«Avni», un petit heroi simpàtic i amable

Aquest estiu estic buscant lectures relacionades amb l’escola. Amb la Nora, que aviat farà set anys, hem llegit aquestes tires còmiques diverses vegades. El llibre són petites aventures de dues pàgines que fan de bon llegir i ens recorden el poder de l’amistat, les diferències, les enveges i tot allò que passa en un centre educatiu.

El protagonista és l’Avni i les primeres aventures el situen en els dies previs a l’inici de curs. Arriba a la nova escola primària d’Animalia i s’ha de situar i buscar el seu espai entre els nous companys. Fins aquí sembla tot normal però l’aspecte de l’Avni té a la resta d’alumnes desconcertats perquè no és un animal reconeixible: no és un os, ni un ocell ni una tortuga.

Per acabar-ho d’adobar té uns poders inversemblants que aviat el convertiran en l’atracció del pati del col·legi.
L’Avni és un «animal veritablement no identificat» que es fa estimar i sedueix per la seva fantasia, innocència i singularitat.

A les pàgines finals hi ha uns jocs senzills que ens fan passar una bona estona.

Lectura recomanada per a infants a partir de 6 anys.

LES DADES
Títol: Avni. Animal veritablement no identificat
Autor: Romain Pujol
Il·lustrador: Vincent Caut
Traductors: David Domínguez i Marion Carrière
Editorial: Astiberri
Pàgines: 64
Bilbao, 2020

«Por qué llora la maestra», un relat per aprendre a “escrivivir”

Gonzalo Moure és un dels autors més llegits a les escoles i biblioteques. Té una pila de bons libres amb contingut social i l’emoció està, sempre, assegurada.

De tota la seva obra hi ha dos títols que són especials per a mi.

Un és «El síndrome de Mozart» i és especial per diverses raons però sobretot per com està escrit, per com s’encadenen els capítols i perquè en el moment que va sortir publicat, teníem a l’escola un alumne amb aquesta mateixa síndrome. La lectura d’aquesta novel·la va ser molt comentada i aplaudida per l’equip de mestres perquè ens va il·luminar i ens va fer sentir còmplices d’un mateix saber.

L’altre és més personal. «Soc un cavall» es va publicar el 2007 i els mesos anteriors em va arribar l’encàrrec de fer la traducció al català. Imagineu-vos quina alegria em va suposar! Conté unes il·lustracions espectaculars de l’Esperanza León i narra les vivències d’un cavall que ens explica en primera persona els seus records i la seva relació amb la nena que el cuida.

Ara, en Gonzalo Moure acaba de fer un exercici de generositat publicant «Por qué llora la maestra» on fa un recorregut per les trobades amb lectors d’arreu del món amb qui ha coincidit fent tallers d’escriptura.

Reconec que vaig fer una inferència equivocada quan vaig veure el llibre. En un primer moment pensava que era un relat sobre educació però de seguida vaig llegir el subtítol «Carta larga para ti, que quieres escribir» i ho vaig entendre. De cop i volta em van venir al cap altres autors que fent exercicis similars i ens parlen de literatura i de com troben inspiracions diverses. Són prou conegudes les «Cartes a un jove poeta» de Rilke o les «Nuevas cartas a un joven poeta» de Joan Margarit. Molt entranyables també són les explicacions de Roberto Cotroneo a la carta que li fa al seu fill sobre l’amor als llibres a «Si un matí d’estiu» o els trucs que ens mostra Jordi Sierra i Fabra a «La página escrita». Hi ha d’altres autors que també han mostrat com s’ho fan per escriure. Recordeu Bukowski, Stephen King, Daniel Cassany, etc.

Gonzalo Moure ha bastit una obra que pot ser molt útil per als joves que volen escriure i no saben per on començar. Moure els convida, mitjançant propostes senzilles a iniciar els seus relats, mirant al seu voltant i deixant-se anar.

El llibre és brillant i el recomano a tots els mestres, també. Ben mirat, potser sí que és un llibre de pedagogia perquè ens mostra les inquietuds dels nois i noies amb qui s’ha anat trobant. A més, els exercicis que proposa (els microrrelats, les vint-i-cinc paraules, etc.) són fàcilment aplicables a l’aula, amb alumnes a partir de cicle mitjà.

Si encara no heu desconnectat, aprofiteu i aneu a buscar aquest llibre per a les vacances. Segur que us inspira!

