fantasia

by

«Uxío i amics», un àlbum fantàstic i divertit  

L’editorial Astiberri fa temps que aposta pels còmics o tebeos en format àlbum. I ho fan molt bé. Ja vam comentar “Avni” el 29 de juliol de 2021 en aquest blog i ara recomanem el segon volum de les aventures d’un nen, l’Uxío, que tots voldríem tenir a l’aula.

L’Uxío és un infant molt imaginatiu i somiador i en aquest segon llibre (es pot llegir, independentment del primer) segueix el mateix esquema de l’anterior: Algunes aventures curtes d’un parell de pàgines combinades amb d’altres més llargues. Totes, però, plenes d’humor i tocs poètics. També trobarem missatges ecologistes i alguns relats que trenquen la quarta paret i ens reclamen la nostra participació.

Mireu aquest relat de dues pàgines, per exemple:

Ja ho veieu, línies ben definides, sense filigranes, contínues sorpreses visuals, poc text que afavoreix la lectura als infants a qui els costa, molt de color i diversió assegurada.

En aquest “Uxío i amics” hi ha dos personatges que acompanyen el noi. Un és l’Ana, la seva millor amiga, la veiem a la coberta, i l’altra és la gosseta Rosenda, que també hi apareix a la coberta.

Una alenada de vida, recomanada per als infants a partir de sis anys.

LES DADES:
Autor: Martín Romero
Il·lustrador: Martín Romero
Traducció: Adriana Plujà
Editorial: Astiberri
Pàgines: 64
Bilbao, 2023

by

Uns infants a l’orfenat d’una illa màgica

«La casa a la mar més blava» és una novel·la situada en un món fantàstic que m’ha semblat molt bona i m’ha recordat l’emoció que vaig sentir fa més de vint anys quan va arribar a les nostres mans la primera aventura d’en Harry Potter. Allò va ser com una alenada de sensacions inimaginables. Amb aquesta d’en TJ KLune m’ha passat el mateix.

Vaig llegir que les bibliotecàries de Girona el recomanaven i, com normalment me’n refio d’elles, el vaig anar a buscar. Quan el vaig tenir a les mans vaig quedar fascinat per la coberta. Bonica, de debò.

He quedat enganxat des del principi. Per què? Perquè l’autor ha sabut fer versemblant un relat que, d’altra manera, hagués estat només un món imaginari on hi viuen éssers màgics. Aquest relat està ben escrit, és enginyós, amb tocs d’humor constants i moments de llagrimeta.

El protagonista és un home que podríem dir que és normal, avorrit, amb una vida rutinària, que treballa com a funcionari, treballador social, al Departament Responsable dels Infants Màgics. En Linus Baker (així es diu) té quaranta anys, viu en una petita casa amb un gat. Tot i la seva vida ensopida, amaga dins seu (aletargada) una passió i una empenta que durant la seva aventura a l’illa veurem com es desperta i el converteix en un personatge increïble.

Un dia, el Director del Departament el crida per a una missió que consisteix en investigar un orfenat molt especial que està molt allunyat, en una illa. És un cas especial perquè diuen que els nens són diferents als que hi ha als altres orfenats i el seu mestre, un tal Arhtur Parnassus, també és particular.

Com que no pot dir que no, passarà un mes a l’orfanat examinant els infants i també investigant el mestre Arthur Parnassus i la manera de fer la seva feina.

En Linus Baker agafa la maleta i puja al tren acompanyat del seu gat. Tan bon punt arriba a l’illa, s’adona que aquests nens són poderosos, peculiars, diferents, però encara són nens. Encara busquen amor, compassió. Encara necessiten que els cuidin, eduquin, alimentin.

Coneix també al seu mestre -enigmàtic, però encantador- i comprova com connecta amb ells i la feina increïble que fa.
Per primera vegada, en Linus trencarà totes les seves regles, empatitzarà amb aquests infants
(en Lucy, que té sis anys, la Txí, en Chauncey, la Talia, en Theodore, etc.) que tenen poders màgics i li faran entendre com som de diferents els uns dels altres.

