Tems de formació… ja s’albiren les Escoles d’Estiu

El mestre es troba sol a l’aula moltes hores i necessita de l’intercanvi d’idees, d’opinions diverses que l’ajudin a millorar la pràctica diària. Per això, per millorar la seva feina espera amb desig  les Escoles d’Estiu,  un espai de reflexió, d’intercanvi i d’aprenentatge.

Ara estan arribant a les escoles i a través dels correus electrònics informacions de totes elles. Voldria mencionar-ne tres. La primera fa vuit anys que se celebra a Montserrat i les companyes de la UVIC la gestionen amb molta dedicació, il·lusió i èxit.

Enguany l’han titulat “l’art de dir i l’art d’explicar” i volen posar l’accent en la transmissió de la literatura oral a les escoles i instituts. El programa, complet i engrescador el podeu descarregar clicant AQUÍ

Un altra escola d’estiu, potser la més concorreguda, és que organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Tota la informació a:

http://www2.rosasensat.org/post/obertes-ja-les-matricules-per-a-l-escola-d-estiu-2017

I, estic molt content perquè a l’Hospitalet, després de dècades sense Escola d’estiu aquest mes de juliol gràcies a la col·laboració del Casalet i el CRP tindrem tres dies per compartir experiències amb la gent de la ciutat. Serà del 4 al 6 de juliol. Estem pendents de la publicació al web del centre de recursos pedagògics i del Casalet. En breu, suposo.

 

Pren la paraula (segona edició)

Per segon any, l’ajuntament d’Abrera, municipi situat a l’extrem nord de la comarca del Baix Llobregat, a banda i banda del riu Llobregat, organitza «Pren la paraula» un esdeveniment cultural que es realitzarà a la Casa de Cultura.
Ho organitza el Departament d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament d’Abrera, es celebraran diversos aniversaris de coneguts escriptors, i que comptarà amb tallers creatius, la instal·lació «El camí que depèn del lloc on vulguis arribar», una exposició de narracions contemporànies i un photocall de Pipi Calcesllargues.

La persona que ho impulsa és la Maria José Orobitg, bibliotecària, escriptora, regidora de cultura de l’Ajuntament, amiga i activista de la cultura.
La festa serà demà divendres dia 12 de maig i dissabte 13 de maig i agraeixo que m’hagin convidat a la sessió de narració de contes.

Divendres 12
10:00h “Tu, contes”, narracions de contes a càrrec de veïns i entitats d’Abrera, i amb l’escriptor Pep Molist i Jaume Centelles.
17:00h Cinema infantil “Pas a pas”
17:00h Taller infantil “Pictogrames” a càrrec de Taleia Cultura
18:30h “Abrerap”, exhibició del participants del concurs de rap i lliurament del premi
22:00h “Sommeliers”, sopar amb degustacions a la carta
Dissabte 13
12:00h Espectacle “Galaxis” a càrrec de Teia Moner
17:00h Cinema infantil “Pànic, Black & Whity i molts més
22:00h Recital literari “Fuertes” a càrrec de Sílvia Comes en homenatge a Gloria Fuertes.
El fulletó del programa el pots descarregar AQUÍ

                                                 Us esperem! No hi falteu!

 

Jornada de Biblioteques Escolars

Comparteixo la informació que em fan arribar els companys de la revista MiBiblioteca, relatius a una Jornada de Biblioteques escolars que celebraran el dia 16 de maig a Màlaga i on, segons podeu veure en el programa hi participa la Glòria Durban, entre d’altres.

