Dues hores de lectura al dia? Lectura, de què?

Un dels blogs que segueixo i del que aprenc moltíssimes coses és CLBE «Comprensión lectora basada en evidencias». De fet, aquesta és la quarta entrada que faig parlant del seu autor.

El gestiona Juan Cruz Ripoll, doctor en Educació, psicopedagog, mestre i orientador al Colegio Santa María la Real de Sarriguren (Navarra). També és professor associat a la Universitat de Navarra.

Juan Cruz Ripoll és un savi i si encara no esteu subscrits al seu blog, us ho recomano perquè és molt didàctic, està ben estructurat i les informacions són fàcils de trobar. A més, és molt generós compartint totes les seves descobertes i els seus dubtes.

Juan Cruz Ripoll

Fa uns dies va pujar una entrada que em va fer pensar molt. La va titular «Estudiar Ciencias Sociales podría ser una buena forma de desarrollar la comprensión lectora» i venia a explicar uns estudis que s’han fet als USA (com no!) on s’indicava que per aconseguir pujar els nivells de comprensió lectora, el mètode d’emprar dues hores o més cada dia a l’ensenyament de la competència lectora no acaba de funcionar.

El citat estudi apunta que si ens centrem en els continguts escolars (i no en les habilitats i estratègies de lectura) dotarem els infants dels coneixements bàsics que necessiten per comprendre tota mena de textos i, de retruc, aconseguiran una veritable competència lectora.

En resum, dedicar més temps als continguts de ciències socials es relaciona amb millors resultats en lectura. Curiós, no?

Si voleu llegir tot l’informe, aneu al blog d’en Juan Cruz Ripoll i segur que us sorprendrà. Cliqueu a:
https://clbe.wordpress.com/2021/05/26/estudiar-ciencias-sociales-podria-ser-una-buena-forma-de-desarrollar-la-comprension-lectora/

Els podcast de “Tàndem”

La Marina Llompart i en Guillem Fargas son dos joves entusiastes que dediquen bona part del seu temps a la literatura infantil i juvenil. Fa quinze mesos van començar a fer entrevistes i a gravar-les. Cada mes publiquen un parell de podcast (llargs, d’una hora) conversant amb una persona relacionada amb la LIJ (bibliotecàries, lletraferides, mestres, escriptors, etc.)

Al seu espai sobre LIJ i mediació literària li diuen Tàndem i pel programa han passat persones sàvies i referents com la Teresa Duran, la Noemí Villamuza, la Gisela Ruiz, la Mónica Baró, en Felipe Munita, en Pep Molist, la Marta Cava, la Paula Jarrín, la Piu Martínez, la Mariona Trabal, la Lara Reyes, la Noemí Mercadé, la Inés Castel-Branco, etc. Un ventall de veus autoritzades que han reflexionat sobre aquest mon meravellós que és la narració, la fantasia i el coneixement.

Ho podeu trobar tot guardat a:
https://www.ivoox.com/podcast-tandem_sq_f1865581_1.html

Fa uns dies em van convidar a explicar com entenc l’animació a la lectura. Va ser una tarda molt agradable i em van deixar parlar abastament, cosa que és d’agrair.

Des d’aquí els encoratjo a seguir pujant les entrevistes que vagin fent. Ens serviran a tots plegats per anar fornint el nostre bagatge com a prescriptors de la literatura infantil i juvenil.


Si voleu sentir la conversa que vam mantenir, la trobareu a:
https://www.ivoox.com/una-invitacio-a-lectura-amb-jaume-centelles-audios-mp3_rf_70074300_1.html

Andiamo a costruire questa storia

Ara sembla que sí! Després de dos ajornaments, el proper divendres 11 i el dissabte 12 es podran celebrar les Jornades educatives «Gianni Rodari: 100 anys de llengua i fantasia», organitzades pel Cefire de Plurilingüisme de València. Tindran lloc al Centre del Carme de València (C/ Museu, núm. 2).