LES DADES
Títol: Por qué llora la maestra. Carta larga para tí, que quieres escribir
Autor: Gonzalo Moure
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 104
Pontevedra, 2021

Les primeres pàgines aquí:
https://issuu.com/kalandraka.com/docs/por-que-llora-la-maestra-c/8

«El conillet que volia pa de pessic», un relat rimat per a cicle infantil

L’estiu és ideal per a les converses tranquil·les. No hi ha pressa i les confidències i records afloren discretament per il·luminar-nos la vida de frases i pensament positius. Tinc la gran sort de conèixer persones formidables i que m’aporten la seva saviesa i la seva manera d’entendre la vida. Moltes són mestres o estan relacionades amb l’educació.

La setmana passada vaig conversar amb en Ramon Besora, compartint un berenar i revisant un projecte que tenim entre mans (de moment, secret). En Ramon és home generós i sempre té les portes obertes. A més, al watts que em va enviar m’avisava que no portés res. Ai!, quan et conviden a berenar és de bona educació aportar les pastetes, el gelats o una de les botelles reservades per ocasions significatives. Però en Ramon insisteix i li has de fer cas.

Vam estar xerrant de molts temes. Té una llarga història com a docent a l’aula i com a mestre que ha viscut èpoques fent d’editor on ha desenvolupat projectes originals i únics. Si algun dia ens fa cas als que li demanem que escrigui les seves memòries ho “fliparem”, com diu la meva neta.

El cas és que mentre berenàvem em va explicar, il·lusionat, que «El conillet que volia pa de pessic» s’estava traduint a l’alemany, també. És un àlbum il·lustrat per la Zuzanna Celej i que ja ha vist la llum en molt idiomes, coreà inclòs.

«El conillet que volia un pa de pessic» és un conte que té una estructura acumulativa i que llegit en veu alta té molta musicalitat perquè les frases estan rimades, amb uns versos elegants i fàcils de comprendre per la canalla de cicle infantil.

El relat explica que un dia el conill es lleva amb gana i decideix fer un pa de pessic. La resta de bestioles del bosc (un bosc mediterrani, fàcilment reconeixible) s’apunten a la festa i amb la col·laboració de tothom aconseguiran els ingredients necessaris per fer-lo.

Les il·lustracions són dolces i estan força treballades les expressions del animals, així com la flora abundosa, amb uns tons marronosos propis de la tardor.

Crec que és una bona lectura per llegir a la rotllana de la classe (o millor, a la biblioteca escolar) i parlar dels diferents animals que hi apareixen (conills, granotes, cargols, cérvols, formigues, eriçons, marmotes, pit-roigs, abelles, orenetes,esquirols, teixons, guineus, etc.) o dels ingredients per fer el pa de pessic.

No cal ni dir-ho però la narració ha d’acabar tastant un tros de pastís (amb xocolata, si pot ser).

Anoteu aquest relat per al primer trimestre del curs vinent.

LES DADES:
Títol: El conillet que volia pa de pessic
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Edebé
Pàgines: 32
Barcelona, 2017

Lectures d’estiu familiars: Propostes per gaudir de les vacances

Ahir, al darrer programa de la temporada, l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de “L’ofici d’educar” ens va convidar a parlar de literatura infantil i juvenil i també de llibres per a pares i mestres.

Alguns dels participants ho van fer des de casa (coses de la pandèmia) i la Marta Butjosa, mestra i escriptora que ens va presentar el seu darrer llibre «Transfórmate para educar» i jo mateix vam poder conversar amb l’Elisabet asseguts a l’estudi (amb distància, això sí) i veient-nos les cares.

També van intervenir, en Víctor Farradellas, responsable de publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat que ens va recomanar dos libres:

“Veus des del confinament” Jaume Cela oller (Associació de mestres Rosa Sensat)

“Dibuixar el món, jugar, crear, compartir” Vicente Blanco & Salvador Cidràs, premi Marta Mata 2020 (Associació de mestres Rosa Sensat)

La Cinta Vidal, directora d’edicions i continguts educatius de l’Editorial Graó, també ens va enviar dos talls de veu recomanant:

“L’infant que va cap al món”. Un recull de 20 converses al voltant de la criança. Miquel Àngel Alabart (Editorial Graó)

“Atreveix-te: qualitats, subtilitats i intangibles de l’ofici de mestre”. Joan Domènech Francesc. (Editorial Graó)

La Georgia d’11 anys va lloar :

“La meva família i altres animals” de Gerard Durrell (edicions 62) i

“El gran viaje de las familias extraordinarias” de Susanna Isern (Tu amo Ediciones)

I finalmente l’Eva de 17 anys ens va recordar que “l’Estranger” d’Albert Camus és una novelassa.

