Llibres i propostes per al confinament – i 11 (Won, un pagès tibetà)

Shakespeare va escriure una comèdia, amb alguns tocs dramàtics, que va titular «Tot va bé si acaba bé» (All’s Well That Ends Well, en anglès).

Amb el conte “Won, un pagès tibetà” acabem la sèrie de contes que vam iniciar el 23 de març amb un de l’Anthony Browne, en un moment que a les finestres i balcons penjàvem dibuixos de l‘Arc de Sant Martí i la frase «Tot anirà bé». Ara hem vist que molt bé no ha anat, però ens queda l’esperança que, com a l’obra de Shakespeare,  haurem aprés alguna cosa i que no es tornarà a repetir.

El conte d’avui és una adaptació d’un relat d’en Daniel Mato que es troba en el seu assaig “Como contar cuentos”. Tinc l’edició l’any 1994 publicada per Monte Ávila a Venezuela però sé que darrerament s’ha fet una revisió ampliada.

«Won, un pagès tibetà», l’explico amb una cinta mètrica de les dels fusters que em serveix per anar dibuixant alguns elements del relat. És un recurs econòmic, que pesa poc, fàcil de transportar (hi cap a la butxaca) i resulta sorprenent. N’he regalat un bon grapat, de cintes mètriques, als amics mestres. Normalment afegeixo diversos personatges i la narració m’ocupa uns vint minuts però com que al «youtube» la nostra atenció no depassa dels tres minuts, us presento una versió més curta. Aquesta:

El text original del conte és el següent:

Proposta didàctica: Fem una flor en popup
L’avi Won no va poder aconseguir la seva flor de color fúcsia però vosaltres en podeu fer una i regalar-la a qui us vingui de gust. Com si fos una targeta de felicitació.
Els passos són:
Primer dibuixeu els pètals com els de la plantilla següent (si teniu impressora, millor) i els pinteu de color fúcsia o del color que us agradi més.

Després retalleu els dos dibuixos i els doblegueu per les línies de punts. Agafeu una cartolina de mida DINA8 i enganxeu al mig les dues plantilles, (primer la número 1 i a sobre la 2) fent coincidir el plec amb les línies de punts centrals. Jo he usat un fons negre perquè ho veieu bé però el podeu fer en color blanc i guarnir-lo o dibuixar insectes, plantes, paraules o frases… tot s’hi val.

Seguiu els vostres somnis i no deixeu passar l’oportunitat d’aconseguir-los!

 

Quan anem a dormir, comencen altres històries…


«La il·lustració és un llenguatge complet, immediat i atractiu, amb capacitat de narrar, i per aquesta raó mereix el mateix respecte que la paraula escrita». Són paraules de la Patrizia Zerbi, directora del concurs Silent Books Contest que premia els àlbums il·lustrats sense text. Ara, Kalandraka ens ofereix el primer de la sèrie: Mientras tu duermes, un llibre de format generós creat per la Mariana Ruiz Johnson de que hi ja hem comentat en aquest blog “La mare se’n va de viatge”·

«Mientras tu duermes» és un llibre bonic que presenta un història que requereix més d’una lectura perquè hi ha molt detalls que, d’entrada, passen desapercebuts. Perquè us en feu una idea, la primera part recorda el mític «Zoom» i la segona s’acosta al també mític «Allà on viuen els monstres», però amb els dibuixos personals de la Mariana.

El relat comença amb una mare llegint un conte al seu fill que està a punt de quedar-se adormit. És una imatge a doble plana, a sang, on només es veu un tros de l’habitació de l’infant, talment com si estiguéssim mirant a través de la finestra. El detall de la portada del llibre que la mare llegeix és clau per entendre què passarà al final i és probable que haguem de tornar a aquesta primera imatge per recordar-la i comparar-la.


A la plana següent, el nen ja s’ha adormit i la mare fa mutis per les escales. El pla s’obre i podem veure la casa, el cel ple d’estrelles i un mussol dalt d’un arbre. A la següent imatge el pla continua obrint-se en un zoom invertit, allunyant-nos de l’escena inicial però mantenint l’habitació del nen que dorm, dins de la imatge. A més, comencen a aparèixer altres personatges de la ciutat, alguns habituals com la noia que va amb bicicleta i d’altres inusuals com el tigre i el cérvol músics, a la terrassa contigua.

