Adolescents i lectura: Un oximoron?

Hi ha una cantarella recurrent i repetida que ens diu que els joves no llegeixen. De tant sentir-la arribes a pensar que potser és veritat. Llavors consultes les llistes de llibres venuts i te n’adones que la indústria de llibres per a joves mou una pila immensa de diners i que a Iberlibro o Amazon, per citar un parell d’empreses de venda online prou conegudes, els llibres per a joves tenen forta presència.
No he treballat amb alumnes de l’ESO però conec joves que han gaudit força llegint “Els jocs de la fam”, les aventures d’en Harry Potter o “Divergent” i tota la saga que el segueix. Són joves afeccionats a les històries de vampirs, a la fantasia, a les aventures de supervivència, a les distòpies futuristes i a la ciència ficció. No són majoria, d’acord, però llegeixen. També en conec d’altres que s’estimen més les pantalles i defugen els llibres. Aquesta actitud em fa dubtar si els ajuda a pensar críticament, si tenen prou criteri per entendre i analitzar els fets que ens envolten.

Aquests dies he llegit l’assaig d’en Joan Portell i la Gisela Ruiz sobre «Adolescents i lectura: el binomi fantàstic». El llibre es llegeix prou bé. La Gisela i en Joan no estan per floritures i van al gra, amb un to positiu i confiant, de totes totes, en els joves. Fixeu-vos que el títol juga amb l’optimisme rodarià quan assenyala que els nois i els llibres són un binomi fantàstic. Bé, però quan cal tocar el crostó a qui correspongui ho fan, tot i que sempre buscant la crítica constructiva.
M’ha agradat comprovar que entremig dels capítols recomanen una pila de bons llibres en una selecció pensada i que no hauria de faltar a les biblioteques dels instituts.
He trobat a faltar més experiències d’altres països, sobretot del que han vist i viscut els autors als USA i al Japó, però potser aquest serà un bon motiu per a una segona part.

El llibre està estructurat en set capítols dels que en destaco el segon (lectura i adolescents), el quart (Adolescents, lectura i institut) i el cinquè (lectura adolescent i biblioteques).

A la contraportada podem llegir:
Des de fa dècades s’ha escrit, i molt, a l’entorn de com acostar la lectura als més petits. Tot i això, l’autèntica pedra a la sabata de la pèrdua de l’hàbit lector s’esdevé quan aquests lectors, amb un hàbit prou consolidat, arriben a l’adolescència. Aquest llibre afronta, de forma clara i precisa, el problema de la lectura durant l’adolescència. Estructurat en capítols precisos i sense concessions, aquest volum ofereix una mirada completa de què és i què suposa l’adolescència, tant des d’un punt de vista fisiològic com social. A més, proposa solucions al voltant de la lectura als instituts, en el si de la família i la societat, i ofereix experiències comprovades pels mateixos autors de com afronten el tema amb garantia d’èxit altres països del nostre entorn. El llibre es complementa amb una sèrie de títols bàsics que han reeixit entre els adolescents. Una publicació necessària d’un tema de punyent actualitat.

Lectura indispensable per al professorat d’institut.

LES DADES:
Títol: Adolescents i lectura: El binomi fantàstic
Autors: Joan Portell i Gisela Ruiz
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Pàgines: 144
Barcelona, 2019

Vídeo promocional:

Què vol dir ser “normal”?

Francesc Rovira és un dels il·lustradors més coneguts a casa nostra, potser perquè el seu estil és força singular. De tota la seva extensa obra en destaco les adaptacions que va fer amb la Rosa Navarro de «Los clásicos contados a los niños» que va publicar Edebé i que són uns dels imprescindibles a les biblioteques escolars. També l’hem anat seguint a través de les seves col·laboracions a la revista Cavall Fort.

L’últim llibre que ha il·lustrat és «Normal?», un enfilall de personatges, cadascú amb la seva dèria.

Una nena, la Martina, reflexiona sobre què vol dir ser normal quan la seva besàvia li diu:
—Martina, estigues quieta i porta’t com una persona normal.
I ella recorda a tota la gent que coneix, preguntant-se si és o no normal que…
El seu pare sempre que obre el diari comenci a llegir-lo pel final
El mestre de pràctiques porti una cresta al cap
La seva cosina Laia camini sense trepitjar les línies del terra
El pare de la Neus, quan estén la roba, posi les pinces del mateix color que la roba
Etc.

A cada plana trobem un personatge i l’explicació de la seva raresa.
M’han agradat els dibuixos fets a llapis de color i sobretot la solució que troba en Francesc perquè no quedin volant enmig de les pàgines amb el fons blanc. Si us hi fixeu, s’acompanya d’unes línies que fan sang i sostenen perfectament l’escena. Com per exemple aquestes dues:

També la combinació de plans frontals amb plans una mica picats fa que el llibre avanci prou bé.

