L’Odissea de l’Ollie, una novel·la sobre l’amistat

Els contes de William Joyce tenen un encant especial perquè els mons que imagina agraden als infants però també als adults. Recordeu, per exemple, Toy Story o El fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore. Ara acabo de llegir L’odissea de l’Ollie i estic content perquè en William Joyce m’ha tornat a emocionar.
L’Odissea de l’Ollie tracta de l’amistat entre un nen, en Billy, i la seva joguina preferida, un nino a qui bateja com a Ollie, diminutiu d’Oliver. L’Ollie és un conill farcit amb un picarol que li fa de cor i amb unes orelles molt llargues; una joguina especial, feta per la mare d’en Billy quan aquest va néixer amb un forat al cor.
En Billy sempre volia estar amb l’Ollie i no se n’anava va mai al llit sense tenir-lo ben abraçat. En Billy normalment estrenyia el cap de l’Ollie contra el seu pit mentre dormia, i l’Ollie escoltava atentament el batec del cor del seu amic.
«No sento cap forat» pensava l’Ollie, «però es clar, tampoc sé quin soroll fa un forat»


L’Ollie és la joguina que dorm amb ell, que escolta i comparteix les seves pors i a qui abraça amb més força i que no deixa ni per anar a escola, ni al supermercat ni al parc . El seu preferit, vaja.
No totes les joguines són bones. Al llibre hi ha en Zozo, que una vegada va ser un feliç pallasso de joguina i que era el rei en un parc d’atraccions on els nens li llençaven unes pilotetes suaus i si el tocaven podien endur-se una joguina a casa seva. Però van arribar temps difícils i l’amo de l’atracció d’en Zozo va canviar, el nou propietari va canviar les boles toves per unes de dures i fortes i el pallasso va quedar malmès pels cops. A més a més, una nena va guanyar la Nina que ell estimava i des d’aquell dia, la missió d’en Zozo ha estat robar totes les joguines favorites de tots els nens perquè puguin sentir el dolor i la pèrdua que va sentir ell.


Amb l’ajuda d’unes altres joguines fetes de material de rebuig i de ferralla, els Cagaferros, empresonen les joguines que roben. Aquest serà el destí de l’Ollie perquè un dia, durant un casament familiar, es arrabassat i portat davant d’en Zozo. Llavors descobrim que el picarol que hi ha dins de l’Ollie havia estat el cor de la Nina.
En Billy s’embarcarà en una èpica “ventura” per trobar la seva joguina preferida. Una “ventura” que serà una autèntica odissea.
Es tracta d’una novel·la sobre el coratge, la pèrdua, els records, el perdó i sobretot l’amistat.
El llibre es llegeix fàcilment. La seva presentació és magnífica (tapa dura, paper de qualitat i il·lustracions generoses) i pot ser un bon regal per als infants a partir de nou anys.

 

Les primeres pàgines clicant a:
https://data.ecasals.net/pdf/24/9788483435007_L33_24.pdf

Les dades:
L’Odissea de l’Ollie
Autor: William Joyce
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Bambú
Pàgines: 328
Barcelona, 2017

 

 

Anuncis

La mecànica del cor – Mathias Malzieu

la-mecanica-del-corazonEl proper 17 d’octubre s’estrena la pel·lícula la mecánica del corazón, basada en la novel·la de Mathias Malzieu.  Els qui hem llegit el llibre tenim una cita imprescindible.

Recordo que el vaig agafar atret per la portada dibuixada per Benjamin Lacombe on es veuen les figures dels dos protagonistes (ella vestida de vermell, i ell, trist, vestit de negre), tots dos en una ciutat completament grisa i amb diversos engranatges de rellotge que es poden veure darrere d’ells. Fins i tot la tipografia utilitzada per al títol en fa referència: un M amb una clau de donar corda al rellotge i una C amb forma de engranatge.
Probablement l’autor haurà sentit moltes vegades que la estètica de la portada recorda a Tim Burton, però resulta inevitable perquè fins i tot el protagonista d’aquesta història es diu Jack, com el protagonista de Pesadilla antes de Navidad.

