15 Desembre 2017 by jcentell

Tres personatges de la vida quotidiana de 1960 il·lustrats per en Cesc

Fa uns dies comentàvem la reedició del llibre d’en Paco Candel «Una nova terra» i ens centràvem en la història que explicava sense fer-li massa afalacs a les il·lustracions. L’atzar, sempre oportú, ha volgut que uns altres llibres d’en Cesc (també reedicions) vegin la llum aquests dies. És una trilogia que va editar Lumen l’any 1962 i que aplegava personatges típics de l’època. Són uns llibres bonics, molt cuidats, gairebé obres d’art. Es diuen «el peó de camins», «la florista» i «l’escombracarrers», tres oficis de l’època que estan retratats amb estimació, dolçor i tendresa, acompanyats d’unes magnífiques il·lustracions.
Els mestres tenim certa debilitat per l’obra d’en Cesc, perquè ens és molt proper i el recordem cada vegada que entrem als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat de Barcelona o llegim el web del col·lectiu Bibliomèdia, el logo del qual també és obra d’en Cesc.

Respecte a la trilogia, circula una història molt bonica sobre les circumstàncies de la seva reedició. Així m’ho han fet saber les amables companyes de Kalandraka Catalunya i així ho explica en Toni Vall a la revista Nació digital on escriu:
El Xosé Ballesteros, l’editor de Kalandraka, va visitar un dia el Mercat de Sant Antoni, indret on cada diumenge s’hi oficien infinits números de màgia. Va trobar els llibres d’en Cesc en una de les parades, se’n va enamorar i els va comprar. Els va dir a la Cristina i l’Helena, les seves companyes catalanes de l’editorial, que a veure si fos possible reeditar aquella meravella. Gràcies a la família de l’artista van anar fent passos endavant. Van descobrir, per exemple, que el projecte original va néixer gràcies a l’olfacte d’Esther Tusquets, ànima de Lumen. Primer li va voler encarregar la idea a Miguel Delibes, una de les seves firmes més potents, però ell no sabia dibuixar. Cesc era la persona ideal. I així van néixer.
I així han persistit, així han passat a la posteritat i així han renascut ara, amb aquesta edició tan exacta, tan perfecta. Quina meravella quan hi ha tan bones notícies, quan et trobes amb regals inesperats de tan alta categoria. Quan tens la certesa que continua existint el bon gust. Perquè per sobre de tot reeditar aquests llibres és una demostració de bon gust, d’encert, de criteri, de saber veure què és bonic, de tenir clar què és l’art.

Les primeres frases de cadascun dels llibres ens marquen el to:

L’escombracarrers procedeix d’altres indrets del país.
Ha vingut per estar amb nosaltres i treballar.
Ell sap que si no es treballa no es pot viure.
Estima els seus fills i li plau de veure’ls menjar grans trossos de pa.

El peó de camins és tot magristó però gairebé no s’afaita mai.
No sap de lletra ni de números.
Sap cargolar els cigarrets a la perfecció i els seus encenedors no fallen mai.

La florista ven flors perquè se les estima i li agraden els colors
que tenen i la flaire que exhalen.
No ven rams de núvia ni corones per als difunts,
Ni toies luxoses d’aquelles que s’envien a domicili.

Al web de Kalandraka podem llegir:

Publicats per primera vegada el 1962, “L’escombracarrers”, “El peó de camins” i “La florista” són tres clàssics de Cesc, un dels principals referents de l’humor gràfic català del segle XX.
La seva obra és el reflex d’una societat de la qual va ser cronista, tot retractant el seu paisatge i els seus habitants: escombracarrers, peons i floristes com els que protagonitzen aquesta sèrie,
són el reflex de les gents senzilles i treballadores.
Les il·lustracions d’aquests llibres -acompanyats per textos breus i amables, reflexius i no exemptes de certes complicitats poètiques i humorístiques- condensen les qualitats d’un estil elegant i expressiu forjat durant tota la seva trajectòria: traços àgils i delicats que defineixen la figura del protagonista, i línies esbossades que el situen en l’espai natural, amb la tinta
present i exercint -a través de la taca- un paper estètic i simbòlic.
En els seus dibuixos s’aprecia la suavitat cromàtica, la tendresa que envolta els personatges, tot un reflex de la vida quotidiana.

Aquests llibres són un bon regal per a tots nosaltres i sobretot per als que vam viure i recordem, encara que sigui de forma boirosa i allunyada, els anys posteriors al «desarrollisme». Estic segur que als meus pares els hagués agradat molt llegir aquests relats.

