Pa i lioneses de xocolata

«La fleca del carrer dels diumenges» és una novel·la d’aquelles que, d’entrada, t’atrauen pel seu aspecte bonic, els colors, les tapes dures i, en aquest cas, per la suggestió d’un títol que et fa notar l’olor del paper, talment com la magdalena proustiana. T’atrau també la imatge en tons sèpia de la portada, i quan l’obres i passes ràpidament per les pàgines veus una tipografia elegant i unes il·lustracions molt franceses, molt tomiungereses. I vols tenir-lo, esclar! Perquè a més, saps que els de l’editorial Birabiro fan pocs llibres però ben triats.

El tema principal és l’amor però també es parla de superació, de constància, de creure en els teus somnis, d’anar a poc per la vida i disfrutant dels petits plaers. En aquest sentit, «La fleca del carrer dels diumenges» té certes similituds de fons amb les obres de Charles Dickens, especialment, però amb algun toc de Roald Dalh.

Comença quan en Louis Talboni i l’Adèle Pelviaire es coneixen. Tenen quinze anys i s’enamoren. Ambdós són músics (ella, tuba i ell, flauta travessera) i comencen a practicar “les quatre estacions de Vivaldi” sota l’ombra d’un desmai, cada dissabte.

Els dies, els anys, passen, i no aprenen cap ofici, entestats en estimar-se i practicar Vivaldi, de manera que es troben casats i amb una criatura, més pobres que una rata, vivint en un pis petit i humit i dormint asseguts a una cadira.

Quan el seu fill, en Jack, té sis anys i ja va a l’escola, una nit l’Adèle i en Louis moren plegats i en silenci. Es un moment dramàtic que l’autor (l’Alexis Galmot) i l’il·lustrador (en Till Charlier) ens mostren de manera molt poètica.

De fet, aquí és on comença la novel·la perquè anirem veient com en Jack va creixent i va aprenent a sortir-se’n a la vida. Primer, en un orfenat, després com a aprenent de pastisser i finalment canviant la vida del carrer i del barri on s’instal·la i on, gràcies a la seva traça fent pa no massa cuit i lioneses de xocolata, aconsegueix que tothom el conegui i se l’estimi.

El llibre té tocs surrealistes, diàlegs una mica “marcians” i situacions còmiques i delirants, és fresc i diferent al que estem acostumats.
M’ha agradat perquè defuig la moralina i, senzillament, ens presenta una aventura vital que es fa bé de llegir (sobretot en veu alta) i ens atrau.

Si alguna cosa es podria canviar és el final que queda un xic precipitat i potser es podria haver esplaiat més en la relació amorosa d’en Jack i fer-la més semblant a l’amor amb majúscules dels seus pares.

Lectura per a nois a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: La fleca del carrer dels diumenges
Autor: Alexis Galmot
Il·lustrador: Till Charlier
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Birabiro
Pàgines: 80 pàgines
Barcelona, 2020

Lectures recomanades Nadal 2020

Deia Rodari que «La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res.» Amb aquesta idea llegim i seleccionem les lectures que ens agraden. No sempre encertem, esclar!, perquè cadascú té els seus propis gustos i necessitats.

La millor tria és la que un mateix fa visitant les llibreries, preguntant a les llibreteres sàvies (n’hi ha moltes!) i remenant fins que el llibre que busques et crida i llavors sona la música i esclaten focs artificials.

Des de fa més de vint anys presentem un tríptic amb la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a les festes nadalenques i per a la carta als Reis. Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup classe o de l’infant, ja sap el que els hi convé.

