«Un Nadal de llibres: recomanacions de 2 a 16 anys», a l’Ofici d’Educar (Catalunya ràdio)

Diumenge passat vam presentar algunes bones històries per regalar, llegir, entretenir-se, gaudir, compartir, créixer, aprendre i descobrir la màgia dels llibres.  

Us comparteixo, a continuació, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de “L’ofici d’educar” (Catalunya ràdio).

L’escriptor Emili Teixidor va escriure que llegir afegeix valor a la vida perquè els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell.

En un món replet de pantalles, el llibre enriqueix la vida d’un infant, ens posa en pausa i activa la imaginació i la curiositat. Llegir desperta l’empatia i obre la ment, acompanya i assaja les emocions, i ens obre a compartir: a llegir en veu alta o en bicicleta, ara un capítol jo i l’altre tu. Per ajudar-los a descobrir la màgia dels llibres, aquí teniu les propostes de Jaume Centelles, l’Hèctor, la Carla, l’Aina, la Paula i la Juna:

Recomanacions de 2 a 6 anys:

📚 “La casa del ratolí“, de Jonathan Stutzman. En Llorenç és un ratolí que, vagi on vagi, arrossega una caseta màgica a l’esquena on tothom hi cap i on tothom és benvingut: una granota cansada, una família d’eriçons i fins i tot animals temibles com l’os. I la casa cada vegada es va fent més gran. Una faula d’hospitalitat, generositat i comunitat fet amb collage, finestretes i pestanyes.  

 📚 “Toc-toc!”,de Kaori Takashi. Un llibre que va dins una caixa, enginyós i desplegable, amb un format sorprenent: una petita funda de la qual hem de treure el llibre. Una història senzilla però amb certa intriga: una nena arriba a casa i s’adona que ha perdut el seu os de peluix, i no pararà fins a trobar-lo i anirà trucant a totes les portes de l’edifici i així coneixerem uns veïns molt particulars. Un llibre per regalar i per gaudir.

 📚 “La sopa del senyor Lepron”,de Giovanna Zobili. Un àlbum molt ben il·lustrat que ens parla d’una llebre de pèl esponjós i orelles llargues que fa la millor sopa del món, i cap animal del bosc sap quin és el secret d’aquesta sopa tan bona. Fa la sopa amb l’ajuda de la família el primer dia de la tardor i és tot un èxit, tant que al bosc es construeix una fàbrica, la fàbrica Lepron, que farà la sopa i l’exportarà a tot el món. Però alguna cosa ha canviat i la sopa ja no és “la famosa sopa”.

Recomanacions de 6 a 9 anys:

 📚  “Ot el bruixot 1”de Picanyol. Recopilatori de les millors tires còmiques d’aquest bruixot inigualable d’ocurrències brillants i desbaratades, amb un humor dolç i intel·ligent. L’Ot, el seu mussol i la Berta formen part de la vida de molts lectors que han crescut amb la revista Cavall Fort. Un llibre per riure, amb trucs de màgia i manualitats.

 📚 “El retrato del conejo”, d’Emmanuel Trédez. Un conill molt ric que no té coneixements d’art demana ajuda al seu amic Porc perquè li recomani un pintor famós que li faci un retrat per a la seva estimada mostela. El porc demana a un gran artista, la guineu, que el retrati, però el resultat el decep molt perquè no veu res al quadre, i tot i així paga la factura. És interessant que en cada pàgina surtin referencies d’obres d’art molt conegudes que permeten introduir les criatures en el món de l’art.

 📚 “Ei, ei, ei, Taxi!”, de Sasa Stanisic. És un recull d’històries breus que es poden llegir una cada nit, en les quals algú puja a un taxi i es veu immers en un món d’aventures salvatges, boges i brillants que ens recorden el gran Rodari i que són genials per llegir-les abans d’anar a dormir. I en cada història el taxi acaba arribant al seu destí, a casa.

 📚 Recomanat per la Carla, de 8 anys: Un talp a l’antic Egipte“, de Martí Gironell. Explica les aventures d’un talp que es diu Felip, que amb els seus amics fa un viatge en el temps fins a l’antic Egipte i descobreixen com vivien els egipcis: les piràmides, el jeroglífics i com enterraven els Faraons.

Recomanacions de 9 a 12 anys

 📚 “L’illa”d‘Anna Casals. Enmig de l’oceà apareix de sobte una illa remota, misteriosa i exuberant, habitada per un grup de nens exploradors, valents i curiosos, connectats amb la natura. Però un seguit de grans descobriments que, al principi, porten alegria i benestar, acaben provocant disputes i degradació de la natura. Si fa no fa com el que estem fent amb el nostre planeta, però al final hi ha un gir esperançador. Un llibre amb il·lustracions maques i molta informació al final, que és una metàfora sobre la història de la humanitat i per conscienciar-nos sobre els problemes mediambientals.

