L’home del llibres i la biblioteca «La fuerza de las palabras»

fotografia extreta de la revista Eltiempo

A Barcelona, hem vist com en els darrers anys s’obren negocis de llibres de segona mà a cada barri. N’hi de ben organitzats i altres de més caòtics. Al barri de Sants, per exemple, hi ha establiments d’aquest estil al carrer de la Creu Coberta, al carrer Galileu, al carrer Tinent Flomesta i darrerament n’he vist un al vestíbul del metro. Són una bona idea per moure uns llibres que, d’una altra forma, potser acabarien a les escombraries.

Ara acabo de conèixer la història d’en José Alberto Gutiérrez, un treballador del servei de recollida d’escombraries de Bogotà (Colòmbia) que, des de fa vint anys, va apartant els llibres que es llencen a la basura i els porta a casa seva on ha format una biblioteca de més de vint mil llibres. La planta baixa de la seva petita casa s’ha convertit en una biblioteca comunitària amb textos de tota mena.
En José Alberto creu que els llibres que recull són un luxe per als nens i les nenes del seu barri que venen cada tarda i ells els hi regala. Diu:
«Això hauria de tenir cada barri i cada cantonada de cada barri. Hauria d’estar en totes les ciutats, en tots els districtes i en totes les zones rurals»
«Els llibres són la nostra salvació»
Com no podia ser d’altra manera, explica que l’afecció li ve de petit, dels contes que li explicava la seva mare totes les nits.
S’ha fet molt popular i l’han convidat a explicar la seva experiència a diverses fires de llibres d’arreu de Sud-Amèrica. «Per a mi, els llibres són la millor invenció i són el millor que li pot passar a un ésser humà», diu.
Si el voleu conèixer, dediqueu cinc minutets a veure aquest vídeo. Segur que també us fareu fans de «l’home dels llibres» i de la seva Biblioteca «La fuerza de las palabras»

Si teniu llibres que no sabeu que fer-ne amb ells, sapigueu que hi ha llocs que els recullen i els reaprofiten, però els heu de dur vosaltres. Podeu preguntar en esplais, escoles, biblioteques, ajuntament, casals d’avis, etc. que segur que us donaran raó i seran ben acollits.

Tres poemes

Avui , 21 de març, dia mundial de la poesía es fa difícil triar-ne una, només una, així que en copio tres de les que més m’agraden i  m’emocionen.

Les tres poesies són prou conegudes. La primera (el camí no explorat) és d’en Robert Lee Frost, la segona, d’en Fernando Pessoa, també parla d’un camí i la tercera (A veces) és d’en José Agustín Goytisolo.
Que les disfruteu!

El camino no elegido

Dos caminos se bifurcaban en un bosque amarillo,
Y apenado por no poder tomar los dos
Siendo un viajero solo, largo tiempo estuve de pie
Mirando uno de ellos tan lejos como pude,
Hasta donde se perdía en la espesura;

Entonces tomé el otro, imparcialmente,
Y habiendo tenido quizás la elección acertada,
Pues era tupido y requería uso;
Aunque en cuanto a lo que vi allí
Hubiera elegido cualquiera de los dos.

Y ambos esa mañana yacían igualmente,
¡Oh, había guardado aquel primero para otro día!
Aun sabiendo el modo en que las cosas siguen adelante,
Dudé si debía haber regresado sobre mis pasos.

Debo estar diciendo esto con un suspiro
De aquí a la eternidad:
Dos caminos se bifurcaban en un bosque y yo,
Yo tomé el menos transitado,
Y eso hizo toda la diferencia.

Robert Lee Frost

Más allà de la curva del camino

Más allá de la curva del camino
tal vez haya un pozo y tal vez un castillo,
o tal vez tan sólo continúe el camino.
No lo sé ni pregunto.
Mientras voy por el camino que hay antes de la curva
sólo miro el camino que hay antes de la curva,
porque no puedo ver más que el camino que hay antes de la curva.
De nada me habría de servir el mirar a otro lado
o hacia lo que no veo.
Impórtenos nada más que el lugar donde estamos.
Hay belleza suficiente en estar aquí y no en otra parte.
Si alguien existe más allá de la curva del camino,
quienes se preocupan por lo que hay más allá de la curva del camino
ahí tienen el camino que es el suyo.
Si ahí hemos de llegar, al llegar lo sabremos.
Por ahora tan sólo sabemos que ahí es donde no estamos.
Aquí no hay más camino que el de antes de la curva, y antes de la curva
el camino que hay no tiene curva alguna.