A sota del títol, trobareu el nom de l’autor i l’editorial. Si heu anat seguint aquest blog, veureu que n’hi ha alguns que ja els hem comentat en els darrers mesos.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Hänsel i Gretel
Jacob i Wilhelm Grimm. Flamboyant

Vull aquest pastís
Simon Philip. Bruíxola

El meu avi
Émilie Chazerand. Corimbo

La Gala i el Pelut al circ
Marc Clamens. Combel

Un final inesperat
Jérôme Camil. Tramuntana

¡Blas!
Elena Hormiga. Apila

De pressa, de pressa!
Clotilde Perrin. Joventut

Dins l’ou
Emma Lidia Squillari. Kalandraka

Els colors de la natura
Magdalena Konecna. Cossetània

Truman
Jean Reidy. EntreDos

Cicle Inicial

El primer cas
Ulf Nilssson. Viena

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento
Juan Feliu Sastre. Takatuka

La meva Guia, el meu Capità
Gonzalo Moure. Kalandraka

Perdut a la ciutat
Sydney Smith. Libros del zorro rojo

Llegendes del pati (Campions del mon)
El hematocrítico. Barcanova

En Gripau i en Gripere són amics
Arnold Lobel. EntreDos

Tres llàgrimes
Ricardo Alcántara. Baula

Què construirem. Plans per a un futur junts.
Oliver Jeffers. Andana

Els capibares
Alfredo Soderguit. Ekaré

Chloe i el lleó
Mac Barnett. Tramuntana


Cicle Mitjà

Capgirat
Alba Dalmau. Bindi Books

Història de l’art en 21 gats
Diana Vowles i Joceliyn Norbury. Mediterrània

Ubú
Jérôme Ruillier. Joventut

La lluna no és de ningú
Tohby Riddle. Babulinka

Gos pudent. Bon Nadal!
Colas Gutman. Blackie Books

En peligro de extinción
Nono Granero. Ekaré

El món és casa meva
Maïa Brami. Zahorí books

Duelo al sol
Manuel Marsol. Fulgencio Pimentel

Amb calma. 50 històries naturals
Rachel Williams. Famboyant

L’arquitecte i l’arbre
Thibaud Rassat. Coco books

Cicle Superior

Pippi Calcesllargues
Astrid Lindgren. Kókinos

Plasticus marítimus, una especie invasora
Ana Pêgo, Isabel Minhós. Kalandraka

Destellos
Jen Wang. Sapristi

Jefferson
Jean-Claude Mourlevat. Nórdica

El peix número 14
Jennifer L. Holm. Viena

A través
Tom Haugomat. AH Pípala

Les històries del llop de sorra
Asa Lind. Kalandraka

El dia de las ballenas
Cornelius. Océano travesía

Las Varamillas
Camille Jourdy. Astronave

La meva troballa
Silvia Vecchini. Tramuntana

«Cthulhu Kids», una novel·la de quan Lovecraft era jove

Els mestres som agraïts de mena. Sempre diem que aprenem molt dels infants, però també aprenem veient com treballen els companyes i companyes de cicle i d’escola, de les lectures que fem i de les persones que ens envolten.

He tingut la sort de relacionar-me amb famílies de tot tipus. De les compromeses i de les que amb prou feines arribes a conèixer, pares i mares que treballen en àmbits molt diferents al nostre i que tenen una visió del món i de la realitat que ens aporta una mirada més global, polièdrica, de la vida. Acabes estimant-los i els guardes en un racó molt especial del teu cor.

Un d’aquests pares és l’Eusebio Martínez. Un dels seus fills ha acabat l’escolaritat i estem contents perquè començarà una nova aventura a l’institut i tristos perquè encara que el contacte no l’acabarem de perdre, sí que viurem una mica més allunyats. És normal.

Recordo que l’Eusebio va participar en un dels “cafè i llibres” presentant un joc de rol molt interessant i ben documentat sobre l’Hospitalet medieval. El vam animar a seguir investigant i a buscar algú que li pogués publicar.

Ara he rebut la notificació que està a punt de publicar la seva primera novel·la i m’he alegrat molt. Ho gestiona via Verkami, una plataforma que coneixeu bé. M’ha demanat si en puc fer difusió i no m’he pogut negar.