I JORNADA UNIVERSITARIA DE BIBLIOTECAS ESCOLARES
16 mayo 2017 -16:30 a 21:00 h.
Salón de actos de la Facultad de Ciencias de la Educación (universidad de Málaga)

PROGRAMA:
16:30 – Presentación de la Jornada:
M. Isabel Borda Crespo. Secretaria de la Facultad de Ciencias de la Educación.
Inmaculada C. Santos Díaz. Responsable Provincial de Bibliotecas Escolares de la Delegación Territorial de Educación de la Junta de Andalucía en Málaga.
Raúl Cremades García y J. Alejandro Rodríguez Ayllón. Coordinadores de la Jornada.
17:00 –Glòria Durban Roca. Responsable de la biblioteca de la Escuela del Clot-Jesuitas (Barcelona) y autora de los contenidos del blog: Bibliotecaescolar.info. Ponencia: Las bibliotecas escolares no son útiles o inútiles, son sencillamente necesarias… ¿por qué?
18:00 – Descanso.
18:30 –Juan José Lage Fernández. Maestro y Bibliotecario escolar voluntario durante 35 años. Fundador de la revista Platero, Premio Nacional al Fomento de la Lectura 2007. Ponencia: Hacia la biblioteca escolar: experiencias prácticas.
19:30 – Comunicaciones: Experiencias profesionales de la provincia de Málaga y Proyectos de mejora de bibliotecas escolares realizados por el alumnado de la asignatura “Biblioteca escolar y animación a la lectura”.
20:30 – Clausura de la Jornada y entrega de certificados.

Inscripción gratuita.

Certificación: La Jornada es gratuita, pero en caso de que se quiera obtener una certificación oficial, se deberá indicar en el formulario de inscripción y abonar 5 euros en el momento de su recogida tras la clausura de la Jornada.

Contacto:
Coordinadores: Raúl Cremades (cremades@uma.es) – J. Alejandro Rodríguez Ayllón (ayllon@uma.es)

Us podeu inscriure entrant a http://alonsoquijano.net/inscripciones-cursos-fundacion/

El programa el podeu descarregar AQUÍ

40 anys de la revista GUIX

EL mes de juny de l’any 1977 es publicava la primera revista Guix. Aquesta era la portada:

Una publicació en blanc i negre, gairebé artesanal, feta amb estimació i dedicant-hi moltes hores. Al primer editorial s’expressava un desig: «Fent i desfent, aprèn l’aprenent» , una declaració d’intencions que s’ha mantingut fins avui.
El proper juny farà quaranta anys i des de llavors, la revista ens ha acompanyat periòdicament. Alguns números els hem guardat perquè el monogràfic ens ha interessat o perquè s’explica alguna experiència que ens sembla reeixida o perquè senzillament apareix un article signat per nosaltres.
Personalment, estic agraït a les persones tan professionals que hi treballen. Han acceptat gairebé tots els meus articles i quan ha calgut m’han fet les esmenes amb elegància. No he comptabilitzat les col·laboracions que he fet amb ells però estan per sobre de les setanta, segur. Estic especialment content de la secció «viure la lectura» que he coordinat els darrers vuit anys i també recordo amb molt d’afecte un monogràfic que també vaig coordinar sobre la lectura a Europa i que em va permetre conèixer mestres d’altres països i una entrevista amb dos senyors escriptors, en Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes.

Per celebrar-ho organitzaran diversos actes. El primer va ser la publicació d’un magnífic recull de les millors entrevistes que s’han reproduït a la revista. Es diu «15 diàlegs d’educació» i val molt la pena.

I ara veurà la llum un llibre que promet. Són reflexions d’en Francesc Imbernón i l’han titulat «Ser docente en una Sociedad compleja»
A la promoció hi diuen:
Aquest llibre analitza i desgrana amb minuciositat la figura dels i les docents i la seva situació actual, en una societat desigual, multicultural i complexa, tan diferent a la de fa unes dècades i tan diferent, sens dubte, a la qual ens depararà el demà . I també es qüestiona el rol docent en un moment en què el procés d’ensenyament és tan discutit, quan apareixen noves formes d’aprendre fora de l’escola.
El professorat és, doncs, l’autèntic protagonista d’aquest llibre. No es tracta de reproduir en aquestes pàgines el que diuen els informes nacionals i internacionals, amb estadístiques i dades quantitatives sobre com són o haurien de ser els docents, com si es tractés d’un producte més. El llibre pretendre valorar-los, a ells i a elles, i a la seva aportació, en la seva justa mesura, sense demonitzar-los, acusar-los o insultar-los com sovint es fa des d’algunes disciplines acadèmiques, per part d’alguns polítics i també, de vegades, des d’alguns mitjans de comunicació.
Amb una crítica constructiva molt ben fonamentada vers aquells aspectes que haurien de millorar en la professió docent, ja sigui en els ambients relacionats amb la formació inicial, la formació permanent o la cultura professional, entre d’altres, el llibre pretén que el professorat prengui consciència de la importància del seu compromís social, polític i educatiu en la tasca d’educar.
Al final de cada capítol es dona la paraula als protagonistes oferint testimonis de vida significatius del sentir docent.

