Fa quinze anys, un grup de mestres implicats en aconseguir que “La Carta de la Terra” i els ODS entrin a formar part del currículum educatiu, participem de manera activa en la defensa d’un codi de convivència basat en la cultura de Pau i Sostenibilitat, en l’entesa entre les persones i la relació amb la natura. Una de les accions que promovem és la publicació de relats adreçats a infants i joves que els facin reflexionar sobre el món, les persones, la lluita contra el canvi climàtic, la pau, l’erradicació de la pobresa, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, les energies renovables, el treball digne, el consum responsable, la defensa de la flora i la fauna, i la justícia social.
Una de les meves aportacions és escriure alguns textos que convidin a reflexionar i obrir la mirada a una manera d’entendre la nostra vida que té a veure, sobretot, amb la idea de fer un món millor, convençuts que una desacceleració és necessària i beneficiosa per a tothom.
Al darrer llibre —Sota la pluja— vaig presentar deu relats breus adreçats als joves de 10 a 16 anys.
Els dies previs a Sant Jordi, a l’Institut Caparrella de Lleida han fet una activitat que m’ha semblat innovadora. Donen vida als personatges dels relats, emprant eines d’intel·ligència artificial (IA). El resultat és ben curiós.
Primer, amb assessorament de la Maria del Mar Lluelles, companya del Projecte “Implica’t”, i l’alumnat de 2n curs del cicle de Sistemes Microinformàtics i Xarxes van llegir tots els contes publicats aquests anys i cada alumne va triar un conte i un personatge.
Després van relacionar cada relat amb els valors dels Principis de la Carta de la Terra i els ODS i van escriure un breu guió. D’aquest guió es va generar un vídeo amb IA on el personatge pren vida.
Va ser una activitat que fomenta la creativitat, el pensament crític i el compromís amb els valors globals. Estava emmarcada amb les accions literàries de la Diada de Sant Jordi.
Us poso un exemple i després us passaré l’enllaç a tots els treballs, per si us ve de gust veure’ls.
El primer relat de Sota la pluja es titula L’enllustrador de sabates. Està acompanyat d’una il·lustració de la Sara Masià.
A partir d’aquest text, l’alumne Iker Peña, va crear amb la eina padlet un petit vídeo que el podeu trobar a:
Ahir vam presentar aquesta història emotiva que ens parla de l’absurditat de les guerres. La manera com està escrita la història m’ha recordat un llibre que vaig llegir a la meva adolescència i que em va marcar. El va escriure Mark Twain fa justament 150 anys i es titula «Les aventures de Tom Sawyer».
A «La cançó del soldadet», el personatges principal és en Lluc, un nen que, com em va passar amb Tom Sawyer, aconsegueix establir una relació directa amb nosaltres, els lectors. Diria que esdevé una mena d’arquetip per com relacionem el seu comportament i els seus valors amb la nostra experiència.
L’estructura del relat és ideal perquè ens presenta un inici que enganxa, una trama i un repte a aconseguir i, sobretot, un final preciós.
El relat comença en una escola d’un poble imaginari on un dia reben la visita d’un soldat que ve a advertir la canalla que, tot i que és improbable, podria esclatar la guerra amb el país que hi ha a l’altra riba del riu. Per tant, no és recomanable anar a jugar-hi a prop. Lògicament, el primer que fan l’Alika, el Boi i el Lluc, el més petit i eixerit, és fer cas omís del que diuen els adults i cap allà que se’n van.
Parlen de la guerra i a un d’ells se li acut que podrien anar al país estranger, i a la nit, quan ningú no els vegi, pujar a la torre on hi ha bandera i canviar-la per la seva. L’encarregat de fer tal heroïcitat (o temeritat, segons es miri) és en Lluc. La cosa no surt com pretenen, però el noi se n’adona que en aquell altre país, els neguits i les esperances són les mateixes a banda i banda.
He comentat que vaig fer una connexió amb Tom Sawyer. Va ser al capítol “Els enamorats”, el més emotiu de “La cançó del soldadet”. Val la pena tornar-lo a llegir, si pot ser en veu alta.