Fernando Pessoa

A veces

A veces
alguien te sonríe tímidamente en un supermercado
alguien te da un pañuelo
alguien te pregunta con pasión qué día es
hoy en la sala de espera del dentista
alguien mira a tu amante o a tu hombre con
envidia
alguien oye tu nombre y se pone a llorar.

A veces
encuentras en las páginas de un libro
una vieja foto de la persona que amas
y eso te da un tremendo escalofrío
vuelas sobre el Atlántico a más mil kilómetros
por hora y piensas en sus ojos y en su pelo
estás en una celda mal iluminada y te acuerdas de un día luminoso
tocas un pie y te enervas como una quinceañera
regalas un sombrero y te pones a dar gritos.

A veces
una muchacha canta y estás triste y la quieres
un ingeniero agrónomo te saca de quicio
una sirena te hace pensar en un bombero o en un equilibrista
una muñeca rusa te incita a levantarle las faldas a tu prima
un viejo pantalón te hace desear con furia y con dulzura a tu marido.

A veces
explican por la radio una historia ridícula
y recuerdas a un hombre que se llama Leopoldo
disparan contra ti sin acertar y huyes pensando en tu mujer y tu hija
ordenan que hagáis esto o aquello
y enseguida te enamoras de quien no hace ni caso
hablan del tiempo y sueñas en una chica egipcia
apagan lentamente las luces de la sala y ya buscas la mano de tu amigo.

A veces
esperando en un bar a que ella vuelva
escribes un poema en una servilleta de papel muy fino
hablan en catalán y quisieras de gozo o lo que sea morder a tu vecina
subes una escalera y piensas que sería bonito que el chico que te gusta te violara antes del cuarto piso
repican las campanas y amas al campanero
o al cura o a Dios si es que
existiera
miras a quien te mira y quisieras tener todo
el poder preciso para mandar
que en ese mismo instante se detuvieran todos los relojes del mundo.

A veces
sólo a veces gran amor.

José Agustín Goytisolo

La Biblioteca Escolar… facilitadora de la millora educativa?

Em plau compartir la informació d’un acte en línia sobre biblioteca escolar que organitzen des de la Fundació Jaume Bofill pel dijous 30 de març a les 18h. Sembla que serà potent, atenent a les persones que hi participen. Si esteu interessats podeu fer la inscripció gratuïta entrant a http://www.fbofill.cat/

Aquest acte es podrà seguir amb qualsevol dispositiu amb connexió a Internet.

La difusió que estan fent diu:
Com pot contribuir la biblioteca escolar a les necessitats educatives del s. XXI? Sota quines condicions? Quins nous usos i serveis permeten contribuir a la millora metodològica de l’escola?
Com convertir les biblioteques escolars en centres de recursos per a l’aprenentatge? I en laboratoris per a les alfabetitzacions múltiples?
Quins serveis de suport necessiten les biblioteques escolars? Quines iniciatives han resultat exitoses?
Com implicar a tota la comunitat educativa en el servei de biblioteca escolar? Quin paper han de tenir els diversos agents educatius?
Quina biblioteca escolar té futur i a quins reptes ha de donar resposta?

Aquest seminari està organitzat per la Fundació Jaume Bofill en el marc del programa LECXIT-Lectura per a l’Èxit Educatiu.
El seminari serà moderat per Eulàlia Espinàs, gestora de biblioteques i centres culturals, i comptarà amb la participació de:
Mònica Baró, professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
Inés Miret, directora de Laboratorio Emilia http://www.laboratorioemilia.com.
Mariona Trabal, mestra i responsable de la Biblioteca Marta Mata de l’Escola Orlandai de Barcelona.
La durada prevista del seminari web és de 60 minuts. http://www.fbofill.cat. L’accés és gratuït i i obert a tothom (equips directius, mestres i professors, responsables de biblioteques escolars i bibliotecaris, etc.)
També es podrà participar via Twitter amb el hashtag #bibliotecaescolar

Recordeu:
Quan? 30 de març de 2017 de 18 h a 19 h
On? Allà on tingueu un dispositiu connectat a Internet.

