Sant Jordi a l’Hospitalet, Nova York i Xangai

A l’Hospitalet, ciutat lectora, s’ha presentat la vuitena edició de la guia Ciutat plural, llibre singulars. Autors i autores de l’Hospitalet 2015-2016. Es la trobada bianual que organitza —de forma molt cuidada i carinyosa— la biblioteca Tecla Sala.
La iniciativa va sorgir de la mà d’en Carles Ferrer, activista de la promoció lectora i entusiasta de tot el que es cou a l’Hospitalet. I així, com qui no vol la cosa ja fa setze anys que van recollint, com a formiguetes, tot el que s’escriu a la ciutat. De les 40 publicacions que hi figuraven a la primera guia s’ha passat a les 337, en format paper!
Ha estat un matí emotiu, de retrobament i de conèixer noves iniciatives de persones que bateguen al ritme d’allò que les emociona. Hi he vist escriptors i pensadors consagradíssims com l’Agustí Alcoberro o en Jaume Botey, passant per creadors de còmics superpremiats com en Jaime Martín fins a poetes, historiadors, arqueòlegs, cuiners, metges, músics; autores de vint anys i autors de noranta. M’ha agradar molt trobar mestres com la Maribel Alarcón o l’Enric Roldán, entre d’altres, perquè en general al nostre gremi ens fa una certa mandra escriure les nostres peripècies.

Presentació de l’acte a la Biblioteca Tecla Sala

Després de l’acte formal de presentació—còmic, nostàlgic i divertit— molt ben conduit per en Pedro Bravo i la Gemma Isern, cicerones de la Tecla sala, ens hem fer una foto i hem visitat l’exposició dels llibres —de tots els llibres relacionats a la guia— amb una copeta de cava a la mà i unes converses animoses. Ha estat l’inici d’un cap de setmana que serà meravellós, i no només a l’Hospitalet.

Foto de família dels autors i autores de L’H

Si esteu interessats en saber què s’escriu a l’Hospitalet només cal que entreu al web l’Hescriu:
https://sites.google.com/site/autorslh/

A Nova York, les companyes Gisela Ruiz i Andrea Pozo, han organitzat una Diada molt especial a les biblioteques de la Queens Library i la New Public York Library, dins del programa d’activitats que han preparat la Farragut Fund for Catalan Culture i el Catalan Institute of America amb el suport del Diplocat i l’Institut Ramon Llull. Aprofitant que la Gisela està a Nova York i l’Andrea s’ha desplaçat expressament des de Califòrnia, faran dues accions inspirades en les que feien quan estaven a Parets del Vallés (a Can Butjosa): 911: There Is a Dead Dragon in the Library i Tell Me a Dragon.
Podeu veure de què es tracta si entreu a l’enllaç següent:
https://librariesandthecity.wordpress.com/2017/04/18/sant-jordi-a-les-biblioteques-de-new-york/

I de l’altra banda del món, en Daniel Becerra, un altre amic bibliotecari i mestre que fa anys que volta per diverses ciutats del Japó i de la Xina m’explica que també han celebrat un Sant Jordi ben particular fent lectura de poemes en castellà i en xinès amb l’acompanyament d’un guitarrista i una cantant. Ho han celebrat a l’Instituto Cervantes de Shanghai.


Quina meravella, tot plegat. He llegit que «Sant Jordi és un dels dies més bonics que es poden viure a Catalunya. Llibres, roses i amor al carrer; dracs, cavallers, princeses, reis i reines en l’imaginari col·lectiu i llibres; tots reunits per celebrar un acte de veritable amor: el de l’amor per la lectura!» I no només a Catalunya, afegiria.
Feliç diada de Sant Jordi!

Ernest i Celestina, músics de carrer

Estem de sort perquè l’editorial Kalandraka continua amb la tasca de publicar els grans títols de la literatura infantil i juvenil que estaven descatalogats. Ara acaba de sortir un de la sèrie sobre l’ós Ernest i la rateta Celestina, obra de l’artista belga Gabrielle Vincent de qui vam parlar en aquest mateix blog l’any 2014 (el 26 d’abril) amb motiu de la presentació de la pel·lícula «Ernest i Celestine».