Una altra estratègia que empra l’il·lustrador és fer que les mirades dels personatges estiguin enfocades cap a l’esquerra, obligant-nos a detenir-nos a observar i alentir la lectura.

Normal? és un llibre en el que segur, segur, us podreu identificar amb algun dels personatges perquè fan coses que vosaltres feu… Bé, a mi m’ha passat, però no és qüestió de mostrar les peculiaritats que queden dins l’àmbit privat.

LES DADES:
Títol: Normal?
Autora: Amparo Sena
Il·lustrador: Francesc Rovira
Editorial: Corimbo
Pàgines: 32
Barcelona, 2019

Amb en Francesc Rovira

La biblioteca de llibres de ficció de Dolly Parton

La Imagination Library de Dolly Parton és un programa que envia llibres gratuïts a nens des del naixement fins als cinc anys a les comunitats participants als Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i la República d’Irlanda.
La promotora i mecenes del programa és la cantant de country Dolly Parton.
Imagination Library va néixer el 1995 i estava adreçat als infants de Tennesse, el seu comtat natal. Es tractava, inicialment d’estimular la lectura entre els nens de 0 a 5 anys proporcionant-los el regal d’un llibre especialment seleccionat cada mes. Avui, arriben als nens i nenes de quatre països i envien més d’un milió de llibres gratuïts, cada mes. A dia d’avui van per més de 122 milions.

Comenta la cantant: “Quan jo estava creixent als turons de l’est de Tennessee, sabia que els meus somnis es farien realitat. Sé que hi ha nens amb els seus propis somnis. Somien amb convertir-se en metges o inventors o ministres. Qui sap, potser hi hagi una nena que tingui el somni de ser escriptora i cantant. Les llavors d’aquests somnis es troben sovint en els llibres…”

Un vídeo explicatiu del funcionament del projecte, a continuació:

A la revista Mibiblioteca núm 58 (estiu 2019) hi trobareu un article que explica abastament aquest projecte. També hi ha altres articles interessants, curiosos i divertits com el de la insuperable Susana Ramos o una experiència de col·laboració amb els avis de la residència de Gandia.

El sumari de la revista AQUÍ

Va de “uelos”!

Un llibre que ens recorda temps passats, costums, frases fetes i expressions de les persones que van viure el segle XX, als pobles, abans de la migració a les grans ciutats i que tenien una manera de fer i de pensar particular. A «Jo de major vullc ser uleo», l’autora ens explica imatges i records que té de la seva infantesa amb els seus avis i àvies, a València.
M’ha agradat llegir-lo perquè, de petit, jo també estiuejava a un poblet de Castelló, on vivien els meus avis, tiets i cosins i el record que tinc és meravellós. Allà també vaig aprendre dites, jocs i el nom de molts estris de camp que desconeixia.
La tècnica de les imatges és curiosa. Està dibuixat sobre paper, després escanejat i vectoritzat amb el programa Indesing.

Les dades:
Títol: Jo de major vullc ser uelo
Autora: Virgínia Mínguez
Editorial: Reclam
València, 2017

Aquests darrers dies de juliol, parlo amb d’altres “uelos” que durant el juliol han estat fent de cangurs, anant amunt i avall pels parcs i piscines, empenyent la bicicleta, jugant, però sobretot gaudint d’una relació especial i inexplicable!

Nova col·lecció de Graó edicions: BIBLIOTECA 0-3

He llegit el primer llibre de la nova col·lecció «Biblioteca 0-3» que han encetat els de Graó edicions: Ser maestr@ en el 0-3
Són unes reflexions escrites amb molta passió. L’autora, la Laura Lladós, planteja nombrosos interrogants al voltant del dia a dia que com a mestra d’aquesta etapa li ha tocat viure. És un llibre que combina les qüestions pràctiques amb reflexions pedagògiques que de tant ens plantegem. Com a mestres ens haurien de permetre una aturada per no caure en errors o deixar-nos portar per les modes. Podem llegir, per exemple, unes reflexions on apunta que “Pedagogia Montessori, educació emocional, pedagogia de Reggio Emilia, aprenentatge personalitzat, pedagogia Waldorf, aprenentatge en espais exteriors (outdorlearning), teories neurocientífiques, pedagogia Freinet, comunitats d’aprenentatge…” són corrents o idees vàlides cadascuna d’elles, segur, però que sovint les seguim, abocats a un fer per fer que no se sap si és positiu o no.
Els capítols estan dividits seguint diversos fils argumentals. El primer és Educar en l’emoció i ens parla dels conflictes que sorgeixen a l’aula i com es poden afrontar amb èxit.; el segon versa sobre Educar en la presència i gira al voltant de l’empati a i l’escolta activa; el tercer porta per títol Educar en la calma i presenta casos pràctics i com resoldre’ls, el quart afronta les relacions amb les famílies i el cinquè comença amb la frase de Buda “Com prevenir que una gota d’aigua s’assequi? Poseu-la al riu o a l’oceà” i ens fa reflexionar sobre la necessitat del treball en equip.
L’edició és força acurada, amb fotografies a color i format agradable. M’ha agradat.