L’art d’explicar contes (jornada de formació)

Fa dos anys i mig us vam parlar del projecte Cal Llibre.  Deiem «…la idea és que sigui un punt de trobada entre els professionals implicats en el foment de la lectura.» Podeu recuperar l’entrada AQUÍ

Ara, han fet arribat la informació d’una jornada de formació que organitzen el dia  1 d’abril i on podem llegir que:

Quan compartim contes, hi ha tant que no sabem del subtil i profund misteri que amaguen!
Podem intentar saber què ens mou a fer-ho i esbrinar aquest misteri seguint el consell d’en Rudyart Kipling que ens endinsa en l’art de preguntar: Sis honrats servidors em van ensenyar tot el que sé; els seus noms són: com, quan, on, què, qui i per què.
Si aquestes son també les teves preguntes, vine!
Si vols o pots ajudar a respondre-les: Vine també!
Aquesta jornada de formació està dirigida a totes aquelles persones que volen endinsar-se en l’art de compartir contes i comptarà amb la participació d’escriptors i contacontes professionals.

Tota la informació i el formulari per inscriure-us si hi esteu interessats el trobareu a:

 www.calllibre.cat

Un encontre amb el poeta Antonio Rubio, autor de “Las alas del avecedario”

Convidats per Kalandraka a la presentació del nou llibre de poemes de l’Antonio Rubio, ens vam aplegar un bon grapat de mediadors i la biblioteca de Can Fabra al barri de Sant Andreu.
El motiu de la trobada era la possibilitat de parlar i escoltar les vivències de l’Antonio, mestre acabat de jubilar que s’ha mogut sempre per la zona de Castella i que ha estat lligat als moviments de renovació pedagògica que sota l’aixopluc d’Acción educativa ha anat fornint una manera de fer que ens és molt propera. En la seva intervenció va fer esment de dues persones amb les que he tingut la sort de coincidir: amb en Federico Martín allà pels anys vuitanta en unes jornades a Saragossa i sobretot la Dolors Rius, amb qui he compartit experiències a Fuenlabrada, a Novelda i a Ocaña en diferents moment i de qui no puc més que estar-ne agraït per les seves orientacions. Em va emocionar tornar a sentir els seus noms…
L’Antonio Rubio va insistir molt en la necessitat de recuperar la oralitat, els contes, els poemes, les cantarelles. Recordo que fa uns mesos enrere quan va venir la Mar Benegas a una trobada amb alumnes de les escoles de l’Hospitalet també anava en la mateixa direcció i quan va començar la cantarella “en la calle, lle, veinticuatro….” tots els infants la van seguir, deixant clar que la tradició i la necessitat de donar-li música a la vida és quelcom comú a tots els pobles.
L’Antonio és responsable de nombroses publicacions per a infants, totes elles relacionades amb la poesia. Són molt conegudes la sèrie “del Bressol a la Lluna” (amb la mítica Lluna, lluna, lluna…) i també altres llibre com “Aurelio”, “Almanaque musical”, “La mierlita”, “El pollito de la avellaneda” i altres. A la seva intervenció ens va mostrar com elabora els poemes per a infants i com de fàcil (segons ell) és inventar-ne de nous.
Va ser un matí genial que vam acabar sentint a l’Antonio recitant alguns dels poemes del nou “Las alas del avecedario”, un llibre per a infants a partir de set anys; crec que és un poemari exigent i que, si el mestre és capaç de fer un bon modelatge, pot obrir moltes afeccions literàries.
També vam poder gaudir de les narracions de la Manuela Rubio en gallec i de la Gina en català. Els podeu sentir, a continuació, en aquest petit vídeo.