D’aquesta lectura els joves lectors poden aprendre que els soldats o les persones de països en guerra són iguals a nosaltres. Tots tenim els mateixos anhels, els mateixos desigs, els nens i les nenes riuen igual, juguen a les mateixes coses, fan les mateixes bromes i tenen els mateixos somnis, visquin on visquin.
Lectura recomanada per a infants a partir de 10 anys.
La pregunta per al concurs, relacionada amb «La cançó del soldadet», és:
Com es diu el nen protagonista del relat?
Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial “L’altra tribu”.
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 10 de maig.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Hi ha un poema de Mario Benedetti que m’agrada i que aquests dies l’he tingut present en diversos moments. El poema es diu «La gente que me gusta» i té frases tan boniques que no puc estar-me de recomanar-vos-el.
El poema comença així:
Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. La gente que cultiva sus sueños hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad.
El vaig recordar divendres al vespre, quan tornava de Matadepera. Allà hi ha l’escola Joan Torredemer i fa quatre anys van començar un procés extraordinari de transformació de la biblioteca. Durant les hores que vaig passar visitant l’escola, les paraules que més vaig sentir van ser “impuls lector” “picar pedra” i “fer camí”.
Em van explicar que la comunitat educativa de l’escola tenia el desig de potenciar la biblioteca general del centre i la necessitat de transformar les biblioteques d’aula. Em van parlar de potenciar el gaudi i el desig lector dels infants en el seu dia a dia, el llegir per aprendre i el aprendre a llegir com a les tres estratègies claus del seu pla lector.
En aquesta transformació que va culminar divendres amb la inauguració de la biblioteca hi ha participat una comissió de l’AFA, l’equip de mestres i, sobretot, un equip directiu que té molt clar el poder de la lectura com a element transformador de la societat.
Em van convidar a fer la inauguració i va ser un moment de “llagrimeta” com podeu imaginar.
Primer vam intentar dir unes paraules raonables al pati, amb la presència dels familiars i els infants. La Sandra Prat, la directora, va fer un discurs emotiu agraint a les moltíssimes persones que hi han participat. També vam poder dir la nostra algunes persones com l’alcalde Guillem Montagut, la regidora d’educació Dolors Martí, en Manuel Rodríguez, director de la Biblioteca Municipal de Matadepera, les representants dels Serveis Educatius del Vallés Occidental i la Generalitat, i altres que no recordo el seu nom.
Després vam obrir les portes al nou espai i els infants i els seus familiars van poder gaudir d’un lloc magnífic, ben il·luminat, dotat amb llibres de qualitat i ple de detalls. No puc compartir fotos per allò dels drets dels infants però el moment va ser d’aquells que queden a la retina per sempre més.
També es van fer altres activitats en diferents espais del centre. Tot molt ben pensat i preparat.
Com va dir l’alcalde, referint-se a la biblioteca “neix amb la voluntat de ser molt més que un lloc ple de llibres: vol ser un espai de descoberta, de somnis, de creativitat i de creixement, un refugi on cada infant pugui trobar històries que l’acompanyin, paraules que el facin pensar i lectures que el facin volar.”
També ens vam reunir amb la Sandra i vam acordar futures col·laboracions. Em va fer molt content perquè una de les dèries que tenim les persones que organitzem les accions de l’Espai Llamps i Centelles és, precisament, la necessitat de fer aliances amb totes les persones i grups que fan de la lectura la seva bandera per aconseguir un món més amable. Recordo que, divendres, li vaig dir a una companya que hi ha molta gent implicada però que som com un “arxipèlag” i necessitem connectar-nos per avançar més i més ràpid.
En acabar la festa, en Manuel ens va convidar a visitar la biblioteca del poble. És petita però està molt viva i fan un munt d’activitats. Fa goig.
Un agraïment a l’escola Torredemer per fer-me partícip del seu projecte i per fer de la biblioteca el cor de l’escola.