El segon llibre de la col·lecció es titula «Es mío», pegar, morder, molestar…Y otras formas de acercarse
L’ha escrit Elena Lobo i al web de Graó podem llegir:
El llibre aborda situacions de conflicte des de la realitat diària de l’escola que s’analitzen per intentar desvelar els processos emocionals i cognitius implicats en cada situació. El propòsit és poder comprendre millor els infants, les seves necessitats, frustracions, motivacions, capacitats, les seves empipades… No es tracta d’evitar els conflictes a tota costa, no d’intervenir precipitadament en cadascun d’ells. Per contra, es proposa un tipus d’intervenció que afavoreixi l’harmonia de les relacions, l’autonomia dels infants per resoldre les seves topades, i la construcció gradual de capacitats de relació social, com ara l’empatia, la compassió, l’ajuda, etc.

Aquest segon està pendent de lectura.

L’estiu també es moment de llegir que fan altres companyes i companys i comparar-ho amb la nostra realitat.

 

Un “escape room” literari a l’Escola d’Estiu de L’Hospitalet

«Sense pastís no hi ha festa», el nom triat per a l’activitat de l’escola d’estiu de l’Hospitalet d’enguany fa referència als personatges de la literatura infantil i juvenil que han aguantat el pas del temps i han esdevingut clàssics com la Matilda, en Potter, en Manolito Gafotas, L’orugueta goluda, el Pollo Pepe o la Talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap.

Ho vam presentar en forma d’escape room a la biblioteca infantil de Bellvitge. L’activitat va anar així:
Amb el suport de l’Enric que ens va fer el vídeo de presentació de l’activitat, com a game master, vam aplegar les mestres (en grups de 15, per fer-ho més participatiu) i els va avisar que la festa corria perill.
El missatge es va gravar amb la tècnica Croma. L’Enric es va vestir elegantment amb jaqueta, camisa i corbata, com correspon a un senyor directiu. Assegut en una taula de despatx, amb posat seriós, al Croma hi vam projectar una prestatgeria i sobre la taula fulls i elements d’oficina.


Deia: Benvolguts i benvolgudes mestres!
Us parlo en nom del director del gremi d’editors de llibres infantil i juvenils. Soc el game master encarregat de la secció OFEGATS (Inicials d’Onomàstiques, Festes, Efemèrides i Grans Aventures Trepidants), i em dic Jordi Picamoixons i Casacoberta. Potser el meu nom no us dirà gran cosa però no té més importància.
Anem al gra: En aquesta biblioteca de Bellvitge, ja fa temps que estem detectant successos misteriosos i robatoris estranys cada vegada que s’organitza un sarau per passar-ho bé i celebrar l’esdeveniment de fets remarcables dins del món de la literatura infantil. Ens va passar recentment, el 25 de maig, a la festa dels 30 anys de l’elefant «Elmer» en que la nit anterior algú es va dedicar a petar tots els globus de colors que s’havien preparat, o quan va desaparèixer tota la xocolata comprada per celebrar els 55 anys de «Charlie i la fàbrica de xocolata». Ara estem patint perquè aviat serà el centenari del gran Gianni Rodari i molt ens temem que hi haurà circumstàncies que ens impediran celebrar com cal la festa. És com si les forces del mal s’hagessin aliat perquè no llegim, com si els interessés que fóssim illetrats, acrítics i els molestés la lectura, els llibres i volguessin retornar a l’època fosca de Fahrenheit 451.
Estem preocupats perquè avui us havíem convocat a celebrar la festeta de «la Talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap», la de «Matilda» i la d’en «Harry Potter» i vés per on!, en Mortadelo, del Serveis de contraespionatge i membre de mèrit de la T.I.A, ens ha avisat que ha vist com venien cap aquí tres personatges que ha reconegut com en Voldemort, la senyoreta Trunchbull i el gos Sant Pere. Pel que ens ha dit sembla que tenen intenció d’endur-se el pastís i esgarrar-nos la festa. Arribaran en 30 minuts que és el temps que teniu per trobar el pastís, amagar-lo i sortir de pressa abans no us trobin aquests malfactors. D’aquesta manera, quan vegin que no hi ha pastís, marxaran i podrem celebrar la festeta com cal, més tard.
Ah! És important que no us enfronteu a Voldemort, la Trunchbull o el Gos perquè els seus poders són grans i no tindran miraments amb vosaltres. O sigui que espavileu! Si no us veieu amb cor, ara és moment d’abandonar i anar-vos-en cap a caseta. He enviat a tres ajudants experts en aquesta mena de situacions que us podran ajudar (o no). Gràcies pel vostre suport i molt sort!
Un avís per als meus ajudants… que no torni a passar lo de l’altra vegada, vosaltres ja m’enteneu… No vull més ferits ni que haguem d’anar a l’hospital. He de tallar, adeu…