 📚 “Einstein, el fantàstic viatge d’un ratolí a través de l’espai i el temps”de Torben Kuhlmann. Un ratolí aconsegueix viatjar enrere en el temps motivat per participar en una fira de formatges que ja ha passat. Però erra en els càlculs i l’ajudarà un empleat de l’oficina de patents de Suïssa, un tal Einstein, que trastoca el nostre concepte d’espai-temps. Unes il·lustracions formidables, una aventura que barreja història i fantasia, i que inclou una biografia d’Einstein i una exposició dels seus descobriments en el camp de la física.

📚 Recomanat per l’Hector, d’11 anys: Bola de dracd’Akira Toriyama. Parla de les aventures d’en Goku i dels seus amics des que és petit fins que es fa gran. Té moltes aventures i molt divertides.

📚 Recomanat per la Carla, de 12 anys“L’Ickabog”de J.K. Rowling. Tracta sobre un monstre que ataca una ciutat molt important. És un llibre entretingut i divertit.

Recomanacions de 12 a 16 anys:

📚  “Ghost”, de Jason Reynolds. És la història molt potent d’un nen, conegut com a Ghost (fantasma), que es passa la vida corrent perquè fuig del trauma d’haver crescut amb un pare violent, ara a la presó. Un dia l’entrenador d’un equip d’atletisme, els Defenders, es fixa en ell i el convida a formar part de l’equip. El llibre se centra en la relació del noi amb els altres tres companys d’equip: en Lu, la Patina i en Sunny, amb personalitats explosives, que hauran d’aprendre a compartir secrets i dèries per classificar-se per als Jocs Olímpics júniors.

 📚 “La casa a la mar més blava”de T.J. Klune. Explica la vida de Linus Baker, que porta una vida senzilla, tranquil·la i solitària, sempre seguint les normes i fent el que ordena el Govern. Un dia li encarreguen que vagi a l’illa de Marysas i es faci càrrec d’un orfenat on hi ha sis nens amb habilitats sobrenaturals. La seva vida canviarà per sempre més quan s’adona que aquests nens són poderosos, peculiars i diferents, tot i que encara són nens i busquen amor i compassió. Un llibre llarg que fa pensar molt i emociona.

📚 Recomanat per l’Aina, de 13 anys: La pell de la memòria, de Jordi Sierra i Fabra. Va de gent que esclavitza nens petits d’Àfrica i els fan fer feines dures. És interessant perquè és una realitat i també per poder canviar el món.

 📚 Recomanat per la Paula, de 14 anys: “Hamnet”, de Maggie O’Farrell. Parla sobre la família de Shakespeare. Un llibre molt bonic i interessant.

 📚 Recomanat per la Juna, de 15 anys: Els dies bonsd’Aina Fullana Llull (Bromera). Un llibre que explica la vida del Xavi i les seves addiccions. És molt interessant.

Podeu sentir el podcast del programa clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-nadal-de-llibres-recomanacions-de-2-a-16-anys/audio/1155809/

Ens retrobem al gener. Bones festes!

«Els Iris» a l’Ofici d’Educar

El passat diumenge, 30 d’octubre es va emetre un nou programa de “L’ofici d’educar”. A la secció “Llibres per somiar” vam presentar “Els iris” de Ramon Besora, amb il·lustracions de Zuzanna Celej publicat per editorial Juventud. És una història que ens parla d’uns éssers diminuts i fantàstics que surten a la nit, sociables, depenent de l’època de l’any i que es regeixen per la lluna. Es pot entrar en contacte amb ells a través del codi morse d’una llanterna. Ideal per llegir a la tardor i per a nens de 6 a 10 anys, per treballar la imaginació.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada. En aquest cas és:

En quines zones de Catalunya podríem trobar els Iris?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 6 de novembre.

I la guanyadora del darrer concurs és la Jordina Costa que s’emporta el llibre “Salti qui pugui”.

El podcast de la secció el podeu sentir, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/els-iris-de-ramon-besora/audio/1150612/

Escola Inclusiva?

En el mateix programa es va parlar d’escola inclusiva, un tema que aquestes setmanes està essent molt comentat. Van parlar en Jordi Sunyol, director del Centre d’Educació Especial Joan XXIII (d’Olot), organitzador de la Setmana de l’Educació Inclusiva de la Garrotxa; la Maria Bonich, membre de l’AFA de l’Escola Sant Climent; la Noemí Santiveri, portaveu de Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva, i vam tenir el testimoni del Marcos, pare de l’Abril; la Vilma, mare de l’Estefano, i la Pilar, mare del Matios.

L’Elisabet Pedrosa ha fet un extens article on es recullen les diferents sensibilitats i opinions. Val la pena llegir-lo per situar-nos i entendre com està la cosa. El transcrivim a continuació:

Escola inclusiva, impossible o imparable?