Diu l’Eusebio que és un fan de les novel·les de H. P. Lovecraf i s’ha inspirat en un episodi real de quan l’autor era jove:
¿Te imaginas que Howard Phillips Lovecraft hubiese vivido una aventura de adolescente que le hubiese marcado toda la vida? ¿Podría ser que toda su obra escrita naciese de lo que le ocurrió en su juventud?
En esta novela conocemos al joven Lovecraft que junto a unos amigos van a descubrir que el mundo no es tal como lo imaginamos. ¿Estás preparado para vivir la aventura?
“La vida de Lovecraft cambiará cuando descubra a un policía y dos extraños individuos cargando una caja en un camión cuyo destino le es desconocido, al mismo tiempo que conocerá a amigos que se harán inseparables como Sonia Greene, los mellizos Alice y John Derrick, el joven Vicenzo Valtieri o a Wilbur Kovacs. Junto a ellos descubrirán aquello que nunca hubiesen imaginado”

De les seves motivacions ens recorda l’Eusebio que li va passar com a Michel Houellebecq quan va llegir a Lovecraft: “Como impacto fue de los fuertes, yo no sabía que la literatura podía hacer eso”.

El llibre “Cthulhu Kids” té unes 250 pàgines, tapa rústica i portada a color.

Podeu seguir tota la peripècia de la publicació a Verkami. Allà hi trobareu opinions, entrevistes, il·lustracions, les primers pàgines, etc. I si us feu “mecenas”, l’Eusebio estarà content.
https://www.verkami.com/projects/26970-cthulhu-kids-una-historia-de-lovecraft-adolescente?utm_medium=email&utm_source=transactional&utm_campaign=info%40verkami.com

El peix número 14 creu en el possible

«El peix número 14» és una història que combina l’humor amb preguntes més serioses sobre la vida i les implicacions ètiques de la ciència.

El personatge principal és una noia de dotze anys, l’Ellie Cruz, força llesta, estudiosa i apassionada dels trencaclosques. La seva mare és mestra de teatre i el seu pare és actor.

Al principi del llibre, la mare apareix amb un noiet de tretze anys que discuteix amb ella i sembla enfadat amb el món. Resulta que és l’avi de l’Elli, el famós científic Melvin Sagarsky (té un club de fans a Finlàndia), i ha inventat una substància que permet rejovenir. L’ha experimentat en ratolins i també en ell mateix, com a primera prova en un humà. Ara és un jove que pensa com un home de setanta anys i que es vesteix com un avi però que té el cos i la gana d’un adolescent.

La trama consisteix en aconseguir que l’avi pugui tornar al seu laboratori per recuperar la fórmula però no serà fàcil.

La pregunta que subjau és: És bo envellir? Està bé que siguem sempre adolescents? Quina gràcia hi ha en seguir el cicle de la vida?

La relació entre la noia i l’avi és formidable i l’home aconsegueix obrir-li els ulls a una realitat que està envoltada de ciència per tot arreu. Li explica, per exemple, els aspectes curiosos de la ciència i de com alguns científics famosos (Oppenheimer, Marie Curie, Salk, Galileo, Newton, etc.) van fer descobertes que van canviar el món.

A mesura que anem llegint ens preguntem si l’avi serà un d’aquests personatges i ens canviarà la vida amb el seu elixir de l’eterna joventut.

La novel·la és divertida, té bon ritme i la traducció al català està molt aconseguida.

El final és espatarrant i suggereix infinites possibilitats perquè et deixa amb un munt de pensaments i idees sobre la vida que, de ben segur, podran propiciar un debat xulíssim a l’aula: Imagineu-vos que passaria si de cop i volta, un dia apareix a casa el vostre avi com si fos un nen de 13 anys…

El llibre forma part de la selecció que ha preparat el CLIJCAT per al premi «Atrapallibres» del curs vinent, en la secció 11-12 anys, i segur que animarà als lectors a usar la seva imaginació i creure en el “possible” que anuncia la portada.