A la contraportada del llibre podem llegir un resum que explica perfectament de què va la novel·la:
Imagina la nit més freda de la història. La neu cau sobre la ciutat d’Edimburg. A la part alta d’un turó neix el petit Jack, però el seu cor està malmès. I per això necessitarà reemplaçar-lo per un rellotge de fusta, un cor artificial del qual dependrà la seva vida. Acompanyem a Jack en la seva aventura quixotesca des dels freds carrerons escocesos fins a una radiant ciutat andalusa, a la recerca de l’amor. Però compte!, Jack ha de seguir unes regles per sobreviure:
Una: no toquis les agulles del rellotge.
Dues: domina la teva còlera.
Tres: mai no t’enamoris.
Desitgem sort a Jack, i recorda que, com en aquest conte per a nens grans, tots hem patit alguna vegada pel nostre voluble cor.missacacia

La història comença quan la mare d’en Jack, a punt de donar a llum, arriba a un casalot apartat a dalt d’un turó d’Edimburg. Allà hi viu la Madeleine que ajuda a venir al món els fills de prostitutes i mares solteres. La Madeliene, en veure que el petit Jack és a punt de morir perquè el cor se li ha congelat, li substitueix per un rellotge de cucut.
jack-et-la-mecanique-du-coeurA llarg dels anys següents, les parelles que no poden tenir fills van a visitar la Madeleine per adoptar algun dels que ella allotja a casa seva, però ningú no vol adoptar a en Jack: tots s’estranyen i s’espanten quan veuen les seus cicatrius i descobreixen que en el seu pit hi ha un rellotge de cucut en lloc d’un cor…
El dia que el noi fa deu anys baixa a la ciutat i allà s’enamora d’una noia que és cantant, Miss Acàcia, i que, per coqueteria, no vol dur ulleres i va sempre ensopegant amb tot. Sembla que s’acaba de trencar una de les regles crucials per a la supervivència de Jack, ja que les agulles del seu rellotge-cor es tornen boges…a l'escola
Quan la noia desapareix, en Jack decideix embarcar-se en un viatge que el portarà des Edimburg fins a Granada, a la recerca de Miss Acàcia.
Altres personatges secundaris molt curiosos i que ens sorprendran són en Joe (l’altre enamorat de la noia, amb qui rivalitza), Jack l’Esbudellador, i sobretot en Mèlies, obsessionat amb el viatge a la lluna, que es farà amic d’en Jack i l’acompanyarà en el seu viatge.
La novel·la es llegeix d’una tirada perquè no la pots deixar, ansiós per veure què li passarà a en Jack a continuació, què serà del seu viatge, si trobarà o no a la noia, si serà capaç de controlar els seus rampells perquè el rellotge-cor no deixi de funcionar, etc.
Una història d’amor molt entranyable, amb moments tristos, totalment recomanable, original, bonica
ben escrita i amb un final inesperat.
El tràiler de la pel·lícula:

Retrobant Vasconcelos

drugstoreFa molts anys hi havia un espai increïble al Passeig de Gràcia de Barcelona. Es deia “El Drugstore” i tenia les portes obertes les vint-i-quatre hores del dia. Allà hi podies anar a prendre una cervesa o un cafè, quedar amb els amics o fer la darrera conversa de la nit. També era punt de trobada.
Recordo amb molt de carinyo que hi havia una llibreria a la part de dalt. Allà hi solíem anar en sortir del cinema i fèiem una passejada per les prestatgeries mirant les novetats. Sense presses i descobrint a Nietsche, Boris Vian o Rilke. Va ser allà on vaig comprar els llibres d’un autor que em va marcar aquella època de joventut i de descobertes. Parlo d’en José Mauro de Vasconcelos.
4 llibresEls llibres de Vasconcelos venien de l’Argentina. Eren de l’editorial “El Ateneo”. Encara en conservo quatre (Doidáo, El velero de cristal, El palacio japonés i Vamos a calentar el sol). La resta els he perdut o regalat. Eren novel·les que m’encongien el cor perquè presentaven uns personatges carregats de poètica, nens i adults que vivien en la misèria del Brasil de l’època, amb alegria i també amb frustracions, però que tenien valors humans, innocència, educació i respecte pels altres. Em vaig fer tips de plorar amb les aventures del nen Zezé…

I ara, quaranta-dos anys després m’assabento que l’editorial Libros del Asteriode acaba de publicar la traducció al català de La meva planta de taronja llima. L’he tornat a llegir i m’ha produït les mateixes emocions.
La-meva-planta-de-taronja-llimaLa meva planta de taronja llima, basada segons l’autor en les seves pròpies experiències a Bangu (Brasil) durant la seva infantesa a mitjans del anys 20, narra les aventis del nen Zezé, un nen molt intel·ligent i entremaliat que viu amb els seus germans, la Jandira, la Glòria i en Totoca. El pare de Zezé esta a l’atur i la seva mare treballa en una fàbrica. A causa d’aquestes dificultats, en Zezé i la seva família es veuen obligats a mudar-se a una casa més petita on coneix qui serà el seu company de confidències, l’arbre de taronja llima, que alimentarà el seu món de fantasia.
Zezé també coneix un home gran, el Portuguès, amb qui mantindrà una gran amistat. A la novel·la hi apareixen altres personatges potents com el senyor Ariovaldo, la mestra Cecília o el Magaratiba, el tren.
El tema principal de la narració són les relacions familiars, la fantasia i les desigualtats socials. Temes que es poden treballar a l’escola, perfectament.
Vasconcelos va escriure aquesta obra només en dotze dies (segons conta ell mateix) i forma part d’una sèrie de quatre llibres que recullen la seva vida. Una mena de memòries escrites de forma inusual: La meva planta de taronja llima recull la seva infància a Bangu, Vamos a calentar el sol, el seu trasllat a la ciutat de Natal, Doidao, la seva adolescència, i Las confesiones de Fray Calabaza, la seva vida adulta.vasconcelos

