d’Art de Catalunya | 28 de gener
– Creació | MACBA | 3 de febrer
– Fliquets | El Born CCM | 4 de febrer
– FLIC Escola | CCCB i La Seca – Espai Brossa | del 23 de gener al 2 de febrer
– Jornades Dissenyant Literatures | Museu del Disseny | 9 i 10 de març

Les entrades es poden adquirir anticipadament a http://www.flicfestival.com o a les taquilles dels diferents llocs el mateix dia.
El programa familiar el podeu descarregar clicant AQUÍ

Anuncis

Velocirepte (12 mesos, 12 llibres)

Els qui vivim a prop d’una biblioteca som afortunats. Ahir vaig anar a tornar un parell de llibres i tres revistes i em vaig apuntar al Velocirepte. Havia vist les banderoles pels carrers i vaig pensar que era una bona iniciativa, molt semblant als cromocontes que fem a les escoles.
Al web del servei de Biblioteques he trobat la informació que ho explica. Pel que sembla la idea va néixer a la Biblioteca Sagrada Família quan el 2016 van decidir promocionar la lectura entre els seus usuaris a través de reptes mensuals, i per això es van inventar la figura del Velocirepte. Destinat tant a usuaris lectors com a no lectors, el programa va ajudar a descobrir obres que potser no haguessin escollit mai.

Ara la iniciativa s’ha escampat per tota Barcelona. M’agrada molt.  Potser no calia la despesa de banderoles, bossetes o punt de lectura, potser, però la proposta de participació i dinamització lectora és genial. L’objectiu és aconseguir llegir una gran varietat de llibres i descobrir autors i gèneres que d’una altra manera no triaríem. El repte és llegir dotze títols durant un any, de temàtiques diverses.
Em vaig inscriure i em van lliurar un passaport amb dotze caselles per segellar —quan llegeixi els llibres proposats en el repte— a la casella corresponent.


Com que el primer repte és «Àfrica no és un país» vaig agafar Bajo la jaima, un recull de contes populars del Sahara. Crec que m’agradarà.
El febrer, els protagonistes seran els monstres, mentre que el mes de març estarà dedicat a les dones pioneres. El mes d’abril, el repte continuarà amb una lectura d’una obra que tingui un llibre com a protagonista; el maig serà sobre un poeta contemporani; el juny la lectura serà sobre literatura i música, i el mes d’agost la temàtica serà París. Barcelona serà la protagonista de setembre, el cinema el mes d’octubre, els animals domèstics el novembre i, finalment, la gastronomia serà la protagonista del mes de desembre.
Si aconsegueixo llegir els dotze llibres proposats entraré en el sorteig de tres viatges que es donaran a conèixer per Sant Jordi.
A la web velocirepte.cat trobareu tota la informació.
Si esteu a altres poblacions i voleu fer quelcom semblant, ja ho sabeu, no és difícil, animeu-vos, segur que anirà bé.

Més informació AQUÍ

La nena dels pardals, al SAT

Hi ha històries que són tan bones que s’adapten a diferents maneres de ser contades. Una d’aquestes és «La nena dels pardals», un conte que manté l’emoció quan el narrem de viva veu i també quan el gaudim en forma d’àlbum il·lustrat amb les magnifiques il·lustracions de la Yoko Tanaka.
La nena dels pardals està basada en una història real que va passar a la Xina quan es va ordenar exterminar tots els pardals perquè es menjaven gran part de les collites. En aquella època, una nena, la Ming-Li, va decidir salvar-ne tants com pogués amb un gest valerós que va ser una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida.
El conte ens explica com les persones poden fer grans coses i també com, de vegades, anar contracorrent està justificat.

Com que està basat en fets reals, a la xarxa hi ha moltes evidències del que es narra. Per exemple al bloc ornitològic d’Abel Julien
http://abeljulien.blogspot.com.es/2016/10/matem-tots-els-pardals.html

podem veure imatges de l’època amb tota la gent sortint en massa a espantar pardals (a partir del minut 3:45):
https://www.youtube.com/watch?v=ehqmmIef6_w

És molt didàctic també el Bloc de l’Associació d’història veterinària de Catalunya:
https://achv.wordpress.com/2016/10/01/els-pardals-a-la-xina-a-lepoca-de-la-gran-fam/

Les dades del llibre
Títol: La nena dels pardals
Autora: Sara Pennypacker
Il·lustradora: Yoko Tanaka
Editorial: Joventut
Barcelona, 2010
33 pàgines

Aquests propers dies tenim l’oportunitat de veure el conte en format teatral. Serà els dies 13, 14, 20 i 21 de gener al SAT (Sant Andreu Teatre) on la Cia. Teatre al detall el presenta en català. Podeu trobar tota la informació entrant a
http://www.sat-teatre.cat/CA/event/la-nena-dels-pardals/
on hi ha tots els horaris de les funcions, preus, etc.

