Eva Sánchez

by

Va de bruixes sàvies i màgiques!

La bruixeria és difícil de definir. L’Enciclopèdia Britànica la classifica com una creença religiosa i la defineix com «l’exercici o la invocació de suposats poders sobrenaturals per controlar persones o esdeveniments, pràctiques generalment que impliquen bruixeria o màgia».

Sembla mentida, però la caça de bruixes encara és una pràctica del segle XXI a algunes parts del món, especialment a l’Àfrica subsahariana, l’Índia i Papua Nova Guinea.

«Bruixes» és un llibre amb deu relats de dones sàvies i màgiques de la nostra història. L’autora, la Glòria Sabaté, s’ha documentat exhaustivament i ens presenta uns relats ficcionats d’aquestes dones que guarien amb les seves mans, coneixien les plantes remeieres, preparaven aliments i ajudaven a néixer i morir.

Són relats situats en diferents èpoques i llocs (la majoria, a Catalunya), escrits amb molta delicadesa i que ens fan còmplices dels misteris que acompanyen cada relat. Molt ben escrits.

Les il·lustracions, oníriques i precioses, són obra de l’Eva Sánchez.

Una bona activitat és anar a visitar els indrets on es produeixen els fets perquè estan localitzats a les explicacions que hi ha als annexes del final.

Lectura recomanada per a cicle superior i ESO.

Si hi esteu interessats en saber-ne més o en gaudir dels originals, el mes de febrer a Rubí, teniu una bona oportunitat.

LES DADES:
Títol: Bruixes. Deu relats de dones sàvies i màgiques de la nostra història
Autora: Glòria Sabaté
Il·lustradora: Eva Sánchez
Editorial: Bindi Books
Pàgines:94
Barcelona, 2021

by

Les il·lustradores Noemí Villamuza i Eva Sánchez, de visita a Cassà de la Selva

«Quan el sol es va pondre i s’expandí la fosca, s’ajagueren a reposar prop de les amarres de la nau. Però tan aviat com va aparèixer la deessa del matí, l’Aurora de dits de rosa, es feren a la mar vers l’extens campament dels aqueus.”

Així relatava Homer un fet que representava l’inici d’una nova etapa, una aventura que recomençava, silenciosa, emocionant com la vida mateixa. Aquella Aurora de dits de rosa, filla d’Hiperió i de Selene, simbolitzava el punt de partida d’un nou itinerari.

Extrapolant-ho a l’escola, la visita d’un il·lustrador pot ser, perfectament, el començament d’un nou camí, d’una nova vocació. La trobada amb la persona que il·lustra sempre és motiu de festa i es crea una expectació enorme.

He tingut l’oportunitat d’acompanyar bastants il·lustradors i autors a encontres amb infants de totes els edats. Generalment és un èxit, perquè les mestres ho han anticipat amb molta cura.

Fa un parell de setmanes, vaig poder estar a Cassà (Municipi Lector) amb la Noemí Villamuza i l’Eva Sánchez. Van ser dos dies atapeïts d’emocions, visitant vuit grups cadascuna, explicant la seva feina i proposant accions d’il·lustració amb nois i nois de cicle superior de primària i de primer cicle de l’ESO.

Convidar una il·lustradora a l’escola és una bona pensada. Si els alumnes coneixen la seva obra, el dia de la visita, després de les presentacions i explicacions, es fan moltes preguntes.

A demanda de la Biblioteca de Cassà també van fer una acció oberta a tothom on van proposar als nois i noies que dibuixessin amb elles, a quatre o sis mans. El resultat va ser espectacular, per inesperat. Em va agradar veure-les orientant els infants, felicitant-los pel seu enginy i per la seva traça, gaudint. La proposta era completar o continuar un esbós, imaginant contrastos, personatges estrafolaris i idees sorprenents.

De tot plegat, us passo unes fotografies.

by

«Los distintos»: una guerra, dos germans i una diàspora

Ekaré és una editorial que té en el seu catàleg libres molt potents, amb contingut social i que ens fan reflexionar: «Els capibares», per exemple, és una delícia que ens interpel·la i ens colpeix.

L’últim que he llegit d’Ekaré també m’ha emocionat. Es titula «Los distintos» i d’entrada ja em tenia el cor robat per dos motius: Perquè les il·lustracions són de l’Eva Sánchez (de qui parlaré els propers dies) i perquè la primera part de la narració se situa al País Valencià.

Comença amb el pare de dos nens marxant del país per culpa de la guerra civil, o millor, perquè ell és un «rojo», la guerra ha acabat i està en el bàndol dels que han perdut. Aquesta presentació ja m’ha tocat perquè a la família vam viure quelcom de semblant. Recordo que mon pare m’explicava que va néixer a França perquè els meus avis van sortir del poble sense saber on anaven i allà van trobar acolliment i feina. El meu pare i la seva germana van viure força anys a França fins que van tornar al poble, a la província de Castelló. Podeu imaginar com he entès el relat.

De què va “Los distintos”?
És el relat de dos germans, Paquito i Socorro, que han d’amagar la identitat del pare, malviure com poden en un poblet controlat pels falangistes i patint gana i les mirades de veïns i companys d’escola.

