De visita a la García Márquez

Ara fa un mes es va inaugurar la nova biblioteca Gabriel García Márquez al barri de Sant Martí, a Barcelona. N’havia vist algunes imatges i tenia ganes de fer una visita.

Amb el mòbil a la butxaca i la llista que tinc per a les primeres visites com a usuari vaig entrar. El primer que vaig notar va ser l’olor a fusta, una olor agradable que embolcalla tot l’edifici. Després vaig admirar l’estructura, l’edifici per on s’escola la llum natural, i les escales escherianes que es troben al centre de tot.

El que més em va costar és situar-me perquè no vaig ser capaç de trobar els llibres de pedagogia i em va tocar preguntar on es trobaven. La senyalització no la vaig entendre…

Tampoc vaig localitzar cap dels cinc títols que volia consultar. Bé, potser caldrà esperar que s’acabi de catalogar i posar a disposició dels usuaris tot el fons que imagino encara estan ordenant.

Crec que serà un espai molt útil com, de fet, ho son totes les biblioteques. És d’agrair que s’aposti per la cultura com element transformador de la vida, de les relacions entre les persones i per intentar que siguem tots plegats una mica més feliços.

Llarga vida a la Biblioteca Gabriel García Márquez!

«El cant del signe», una (bona) novel·la policíaca

Aquests dies estic llegint “Jóvenes y lectura. Estudio cualitativo y propuestas” de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i, alhora, seguint la polèmica que hi ha a les xarxes sobre les lectures obligatòries i el clàssics i què han de llegir i què no els joves. N’hi ha opinions per a tots els gustos. Quan acabi de llegir el document us el comentaré.

Crec que la majoria som lectors eclèctics i anem passant per èpoques, estats d’ànim i preferències diverses. Al menys a mi em passa, i quan entro a la biblioteca no puc estar-me de llepar-me el dit i passar-lo pel llom dels llibres ordenats en fileres inacabables de llibres que no llegiré mai (per manca de temps, bàsicament) i, en aquell moment, no em preocupa gaire si no conec a determinat autor o la gran novel·la de la que tothom parla no m’atrau.

El que procuro és gaudir de les novel·les que em criden (novetats, clàssiques, relectures) i recordar el que deia Wislawa Azymborska sobre que llegir llibres és el més gloriós passatemps que la humanitat ha ideat.

Una novel·la curta que recomano per a adolescents és la última de la Núria Pradas: “El cant del cigne”.

Recordo que fa una pila d’anys (30?) vaig llegir «Lior» i em va encantar. Des de llavors, he procurat no perdre-li la pista perquè la Núria Pradas és una gran escriptora.

La portada ja ens indica de què va la cosa. Veiem a una noia jove d’esquena davant d’una pantalla encesa. Sembla de nit i el cafè sobre la taula ens indica que serà llarga. A l’altre costat de la taula hi ha un mòbil que tindrà un paper principal en el relat. La finestra del davant, tenyida de vermell, ens fa pensar que el relat va de novel·la de misteri i l’ombra d’una persona encaputxada ens avisa que el mal ens vigila (potser a través de la pantalla?).

«El cant del cigne» fa referència a una frase que és una mena de metàfora del que fem abans de morir. És la última cosa que val la pena, l’últim gest, el que deixem en el record dels coneguts. Diuen que els cignes canten una cançó ben bonica abans de morir. Diuen.

L’obra no és gaire llarga i té bon ritme narratiu amb anades i vingudes en temps, però es pot seguir bé perquè a l’inici de cada capítol, com si fos una obra de teatre ens assenyala la data, l’hora, el lloc, i els personatges que hi apareixeran. Els capítols son breus i tenen diàlegs que permeten avançar de pressa en la trama.

Com a les novel·les d’Agatha Christie, sabrem de seguida qui ha mort i acompanyarem als protagonistes en la investigació. Bé, de fet són dues investigacions paral·leles. La de la policia i la de la noia amiga de la noia assassinada.

A banda de la trama, hi ha una advertència de l’ús de les xares socials i de com podem ser d’influenciables i manipulables. També ens fa pensar en el mal que algunes ments perverses poden infligir a la bona gent.