Després van fer un joc per agrupar els participants en tres grups aleatoris i a cada grup se li va assignar un itinerari (Harry Potter, Matilda i la Talpeta).
Se’ls va donar un temps (30 minuts) per trobar la clau que obrís el cadenat on hi havia el pastís. Acompanyats per un de nosaltres (Maribel Alarcón, Désirée Gifré i jo mateix) van anar desentrellant cadascun dels petits enigmes amagats entre els llibres de la biblioteca, a diverses seccions, i aconseguint els números que obrien el cadenat on hi havia el pastís per poder celebrar la festa. Les proves, variades, ens van obligar a descodificar qr, entrar a l’ordinador, llegir amb tinta simpàtica, relacionar conceptes, visitar la cdu, etc.


Els materials emprats van ser senzills per tal que les mestres veiessin que amb el que tenim a les escoles i una mica més (cadenats, paper de celofana o miralls, per exemple) es pot fer una acció força divertida i aprendre conceptes d’ordenació de llibres, tipologies textuals, etc.
Exemples de proves:

A la xarxa hi trobareu molt de material per organitzar el vostre escape room. Algunes de les pàgines que hem consultat nosaltres han estat les següents:

10 escape rooms sobre bibliotecas, libros y lectura en los que ponerte a prueba


https://tutoriacnh.wordpress.com/2017/12/20/atrapados-en-la-biblioteca/
https://tutoriacnh.files.wordpress.com/2017/12/escape_biblioteca.pdf
https://tutoriacnh.wordpress.com/escape-room/
https://tutoriacnh.wordpress.com/2019/04/25/generadores-de-pistas/
https://tutoriacnh.wordpress.com/2019/04/30/mensajes-ocultos/

El misterioso mensaje con letras de colores

Cifrado César


En acabar el joc ens vam reunir al voltant de la taula i vam explicar algunes activitats que es poden fer per motivar la lectura. Vam presentar un «memory» de la Talpeta, una «oca» de Tintin al Tíbet, un joc de pistes per trobar un títol de Roald Dahl i una acció de relacionar fragments de Harry Potter i la pedra filosofal amb els objectes que viuen a l’interior del llibre.


Amb la C de Corimbo

Corimbo és una editorial mítica pels qui seguim l’evolució de la literatura infantil i juvenil. Ara estan d’aniversari perquè fa vint anys que van començar a navegar a casa nostra. Recordo que les seves primeres publicacions en castellà o català van ser una sotragada perquè duien els aires innovadors de la casa mare francesa, la fantàstica “L’ecole des Loisirs”. Així va ser com vam tenir l’oportunitat de descobrir les obres de línia blanca, fina i delicada de Claude Ponti o Mario Ramos, les històries esbojarrades de Geoffroy de Pennart o algunes de les meravelles que dibuixaven autors clàssics com Arnold Lobel o Maurice Sendak.
Eren uns llibres que ens introduïen en la idea, molt arrelada a França, d’editar-los amb tapa tova, més econòmics, i per tant accessibles per a més famílies. També van començar a publicar uns àlbums il·lustrats més petits, la mida dels quals era DINA5, aproximadament.
El viatge de la mà de “L’ecole des Loisirs” va durar fins al 2013, moment en que van decidir seguir el camí en solitari i apostant també per autors d’aquí.

A Corimbo publiquen pocs llibres l’any, però intenten que siguin joies que es puguin mirar i remirar, una i cent vegades.
L’ànima del projecte actual és en Rafa Ros, amb qui vaig tenir l’oportunitat de conversar breument fa uns dies i agrair-li la feina que fan per la literatura infantil.
Se’m fa difícil triar els millors llibres de Corimbo. Entreu al web de Corimbo, remeneu el catàleg i segurament descobrireu molts dels llibres que hi ha a la biblioteca de la vostra escola.
Però, va!, m’arrisco i trio els tres que no haurien de faltar, al meu entendre, a la biblioteca escolar. Són àlbums que he explicat nombroses vegades als alumnes i em consta que han agradat força als de primària: Gos Blau, El príncipe tigre i Herman i Rosie.

L’últim llibre que han publicat es titula «Normal?», està escrit per l’Amparo Sena i amb il·lustracions d’en Francesc Rovira. El presentarem en una propera entrada.
Felicitats, Rafa!

amb en Rafa Ros