«Les criatures tenen habitacions pròpies. Aquests primers dies he visitat les de la nana Talia (té les parets adornades amb més flors que els que sembla haver-hi al seu jardí), la fada Txí (em penso que el seu llit és, en realitat, un arbre que creix a través dels llistons de terra, tot i que no entenc de cap manera com és possible), el… Chauncey (hi ha un bassal permanent d’aigua salada a terra, tot i que se m’ha assegurat que el freguen un cop per setmana) i en Theodore (ha construït un niu a les golfes i només se’m va permetre visitar-lo en una ocasió…)»

Una història brillant sobre la descoberta d’un mateix, la recerca de la família i l’acceptació. Combina dos gèneres (una història d’amor i la fantasia) d’una manera subtil però commovedora.

No voldria explicar com acaba però ja podeu preveure que en Linus Baker en acabar la seva missió es replantejarà moltes coses de la seva vida, de la vida en general.

Lectura recomanada per a els joves a partir de catorze anys.

LES DADES:
Títol: La casa a la mar més blava
Autor: Travis Klune
Traductora: Anna Puente
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 464
Barcelona, 2022

Les primeres pàgines:

Feu clic per accedir a 49460_La_casa_a_la_mar_mes_blava.pdf

by

«La fantasia a la LIJ» a la revista Faristol

Cada sis mesos es publica la revista Faristol especialitzada en literatura infantil i juvenil (LIJ), editada per l’IBBYcat | Consell català del Llibre Infantil i Juvenil. https://www.ibbycat.cat/publicacions/portada-revista-faristol/

Conté articles relacionats amb un tema monogràfic, reportatges, entrevistes, seleccions i crítiques de novetats de literatura infantil i juvenil. Es publica semestralment en paper i en digital.

He llegit el darrer número, el 96, aparegut el mes de desembre del 2022, i he trobat un bon article de la Mariona Trabal que situa l’estat actual de les biblioteques escolars a Catalunya. Es pregunta entre altres coses «Per què un de cada quatre centres educatius ha perdut en els darrers anys aquest recurs imprescindible?».

A la revista també hi trobareu un dossier dedicat a “La fantasia en la LIJ” amb escrits de la Teresa Duran, en Joan de Déu Prats, en Ricard Ruiz Garzón i en Miquel Codony, persones totes elles sàvies i enteses en literatura.

I altres apartats que trobareu interessants. El sumari és aquest:

Podeu aconseguir la revista subscrivint-vos i també la podeu consultar a l’Ebiblio, a l’enllaç següent:
https://biblioteca.ebiblio.cat/info/faristol-00648217

by

«Clown», el pallasso que esdevé un heroi

Fa vint-i cinc anys es va publicar en anglès aquest «Clown» que, ara, amb bon encert, podem trobar a casa nostra.

Es tracta d’un àlbum il·lustrat sense paraules, de manera que saber llegir les imatges és bàsic per entendre la història d’aquest pallasso.

«Clown» té el traç i l’estil particular d’en Quentin Blake, conegut sobretot perquè va il·lustrar les obres d’en Roald Dahl però també per alguns altres llibres memorables —recordem «Mister Magnolia» o «La barca voladora», per exemple— avui difícils de trobar.

Explica les peripècies d’un pallasso de peluix que és llençat a les escombraries, juntament amb altres joguines, i de com se les empesca per trobar una família que el torni a acollir, a ell i a la resta de peluixos.

La història és “llegeix” prou bé i és ideal per aquestes properes dates en què se’ns en va el mon de vista i consumim més del que toca. Una bona lectura per parlar de reciclatge, d’amistats, de valors.

I no us espanteu perquè els llibres sense text ens permeten explicar la història una i mil vegades i anar canviant el relat afegint o traient detalls que ens interessi destacar o no. Per exemple, si mirem la primera imatge podeu explicar qui és aquesta dona que baixa les escales amb posat seriós… Potser és la mare? O l’àvia? Sembla enfadada? O només fa cara avorrida, fastiguejada o cansada? On viu? Què hi té a les mans? Veieu el pallasso? Etc.

