Tres personatges de la vida quotidiana de 1960 il·lustrats per en Cesc

Fa uns dies comentàvem la reedició del llibre d’en Paco Candel «Una nova terra» i ens centràvem en la història que explicava sense fer-li massa afalacs a les il·lustracions. L’atzar, sempre oportú, ha volgut que uns altres llibres d’en Cesc (també reedicions) vegin la llum aquests dies. És una trilogia que va editar Lumen l’any 1962 i que aplegava personatges típics de l’època. Són uns llibres bonics, molt cuidats, gairebé obres d’art. Es diuen «el peó de camins», «la florista» i «l’escombracarrers», tres oficis de l’època que estan retratats amb estimació, dolçor i tendresa, acompanyats d’unes magnífiques il·lustracions.
Els mestres tenim certa debilitat per l’obra d’en Cesc, perquè ens és molt proper i el recordem cada vegada que entrem als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat de Barcelona o llegim el web del col·lectiu Bibliomèdia, el logo del qual també és obra d’en Cesc.

Respecte a la trilogia, circula una història molt bonica sobre les circumstàncies de la seva reedició. Així m’ho han fet saber les amables companyes de Kalandraka Catalunya i així ho explica en Toni Vall a la revista Nació digital on escriu:
El Xosé Ballesteros, l’editor de Kalandraka, va visitar un dia el Mercat de Sant Antoni, indret on cada diumenge s’hi oficien infinits números de màgia. Va trobar els llibres d’en Cesc en una de les parades, se’n va enamorar i els va comprar. Els va dir a la Cristina i l’Helena, les seves companyes catalanes de l’editorial, que a veure si fos possible reeditar aquella meravella. Gràcies a la família de l’artista van anar fent passos endavant. Van descobrir, per exemple, que el projecte original va néixer gràcies a l’olfacte d’Esther Tusquets, ànima de Lumen. Primer li va voler encarregar la idea a Miguel Delibes, una de les seves firmes més potents, però ell no sabia dibuixar. Cesc era la persona ideal. I així van néixer.
I així han persistit, així han passat a la posteritat i així han renascut ara, amb aquesta edició tan exacta, tan perfecta. Quina meravella quan hi ha tan bones notícies, quan et trobes amb regals inesperats de tan alta categoria. Quan tens la certesa que continua existint el bon gust. Perquè per sobre de tot reeditar aquests llibres és una demostració de bon gust, d’encert, de criteri, de saber veure què és bonic, de tenir clar què és l’art.

Les primeres frases de cadascun dels llibres ens marquen el to:

L’escombracarrers procedeix d’altres indrets del país.
Ha vingut per estar amb nosaltres i treballar.
Ell sap que si no es treballa no es pot viure.
Estima els seus fills i li plau de veure’ls menjar grans trossos de pa.

El peó de camins és tot magristó però gairebé no s’afaita mai.
No sap de lletra ni de números.
Sap cargolar els cigarrets a la perfecció i els seus encenedors no fallen mai.

La florista ven flors perquè se les estima i li agraden els colors
que tenen i la flaire que exhalen.
No ven rams de núvia ni corones per als difunts,
Ni toies luxoses d’aquelles que s’envien a domicili.

Al web de Kalandraka podem llegir:

Publicats per primera vegada el 1962, “L’escombracarrers”, “El peó de camins” i “La florista” són tres clàssics de Cesc, un dels principals referents de l’humor gràfic català del segle XX.
La seva obra és el reflex d’una societat de la qual va ser cronista, tot retractant el seu paisatge i els seus habitants: escombracarrers, peons i floristes com els que protagonitzen aquesta sèrie,
són el reflex de les gents senzilles i treballadores.
Les il·lustracions d’aquests llibres -acompanyats per textos breus i amables, reflexius i no exemptes de certes complicitats poètiques i humorístiques- condensen les qualitats d’un estil elegant i expressiu forjat durant tota la seva trajectòria: traços àgils i delicats que defineixen la figura del protagonista, i línies esbossades que el situen en l’espai natural, amb la tinta
present i exercint -a través de la taca- un paper estètic i simbòlic.
En els seus dibuixos s’aprecia la suavitat cromàtica, la tendresa que envolta els personatges, tot un reflex de la vida quotidiana.

Aquests llibres són un bon regal per a tots nosaltres i sobretot per als que vam viure i recordem, encara que sigui de forma boirosa i allunyada, els anys posteriors al «desarrollisme». Estic segur que als meus pares els hagués agradat molt llegir aquests relats.

