germans

by

Quan arriba «El nou»

Ben aviat començarem a veure els contenidors plens de caixes de cartró. Són els embolcalls de les joguines noves que han arribat a les cases dels veïns que tenen criatures.

Inevitablement, també veiem joguines velles i atrotinades mancades de peces, brutes o que pertanyien a infants que s’han fet grans. Fa una mica de pena.

«El nou» és un àlbum escrit i il·lustrat per la parella italiana Vecchini i Sualzo que ens explica precisament què passa a una casa on ha arribat el “nou”.

Les joguines estan amoïnades i tenen por que l’infant que juga amb elles les deixi de banda. No sabem qui és el nou però imaginem una joguina moderna, un superheroi, un robot o una mena de Buzz Lightyear que desbancarà als altres.

Les joguines s’imaginen que “el nou” serà més suau que el Xaiet, amb més coloraines que el Pop, amb un nas més bonic que el de l’Elefant, que no ha tingut cap accident com el gos Salsitxa amb el seu pedaç, que tindrà una cua més graciosa que la del Porquet, i unes orelles més llargues que la del Conill esgarriat. La seva preocupació creix quan el el Tatano els diu que “El Nou és fantàstic!“

És un molt bon llibre per als nois i noies de cicle infantil, amb una tendra història que ens parla de la importància de compartir i de saber acollir els canvis.

Els personatges (les joguines) són divertits i simpàtics i a la darrera pàgina hi ha una sorpresa que ens farà esbossar un somriure.

El relat està ben trenat perquè va pujant de to, en un continu crescendo que ens condueix, amb cert suspens, fins al bonic final.

Podeu escoltar la cançó original interpretada i cantada per Sualzo, l’il·lustrador. En italià:

https://www.youtube.com/watch?v=2cCz_8Qb1O0

LES DADES:
Titol: El Nou
Autora: Silvia Vecchini
Il·lustrador: Sualzo
Traductor: Pau Vila
Editorial: Barcanova
Pàgines:32
Barcelona, 2022

by

«Los distintos»: una guerra, dos germans i una diàspora

Ekaré és una editorial que té en el seu catàleg libres molt potents, amb contingut social i que ens fan reflexionar: «Els capibares», per exemple, és una delícia que ens interpel·la i ens colpeix.

L’últim que he llegit d’Ekaré també m’ha emocionat. Es titula «Los distintos» i d’entrada ja em tenia el cor robat per dos motius: Perquè les il·lustracions són de l’Eva Sánchez (de qui parlaré els propers dies) i perquè la primera part de la narració se situa al País Valencià.

Comença amb el pare de dos nens marxant del país per culpa de la guerra civil, o millor, perquè ell és un «rojo», la guerra ha acabat i està en el bàndol dels que han perdut. Aquesta presentació ja m’ha tocat perquè a la família vam viure quelcom de semblant. Recordo que mon pare m’explicava que va néixer a França perquè els meus avis van sortir del poble sense saber on anaven i allà van trobar acolliment i feina. El meu pare i la seva germana van viure força anys a França fins que van tornar al poble, a la província de Castelló. Podeu imaginar com he entès el relat.

De què va “Los distintos”?
És el relat de dos germans, Paquito i Socorro, que han d’amagar la identitat del pare, malviure com poden en un poblet controlat pels falangistes i patint gana i les mirades de veïns i companys d’escola.

El relat combina capítols amb la veu narrativa del nen i la nena. Venen marcats pel color del títol i la lletra capital. Està basat en uns fets reals, la qual cosa afegeix interès a la història d’aquests dos germans. Les il·lustracions són efectives i complementen i acompanyen la narració de manera fluida.

Hi ha final feliç. Els germans i la mare es retrobaran amb el pare en un altre país, iniciant una nova vida.

Lectura molt recomanable per a cicle superior de primària. Pot obrir un debat força ric i endinsar els infants en un dels episodis més dramàtics del nostre país.