Podeu llegir l’article que ha publicat l’Elisabet, clicant al següent enllaç:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/lectures-destiu-familiars-20-propostes-per-creixer-i-gaudir-de-les-vacances/noticia/3109963/

També podeu sentir el podcast del programa, si sou dels que us agrada escoltar-los mentre cuineu o conduïu.

L’audio aquí:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/16-lectures-destiu-familiars-per-gaudir-de-les-vacances/audio/1107046/

Reprendrem les emissions, si tot va bé, al setembre. Amb alguna que altra novetat… shhhh!

També voldria fer esment de la publicació al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat del darrer Garbell, amb propostes de lectura per aquests estiu.

El podeu llegir, entrant a:
https://www.rosasensat.org/biblioteca/recursos/el-garbell/el-garbell-num-22-estiu-2021/

El joc de les formes al Guix d’Infantil

Ja ha sortit el número 110 de la revista GUIX d’INFANTIL corresponents als mesos de juliol i agost de 2021. El tema general gira la voltant de «Detectar i prevenir actituds violentes a l’escola».

A la secció «Menjallibres» que fem amb la col·laboració de les companyes de l’Institut de la Infància de Sant Cugat, presentem El joc de les formes, a quatre mans, una practica basada en el llibre homònim d’Anthony Browne, de qui aquest 2021 celebrem el seu setanta cinquè aniversari. Anthony Browne és un dels autors imprescindibles a la biblioteca escolar. Els seus àlbums meravellosos i les seves aquarel·les farcides de símbols i de detalls ens conviden a mirar-los i admirar-los una i altra vegada.

Amb els infants de cicle infantil hem disfrutat molt amb les seves històries. Hem passat por amb «El túnel», hem reflexionat sobre l’amistat amb «Cosita linda», hem rapejat amb «Me gustan los libros», hem confeccionat ninotets del neguit amb «Menjacabòries», i ens hem endinsat al mon de l’art amb les pistes gràfiques que apareixen a tots els seus àlbums.

Els llibres d’Anthony Browne, amb el seu estil sofisticat, el seu mètode de treball minuciós i les referències al surrealisme tenen similitud i comparteixen inspiració amb les obres de Maurice Sendak i Chris Van Allsburg.

La filosofia d’aquest autor ens recorda a Einstein quan deia que «el veritable signe de la intel·ligència no és el coneixement sinó la imaginació» i això és el que ens proposa amb el seu «joc de les formes». Ens convida, com a mestres, a apostar per la creativitat a partir de les il·lustracions dels infants, a jugar i a divertir-nos cercant la inspiració arreu. Dibuixar, crear, són accions que ajuden l’infant a experimentar, a expressar les seves idees visualment, a enfortir el seu pensament creatiu. Saber llegir imatges és tan necessari com saber llegir paraules.

I expliquem com es juga a «El joc de les formes», un joc que ajuda a expressar les idees i desenvolupa el pensament creatiu. És el punt de partida per l’expressió oral, per imaginar històries, i per descriure el que han dibuixat.

Ho podeu llegir a la revista en paper o en format digital, anant al web de Graó: https://cat.grao.com/ca

«Clara y el hombre en la ventana», una història sobre llibres, amistats i coratge

«Limonero» és el nom d’una editorial argentina que he conegut fa unes setmanes. Són un equip de cinc persones i al seu web es defineixen així:

Limonero busca dar forma a un fondo editorial compuesto por títulos estimulantes, que presenten a los lectores textos –tanto traducciones como originales– de alta calidad, con propuestas gráficas sugestivas y novedosas.

«Limonero» em recorda que, algun dia, haurem de comentar abastament el perquè de determinats noms a les editorials i també a les llibreries. Resulta ben curiós i divertit.

Alguns dels títols d’aquest segell que he conegut i he pogut llegir tenen molt bon aspecte com, per exemple, «Bimbí», «Esa cuchara», «El ascensor» i el que avui comentem «Clara y el hombre en la ventana».

D’entrada, notem com la tipografia i tot l’embolcall està cuidat i fa venir ganes de tocar-lo i llegir-lo. A la coberta veiem a la nena Clara carretejant un cistell ple de roba neta i dirigint-se cap a una casa solitària, amb les finestres i la porta tancades. Ens anticipa de què va la història.

