Retrobant Vasconcelos

drugstoreFa molts anys hi havia un espai increïble al Passeig de Gràcia de Barcelona. Es deia “El Drugstore” i tenia les portes obertes les vint-i-quatre hores del dia. Allà hi podies anar a prendre una cervesa o un cafè, quedar amb els amics o fer la darrera conversa de la nit. També era punt de trobada.
Recordo amb molt de carinyo que hi havia una llibreria a la part de dalt. Allà hi solíem anar en sortir del cinema i fèiem una passejada per les prestatgeries mirant les novetats. Sense presses i descobrint a Nietsche, Boris Vian o Rilke. Va ser allà on vaig comprar els llibres d’un autor que em va marcar aquella època de joventut i de descobertes. Parlo d’en José Mauro de Vasconcelos.
4 llibresEls llibres de Vasconcelos venien de l’Argentina. Eren de l’editorial “El Ateneo”. Encara en conservo quatre (Doidáo, El velero de cristal, El palacio japonés i Vamos a calentar el sol). La resta els he perdut o regalat. Eren novel·les que m’encongien el cor perquè presentaven uns personatges carregats de poètica, nens i adults que vivien en la misèria del Brasil de l’època, amb alegria i també amb frustracions, però que tenien valors humans, innocència, educació i respecte pels altres. Em vaig fer tips de plorar amb les aventures del nen Zezé…

I ara, quaranta-dos anys després m’assabento que l’editorial Libros del Asteriode acaba de publicar la traducció al català de La meva planta de taronja llima. L’he tornat a llegir i m’ha produït les mateixes emocions.
La-meva-planta-de-taronja-llimaLa meva planta de taronja llima, basada segons l’autor en les seves pròpies experiències a Bangu (Brasil) durant la seva infantesa a mitjans del anys 20, narra les aventis del nen Zezé, un nen molt intel·ligent i entremaliat que viu amb els seus germans, la Jandira, la Glòria i en Totoca. El pare de Zezé esta a l’atur i la seva mare treballa en una fàbrica. A causa d’aquestes dificultats, en Zezé i la seva família es veuen obligats a mudar-se a una casa més petita on coneix qui serà el seu company de confidències, l’arbre de taronja llima, que alimentarà el seu món de fantasia.
Zezé també coneix un home gran, el Portuguès, amb qui mantindrà una gran amistat. A la novel·la hi apareixen altres personatges potents com el senyor Ariovaldo, la mestra Cecília o el Magaratiba, el tren.
El tema principal de la narració són les relacions familiars, la fantasia i les desigualtats socials. Temes que es poden treballar a l’escola, perfectament.
Vasconcelos va escriure aquesta obra només en dotze dies (segons conta ell mateix) i forma part d’una sèrie de quatre llibres que recullen la seva vida. Una mena de memòries escrites de forma inusual: La meva planta de taronja llima recull la seva infància a Bangu, Vamos a calentar el sol, el seu trasllat a la ciutat de Natal, Doidao, la seva adolescència, i Las confesiones de Fray Calabaza, la seva vida adulta.vasconcelos

Actualment, als afores de les megalòpolis del Brasil com Sao Paulo i Rio de Janeiro hi ha un alt índex de violència, enfosquida per la infància que viu en aquests llocs amb uns pares amb problemes (atur, alcoholisme, bandes, etc.) i per això no se’ns fa especialment dolorosa la narració de La meva planta de taronja llima. La quotidianitat suavitza i relativitza. En canvi allò que ens crida l’atenció de la novel·la és, justament, la força emocional d’un infant que vol créixer i ens fa partícips dels seus pensaments (l’obra està escrita en primera persona) acompanyant-lo i imaginant que tot existeix per enfortir-lo:

-Minguinho, ara viurem sempre a prop l’un de l’altre. T’adornaré tan bonic que cap arbre t’arribarà als peus. Saps, Minguinho? Acabo de viatjar en un carro tan gran i suau que semblava una diligència d’aquelles de les pel·lícules de cine. Mira, tot el que sàpiga, vindré a dir-t’ho, d’acord?

Vasconcelos va morir a Sao Paulo, als 64 anys, el 25 juliol 1984 però ens va deixar joies com aquesta gran història que ara ja podem llegir en la cuidada traducció den Carles Sans. Val molt la pena. Ideal per als primers cursos de l’ESO, en els que ja són capaços de llegir a un altre nivell, i on tota la càrrega simbòlica es fa present.

Tant de bo Libros del Asteroide continuï traduint la resta d’obres d’en Vasconcelos.

Com a anècdota, comentem que es va fer una pel·lícula l’any 1970, amb els mitjans de l’època, que podeu trobar a youtube.

S’ha fet una versió moderna que, de moment, només es pot trobar en portuguès. El tràiler oficial és el següent:

Frodo lives!

El-HobbitEl 14 de desembre s’estrena la primer part de la versió cinematogràfica de “El Hobbit”. Els qui ja tenim una edat encara conservem en la nostra memòria la mítica frase “Frodo lives” que ens donava un bri d’esperança en els anys foscos de les acaballes de la dècada dels seixanta i inicis dels setanta. Bé, Frodo no té gaire a veure amb aquesta trilogia però és un dels hobbits mítics del món creat per Tolkien (Segons he pogut llegir a la pàgina web de la Sociedad Española Tolkien l’any 1997, la BBC va realitzar una enquesta que va ser contestada per més de 25.000 lectors de parla anglesa, els quals van determinar que El Senyor dels Anells era “el millor llibre del segle XX” … segons els anglesos, és clar)

Fa més de 60 anys que Tolkien va publicar El Hòbbit, la història fantàstica de com Bilbo Bolsón va ser contractat per un grup de nans per anar a buscar el tresor del drac Smaug.

L’obra de Tolkien segueix viva per a milions de lectors de tot el món, que llegeixen, i rellegeixen, i comenten la seva obra, i es reuneixen, i juguen amb els seus personatges, i citen frases dels seus llibres.

Perquè tenen tanta tirada les seves obres? Uns diuen que el seu gran èxit va ser crear unes fantasies tan detallades i verídiques que semblen reals. Altres diuen que les seves obres ens ensenyen el significat de les coses importants: el deure, la lleialtat, l’amistat, l’amor, la natura, l’art, la mortalitat i, sempre en primer lloc, l’esperança. Per altres, Tolkien va aconseguir que l’home modern tornés a creure en mites, en déus, en herois, en gestes nobles i heroiques que en el nostre món gris no sabem trobar.
el_hobbit libroEs diu també que ell va crear el modern gènere literari de l’Alta Fantasia, i que la seva Terra Mitjana va ser el primer de molts altres mons que avui segueixen les seves passes.

Sigui com sigui, només cal esperar l’estrena i, vist el fantàstic trailer que han preparat, segur que no ens defraudarà. Es veiem al cinema!