L’índex és el següent:
¿Por qué este libro?
La sociedad, ¿premia o castiga al profesorado?
Ser docente en una sociedad desigual, multicultural y compleja
Desafíos y conflictos del nuevo siglo
¿Quiénes son los profesores y profesoras?
¿Cómo se llega a ser docente y quién los forma o los deforma?
La formación permanente del profesorado o, si se prefiere, la formación a lo largo de la vida
¿Cómo adquiere el profesorado su cultura profesional? ¿Y de qué culturas se trata?
¿Existe desarrollo profesional o carrera docente? El impacto de esa carencia
¿Las condiciones laborales del profesorado tienen alguna influencia en la enseñanza?
Epílogo: ¿hacia el futuro o hacia el pasado?
Referencias bibliográficas
Anexo: El profesorado y su formación como actores necesarios y comprometidos con la educación pública

els tres darrers números. Aquest any, les portades van de peus.

Sant Jordi a l’Hospitalet, Nova York i Xangai

A l’Hospitalet, ciutat lectora, s’ha presentat la vuitena edició de la guia Ciutat plural, llibre singulars. Autors i autores de l’Hospitalet 2015-2016. Es la trobada bianual que organitza —de forma molt cuidada i carinyosa— la biblioteca Tecla Sala.
La iniciativa va sorgir de la mà d’en Carles Ferrer, activista de la promoció lectora i entusiasta de tot el que es cou a l’Hospitalet. I així, com qui no vol la cosa ja fa setze anys que van recollint, com a formiguetes, tot el que s’escriu a la ciutat. De les 40 publicacions que hi figuraven a la primera guia s’ha passat a les 337, en format paper!
Ha estat un matí emotiu, de retrobament i de conèixer noves iniciatives de persones que bateguen al ritme d’allò que les emociona. Hi he vist escriptors i pensadors consagradíssims com l’Agustí Alcoberro o en Jaume Botey, passant per creadors de còmics superpremiats com en Jaime Martín fins a poetes, historiadors, arqueòlegs, cuiners, metges, músics; autores de vint anys i autors de noranta. M’ha agradar molt trobar mestres com la Maribel Alarcón o l’Enric Roldán, entre d’altres, perquè en general al nostre gremi ens fa una certa mandra escriure les nostres peripècies.

Presentació de l’acte a la Biblioteca Tecla Sala

Després de l’acte formal de presentació—còmic, nostàlgic i divertit— molt ben conduit per en Pedro Bravo i la Gemma Isern, cicerones de la Tecla sala, ens hem fer una foto i hem visitat l’exposició dels llibres —de tots els llibres relacionats a la guia— amb una copeta de cava a la mà i unes converses animoses. Ha estat l’inici d’un cap de setmana que serà meravellós, i no només a l’Hospitalet.