Obrim el llibre. Té format apaïsat i les primeres paraules que llegim són un advertiment de l’autora. Diu: Esta es la historia de mi madre y de su amigo Juan, de cómo ella descubrió los libros y él, la luz del día.

I veiem un paisatge que ens porta a èpoques passades, cinquanta o més anys enrere, en un lloc indeterminat. En un racó, més petita, llunyana, la casa que hem vist a la coberta i ocupant tot l’espai una desena de cases solitàries, algun cavall i algunes gallines. El punt de mira és elevat i ens situa perfectament en l’ambient que es vol descriure. Recorda les novel·les de Juan Rulfo, per exemple.

Les planes següents són uns zooms successius que ens acosten a la nena i a la seva mare. La mare renta roba, a mà, i la nena s’entreté dibuixant al terra, amb un pal.

Després llegim com la mare li diu que porti la roba a l’home de la casa gran i ens remet a la imatge de la coberta.
La nena, talment com si fos la caputxeta caminant i entretenint-se, es dirigeix a la casa gran. Els dibuixos són dolços i les pinzellades de color que emplenen les pàgines són suaus.

Seguim llegint embadalits la història de la Clara i l’home que no surt mai de la casa gran. Però ja sospitem que entre ells s’establirà una relació d’ajuda mútua i de complicitat. Un dia, l’home deixa un llibre de cobertes vermelles al costat de les monedes amb que habitualment paga la feina de la mare. I aquest fet es va repetint.

Van passant les setmanes i la nena va llegint els llibres que li proporciona l’home. Un cert dia li’n regala un.

—¿Qué libro te gustó más?
— El de la princesa
— Te lo regalo.

I quan l’obre podem llegir algunes paraules i sabem que es tracta de “la Durmiente”, de Maria Teresa Andruetto, precisament:

Ella tenía por padres a un rey y a una reina. Nació y sonaron en el mundo trompetas y tambores. Y hubo tiros de arcabuces y cañones. Ella dormía en una cuna de oro con ribetes de plata. Dormía y se inclinaban sobre la cuna las hadas. Eran tres hadas, las hadas. Tres gracias portadoras de dicha.

La relació entre els dos personatges és fantàstica perquè finalment, tal com ens ha avisat l’autora a l’inici del relat, l’home sortirà de casa i la nena estimarà els llibres que ha descobert i aprendrà una paraula, només una, la que defineix i resum aquest relat: Coratge.

Una lectura que m’ha agradat molt. Una història molt ben il·lustrada i que ens recorda els camins tan estranys que ens porten a esdevenir lectors.

LES DADES:
Títol: Clara y el hombre en la ventana
Autora: María Teresa Andruetto
Il·lustradora: Martina Trach
Editorial: Limonero
Pàgines: 48
Buenos Aires (Argentina), 2018

«El famosíssim catàleg de Walker & Down»: Aventures per llegir d’amagat dels pares

Recordo perfectament «Las aventuras de Tom Sawyer», una novel·la escrita per Mark Twain que narra les peripècies d’en Tom i del seu amic Huckleberry Finn. Hi apareixen també el malvat indi Joe i la bella Becky Tather de qui s’enamora en Tom, al capítol sisè. Aquesta història forma part del meu itinerari adolescent, juntament amb les novel·les de Jules Verne i altres clàssics que llegíem els anys seixanta com “La cabaña del tio Tom”, “Los tres mosqueteros”, “La isla del tesoro”, etc. totes en castellà.

Ara he llegit una novel·la que m’ha recordat molt, però molt, «Las aventuras de Tom Sawyer» i ho he tornat a xalar de valent. Es tracta d’un relat situat al bayou, a la zona pantanosa de la desembocadura del Mississipí, a principis del segle XX. El bayou és una perillosa xarxa de canals i pantans on hi ha mosquits a mansalva, serp verinoses i caimans (al·ligàtors, en diuen).

El títol és «El famosíssim catàleg de Walker & Dawn» i la novel·la narra les aventures de quatre amics, l’Eddie, en Te trois, la Julie i en Tit i tot el que els va passar arran d’una compra que van fer al catàleg, una mena de llistí telefònic amb il·lustracions que emplenaven les dues mil pàgines d’articles que es podien comprar per correu des de qualsevol punt d’Amèrica. Més o menys, com l’Amazon actual.