El poema de Benedetti que he mencionat al principi, acaba així:
La sensibilidad, el coraje, la solidaridad, la bondad, el respeto, la tranquilidad, los valores, la alegría, la humildad, la fe, la felicidad, el tacto, la confianza, la esperanza, el agradecimiento, la sabiduría, los sueños, el arrepentimiento y el amor para los demás y propio son cosas fundamentales para llamarse GENTE.
Con gente como ésa, me comprometo para lo que sea por el resto de mi vida, ya que por tenerlos junto a mí, me doy por bien retribuido.
Ahir vaig tenir una alegria mot gran perquè van venir a l’Espai la periodista Núria Toril i els tècnics que fan «AULA LH» el programa que recull les notícies del mon educatiu de la ciutat de l’Hospitalet. S’emet cada dimecres a les 20 hores i podem veure entrevistes, reportatges i notícies amb l’actualitat dels centres educatius i aquelles experiències singulars, destacades i rellevants. Si no els pots veure aquell dia, no et preocupis perquè queda tot arxivat al web https://lhdigital.cat/programes/aula-lh/
Vaig tenir l’oportunitat d’explicar què fem a l’Espai Llamps i Centelles, parlar de literatura infantil i presentar algunes de les lectures que m’han agradat dels darrers mesos.
Aquests dies s’ha fet públic el veredicte del projecte mereixedor del premi Pep Sempere. No podem estar més contents perquè se n’ha anat a Cúllar (Granada), a casa dels nostres amics i aliats Diego i Ana, que van estar amb nosaltres fa unes setmanes compartint una tertúlia a L’Hospitalet.
El projecte cultural «Colorín Colorado», impulsat per Diego Ruíz i Ana Azorín, ha estat distingit amb la XIX edició del Premi Pep Sempere, un reconeixement que valora la seva trajectòria de més de tres dècades dedicada a la narració oral, la creació literària i la transmissió de la memòria col·lectiva a través de la paraula.
A l’acta podem llegir com el jurat subratlla el paper de la literatura i la narració com a eines davant de contextos adversos: Enmig de la foscor d´aquests temps de guerra, que han estat capaços d´eclipsar la lluna, volem continuar creient en el valor de les paraules per aconseguir la pau.
El guardó, dotat amb una cistella amb 50 llibres i un cistell amb 100 quilos de cireres, reconeix un projecte singular desenvolupat des d’una cova situada al municipi de Cúllar, a la província de Granada, un espai convertit en epicentre creatiu des del qual es promouen activitats culturals lligades a la tradició oral i la imaginació.
De la seva estada a L’Hospitalet vam publicar un parell d’entrades que podeu llegir, clicant a:
El premi serà lliurat a la XXI Trobada d’Animadors a la Lectura que, sota el títol de «La memòria del bosc», se celebrarà del 5 al 7 de juny a Arenas de San Pedro. Allà hi serem!
Com cada any, quan arriben els dies previs a Sant Jordi, a l’Ofici d’educar fem un programa especial relacionat amb la literatura infantil i juvenil. El d’ahir, diumenge 19 d’abril, va estar dedicat a conèixer el potencial de les xarxes socials i vam comptar amb la col·laboració de la Marina Llompart, la Paula Jarrin, la Marta Cava i la Mixa, totes ells persones sàvies i compromeses amb la LIJ. Va ser un programa on vaig aprendre molt.
Com que l’Elisabet ha fet un bon resum, li he demanat de transcriure’l i aquí, a continuació, el teniu. Al final trobareu l’enllaç per poder-lo escoltar.
La força dels likes en els llibres infantils i juvenils: “Hi ha qui confon recomanació amb publicitat”
Cinc prescriptores reflexionen sobre el potencial dels algoritmes i les xarxes per divulgar la literatura infantil i juvenil
Segons el sector editorial, són molts els joves que descobreixen llibres a través de TikTok o Instagram; i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en èxits de vendes. Les xarxes són una nova finestra a la divulgació, i han irromput amb força booktubers, bookstagramers, booktokers i pòdcasts dedicats específicament a la literatura infantil i juvenil.