Foto de família dels autors i autores de L’H

Si esteu interessats en saber què s’escriu a l’Hospitalet només cal que entreu al web l’Hescriu:
https://sites.google.com/site/autorslh/

A Nova York, les companyes Gisela Ruiz i Andrea Pozo, han organitzat una Diada molt especial a les biblioteques de la Queens Library i la New Public York Library, dins del programa d’activitats que han preparat la Farragut Fund for Catalan Culture i el Catalan Institute of America amb el suport del Diplocat i l’Institut Ramon Llull. Aprofitant que la Gisela està a Nova York i l’Andrea s’ha desplaçat expressament des de Califòrnia, faran dues accions inspirades en les que feien quan estaven a Parets del Vallés (a Can Butjosa): 911: There Is a Dead Dragon in the Library i Tell Me a Dragon.
Podeu veure de què es tracta si entreu a l’enllaç següent:
https://librariesandthecity.wordpress.com/2017/04/18/sant-jordi-a-les-biblioteques-de-new-york/

I de l’altra banda del món, en Daniel Becerra, un altre amic bibliotecari i mestre que fa anys que volta per diverses ciutats del Japó i de la Xina m’explica que també han celebrat un Sant Jordi ben particular fent lectura de poemes en castellà i en xinès amb l’acompanyament d’un guitarrista i una cantant. Ho han celebrat a l’Instituto Cervantes de Shanghai.


Quina meravella, tot plegat. He llegit que «Sant Jordi és un dels dies més bonics que es poden viure a Catalunya. Llibres, roses i amor al carrer; dracs, cavallers, princeses, reis i reines en l’imaginari col·lectiu i llibres; tots reunits per celebrar un acte de veritable amor: el de l’amor per la lectura!» I no només a Catalunya, afegiria.
Feliç diada de Sant Jordi!

L’home del llibres i la biblioteca «La fuerza de las palabras»

fotografia extreta de la revista Eltiempo

A Barcelona, hem vist com en els darrers anys s’obren negocis de llibres de segona mà a cada barri. N’hi de ben organitzats i altres de més caòtics. Al barri de Sants, per exemple, hi ha establiments d’aquest estil al carrer de la Creu Coberta, al carrer Galileu, al carrer Tinent Flomesta i darrerament n’he vist un al vestíbul del metro. Són una bona idea per moure uns llibres que, d’una altra forma, potser acabarien a les escombraries.

Ara acabo de conèixer la història d’en José Alberto Gutiérrez, un treballador del servei de recollida d’escombraries de Bogotà (Colòmbia) que, des de fa vint anys, va apartant els llibres que es llencen a la basura i els porta a casa seva on ha format una biblioteca de més de vint mil llibres. La planta baixa de la seva petita casa s’ha convertit en una biblioteca comunitària amb textos de tota mena.
En José Alberto creu que els llibres que recull són un luxe per als nens i les nenes del seu barri que venen cada tarda i ells els hi regala. Diu:
«Això hauria de tenir cada barri i cada cantonada de cada barri. Hauria d’estar en totes les ciutats, en tots els districtes i en totes les zones rurals»
«Els llibres són la nostra salvació»
Com no podia ser d’altra manera, explica que l’afecció li ve de petit, dels contes que li explicava la seva mare totes les nits.
S’ha fet molt popular i l’han convidat a explicar la seva experiència a diverses fires de llibres d’arreu de Sud-Amèrica. «Per a mi, els llibres són la millor invenció i són el millor que li pot passar a un ésser humà», diu.
Si el voleu conèixer, dediqueu cinc minutets a veure aquest vídeo. Segur que també us fareu fans de «l’home dels llibres» i de la seva Biblioteca «La fuerza de las palabras»

Si teniu llibres que no sabeu que fer-ne amb ells, sapigueu que hi ha llocs que els recullen i els reaprofiten, però els heu de dur vosaltres. Podeu preguntar en esplais, escoles, biblioteques, ajuntament, casals d’avis, etc. que segur que us donaran raó i seran ben acollits.

Tres poemes

Avui , 21 de març, dia mundial de la poesía es fa difícil triar-ne una, només una, així que en copio tres de les que més m’agraden i  m’emocionen.

Les tres poesies són prou conegudes. La primera (el camí no explorat) és d’en Robert Lee Frost, la segona, d’en Fernando Pessoa, també parla d’un camí i la tercera (A veces) és d’en José Agustín Goytisolo.
Que les disfruteu!