«Ernest i Celestina, músics de carrer» és un llibre emotiu que convida a pensar sobre la bellesa de la vida quotidiana; un àlbum il·lustrat atemporal que convé tenir a l’escola malgrat hi hagi alguns petits detalls que avui no passarien la censura.

Les il·lustracions són suaus i ben treballades. Desprenen un optimisme va d’acord amb el fil de la història que es narra. Els vincles entre la ratolina i l’ós són particulars, gairebé familiars, on l’ós representa la figura paterna, o millor adulta, mentre que la Celestina representa la infantesa. Ambdós personatges tenen les seves imperfeccions: la rateta pot mostrar-se capritxosa i malhumorada però és reflexiva, intuïtiva i llesta; l’Ernest, en canvi,  és un personatge bo, mancat de confiança en ell mateix, que viu amb el mínim i valorant els plaers senzills.
Els dos personatges es complementen, s’encoratgen i es tranquil·litzen mútuament. Són amics!

Hi ha una lectura paral·la que va per sota i té a veure amb les preguntes que —en alguns dels llibres de la sèrie— plantegen assumptes com la mort, les malalties o la pobresa, per exemple, sempre presentats amb delicadesa.

Al web de l’editorial Kalandraka podem llegir:
“Ernest i Celestina, músics de carrer” és un dels 30 llibres d’una exitosa sèrie que Gabrielle Vicent va començar a publicar als anys 80, sobre les peripècies d’un ós bondadós i d’una ratolineta amb molta iniciativa. Viuen modestament en una casa que necessita reparacions i, per poder pagar les obres, la Celestina proposa a l’Ernest que toqui el violí al carrer.
Les diferències entre tots dos són més que evidents, no només des del punt de vista físic, per l’aspecte robust de l’Ernest i la petitesa de la Celestina, sinó que també tenen personalitats
molt diferents: ella representa la iniciativa, el dinamisme, la tenacitat i l’optimisme davant del caràcter més mandrós, protector i pessimista d’ell.
Es tracta d’un àlbum d’estructura dialogada que destaca pel seu llenguatge senzill i l’equilibri entre el text i les il·lustracions, de manera que, l’absència de paraules en determinades escenes es recolza en la narrativa visual de la història. Són imatges pictòriques; suaus aquarel·les amb dibuixos de traçades lliures.
Un relat que desprèn tendresa, pinzellades amb molt d’humor i que ens parla de l’amistat, la generositat, la unió i l’esperit emprenedor per superar dificultats; que aposta per trobar
la felicitat en les coses més senzilles i en compartir els bons moments.”

Per a cicle infantil.

Dades:
Títol: Ernest i Celestina, músics de carrer
Autora/il·lustradora: Gabrielle Vincent
Traductora: Teresa Durán
Editorial: Kalandraka
Col·lecció: Clàssics contemporanis
Pàgines: 32

Dédalo y Perdiz

Darrera de Lemniscates s’amaga la Carme, una il·lustradora que ens ha tornat a sorprendre amb el darrer llibre «Dédalo y Perdiz» que segueix la línia encetada amb «Filemón y Baucis» i que ara ens ofereix una altra història de les «Metamorfosi» d’Ovidi.
La primera part de «Dédalo y Perdiz» ens presenta un relat que ja l’hem llegit en nombroses versions. Sabem com Dèdal va fabricar unes ales perquè el seu fill Ícar i ell mateix escapessin de la torre on estaven presoners i sabem com acaben les ales d’Icar quan s’acosta massa al Sol. El que potser no coneixíem és que l’aventura de Dèdal continua amb el seu nebot Perdiu i les habilitats que demostra ja que el llibre ens explica a la segona part la vida del xicot i els invents que va idear, com la serra o el compàs, entre d’altres.
Les il·lustracions, en blanc i negre amb un toc de color verd, són boniques i evocadores d’un temps llunyà. Molt aconseguides, amb força detalls.