Els qui teniu por als pallassos, també teniu oportunitat de veure la part humana del personatge, més enllà de la seva vis còmica.

Els fans d’un altre imprescindible com és el «Monky» de Dieter Shubert, podeu fer un exercici de comparació i trobar les similituds perquè n’hi ha un bon grapat.

Felicitem a les editores de Meraki per aquest nou camí que han començat. Amb tota certesa, ens faran arribar bones lectures per als nostres alumnes.

I felicitem a Quentin Blake perquè segueix en forma als seus 88 anys.

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Clown
Autor: Quentin Blake
Il·lustrador: Quentin Blake
Editorial: Meraki
Pàgines: 32
La Seu d’Urgell, 2021

by

«La invisible nave de la noche»: un relat fantàstic, homenatge als contacontes

Els infants i joves que han tingut la sort de rebre la visita de l’autor Joan Manuel Gisbert al seu centre, segurament recordaran aquell dia com si haguessin anat al Liceu a veure Aida (per dir alguna cosa ampul·losa) i a la seva retina quedaran els seus gestos màgics, la seva veu pausada i les paraules misterioses que sempre acompanyen els seus escrits.

En Joan Manuel Gisbert és un dels autors de literatura infantil (i juvenil) que més agraden als infants. Les seves obres aguanten perfectament el pas del temps i es llegeixen amb avidesa. El misterio de la isla de Tökland, per exemple, va ver publicada fa quaranta anys, el 1981.

Ara acaba de veure la llum la seva darrera publicació que porta com a títol «La invisible nave de la noche» i és com un compendi de contes o relats breus. Se centra en la relació d’una narradora de contes, la Berna, amb la seva neboda i els relats que li explica.

El llibre conté alguns relats realment inquietants, com el que es titula «La misteriosa posada de las tres habitaciones», la aventura del jove Valerio que intenta esbrinar un cas ben curiós:

«A la entrada de un bosque, cerca de un camino que atravesaba la comarca, había una antigua y solitaria posada que tenía tan solo tres habitaciones. Se encargaba del establecimiento una mujer anciana, de aspecto triste, que enseñaba las habitaciones a los viajeros para que escogieran en cuál de las tres querían pasar la noche…»

M’ha agradat “El teatro de magia más pequeño del mundo”. M’ha recordat les obres de Gisbert ambientades en el món de la màgia i m’ha vingut al cap “El misterio de la mujer autómata”. També m’ha emocionat “Anabella y el mendigo prodigioso“. I la resta, esclar!

La novel·la és un homenatge als narradors que mantenen la tradició d’explicar històries a les places dels pobles, als teatres, i allà on els criden. Són els “tale singer” anglesos, els contadors de “romances de ciego”, els contacontes que embadaleixen als nens a les sessions de les biblioteques.

Lectura recomanada per als nois i noies de cicle superior.

Recordo que fa vuit anys vam compartir amb els infants de 5è un matí extraordinari amb en Gisbert. Va ser a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet amb motiu de la seva obra «Las maletas encantadas». Aquests dies he recuperat les fotografies i m’ha emocionat veure a l’Andrea Pozo i en Jesús Chivite, companys de l’escola Sant Josep – El Pi, que ens van acompanyar. Ai, quantes emocions!

LES DADES:
Títol: La invisible nave de la noche
Autor: Joan Manuel Gisbert
Il·lustrador: Dani Padrón
Editorial: Anaya
Col·lecció: El duende verde, 228
Pàgines: 152
Madrid, 2021

Les primeres pàgines AQUÍ

by

La senyora Jensen i les estrelles de la felicitat

A Copenhaguen es troba el Tívoli, un parc molt antic que és visita obligada, sobretot a l’època de Nadal. Allà s’instal·len les paradetes de productes nadalencs. És molt semblant a d’altres fires que podem gaudir pel centre d’Europa (Alemanya, Bèlgica, etc).