Les dades:
Títols: L’escombracarrers
El peó de camins
La florista
Textos i il·lustracions: Cesc
Editorial: Kalandraka Catalunya
Llengua: Català
Mides: 11 x 24 cm.
Pàgines: 44
Edat recomanada: totes les edats.

Com a curiositat, la col·lecció de personatges populars es completava amb un «le torero» que només es va publicar en francès, il·lustrat per Eduardo. És un llibre il·localitzable i del que us en presento algunes imatges.

Anuncis

Lectures recomanades Nadal 2017 (infantil i primària)

Com sovint recordem «els llibres són el millor regal de Reis» i per això cada any elaborem un tríptic amb algunes de les novetats que més ens han agradat.La tria sempre és personal i segur que hi ha molts bons llibres que no han passat per les nostres mans i alguns que llegits en un altre moments els veuríem diferents. Per això, la millor recomanació és que us passeu per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa. No descobreixo res quan dic que «els llibres ens parlen» i encara diria més, com diu la meva amiga Núria, «els llibres parlen entre ells»… però això és una altra història i ha de ser contada en una altra ocasió.

Aquesta tarda fem la presentació amb els pares i mares de l’escola Sant Josep –El Pi en un «berenar i llibres» on comentarem alguns dels llibres que hi ha a la tria. N’hi ha deu per a cada cicle (molts els hem presentat en aquest blog). Podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ.

CICLE INFANTIL

 

 

 

 

 

 

 

Un més
Olalla González. Kalandraka

El lleó blanc
Jim Helmore. Andana

Juguem?
lan Brenman. Animalllibres

La primavera ja és aquí!
L’estiu ja és aquí!
La tardor ja és aquí!
L’hivern ja és aquí!
Albert Asensio.Joventut

L’Olivia l’espia
Ian Falconer. Andana

L’hort d’en Simó
Rocío Alejandro. Kalandraka

Panxa de balena
Jorge Antonio Gonçalves. Joventut

¿Dónde està oso?
Jonathan Bentley. Patio

Entreson
Juan Muñóz-Tébar. Ekaré

Waterloo & Trafalgar
Olivier Tallec. AH

CICLE INICIAL

 

 

 

 

 

 

 

La unió fa la força. Una història de gallines
Laurent Cardon. Tramuntana

Talpet terratrèmol
Anna Llenas. Beascoa

Els Quiquè i el ninot de neu Que no es volia fondre.
Laurent Rivelaygue. Birabiro

El meu hort
Gerda Muller. Animallibres

La mentida
Catherine Grive. Siruela

El jardiner Nocturn
The Fan Brothers. Estrella Polar

Una nova terra
Francesc Candel. Associació de Mestres Rosa Sensat

Vermell: Història d’una cera de colors.
Michael Hall. Takatuka

La casa dels ratolins. Noves aventures del Sam i la Julia.
Karina Schaapman. Blackie books

Meravellosos veïns
Hélène Lasserre i Gilles Bonotaux. Birabiro

CICLE MITJÀ

 

 

 

 

 

 

 

El hada acaramelada
Gloria Fuertes. Nórdica Libros

Que bé que ens ho hem passat!
Michael Morpurgo. Bambú

El capità calçotets
Dav Pilkey. Cruïlla

Què en fas, d’una idea?
Kobi Yamada. Editorial: BiraBiro

Contes per telèfon
Gianni Rodari. Joventut

Il·luminatomia
Carnovsky. Cruïlla

En Tristany s’encongeix
Florence Parry Heide. Blackie Books

Poemes amb llum de lluna
M. Dolors Pellicer. Bromera

La família Massafilles.
Susie Morgenstern. Pagès (7 volums)

Mujeres de ciència
Rachel Ignotofsky. Nórdica Libros

CICLE SUPERIOR

 

 

 

 

 

 

 

 

La flor de bambú
Mónica Rodríguez. Pagès edicions

La immortal
Ricard Ruiz Garzón. Edebé

En Mattia i l’avi
Roberto Piumini. Viena

L’Odissea de l’Ollie
William Joyce. Bambú

Nosaltres, la nostra Història
Yvan Pommaux. Joventut

Obriu les portes
Txarango. Sembra

L’Agni i la pluja
Dora Sales. Kalandraka

Mi mundo eres tu
Jimmy Liao. BFE

Àvia, ja sé que has oblidat el meu nom
Jaume Cela. Animallibres

Pájaro
Beatriz Martín. Thule

 

Obriu les portes: Diàleg i respecte entre cultures

Sembra Llibres és un segell independent, un projecte cooperatiu arrelat al territori que té la voluntat de publicar en català, des de València. Ara acaben de publicar el seu primer llibre per a infants i ho fan per la porta gran amb un àlbum imprescindible basat en la cançó Obriu les portes de Txarango i les il·lustracions de la Gemma Capdevila. Ho celebrem molt.