El programa inicial s’ha modificat, malauradament, per la mort de la titellaire Empar Claramunt ( directora de la companyia Teatre Buffo i fundadora d’«El Marionetari» i de l’Associació d’Amics i Amigues de la Marioneta) que era la persona que havia de clausurar les Jornades amb el seu espectacle «Visca la imaginació!», amb l’escenificació de tres contes d’en Rodari.

Amb molta delicadesa, els organitzadors de les Jornades han preparat un homenatge a l’Empar Claramunt, amb la col·laboració de la seva companya Carme García Corberán. Projectaran una de les seves actuacions i s’exposaran d’algunes de les peces que va dissenyar per als seus espectacles.

El programa de les Jornades:

Les il·lustradores Noemí Villamuza i Eva Sánchez, de visita a Cassà de la Selva

«Quan el sol es va pondre i s’expandí la fosca, s’ajagueren a reposar prop de les amarres de la nau. Però tan aviat com va aparèixer la deessa del matí, l’Aurora de dits de rosa, es feren a la mar vers l’extens campament dels aqueus.”

Així relatava Homer un fet que representava l’inici d’una nova etapa, una aventura que recomençava, silenciosa, emocionant com la vida mateixa. Aquella Aurora de dits de rosa, filla d’Hiperió i de Selene, simbolitzava el punt de partida d’un nou itinerari.

Extrapolant-ho a l’escola, la visita d’un il·lustrador pot ser, perfectament, el començament d’un nou camí, d’una nova vocació. La trobada amb la persona que il·lustra sempre és motiu de festa i es crea una expectació enorme.

He tingut l’oportunitat d’acompanyar bastants il·lustradors i autors a encontres amb infants de totes els edats. Generalment és un èxit, perquè les mestres ho han anticipat amb molta cura.

Fa un parell de setmanes, vaig poder estar a Cassà (Municipi Lector) amb la Noemí Villamuza i l’Eva Sánchez. Van ser dos dies atapeïts d’emocions, visitant vuit grups cadascuna, explicant la seva feina i proposant accions d’il·lustració amb nois i nois de cicle superior de primària i de primer cicle de l’ESO.

Convidar una il·lustradora a l’escola és una bona pensada. Si els alumnes coneixen la seva obra, el dia de la visita, després de les presentacions i explicacions, es fan moltes preguntes.

A demanda de la Biblioteca de Cassà també van fer una acció oberta a tothom on van proposar als nois i noies que dibuixessin amb elles, a quatre o sis mans. El resultat va ser espectacular, per inesperat. Em va agradar veure-les orientant els infants, felicitant-los pel seu enginy i per la seva traça, gaudint. La proposta era completar o continuar un esbós, imaginant contrastos, personatges estrafolaris i idees sorprenents.

De tot plegat, us passo unes fotografies.

Pilarín Bayés: Rècords i records d’una il·lustradora de referència

Fa uns dies vaig anar a la llibreria «Lectors al tren». Han muntat una exposició amb originals de la Pilarín Bayés per celebrar algunes dades remarcables. Una és el nombre de libres que ha il·lustrat. Calculeu i penseu una xifra… segur que us quedeu a mig camí!

La Montse Marcet i en Carles Fort ens van mostrar els dibuixos i també ens van fer participar d’un joc de reconèixer personatges mítics i il·lustres dibuixats per la Pilarín Bayés (vam reconèixer a Tintín, a Picasso i altres artistes).

He tingut la sort de poder entrar a moltes escoles i sempre m’ha sorprès veure els dibuixos de la Pilarín als espais comuns o a les biblioteques escolars. A moltes, eh! Ves que no hagi anat a més escoles que llibres ha publicat! No m’estranyaria.

L’expo que han preparat a Rubí comença amb una fragment de la pel·lícula “La finestra indiscreta”. Si hi aneu, sabreu el motiu.