“Falten espais per xerrar de literatura infantil i juvenil als mitjans tradicionals”, lamenta Marina Llompart, editora d’infantils de La Galera, i per aquesta raó les xarxes s’han convertit en un espai excepcional per donar-hi visibilitat.
Les xarxes, una finestra a la divulgació
Les xarxes ens ofereixen una nova finestra, que s’ha d’ocupar, si no ho farà el mercat, assegura Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots:
“Llegim i seleccionem llibres per a infants amb unes inquietuds o gustos, perquè els mestres en puguin fer lectura en veu alta o perquè es facin servir als clubs de lectura.”
“Parlar de llibres a les xarxes ha permès democratitzar la lectura i que tothom pugui recomanar allò que li agrada”, reconeix Marta Cava, bibliotecària a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, que ha treballat en biblioteques escolars i fa clubs de lectura:
“Però també té un punt de perillós, hi ha gent que confon la prescripció amb la publicitat. Quan prescrius és que has fet un filtre, has llegit bé el llibre i saps veure quin potencial té. I això és molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial.”
La Mixa, Anna Pardos i Ripoll, booktuber i bloguera, diferencia el que és parlar d’un llibre, explicar de què va, de fer una recomanació, si li ha encantat i veu que el llibre té potencial, una vegada llegit. La feina dels prescriptors és llegir molt, assegura el mestre Jaume Centelles, creador de la pàgina Invitació a la Lectura:
“Per saber distingir entre els llibres llaminadures, que te’ls empasses i s’esvaeixen, i els llibres potents, dels quals surts transformat, i els recomanes emocionat.“
Quan prescrius filtres, has llegit bé el llibre i veus quin potencial té, molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial, assegura Marta Cava
Mediadors a xarxes de literatura infantil i juvenil:
Els de “Tàndem”, pioners
“L’any 2004 apareix Facebook, YouTube el 2005, Instagram l’any 2010, i TikTok el 2016″, relata Marina Llompart, conductora de clubs de lectura infantil i juvenil:
“Aquestes xarxes, a banda de permetre la proliferació de bookstagramers, booktubers i booktokers o persones que parlen de llibres, també ha facilitat una via d’exposició dels mediadors literaris.“
“Però a les xarxes hi ha molt soroll i costa molt triar perquè hi ha un aparador molt frenètic”, explica Llompart i d’aquí que el 2020 creen amb Guillem Farga el pòdcast “Tàndem“:
“És un espai de conversa i reflexió amb experts i professionals que en saben molt, per apropar la literatura infantil i juvenil a infants i joves i que en tots aquests anys ha generat comunitat al seu voltant.“
“Tàndem” té una extensió, “La lletra petita“, a 3Cat, més dirigit a les famílies, explica Marina Llompart, que ens parla dels criteris per recomanar:
“Una cosa és la qualitat literària i l’altra el nostre gust personal. Mai recomanarem un llibre que no tingui qualitat perquè perdríem credibilitat com a prescriptors. Potser no és el llibre que més m’agrada, però té el seu lector.“
Marta Cava, de la bíblio a l’Insta
A la bibliotecària Marta Cava li passaven petites joies poc conegudes per les mans, del fons literari de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i ja fa 10 anys va decidir crear un canal a Instagram per divulgar-les:
“M’agrada un llibre, el recomano, i espero que arribi a algú. A vegades companyes de les biblioteques em diuen que es miren totes les meves recomanacions perquè realment filtro els bons llibres, i a mi m’omple el cor.”
Hi ha la creença que a xarxes necessites rebre likes i comentaris per arribar als lectors, però no saps quin abast real poden tenir les xarxes, reconeix la bibliotecària:
“A vegades al cap de 3 mesos et trobes algú que et diu que li va agradar moltíssim el llibre que vas recomanar. Tot i que també és cert que hi ha pressió a les xarxes per publicar recomanacions i hi ha qui ho fa sense ni haver-se llegit el llibre!”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa
La Mixa, l’aposta més jove a xarxes
La Mixa, presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, va començar a parlar de llibres el 2015 en un blog. I quan es va adonar de la bona acollida dels booktubers i els instagramers i que faltava una comunitat en català per a joves a les xarxes, va fer el salt a Instagram, TikTok i YouTube:
“Entre els adolescents tenen molta força les recomanacions entre iguals. Als joves els agraden històries que els interpel·lin, els entretinguin i no els tractin amb condescendència, i que els ajudin a entendre qui són: romàntica, còmic, manga, misteri, thriller, aventures, fantasia…”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa:
“Els booktubers, bookstagramers i booktalkers demostrem que la lectura és una afició que pot ser divertida i contribuïm a fer comunitat i a crear joves lectors.”