El trailer de la obra és aquest:

Inauguració de la biblioteca escolar Àngela Bransuela (Mataró)

Que l’espai on vivim ens condiciona, ho sabem. Que una escola ordenada i tranquil·la ajuda a tenir unes bones relacions personals entre els alumnes, és obvi. I que una biblioteca endreçada, amb llibres ben col·locats, llum natural, neta i alegre fa que puji el nivel lector també és evident. Així ho va entendre la comunitat educativa de l’escola Àngela Bransuela de Mataró i fa un any aproximadament van decidir modernitzar l’espai biblioteca.

Els mestres de la Bransuela entenen que la biblioteca escolar és un espai de convivència que pot oferir un ambient relaxat, de reflexió i d’aprenentatge. L’ha dissenyat bonic i és un bon lloc per practicar la cooperació, on els infants poden compartir treballs, temps, esforços i lectures. Les taules adaptables, les cadires ergonòmiques, els prestatges nous, tot fet amb materials mobles ben trobats i que segur ajudaran a pensar, a créixer, a estimar el món que ens envolta, a comprendre les persones, a saber de la diversitat, a fer la vida millor, a trobar autoestima, comprensió, seguretat i atenció. En aquest espai magnífic que han habilitat, els infants poden escoltar històries, llegir tranquil·lament i cultivar la llibertat de pensament.
Els mestres saben que la biblioteca escolar és un dret elemental dels infants.

Vaig tenir l’oportunitat de compartir amb ells tot el procés de reforma, Primer fent una xerradeta a tot el claustre sobre models de biblioteques escolars, organització i activitats a fer amb l’alumnat. Després unes trobades amb la comissió de biblioteca per distribuir i reorganitzar l’espai. Han estat uns mesos intensos però el resultat és magnífic. Podeu veure les fotografies d’abans i d’ara tot seguit:

Imatges d‘abans de la reforma:

 

I aquestes de després:

 

No volien acabar el trimestre sense un acte formal d’inauguració i així ho van fer el dia 20 de desembre a la tarda. Van aplegar a tot l’alumnat i alguns pares i mares al pati de l’escola per llegir frases, idees i pensaments al voltant de la lectura. Em van convidar, també a dir unes paraules però em vaig estimar més contar un conte, que sempre ve més de gust.

Després tothom va poder fer una passejadeta pel nou espai i recollir un punt de lectura commemoratiu.

Ara han començat el segon trimestre i segur, segur, que el volum de llibres en préstec i les accions de lectura augmenten.
Val la pena comentar que ha estat possible gràcies a la implicació del claustre de mestres i la dedicació de l’equip directiu i de les mestres que gestionen el servei dedicant-hi hores i més hores voluntàriament. Només em queda el dubte de pensar què es podria aconseguir si hi hagués la implicació i el suport actiu de l’Administració educativa, Uff! ni m’ho imagino.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Algunes dades de l’Informe sobre el llibre infantil i juvenil 2017

Ara fa tres mesos, El Observatorio de la lectura y el libro va publicar l’informe que periòdicament dedica al llibre infantil i juvenil. Val la pena fer-li una llegida, encara que sigui en diagonal, per saber com està la situació. Hi ha un munt de dades, gràfiques, taules i frases que indiquen per on mou el sector.

El podeu obrir clicant AQUÍ.

Diu, per exemple, que l’any 2015 es van publicar 7919 llibres infantils o juvenils a Espanya —un increment del 5,5% respecte a l’any anterior— però amb un descens del 5,3% en el nombre d’exemplars editats.
El volum de llibres que s’editen adreçats als infants i joves és, actualment, gairebé d’un de cada quatre i, per tant, el volum de negoci que l’envolta és considerable.
El 2015 van publicar 592 editorials, les més importants de les quals van ser Susaeta, SM, estrella Polar, la Galera i Brúixola.
A prop del 70% dels llibres infantils i juvenils publicats el 2015 estava escrit en castellà. El 22,8% dels llibres es va publicar en català, el 6,3% en basc, el 3,1% en gallec i l’1,9% en anglès.
El 2015 es van vendre 26,6 milions d’exemplars de llibres infantils i juvenils, fet que suposa un descens respecte a l’any anterior.
La majoria de llibres van ser comprats en llibreries (41,3%) o cadenes de llibreries (23,5%).

M’ha semblat curiós comprovar que els deu títols més venuts el 2016 van ser els següents:

1. Harry Potter y el legado maldito
J. K Rowling (Salamandra)
2. El principito
A. Saint-Exupéry (Salamandra)
3. Emocionario
Rafael Romero Valcárcel / Cristina Núñez Pereira (Palabras Aladas)
4. El monstruo de los colores
Anna Llenas (Ed. Flamboyant)
5. Un monstruo viene a verme
Patrick Ness (Nube de tinta)
6. Diario de Greg 11 ¡A por todas!
Jeff Kinney (Ed. Molino)
7. Diario de Greg 10 Vieja escuela
Jeff Kinney (Ed. Molino)
8. El misterio de los árbitros dormidos
Roberto Santiago (SM)
9. Diario de Greg 1
Jeff Kinney (Ed. Molino)
10. El monstruo de los colores. Un libro pop-up
Anna Llenas (Ed. Flamboyant)