Un degoteig de casos assenyala que el decret de l’escola inclusiva s’està incomplint mentre Educació aposta pel curs de la inclusió

L’Abril, una nena amb autisme, es va quedar sense classes de piscina perquè el dia abans l’administració li va notificar que no tenia monitor, i que s’havia de quedar sola a l’aula amb la vetlladora mentre els companys anaven a la piscina. La notícia va indignar lescola Teixidores de Gràcia, les famílies dels companys d’aula i l’AFA, que va fer un comunicat de protesta. Ho denuncia el pare de l’Abril, el Marcos:

“Ens va sorprendre la reacció dels seus companys d’aula, que, en saber que l’Abril no hi podia anar, van dir que si ella no es banyava ells tampoc, i en solidaritat es van quedar fent cartells i polseres amb el lema ‘Si l’Abril no es banya, jo tampoc’.”

El Marcos va fer un tuit que es va viralitzar explicant la reacció dels nens, i l’administració els va concedir el monitor la setmana següent:

“L’administració i els polítics s’omplen la boca amb la inclusió, però a l’hora de la veritat les famílies de nens amb discapacitat hem d’estar contínuament picant pedra per aconseguir el que ens pertoca.”

El seu cas no és únic. Almenys 17 infants esperen a Barcelona un monitor de suport a la piscina, com l’Estefano, de 12 anys i amb trastorn de l’espectre autista. La seva sol·licitud de monitor de suport de piscina es va traspaperar, es va tramitar tard, i s’ha quedat sense piscina, segonsrelata la mare, la Vilma.

La família de l’Estefano, amb tratorn de l’espectre autista, denuncia que s’ha quedat sense piscina per un error de l’administració (Vilma Aquino)

El Matios, de 12 anys i amb un 86% de discapacitat motriu, que necessita assistència per a tot, es va quedar sense vetlladora en el pas de la primària a la secundària, malgrat la petició feta correctament per la família, denuncia la Pilar, la seva mare:

“Vam passar cinc setmanes molt dures, fins que vam sortir al TN de TV3 i en un matí ens ho van arreglar, i et queda el gust agredolç que ho has aconseguit gràcies a sortir als mitjans. S’han de revisar els protocols i veure què falla en la inclusió.”

La família del Matios, amb un 86% de discapacitat motriu, ha aconseguit vetlladora només després de sortir als mitjans (Pilar Aguilar)

Què està fallant en l’escola inclusiva?

El decret d’escola inclusiva es va aprovar fa 5 anys, el 2017, i tenia un termini de 4 anys per desplegar-se. Però segons l’Affac, la principal federació de famílies de Catalunya, s’està incomplint i aquesta problemàtica afecta 200.000 infants, d’aquí la campanya Jo també hi vull anar”.

I tot això quan el Departament d’Educació assegura que aquest serà el curs de l’escola inclusiva. Falta cultura inclusiva, assegura Jordi Sunyol, director del centre d’educació especial Joan XXIII i organitzador de la Setmana Inclusiva de la Garrotxa:

“Cal un ús inclusiu dels recursos humans, organitzatius i metodològics, i més formació docent. Mentre no arriba, s’ha d’apel·lar al compromís de tothom i emmirallar-nos en les pràctiques positives d’inclusió educativa, que n’hi ha, i adaptar-les a l’entorn.”

Jordi Sunyol reconeix el desgast dels docents amb la pràctica de la inclusió a l’aula: se senten col·lapsats per un excés de feina, i perquè pel Departament d’Educació, diu, la inclusió no és una prioritat transversal per treballar des del minut zero quan la família i l’alumne entren a l’aula.

El Departament d’Educació ha retallat les hores de vetlladora de 50 a 10 de l’escola Sant Climent, sense tenir en compte l’arribada al setembre d’un infant que necessita atenció totes les hores, explica la Maria Bonich, de la comissió d’inclusió de l’escola:

“Estem en xoc: hi ha mig mestre postpandèmia que no fa de vetlladora perquè no té la formació específica i perquè deixaria d’atendre la resta d’infants. Hi ha només 10 hores de vetlladora per a l’horari lectiu, mentre que n’hi ha 12,5 per al temps de migdia.”

L’escola té un potent projecte d’inclusió que acull infants amb necessitats especials dels pobles veïns. La Maria té 3 fills, un amb necessitats educatives especials:

“Si tens un fill amb NEE, és dur perquè has de fer un dol del que havies projectat, i et trobes que les institucions que t’haurien d’acompanyar no ho fan, i els docents, tot i les ganes, es frustren.”

Famílies de l’escola Sant Climent, amb un potent projecte inclusiu, es manifesten per recuperar les hores de vetlladora (Maria Bonich (AFA escola Sant Climent))

Han presentat 565 requeriments als serveis territorials perreclamar més temps de vetlladora, i encara ara no tenen cap respostaLa Maria convida docents, famílies i associacions a unir-se i a participar a la caminada del 15 de novembre per la inclusió real.