A la informació que ens facilita l’editorial Kalandraka respecte a “Las alas del avecedario” podem llegir:

Una golondrina
y otra golondrina
se ejercitan en el vuelo
de los aires y la rima…

Todo lo que se dice de las aves es cierto; son así de variopintas y originales. Las protagonistas de este poemario conforman un abecedario muy personal y sugieren múltiples ‘avecedarios’. Este de Antonio Rubio quiere ser veraz, simpático, poético y algo estrambótico. Sugiere lecturas en voz alta, bien rítmicas y un poco peripatéticas… También se puede leer en voz baja, en silencio, para escuchar el batir de sus alas.
El autor ha utilizado diversas fórmulas poéticas porque cada pájaro tiene su propio plumaje lírico -y científico-. Casi todos visten colores, plumas y tamaños diferentes; y cantan trinos para cada estación y estado de ánimo. Pero todos tienen una visión del mundo y del vuelo muy humorada y llena de gracia. Así, unos poemas tienen un tono coloquial y otros más formal; incluso algunos en formato dialogado. Y en esa variedad de registros suenan ecos del romancero tradicional, de la poesía neopopular, hasta de inspiración en las sonoridades, onomatopeyas y juegos de palabras de la ‘centenaria’ Gloria Fuertes.
Entre el misterioso ñacurutú, el cotidiano gorrión o el exótico quetzal y otras 25 aves, abundan las referencias geográficas, artísticas y musicales, la riqueza léxica y las metáforas que aluden a su fisonomía, plumaje, canto o costumbres.
Y a la fuerza literaria de este alado ‘avecedario’ se une la exuberancia plástica que aporta Rebeca Luciani: il·lustracions que combinan lo figurativo con los personajes humanizados, que rebosan colorido y luminosidad, naturaleza y vida.
Sus aves arrullan los versos con la elegancia de sus poses y la audacia de sus acrobacias.

Amb l’Àlex Cosials i l’Antonio Rubio

 

Títol: Las alas del avecedario
Autor: Antonio Rubio Herrero
Il·lustradora: Rebeca Luciani
Editorial: Faktoría K de Libros
Pontevedra, 2017
Pàgines: 48
Edat recomanada: A partir de set anys

Dia Internacional del Llibre Infantil 2017

Com cada any, des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.
Aquest any el missatge i el cartell són obra de dos autors russos. El text és de Sergei Makhotin i la il·lustració de Mikhaïl Fedorov. La traducció al català és d’en Jordi Ferré i Ybarz.

dili_cat
FEM-NOS GRANS AMB ELS LLIBRES!
En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega… no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!

Si us hi voleu adherir ho podeu fer des del web de l’OEPLI (organización española para el libro infantil y juvenil)

descarga

Tardes de Altamira

altamira

20170222_200225

Un moment de l’explicació de l’Arianna

L’editorial Ekaré ha iniciat un cicle de trobades molt interessants. Les han anomenat «Tardes de Altamira» en record al barri veneçolà on va començar el seu projecte editorial. La primera de les trobades programades va ser a càrrec de l’Arianna Squilloni i l’Anna Castagnoli que ens van explicar la seva experiència com a jurat d’una de les fires més potents que hi ha ara mateix en el món de la il·lustració, la Fira de Bologna. Ambdues, en diferents anys, han participat en la tria de les millors il·lustracions, les que marquen tendència. Ens van explicar les dificultats de posar-se d’acord persones de diferents àmbits del món artístic per trobar criteris comuns i ho van exemplificar amb quantitat d’imatges sobre les que anaven explicant el què i el perquè de cadascuna d’elles.
Vaig marxar amb una sensació de no saber gaire res del que es cou arreu del món de la il·lustració però em vaig quedar amb un munt d’idees que m’han fet reflexionar molt aquests dies.
Estic content d’haver assistit de la trobada i us recomano que us ho apunteu a l’agenda. La propera (sempre el darrer dimecres de mes) serà a càrrec de la Teresa Duran, coneguda per tots nosaltres i que ens ajudarà a mirar amb uns altres ulls els àlbums il·lustrats, amanit com sempre fa amb un munt d’anècdotes.

Si disposeu d’una estona i teniu ganes de reviure la primera trobada ho podeu fer clicant a l’enllaç següent, que és la transmissió que es va fer en directe mitjançant l’aplicació Facebook Live:
https://www.facebook.com/EdicionesEkare/videos/1375891639142289/

altamira1

Entrada al local d’Ekaré

altamira3

Il·lustració extreta del facebook d’Ekaré