Les balenes arriben volant

Agafes la portada d’aquest àlbum i què veus? Una imatge surrealista d’un grup de balenes surant pel cel entremig dels edificis d’una ciutat. Es tracta d’un dibuix fet a llapis i la sensació que transmet és de tristesa.

Abans d’obrir-lo te n’adones que és una ciutat com qualsevol altra ciutat populosa del món perquè a la part inferior hi ha l’embús habitual dels cotxes i els edificis són alts (oficines?). També veus que les balenes no són totes de la mateixa espècie. Es distingeix una balena blava, un catxalot i una balena grisa, totes avançant cap a la dreta i convidant-nos a obrir el llibre.Abans, però, recordem que no fa gaire em llegit o hem vist a la tele la notícia que el govern del Japó torna a autoritzar la cacera de balenes adduint que és una tradició, i ens passa pel cap la idea fantàstica de pensar que potser les balenes el que fan és fugir dels pescadors i buscar refugi al continent.

Bé, tot això són suposicions perquè el llibre no té text. Anem passant les 40 pàgines i podem llegir les imatges i entreveure una història força salvatge. Els cetacis semblen tranquils i algunes persones aixequen els ulls i els admiren, sense mostrar sensació de por, potser una mica de sorpresa i prou.

Però, ai, las!, les autoritats no pensen el mateix i la seva reacció serà violenta i envien un exèrcit format per mariners proveïts d’arpons a liquidar les balenes. Fa pensar en les reaccions d’alguns governs davant l’arribada d’immigrants, d’uns governs que no acaben d’entendre què està passant. Les balenes no fan pinta de voler fer mal a ningú, es diria que senzillament van de camí no sé sap on, com si estiguessin fugint, o potser es volen trobar totes a la ciutat de Melville com apunta la dona del temps (gran homenatge a Melville; més endavant veurem la paraula Achab en un dels tancs).

Les imatges de les autoritats militars són tremendes, i mostren una agressivitat que corprèn. En lloc de quedar fascinats, bocabadats, davant la bellesa que suposen aquests animals, els manaires de la metròpolis acaben tirant pel dret, com si tinguessin por, i eliminant-les del tot.

Ja hem apuntat que l’obra no té text i, per tant, cadascú, interpreta allò que l’autor i l’il·lustrador ens volen mostrar.

Molts dels dibuixos ocupen dues planes i tots estan enquadrats, limitats pel blanc. La última vinyeta és espectacular.

Novel·la gràfica recomanada per a alumnes de l’ESO

LES DADES:
Autor: Davide Calì (Cornelius)
Il·lustrador: Tommaso Carozzi
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

Una corona va caure del cel

Acaba de sortir la revista GUIX  del mes d’abril on podem llegir una pràctica força interessant que ha escrit la companya Leonor Ruiz que compagina la seva feina a la Universitat de Murcia amb la docència en una escola pública de la zona. La Leonor és autora de la tesi doctoral: La construcción de ciudadanía en Educación Primaria a partir de lo literario. Un estudio sobre las aplicaciones didácticas del álbum ilustrado desde un enfoque interdisciplinar.
Al número 444 de la revista GUIX ens presenta «Una corona va caure del cel» una experiència sobre el poder i els excessos que practica, enemics de la llibertat a partir de l’àlbum il·lustrat Feliu, rei de les ovelles.

Algunes de les reflexions que podem trobar són aquestes:

  • Què significa tenir poder? reflexionar sobre aquesta qüestió pot ser més senzill si es convida a fer-ho per mitjà de la lectura compartida d’un àlbum il·lustrat. Si s’empeny suaument a confrontar punts de vista o a analitzar les diverses maneres com els sistemes de govern afecten la vida de la ciutadania, les idees de llibertat o de justícia brollen fàcilment quan es dóna l’oportunitat de dialogar a l’aula.
  • L’educació del criteri és fonamental perquè aquest pugui ser desenvolupat amb llibertat i plenitud a la vida social, i el nostre alumnat no n’està al marge.
  • No és possible parlar de l’assoliment de competències socials i cíviques si els nostres nens i nenes estan privats de la promoció d’una mirada crítica sobre el món. Els hem d’ensenyar a conèixer en profunditat la realitat que els envolta, indagant en els discursos, en les intencions, en els perquès del que passa.
  • Capacitar l’alumnat per qüestionar el poder i les seves formes és també un objectiu de la literatura.

A la segona part, explica, fil per randa com va treballar amb els alumnes de cicle superior al voltant del paper dels reis i les reines. Van convidar els nens i nenes a llegir l’àlbum Feliu, rei de les ovelles, d‘Olivier Tallec, on l’atribució d’aquest poder és arbitrària, i la seva gestió antidemocràtica. Després, la conversa i la redacció dels seus propis textos mostren com només necessiten que se’ls doni oportunitat i veu a l’aula.

Per reflexionar. El podeu trobar també en castellà a AULA.

La unió fa la força. Les gallines s’organitzen

El galliner està en ebullició i el pànic s’ha apoderat de les gallines blanques. Ha desaparegut un gall, en Marcel, i això amoïna especialment la Noemí, la seva esposa que pensa que ha estat culpa de la mostela. D’altres gallines comenten que han vist la guineu pels voltants. El cert, però, és que ningú no sap que ha passat.
Entre les gallines negres no hi ha cap absència però entre les pèl-roges també es troba a faltar la Glòria, una gallina grossa.
El galliner prepara una reunió d’emergència del Consell de gallines per parlar-ne i s’arriba a la conclusió que cal organitzar-se i sortir a lluitar contra l’enemic, abans no sigui massa tard.
Però les gallines són moltes i sorolloses i l’acord es fa difícil. Després d’algunes tèbies intervencions, les veus més potents es deixen anar i finalment s’aprova la constitució d’un exèrcit.
I aquí comencen els problemes. Com s’organitzen? En batallons? Per colors? Per grandària? Qui anirà al capdavant del nou exèrcit de gallines? Les negres potser, ja que el seu gall té molt de carisma? I per què ha de tenir el comandament un gall i no una gallina?
Després de moltes discussions decideixen anar mesclades.
—Unir-se no és dividir-se, és barrejar-se!— criden.
Finalment estan preparades per lluitar i avancen juntes en la mateixa direcció, amb les mateixes intencions, però amb prou feines han començat la seva marxa que s’aturen en sec…Per què?


La unió fa la força és un àlbum que parla de gallines i de política i ens ofereix algunes idees sobre la solidaritat, la tolerància, la democràcia i la convivència. El seu gran format (25×35 cm) convida a la lectura compartida.
Les il·lustracions de les gallines són fantàstiques i divertides. La manera com està enfocat el punt de vista una mica elevat, deixant la part de dalt lliure i eliminant els decorats ajuda a copsar la idea de multitud però també de la singularitat de determinades gallines.
El text és senzill i el final és divertit. Els adults que llegeixen el conte ja intueixen com acabarà des d’un bon començament però, tot i així, la sorpresa és agradable.
A l’escola és un àlbum que pot donar moltes opcions de conversa sobre el gènere, el poder, la democràcia, les races, etc.
Molt recomanable.
L’autor, en Laurent Cardon, va néixer a França i actualment viu a Brasil. Aquest crec que és el primer llibre d’ell que s’edita en català, encara que ha il·lustrat més de quaranta llibres per a la mainada.

LES DADES:
Títol: La unió fa la força. Una història de gallines
Autor/ il·lustrador: Laurent Cardon
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Girona, 2017
52 pàgines