Els capítols són curts i de bon llegir. Recomanat per a cicle superior i primer cicle de l’ESO

La fitxa que hi ha al web de l’editorial: AQUÍ

LES DADES:
Títol: El peix número 14
Autora: Jennifer L. Holm
Il·lustrador: Gustavo Roldán
Traductor: Marc Donat
Editorial: Viena Editorial
Col·lecció: El Jardí Secret, núm. 25
Pàgines: 192
Barcelona, 2019

Un conte escriureu, tan bé com sabreu!

Et proposarem un tracte: nosaltres t’ajudarem a créixer i tu ens ajudaràs a descobrir el món novament a través de la mirada d’un nen.

L’Amàlia Bardal, la Verónica Borràs i la Sònia Gómez són mestres a l’escola Miquel Martí i Pol de Viladecans, al Baix Llobregat. El centre és un dels llocs més moderns que conec. Expliquen que «s’han adaptat els espais a una nova visió educativa que va encaminada a buscar altres alternatives a l’ensenyament tradicional. S’han introduït nous entorns d’aprenentatge on es fomenta un ambient receptiu, còmode, diàfan, que proporciona a l’alumnat i al professorat millors condicions d’aprenentatge i afavoreix l’assoliment d’uns objectius comuns des d’un punt de vista global.»

Segons la seva experiència, treballar en aquests nous entorns millora els resultats globals de l’alumnat, afavorint un aprenentatge col·laboratiu on el protagonista és l’infant, i on els mestres guien, orienten, supervisen i recondueixen el procés d’aprenentatge del grup.

L’escola ha de tenir una nova mirada que trenqui amb la rigidesa dels espais, obrint-se a la polivalència que els nous mètodes educatius necessiten. A la Marti i Pol han apostat per les noves tecnologies i intenten que els infants siguin competents en una societat canviant.

A la revista GUIX d’aquest mes de juny ens presenten una experiència de contes on-line, adreçada a alumnes de 4t, 5è i 6è de primària. Es tracta d’escriure un text narratiu de manera cooperativa (agrupacions de quatre alumnes, amb 2 miniportàtils per grup).

A la pràctica, expliquen com distribueixen les 4 sessions. La primera, d’introducció de l’activitat es fa a la biblioteca, la segona a l’Smartclassroom, la tercera a la sala Coworking i la darrera en els nous espais.

Podeu llegir l’experiència a la revista GUIX núm. 467. També a AULA en castellà.

Ens manifestem!

A la revista GUIX del mes de maig, les companyes del col·legi Badalonès, la Maria del Mar Piera, la Viki Bertrán i l’Elisabet Clapés, expliquen una acció d’escriptura força reeixida que anomenen «Escriure per pensar, pensar per escriure»

Sobre els escrits que fan els infants, opinen que «des de l’escola és important afavorir aquests contextos per tal que els textos escrits no quedin en el buit, sinó que puguin transcendir les parets de l’aula, ser compartits i canviar, d’alguna manera, la realitat que envolta els infants, ja sigui des del simple plaer de compartir una lectura fins a promoure canvis a nivell social»

Ho exemplifiquem amb una acció amb els alumnes de deu anys que inicien a partir de l’àlbum il·lustrat “El dia que les ceres de colors van dir prou” i un debat sobre el missatge que transmet el llibre i el posterior torn de paraules per copsar què els inquieta a ells o bé què volen reivindicar.

A continuació, s’analitzen diferents situacions on les persones han reivindicat algun dret i entre tots s’observa que al final sempre es llegeix un manifest.

S’analitza l’estructura dels manifestos (introducció, motius per a manifestar-se, demandes, conclusió) i, a partir d’aquí, primer es fa un manifest conjunt valorant les idees i aportacions de tots els alumnes (modelatge) i després, en petits grups, fan un manifest amb unes idees consensuades.

Amb el manifest enllestit, preparen la manifestació: pancartes, cartells, eslògans… i van passant per les diferents aules llegint els seus manifestos.
Amb aquesta proposta, l’escriptura esdevé significativa, funcional.