Situar les accions en llocs coneguts també és simpàtic perquè empatitzem amb la història i es fa més creïble. Quan apareix el parc de la Pegaso, la Zona Franca, o “l’ovella negra” no pots més que fer una lleu somriure i pensar “ho conec, jo hi estat en més d’una ocasió”. És aquella sublimació de seguir les “rutes literàries” que s’organitzen per visitar Mequinensa i recordar els lloc on passa “El camí de sirga”, visitar Palafrugell i caminar per “El carrer estret” de Pla, recórrer Dublín a la recerca de Joyce, etc.

A la contraportada llegim:
La Mia i la Greta són molt bones amigues. Es coneixen des que anaven a l’institut i ara comparteixen pis a Barcelona. Però una nit, en tornar a casa després de sortir de festa, la Mia ja no pot més i, amb tota la ràbia del món, etziba a la seva amiga: ”Tant de bo et morissis ara mateix!”. Què ha passat? Com és que han acabat així? L’endemà troben el cos sense vida de la Greta. La Mia no sap què fer i també està en perill. Qui l’ha estat seguint?

Lectura recomanada per a nois i noies de l’ESO

LES DADES
Títol: El cant del cigne
Autora: Núria Pradas
Editorial: Bambú
Pàgines: 128
Barcelona, 2022

La llibreria Abracadabra fa 10 anys

Diu en Ricardo, l’ànima de la llibreria Abracadabra, que quan fa la selecció de llibres que ofereix als seus clients busca «llibres que commoguin, que diverteixin, que mostrin com som de diverses les persones, i ampli i profund el món. Llibres que acompanyin i interpel·lin com un bon amic, llibres que generin preguntes i que tinguin poques respostes, llibres que en acabar-los em mori de les ganes de recomanar-los, llibres que em portaria per als meus fills, llibres irreverents, rebels, que incomodin i que et sacsegin, que obrin perspectives i horitzons, i també llibres que siguin entranyables i et donin calor i recer com si estiguessis a l’hivern dins de casa davant de la xemeneia amb una xocolata calenta.» Són paraules encertades, i els qui de tant en tant ens passem per l’Abracadabra, ho sabem perquè, normalment, sortim amb un llibre sota el braç i sempre, sempre, és un bon llibre.

L’Abracadabra combina la bona selecció de literatura infantil amb un espai agradable que intenten que sigui acollidor, endreçat, estimulant i on, sense saber-ho, habitualment col·loquen un llibre que t’està esperant a tu, precisament.
Són llestos i saben que no cal tenir pressa i per això hi ha lloc per seure i mirar.
Són generosos perquè organitzen una pila d’activitats que no els tocaria perquè la seva funció és vendre llibres però sempre hi ha una exposició d’originals, un contacontes, una presentació, un taller, un recital, etc.
Són bona gent.

De l’Abracadabra, el que més m’agrada, de llarg, és passejar pels prestatges on hi ha exemplars en altres llengües i veure què és publica a Anglaterra, a França, a Itàlia, a Portugal, a Alemanya i, si la temptació em pot, llavors m’enduc algun d’aquest que segur el tindrem en català d’ací uns mesos.
Ara estan de festa perquè acaben de celebrar els 10 anys de vida. Val la pena que us passeu a felicitar-los. Us ho agrairan.
Algun dia, explicaré de quina manera curiosa vaig conèixer al Ricardo. Algun dia, eh! (ahí lo dejo, Ricardo).

Web de la llibreria: http://abracadabrallibres.com/

 

 