A mesura que avança la narració, cada vegada hi ha més personatges —de mida més petita, lògicament—, que emplenen les dues pàgines i ens presenten tota mena de situacions: algunes tristes com el nen que està a l’hospital, d’altres romàntiques com la de la mare i el pare del nen que dorm, d’altres festives com la dels amics que estan al restaurant sopant i xerrant animadament. També veiem un noi que estudia, una dona que pinta, un home que mira les estrelles pel telescopi, un veí que es dutxa i, sobretot, dos nous personatges que arrosseguen una barca en direcció a un mar que s’albira discretament a la dreta de la imatge.

S’acaba el zoom amb una imatge espectacular de tot el barri amb més de trenta personatges que fan, cadascú, alguna activitat relacionada amb la nit. Aquí, l’autora ens obliga, d’alguna manera, a retrocedir i tornar a retrobar el moviment d’alguns dels que hem anat veient en les planes anteriors.


Quan diem que les imatges no sempre són fàcils de llegir i que cal un aprenentatge ens referim a això, precisament. L’absència de text no implica absència de relat. El que cal és saber llegir, interpretar i connectar detalls, en un exercici que requereix un entrenament i, sovint, un acompanyament de la mestra o de l’adult.

La segona part del llibre narra un viatge que està connectat amb el llibre que llegeix la mare al principi i que és el somni de l’infant. Com hem assenyalat abans, és el mateix esquema narratiu d’”Allà on vien els monstres”. Una anada en barca —ensonyació de l’infant—, a l’illa perduda on se celebrarà una festa. En sortir el sol, retorn a l’habitació. Amb un zoom ens acostem, en companyia de gavines, novament a la imatge de l’inici, tancant el cercle i encetant un nou dia.


Hi ha un detall que no m’acaba de casar sobre l’edat dels possibles lectors. Al web de kalandraka el recomanen per a prelectors i primers lectors i, al meu entendre, crec que el disfrutaran especialment els infants de cicle inicial i mitjà.

Al web de Kalandraka podem llegir:
«Mientras tú duermes» va guanyar la segona edició del certamen, organitzat per Carthusia Edizioni en col·laboració amb el municipi de Mulazzo i l’associació Montereggio Paese dei Librai, més l’adhesió de l’IBBY Itàlia, la Fira del Llibre de Bolonya, el Saló del Llibre de Torí, i el Centre del Llibre i la Lectura.
Es tracta d’un projecte cultural i editorial audaç per a equiparar la paraula escrita amb la il·lustració, “un llenguatge complet, immediat i atractiu, amb capacitat de narrar”, afirmen
des de Carthusia, que també valoren els llibres silents com una “oportunitat de creixement” en termes de diversitat, tolerància i respecte.

LES DADES:
Títol: Mientras tu duermes
Autora: Mariana Ruiz Johnson
Il·lustradora: Mariana Ruiz Johnson
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 36
ISBN: 978-84-1343-001-0
Pontevedra, 2020

Les imatges estan extretes del web de l’autora: https://marianaruizjohnson.wordpress.com/

Un dia molt normal (o no)

—Quin dia tan avorrit—diu la Sara—.
Has fet alguna cosa interessant, tu, Nil?
—No —diu ell—. He fet algunes coses, però interessant, interessant, no res.

Aquest és el primer diàleg de la Sara i el Nil, dos infants que es troben en acabar la jornada i es pregunten com els ha anat, si fa no fa com fem molts en anar a dormir i preguntar-nos si el dia ha valgut la pena.

M’ha agradat aquest llibre i m’ha recordat a altres com «El meu gat és el més bèstia» o la sèrie de «Carlota i Miniatura» perquè comparteixen el mateix joc: Mentre diuen una cosa, veiem la contrària i, com a lector, has de triar si segueixes el fil de la vida monòtona dels infants o entres a sac en la màgia de la fantasia infantil. Segurament, triaràs la màgia perquè les il·lustracions són molt suggerents i espectaculars, de gran format i molt acolorides i, a més, enfront de l’avorriment triem sempre la festa, esclar!

Si teniu oportunitat de compartir aquest àlbum a l’escola amb nens de cicle infantil o amb familiars d’entre 2 i 6 anys, no us ho perdeu perquè podreu mantenir una conversa xula, deixar que us expliquin què en pensen dels somnis de la Sara i el Nil, i els podreu invitar a contar els seus somnis.
No deixeu passar, tampoc, la possibilitat de preparar unes tintes i uns fulls grans, ben grans, perquè dibuixin el seu mon oníric, els seus animals, “a la manera” d’en Mark Janssen.
També podeu buscar sèries, patrons o sanefes amagades entre els dibuixos perquè n’hi ha moltes (les ratlles dels tigres, per exemple, o els colors dels peixos i els ocells).