La pràctica completa la podeu llegir al número 466 de maig, on també hi trobareu un Dossier sobre l’aprenentatge de les llengües amb els articles següents:

Compartim la història i les emocions
Dolors Estrada Carbonell, Assumpció Vila Badia

La Lúmina il·lumina la nostra biblioteca
DDAA

La discussió tertúlia literària: Una experiència per compartir la lectura i l’escriptura
Maria Josep Martínez Garrote

Hi, amigo! D’un somni a una realitat: un projecte telemàtic per aprendre una llengua estrangera
Sònia Arcusa Ferrer, Aida Fernández Hernández

Lletres de colors
Oti Corona Bonet

L’oca de «La Muntanya de les Tres Coves»

Hem sabut de la mort de l’autor suec Per Olov Enquist. Tenia 85 anys.

Un dels seus llibres ens ha fet viure aventures emotives: La Muntanya de les Tres Coves.
Es tracta d’una història protagonitzada per un avi i els seus quatre néts que fan una excursió aparentment tranquil·la a una muntanya anomenada “de les Tres Coves”.
La pujada al cim està farcida d’anècdotes i algun misteri, però tot es precipita quan gairebé són a punt d’arribar a la zona coneguda com «Les Tres Coves». Llavors comencen els problemes i els perills: una cama trencada, els óssos, els caçadors furtius, els llops, la por.
Els nois han de prendre decisions, demostrar la seva valentia i han de ser prou llestos per salvar-se a ells mateixos. Hauran de buscar ajuda, resistir i confiar.
Passaran molta por però se’n sortiran i aprendran que són més valents del que es pensaven.
Pel que es pot llegir a la dedicatòria, la novel·la està basada en fets reals.
Amb aquesta obra Per Olov va guanyar el premi alemany “Luchs” a la millor novel·la juvenil.

Una activitat que es pot fer per jugar amb el llibre és un joc de l’oca que vagi seguint l’ascensió a la muntanya.

La proposta que us presento la vam idear amb l’Andrea Pozo, uns mesos abans de la seva partida a Califòrnia.

Preparem el taulell
Primer cal dibuixar les 63 caselles del joc de l’oca. Ho podeu fer seguint la tradicional espiral o inventant-vos una altre itinerari.
A cada casella heu d’anar dibuixant els personatges o accions que passen al llarg de la novel·la. Us pot anar bé recordar que el llibre té set capítols i això us pot donar la pista de fer nou dibuixos per capítol.
No us oblideu de numerar els quadres.

Si us és més fàcil, us passo un model de joc de l’oca.

LES NORMES DEL JOC

Anoteu en un full a part els números de les caselles que tenen alguna mena de parany (positiu o negatiu). Per exemple, a la casella on l’avi cau i es fa mal a la cama podeu establir tres torns sense tirar, si caieu a la casella del caçadors s’ha de tornar a començar, si es cau a la casella Mischa podeu saltar fins a la següent Mischa (en cas que hagueu triat aquesta gosseta com si fos l’oca del joc tradicional)
També podeu fer que alguna casella obligui a agafar el llibre per llegir un fragment determinat.

Quan tingueu tot el material preparat, ja podeu fer la partida. El joc us permetrà recordar l’excursió que van fer els personatges fins a arribar a la tercera de les coves, final de la novel·la i del joc.
Potser us sembla fàcil però, sense adonar-vos, esteu recordant els capítols de la novel·la i treballant la vostra memòria, mitjançant un joc, que és una bona manera d’aprendre, no?

El joc es juga com una oca tradicional però amb algunes variables.