Les dades:
Títols: L’escombracarrers
El peó de camins
La florista
Textos i il·lustracions: Cesc
Editorial: Kalandraka Catalunya
Llengua: Català
Mides: 11 x 24 cm.
Pàgines: 44
Edat recomanada: totes les edats.

Com a curiositat, la col·lecció de personatges populars es completava amb un «le torero» que només es va publicar en francès, il·lustrat per Eduardo. És un llibre il·localitzable i del que us en presento algunes imatges.

15 Novembre 2017 by jcentell

La unió fa la força. Les gallines s’organitzen

El galliner està en ebullició i el pànic s’ha apoderat de les gallines blanques. Ha desaparegut un gall, en Marcel, i això amoïna especialment la Noemí, la seva esposa que pensa que ha estat culpa de la mostela. D’altres gallines comenten que han vist la guineu pels voltants. El cert, però, és que ningú no sap que ha passat.
Entre les gallines negres no hi ha cap absència però entre les pèl-roges també es troba a faltar la Glòria, una gallina grossa.
El galliner prepara una reunió d’emergència del Consell de gallines per parlar-ne i s’arriba a la conclusió que cal organitzar-se i sortir a lluitar contra l’enemic, abans no sigui massa tard.
Però les gallines són moltes i sorolloses i l’acord es fa difícil. Després d’algunes tèbies intervencions, les veus més potents es deixen anar i finalment s’aprova la constitució d’un exèrcit.
I aquí comencen els problemes. Com s’organitzen? En batallons? Per colors? Per grandària? Qui anirà al capdavant del nou exèrcit de gallines? Les negres potser, ja que el seu gall té molt de carisma? I per què ha de tenir el comandament un gall i no una gallina?
Després de moltes discussions decideixen anar mesclades.
—Unir-se no és dividir-se, és barrejar-se!— criden.
Finalment estan preparades per lluitar i avancen juntes en la mateixa direcció, amb les mateixes intencions, però amb prou feines han començat la seva marxa que s’aturen en sec…Per què?

La unió fa la força és un àlbum que parla de gallines i de política i ens ofereix algunes idees sobre la solidaritat, la tolerància, la democràcia i la convivència. El seu gran format (25×35 cm) convida a la lectura compartida.
Les il·lustracions de les gallines són fantàstiques i divertides. La manera com està enfocat el punt de vista una mica elevat, deixant la part de dalt lliure i eliminant els decorats ajuda a copsar la idea de multitud però també de la singularitat de determinades gallines.
El text és senzill i el final és divertit. Els adults que llegeixen el conte ja intueixen com acabarà des d’un bon començament però, tot i així, la sorpresa és agradable.
A l’escola és un àlbum que pot donar moltes opcions de conversa sobre el gènere, el poder, la democràcia, les races, etc.
Molt recomanable.
L’autor, en Laurent Cardon, va néixer a França i actualment viu a Brasil. Aquest crec que és el primer llibre d’ell que s’edita en català, encara que ha il·lustrat més de quaranta llibres per a la mainada.

LES DADES:
Títol: La unió fa la força. Una història de gallines
Autor/ il·lustrador: Laurent Cardon
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Girona, 2017
52 pàgines

12 gener 2015 by jcentell

Llegir ens ho dóna tot! (el manifest)

A Sant Vicenç dels Horts s’inicia el projecte M’agrada llegir que té com a finalitat involucrar tota la població en:

• La promoció del gust per la lectura.
• La valoració positiva de l’activitat lectora per part de la societat.
• L’accessibilitat al llibre a tota la ciutadania.
• L’ús de la lectura com una eina d’interrelació, de coneixement de l’altre i de cohesió social.
• La implicació tots els agents socioeducatius del municipi en el foment de l’hàbit lector i el gust per la lectura.

Es tracta d’un projecte que, a part de consolidar les activitats de foment de la lectura que ja es porten a terme dins la comunitat educativa en el marc del PEE, pretén incorporar-ne de noves que abastin altres segments del teixit social. En conseqüència, per a aquest primer curs, s’han plantejat els següents objectius:

• Conèixer els hàbits lectors de la població, a partir dels 12 anys, mitjançant una enquesta que es realitzarà durant els mesos de desembre i gener.
• Difondre el manifest de la campanya Sant Vicenç dels Horts, m’agrada llegir, dins la programació de la Festa Major d’hivern.
• Conscienciar les famílies de la necessitat de llegir als seus fills.
• Elaborar i difondre guies de lectures recomanades per a les famílies de les diferents escoles.
• Desplegar les noves accions de dinàmica educativa vinculades al món del llibre i de la lectura.