Infants amb NEE convidats a no quedar-se a dinar, a no fer extraescolars o unes colònies perquè no hi ha monitor de suport o a canviar a una escola d’educació especial: això encara passa perquè no tenim una escola inclusiva, afirma la Noemí Santiveri, portaveu de Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva:

Lluitem per una escola inclusiva que ara no existeix. Sí que hi ha bones pràctiques inclusives, entorns que han estat més afavoridors, mestres, claustres, direccions que han fet tot el que han pogut, però el nostre sistema no és inclusiu.”

Falta un lideratge polític, assegura Santiveri, que reclama un govern amb visió interdepartamental –justícia, benestar, salut i educació–, que permeti que la societat avanci cap a la inclusivitat.

“Hi ha un degoteig de casos perquè estem enganyant les famílies, diem que tenim escoles inclusives i que tots els nens tenen els mateixos drets, i quan les famílies van als centres la realitat no és inclusiva.

Per la Noemí Santiveri no es tracta tant de tenir recursos, que són insuficients, com de fer un canvi total del sistema i deixar de posar pedaços.

L’escola inclusiva que volem

Per aquesta raó, el Departament d’Educació ha activat una taula de participació, TAPSEI, amb tots els agents implicats per poder avançar en la inclusió. La Noemí Santiveri hi participa:

“És una oportunitat a tot el territori que s’ha d’acabar al febrer i que implicarà accions. Hi treballem com formiguetes, però no som al comitè, tot i que fa 20 anys que hi som. Manen des de dalt, no estic esperançada, falta poc per a les eleccions i són vots.”

L’escola inclusiva és imparable perquè és un dret,afirma Jordi Sunyol, que recorda que falta un canvi de mirada de les famílies, dels equips directius i dels docents per reclamar com ha de ser l’escola inclusiva:

“S’han de sumar esforços a partir de les experiències positives, amb les famílies implicades en l’educació inclusiva que lluiten per totes les famílies, i amb l’acompanyament dels CEEPSIR: centres d’educació especial proveïdors de recursos i expertesa en la inclusió.”

Falta cultura inclusiva de famílies, equips directius i docents per reclamar un escola inclusiva real (Xapeicat)

L’objectiu és que tots els infants puguin entendre que el món el fem tots, és divers, i tots necessitem coses diferents per avançar, assegura el docent. Per fer realitat la inclusió de veritat, necessitem no només unes hores de vetlladora, tot i que també, sinó professionals que sàpiguen ensenyar als nostres fills, apunta el Marcos, el pare de l’Abril.

“Perquè l’escola no és només un lloc per deixar-los unes hores, sinó un lloc on aprendre amb majúscules i on tinguin professionals que els sàpiguen ensenyar. És car, però no impossible, és a les seves mans.”

Les famílies estan alçant la veu com mai en una autèntica revolta, afirma Noemí Santiveri, que convida a denunciar als mitjans de comunicació cada cas i sobretot demana unitat:

“La unió s’ha de fer amb les famílies amb fills i sense, les famílies amb fills amb NEE i sense. Hem de tenir una societat més plena de valors, que cregui en les vides autònomes dels seus ciutadans.”

Tots tenim dret a les mateixes oportunitats, defensa Noemí Santiveri, i per tant està convençuda que l’escola inclusiva no és impossible, és imparable, perquè, com un far, ens indica el camí a seguir.

«El llibre de la sort» a L’Ofici d’Educar


Ahir, diumenge, vam presentar aquest llibre tan divertit d’en Sergio Lairla i amb il·lustracions d’Ana G. Lartitegui, publicat per A Buen Paso, una editorial que fa una feina delicada i amb bon criteri.

El llibre ens parla de la bona sort i de la mala sort, i ho fa a través de dos personatges: el senyor Malastruc i el senyor Bonaventura. És un llibre original, curiós, divertit i molt ben il·lustrat en què la història dels dos personatges en un moment determinat s’entrellaça. En vam parlar en aquest blog. Recordeu: https://jaumecentelles.cat/2022/02/02/el-llibre-de-la-sort-un-viatge-que-en-son-dos/

I com cada setmana fem una pregunta fàcil sobre el llibre i entre els participants que l’encertin sortegem el llibre que hem presentat, gentilesa de les editorials. No podem estar més que agraïts de la col·laboració de totes elles. La pregunta del concurs d’aquesta setmana és:

Quin és el nom del personatge a qui tot li surt de meravella?

Envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge 1 de maig.

Els guanyadors del darrer concurs són el Lluc, el Robin i el Marc, l’enhorabona família! El llibre “amics” és per a vosaltres.

El podcast de “Els llibres per somiar” d’ahir és:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-llibre-de-la-sort-de-sergio-liarla/audio/1132506/

En el mateix programa és va parlar de fake news i quines eines emprar a l’escola i a casa eines perquè no els la colin.