Els nois són ben diferents i en certa ocasió, pescant al riu, el ganxo de la canya queda atrapat en un pot que conté unes monedes (tres dòlars). Hi ha qui vol gastar-se’ls en llamins, però finalment decideixen comprar alguna cosa útil de els que hi ha al Catàleg. Pensen que una pistola i les bales pot ser una bona compra. El preu no és molt elevat i es poden fer càrrec.

Les complicacions comencen amb l’enviament de la sol·licitud de compra i amagant el fet als pares. Però això no és comparat amb el que vindrà després perquè quan els arriba el paquet al seu interior no hi ha un revòlver sinó un rellotge vell i espatllat i les sis bales. Sembla que ha estat un error uns però dies més tard es presenta a la zona un tal Jack que diu que és agent de la Walker &Down i els ofereix 50 dòlars pel rellotge. Els nois accepten l’intercanvi però descobreixen que es tracta d’un estafador i fugen. En la persecució, el tal Jack morirà en quedat atrapat en una zona d’arenes movedisses i ser cruspit per una caimana.

Què poden fer? Tot sembla misteriós i més quan saben que el propi Walker ofereix 4000 dòlars a qui torni del rellotge.
I aquí comença el viatge dels quatre nois que van seguint el curs Mississipí en direcció a Nova Orleans i després enfilant cap al nord amb la intenció d’arribar a Chicago, seu de l’empresa.

Una novel·la rodona que val molt la pena i que segurament als lectors a partir de 12 anys ( i als d’onze, bons lectors) els pot enganxar.

M’ha agradat com anomenen els capítols i les imatges tan elaborades que acompanyen el relat.

LES DADES:
Títol: El famosíssim catàleg de Walker & Dawn
Autor: Davide Morosinotto
Traductor: Carles Biosca
Editorial: Viena
Col·lecció: El jardí secret, 28
Pàgines: 400
Barcelona, 2020

«En un pot de vidre», a l’Ofici d’educar

Ahir, diumenge 4 de juliol, vam fer el darrer programa de la temporada de “Llibres per somiar”. Acabàvem així la cinquena temporada. Ha estat un any complicat per les dificultats de gravació degudes a la pandèmia però estem contents perquè ens n’hem sortit i confiem que la propera temporada serà més tranquil·la.

Hem fet els programes de la millor manera que hem pogut. El darrer llibre que hem presentat ha estat «En un pot de vidre», de la Deborah Marcero, publicat per Astronave.

Aquest àlbum ens parla d’en Liam, un conill blanc amb unes orelles llargues a qui agrada col·leccionar tota mena d’objectes. Tot el que troba ho guarda en pots. Són coses petites, normals i corrents.
Un dia, el cel es tenyeix de color pastís de cirera i en Liam baixa al moll carregat de pots de vidre. Allà coneix l’Evelyn i quan té tots els pots plens de llum color de cirera n’hi regala un. ´Res l’inici ‘duna amistat i d’una col·lecció d’objectes compartits. Tot sembla trontollar quan l’Evelyn marxa a viure a una altra ciutat i en Liam es queda trist. Trobarà la manera de continuar en contacte amb la seva amiga?

“En un pot de vidre” és un àlbum que ens parla de records i d’amistats perdurables. Recomanable a partir de quatre anys.

I, com cada programa regalem el llibre a un oient. El repte d’aquest concurs és:

Digueu-nos una de les coses que col·lecciona en Liam.

Cal enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 11 de juliol.

La guanyadora del darrer concurs «Si vens a la terra» és la Laura. L’enhorabona!

Volem agrair la col·laboració de totes les editorials que ens han facilitat l’exemplar del llibre que hem rifat. Gràcies a Kalandraka, Kókinos, Libros dels zorro rojo, Takatuka,Tramuntana, Fanbooks, Joventut, Océano Travesía, Pagès, Nórdica, Apila, Sapristi, Viena, Ekaré, EntreDos, Zahorí, Edelvives, Shakelton, Astronave, Barcanova i Símbol.

I també un agraïment molt especial per a la Núria i la Rosa, que ens han fet molt fàcil gestionar la secció.