Actualment, als afores de les megalòpolis del Brasil com Sao Paulo i Rio de Janeiro hi ha un alt índex de violència, enfosquida per la infància que viu en aquests llocs amb uns pares amb problemes (atur, alcoholisme, bandes, etc.) i per això no se’ns fa especialment dolorosa la narració de La meva planta de taronja llima. La quotidianitat suavitza i relativitza. En canvi allò que ens crida l’atenció de la novel·la és, justament, la força emocional d’un infant que vol créixer i ens fa partícips dels seus pensaments (l’obra està escrita en primera persona) acompanyant-lo i imaginant que tot existeix per enfortir-lo:

-Minguinho, ara viurem sempre a prop l’un de l’altre. T’adornaré tan bonic que cap arbre t’arribarà als peus. Saps, Minguinho? Acabo de viatjar en un carro tan gran i suau que semblava una diligència d’aquelles de les pel·lícules de cine. Mira, tot el que sàpiga, vindré a dir-t’ho, d’acord?

Vasconcelos va morir a Sao Paulo, als 64 anys, el 25 juliol 1984 però ens va deixar joies com aquesta gran història que ara ja podem llegir en la cuidada traducció den Carles Sans. Val molt la pena. Ideal per als primers cursos de l’ESO, en els que ja són capaços de llegir a un altre nivell, i on tota la càrrega simbòlica es fa present.

Tant de bo Libros del Asteroide continuï traduint la resta d’obres d’en Vasconcelos.

Com a anècdota, comentem que es va fer una pel·lícula l’any 1970, amb els mitjans de l’època, que podeu trobar a youtube.

S’ha fet una versió moderna que, de moment, només es pot trobar en portuguès. El tràiler oficial és el següent:

Frodo lives!

El-HobbitEl 14 de desembre s’estrena la primer part de la versió cinematogràfica de “El Hobbit”. Els qui ja tenim una edat encara conservem en la nostra memòria la mítica frase “Frodo lives” que ens donava un bri d’esperança en els anys foscos de les acaballes de la dècada dels seixanta i inicis dels setanta. Bé, Frodo no té gaire a veure amb aquesta trilogia però és un dels hobbits mítics del món creat per Tolkien (Segons he pogut llegir a la pàgina web de la Sociedad Española Tolkien l’any 1997, la BBC va realitzar una enquesta que va ser contestada per més de 25.000 lectors de parla anglesa, els quals van determinar que El Senyor dels Anells era “el millor llibre del segle XX” … segons els anglesos, és clar)

Fa més de 60 anys que Tolkien va publicar El Hòbbit, la història fantàstica de com Bilbo Bolsón va ser contractat per un grup de nans per anar a buscar el tresor del drac Smaug.

L’obra de Tolkien segueix viva per a milions de lectors de tot el món, que llegeixen, i rellegeixen, i comenten la seva obra, i es reuneixen, i juguen amb els seus personatges, i citen frases dels seus llibres.

Perquè tenen tanta tirada les seves obres? Uns diuen que el seu gran èxit va ser crear unes fantasies tan detallades i verídiques que semblen reals. Altres diuen que les seves obres ens ensenyen el significat de les coses importants: el deure, la lleialtat, l’amistat, l’amor, la natura, l’art, la mortalitat i, sempre en primer lloc, l’esperança. Per altres, Tolkien va aconseguir que l’home modern tornés a creure en mites, en déus, en herois, en gestes nobles i heroiques que en el nostre món gris no sabem trobar.
el_hobbit libroEs diu també que ell va crear el modern gènere literari de l’Alta Fantasia, i que la seva Terra Mitjana va ser el primer de molts altres mons que avui segueixen les seves passes.

Sigui com sigui, només cal esperar l’estrena i, vist el fantàstic trailer que han preparat, segur que no ens defraudarà. Es veiem al cinema!