LES DADES:
Títol: Los distintos
Autora: Mónica Montañés
Il·lustradora: Eva Sánchez
Editorial: Ekaré
Pàgines: 52
Barcelona, 2020

Podeu veure el vídeo de presentació, amb nombroses opinions d’expertes i també de l’autora i l’il·lustradora. És una mica llarg però val la pena. El trobareu a: http://www.ekare.com/ekare/los-distintos/

by

Un més. L’arribada d’un germà a la família.

L’il·lustrador Marc Taeger ens va regalar fa molts anys les il·lustracions d’un dels contes més explicats i que han generat més activitats amb els infants de cicle infantil. Parlo d’Aquil·les el puntet. Recordo haver-lo explicat «a la manera» d’en Marc, sobre un paper continu i amb les parts del cos prèviament retallades amb papers de colors que els infants anaven enganxant amb cola fins a completar la figura del personatge i que després es quedava a l’aula durant tot el curs. Des d’Aquil·les, he anat seguint el periple d’aquest il·lustrador (el Patufet, l’Artur, l’elefant golafre, etc.) que sempre ens ofereix quelcom diferent.

en Marc i l’Olalla

Ara, juntament amb l’Olalla González acaben de publicar «Un més», un àlbum il·lustrat que ens explica l’arribada del segon fill a la família i com el veu qui fins llavors ocupa tot l’espai. Segons expliquen els autors, el llibre narra un fet familiar viscut per ells i apunta com la preocupació d’explicar que algú altre arribarà a casa es pot encarar de manera entranyable, tendra i positiva.

El llibre comença amb aquest diàleg:
Un dia el conillet va mirar la seva mare.
–Mama, què tens a la panxa? Em sembla que tindràs un bebè!
–Doncs sí, aviat serem un més.
–I quan naixerà?
–Quan ja no em pugui veure els peus…

Els personatges són conills i a mesura que la pregunta es va repetint (seguint l’estructura repetitiva dels contes acumulatius) el conill fill va anunciant als altres habitants del bosc —que representen el avis, els veïns, els amics i coneguts— la bona nova.

Al web de Kalandraka podem llegir:
Tendresa, solidaritat, alegria, emoció —i una sorpresa final— són els sentiments que planegen sobre la història, plasmada en il·lustracions de traçades definides, línies irregulars, esquemàtiques, i aquarel·les de tons suaus sobre fons blanc.
Destaca la dicotomia entre les escenes a tot color i altres monocromes a on s’evidencien els somnis i els desitjos de qui es prepara per a ser el germà major.

És un llibre recomanat per a infants a partir de quatre anys.
Molt bonic, pot esdevenir un referent de l’alçada del mític «Endevina com t’estimo»!

LES DADES:
Títol: Un més
Autora: Olalla González
Il·lustrador: Marc Taeger
Traducció: Tina Vallès
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Barcelona, 2017

Podeu fullejar les primeres pàgines, a continuació:

 

by

Gran i Petit 1

portadaUn dels llibres que m’ha fet riure molt darrerament és Gran i Petit, un còmic que acaba de publicar Pagès editors. Es tracta d’un recull dels quatre primers títols d’una sèrie de còmics molt populars a l’Argentina, on ja van pel volum desè.
El llibre ens explica que un nen, en Nacho, és el centre de l’univers fins que…  arriba el seu germà! Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les peripècies familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades ens sorprenen a casa i a l’escola. L’autor és en Chanti, pseudònim del dibuixant Santiago González Rigael que segons explica es va inspirar en els seus nebots per fer la tira que cada diumenge publica a la revista Rumbos.

