Em dic Omar i soc una nou!

El jutge Bruno Panatta es va repenjar sobre els colzes i el va observar molt atentament.
—Com et dius?
El nen gairebé no es va atrevir a aixecar els ulls de terra.
—Nou —va respondre amb un fil de veu.
—Disculpa? —l’home el va contemplar sorprès per damunt de les seves ulleres petites i rodones.
—Soc una nou —va repetir, convençut, tot alçant la mirada.
-Em sembla que no m’has entès —va dir el jutge armant-se de paciència—. T’he preguntat qui ets.

Allò que sembla un inici delirant i surrealista, de mica en mica es va transformat en una història que et treu l’alè. «Soc una nou» explica el judici que pateix un nen, l’Omar, i com aconsegueixen enredar al jutge perquè acabi dictaminant al seu favor. La idea es sustenta en una llei molt antiga que diu que tot allò que cau d’un arbre pertany a l’amo del sòl i a partir d’aquí els veïns s’alien per defensar l’Omar perquè no sigui retornar al seu país. La estratègia es basa en considerar que no és un nen, sinó que és una nou. D’aquesta manera, un veí afirma que fa olor de nou, una altra veïna diu que té tacte rugós com les nous, etc.
Novel·la escrita en capítols breus, amb diferents tipografies i que, de mica en mica, et va embolcallant. Alternen els fragments del judici amb els records tristos del nen i les peripècies dels veïns que veuen com els ha canviat la vida. Els capítols finals acaben lligant tots els fils i no queda cap pregunta sense resposta.
La Beatriz Osés que va guanyar el premi Edebé amb aquesta obra és una escriptora molt sensible i que domina les emocions i el gènere poètic a la perfecció. Recordeu «El secreto del oso hormiguero», per exemple, un poemari que vam tenir a la Lliga dels llibres diversos anys.
Una molt bona història que tindrà molt de recorregut, sens dubte. A partir de vuit anys.
M’ha encantat!

Podeu veure un breu reportatge a l’Info K clicant a:
http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/soc-una-nou-premiat-amb-ledebe/video/5724128/

Les dades:
Títol: Soc una nou
Autora: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Traductora: Elisenda Vergés-Bó
Editorial: Edebé
Col·lecció: Tucà taronja
128 pàgines
Barcelona, 2018

L’hort d’en Simó, un conte ecològic

Als qui vivim en zones urbanes, envoltats d’edificis, ens sorprèn veure com diversos col·lectius més o menys organitzats, alliberen espais abandonats per fer-ne horts amb l’objectiu de l’aprofitament d’un terreny sense ús pel cultiu de productes agrícoles. Cada vegada n’hi ha més, arreu.
Ara tenim un llibre per a infants que ho explica perfectament; a més, va ser mereixedor del X Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats que organitza l’editorial Kalandraka.
L’ha escrit i dibuixat la Rocío Alejandro, es titula L’hort d’en Simó i és el seu primer llibre com a autora. La Rocío és una il·lustradora argentina que podeu seguir al seu blog https://rocioalejandro.blogspot.com

L’àlbum comença així:
Havia arribat la primavera!
En Simó, com cada any, havia decidit plantar les seves pastanagues.
Primer de tot, va encerclar l’hort amb una tanca.
Després va preparar la terra, va agafar unes llavors i els va escampar.

Veiem un conill —fet amb amb la tècnica de la estampació amb segells, amb predomini dels tons terrosos─ com va plantant, regant, cuidant i esperant que creixin les seves pastanagues. Moltes.
Quan les està collint, arriba en Pol, un ratolí que li diu que també podrien plantar enciams. I més tard una gallina li diu que calen tomàquets i així es van afegint diferents animals, cadascú amb la seva demanda.
De mica en mica l’hort es va fent gran gràcies al treball col·lectiu.
El conte és acumulatiu i promou una visió ecològica de la vida i de la convivència en harmonia.
La tècnica de l’estampació mitjançant segell de tinta és «un procés creatiu molt laboriós, ja que totes i cadascuna de les parts de tots els personatges i elements representats, són impresos de manera individual amb el seu corresponent segell.» 

Recorda molt al que fem a l’escola quan fem estampació amb patates o escuma.

Recomanat a partir de cinc anys

Les dades:
Títol: L’Hort d’en Simó
Autora/il·lustradora: Rocío Alejandro
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 44
Barcelona, 2017

Philadelphia

cartel philadelphiaLa pel·lícula Philadelphia, va ser dirigida per Jonathan Demme, l’any 1993. Planteja, de forma honesta, commovedora i lúcida una reflexió sobre la tolerància i sobre la decència. Es tracta d’un drama social ben narrat, amb passió i valentia.

El protagonista és Andrew Beckett -interpretat per Tom Hanks- un jove i prometedor advocat que treballa en un prestigiós bufet. Està en un moment molt bo de la seva carrera i els seus caps li encarreguen un cas que li pot reportar una gran reputació.

Però el mateix dia que li ofereixen el cas, apareix una taca al seu front i les sospites que pot ser la SIDA es fan presents. Els seus caps, ignorants fins a aquest moment de la condició d’homosexual d’Andrew, comencen a mirar-lo amb reserves. Un fet estrany canviarà les coses: Mentre hi treballa en el cas desapareix un arxiu i, encara que finalment es recupera, provoca que l’acomiadin per “incompetent”.

Andrew creu que el veritable motiu del seu acomiadament són els prejudicis per la seva condició d’homosexual afectat per la SIDA, una malaltia que en aquella època estava associada a la drogoaddicció i de la qual es desconeixia pràcticament tot. Ell creu que la seva malaltia i la seva orientació sexual estan en l’arrel de l’acomiadament i decideix emprendre accions legals contra la seva empresa, amb la idea de defensar el seu honor i el seu prestigi professional.

Andrew busca infructuosament qui el representi però només rep negatives, excepte d’en Joe Miller -interpretat per Denzel Washington- un advocat que s’anuncia a la televisió, oportunista i homofòbic, qui després de rebutjar l’oferta en una primera trobada, acaba comprometent-se en la causa, precisament en una escena magnífica que es desenvolupa a la biblioteca jurídica de Filadèlfia.

La pel·lícula Philadelphia té seqüències memorables, com la dels dos protagonistes escoltant una òpera de la Callas, o les escenes en què apareix Miguel -Antonio Banderas- el nòvio d’Andrew, amb unes mirades magistralment recollides per la càmera.

La seqüència que dóna un gir a la pel·lícula, la que comentem succeeix a la biblioteca. És la Biblioteca de Dret de la ciutat. No se’ns mostra el seu exterior, com sol ser habitual en les pel·lícules americanes i s’inicia amb uns plànols baixos combinats amb primeríssims plans dels ulls i preses properes a les cares dels personatges -tècnica cinematogràfica molt eficaç per transmetre tensió i vulnerabilitat- i una música que acompanya tot el dramatisme del moment.

?????????????????????El moviment de la càmera, fantàstic, ens arrossega a entendre el dilema moral de l’advocat Joe Miller sobre si ha o no ajudar a Andrew, ens fa sentir simpatia pel personatge i els seus dubtes. És el punt d’inflexió de la pel·lícula, indubtablement.

L’article on comentem l’escena que se situa a la biblioteca de Philadelphia forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 34 (estiu 2013). El podeu llegir entrant a la secció “de pel·lícula” o clicant AQUÍ.

L’escena que comentem la podeu veure a continuació:

El proper article serà sobre el drama carcelari “Cadena perpetua” interpretat per Tim Robbins i Morgan Freeman.