L’instint de supervivència de les acàcies

Dues hores d’avió i alguna més esperant a l’aeroport, m’han passant volant (ai!)  gràcies al darrer llibre d’en Ricardo Alcántara «Una acàcia entre quatre parets», una novel·la per a joves que m’ha tingut ben entretingut seguint les peripècies d’un jove de divuit anys, el Pere, que fa un viatge en tren des d’Alacant fins a Barcelona on espera trobar-se amb la Sofia, la noia que ha conegut virtualment a les xarxes socials.
La trama del relat s’inicia quan el Pere arriba a Barcelona i la Sofia no apareix a l’estació. El noi, desconcertat, començarà una passejada a la descoberta de la ciutat que el durà a la Plaça Reial i allà, com un turista més i, sense adonar-se, es quedarà sense motxilla i sense res. Només conservarà el mòbil que duu a la butxaca.
A partir d’aquí la novel·la ens va explicant els encontres del jove amb tot un seguit de personatges entranyables que l’acolliran al seu edifici del carrer del Carme, conviurà amb ells i coneixerà persones bones i generoses.
Es tracta d’un llibre ben escrit, amb diverses capes o nivells de lectura, que agradarà als alumnes del segon cicle de l’ESO i/o de batxillerat perquè s’hi podran sentir identificats en diversos moments de la narració.
La novel·la recorda les novel·les costumistes, i té un to —només un to—de Josep Maria de Sagarra perquè els personatges són tan versemblants i creïbles que, probablement, a alguns d’ells els hi podríem posar cara entre els nostres coneguts.

En aquest viatge iniciàtic, el Pere es trobarà amb l’Albert, un home que intenta, juntament amb els seus veïns, que els propietaris de la finca no els facin fora. També coneixerà la Mar, una noia que passa temporades en un centre de desintoxicació, el Rafa, un vigilant jurat a temps parcial, un matrimoni de jubilats i altres personatges que influiran d’una manera o altra en el Pere i li faran veure que ell també té qualitats i valors potents.
Entre els personatges antagònics hi ha els «fantasmes», éssers poderosos que no tenen recança en valdre’s de matons per acoquinar els veïns i fer-los fora de casa, costi el que costi.
Una acàcia entre quatre parets tanca força bé la majoria de temes però n’hi ha d’altres que queden oberts per a la reflexió posterior del lector i/o del club que en faci la seva lectura.
Lectura recomanada per a joves.

LES DADES
Títol: Una acàcia entre quatre parets
Autor: Ricardo Alcántara
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Animallibres
192 pàgines
Barcelona, 2018

Podeu llegir les primeres pàgines clicant AQUÍ

Torna LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ


Del 7 al 16 de setembre, la Setmana del Llibre en Català celebra la seva 36a edició. La Setmana, un dels esdeveniments culturals més importants del país, s’ha convertit en l’oferta més gran de la història dels llibres en català, afavorint sempre el contacte directe, la relació entre llibreters, editors i lectors, que podran trobar novetats, però també llibres de fons i les col·leccions de cada segell.

La Setmana del Llibre en Català és la fira de les editorials que editen en català i de les llibreries que apropen al lector les seves publicacions, tot donant visibilitat al llibre i les revistes i oferint eines per a fomentar la prescripció de la lectura.
La Setmana fomenta la trobada entre lectors, llibreries, editorials i revistes que editen en català. Una oportunitat per trobar novetats, per recuperar antics fons editorials i alhora gaudir de lectures en veu alta amb reconeguts autors, actors i periodistes, sopars literaris, taules rodones, nits de música i cinema i espectacles familiars.

Consulteu el llistat d’activitats. N’hi ha per a tots els gustos. No us les acabareu. La proposta d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades, contacontes…) per a infants i adults és enorme i variada. Cliqueu a:
http://www.lasetmana.cat/llistat-activitats/

 

De totes les activitats que podem seguir en cito tres que intentaré no perdre’m:

L’itinerari literari número 12 sobre el llibre El sembrador d’estrelles. Serà el divendres 14 de setembre.

La presentació del llibre de poemes (amor a la brega) de la Blanca Llum Vidal el diumenge 9 de setembre.

L’espectacle familiar Contes, cançons i musiquetes a càrrec d’en Cesc Serrat el dijous 13 de setembre.