Veieu-ne el booktrailer promocional:

Obriu les portes és un àlbum il·lustrat magnífic que explica l’aventura de les persones que han de fugir de casa seva per culpa de les guerres i la fam. La publicació arriba en un moment clau perquè sembla com si estiguéssim oblidant la tragèdia terrible que pateixen milers de persones a la Mediterrània i als campaments de refugiats dels països costaners. El drama ha perdut espai en l’agenda mediàtica, els diaris en parlen poc i la notícia ha desaparegut de les portades.

Quan agafes el llibre entre les mans per primera vegada ja perceps que et marcarà, ja intueixes que el que llegiràs et transformarà, et farà pensar i et remourà per dins. D’això es tracta. A la portada (convé obrir-la per admirar-la juntament amb la contraportada) hi ha una família que camina enmig de la nit envers el desconegut, envoltada d’estrelles, unes lletres que conformen constel·lacions imaginàries però que apunten al que després veurem — algunes d’aquest constel·lacions esdevindran cases acollidores— i el predomini del color blau, un blau mediterrani molt potent. Una gran portada. La Gemma Capdevila ha estat capaç de dotar les il·lustracions d’una càrrega poètica i de símbols que potser els infants no acabaran d’entendre però que hi són.


Al web de Sembra llibres  llegim que aquestes imatges «haurien d’ajudar a espantar els fantasmes de l’odi i sembrar, amb el diàleg entre diferents generacions, les llavors de la tolerància, el respecte i la diversitat»
El text és la cançó de Txarango però les imatges expliquen una altra història amb diferents lectures o capes. M’ha agradat molt com es resolen les darreres pàgines amb el cantant (el personatge de la portada) arribant a un poble petit i convidant la gent a sumar-se al clam «obriu les portes, obriu fronteres!» i fent una cadena humana interminable que arriba a la darrera imatge espectacular on veiem un parell de mans entrellaçades.


Molt recomanable. L’he entrat a cicle superior però no n’estic segur. L’hauré de presentar als alumnes i veure com reaccionen.
Us deixo unes imatges de la Gemma il·lustrant la cançó “La tendència natural” del disc “Nòmades” de Guillem Roma.

LES DADES
Títol: Obriu les portes
Autors: Txarango
Il·lustradora: Gemma Capdevila
Editorial: Sembra
Pàgines: 56
València, 2017

El lleó blanc, un amic especial

El Lleó blanc és un bonic llibre d’imatges escrit per Jim Helmore i il·lustrat per Richard Jones que tracta d’una nena que canvia de casa i de les dificultats que té  per trobar nous amics. El tema no és nou —recordem, per exemple, Canviem de casa de Marta Altés— però aquí està tractat amb calidesa i el personatge del lleó resulta força entranyable.
Comença amb una primera doble pàgina que mostra un cotxe avançant en la foscor de la nit envers la nova llar. No ens expliquem perquè canvien de casa ni d’on venen però la imatge de la nit il·luminada per una lluna plena i algunes finestres de les cases veïnes transmet la sensació de por que la Caro, la nena protagonista de la història, sent. És una imatge potent: la casa dalt del turó, el cotxe solitari carregat de maletes, una guineu i un cavall desproporcionats i irreals… mentre la mirada del lector avança d’esquerra a dreta i convida a passar a la següent pàgina.

La Caro, a continuació, comença a explorar la seva nova casa —tenia les parets blanques, els sostres blancs, i fins i tot les portes eren de color blanc— que disposa d’un munt de racons solitaris i misteriosos però el seus pensament no poden evitar voler «tenir algú amb qui jugar».
Un dia, descobreix, entre les brillants parets blanques, un lleó amable amb un pelatge blanc com la neu. Aquest lleó serà l’amic que jugarà amb ella a tota mena de jocs divertits com a fet i amagar, li oferirà la seguretat que necessita i l’encoratjarà a fer el pas de sortir a jugar amb els nens que hi ha al parc. Serà un primer pas que l’ajudarà a sentir-se segura i confiada en fer nous amics.

