La Immortal, el món vist a través dels escacs

En els escacs es donen les mateixes situacions que en la vida: Hi ha naixements, morts, atacs, guerres, alegries, sacrificis, imaginació, defenses, lleialtat, covardia, valor…

En una tauler s’hi pot dibuixar la vida.

Aquesta no és una partida normal, és la més important que ha jugat la Judit mai amb Mister Aliyat i quan acabi, el futur de tots dos podria canviar per sempre.

les frases anterior són de La Immortal, la darrera novel·la d’en Ricard Ruiz Garzón, i ens narra una història amb molts fils. Centrada en el joc dels escacs i en una partida que esdevé mítica, la narració ens porta pels camins de l’art, la història, les relacions personals entre la protagonista i el seu avi o els conflictes amb els refugiats representats pel gran mestre d’escacs Mister Aliyat, entre altres, tot explicat per un narrador misteriós.
La novel·la manté un ritme i una intriga que no es resol fins a les darreres pàgines. M’ha agradat que ho embolcalli amb l’apassionant món dels escacs (la seva història, els grans jugadors, els orígens, les anècdotes, les jugades bàsiques, els enrocaments, etc.) perquè ho fa més interesant.  Crec que l’autor s’ha documentat força per oferir-nos una vessant fascinant d’aquest joc.
Tan si sabeu jugar a escacs com si no (si en sabeu ho xalareu més) la novel·la val molt la pena i així ho van considerar els membres del jurat del Premi Edebé de Literatura Infantil que la van premiar com a guanyadora.
Recomanada per al cicle superior.

La portada l’ha dibuixada la Maite Gurrutxaga i és un gran exercici de síntesi perquè en aquest petit rectangle es concentren els elements principals de l’obra d’una forma extraordinària, i si se sap llegir es descobreixen moltes pistes. La Maite també n’es l’autora de les il·lustracions interiors.

A la contraportada llegim:
La Judit té gairebé dotze anys i un do per dibuixar. Viu amb la seva mare i el seu avi a Ginebra. El seu pare, un famós pintor, va marxar a Hongria quan era petita.
La Judit està preparant-se per a un concurs de dibuix quan, inesperadament, els escacs es creuen en el seu camí i comença a aficionar-s’hi. La Judit jugarà moltes partides, però una d’elles li canviarà la vida: la que jugarà contra Mr. Aliyat, un estrany mestre dels escacs, nascut a l’Iran, que es comunica a través de notes enigmàtiques.

Les dades:
Títol: La immortal
Autor: Ricard Ruiz Garzón
Il·lustradora: Maite Gurrutxaga
Editorial: Edebé
Col·lecció´: Tucà
Pàgines: 200

Al web de l’editorial Edebé podem llegir el primer capítol. Cliqueu AQUÍ

Àlbum per a dies de pluja

Àlbum1Per indicació de la meva amiga Màriam, vaig anar a la Casa del libro de la Rambla Catalunya a veure els originals que exposa durant el mes de febrer, l’autor-il·lustrador Dani Torrent.
No coneixia l’obra d’en Dani Torrent i em va agradar força. Ell voltava per allà i em va explicar que té uns quants contes publicats a Catalunya però també a França i altres països.
Em vaig comprar un dels seus llibres: Àlbum per a dies de pluja. És preciós i vaig pensar en com les grans editorials ocupen els millors espais a les llibreries evitant que veiem molts llibres com el que comento i que estan amagats entre el marasme de novetats i d’ací a uns mesos passaran al bagul dels records.
I és una llàstima perquè aquest Àlbum per als dies de pluja, és molt bonic, tant el text com les il·lustracions.
El text ens parla d’un infant, un nen, que explica en primera persona:
Hi ha gent a qui no li agrada quan s’acaben els vacances però jo sempre dic que l’últim dia d’estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però és clar, jo tinc les meves raons.album3
I comença a explicar que aquell dia és el seu aniversari és motiu de reunió de tota la família. Aquest any l’oncle Ramón li ha regalat una màquina de fer fotos i aquesta és l’excusa de la que es val en Dani per anar presentant tota la família del noi amb uns dibuixos aquarel·lats molt emocionants, sobre un paper que li dona un aspecte vintage, molt antics.
Crec que la idea del conte és la d’estimar el moment present i de recordar les estones bones compartides amb les persones estimades.
Si voleu saber més d’aquest autor podeu entrar al seu web: http://www.danitorrent.com i podreu saber que va néixer a Barcelona el 1974, i que s’ha format artísticament estudiant disseny, història de l’art i fent cursos de direcció cinematogràfica. Sovint ell mateix escriu el text, com en aquest cas i també en títols com ara Piu-piu, Mi abuelo Carmelo i El misterio de la madre abogada.

