Inauguració de la biblioteca de l’escola Joan Torredemer

Hi ha un poema de Mario Benedetti que m’agrada i que aquests dies l’he tingut present en diversos moments. El poema es diu «La gente que me gusta» i té frases tan boniques que no puc estar-me de recomanar-vos-el.

El poema comença així:

Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. La gente que cultiva sus sueños hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad.

El vaig recordar divendres al vespre, quan tornava de Matadepera. Allà hi ha l’escola Joan Torredemer i fa quatre anys van començar un procés extraordinari de transformació de la biblioteca. Durant les hores que vaig passar visitant l’escola, les paraules que més vaig sentir van ser “impuls lector” “picar pedra” i “fer camí”.

Em van explicar que la comunitat educativa de l’escola tenia el desig de potenciar la biblioteca general del centre i la necessitat de transformar les biblioteques d’aula. Em van parlar de potenciar el gaudi i el desig lector dels infants en el seu dia a dia, el llegir per aprendre i el aprendre a llegir com a les tres estratègies claus del seu pla lector.

En aquesta transformació que va culminar divendres amb la inauguració de la biblioteca hi ha participat una comissió de l’AFA, l’equip de mestres i, sobretot, un equip directiu que té molt clar el poder de la lectura com a element transformador de la societat.

Em van convidar a fer la inauguració i va ser un moment de “llagrimeta” com podeu imaginar.

Primer vam intentar dir unes paraules raonables al pati, amb la presència dels familiars i els infants. La Sandra Prat, la directora, va fer un discurs emotiu agraint a les moltíssimes persones que hi han participat. També vam poder dir la nostra algunes persones com l’alcalde Guillem Montagut, la regidora d’educació Dolors Martí, en Manuel Rodríguez, director de la Biblioteca Municipal de Matadepera, les representants dels Serveis Educatius del Vallés Occidental i la Generalitat, i altres que no recordo el seu nom.

Després vam obrir les portes al nou espai i els infants i els seus familiars van poder gaudir d’un lloc magnífic, ben il·luminat, dotat amb llibres de qualitat i ple de detalls. No puc compartir fotos per allò dels drets dels infants però el moment va ser d’aquells que queden a la retina per sempre més.

També es van fer altres activitats en diferents espais del centre. Tot molt ben pensat i preparat.

Com va dir l’alcalde, referint-se a la biblioteca “neix amb la voluntat de ser molt més que un lloc ple de llibres: vol ser un espai de descoberta, de somnis, de creativitat i de creixement, un refugi on cada infant pugui trobar històries que l’acompanyin, paraules que el facin pensar i lectures que el facin volar.”

També ens vam reunir amb la Sandra i vam acordar futures col·laboracions. Em va fer molt content perquè una de les dèries que tenim les persones que organitzem les accions de l’Espai Llamps i Centelles és, precisament, la necessitat de fer aliances amb totes les persones i grups que fan de la lectura la seva bandera per aconseguir un món més amable. Recordo que, divendres, li vaig dir a una companya que hi ha molta gent implicada però que som com un “arxipèlag” i necessitem connectar-nos per avançar més i més ràpid.

En acabar la festa, en Manuel ens va convidar a visitar la biblioteca del poble. És petita però està molt viva i fan un munt d’activitats. Fa goig.

Un agraïment a l’escola Torredemer per fer-me partícip del seu projecte i per fer de la biblioteca el cor de l’escola.

El poema de Benedetti que he mencionat al principi, acaba així:

La sensibilidad, el coraje, la solidaridad, la bondad, el respeto, la tranquilidad, los valores, la alegría, la humildad, la fe, la felicidad, el tacto, la confianza, la esperanza, el agradecimiento, la sabiduría, los sueños, el arrepentimiento y el amor para los demás y propio son cosas fundamentales para llamarse GENTE.

Con gente como ésa, me comprometo para lo que sea por el resto de mi vida, ya que por tenerlos junto a mí, me doy por bien retribuido.

De visita a la García Márquez

Ara fa un mes es va inaugurar la nova biblioteca Gabriel García Márquez al barri de Sant Martí, a Barcelona. N’havia vist algunes imatges i tenia ganes de fer una visita.