En aquest espai màgic se situa la novel·la «Agafi’s fort el barret, senyora Jensen!». Ens narra un episodi de la vida d’una velleta entranyable, la senyora Jensen, vídua de fa temps, que acostuma a visitar el parc sovint. La senyora Jensen s’entreté fent pastissos que li piquen l’ullet, feineja de gust al seu hivernacle i té per norma fer la migdiada fins que és hora d’anar a dormir.

Una de les coses que més li agraden és anar a passejar al Tívoli. Els veïns la veuen sovint amb un barret ben elegant i un cotó de sucre a la mà.

Un dia, en una de les seves passejades pel parc, a la senyora Jensen li succeix una cosa ben curiosa. Mentre observa les figures del poblat de nans, s’adona que un dels nans s’atansa on és ella i li dóna un paquet. Li diu que és un regal i que a dins del paquet hi ha “estrelles de la felicitat” que fan que qui les tingui sigui feliç. Un gran regal. Després li ofereix unes xocolatines i comencen a parlar i a caminar pel Tivoli i es van explicant les seves vides, pensaments i records.

Un fragment:

El que de debò valia la pena visitar, però, era el poblat dels nans. La velleta s’hi passava hores senceres perquè n’hi havia molts, de follets, i cadascun reclamava la seva part d’atenció amb més o menys gràcia. Semblaven ben bé de veritat, aquells ninots! Calia tenir paciència, perquè alguns detalls costaven de veure però, en canvi, eren molt importants per saber com funcionava aquella comunitat menuda. Per exemple, al balcó d’una caseta que quedava a l’ombra, hi havia un test amb flors d’un color viu una mica sospitós si es tenia en compte la capa de neu espessa que ho cobria tot. Això volia dir que en aquell poble tan curiós les estacions de l’any s’havien fet amigues i no es barallaven. La senyora Jensen també havia arribat a la conclusió que els follets que hi vivien no eren bons esquiadors. N’hi havia un que duia els esquís posats i feia cara de no veure-ho gaire clar, perquè havia perdut l’equilibri i estava a punt de caure. Un altre encara havia tingut més mala sort: ja tenia el cap enfonsat en un munt de neu i movia les cames d’una manera que feia patir.

Aparentment, no hi passa gran cosa però aquesta és la gràcia del relat, que et deixes endur per una narrativa suau, bonica, on de mica en mica vas entrant i estimant aquesta dona, fins que trobes cap al final, com si fos una muntanya russa, un desenllaç inesperat.Una novel·la per llegir en companyia. Per gaudir de les paraules i de les imatges que acompanyen la narració.

Recomanat a partir de 4t de primària.

LES DADES:
Títol: Agafi’s fort el barret, senyora Jensen!
Autora: Diana Coromines
Il·lustradora: Cinta Fosch
Editorial: Mosaics Llibres
Pàgines: 96
Barcelona, 2016

Mosaics Llibres és una editorial independent que es va fundar fa sis anys. En aquest blog ja vam ressenyar un altre dels seus llibres: El sembrador d’estrelles

Podeu veure el seu catàleg i més informacions entrant al seu web: http://www.mosaicsllibres.com/
O seguir-los al facebook: https://www.facebook.com/MosaicsLlibres/

Amb la Mertxe París, editora de Mosaics llibres

 

by

Quan anem a dormir, comencen altres històries…


«La il·lustració és un llenguatge complet, immediat i atractiu, amb capacitat de narrar, i per aquesta raó mereix el mateix respecte que la paraula escrita». Són paraules de la Patrizia Zerbi, directora del concurs Silent Books Contest que premia els àlbums il·lustrats sense text. Ara, Kalandraka ens ofereix el primer de la sèrie: Mientras tu duermes, un llibre de format generós creat per la Mariana Ruiz Johnson de que hi ja hem comentat en aquest blog “La mare se’n va de viatge”·

«Mientras tu duermes» és un llibre bonic que presenta un història que requereix més d’una lectura perquè hi ha molt detalls que, d’entrada, passen desapercebuts. Perquè us en feu una idea, la primera part recorda el mític «Zoom» i la segona s’acosta al també mític «Allà on viuen els monstres», però amb els dibuixos personals de la Mariana.