Si passeu per la Casa del Libro encara hi sou a temps de veure alguns originals d’aquest llibre.

album4

album5

Les imatges corresponen al llibre Àlbum per a dies de pluja.

El Laboratori de lletres i imatges

logo_guixA la revista GUIX (AULA en castellà) del mes de febrer de 2016 hi ha un petit article de la Glòria Gorchs, bibliotecària de la biblioteca Roca Umbert de Granollers on explica què són els Laboratoris de lletres i imatges i ho exemplifica amb l’intitulat FLORS!

Transcric una part de l’article que ha escrit la Glòria:

Sota el nom de Laboratoris de lectura, les biblioteques públiques han ideat un nou model d’activitat que busca la complicitat de les famílies per viure experiències al voltant dels llibres. Aquests laboratoris són un camp d’aprenentatge i descoberta pels propis bibliotecaris i alhora, l’oportunitat de treure dels prestatges i posar en circulació llibres de gran qualitat.

CapLabLletresImatges1Tot i que no és fàcil definir els Laboratoris de lectura, perquè justament busquen sorprendre i trencar motllos, podríem dir que són:
“Espais de creació (per a famílies) que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com un joc i la imaginació poètica com a forma artística”.

CAM00763-1030x360

Els laboratoris van néixer com a resposta a tres grans neguits:
• Per una banda ens preguntàvem si totes les activitats que es duien a terme a les biblioteques eren realment de promoció lectora i/o cultural.
• Per l’altra, teníem la sensació que els pares s’implicaven i interactuaven poc a les activitats.
• I per acabar, pensàvem que a vegades s’externalitzaven les activitats a empreses o narradors que, tot i ser de qualitat, no sempre responien a les necessitats de la biblioteca.

Els laboratoris de lectura han capgirat una mica tot això i s’ha dissenyat unes activitats que extreuen tota l’essència a tota mena de llibres: Àlbums il·lustrats, poesia, prosa, però també teatre, música, dansa, plàstica… totes les formes d’expressió al servei de la lectura.

Els laboratoris també són una formació encoberta per als pares, un acompanyament per a que descobreixin, d’una forma plaent i a través del joc, que els bons llibres generen diàlegs i donen respostes als neguits dels infants.

glòria gorchsTot i que cada biblioteca adapta els laboratoris a la seva personalitat, sí que hi ha unes constants que defineixen el seu ideari :

– El llibre és la font d’inspiració, el punt de partida i el d’arribada. Sense llibres, no hi ha laboratori.
– La presència física del llibre facilita la trobada entre els infants i els adults. Aquests moments de lectura compartida són irrenunciables.
– Els llibres són el motor d’una experiència que pot incloure o no un taller plàstic però que no té en cap cas el producte com a objectiu. Allò que importa és el procés.
– La recerca de la bellesa en la presentació, la cura de l’estètica de l’espai i la creació de rituals són claus per aconseguir l’efecte sorpresa.
– Es busca crear experiències especials, afectives i vivencials al voltant de la lectura i els llibres, que perdurin a la memòria dels infants.

I, a continuació ens presenta una de les sessions realitzada a la Biblioteca, que podeu veure juntament amb moltíssimes altres al seu blog: http://wp.granollers.cat/lablletresimatges

PORTADA GUIXPodeu veure l’article sencer clicant AQUÍ o, millor encara, comprant la revista perquè n’hi ha d’altres de molt bons i que val la pena llegir.

Educació emocional i família

Amb molt de gust,  comparteixo dos esdeveniments que des d’ARAE han organitzat per als propers dies, ambos relacionats amb la familia i l’educació.