Amb el mòbil a la butxaca i la llista que tinc per a les primeres visites com a usuari vaig entrar. El primer que vaig notar va ser l’olor a fusta, una olor agradable que embolcalla tot l’edifici. Després vaig admirar l’estructura, l’edifici per on s’escola la llum natural, i les escales escherianes que es troben al centre de tot.

El que més em va costar és situar-me perquè no vaig ser capaç de trobar els llibres de pedagogia i em va tocar preguntar on es trobaven. La senyalització no la vaig entendre…

Tampoc vaig localitzar cap dels cinc títols que volia consultar. Bé, potser caldrà esperar que s’acabi de catalogar i posar a disposició dels usuaris tot el fons que imagino encara estan ordenant.

Crec que serà un espai molt útil com, de fet, ho son totes les biblioteques. És d’agrair que s’aposti per la cultura com element transformador de la vida, de les relacions entre les persones i per intentar que siguem tots plegats una mica més feliços.

Llarga vida a la Biblioteca Gabriel García Márquez!

Caminar per gaudir, tot somiant l’educació que volem…

Un grup de mestres de Valls s’han constituït en Moviment d’Ensenyants, amb els seus estatuts i tota la paperassa en ordre. Olé tu!
El MEAC, que així s’anomena el Moviment Educatiu de l’Alt Camp, sorgeix de la necessitat de crear un espai on compartir, reflexionar, i evolucionar sobre el tema principal que ocupa bona part de la seva vida: L’educació.
Estic content perquè m’han convidat a la inauguració que tindrà lloc el dia 23 d’octubre a les 18h al Teatre Principal de Valls.


Estic encara més content perquè m’han fet «Padrí del Moviment», un honor que no sé ben bé que em suposa, però em fa feliç. Si no hi ha entrebancs, el proper 23 d’octubre seré a Valls i podré abraçar a la (molta) bona gent que emplena les aules de la comarca de bona pedagogia, alegria i esperança. I, vés que no m’animi i digui algunes paraules o els expliqui algun conte! (aquí queda escrit)

Podeu seguir el MEAC:

a Twiter @meacvalls,

a Instagram: meacvalls,

a Facebook, Moviment Educatiu De l’Alt Camp

al bloc: https://blocs.xtec.cat/meac/

El tríptic per associar-se: AQUÍ

Gràcies, mestres! Gràcies Pilar Manzano, Montserrat López, Lídia Pons, Jeny Martín i Montserrat Montanyà.

Una nova biblioteca a Les Corts

He visitat la nova biblioteca Montserrat Abelló, al barri de Les Corts, a Barcelona. M’ha agradat. Després de set anys d’obres i de transformació de l’antiga fàbrica tèxtil, finalment disposem d’un nou equipament cultural ben pensat i modern. Els 3300 metres quadrats que ocupa fan que sigui la més gran del districte.
El local va ser una fàbrica tèxtil, la Benet i Campabadal, construïda el 1924, pionera en el sector de la producció de seda. Mentre  passeges pel seu interior pots veure com la rehabilitació ocupa tres edificis industrials històrics, dels que en destaca la nau principal amb molta llum, un espai obert preciós.
La primera visita la vaig fer de nit però la segona, pel matí, em vaig adonar dels grans finestrals que aporten llum i permeten veure l’interior. Magnífic.


Algunes dades:
Accessibilitat de l’espai, adaptat a les persones amb diversitat funcional.
Innovacions tecnològiques com el servei de retorn de documents amb classificació automatitzada.
Sistema de climatització mitjançant conductor d’aigua i terra radiant.
Servei de préstec de portàtils, 45.000 documents, cursos de formació, una àrea infantil, racons per al treball en equip, espais de confort, aules d’estudi, butaques per al treball individual.
Hi ha un espai que és la col·lecció Montserrat Abelló, poetessa catalana que dóna nom a la biblioteca.
En una paret uns panells informatius que expliquen la història de la fàbrica.
Crec que és la biblioteca que fa el número 40 de la ciutat.
Ara toca disfrutar-la!