Gràcies al suport de l’Editorial Mediterrània es podrà gaudir durant dos mesos dels originals exposats: Hi ha quadres de personatges del circ, sobreel Servei Meteorològic de Catalunya i sobre altres “petites històries”.

Ep! El dia 18 de juny hi anirà la Pilarín a signar, a comentar les seves obres i a compartir vivències i anècdotes. Com l’aforament és limitat, recomanen que els feu un correu o passeu per la llibreria i us guardaran plaça.

Per als qui seguiu aquest blog des de fora de Catalunya potser us sorprendrà saber que la Pilarín és un dels referents de tota una generació (o de més d’una) i que va ser una de les pioneres de la il·lustració, amb el seu estil fresc, divertit, dinàmic, amb personatges riallers i entranyables.

Si voleu conèixer més de la Pilarín podeu entrar al seu magnífic web: https://pilarin.cat/ i trobareu molta informació sobre les seves obres i sobre la seva vida.

Il·lustradors de prestigi com l’Ignasi Blanch, la Noemí Villamuza i la Rocio Bonilla hi diuen la seva en el següent video:

Medinyà, un poble de conte

El passat diumenge vaig tenir la sort de poder visitar Medinyà, un poblet situat a prop de Girona i que des de fa onze anys organitzen, amb una empenta i una estimació molt gran, un esdeveniment que fa moltíssima patxoca: La Fira del conte.

Durant tot el dia els carrers i altres espais de la vila esdevenen punt de trobada de famílies que tenen ganes de compartir narracions i experiències al voltant d’aquest gènere tradicional, artístic i literari que és el conte.

El programa de diumenge va començar a les 10:15 amb un homenatge sentit a l’il·lustrador Picanyol.

Després, als diferents espais, autors, il·lustradors i contacontes van fer-nos embadalir amb les seves creacions.
Mireu quin programa:

Vaig assistir a la narració del conte “Qui farà riure a la princesa?” narrat per l’Olga Cercós i acompanyada per en Subi, il·lustrador del relat, que ens va fer una demostració en directe. Va ser genial!

La part més emotiva, per a mi, va ser les trobades inesperades de gent coneguda i que feia més o menys temps que no coincidíem. Vaig poder saludar-me amb les bibliotecàries de Cassà de la Selva i altres companyes que, llibreta en mà, anaven espigolant aquí i allà a la recerca dels bons títols que compraven per a les seves biblioteques.

També vaig saludar a llibreteres entusiastes com la Irene de la Llibreria l’Altell de Banyoles, il·lustradores com la Marta Montañá, autores com la Roser Ros i en Jordi Fenosa i editors amics com l’Oriol de Birabiro, en Bernat d’Edicions del Pirata i la Laia i la Núria de Nanit edicions.

Amb la Irene de l’Altell
Amb l’Oriol de Birabiro
Amb la Laia i la Núria de Nanit
Amb en Bernat d’Edicions del Pirata

Allò que més em va emocionar va ser la quantitat de gent que es va aplegar i sobretot el comportament atent i participatiu de la la canalleta que va gaudir de tots els espectacles.

Una felicitació molt especial per la gent de Medinyà que han estat capaços de situar el poble al cor de molts de nosaltres. Si voleu, feu una ullada al web de l’esdeveniment i trobareu històries curioses com aquesta que explica l’origen de la fira. Diu que…

Més informació a:
https://www.firadelconte.cat/

«La feria de medianoche » a L’Ofici d’Educar

Ahir, a la secció «Llibres per somiar» del programa «L’ofici d’educar» vam presentar el llibre “La feria de medianoche” de Gideon Sterer, amb il·lustracions de Mariachiara di Giorgi, i publicat per l’editorial Edelvives. Es tracta d’un àlbum misteriós, alegre i divertit que val pena posar en mans dels infants, recomanat per a cicle inicial, sense text i que s’ha de deduir el que passa de les imatges. El llibre comença quan en un poble s’instal·la la Fira d’atraccions pels infants; i quan arriba la nit, que tothom marxa de la Fira, els animals del bosc s’hi apropen, i passa alguna cosa màgica: tot es torna a engegar! i els animals gaudeixen molt de les atraccions.