Que el llibre tingui les mides tan reduïdes (13 x 17 cm) potser ajudarà a que els nois a partir de deu anys el veig com una lectura a la que apropar-se.
Un llibre sobre l’enginy i les petites coses.

Les dades:
Títol: Dédalo y Perdiz
Autora: Lemniscates
Editorial: Ekaré
Pàgines:28

Lectures recomanades SANT JORDI 2017

Us presentem la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a la Diada de Sant Jordi. Hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup o de l’infant ha de fer la seva opció. A sota del títol, el nom de l’autor i l’editorial.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Au, bona nit
Jory John. Andana
La cabra goluda
Peter Hóracek. Joventut
Les arrugues de l’àvia
Simona Ciraolo. Andana
Un camí de flors
JonArno Lawson. Libros del zorro rojo
Animals
Ingela Arrehnius. Coco Books
La petita a la jungla
Marta Altés. Blackie Books
Si les pomes tinguessin dents
Milton Glaser. Libros del zorro rojo
Enfilant el caminet
Mariana Ruiz. Kalandraka
Cuéntame del 1 al 10
Ana Palmero. Ekaré
La ruta del ratolí carter
Marianne Dubuc. Joventut

 Cicle inicial

¿Mau iz io?
Carson Ellis. BFE
El más rápido
Paula Carbonell. Lóguez
D’aquí no passa ningú!
Isabel Minhos. Takatuka
Tam, Tim i Tom
Roberto Mezquida. OQO
Això no és una selva
Susanna Isern. Flamboyant
¿Te acuerdas?
Zoran Drvenkar. Lóguez
Super Beige
Samuel Ribyron. Los cuatro azules
El pet
Laurie Cohen. Tramuntana
El gran llibre de les bèsties
Yuval Zoomer. Joventut
El cocodril enamorat
Daniela Kulot. Kalandraka

 Cicle Mitjà

La nena dels llibres
Oliver Jeffers. Andana
Hija única
Guojing. Pastel de luna
El arca de la Noèlia
Txabi Arnal. Nandibú
Jaume I i el vuitè passadís
Dolors Garcia i Cornellà. PAM
Il·luminatura
Rachel Williams. Cruïlla
Poca broma amb les vacances!
Ester Farran. Edicions del Pirata
Hilda y el bosque de piedra
Luke Pearson. BFE
L’illa de Paidonèsia
Oriol Canosa. La Galera
ARMSTRONG L’agosarat viatge d’un ratolí a la Lluna
Torben Kuhlmann. Joventut
Plouen poemes
Vanesa Amat i altres. Eumo

Cicle Superior

Dédalo y Perdiz
Lemniscates. Ekaré
La immortal
Ricard Ruiz. Edebé
La finestra d’en Kenny
Maurice Sendak. Kalandraka
Víkings!
Vincent Carpentier. Nórdica
Clara, el fantasma de l’àvia
Gemma Pascual. Barcanova
Penny Berry i la poció màgica
Lluís Prats. Cruïlla
Hasta (casi) 50 nombres
Daniel Nesquens. Anaya
L’ocarina blava
Mario Satz. Babulinka books
La senyora Neus
David Navalón. Tàndem
Crenshaw: el gat invisible
Katherine Applegate. La Galera