Més de la meitat de la població, un 55%, està preocupada per no ser capaç d’identificar què és cert i què és fals a internet, segons l’informe “Digital News Report”, publicat per la Universitat d’Oxford. Sempre hi ha hagut notícies falses, però amb internet circulen molt de pressa i també arriben a infants i adolescents, els grans usuaris de les xarxes. Periodistes experts en desinformació defensen que l’educació mediàtica arribi a les cases i també al currículum escolar per lluitar contra l’analfabetisme digital. En parlem a “L’ofici d’educar” amb Nereida Carrillo, doctora en Comunicació, i impulsora de Learn to Check, que ofereix recursos gratuïts i tallers per entrenar l’esperit crític; Mònica Roca, periodista i cocreadora de Passaport digital per educar en competències digitals i alfabetització multimèdia a Secundària, Miquel Àngel Prats, mestre, pedagog i autor del llibre “Viure en digital” i Carlos Baraibar, responsable del “Fets o fakes” de Catalunya Ràdio.

Si volleu escoltar el programa sencer, aquí teniu el podcast:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/parlar-de-fake-news-amb-els-fills-i-a-lescola-eines-perque-no-els-la-colin/audio/1132507/

«Tancho» a l’Ofici d’educar.

Ahir, diumenge, 30 de gener, a “L’ofici d’educar” vam parlar de l’àlbum «Tancho» escrit i il·lustrat per en Luciano Lozano i editat per Akiara books.

El llibre explica la vida d’un nen que cada hivern queda fascinant amb el ball que fan les grues a l’illa de Hokkaido. Però s’adona que cada cop n’hi ha menys fins que un hivern només hi arriba una parella. L’any següent, en Tancho s’atansarà a les grues i les hi donarà de menjar, amb les seves mans, durant tot l’hivern. I així els anys següents fins que, de mica en mica, la població de grues anirà creixent.

Les il·lustracions són precioses, i és una bona lectura, amb un missatge ecologista potent al darrere. Molt recomanable, amb uns annexos aclaridors per entendre una mica més de la cultura japonesa.

Com a cada programa, regalem el llibre als qui participen contestant una pregunta relacionada amb el que hem comentat. I ho podem fer perquè, molt generosament, les editorials ens fan arribar un exemplar. Els ho agraïm molt sincerament.

I la pregunta del concurs d’aquesta setmana, relacionada amb el llibre “Tancho” és fàcil si heu escoltat el programa:

Què significa Tancho en japonès?

Les respostes han d’anar per correu electrònic a loficideducar@ccma.cat
Teniu temps fins diumenge
.

També vam anunciar la guanyadora del darrer concurs i que s’endurà un exemplar del llibre «El nou»: L’afortunada va ser la Sara Arjona, l’enhorabona!

Podeu sentir el podcast a continuació:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/tancho-de-luciano-lozano/audio/1123403/

En el mateix programa, l’Elisabet Pedrosa va entrevista a la psicòloga Alba Alfageme que ha publicat un llibre molt potent i aclaridor “Quan cridem els nostres noms, guia per a l’autoconsciència i resiliència feminista”.
L’Alba va explicar que una de cada dues dones ha patit algun tipus de violència física o sexual i un 30% de les estudiants han tingut una primera experiència sexual forçada. L’antídot, segons explica, és educar nens i nenes en el feminisme: “El feminisme salva vides. A mi me la va salvar, és la millor guia per construir un món millor per a tothom, en el qual es posin la vida i el benestar al centre.

L’entrevista sencera a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/alba-alfageme-el-patriarcat-ens-empetiteix-ens-assassina-ens-agredeix-i-ens-viola/audio/1123402/

Darwin a “L’Ofici d’educar”

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar “El árbol de la vida de Charles Darwin”, de Peter Sis, publicat per Ekaré. Un llibre de coneixements per a alumnes de secundària que explica la història de Charles Darwin, des que era petit i fent èmfasi en un viatge que va fer per tots els territoris anglesos, passant per les Galápagos. L’aventura va durar cinc anys, i d’aquí va sortir la teoria de les espècies.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els encertants sortegem el llibre en qüestió, gentilesa de l‘editorial.
En aquesta ocasió, la pregunta és: quin és el nom del vaixell amb el qual va viatjar Darwin? Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins dilluns 29 de novembre.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara i la seva parentela, en Guerau, la Mariona i la Jana, l’enhorabona!
Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-arbol-de-la-vida-de-charles-darwin-de-peter-sis/audio/1116774/