L’informe té un índex on podem veure com estan distribuïdes les 87 pàgines de que consta. És aquest:
Evolución histórica
La producción de los libros infantiles y juveniles
Producción editorial
Perfil de la empresa editorial
La edición del libro infantil y juvenil por CCAA
La traducción y la edición de libros infantiles y juveniles según las lenguas
La venta de libros infantiles y juveniles
La venta de libros infantiles y juveniles en el mercado interior
La venta en el mercado exterior
Características de la oferta
El libro infantil y juvenil en otros medios
El libro infantil y juvenil en la Red
Revistas digitales especializadas
Algunas instituciones de referencia
El libro infantil y juvenil y los medios audiovisuales
La lectura infantil y juvenil en España
La lectura y compra de libros infantiles y juveniles en España
La comprensión lectora
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
Otras iniciativas de promoción impulsadas por la Secretaría de Estado de Cultura
El libro infantil y juvenil y la revolución digital

 

El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual

Comparteixo la informació que ha enviat el COBDC:

El proper dilluns, 11 de desembre de 2017 a les 18:00 h. a l’Aula Jordi Rubió i Balaguer es farà la presentació de l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2018 del Centre de Recerca Informació, Comunicació i Cultura (CRICC-UB), a càrrec de Maite Comalat, editora de l’Anuari i després hi haurà una interessant taula de debat amb el títol: «El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual»

Una història és quelcom que no existeix fins que algú l’explica i, d’aquesta manera, la transmet, la regala a una comunitat. Les històries –parlades, cantades, escrites, il·lustrades o filmades– ens acompanyen al llarg de tota la vida, des del bressol i del mateix úter matern fins a la vellesa, i constitueixen un instrument essencial tant per al desenvolupament social i emocional dels nens com per al creixement personal en qualsevol etapa de la vida.
Amb aquesta jornada es pretén contrastar i alhora agermanar la literatura i les narratives audiovisuals, com les pel·lícules o les sèries de televisió, centrant-se en les seves aportacions al lector-espectador, així com en tot allò que fa que una obra ens arribi i ens influeixi.
A la taula intervindran:
Esther Suriñach, bibliotecària i conductora de grups de lectura [http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/about]
Marta Grau Rafel, guionista, analista de guions i novel·lista [martagraurafel.com/]
Sergi Pàmies, escriptor i periodista [lletra.uoc.edu/ca/autor/sergi-pamies/]
Moderarà: Constança Espelt, coordinadora de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer

Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, c. Melcior de Palau 140, aula Jordi Rubió i Balaguer
L’entrada és lliure però ens preguen que confirmem l’assistència prèviament a Mercè Garcia (mercegarciab@ub.edu)

 

Obrir una llibreria és apostar pel futur

«Decidir vendre llibres, decidir-se a obrir una botiga de llibres ha de ser tingut per una considerable heroïcitat. […]
»Una llibreria és un germen infecciós, un magatzem d’idees relligades, que amaga deu mil suggeriments […] Obrir una llibreria és apostar pel futur. I si això és ser boig… però potser, potser, ruminant-ho una mica, això de fer llibres, això de vendre llibres, no sigui cap cosa de ximples, ben pensat»
Les frases anteriors són fragments del pregó d’en Joan Casas a l’inauguració de la llibreria Perutxo el 29 de febrer de 1992 i que ara ha recuperat en Carles Ferrer en un magnífic escrit als Quaderns d’estudi 31 presentat a la biblioteca Tecla Sala. En aquest estudi en Carles fa un recorregut per tres llibreries que hi va haver a l’Hospitalet als anys 70 i que ja no existeixen (la Llibreria de la Florida, la Catalunya i la Tres Pins).
L’atzar ha volgut que aquests dies, mentre recordàvem el tancament de les llibreries, una altra ha obert les portes, a tocar de casa. La Glòria i l’Anun, les cares visibles del projecte han habilitat un espai molt bonic al carrer Galileu 78, al barri de Sants, i l’han batejat com a «La Inexplicable».

El local està ben situat i els qui passem habitualment pel davant comprovem amb alegria com l’antiga fruiteria continua nodrint d’aliment (ara, cultural) als veïns.
Les prestatgeries encara fan olor de fusta nova, una fusta especial on s’apleguen ben arrenglerats i ordenats els llibres. Hi ha també alguns raconets entranyables com el dedicat als autors de Sants, a la novel·la gràfica que pretenen potenciar o el corpus literari.
Tenen molts projectes i la idea que, a més a més de vendre llibres, l’activitat principal, intentaran fer “barri” amb presentacions de novetats, clubs de lectura, sessions de contacontes, tallers d’escriptura, etc.
Molta sort, inexplicables, i felicitats a l’Albert Carrera per l’encert de la imatge corporativa tan lluïda.

Les dades:
La inexplicable
Adreça: Galileu 78, 08028 BCN
http://www.lainexplicable.cat
tel. 931378112