Hi ha unes caselles que tenen marcat “LLEGEIX I AVANÇA”. Si caieu en alguna d’elles heu d’agafar el llibre i llegir en veu alta, un fragment concret, que és el que us anotem tot seguit:
CASELLA 7 (pàg. 11): des de “El cas és que un cocodril…” fins a “… se li acostaven amb ganes de cama”.
CASELLA 14 (pàg. 31): des de “L’avi va respirar fondo…” fins a “… No tindrà por de res”.
CASELLA 20 (pàg. 48): des de “S’havia endut de casa…” fins a “… dos paquets de salsitxes Frankfurt i un pot de mostassa”.
CASELLA 25 (pàg. 59): des de “Van fer el llarg camí de tornada…” fins a “…també estava contenta de veure’ls ”.
CASELLA 29 (pàg. 69): des de “La Mischa assenyalava amb el musell…” fins a “…s’havia mort dins aquella escletxa”.
CASELLA 34 (pàg. 85): des de “Van sortir al porxo i de seguida…” fins a “…va arribar al costat de la mare”.
CASELLA 38 (pàg. 93): des de “El camp base tenia el mateix aspecte…” fins a “…finalment es van reunir tots dins la cova”.
CASELLA 41 (pàg. 101): des de “Ara el camí era més costerut…” fins a “…s’havien endinsat en un núvol”.
CASELLA 45 (pàg. 105): des de “Potser era perquè havia plogut…” fins a “…amb un cop sord i feixuc”.
CASELLA 48 (pàg. 109): des de “l’avi, per fi, s’havia desempallegat…” fins a “…ens morirem congelats”.
CASELLA 52 (pàg. 120): des de “La Mina va estar-se molta estona ajaguda…” fins a “…una cosa suau i càlida”.
CASELLA 55 (pàg. 131): des de “Es va aixecar d’una revolada…” fins a “…Qui era aquell sonat?”.
CASELLA 58 (pàg. 143): des de “L’helicòpter va fer una volta…” fins a “…La colla tornava a estar unida”.
Com que ho fareu molt bé, el premi és avançar tantes caselles com us ha marcat el dau a la darrera tirada.
Si voleu, podeu preparar els fragments abans de començar la partida. Feu fotocòpies dels fragments, numereu-los i tingueu-los a mà.

ALTRES CASELLES A TENIR EN COMPTE:
CASELLA 10: la Mina truca a l’avi. Avança fins a la casella 15.
CASELLA 18: l’Elsa es fa caca. S’aturen al restaurant. Un torn sense tirar.
CASELLA 21: Comencen a pujar la Muntanya. A la propera tirada avanceu la meitat del que marqui el dau. Les pujades fan que anem més a poc a poc.
CASELLA 23: la visió de l’ós fa que us quedeu aturats un torn sense tirar.
CASELLA 27. La lloba morta fa que us atureu una bona estona. Dos torns sense tirar.
CASELLA 32: La llobatona troba la seva mare. Ha tingut sort, com vosaltres que avanceu fins a l’altra casella on hi ha la llobatona, al número 46.
CASELLA 35. Heu arribat camps base. Tot ha anat rodat. A la propera tirada multipliqueu per dos el que marqui el dau.
CASELLA 40. Ja esteu sobre el núvol però la pujada és feixuga i esteu tan cansats que us atureu un torn sense tirar.

Activitat per a infants a partir de nou anys.

LES DADES:
TÍTOL: La Muntanya de les Tres Coves
Autor: Per Olov Enquist
Illustradora: Stina Wirsén
Ed. Cruïlla (collecció el Vaixell de Vapor sèrie taronja núm.155)
Barcelona: 2007

 

La crònica de l’Iu Eskar, una metàfora animal

La darrera novel·la d’en David Nel·lo per a infants es diu «La crònica de l’Iu Eskar» i ens mostra un capítol de la vida d’un grup d’escarabats.

L’Iu Eskar és un escarabat jove que ens explica en primera persona la seva peripècia des del dia en que ha de fugir de la casa on viuen perquè la dona que hi vivia s’ha mort i abans que arribi la nova propietària fumigaran tot l’edifici.