En una entrevista a la revista Imaginaria, l’autor deia :
“Gran i petit és una historieta per a tota la família que reflecteix les relacions que es donen entre germans.
Tinc una gran afinitat amb els nois. Ells tenen una manera de pensar més lliure, raonen per si mateixos, i treuen les seves pròpies conclusions (cosa que molts grans hem oblidat). Em va semblar bo mostrar tot aquest univers i especialment el de les relacions entre germans; que tot i tenir els mateixos pares no és el mateix néixer primer o segon. Les relacions són diferents. Tinc nebots i ells van ser la meva musa inspiradora.
Mai vaig pensar que fora a atrapar a públics tan diversos i de totes les edats, des nois que estan aprenent a llegir fins avis superlectors”.

La traducció al català ha comportat alguns problemes d’adaptació, com quan l’acció passa al Nadal i es veuen tots els protagonistes amb poca roba (a l’Argentina és estiu).

dsc06081

També comenta en Chanti que no va permetre canviar la samarreta esportiva que llueixen els nens quan animen a la selecció de futbol argentina per una altra del Barça, per exemple.dsc06080

Es va optar per deixar el nom del nen com a Nacho, malgrat que en català no es fa servir com a substitutiu afectiu d’Ignasi.
A l’Argentina, sobretot a les zones de l’interior, les tires còmiques d’en Nacho i Tobi tenen molta acceptació, gairebé a l’alçada de les de Mafalda i en algunes escoles s’usen com a material didàctic per entendre els vincles entre germans.
mayormenorEl llibre es pot anar llegint tira a tira i segur que moltes de les situacions us son conegudes, sobretot per als que heu conviscut amb germans.
Les il·lustracions són molt expressives i tenen el punt de vista a nivell del terra, talment com si fóssim nens. M’agrada també el traç ample de les línies perquè ajuden a centrar l’atenció i defineixen perfectament els personatges. Tot queda reforçat pels fons plans, gairebé neutres i de colors càlids.

Un bon regal per a aquests nadals. Per a infants a partir de vuit i sobretot per als adults amb fills.

Facebook: https://www.facebook.com/mayorymenorsitiooficial/

Dades:
Gran i Petit
Chanti
Pagès editors, S. L.
19,50 €
25 x 19 cm
192 pàgines

by

Gegantíssima

gegantíssimaUna qüestió que preocupa als pares i mares és: Com explicar al fill o la filla que aviat tindrà un germanet?
Potser per això dins la literatura infantil trobem algunes idees de com enfocar-ho.
Un dels darrers llibres que en parlen es Gegantíssima. Així, tal qual, amb l’adjectiu superlatiu ens inviten a imaginar què li passarà a la nena que emplena la portada com si fos l’Alícia després de menjar-se una de les galetes que la fan créixer, perquè de créixer és del que va el llibre.
Els qui heu tingut més d’un fill ja sabeu que passa quan arriba el segon.
El primer, el que ocupava tot l’espai, totes les atencions i era “el petit” , de cop i volta el veiem gran, enorme.
Aquest és el tema del conte Gegantíssima: La història d’una nena que veurà com arriba un nou membre a la família.
La narració de la Bel Olid està ben escrita, amb un vocabulari dolç i entenedor per als infants.

gegantíssima 3

Les il·lustracions de la Màriam Ben-Arab són molt xules. No sé com s’ho fa però és capaç de canviar de registre segons sigui la història. M’agrada. En aquest cas, ens fa veure les expressions de la protagonista valent-se del truc de fer-li el cap molt gran en proporció al cos, i això li dóna molta proximitat. A més, pensant en els infants de 0-6 anys, ajuda molt l’absència de fons,… tan sols uns núvols per generar la perspectiva adequada en alguna pàgina i res més.
M’agrada la última imatge. Sembla que s’ha posat de moda incloure un desplegable i està bé. Es un recurs que trobem en alguns llibres i als nens els agrada força obrir aquesta misteriosa pàgina. Penseu en “Pep el pollet” o “Papallona, papallona”.
Lectura recomanable per a infants entre dos i quatre anys acompanyats de l’adult.
Editat per Estrella Polar.
Pots veure les primeres pàgines clicant a l’enllaç següent:

Feu clic per accedir a 32019_Gegantissima.pdf