El relat comença amb una mare llegint un conte al seu fill que està a punt de quedar-se adormit. És una imatge a doble plana, a sang, on només es veu un tros de l’habitació de l’infant, talment com si estiguéssim mirant a través de la finestra. El detall de la portada del llibre que la mare llegeix és clau per entendre què passarà al final i és probable que haguem de tornar a aquesta primera imatge per recordar-la i comparar-la.


A la plana següent, el nen ja s’ha adormit i la mare fa mutis per les escales. El pla s’obre i podem veure la casa, el cel ple d’estrelles i un mussol dalt d’un arbre. A la següent imatge el pla continua obrint-se en un zoom invertit, allunyant-nos de l’escena inicial però mantenint l’habitació del nen que dorm, dins de la imatge. A més, comencen a aparèixer altres personatges de la ciutat, alguns habituals com la noia que va amb bicicleta i d’altres inusuals com el tigre i el cérvol músics, a la terrassa contigua.

A mesura que avança la narració, cada vegada hi ha més personatges —de mida més petita, lògicament—, que emplenen les dues pàgines i ens presenten tota mena de situacions: algunes tristes com el nen que està a l’hospital, d’altres romàntiques com la de la mare i el pare del nen que dorm, d’altres festives com la dels amics que estan al restaurant sopant i xerrant animadament. També veiem un noi que estudia, una dona que pinta, un home que mira les estrelles pel telescopi, un veí que es dutxa i, sobretot, dos nous personatges que arrosseguen una barca en direcció a un mar que s’albira discretament a la dreta de la imatge.

S’acaba el zoom amb una imatge espectacular de tot el barri amb més de trenta personatges que fan, cadascú, alguna activitat relacionada amb la nit. Aquí, l’autora ens obliga, d’alguna manera, a retrocedir i tornar a retrobar el moviment d’alguns dels que hem anat veient en les planes anteriors.


Quan diem que les imatges no sempre són fàcils de llegir i que cal un aprenentatge ens referim a això, precisament. L’absència de text no implica absència de relat. El que cal és saber llegir, interpretar i connectar detalls, en un exercici que requereix un entrenament i, sovint, un acompanyament de la mestra o de l’adult.

La segona part del llibre narra un viatge que està connectat amb el llibre que llegeix la mare al principi i que és el somni de l’infant. Com hem assenyalat abans, és el mateix esquema narratiu d’”Allà on vien els monstres”. Una anada en barca —ensonyació de l’infant—, a l’illa perduda on se celebrarà una festa. En sortir el sol, retorn a l’habitació. Amb un zoom ens acostem, en companyia de gavines, novament a la imatge de l’inici, tancant el cercle i encetant un nou dia.


Hi ha un detall que no m’acaba de casar sobre l’edat dels possibles lectors. Al web de kalandraka el recomanen per a prelectors i primers lectors i, al meu entendre, crec que el disfrutaran especialment els infants de cicle inicial i mitjà.

Al web de Kalandraka podem llegir:
«Mientras tú duermes» va guanyar la segona edició del certamen, organitzat per Carthusia Edizioni en col·laboració amb el municipi de Mulazzo i l’associació Montereggio Paese dei Librai, més l’adhesió de l’IBBY Itàlia, la Fira del Llibre de Bolonya, el Saló del Llibre de Torí, i el Centre del Llibre i la Lectura.
Es tracta d’un projecte cultural i editorial audaç per a equiparar la paraula escrita amb la il·lustració, “un llenguatge complet, immediat i atractiu, amb capacitat de narrar”, afirmen
des de Carthusia, que també valoren els llibres silents com una “oportunitat de creixement” en termes de diversitat, tolerància i respecte.