El primer és la presentació de l’últim llibre dels responsables d’Arae, Miquel Àngel Alabart i Eva Martínez, que porta per titol
Educació emocional i família. El viatge comença a casa

El presentaran, juntament amb els autors, l’Eva Bach, pedagoga, terapeuta i escriptora, experta en educació emocional, i la Rosa Guitart, directora de la col·lecció i professora de la UVic-UCC

Dia: dijous 4 de febrer de 2016, a les 18:30
Lloc: Sala d’actes del 1r pis del Seminari de Vic
Entrada lliure. En acabar se servirà una copa de cava.

L’altra és la Jornada Famílies i escoles: converses
Unim mirades des de la diversitat

jornada família

Amb la presentació d’experiències diverses com el Projecte Enxaneta, Comunitat Riu i SAT en família i també una conversa amb l’Eva Bach i en Carles Parellada

Mares i pares i famílies compartim l’objectiu d’acompanyar els nostres infants i adolescents en el seu camí de créixer, de desenvolupar el seu potencial i d’aprendre a interactuar amb el món. A nodrir, en definitiva, aquestes persones per tal que construeixin la seva identitat i la seva autonomia. Com podem donar-nos suport mútuament en aquesta tasca? Com podem sumar, cadascú des de la seva manera de ser i de pensar, amb la seva cultura d’origen i educativa, i des de la seva funció diferenciada? Com podem canviar el que de vegades són recels, per confiança? Quines eines i llenguatges podem compartir per tal que els nens i nenes en surtin beneficiats? Dins la gran diversitat de famílies i mestres, us convidem a compartir espais i converses que en permetin trobar-nos en la mirada.

Dia: dissabte 20 de febrer de 2016, de 10 a 14 h.
Lloc: Sala d’actes – Seminari de Vic
Més informació i inscripcions al web d’Arae: http://www.araebcn.com/agenda-activitats/

 

 

Raquel Díaz Reguera, la il·lustradora del mes (desembre 2015)

autora

A la trobada d’il·lustradors que organitza Casa Anita per Sant Jordi

Fa només cinc anys que es va publicar el primer àlbum il·lustrat de la Raquel Díaz Reguera. Des d’aquell primer ¿Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa? fins avui no ha parat d’escriure i sobretot de dibuixar amb un estil personal característic i molt identificable. Jo en vaig quedar enamorat del seu “Abuelas de la A a la Z” i, a partir de llavors, llegint els seus contes he anat trobant una constant i una preocupació sobre tot el que signifiquen les relacions humanes de proximitat.
Però anem al principi.
La Raquel Díaz va néixer a Sevilla i segons podem llegir al seu web des de petita es va sentir atreta per la màgia dels dibuixos, alhora que la seva imaginació la duia a inventar-se històries que, imagino, ella mateixa il·lustrava.
Després vingueren els anys de la Universitat on va estudiar Belles Arts (a Sevilla) i altres cursos de disseny gràfic i il·lustració digital. En un moment de la seva vida abandona els pinzells i es dedica a una de les seves altres passions: la música.
Se’n va a Madrid i comença a escriure cançons per a artistes com Victor Manuel, Noa, Zuchero, Nek, Alejandro Sanz, Miguel Ríos i altres. En paral·lel grava el seu primer disc fent duo amb la seva germana (Maldeamores).
Es veu que la fal·lera per pintar li atrau molt perquè al novembre del 2010, l’editorial Thule li publica el seu primer àlbum ¿Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa?. Des de llavors tot ha estat un no parar: Un amor tan grande, Un beso antes de desayunar El monumento a la cometa, Catálogo de besos, Un día de pasos alegres, Azulín, azulado y altres que comentarem més avall.

Un dels seus darrers invents és una trilogia de contes independents que es presenten en format de CUENTOS POR CORREO.
cuentos por correoEs tracta d’uns contes que van dins d’una capseta però dividits en vuit capítols, cadascun d’ells escrit al darrera d’una targeta, com si fossin postals. Es poden enviar via correu ordinari i l’infant rep, cada dia, una part del conte (una postal). Hi ha qui diu que és un conte-puzzle, d’altres que és una posta-conte i hi ha qui pensa que es un puzle-conte. Sigui com sigui, un cop es completa el cicle de vuit targetes, el lector ja té el conte sencer, així com la identitat del remitent.
Els tres títols que l’editorial Tres Tigres Tristes ha publicat fins ara són “ El ratón más grande del mundo”, “El bolso rojo” i “ Dibujos animados”.

correoAbans de continuar la presentació de les seves obres, estaria bé que li féssiu una ullada al següent vídeo per conèixer una mica més a la Raquel.