En aquest sentit, el punt de partida d’aquest pla serà la lectura del manifest que es farà públic el 25 de gener aprofitant l’avinentesa de la Festa Major d’Hivern.
Es pot donar suport al manifest entrant a l’enllaç següent:
http://www.svh.cat/municipi-per-temes/educacio/llegir-ens-ho-dona-tot/

Els impulsors d’aquesta campanya consideren que llegir ens aporta, a través del llenguatge escrit, gran part de l’essència del pensament humà i que ens permet construir el nostre bagatge cultural mitjançant una infinitat de matisos que abasten des del fet imaginatiu més inversemblant fins a l’anàlisi més acurada d’una realitat complexa.
I és per això que apel·len al teixit social, educatiu, cultural, polític, sindical i empresarial del poble de Sant Vicenç dels Horts a establir els vincles més ferms possibles amb les institucions per fer de la lectura un dels estalons de la nostra comunitat perquè llegir ens ho dóna tot.
Ens dóna pensament i emocions
La lectura d’obres literàries ens fa aprofundir en les passions, el pensament i les emocions de l’ésser humà, tant en l’exercici de la interrelació amb els altres com amb la realitat que ens envolta.
Ens dóna informació i opinió
La lectura ens ajuda a valorar i a contrastar la informació que rebem a través de diversos mitjans escrits, ja siguin impresos o digitals, i, per tant, omple de continguts i de matisos la nostra opinió. En general, llegir ens aporta raonaments i arguments, i, en conseqüència, ens afina l’esperit crític i ens fa més lliures.
Ens dóna habilitats i recursos
La lectura contribueix a millorar les habilitats associades a la competència lectora com són la comprensió, la capacitat de raonament i la memòria, les quals, al seu torn, esdevenen recursos d’aprenentatge i comunicatius al nostre servei.
Ens dóna formació i cultura
La lectura ens proporciona, al llarg de la vida, els coneixements necessaris perquè adquirim la formació i el nivell cultural que ens proposem, imprescindibles per al desenvolupament personal en el marc de la societat on vivim.
Ens dóna oportunitats
La lectura, sigui quin sigui el nostre punt de partida com a lectors, ens ofereix diverses possibilitats d’accés: des de les variades propostes de lectura fàcil existents avui en dia fins a l’ús de nous formats. Alhora, la lectura adaptada proporciona l’accés al plaer de llegir i al coneixement a les persones amb discapacitats.
Ens dóna més qualitat d’escriptura
La lectura no ens fa perdre l’escriptura, ans al contrari: enriqueix l’estil individual amb la gran varietat de recursos que els autors despleguen en els seus llibres. La lectura atenta ens ajuda a escollir les tècniques i els criteris estilístics que considerem més adequats per millorar els nostres textos.
Ens dóna espais d’interrelació i comunicació.
La lectura compartida amb els altres per mitjà de clubs de lectura, tertúlies, xerrades, conferències…, ens permet l’intercanvi enriquidor d’opinions i de coneixements, i fa possible el contacte directe amb els creadors literaris. Aquestes activitats són reforçades per la xarxa de biblioteques, sales de lectura i centres educatius.
Ens dóna criteri en l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació
La lectura ens aporta criteris en les diverses interaccions que s’estableixen a Internet i que s’haurien de fer palesos en el nostre comportament cívic a les xarxes socials, en l’obtenció i tractament de la informació i en la gestió dels recursos compartits.
Ens dóna implicació i compromís
La lectura ens dota, com a ciutadans, dels elements necessaris que reforcen el nostre grau de compromís al qual ens obliga la voluntat de progrés, de millora i de benestar. I, en el món de l’empresa, la promoció de la lectura pot esdevenir un centre d’interès en la implicació voluntària en l’exercici de la seva responsabilitat social corporativa.
Ens dóna arrels universals
La lectura és una font d’aprenentatge universal que ens obre a la coneixença i a la comprensió d’altres formes de vida, costums, cultures, ètnies, religions… Precisament per això, es converteix en un dels fonaments més sòlids dels valors de la interculturalitat i del multilingüisme.
I com que la lectura és un dels tresors substantius més valuosos del nostre patrimoni cultural —un tresor que tenim ben a mà—, llegim tant com puguem, llegim sempre que puguem, llegim!
I persona i societat milloraran.
Sant Vicenç dels Horts, gener de 2015
El text del manifest ha estat elaborat per l’escriptor Jordi Boladeras per encàrrec de la comissió tècnica de la campanya Sant Vicenç dels Horts, m’agrada llegir!