LES DATES:
La Setmana del Llibre en Català es celebrará a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona
Horari:
Divendres 7 de setembre de 17h a 21h
Del dissabte 8 al dissabte 15 de setembre 10.30h a 21h
Diumenge 16 de setembre 10.30h a 14h

Tres personatges de la vida quotidiana de 1960 il·lustrats per en Cesc

Fa uns dies comentàvem la reedició del llibre d’en Paco Candel «Una nova terra» i ens centràvem en la història que explicava sense fer-li massa afalacs a les il·lustracions. L’atzar, sempre oportú, ha volgut que uns altres llibres d’en Cesc (també reedicions) vegin la llum aquests dies. És una trilogia que va editar Lumen l’any 1962 i que aplegava personatges típics de l’època. Són uns llibres bonics, molt cuidats, gairebé obres d’art. Es diuen «el peó de camins», «la florista» i «l’escombracarrers», tres oficis de l’època que estan retratats amb estimació, dolçor i tendresa, acompanyats d’unes magnífiques il·lustracions.
Els mestres tenim certa debilitat per l’obra d’en Cesc, perquè ens és molt proper i el recordem cada vegada que entrem als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat de Barcelona o llegim el web del col·lectiu Bibliomèdia, el logo del qual també és obra d’en Cesc.

Respecte a la trilogia, circula una història molt bonica sobre les circumstàncies de la seva reedició. Així m’ho han fet saber les amables companyes de Kalandraka Catalunya i així ho explica en Toni Vall a la revista Nació digital on escriu:
El Xosé Ballesteros, l’editor de Kalandraka, va visitar un dia el Mercat de Sant Antoni, indret on cada diumenge s’hi oficien infinits números de màgia. Va trobar els llibres d’en Cesc en una de les parades, se’n va enamorar i els va comprar. Els va dir a la Cristina i l’Helena, les seves companyes catalanes de l’editorial, que a veure si fos possible reeditar aquella meravella. Gràcies a la família de l’artista van anar fent passos endavant. Van descobrir, per exemple, que el projecte original va néixer gràcies a l’olfacte d’Esther Tusquets, ànima de Lumen. Primer li va voler encarregar la idea a Miguel Delibes, una de les seves firmes més potents, però ell no sabia dibuixar. Cesc era la persona ideal. I així van néixer.
I així han persistit, així han passat a la posteritat i així han renascut ara, amb aquesta edició tan exacta, tan perfecta. Quina meravella quan hi ha tan bones notícies, quan et trobes amb regals inesperats de tan alta categoria. Quan tens la certesa que continua existint el bon gust. Perquè per sobre de tot reeditar aquests llibres és una demostració de bon gust, d’encert, de criteri, de saber veure què és bonic, de tenir clar què és l’art.

Les primeres frases de cadascun dels llibres ens marquen el to:

L’escombracarrers procedeix d’altres indrets del país.
Ha vingut per estar amb nosaltres i treballar.
Ell sap que si no es treballa no es pot viure.
Estima els seus fills i li plau de veure’ls menjar grans trossos de pa.

El peó de camins és tot magristó però gairebé no s’afaita mai.
No sap de lletra ni de números.
Sap cargolar els cigarrets a la perfecció i els seus encenedors no fallen mai.

La florista ven flors perquè se les estima i li agraden els colors
que tenen i la flaire que exhalen.
No ven rams de núvia ni corones per als difunts,
Ni toies luxoses d’aquelles que s’envien a domicili.

Al web de Kalandraka podem llegir:

Publicats per primera vegada el 1962, “L’escombracarrers”, “El peó de camins” i “La florista” són tres clàssics de Cesc, un dels principals referents de l’humor gràfic català del segle XX.
La seva obra és el reflex d’una societat de la qual va ser cronista, tot retractant el seu paisatge i els seus habitants: escombracarrers, peons i floristes com els que protagonitzen aquesta sèrie,
són el reflex de les gents senzilles i treballadores.
Les il·lustracions d’aquests llibres -acompanyats per textos breus i amables, reflexius i no exemptes de certes complicitats poètiques i humorístiques- condensen les qualitats d’un estil elegant i expressiu forjat durant tota la seva trajectòria: traços àgils i delicats que defineixen la figura del protagonista, i línies esbossades que el situen en l’espai natural, amb la tinta
present i exercint -a través de la taca- un paper estètic i simbòlic.
En els seus dibuixos s’aprecia la suavitat cromàtica, la tendresa que envolta els personatges, tot un reflex de la vida quotidiana.

Aquests llibres són un bon regal per a tots nosaltres i sobretot per als que vam viure i recordem, encara que sigui de forma boirosa i allunyada, els anys posteriors al «desarrollisme». Estic segur que als meus pares els hagués agradat molt llegir aquests relats.