Zum!… Poca broma amb les vacances

El dijous dia 6 d’abril es va presentar el llibre «Poca broma amb les vacances», la segona de les aventures de la Judit i el Johan, una sèrie escrita per l’Ester Farran i il·lustrada per en Jordi Sales.
Va ser una tarda agradable. En nom d’Edicions del Pirata Bernat Cussó, va fer una primera aproximació a l’obra i va explicar com de fàcil havia estat col·laborar amb l’Ester i amb en Jordi. Després vam poder sentir de llavis de l’autora com s’havien gestat les peripècies i amb quines dificultats es va anar trobant per trenar aquesta aventura. També va ser un goig comptar amb la presència de l’il·lustrador que ens va explicar com li havia estat de plaent visualitzar els personatges.
Vaig tenir el plaer d’acompanyar-los i fer una petita introducció a l’obra.
El llibre explica les aventures d’aquest parell d’amics —molt amics— al poble del avis de la noia i tot el que allà s’esdevé, que és molt semblant al que passa en molts pobles durant l’estiu; així, trobarem el capítol espatarrant a la piscina municipal, les anades i vingudes amb les bicicletes, la colleta d’amics, la Festa Major, etc.
Es tracta d’una novel·la realista amb molt d’humor (molt) i que a alguns dels assistents a la presentació els recordava a Roald Dahl per la frescor de les imatges tant potents que es poden llegir i perquè no pretén en cap moment alliçonar ni enviar cap missatge explícit.
Vaig comentar que vaig llegir el «Poca broma amb la xocolata», el primer llibre de la col·lecció i em va ajudar a situar i conèixer l’univers dels personatges (o bona part d’ells) i així vaig saber que la Judit es diu en realitat Judit Casals Grau, en Johan és en Johan Ríos Cantalapiedra, i vaig conèixer el pare que regenta un restaurant, la mare veterinària, l’avi seguidor de l’Espanyol i l’àvia Ramona, més coneguda com a «Morrona».
De la novel·la m’agrada que la Judit sigui un personatge femení i que sigui una noia potent, una mica manaire, amb conviccions (les seves) ben clares i convençuda sempre del que fa, malgrat això li costi algun ensurt. M’ha agradat seguir els seus raonament i em recorda en aquest sentit a un llibre mític que va fer l’Elvira Lindo fa més de trenta anys, aquell memorable «Manolito Gafotas», del qual es van fer set llibres més i alguna que altra pel·lícula. I si, l’Elvira deia que “Manolito soy yo” n’estic convençut que l’Ester podria dir «la Judit sóc jo» o algú que ella coneix molt bé perquè el personatge està molt ben trobat, és creïble i representa l’arquetip de nena que hem conegut a l’escola, o la filla del veí, o l’amiga dels nostres fills (o néts).

Un moment de la presentació

El llibre està escrit en present, en primera persona, i és un present que alhora és un passat proper perquè només la Judit sap el que vindrà a continuació. És un exercici difícil per a l’autora però crec que ha trobat el to per fer-nos la lectura fluida, més àgil i divertida. En aquest sentit l’ús dels diàlegs ajuda a passar pàgines, així com l’absència de descripcions que, per als infants de cicle mitjà es fan complicades d’entendre. Hi ha un primer capítol del «Poca broma amb la xocolata en que la Judit diu»:
—La meva amiga, però no millor amiga, Paula, diu que casa meva és un laberint, però és mentida: és un lloc molt fàcil.
I ens ho explica amb un dibuix i mitja plana de text. En un plisplàs sabem com és de laberíntica casa seva.
L’univers de la Judit és la família, sempre hi són presents; en aquest segon llibre els avis.
El vocabulari és planer, com el que fan servir els infants, i sembla com si la narradora estigues explicant una pel·lícula o un fet emocionant. Quan llegiu aquesta novel·la fixeu-vos en els fantàstics raonaments que fa servir la Judit i en l’estructura tancada de cada capítol, amb final inesperat.
M’ha agradat també l’absència de moralina i crec que és un llibre per iniciar en el plaer de llegir que recomano especialment per a nois i noies a partir de nou anys.
Si hagués d’exposar algun «però» no ho faria perquè no val pena perdre el temps dient que és una llàstima que bones novel·les com aquesta passin inadvertides perquè les situen en el racó més amagat de la prestatgeria de les llibreries o perquè no arribaran als mass mèdia.
Els bons llibres funcionen gràcies al boca orella, entre els mestres, sortosament.