Si fan POC CAS, fem un pòdcast!
El novembre del 2023 va néixer el pòdcast “POC CAS“, de la mà de Carlota Torrents, Tina Vallès i Paula Jarrin, fent referència al poc cas que es feia a la literatura infantil i juvenil. Ja van per la tercera temporada i ara també el podeu veure en vídeo a Vilaweb:
“Parlem amb calma d’un tema que pivota al voltant de 6 llibres. Et trobes precioses sorpreses de famílies que venen a la llibreria i ens han sentit, és un públic entusiasmat amb moltes ganes d’escoltar, aprendre i llegir a partir de les nostres recomanacions.”
“Tots els que fem prescripcions a les xarxes ens fem costat”, assegura la Paula Jarrin, amb un objectiu comú: donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil.
L’efecte Centelles a xarxes
Fa 15 anys que el Jaume Centelles va crear la pàginaInvitació a la Lectura, i ara ja té més d’un milió cent mil visites:
“La pàgina és un diari de tot el que faig, puc recomanar els llibres que m’agraden i em permet arribar a gent de tot el món, des de Xile fins a Tailàndia, on no m’haurien conegut mai abans, o autors que t’escriuen per donar-te les gràcies o també ajudar els mestres a triar lectures d’aula.”
Més que una finestra, l’efecte de les xarxes és una porta giratòria, pel Jaume Centelles, perquè et permet veure el que passa al món, i també que tothom vegi el que tu fas.
Les famílies segueixen agraïdes les recomanacions dels pòdcasts de literatura infantil i juvenil, asseguren Paula Jarrin i Marina Llompart
“Som una societat més compradora que lectora”, coincideixen les 5 prescriptores. “Les xarxes impulsen més ensenyar que no pas comentar o explicar”, lamenta Marta Cava.
“Les xarxes tenen el poder de tornar a posar llibres de moda, com els clàssics –explica la Mixa–, però cal entrenar l’algoritme al nostre favor amb els gèneres que ens agradin.”
I, sobretot, més enllà de les xarxes cal no oblidar la presencialitat, reivindiquen totes, i anar a les llibreries, a les biblioteques i als clubs de lectura!
En aquesta tertúlia parlarem de jugar però centrant-nos en els jocs de taula com a eina potent per a l’aprenentatge. De fet, l’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) és una metodologia innovadora que, des de fa uns anys, va ocupant més espai a les escoles.
El perquè és el que mirarem d’entendre: Què ofereixen els jocs de taula? Què aporten als nens i joves?
Sabem que els jocs de taula tenen un paper molt valuós en l’aprenentatge de la lectura, especialment a les primeres etapes, perquè combinen motivació, interacció i pràctica real del llenguatge. Els jocs converteixen la lectura en una activitat divertida, augmentant l’interès de l’infant i dels joves i l’actitud envers la lectura es torna més positiva.
També faciliten el desenvolupament del vocabulari, milloren la comprensió lectora, reforcen la fluïdesa lectora, permeten que els jugadors s’ajudin entre si i escoltin diferents maneres de llegir i l’enriqueixen perquè integren emoció, interacció i context.
De tot això parlarem amb una persona experta que ens presentarà alguns jocs perquè els coneguem. Potser també ens farà jugar.