Allò que més m’ha agradat del conte són les il·lustracions d’un desconegut, per a mi, Richard Jones i els tons suaus, gairebé màgics dels personatges. Al seu web, ell mateix explica la gestació de l’àlbum amb aquestes paraules:
El Lleó blanc va ocupar moltes, moltes pàgines d’esborranys abans que jo estigués satisfet d’haver trobat el personatge. Tanmateix, tenia clar que les seves mides relatives (les del lleó i les de la Caro) serien importants per comprendre la seva relació: Un lleó massa gran semblaria esborronador, mentre que més petit, semblaria que no tindira les qualitats de suport que necessitava oferir-li a la nena.
Encara que la història suggereix que “les parets eren blanques, els sostres eren blancs, fins i tot les portes eren blanques …” no vam voler que els espais quedessin massa buits als ulls dels joves lectors.

Tot i que la casa estava nua quan arriben volíem mostrar que també era un lloc ple de possibilitats i diversió i que indiqués que algun dia es convertiria en una casa càlida i amigable. A mesura que la Caro comença lentament a tenir més confiança i veiem el lleó cada vegada menys, hem fet que el color es vagi introduint, oferint caràcter i un toc de confort a les pàgines sense desfer la trama de la història. Em va interessar, especialment, pintar catifes. Estic content de la que apareix estesa al terra a la pàgina on la Caro i el lleó estant junts per darrera vegada dins la casa.

El conte ens explica que la soledat i la tristesa són quelcom natural, però mai no perduren per sempre.
Amb els infants de cicle infantil es pot explicar què passa amb el lleó blanc i les parets també blanques si agafem diversos papers de colors i els fem observar en quines superfícies es percep bé el contrast i en quines el color a penes es distingeix. Així s’entendrà millor què ha passat amb el lleó quan juguen a fet i amagar. Es pot aprofitar per gaudir dels treballs inspiradors de l’artista japonesa Yayoi Kusama. Es poden observar algunes de les seves produccions plàstiques per entendre el concepte de contrast.

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web http://www.paintedmouse.com/town-mouse-country-mouse-2/
I del web de l’editorial
https://andana.net/llibre/el-lleo-blanc/
Lectura recomanada per al cicle infantil, a partir de 4 anys.

Les dades:
Títol El lleó blanc
Autor: Jim Helmore
Il·lustrador: Richard Jones
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Pàgines: 32
València, 2017

El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual

Comparteixo la informació que ha enviat el COBDC:

El proper dilluns, 11 de desembre de 2017 a les 18:00 h. a l’Aula Jordi Rubió i Balaguer es farà la presentació de l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2018 del Centre de Recerca Informació, Comunicació i Cultura (CRICC-UB), a càrrec de Maite Comalat, editora de l’Anuari i després hi haurà una interessant taula de debat amb el títol: «El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual»

Una història és quelcom que no existeix fins que algú l’explica i, d’aquesta manera, la transmet, la regala a una comunitat. Les històries –parlades, cantades, escrites, il·lustrades o filmades– ens acompanyen al llarg de tota la vida, des del bressol i del mateix úter matern fins a la vellesa, i constitueixen un instrument essencial tant per al desenvolupament social i emocional dels nens com per al creixement personal en qualsevol etapa de la vida.
Amb aquesta jornada es pretén contrastar i alhora agermanar la literatura i les narratives audiovisuals, com les pel·lícules o les sèries de televisió, centrant-se en les seves aportacions al lector-espectador, així com en tot allò que fa que una obra ens arribi i ens influeixi.
A la taula intervindran:
Esther Suriñach, bibliotecària i conductora de grups de lectura [http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/about]
Marta Grau Rafel, guionista, analista de guions i novel·lista [martagraurafel.com/]
Sergi Pàmies, escriptor i periodista [lletra.uoc.edu/ca/autor/sergi-pamies/]
Moderarà: Constança Espelt, coordinadora de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer

Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, c. Melcior de Palau 140, aula Jordi Rubió i Balaguer
L’entrada és lliure però ens preguen que confirmem l’assistència prèviament a Mercè Garcia (mercegarciab@ub.edu)

 

L’hort d’en Simó, un conte ecològic

Als qui vivim en zones urbanes, envoltats d’edificis, ens sorprèn veure com diversos col·lectius més o menys organitzats, alliberen espais abandonats per fer-ne horts amb l’objectiu de l’aprofitament d’un terreny sense ús pel cultiu de productes agrícoles. Cada vegada n’hi ha més, arreu.
Ara tenim un llibre per a infants que ho explica perfectament; a més, va ser mereixedor del X Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats que organitza l’editorial Kalandraka.
L’ha escrit i dibuixat la Rocío Alejandro, es titula L’hort d’en Simó i és el seu primer llibre com a autora. La Rocío és una il·lustradora argentina que podeu seguir al seu blog https://rocioalejandro.blogspot.com

L’àlbum comença així:
Havia arribat la primavera!
En Simó, com cada any, havia decidit plantar les seves pastanagues.
Primer de tot, va encerclar l’hort amb una tanca.
Després va preparar la terra, va agafar unes llavors i els va escampar.