Les dades:
Títols: L’escombracarrers
El peó de camins
La florista
Textos i il·lustracions: Cesc
Editorial: Kalandraka Catalunya
Llengua: Català
Mides: 11 x 24 cm.
Pàgines: 44
Edat recomanada: totes les edats.

Com a curiositat, la col·lecció de personatges populars es completava amb un «le torero» que només es va publicar en francès, il·lustrat per Eduardo. És un llibre il·localitzable i del que us en presento algunes imatges.

34 Setmana del Llibre en Català

SETMANA-LLIBRE-EN-CATALÀ-2016Del 2 a l’11 de setembre de 2016 se celebrarà, a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, la 34a edició de la Setmana del Llibre en Català, una mostra que permet reconèixer la tasca de les editorials que editen en català, de les llibreries actives i de les revistes, donant visibilitat al llibre i a les publicacions periòdiques en català. També comptarà amb la col·laboració de les biblioteques públiques i entitats culturals que dinamitzen i faciliten l’accés a la cultura i posa, molt especialment, l’accent en facilitar l’accés als fons editorials, alhora que és un espai per presentar les darreres novetats i oferir eines de foment i recomanació lectora.
La Setmana, a més, ofereix un extens programa d’activitats amb tertúlies, lectures en veu alta, espectacles, cites amb entitats, etc.

Tot el que envolta aquest esdeveniment literari ho podeu trobar al seu web http://www.lasetmana.cat/

Pel que he llegit sembla que les tradicionals casetes de fusta se substituiran per uns mòduls que tindran una continuïtat estètica amb el mercat de Santa Caterina i, per protegir visitants i expositors de les inclemències climàtiques, es col·locaran lones de colors.

D’entre les presentacions de novetats en destaquen Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona (Edicions Proa), Curs de feminisme per a microones, de Natza Farré (Ara Llibres), Dies que acaben en una ampolla de Vichy (Pagès Editors), Agafi’s fort el barret, senyora Jensen, de Diana Coromines (Mosaics Llibres) i La mecànica de l’aigua, de Silvana Vogt (Edicions de 1984).

Tanmateix es lliurarà el premi Trajectòria a la traductora Anna Casassas, que ha traduït del francès i italià al català Claudio Magris, Georges Simenon, Victor Hugo, Umberto Eco o Andrea Camilleri.

La Setmana també dedica una part de les seves activitats a la crisi dels refugiats. Serà el 4 de setembre. Hi haurà espectacles d’animació com  “En Gènius i la Valentina a la Setmana amb els refugiats”, de les Biblioteques de la Diputació de Barcelona, dues taules rodones sobre la situació dels refugiats: una serà “Corresponsals a les zones de conflicte: Un altaveu pels refugiats” i la segona “Testimonis, veus en primera persona dels refugiats”.

Manel Fuentes farà la lectura del manifest “La cultura escrita amb els refugiats”. El manifest denuncia que “en la crisi social dels refugiats hem trencat el marc legal ètic i polític” i exigeix als governs europeu, espanyol i català que “assumeixin la seva responsabilitat legal, política i moral de donar protecció a la gent que fuig de la guerra”.

Us podeu adherir al manifest enviant un correu a manifestlasetmana@gmail.com indicant el vostre nom, cognoms, DNI i professió.

 

Món Llibre 2016

adaptive-images

Imatge del Món Llibre 2015

Aquest matí, passejant pel carrer de Sants he vist les primeres banderoles anunciant el Món Llibre 2016.
Món Llibre és el festival de literatura per a nenes i nens. Enguany es celebrarà el cap de setmana dels dies 16 i 17 d’abril. Encara no s’ha presentat el programa complert però de ben segur que valdrà la pena, com sempre, deixar-se caure en algun moment o altre.
És la 12a edició d’aquest esdeveniment conegut també com el «Sant Jordi» per als nens i nenes.
L’organització d’aquest esdeveniment té el suport de les biblioteques de Barcelona i de més de 40 editorials de literatura infantil i juvenil que se sumen a aquesta iniciativa
Els espais on es farà el MónLlibre són els habituals del CCCB i del MACBA.