LES DADES:
Títol: Mientras tu duermes
Autora: Mariana Ruiz Johnson
Il·lustradora: Mariana Ruiz Johnson
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 36
ISBN: 978-84-1343-001-0
Pontevedra, 2020

Les imatges estan extretes del web de l’autora: https://marianaruizjohnson.wordpress.com/

by

En Thomas cria dracs


Us Imagineu que poguéssiu conrear dracs al vostre jardí? Doncs, és possible. O això sembla després de llegir aquesta divertida i tendra història sobre un nen, en Thomas, que descobreix una planta vella i estranya al fons del jardí de l’avi i s’endú a casa una curiosa fruita de l’arbre.
D’aquella fruita en surt un drac diminut! La planta és una pitahaya, anomenada «fruita de drac», i en Thomas té el seu propi drac, a qui posa de nom «Fulgor».
El nen aviat descobreix que la vida amb en Fulgor és molt divertida, però també molt imprevisible. Sí, els dracs són meravellosos, però també et calen foc al raspall de dents i et pengen els calçotets de l’antena de la tele. En Thomas ha d’aprendre a tenir cura d’en Fulgor, i de pressa. I després passa una cosa extraordinària: s’obren més fruites de l’arbre i en Thomas criarà dracs.
Aquest llibre forma part d’una trilogia que té força èxit a Anglaterra on els nens d’entre set i deu anys els llegeixen amb devoció. És el primer que s’ha traduït (bé, com acostuma a fer l’Anna Llisterri) al català.
Recorda l’arrancada dels llibres potterians de fa vint-i-cinc anys i té uns certs tocs d’un humor molt anglès, molt en la línia de Roald Dahl. Crec que tindrà recorregut.
Els de l’editorial Pagès, a més, adjunten una guia didàctica (que no he pogut descarregar, sniff) i que probablement aportarà idees per treballar-lo a l’aula.
La idea del llibre és fantàstica perquè l’autora, l’Andy Shepherd, interpel·la directament els infants: Qui no voldria criar un drac? Malgrat els embolics i problemes que li ocasionen al nen Thomas, tots voldríem tenir una bèstia com aquestes a casa, no?


El nen Thomas està molt ben descrit, la resta de personatges també són creïbles i cadascun d’ells ens envia diferents missatges. El pare és un amant de la música i està tot el dia enganxat als auriculars, la mare parla molt de pressa i la germana petita, de dos anys, superdivertida, ajuda al nen a mantenir en secret l’existència dels dracs. Bé, cal notar que encara no parla.
La història es complementa amb unes il·lustracions ben aconseguides en blanc i negre de la Sara Ogilvie (també ha il·lustrat contes de la Julia Donaldson) però és curiós que quan recordes el llibre veus les imatges acolorides.
Un llibre acollidor amb màgia, relacions familiars i amistats.
Recomanat per a cicle mitjà. Els infants poc lectors podran seguir la trama fàcilment.

LES DADES:
Títol: El nen que criava dracs
Autora: Andy Shepherd
Il·lustradora: Sara Ogilvie
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Pagès
Col·lecció Nandibú +8 anys núm 10
Pàgines: 234
Lleida, 2019

Un vídeo de l’autora explicant el llibre:

 

by

Un dia molt normal (o no)

—Quin dia tan avorrit—diu la Sara—.
Has fet alguna cosa interessant, tu, Nil?
—No —diu ell—. He fet algunes coses, però interessant, interessant, no res.

Aquest és el primer diàleg de la Sara i el Nil, dos infants que es troben en acabar la jornada i es pregunten com els ha anat, si fa no fa com fem molts en anar a dormir i preguntar-nos si el dia ha valgut la pena.

M’ha agradat aquest llibre i m’ha recordat a altres com «El meu gat és el més bèstia» o la sèrie de «Carlota i Miniatura» perquè comparteixen el mateix joc: Mentre diuen una cosa, veiem la contrària i, com a lector, has de triar si segueixes el fil de la vida monòtona dels infants o entres a sac en la màgia de la fantasia infantil. Segurament, triaràs la màgia perquè les il·lustracions són molt suggerents i espectaculars, de gran format i molt acolorides i, a més, enfront de l’avorriment triem sempre la festa, esclar!