Amb l’autora, l’editor i l·lustrador

 

Moment de les dedicatòries

 

Les dades:
Títol: Poca broma amb les vacances
Autora: Ester Farran
Il·lustrador: Jordi Sales
Editorial: Edicions del Pirata
Pàgines: 232
Primera edició: Gener 2017

 

L’última llibreria

Seguint amb l’entrada del dia 23 de març on presentàvem la biblioteca «la fuerza de las palabras» de Bogotà, anirem una mica més amunt, a Los Ángeles, Califòrnia, on es troba «L’última llibreria» (the last bookstore), una enorme botiga de llibres de segona mà que té un nom apocalíptic, si voleu, però que casa molt bé amb el tarannà dels habitants d’aquella ciutat que estan veient, com ens passa a nosaltres, que llegir en pantalles no enganxa i que potser és preferible tornar al paper.
L’última llibreria és un espai grandiós ben curiós perquè els llibres no estan ordenats a la manera tradicional i als diferents racons pots trobar des d’una secció dedicada a obres que tracten només de la ciutat de Los Ángeles, fins a una altra on els llibres estan ordenats pel color del llom, per exemple.


L’edifici abans era un banc que va ser construït el 1914. Es troba situat al nucli històric del centre de Los Angeles.

Si teniu interès en conèixer la història d’aquesta llibreria s’ha fet un curtmetratge que ho explica i fa èmfasi, especialment en les persones que estan darrera del projecte. Molt emotiu. El podeu veure clicant a l’enllaç següent:
https://www.theatlantic.com/video/index/495605/the-man-behind-the-last-bookstore/

Cuinant un poema amb la Mar Benegas

Segons la Mar Benegas «la poesia és la gran oblidada de les aules, però ofereix unes il·limitades eines per promoure la lectura i la creativitat»
Ens ho explica en un article a la revista GUIX d’aquest mes d’abril (a AULA en castellà).
La primera part de l’escrit la centra a contestar tres preguntes basant-se en la seva experiència quan visita escoles i/o en tallers amb mestres. A partir de les preguntes «per què no és llegeix poesia?» «per què cal llegir poesia?» i «en què ajuden als infants els tallers d’escriptura creativa i poètica?» ens exposa els seus motius i fa una defensa de la paraula poètica a l’escola.

A la segona part de l’article ens aporta una pràctica concreta que anomena
«Tilín, tilín, tilín, tocando el violín» basada en la construcció d’un poema encadenat al que es van afegint una rima entre cada objecte incorporat, per crear un ritme.

Les fases de la creació són quatre:

Ambientació:
Podem recitar i llegir alguns poemes encadenats del folklore popular per anar entrant en matèria.

Poema encadenat:
El poema s’inicia amb una casa (podem tenir-la realitzada en paper, cartolina o feltre, segons vulguem fer l’activitat final). Cada nen tria un objecte: arbre, elefant, puça, vaixell…
Es crea el poema: dalt de la casa hi havia un arbre / dalt de l’arbre hi havia un elefant / dalt de l’elefant hi havia una puça…
Com és molt senzill es pot fer fins i tot amb alumnes de cicle infantil.

La rima entre els objectes:
Per afegir el ritme entre objecte i objecte donem tres rimes:
1-Tilín-tilín-tilín, tocando el violín.
2-Toló-tolón-tolón, tocando el trombón.
3-Tilete-tilete-tilete, tocando el clarinete.
Recitat: cada nen aprèn el seu objecte i la seva rima, es recita en grup. «Arriba de la casa había un árbol / Tilín-tilín-tilín, tocando el violín. / Arriba del árbol había un elefante / Tolón-tolón-tolón, tocando el trombón…»

Activitat plàstica:
Realitzem el poema (els objectes) en cartolines, papers de color o feltre, segons les capacitats de cada grup.

L’article complet el podeu llegir al número 433 de la revista GUIX corresponent al mes d’abril.

Les imatges d’aquesta entrada són gentilesa de la Mar Benegas, de qui ja vam parlar en aquest blog l’any 2016, concretament els dies 16 i 23 de març.