D’entre els seus llibres, destaquem:

princesa rosaHay algo más aburrido que ser una princesa rosa?
La Carlota n’estava farta del color rosa i d’ésser una princesa. No volia petonejar gripaus i per descomptat li horroritzava que al besar-los es convertissin en prínceps blaus. Per què voldria un príncep blau?.
La Carlota vol saber per què no hi ha princeses que cacin dracs o volin amb globus.

Un beso antes de desayunarun beso
Tots els matins, abans d’anar a treballar, la mare de la Violeta li deixa un petó al coixí. Aquell matí, el petó, després de besar la Violeta, va saltar per la finestra i va volar, va volar, va volar …
raquel diaz

catálogoCatálogo de besos
En els prestatges de l’antic rebost, més d’una vintena de flascons de vidre reposaven ordenats i etiquetats amb una pulcríssima cal·ligrafia.
Hi ha persones que col·leccionen segells, gats de porcellana, encenedors, mussols d’ulls espantats.
L’Amanda col·leccionava petons …
pasosUn día de pasos alegres
Aquest matí m’he posat les meves botes de donar fabricar passos alegres. Són unes botes a les que els agrada cantar, dibuixar gargots, nedar en els tolls i que sempre, sempre em porten on vull anar.

 

AzulinAzulín, azulado
L’àvia Soledad que no tenia néts ni rebia visites acasa seva, acostumava a prendre el te amb la seva ombra. El seu jardí, en el qual abans jugaven els nens, estava abandonat. Però un dia va trucar a la seva porta un gos que recitava poesies …
algo que aprendrerAlgo que aprender
La granja en la qual viuen la vaca Marcelina, el porquet Paco, el ruc Faustino, l’ovella Clara, la gallina Carmela amb els seus cinc pollets i el gall Manuel és una granja qualsevol on, tots els matins, abans que surti el sol, el gall Manuel avisa de l’arribada del nou dia cantant alegrement.
Però un matí, el pobre gallet es desperta afònic i no pot cantar i tots es queden adormits…
Abuelas de la A a la Z PortadaAbuelas de la A a la Z
Hi ha àvies en tots els llocs de la Terra. Tots n’hem coneguda a una o a moltes, a les nostres o les dels altres.
Els més afortunats troten algunes tardes sobre els genolls d’una àvia o es mamen els dits després de paladejar una abraçada de xocolata d’una altra. Molts saben que hi ha poques sensacions comparables a la de quedar-se adormits a la falda d’una àvia contacontes…
madreMadre no hay más que una y aquí están todas
Elles són qui vetllen els nostres somnis. Elles són qui recorden que ens agraden les mandarines i que odiem el color marró. Elles són les que, discretament, ens han ensenyat el bo i el dolent, el correcte i l’incorrecte.
Passejant per les pàgines d’aquest llibre descobrim a la mare fetillera, la mare sergent, la tecnològica, la creativa, la hippie o la cantarina. Només cal estar atent.
abuelas2Abuelas. Manual de instrucciones
Així són i així eren les nostres àvies. Alguna vegada has pensat que la teva àvia, abans de ser la teva àvia, va ser mare? I abans d’això va ser filla, i encara molt abans, va ser una adolescent i, encara que sigui difícil de creure, també va ser una nena amb cues que, igual que tu, tenia la seva pròpia àvia. Les àvies d’avui van arribar a aquest món quan era molt diferent del que tu coneixes.
A la pàgina web de la Raquel podreu trobar molta més informació:
http://www.raqueldiazreguera.com/

I també al seu blog:
http://raqueldr.blogspot.com.es/

ilustradora raquel

 

les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de la Raquel Díaz i de l’editorial Tres Tristes Tigres.