Va ser un programa especial perquè ens vam assabentar que a l’Elisabet Pedrosa li ha concedit el Guardó Marta Mata, el premi més prestigiós que concedeix l’Associació de Mestres Rosa Sensat, un premi que, des de l’any 2002, s’atorga amb l’objectiu de donar a conèixer i valorar el treball que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueix a fer visibles els valors positius de l’educació. Es concedeixen dos guardons, un de modalitat personal i un altre de modalitat col·lectiva, a fi de reconèixer, tant a escala individual a una persona com a escala col·lectiva a una entitat, el que ha significat en el camp de l’educació dels infants i dels joves.
El guardó col·lectiu anirà a mans de la Fundació Privada Pere Closa, associació que promou l’èxit escolar de l’alumnat gitano.
El lliurament del XLI Premi Marta Mata de Pedagogia i dels Guardons Marta Mata 2021 tindrà lloc a El Born Centre de Cultura i Memòria, el dijous 16 de desembre a les 18h.
Als qui formem part de l’equip (la Nuria Ventura, producció, en Sergi Vives, sentit de l’humor i la Rosa Sillué, muntatge tècnic) ens agradarà molt veure les cares amigues del programa, que ens són moltíssimes! Però heu de reservar plaça! Ho podeu fer a través de l’enllaç:
https://www.rosasensat.org/guardons-marta-mata-2021-entitat-i-persona-guardonades/
Per a la foto que heu vist encapçalant aquesta entrada ens vam inspirar en la part del darrera del disc d’en Simon i Garfunkel, «Bridge over trouble water»…

L’AVNI a «Llibres per somiar»

El diumenge dia 17 d’octubre a l’Ofici d’Educar vam conversar sobre el llibre
«Avni. Animal veritablement no identificat», de Romain Pujol, amb il·lustracions de Vincent Caut, publicat per l’editorial Astiberri.

Vam explicar que és una mena d’introducció al còmic per a nens de cicle iniciai que comença el primer dia de curs, quan l’Anvi arriba nou a l’escola. El còmic ens explica que l’Avni, que té unes capacitats especials i ens narra les peripècies que li van passant. Una bona història per als que comencen a llegir i per somriure.

Després, com a cada programa vam llençar una pregunta relacionada per al concurs dels llibres per somiar. El guanyador s’endurà el llibre de regal.

La pregunta que vam fer és: com es diu el Camaleó?

Les respostes les podeu enviar per correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge dia 24 d’octubre a les 24:00.

En el darrer concurs (L’assassí dels ossets de peluix) va resultar guanyador el Ricard Garcia i les seves filles, la Irene, l’Alicia i l’Èlia. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/avni-animal-veritablement-no-identificat-de-romain-pujol/audio/1111865/

En aquest mateix programa vam comptar amb la presencia de la Catherine l’Eduyer que va presentar el seu llibre «Conversaciones con mi maestra», un assaig escrit per ajudar les famílies a triar escola, més enllà de modes i rànquings.

Catherine L’Ecuyer repassa els diversos mètodes pedagògics, els debats educatius més actuals — coneixements/competències, escola nova o tradicional— i alguns dels neuromites més estesos a l’aula.

Ho sentireu clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/catherine-lecuyer-montessori-sescandalitzaria-amb-qui-utilitza-el-seu-metode-com-una-moda/audio/1111866/

«La mestra és un capità» a l’Ofici d’educar

Ahir vam encetar la sisena temporada de «Llibres per somiar» a Catalunya ràdio i estic content i molt agraït a tot l’equip de l’Ofici d’educar per la confiança envers la meva persona i per l’aposta per difondre la literatura infantil i juvenil.

La idea d’aquesta temporada seguirà sent la mateixa de l’anterior. Presentarem un llibre que ens ha agradat especialment i que transmeti bones sensacions. Molts d’aquests exemplars seran d’editorials que cuiden l’embolcall i el missatge i que, malgrat no ocupin els llocs preferents dels aparadors de les llibreries, creiem que valen molt la pena de fer-los-en difusió.

També, amb la complicitat de les editorials, de cada llibre que comenten, farem un sorteig i qui vulgui participar, d’una banda ens farà contents perquè voldrà dir que ens escolta i segueix, i de l’altra tindrà la possibilitat de guanyar el llibre en qüestió. Animeu-vos! Recordeu que el programa és setmanal però “Llibres per somiar” és quinzenal, alternant amb la magnífica secció de l’Eva Bach i les seves recomanacions per viure millor.

El primer llibre que vam presentar va ser «La mestra és un capità». La protagonista d’aquesta història és mestra a la feina, mestressa de casa a les tardes i les nits, mare les 24 hores, psicòloga durant els conflictes de l’escola, observadora, cridanera i també un sergent a ulls dels infants. Aquest llibre és com una mena de diari d’aquesta tutora que parla de les coses boniques que passen dins i fora de l’aula, i veus que darrere d’una mestra hi ha una persona. És una història tendra, emotiva i curteta. Ideal per llegir-la el primers dies de curs.

Si voleu participar al concurs, la pregunta que us fem és:

De quin curs és tutora la mestra?

Envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 12 de setembre i podeu guanyar un exemplar d’aquest llibre.

