Philadelphia

cartel philadelphiaLa pel·lícula Philadelphia, va ser dirigida per Jonathan Demme, l’any 1993. Planteja, de forma honesta, commovedora i lúcida una reflexió sobre la tolerància i sobre la decència. Es tracta d’un drama social ben narrat, amb passió i valentia.

El protagonista és Andrew Beckett -interpretat per Tom Hanks- un jove i prometedor advocat que treballa en un prestigiós bufet. Està en un moment molt bo de la seva carrera i els seus caps li encarreguen un cas que li pot reportar una gran reputació.

Però el mateix dia que li ofereixen el cas, apareix una taca al seu front i les sospites que pot ser la SIDA es fan presents. Els seus caps, ignorants fins a aquest moment de la condició d’homosexual d’Andrew, comencen a mirar-lo amb reserves. Un fet estrany canviarà les coses: Mentre hi treballa en el cas desapareix un arxiu i, encara que finalment es recupera, provoca que l’acomiadin per “incompetent”.

Andrew creu que el veritable motiu del seu acomiadament són els prejudicis per la seva condició d’homosexual afectat per la SIDA, una malaltia que en aquella època estava associada a la drogoaddicció i de la qual es desconeixia pràcticament tot. Ell creu que la seva malaltia i la seva orientació sexual estan en l’arrel de l’acomiadament i decideix emprendre accions legals contra la seva empresa, amb la idea de defensar el seu honor i el seu prestigi professional.

Andrew busca infructuosament qui el representi però només rep negatives, excepte d’en Joe Miller -interpretat per Denzel Washington- un advocat que s’anuncia a la televisió, oportunista i homofòbic, qui després de rebutjar l’oferta en una primera trobada, acaba comprometent-se en la causa, precisament en una escena magnífica que es desenvolupa a la biblioteca jurídica de Filadèlfia.

La pel·lícula Philadelphia té seqüències memorables, com la dels dos protagonistes escoltant una òpera de la Callas, o les escenes en què apareix Miguel -Antonio Banderas- el nòvio d’Andrew, amb unes mirades magistralment recollides per la càmera.

La seqüència que dóna un gir a la pel·lícula, la que comentem succeeix a la biblioteca. És la Biblioteca de Dret de la ciutat. No se’ns mostra el seu exterior, com sol ser habitual en les pel·lícules americanes i s’inicia amb uns plànols baixos combinats amb primeríssims plans dels ulls i preses properes a les cares dels personatges -tècnica cinematogràfica molt eficaç per transmetre tensió i vulnerabilitat- i una música que acompanya tot el dramatisme del moment.

?????????????????????El moviment de la càmera, fantàstic, ens arrossega a entendre el dilema moral de l’advocat Joe Miller sobre si ha o no ajudar a Andrew, ens fa sentir simpatia pel personatge i els seus dubtes. És el punt d’inflexió de la pel·lícula, indubtablement.

L’article on comentem l’escena que se situa a la biblioteca de Philadelphia forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 34 (estiu 2013). El podeu llegir entrant a la secció “de pel·lícula” o clicant AQUÍ.

L’escena que comentem la podeu veure a continuació:

El proper article serà sobre el drama carcelari “Cadena perpetua” interpretat per Tim Robbins i Morgan Freeman.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s