Podeu sentir el que vam explicar, clicant al podcast:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-feria-de-medianoche-de-gideon-sterer/audio/1101819/

I si voleu participar al concurs només heu de dir el nom d’algun dels animals del bosc que van a la Fira.

Les respostes s’han d’enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat

Teniu temps fins al proper diumenge dia 30 de maig. Aprofiteu per participar que ja falten pocs programes per acabar la temporada i el llibre s’ho val.

Al darrer concurs va resultar guanyadora la Queralt Riera. Enhorabona, t’emportes els «Robatoris de llegenda». Segur que us agradarà!

Al mateix programa es va tractar un tema força delicat. Es va analitzar un dels trastorns que més ha crescut en els darrers anys. Es va parlar de la relació entre l’alimentació i el cos.

Segons es va explicar, un 73% dels joves estan insatisfets amb el seu cos i el volen modificar a través de dietes; i el confinament i la pandèmia no han fet més que agreujar-ho: les consultes per trastorns alimentaris han crescut un 25% i, els casos extrems, fins a un 60%.

Van parlar el Dr. Eduard Serrano, psicòleg, coordinador de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu; l’Elisenda Pascual, psicòloga d’acompanyament familiar; la Mar Romera, psicopedagoga i mestra, i en Víctor Amat, psicòleg de Teràpia Breu Estratègica. També s va sentir l’opinió de la youtuber de dinou anys Maria Bouabdellah Shaimi i de la Cristina Feliu, de Bindi Books, editora d'”Estima el teu cos”, de Jessica Sanders.

Ho podeu sentir al podcast del programa:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/es-disparen-els-trastorns-alimentaris-i-la-preocupacio-pel-cos-que-hi-ha-al-darrere/audio/1101818/

Clubs de lectura a Terrassa

L’Óscar Carreño és una de les persones més llegides que conec. Com a dinamitzador i conductor de clubs de lectura a les biblioteques de casa nostra és genial perquè condueix de manera exquisida els debats i modera de forma precisa les diverses opinions. D’ell guardo un dels seus llibres sobre com organitzar un club de lectura. Es titula «El eco de las palabras» i crec que no s’ha arribat a editar aquí. L’edició que conservo està feta a Santiago de Xile.

En algun lloc del capítol ”El silencio íntimo” vaig copiar algunes frases. Una és aquesta:
En rigor, para el nacimiento de un club de lectura no hace falta más que la voluntad de encuentro regular de un grupo de lectores que pretenden expresar y recibir las opiniones vertidas sobre una o varias lecturas. De esta voluntad surgen los elementos claves con los que esbozar una deficición de club de lectura: encuentro, regular, lectores y opiniones, son los términos con los que interesa fijarla.

Aquest preàmbul m’ha vingut al cap arrel d’una trobada extraordinària a la que vaig assistir el passat dissabte. A la Biblioteca Central de Terrassa durant aquest curs han organitzat tres clubs de lectura infantil i juvenil. Tres! Cadascun adreçat a infants de diverses edats. Un per als de 7-8 anys, un altre per als de 9-10 i el tercer per als de 11-12. Una trentena de joves entusiastes de la lectura que (alerta!, a través de les pantalles) s’han anat trobat durant l’any per comentar les obres triades.

La darrera trobada, però, va poder ser presencial i em van convidar a conèixer la seva experiència i, de passada, comentar què significa llegir. Ho vam acabar fent una joc relacionat amb els llibres i la lectura. Va ser formidable.

Agraeixo a les tres bibliotecàries, la Marta, la Roser i la Carme el seu ímpetu, les seves ganes de fidelitzar lectors i la cura amb que ho preparen tot.

Els de 7-8 anys han llegit llibres potents com Els secrets de la bibliotecària, La meravellosa medecina d’en Jordi, Edison i altres.