Podeu escoltar el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-mestra-es-un-capita-dantonio-ferrara/audio/1108903/

En aquest mateix primer programa d’ahir vam conèixer una realitat que no veiem als mitjans però que ens avergonyeix com a éssers humans: La realitat del poble inuit, o millor, la realitat de 130.000 infants indígenes que van ser separats de les famílies i enviats als internats canadencs per esborrar la seva identitat. És un programa que val molt la pena. Colpidor.

Si entreu a la pàgina de l’Ofici d’educar també podreu llegir l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa i escoltar tot el programa.

https://http://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/escoles-per-al-genocidi-al-canada-extirpar-lindigena-de-cada-infant/noticia/3116052/

Lectures d’estiu familiars: Propostes per gaudir de les vacances

Ahir, al darrer programa de la temporada, l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de “L’ofici d’educar” ens va convidar a parlar de literatura infantil i juvenil i també de llibres per a pares i mestres.

Alguns dels participants ho van fer des de casa (coses de la pandèmia) i la Marta Butjosa, mestra i escriptora que ens va presentar el seu darrer llibre «Transfórmate para educar» i jo mateix vam poder conversar amb l’Elisabet asseguts a l’estudi (amb distància, això sí) i veient-nos les cares.

També van intervenir, en Víctor Farradellas, responsable de publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat que ens va recomanar dos libres:

“Veus des del confinament” Jaume Cela oller (Associació de mestres Rosa Sensat)

“Dibuixar el món, jugar, crear, compartir” Vicente Blanco & Salvador Cidràs, premi Marta Mata 2020 (Associació de mestres Rosa Sensat)

La Cinta Vidal, directora d’edicions i continguts educatius de l’Editorial Graó, també ens va enviar dos talls de veu recomanant:

“L’infant que va cap al món”. Un recull de 20 converses al voltant de la criança. Miquel Àngel Alabart (Editorial Graó)

“Atreveix-te: qualitats, subtilitats i intangibles de l’ofici de mestre”. Joan Domènech Francesc. (Editorial Graó)

La Georgia d’11 anys va lloar :

“La meva família i altres animals” de Gerard Durrell (edicions 62) i

“El gran viaje de las familias extraordinarias” de Susanna Isern (Tu amo Ediciones)

I finalmente l’Eva de 17 anys ens va recordar que “l’Estranger” d’Albert Camus és una novelassa.

Podeu llegir l’article que ha publicat l’Elisabet, clicant al següent enllaç:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/lectures-destiu-familiars-20-propostes-per-creixer-i-gaudir-de-les-vacances/noticia/3109963/

També podeu sentir el podcast del programa, si sou dels que us agrada escoltar-los mentre cuineu o conduïu.

L’audio aquí:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/16-lectures-destiu-familiars-per-gaudir-de-les-vacances/audio/1107046/

Reprendrem les emissions, si tot va bé, al setembre. Amb alguna que altra novetat… shhhh!

També voldria fer esment de la publicació al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat del darrer Garbell, amb propostes de lectura per aquests estiu.

El podeu llegir, entrant a:
https://www.rosasensat.org/biblioteca/recursos/el-garbell/el-garbell-num-22-estiu-2021/

«Clara Campoamor» a L’ofici d’educar

Tinc un amic que només llegeix biografies. A la biblioteca del barri, entra i va directe a la prestatgeria «92 Biografies». Si quedem a la biblio, ja sé on és, sempre.

Quan li comento alguna que altra novetat que m’ha agradat, de seguida em pregunta si està basada en fets reals. Si és que sí, m’escolta, però quan li dic que és una ficció, em demana que no continuï, que ho deixi estar. A ell només li interessen les biografies perquè li agrada saber què va passar i a qui. Em recorda sovint que «la realitat sempre supera a la ficció». Llegeix biografies variades. Tant és que sigui Napoleó o Juli Cèsar com Ramón i Cajal, allò que busca és conèixer quan van viure, on i com van resoldre les seves inquietuds.

Per sort, en els darrers anys algunes editorials han anat fornint une col·leccions fantàstiques basades en biografies adreçades als infants. Una és Alba Ediciones i una altra és Shakelton Books. D’aquesta darrera, ahir al programa de Catalunya Ràdio, «L’Ofici d’educar», dins la secció «Llibres per somiar» vam presentar el dedicat a Clara Campoamor, la vida d’una lluitadora, la dona que va aconseguir el dret al vot de les dones a Espanya. Està escrit per una altra gran dona de la política, Manuela Carmena.

Podem llegir a la contraportada:
La majoria d’herois que coneixem són éssers extraordinaris amb poders màgics i una capa onejant en les seves espatlles. Però també hi ha herois de carn i ossos, tan humans com tu i com jo, que algunes vegades s’equivoquen i altres encerten en gran.
Clara Campoamor va ser una d’ells. Els seus poders van ser un gran sentiment de justícia i un infatigable compromís amb la lluita contra la desigualtat entre dones i homes. Gràcies a ells va aconseguir canviar les lleis espanyoles i que, per primera vegada en la història del nostre país, les dones poguessin exercir el seu dret a vot. Tal és la proesa de Clara Campoamor, i aquesta és la seva història.