L’escarabat i tota la seva nombrosa família preparen la diàspora camí al desconegut i emprenen un camí incert i perillós. Travessen clavegueres, es troben amb rates que els obliguen a pagar una quota (en vides) per poder passar, i finalment troben un lloc on instal·lar-se. Es tracta d’un hotel força pollós, brut i rònec, ideal per quedar-s’hi a viure.

El que no comptem és que a l’hotel Apol·lo —així es diu— hi viu, de fa temps, una altra colònia d’escarabats, d’aspecte més blanc, que els margina i els marca unes condicions força rígides, si es volen quedar a viure.

L’Iu té un esperit curiós i aventurer i en una de les seves escapades coneixerà a un altre escarabat de la tribu dels més blancs amb qui mantindrà una amistat secreta fins que nous perills els amenacin i hàgin de tornar a fugir.

El relat narra les peripècies i aventures d’aquest grup d’insectes. Entre línies, de forma metafòrica, podem entendre actituds molt humanes i actuals que ens remeten als refugiats sirians que han de fugir del seu país o la xenofòbia envers els diferents, contraposades als valors positius com l’empatia, la solidaritat o l’amistat.

Tenia ganes de llegir aquesta obra guanyadora del Premi Edebé de literatura infantil i vaig comprar el primer exemplar que vaig trobar, en castellà. El volia llegir en versió original catalana. Si podeu, aneu sempre a l’original.

Als nois i nois de cicle superior els farà passar una bona estona i els farà pensar.

LES DADES:
Títol: La crònica de l’Iu Eskar
Autor: David Nel·lo
Il·lustradora: Beatriz Castro
Editorial Edebé
Barcelona 2020

«Poca broma amb l’escola!», una nova aventura de la Judit i en Johan

Dos anys després del «Poca broma amb les vacances!», segon títol de la sèrie “Els embolics de la Judit i el Johan”, l’autora ens presenta «Poca broma amb l’escola!» amb noves aventures encara més esbojarrades i divertides que els dos anteriors llibres.

En aquesta ocasió, els dos amics van a la mateixa classe i estan confiats que tindran un bon curs però l’atzar el situa al grup d’un mestre que té fama de poc divertit: El senyor Amela. D’ell es diu que es tan avorrit que s’adorm a si mateix i que li agrada posar càstigs, entre altres animalades.

Durant el primer trimestre de curs, la Judit i en Johan, ho embolicaran tot però al final les coses sempre s’arreglaran i tot allò que podria esdevenir un desastre mundial acaba essent un bé de Déu per a tothom, des del conductor de l’autocar que els porta d’excursió fins al mateix senyor Amela que es convertirà en l’autèntic heroi de tots els seus alumnes.

L’estil de l’Ester Farran és directe, amb molts diàlegs i idees que, de tant ben explicades, semblen reals, viscudes per ella o per algun conegut, ves a saber!

La nena protagonista, aquesta Judit positiva, amb idees brillants o inversemblants, ens farà riure amb les seva mirada neta i els seus comentaris aguts. És ella qui ens narra el que està passant, en primera persona.

Els capítols tenen una mida justa —unes vint pàgines— i a cadascun d’ells es planteja una situació que s’acaba resolent amb l’enginy de la Judit i d’en Johan. Es parla, per exemple, del dia que arriben els polls a classe i de com cal eliminar-los, o del dia que toca fer el típic simulacre que acabarà amb una inundació descomunal al gimnàs de l’escola.

En aquest blog ja vam ressenyar l’anterior «Poca broma…»

Recordo que vam comentar amb l’il·lustrador, en Jordi Sales, que les dues primeres portades tenien un nexe. Veig que amb la tercera entrega continua jugant amb nosaltres. Si teniu els tres exemplars i els poseu un al costat de l’altre, ho entendreu.

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: Poca broma amb l’escola!
Autora: Ester Farran
Il·lustrador: Jordi Sales
Editorial: Edicions del Pirata
ISBN: 978-84-417207-29-8
Pàgines: 244
Barcelona, 2020

 

«La noia ocell», volar amb les paraules.