El camino no elegido

Dos caminos se bifurcaban en un bosque amarillo,
Y apenado por no poder tomar los dos
Siendo un viajero solo, largo tiempo estuve de pie
Mirando uno de ellos tan lejos como pude,
Hasta donde se perdía en la espesura;

Entonces tomé el otro, imparcialmente,
Y habiendo tenido quizás la elección acertada,
Pues era tupido y requería uso;
Aunque en cuanto a lo que vi allí
Hubiera elegido cualquiera de los dos.

Y ambos esa mañana yacían igualmente,
¡Oh, había guardado aquel primero para otro día!
Aun sabiendo el modo en que las cosas siguen adelante,
Dudé si debía haber regresado sobre mis pasos.

Debo estar diciendo esto con un suspiro
De aquí a la eternidad:
Dos caminos se bifurcaban en un bosque y yo,
Yo tomé el menos transitado,
Y eso hizo toda la diferencia.

Robert Lee Frost

Más allà de la curva del camino

Más allá de la curva del camino
tal vez haya un pozo y tal vez un castillo,
o tal vez tan sólo continúe el camino.
No lo sé ni pregunto.
Mientras voy por el camino que hay antes de la curva
sólo miro el camino que hay antes de la curva,
porque no puedo ver más que el camino que hay antes de la curva.
De nada me habría de servir el mirar a otro lado
o hacia lo que no veo.
Impórtenos nada más que el lugar donde estamos.
Hay belleza suficiente en estar aquí y no en otra parte.
Si alguien existe más allá de la curva del camino,
quienes se preocupan por lo que hay más allá de la curva del camino
ahí tienen el camino que es el suyo.
Si ahí hemos de llegar, al llegar lo sabremos.
Por ahora tan sólo sabemos que ahí es donde no estamos.
Aquí no hay más camino que el de antes de la curva, y antes de la curva
el camino que hay no tiene curva alguna.

Fernando Pessoa

A veces

A veces
alguien te sonríe tímidamente en un supermercado
alguien te da un pañuelo
alguien te pregunta con pasión qué día es
hoy en la sala de espera del dentista
alguien mira a tu amante o a tu hombre con
envidia
alguien oye tu nombre y se pone a llorar.

A veces
encuentras en las páginas de un libro
una vieja foto de la persona que amas
y eso te da un tremendo escalofrío
vuelas sobre el Atlántico a más mil kilómetros
por hora y piensas en sus ojos y en su pelo
estás en una celda mal iluminada y te acuerdas de un día luminoso
tocas un pie y te enervas como una quinceañera
regalas un sombrero y te pones a dar gritos.

A veces
una muchacha canta y estás triste y la quieres
un ingeniero agrónomo te saca de quicio
una sirena te hace pensar en un bombero o en un equilibrista
una muñeca rusa te incita a levantarle las faldas a tu prima
un viejo pantalón te hace desear con furia y con dulzura a tu marido.

A veces
explican por la radio una historia ridícula
y recuerdas a un hombre que se llama Leopoldo
disparan contra ti sin acertar y huyes pensando en tu mujer y tu hija
ordenan que hagáis esto o aquello
y enseguida te enamoras de quien no hace ni caso
hablan del tiempo y sueñas en una chica egipcia
apagan lentamente las luces de la sala y ya buscas la mano de tu amigo.

A veces
esperando en un bar a que ella vuelva
escribes un poema en una servilleta de papel muy fino
hablan en catalán y quisieras de gozo o lo que sea morder a tu vecina
subes una escalera y piensas que sería bonito que el chico que te gusta te violara antes del cuarto piso
repican las campanas y amas al campanero
o al cura o a Dios si es que
existiera
miras a quien te mira y quisieras tener todo
el poder preciso para mandar
que en ese mismo instante se detuvieran todos los relojes del mundo.

A veces
sólo a veces gran amor.

José Agustín Goytisolo