Els valents, podeu anar comptant quants animals de cada espècies hi ha (bé, comptar els ratolins serà complicat!)

Us deixo amb el vídeo que va fer el mateix autor. Li va posar so i és bonic de veres. De passada, us en feu una idea de com és la història.

Al web de Flamboyant llegim:
Segurament la teva vida et sembla d’allò més normal, fins i tot un pèl monòtona, rutinària… una vida com qualsevol altra, vaja. A en Nil i la Sara els passa exactament el mateix. Total, què han fet avui? Saludar uns amics, descansar, menjar-se una poma, baixar pel tobogan… Res d’interessant. Res de res? Segur?
Aquest àlbum, amb il·lustracions d’explosius colors i fantasia, ens obligarà a revisitar el nostre dia a dia. És possible que les nostres vides siguin més extraordinàries del que pensem?
“ Normal? Què és normal? És possible que les nostres vides siguin més extraordinàries del que pensem.

LES DADES:

Títol: Un dia molt normal
Autor: Mark Janssen
Il·lustrador: Mark Janssen
Traductora: Maria Rossich
Editorial: Flamboyant
29,7 x 24,5 cm
40 pàgines
Barcelona, 2019

 

Un conte per a la nit de Reis

Demà arriben els Reis de l’Orient i entre els regals més estimats hi haurà algun llibre, segur.
Un dels contes que acostumem a explicar aquests dies a la canalleta de la família és «En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis», una història molt divertida que ens explica els rituals i les emocions d’aquesta nit especial.
Comença amb la carta que fa un nen, en Martinet, on demana un tren amb una locomotora i tres vagons, el primer vermell, el segon blau i l’últim groc.


A la pàgina següent la mare li diu:
—Avui, has d’anar a dormir ben d’hora. Aquesta nit, vénen els Reis!
—No! Jo els vull veure! – rondina en Martinet.
—Però, què dius? No saps que els Reis no deixen cap joguina als nens que estan desperts? –li diu el pare.
—Doncs me’n vaig a dormir ara mateix!
En Martinet prepara tres gots de llet i nous per als Reis i tres cubell d’aigua per als camells i s’adorm somiant amb el tren. Però enmig de la nit es desperta perquè té ganes de fer pipí i sent unes veus que comenten on deixaran el tren.
En Martinet no pot aguantar el pipí i va corrents al lavabo. La imatge és fantàstica: el nen pujat dalt d’un tamboret, fent pipí, tremolant per si l’enganxen, quan de sobte algú (una ombra deformada que sembla un rei) li pregunta, amb veu fonda: «I tu, què hi fas aquí?». Aggg, pillat! En Martinet corre a amagar-se sota els llençols i l’endemà quan es desperta comença a buscar el tren.


La narració, humorística, reflecteix la innocència i complexitat de l’imaginari infantil. Les il·lustracions destaquen per la seva expressivitat, per la representació peculiar de les formes, les perspectives canviants i la seqüència de plans. Són difícils de llegir i convé aturar-se a analitzar amb els infants tots els detalls enginyosos que hi ha.
Lectura recomanada per a cicle infantil.
Hi ha una cantarella que es va repetint i que pot ser fàcilment cantada.
Al programa l’Ofici d’educar, el vam presentar dimarts passat. Podeu sentir els comentaris clicant AQUÍ.

LES DADES:
Títol: En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis
Autor: Chema Heras
Il·lustrador. Kiko Dasilva
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2015

Billy Elliot (quiero bailar)

Billy-ElliotBilly Elliot és una de les poques cintes en les que la biblioteca no es presenta com l’edifici imponent on viu el saber. A més a més, no es troba en una gran ciutat ni la visiten els estudiosos. En aquesta població no hi ha grans edificis, ni museus, ni biblioteca. Només un bibliobús al que s’acosta en Billy corrent per un camp de flors silvestres, vestit amb roba dues talles més petita, mentre sentim la cançó de T. Rex Bang A Gong (get it On) “You dance when you walk so let’s dance, take a chance,…”
L’article on comentem la pel·lícula “Billy Elliot” forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 32 (hivern 2013). El podeu llegir entrant a la secció “De pel·lícula” o clicant AQUÍ.

Avancem que la propera pel·lícula serà “El tren de las 4:50”, una de detectius amb Miss Marple.