Les dades de la Tertúlia Clandestina #23 «Literatura i jocs de taula»
Data: dijous, 7 de maig de 2026 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. aproximadament Lloc: Espai Llamps i Centelles Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos 08901 l’Hospitalet Metro més proper: Torrassa (Línies 1, 9 i 10) es troba a cent metres de l’Espai
La contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: D’oca a oca
Ahir, a la secció “llibres per somiar” vam presentar aquest poemari que té un títol que és una declaració d’intencions perquè ens recorda que la poesia no és només qüestió dels dies previs a la celebració de Sant Jordi, sinó que és motiu de lectura al llarg de l’any.
En Ramon Besora, l’autor, té una mirada complementària, que és la d’una persona que ha fet d’editor i que s’arrisca a fer un leporello, un llibre que es desplega com un acordió de 3,80 metres, el text escrit a mà amb molta traça per la Sara Masià, autora també de les il·lustracions i tot plegat sobre un fons de color blau que és el color més difícil per a l’impressor.
El llibre conté dotze poemes, un per a cada mes i trobem els elements habituals que empra en Besora: els animals del bosc, la musicalitat dels sons de la natura, els arbres, el cel, el dia i la nit, etc. I tot això ben amanit amb imatges d’una gran bellesa formal i semàntica. També hi abunden les personificacions, que humanitzen encara més aquesta natura, com els pops i les estrelles de mar, que es gronxen, a l’estiu, a les ones del mar. O l’avellaner, que al mes de febrer és un pacient artesà que discretament fabrica les primeres flors, que, més tard, seran capsetes de fusta.
Destaquen les metàfores que ens ofereix la natura, metàfores com les papallones blanques del poema de gener, la flauta dolça del cant de la merla que canta cançons de bressol del poema de març etc.
Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat. Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Meraki.
La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Poesia tot l’any» és:
Digueu una paraula que rimi amb mussol
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 d’abril.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Comparteixo aquesta informació del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil. Em sembla interessant. És pel matí i això limita però si us ho podeu organitzar, valdrà la pena.
Dia: Dijous 9 d’abril de 2026 Hora: de 9.45 a 13.30 h Lloc: Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz Organització a càrrec de: Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil
Llibreria convidada: La Petita
Cal inscripció prèvia
Presentació de les darreres novetats infantils i juvenils amb les editorials: Flamboyant, ING Edicions, Libros del Zorro Rojo, Nubeocho, La Topera, Yekibud.
També comptaran amb la presència de l’autora Catarina Sobral, que ens presentarà el seu procés creatiu, i concretament, el del seu darrer treball: Que estranya que és la gent, realitzat en col·laboració amb l’autor Victor D.O. Santos.
Ahir vam presentar a l’Ofici d’educar aquest és còmic molt ben pensat que ens parla d’aquelles preguntes que fan les criatures i els pares no saben com respondre. On és el Nuc? intenta donar resposta, d’una manera molt divertida, amb unes imatges espectaculars a un d’aquests assumptes complicats d’explicar. De fet, és una situació en la que ens hem trobat, a l’aula o a casa.
El llibre va sobre la mort del gat de la família. A l’inici veiem un nen, encara amb el pijama de superheroi, baixant les escales i trobant-se amb la mare que ha estat plorant. Quan li pregunta per què està trista, ella li diu que en Nuc, el gat, ha marxat.
Aquí comencen les preguntes del nen que no acaba d’entendre on ha anat. La mare intenta desviar la conversa, li dona respostes estranyes, mentides, omissions, frases prefabricades, i acaba perdent el sentit de la realitat perquè tot el que diu és força estrambòtic.
La història està explicada de forma suau i poètica, amb tocs que et fan somriure. Una frase del nen molt emotiva és quan li diu a la mare: Jo penso que el Nuc se n’ha anat al nostre cor. I li explica una historia al seu torn.
La part gràfica és formidable i poden comprendre com les expressions dels ulls, els moviments de mans, els diferents plans del còmic ajuden a explicar el relat. De fet, si no hi hagués text es podria seguir el relat (més o menys) perquè és molt expressiu.
Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat i normalment són preguntes directes però en aquest cas és oberta i totes les respostes són bones.
On creus que és el Nuc?
Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial EntreDos. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 5 d’abril.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
La invitació a la lectura 