Veiem un conill —fet amb amb la tècnica de la estampació amb segells, amb predomini dels tons terrosos─ com va plantant, regant, cuidant i esperant que creixin les seves pastanagues. Moltes.
Quan les està collint, arriba en Pol, un ratolí que li diu que també podrien plantar enciams. I més tard una gallina li diu que calen tomàquets i així es van afegint diferents animals, cadascú amb la seva demanda.
De mica en mica l’hort es va fent gran gràcies al treball col·lectiu.
El conte és acumulatiu i promou una visió ecològica de la vida i de la convivència en harmonia.
La tècnica de l’estampació mitjançant segell de tinta és «un procés creatiu molt laboriós, ja que totes i cadascuna de les parts de tots els personatges i elements representats, són impresos de manera individual amb el seu corresponent segell.» 

Recorda molt al que fem a l’escola quan fem estampació amb patates o escuma.

Recomanat a partir de cinc anys

Les dades:
Títol: L’Hort d’en Simó
Autora/il·lustradora: Rocío Alejandro
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 44
Barcelona, 2017

L’Odissea de l’Ollie, una novel·la sobre l’amistat

Els contes de William Joyce tenen un encant especial perquè els mons que imagina agraden als infants però també als adults. Recordeu, per exemple, Toy Story o El fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore. Ara acabo de llegir L’odissea de l’Ollie i estic content perquè en William Joyce m’ha tornat a emocionar.
L’Odissea de l’Ollie tracta de l’amistat entre un nen, en Billy, i la seva joguina preferida, un nino a qui bateja com a Ollie, diminutiu d’Oliver. L’Ollie és un conill farcit amb un picarol que li fa de cor i amb unes orelles molt llargues; una joguina especial, feta per la mare d’en Billy quan aquest va néixer amb un forat al cor.
En Billy sempre volia estar amb l’Ollie i no se n’anava va mai al llit sense tenir-lo ben abraçat. En Billy normalment estrenyia el cap de l’Ollie contra el seu pit mentre dormia, i l’Ollie escoltava atentament el batec del cor del seu amic.
«No sento cap forat» pensava l’Ollie, «però es clar, tampoc sé quin soroll fa un forat»


L’Ollie és la joguina que dorm amb ell, que escolta i comparteix les seves pors i a qui abraça amb més força i que no deixa ni per anar a escola, ni al supermercat ni al parc . El seu preferit, vaja.
No totes les joguines són bones. Al llibre hi ha en Zozo, que una vegada va ser un feliç pallasso de joguina i que era el rei en un parc d’atraccions on els nens li llençaven unes pilotetes suaus i si el tocaven podien endur-se una joguina a casa seva. Però van arribar temps difícils i l’amo de l’atracció d’en Zozo va canviar, el nou propietari va canviar les boles toves per unes de dures i fortes i el pallasso va quedar malmès pels cops. A més a més, una nena va guanyar la Nina que ell estimava i des d’aquell dia, la missió d’en Zozo ha estat robar totes les joguines favorites de tots els nens perquè puguin sentir el dolor i la pèrdua que va sentir ell.


Amb l’ajuda d’unes altres joguines fetes de material de rebuig i de ferralla, els Cagaferros, empresonen les joguines que roben. Aquest serà el destí de l’Ollie perquè un dia, durant un casament familiar, es arrabassat i portat davant d’en Zozo. Llavors descobrim que el picarol que hi ha dins de l’Ollie havia estat el cor de la Nina.
En Billy s’embarcarà en una èpica “ventura” per trobar la seva joguina preferida. Una “ventura” que serà una autèntica odissea.
Es tracta d’una novel·la sobre el coratge, la pèrdua, els records, el perdó i sobretot l’amistat.
El llibre es llegeix fàcilment. La seva presentació és magnífica (tapa dura, paper de qualitat i il·lustracions generoses) i pot ser un bon regal per als infants a partir de nou anys.

 

Les primeres pàgines clicant a:
https://data.ecasals.net/pdf/24/9788483435007_L33_24.pdf

Les dades:
L’Odissea de l’Ollie
Autor: William Joyce
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Bambú
Pàgines: 328
Barcelona, 2017