La primera part del relat se centra en oferir-nos dades de la seva vida remarcant els moments significatius (l’arribada d’una màquina d’escriure a casa, la mort del seu pare, la seva feina com a professora de mecanografia, els seus estudis de dret, etc.) i la segona ens narra les dificultats que va tenir fins que l’u d’octubre del 1931 (ep!, l’1 d’octubre) en plena República, per aconseguir que s’aprovés la llei del dret a vot per a les dones.
Un llibre que pot interessar als nois i noies de cicle mitjà i superior.

LES DADES:
Títol: Clara Campoamor
Autora: Manuela Carmena
Traductora: Carla Pascual
Editorial: SHACKLETON BOOKS
Pàgines 32
Barcelona, 2021

Si voleu saber-ne més, aneu a l’entrada que vam fer en aquest mateix blog: https://jaumecentelles.cat/2021/03/03/clara-campoamor-i-la-lluita-pel-sufragi-femeni/

Al mateix programa van recordar el nom de la guanyadora de l’anterior concurs i que va guanyar el llibre “La feria de medianoche”: la Meritxell Cano. Enhorabona!

Per al concurs del llibre “Clara Campoamor” demanem que digueu què va aconseguir la Clara Campoamor per al nostre país. Fàcil, no?
Per concursar heu d’enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat
Teniu temps fins al proper diumenge dia 13 de juny.

El podcast de “Clara Campoamor”: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/clara-campoamor-de-manuela-carmena/audio/1103207/

En el mateix programa es va parlar de teràpia amb playmòbils. La teràpia amb ninos és un recurs terapèutic habitual en el context clínic, útil també en l’àmbit educatiu, social i l’empresa. A partir de la tria de figures de playmobil, del joc amb ells en el cas dels més petits, la teràpia amb ninos ajuda infants i adults a expressar l’inconscient, prendre consciència dels malestars i curar ferides emocionals. Podeu sentir el que n’opinen l’Anna Ferre, psicòloga, terapeuta Gestalt, facilitadora de constel·lacions i autora del llibre “Cuéntalo con muñecos”; Gus Bas, psicòleg, terapeuta familiar i coautor del llibre “Un món en un dia” i la Marta Darnés, educadora social a l’Institut Pere Alsius de Banyoles i gerent del projecte Ulisses.

Aquí: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/terapia-amb-ninos-que-diuen-els-playmobils-sobre-tu-i-la-teva-familia/audio/1103206/

«Destellos» a l’Ofici d’Educar

Ahir, al programa «l’Ofici D’educar» de Catalunya Ràdio, dins la secció «LLibres per a somiar» vam presentar el llibre “Destellos” de la Jen Wang.

“Destellos” està inspirat en una situació que va viure l’autora quan era nena: Un problema mèdic que va desembocar en una operació d’importància. Aquella experiència està en aquest relat de dues noies que personifiquen dos punts molt distants en l’espectre de la comunitat xinesa que hi viu a Los Ángeles (USA)

D’una banda hi ha la Christine, una noia amb la família perfecta amb uns pares que la pressionen amb classes setmanals de xinès i de música, i que treballa dur per estar al nivell que la comunitat xinesa sembla imposar-se.

Un dia arriba al barri, a l’escola, a la seva vida, una altra noia, la Moon que és tot el contrari: és vegetariana, de vegades es fica en embolics, es pinta les ungles dels peus quan li dona la gana, balla amb una llibertat inusitada, no té ni idea de xinès (ni ganes d’aprendre’l) i, en definitiva, va a la seva bola.

A través de la història de la Christine i la Moon, l’autora parla de la necessitat de trobar un espai propi més enllà del camí que els nostres pares hagin planejat per a nosaltres.
La novel·la gràfica té un missatge clar i és una bona lectura per als nois de cicle superior que ens permet estirar de molts fils: La música, la malaltia, les ganes de viure, les relacions entre persones, la família, etc.

La part gràfica és formidable i val la pena entretenir-se a analitzar com estan distribuïdes i maquetades les pàgines.

La pregunta que fem per als qui vulgueu participar al concurs  és la següent:
Quin estil de música ballen les noies del llibre “Destellos”?

Teniu temps fins al 21 de març per enviar les respostes loficideducar@ccma.cat. Podeu guanyar un exemplar del llibre “Destellos”.

Podeu sentir el podcast de la secció entrant al web del programa: https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/

I la guanyadora del llibre «¡Blas!» que va contestar correctament la pregunta de l’anterior concurs ha estat la Lorena (i la seva filla Rita). Enhorabona! Gaudiu amb la lectura del llibre.