Els de 9-10 anys, s’han atrevit amb Pippi Calcesllargues, Un cocodril a sota el llit, Llop de sorra, etc.

I els més grans, els d’11-12 anys, s’han cruspit, com qui no vol la cosa La invenció de l’Hugo Cabret, La crónica de Ivo Cukar, La Liang dins del quadre i alguns més.

Em vaig quedar amb el pensament que, malgrat la pandèmia, es poden seguim fent activitats i que la constància, finalment, dona fruits.

Algunes fotografies de la matinal…

«Robatoris de llegenda» a L’Ofici d’Educar

Ahir a «L’ofici d’educar» de Catalunya Ràdio vam presentar “Robatoris de llegenda“, de Soledad Romero, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco, publicat per l’editorial Zahorí. Una joia de llibre basat en fets reals, que recrea alguns dels robatoris més coneguts, més enginyosos o agosarats de la història de l’últim segle; com per exemple el robatori de la Mona Lisa o el del tren de Glasgow.

Un llibre de coneixements recomanat per a infants a partir de tretze anys, que expliquen com es van planificar i fer aquests robatoris, i finalment la investigació de la policia i si van o no enxampar els lladres. Es llegeix amb interès i, per moments, resulta apassionant.

Com sempre, fem una pregunta relativa aI llibre i entre els participants al concurs, algú s’endurà un exemplar. Aquesta setmana la pregunta és:

De quants robatoris parla aquest llibre?

Si voleu participar, envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat

Teniu temps fins diumenge dia 16 de maig. Repeteixo, de nou, la pregunta: De quants robatoris parla aquest llibre?

I al darrer concurs del llibre «La Carlota i el sentit de la vida», ha resultat guanyadora l’Ariadna i la seva filla Itzel. Enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/robatoris-de-llegenda-de-soledad-romero/audio/1100441/

En aquest mateix programa es va convidar a tres experts a que ens parlessin sobre com veuen o imaginen el món quan passi la Covid.

La pandèmia ha disparat malestars i ha aguditzat vells problemes del sistema educatiu com les desigualtats, l’abandonament i la segregació. I mentre els centres educatius ajuden a pal·liar les conseqüències de la Covid, s’obren noves oportunitats per repensar l’educació i les relacions humanes.

A “L’ofici d’educar”, l’Elisabet Pedrosa parla amb César Bona, mestre i autor d’«Humanitzar l’educació»; José Ramon Ubieto, psicoanalista i autor d’«El mundo post-Covid», i Sheila González, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ho podeu seguir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/com-sera-el-mon-i-leducacio-post-covid/audio/1100442/

De ruta pel Pirineu

He tingut la sort de compartir unes sessions presencials amb alumnes de cicle mitjà de les escoles del Pallars Jussà i del Pallars Subirà. He pogut visitar centres de tota mena: públics de dues línies com l’escola Valldeflors de Tremp, concertats, i escoletes de les zones ZER com La Vall Fosca. A totes elles m’han acollit amb molta amabilitat, potser perquè feia temps que no podíem entrar als centres educatius. La novetat ha estat més sentida.

Ha estat una experiència molt emotiva. Hem centrat la sessió en reflexionar sobre els perquès de la lectura, quins són els motius que ens empenyen a llegir, i què busquem en la paraula escrita. He aprofitat, també, per recordar l’aniversari del gran Anthony Brown i fer una acció plàstica a l’estil Komagata que ens ha fet riure, crear i imaginar.

Són escoles i infants que viuen la vida d’una manera diferent a com la coneixem els qui som de ciutat. Tenen una filosofia d’educació tranquil·la on he notat les mirades encuriosides dels infants i una manera de treballar molt cooperativa entre ells. M’ha agradat la vivència, molt.

Agraeixo a l’escola La Closa d’Esterri D’Àneu que hagi fet un petit reportatge gràfic i que em permetin compartir-lo aquí al blog, clicant AQUÍ.