El relat combina capítols amb la veu narrativa del nen i la nena. Venen marcats pel color del títol i la lletra capital. Està basat en uns fets reals, la qual cosa afegeix interès a la història d’aquests dos germans. Les il·lustracions són efectives i complementen i acompanyen la narració de manera fluida.

Hi ha final feliç. Els germans i la mare es retrobaran amb el pare en un altre país, iniciant una nova vida.

Lectura molt recomanable per a cicle superior de primària. Pot obrir un debat força ric i endinsar els infants en un dels episodis més dramàtics del nostre país.

LES DADES:
Títol: Los distintos
Autora: Mónica Montañés
Il·lustradora: Eva Sánchez
Editorial: Ekaré
Pàgines: 52
Barcelona, 2020

Podeu veure el vídeo de presentació, amb nombroses opinions d’expertes i també de l’autora i l’il·lustradora. És una mica llarg però val la pena. El trobareu a: http://www.ekare.com/ekare/los-distintos/

by

Eva Sánchez, la il·lustradora del mes (febrer 2020)

Quedem al davant la biblioteca Bonnemaison de Barcelona. Arriba amb un somriure que m’alegra un dia que estava essent fred, un d’aquells dies grisos que, de tant en tant, ens emplenen de cabòries. Conec el treball de l’Eva des que vaig llegir «El poltre de la Lluna», una llegenda dels Pirineus que va recrear l’Ester Farran per a l’editorial Salòria. D’això ja fa uns quants anys.
També me n’havia parlat l’Imma Palahí, en un dels viatges amb tren, camí de Lleida. L’Imma va treure la «tablet» i ens va mostrar alguns dibuixos fets a llapis. Després en va lloar el traç i la imaginació desbordant de l’Eva. Recordo que, capcota, va afegir que ella mai aconseguiria dibuixar tan bé. Vam riure.
I bé, després he anat trobant els seus dibuixos i les seves aquarel·les en diverses publicacions. Em va impressionar «L’espera» i em va recordar una tendència recent a antropoformitzar els personatges (ho vam comentar AQUÍ, recordeu?)

Davant de la Bonnemaison hi ha una cafeteria que està prou bé. Vam entrar a conversar-nos un cafè i em va explicar els seus projectes i les seves il·lusions. Li vaig contar alguna anècdota de Kabul (no es pot explicar) i vam comentar el seu darrer treball «Ningú com jo».
M’agraden els seus esbossos a llapis i especialment el seu traç amb les aquarel·les amb tants detalls i evocacions d’espais onírics i boirosos que enamoren. Apunteu el nom perquè fa treballs bonics. I més que en farà!


Al seu web, acabat d’estrenar, podeu llegir que l’Eva és una il·lustradora freelance que viu a La Garriga. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i després es va centrar en la il·lustració a l’Escola Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona.

Va ser seleccionada per participar en el Catàleg Il·lustració IV Iberoamericà, i ha guanyat diversos premis aquí i a d’altres països com Itàlia.
Alguns dels seus àlbums publicats en català o castellà que podeu trobar a les llibreries o biblioteques són:
Dip. Más allá de la oscuridad, publicat amb Edelvives.
L’espera, publicat per Thule.
El poltre de la lluna i El trinxat no porta carbassa tots dos publicats per edicions Salòria.
Ningú com jo, publicat per Kalandraka.
El burrito que quería aprender a leer publicat amb Degomagom.

L’Eva Sánchez forma part d’una promoció de joves il·lustradors que estan super ben preparats com en Sebastià Serra, la Laura Borràs, l’Anna Aparicio i alguns altres que ens fan veure el futur dels artistes de casa nostra amb optimisme.

Visiteu el seu web, si voleu conèixer els seus treballs:  http://www.evasanchez.cat/

by

Autobiografia d’un tirà, amb il·lustracions d’Eva Sánchez

Entre les darreres novetats d’àlbums il·lustrats que he llegit, he pogut observar una tendència curiosa en la manera de tancar el text. M’ha passat amb «L’espera» de Gina Clotet, amb «La colección del abuelo» de Javier Sobrino i sobretot amb «Ningú com tu».

El text et va narrant uns esdeveniments que ens fan sospitar un desenllaç i al final, sorpresa!, resulta que no és el que hem previst.

A «Ningú com jo» (autobiografia d’un tirà) aquesta circumstància és molt evident i la darrera línia, la darrera imatge, capgira totalment el discurs. A més, pot passar que els lectors joves (i també els adults) desconeguin la identitat del personatge. Es tracta d’un animal que existeix en realitat. Això és fantàstic perquè ens obliga a fer una cerca a internet i conèixer una història molt curiosa i sorprenent, més sorprenent que els relats de “les mil i una nit”.

Les il·lustracions de l’Eva Sánchez reforcen el caràcter tirànic del personatge, juga perfectament amb els símbols i mostra unes metàfores que són evidents i que ajuden a avançar en la lectura. Les guardes aporten molta informació (el vestit nou de l’emperador?)

M’ha agradat però crec que l’edat lectora recomanada per l’editorial Kalandraka ha d’anar una mica més amunt, a sisè de primària o l’ESO.

LES DADES:
Títol: Ningú com jo» [autobiografia d’un tirà]
Autor: Ignacio Chao
Il·lustradora: Eva Sánchez
Traducció: Xavier Pàmies
Editorial: kalandraka
Barcelona, 2020

https://www.facebook.com/evasanchezilustracion/