Si teniu oportunitat de compartir aquest àlbum a l’escola amb nens de cicle infantil o amb familiars d’entre 2 i 6 anys, no us ho perdeu perquè podreu mantenir una conversa xula, deixar que us expliquin què en pensen dels somnis de la Sara i el Nil, i els podreu invitar a contar els seus somnis.
No deixeu passar, tampoc, la possibilitat de preparar unes tintes i uns fulls grans, ben grans, perquè dibuixin el seu mon oníric, els seus animals, “a la manera” d’en Mark Janssen.
També podeu buscar sèries, patrons o sanefes amagades entre els dibuixos perquè n’hi ha moltes (les ratlles dels tigres, per exemple, o els colors dels peixos i els ocells).

Els valents, podeu anar comptant quants animals de cada espècies hi ha (bé, comptar els ratolins serà complicat!)

Us deixo amb el vídeo que va fer el mateix autor. Li va posar so i és bonic de veres. De passada, us en feu una idea de com és la història.

Al web de Flamboyant llegim:
Segurament la teva vida et sembla d’allò més normal, fins i tot un pèl monòtona, rutinària… una vida com qualsevol altra, vaja. A en Nil i la Sara els passa exactament el mateix. Total, què han fet avui? Saludar uns amics, descansar, menjar-se una poma, baixar pel tobogan… Res d’interessant. Res de res? Segur?
Aquest àlbum, amb il·lustracions d’explosius colors i fantasia, ens obligarà a revisitar el nostre dia a dia. És possible que les nostres vides siguin més extraordinàries del que pensem?
“ Normal? Què és normal? És possible que les nostres vides siguin més extraordinàries del que pensem.

LES DADES:

Títol: Un dia molt normal
Autor: Mark Janssen
Il·lustrador: Mark Janssen
Traductora: Maria Rossich
Editorial: Flamboyant
29,7 x 24,5 cm
40 pàgines
Barcelona, 2019

 

by

Com es pot despertar i mantenir la FANTASIA I LA IMAGINACIÓ?

Ara, els infants saben tantes coses que aviat no creuran en les fades, i cada vegada que un infant diu «jo no crec en les fades», hi ha una fada en algun lloc que cau morta. James M. Barrie.

Per l’escriptor Gianni Rodari, l’escola de l’atenció i de la memòria ha esgotat el seu temps, cal una escola on entrin la creativitat i la imaginació. La fantasia no s’oposa a la realitat, sinó que és un instrument per conèixer i explorar la realitat, per explorar el llenguatge i totes les possibilitats i per veure què en surt quan fas xocar paraules.

Quina és la importància de mantenir i enriquir la fantasia, la imaginació i la màgia en la infància?,
Com es treballa el món emocional a través de la fantasia?
Expulsem massa aviat els infants de la fantasia?
Com els podem reconnectar amb la creativitat?

Per parlar de fantasia i d’imaginació ens vam aplegar al voltant de la taula de gravació de Catalunya ràdio amb l’Elisabet Pedrosa, directora de “L’ofici d’educar”, l’Imma Marín, creadora de Marinva i la persona que més sap de com juguen els infants i joves i la Lara Terradas, psicòloga. La idea del programa va sortir del grup de Telegram (un grup nombrós i molt actiu) i també vam poder sentir les opinions d’altres col·laboradors com en Simó Colomer, Raquel Salamades i Rafel Bisquerra.

El programa es va emetre el dia 2 d’octubre de 2018 i el podeu tornar a sentir clicant a l’enllaç següent:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lofici-deducar/audio/1013947/

“L’home complet haurà de ser creador. Ha de saber imaginar i crear un món diferent i millor que el que li ha tocat viure. El conte parla al nen creador. L’ajuda a construir-li una ment oberta.” GIANNI RODARI.