Hi ha llibres que deixen petja i quan els acabes de llegir el deses a la prestatgeria dels especialment recomanats perquè saps que tindran un llarg recorregut i que estaran entre els tres millors de l’any. Un dels que segur en sentireu a parlar els propers mesos és «La noia ocell». L’he conegut a través d’una llibretera del grup de treball. Ens va enviar un correu on ens avisava que podria anar bé per a la recerca que estem fent enguany sobre «els ocells». Com que de les llibreteres te’n pots refiar perquè sempre l’encerten, el vaig comprar i vaig començar a llegir, a llegir sense parar, atrapat per la història. No sé d’on ens ve la fascinació que ens desperten els ocells. Potser és el simbolisme que genera el fet de volar, d’obrir les ales i deixar-se endur pel vent, planar, fer tirabuixons, picats i contrapicats, i notar l’oratge a la cara; o potser és que associem volar amb llibertat. Em va passar amb «Kulanjango» i ara m’ha tornar a passar amb «La noia ocell».

He notat la mateixa emoció que quan vaig llegir «l’arbre dels desigs» i he pensat que té la mateixa estructura: Són històries adreçades als nois i noies de cicle superior i que tenen un transfons, no explicitat, molt potent. Enganxen per l’aventura, però al seu darrera hi ha quelcom més que roman dins nostre i ens remou. L’autora és la Sandy Stark-McGinnis i empra una prosa molt poètica per narrar una història plena de temes difícils com la identitat i l’abandonament.

El llibre ens explica una part de la vida d’una nena d’onze anys, de nom December Lee Morgan que té un passat complicat i que va rebotant d’una casa d’acollida a una altra.
A la noia li encanten els ocells i està convençuda que li sortiran unes ales perquè a l’esquena té unes cicatrius i ella pensa que s’obriran i es desplegaran les ales, permetent-li volar i sobreviure pel seu compte, allunyada dels records de la seva vida humana. La noia s’enfila als arbres i salta des de dalt de tot esperant enlairar-se, alarmant els seus pares d’acollida. També menja llavors de gira-sol, llegeix obsessivament un llibre, «Guia completa d’ocells (Volum I)» regal de la seva mare, i escriu un diari de la seva vida, «La història extraordinària de la noia ocell», un diari que no ha llegit ningú.

La December veu amb cert perill apropar-se emocionalment a qualsevol persona, de manera que es manté a distància, sense confiar gaire en ningú. Les coses comencen a canviar quan arriba a una nova casa d’acollida on viu l’Eleanor, una dona amant dels ocells, taxidermista i especialista en rehabilitació d’animals. L’Eleanor li dona llibertat i confiança per ser ella mateixa i també li dona l’oportunitat de cuidar un aligot cua-roig ferit anomenat Henrietta. A mesura que la noia estreny lligams amb l’aligot i amb l’Eleanor, descobreix un nou sentit a la seva vida i experimenta un intens desig de romandre al mateix lloc per primera vegada a la seva vida i anirà descobrint que el camí cap a la curació no és fugir del passat sinó trobar persones que t’estimen, t’accepten i et donen un lloc segur per viure.

Al relat hi ha altres personatges potents com la Cheryllynn, una companya transgènere de qui anirem coneixent algunes coses a mesura que llegim.
«La noia ocell» és un llibre trist, però molt recomanable perquè planteja una història d’esperança, de confiança i d’amistat, una història que ens recorda que cal seguir els nostres desigs i no renunciar a ells.

Ah! I si no sou experts en el tema “ocells” no patiu perquè el llibre us mostrarà aspectes de la ciència del vol, de l’anatomia dels ocells i del seu comportament, que us agradaran.
Especialment recomanat per a cicle superior i primer de l’ESO.

LES DADES:
Títol: La noia ocell
Autora: Sandy Stark-McGinnis
Traductor: Xavier Pàmies
Editorial: Blackie Books
Pàgines:184
Barcelona, 2020