Un dia molt normal (o no)

—Quin dia tan avorrit—diu la Sara—.
Has fet alguna cosa interessant, tu, Nil?
—No —diu ell—. He fet algunes coses, però interessant, interessant, no res.

Aquest és el primer diàleg de la Sara i el Nil, dos infants que es troben en acabar la jornada i es pregunten com els ha anat, si fa no fa com fem molts en anar a dormir i preguntar-nos si el dia ha valgut la pena.

M’ha agradat aquest llibre i m’ha recordat a altres com «El meu gat és el més bèstia» o la sèrie de «Carlota i Miniatura» perquè comparteixen el mateix joc: Mentre diuen una cosa, veiem la contrària i, com a lector, has de triar si segueixes el fil de la vida monòtona dels infants o entres a sac en la màgia de la fantasia infantil. Segurament, triaràs la màgia perquè les il·lustracions són molt suggerents i espectaculars, de gran format i molt acolorides i, a més, enfront de l’avorriment triem sempre la festa, esclar!

Si teniu oportunitat de compartir aquest àlbum a l’escola amb nens de cicle infantil o amb familiars d’entre 2 i 6 anys, no us ho perdeu perquè podreu mantenir una conversa xula, deixar que us expliquin què en pensen dels somnis de la Sara i el Nil, i els podreu invitar a contar els seus somnis.
No deixeu passar, tampoc, la possibilitat de preparar unes tintes i uns fulls grans, ben grans, perquè dibuixin el seu mon oníric, els seus animals, “a la manera” d’en Mark Janssen.
També podeu buscar sèries, patrons o sanefes amagades entre els dibuixos perquè n’hi ha moltes (les ratlles dels tigres, per exemple, o els colors dels peixos i els ocells).

Els valents, podeu anar comptant quants animals de cada espècies hi ha (bé, comptar els ratolins serà complicat!)

Us deixo amb el vídeo que va fer el mateix autor. Li va posar so i és bonic de veres. De passada, us en feu una idea de com és la història.

Al web de Flamboyant llegim:
Segurament la teva vida et sembla d’allò més normal, fins i tot un pèl monòtona, rutinària… una vida com qualsevol altra, vaja. A en Nil i la Sara els passa exactament el mateix. Total, què han fet avui? Saludar uns amics, descansar, menjar-se una poma, baixar pel tobogan… Res d’interessant. Res de res? Segur?
Aquest àlbum, amb il·lustracions d’explosius colors i fantasia, ens obligarà a revisitar el nostre dia a dia. És possible que les nostres vides siguin més extraordinàries del que pensem?
“ Normal? Què és normal? És possible que les nostres vides siguin més extraordinàries del que pensem.

LES DADES:

Títol: Un dia molt normal
Autor: Mark Janssen
Il·lustrador: Mark Janssen
Traductora: Maria Rossich
Editorial: Flamboyant
29,7 x 24,5 cm
40 pàgines
Barcelona, 2019

 

Un conte per a la nit de Reis

Demà arriben els Reis de l’Orient i entre els regals més estimats hi haurà algun llibre, segur.
Un dels contes que acostumem a explicar aquests dies a la canalleta de la família és «En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis», una història molt divertida que ens explica els rituals i les emocions d’aquesta nit especial.
Comença amb la carta que fa un nen, en Martinet, on demana un tren amb una locomotora i tres vagons, el primer vermell, el segon blau i l’últim groc.


A la pàgina següent la mare li diu:
—Avui, has d’anar a dormir ben d’hora. Aquesta nit, vénen els Reis!
—No! Jo els vull veure! – rondina en Martinet.
—Però, què dius? No saps que els Reis no deixen cap joguina als nens que estan desperts? –li diu el pare.
—Doncs me’n vaig a dormir ara mateix!
En Martinet prepara tres gots de llet i nous per als Reis i tres cubell d’aigua per als camells i s’adorm somiant amb el tren. Però enmig de la nit es desperta perquè té ganes de fer pipí i sent unes veus que comenten on deixaran el tren.
En Martinet no pot aguantar el pipí i va corrents al lavabo. La imatge és fantàstica: el nen pujat dalt d’un tamboret, fent pipí, tremolant per si l’enganxen, quan de sobte algú (una ombra deformada que sembla un rei) li pregunta, amb veu fonda: «I tu, què hi fas aquí?». Aggg, pillat! En Martinet corre a amagar-se sota els llençols i l’endemà quan es desperta comença a buscar el tren.


La narració, humorística, reflecteix la innocència i complexitat de l’imaginari infantil. Les il·lustracions destaquen per la seva expressivitat, per la representació peculiar de les formes, les perspectives canviants i la seqüència de plans. Són difícils de llegir i convé aturar-se a analitzar amb els infants tots els detalls enginyosos que hi ha.
Lectura recomanada per a cicle infantil.
Hi ha una cantarella que es va repetint i que pot ser fàcilment cantada.
Al programa l’Ofici d’educar, el vam presentar dimarts passat. Podeu sentir els comentaris clicant AQUÍ.

LES DADES:
Títol: En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis
Autor: Chema Heras
Il·lustrador. Kiko Dasilva
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2015

Billy Elliot (quiero bailar)

Billy-ElliotBilly Elliot és una de les poques cintes en les que la biblioteca no es presenta com l’edifici imponent on viu el saber. A més a més, no es troba en una gran ciutat ni la visiten els estudiosos. En aquesta població no hi ha grans edificis, ni museus, ni biblioteca. Només un bibliobús al que s’acosta en Billy corrent per un camp de flors silvestres, vestit amb roba dues talles més petita, mentre sentim la cançó de T. Rex Bang A Gong (get it On) “You dance when you walk so let’s dance, take a chance,…”
L’article on comentem la pel·lícula “Billy Elliot” forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 32 (hivern 2013). El podeu llegir entrant a la secció “De pel·lícula” o clicant AQUÍ.

Avancem que la propera pel·lícula serà “El tren de las 4:50”, una de detectius amb Miss Marple.