Per a més informació podeu consultar el web de Món Llibre.

Saló del Manga de Barcelona

XXI-Salon-Manga-Barcelona-cartel

cartell obra de Konami Kanata

Aquest és el cartell de la nova edició del Saló del Manga de Barcelona. Es obra de Konami Kanata, autora entre d’altres del còmics japonesos El Dulce Hogar de Chi, La Abuela y su Gato Gordo.

Com veieu, falta un mes exacte per a l’obertura de portes. Com cada any serà una allau de joves (i no tan joves) interessats per aquest art que fa més de vint anys que va començar a arrelar amb força a casa nostra.
Malauradament, a les escoles i instituts (al menys els que jo conec) no estan gaire ben valorats.

Tota la informació la trobareu a:
http://manga-xxi.ficomic.com/informacio.cfm

De totes les activitats que es podran visitar i/o fer, destaco l’exposició Star Wars Japan on podrem veure il·lustracions i creacions gràfiques de Tsuneo Sanda, així com adaptacions al manga de la saga galàctica.

660_x_tsuneo-sanda-episode-v-to-cloud-city-baja

dibuix de Tsuneo Sanda

Imatges extretes del web citat.

Jornada Literatura i Educació “Un diàleg imprescindible”

literatura i educacióEl proper dissabte, 22 de novembre de 2014, als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat es farà una jornada al voltant de relació entre la literatura infantil i juvenil i les escoles.

La jornada vol ser un espai on diferents professionals i experts del món literari del nostre país puguin debatre sobre diferents aspectes relacionats amb la literatura infantil i juvenil.
La literatura ens permet entrar en contacte amb altres realitats, amb mons imaginaris que ens fan somiar, riure, emocionar i estremir. Una oportunitat per créixer i per ajudar-nos a entendre’ns a nosaltres mateixos, així com també entendre el món que ens envolta.

El PROGRAMA del dia és el següent:
9 h
Acollida i lliurament de documentació
9.30 h – 10.30 h
Benvinguda a càrrec d’Irene Balaguer, Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Ponència de presentació: La panoràmica actual de la literatura infantil i juvenil en català. A càrrec de Teresa Duran.
10.30 h – 11 h
Esmorzar
11 h – 12.30 h
Conversa entorn dels Hàbits lectors. Què llegim a casa? Què llegim a l’escola? Què ens agrada llegir?
Mariona Trabal. Especialista en LIJ i bibliotecària de l’escola Orlandai.
Joan Portell. Especialista en LIJ i autor del llibre M’agrada llegir: Com fer els teus fills lectors.
Dos joves adolescents que ens parlaran de què els agrada llegir.
Mireia Manresa. Especialista en LIJ i autora del llibre L’Univers lector adolescent. Dels hàbits de lectura a la intervenció educativa.
12.30 h – 14 h
Conversa De llibres i llavors… o com la lectura ens fa créixer personalment i socialment.
Juli Palou. Mestre i escriptor.
Jaume Cela. Mestre i escriptor.
Verónica Bronstein. Psicòloga i directora de l’Institut de la Infància.
14 h – 15 h
Dinar
15 h – 15.45 h
Presentació i mostra d’experiències i documentació dels grups de treball de Rosa Sensat:
Seminari de Bibliografia infantil i juvenil.
Art i literatura (0 a 6 anys)
Lectura: passió o pressió?
El punt de lectura.
Mons paral·lels (l’ensenyament de la literatura a l’educació secundària)
15.45 h – 17.30 h
Conversa Llibres i creadors: qui diu què en els llibres per a infants i joves.
Dolors Garcia i Cornellà. Escriptora de llibres per a joves.
Pau Joan Hernàndez. Escriptor i traductor.
Teresa Guilleumes. Editora i traductora.
Miquel Desclot. Escriptor i traductor.
Anna Manso. Escriptora de llibres per a infants i joves.
Montse Ingla. Editora
17.30 h -18 h
Cloenda i lectura de textos literaris a càrrec de Teresa Font i Oriol Colomer.
Els preus per inscriure’s i més informació la podeu trobar al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
alexander radwanski