El podcast de la secció, aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/en-un-pot-de-vidre-de-deborah-marcero/audio/1105835/

En el mateix programa es va parlar de:
Antídots per millorar la salut mental dels fills després de la pandèmia

Podeu llegir el magnífic article de l’Elisabet Pedrosa, on resumeix el programa, entrant a
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/antidots-per-millorar-la-salut-mental-dels-fills-despres-de-la-pandemia/noticia/3107567/

Fer mitja, un relat fascinant

No recordo especialment a la meva mare ni a la tieta o les altres dones de la família teixint però segur que ho feien perquè a casa hi ha una pila de roba feta amb llanes (jerseis per a totes els edats, peücs, guants, gorros i bufandes). Sé que no és comprada i em balla pel cap que en alguna ocasió la mare acompanyava a ma germana que, per cert, és molt hàbil amb les agulles. A mi, no m’ho van proposar mai…

·Fer mitja” és llibre molt bonic que he llegit induït per l’anterior «Els estels». està escrit per en Jacques Goldstyn i dibuixat amb molta delicadesa, amb imatges tendres i commovedores.

El relat explica que des de petita, l’àvia María ha estat teixint. Un dia li explica a la Bruna, la seva neta, com va fer una de color caqui per al seu oncle quan va anar a la guerra i una altra d’angora amb la que va sobrar del xal del casament de la tieta Teresa. L’àvia fa guants, gorres i jerseis. La idea és teixir reutilitzant les llanes de les peces velles de roba.
De tots els treballs de l’àvia, hi ha una peça molt estimada que és una bufanda molt llarga feta de trossos dels moments significatius de la seva vida. La bufanda va a parar a la neta que se la embolica al coll. La nena està encantada amb la seva bufanda i se l’emporta a l’escola però amb les presses no s’adona que hi ha un fil que es queda enganxat a la porta i la bufanda comença a desfer-se. Ai!

«Fer mitja» és una història preciosa sobre el pas del temps, sobre els records i la memòria. El missatge que apareix per sota es refereix al valor de les coses, a conservar els objectes carregats de sentiments.

M’ha agradat molt la idea d’anar i tornar pel mateix indret i veure els canvis que se succeeixen en els diferents carrers (són de Montreal) i sobretot el format italià molt encertat per seguir aquesta aventura.

Lectura recomanable a partir de quatre anys

LES DADES:
Títol: Fer mitja
Autor: Jacques Goldstyn
Il·lustrador: Jacques Goldstyn
Traductora: Núria Sales
Editorial: Símbol
Pàgines: 84
Barcelona, 2021

La lliçó d’en Madani

Fa vuit anys, l’editorial Bárbara Fiore va publicar un llibre basat en la vida d’en Matthias Sindelar, aquell jugador de futbol que va ser assassinat pels nazis per culpa de la seva actitud durant un partit entre Àustria, el seu país, i Alemanya. Abans de jugar es deia que Àustria s’havia de deixar guanyar per escenificar la submissió i fer ostensible la supremacia alemanya. Però no va anar així…

L’esport reflecteix sovint el que és la vida i com que té tants i tants seguidors és un bon lloc per deixar anar els missatges. Ho veiem amb les actituds homofòbiques i racistes que se senten darrerament a les graderies dels estadis. Tot plegat, molt lamentable, però que no deixa de ser una explicació de com som. Per aquest motiu, que la literatura infantil expliqui accions emotives, solidàries o combatives emprant el paral·lelisme o la metàfora futbolera resulta cada vegada més habitual. De vegades, amb poca gràcia però en altres ocasions amb molt d’encert.

Un dels elements simbòlics dels jugadors són les botes (en aquest blog en vam parlar el mes de març amb la novel·la gràfica “Toni o como aconseguir las Ronaldo Flash”, recordeu?)

Aquest dies he trobat un altre exemple molt inspirador i que m’ha semblat genial. Es titula «la millor jugada d’en Madani» i l’autor, en Fran Pintadera, es val del futbol per narrar-nos una acció molt bonica i emotiva.

Explica la història d’un equip de nois que tenen un gran jugador, en Madani, que es molt estimat. El veieu a la coberta amb una capsa a la ma, envoltat dels seus companys com si estiguessin fent-se la foto protocol·lària de l’inici de partit. Tots somriuen i semblen feliços. Fixeu-vos amb els peus d’en Madani. Juga descalç perquè no té diners per comprar-se unes botes. Aquesta és la clau del relat.

Feu-li una ullada a aquest àlbum il·lustrat i doneu-li una oportunitat perquè segur que us portarà a reflexions molt potents amb els vostres alumnes.

La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha sabut trobar el punt perfecte per fer un relat atemporal, amb unes il·lustracions que plasmen la vida d’un barri humil, amb personatges entranyables. Empra el gouache i els llapis de colors.

A la contracoberta llegim:

Al barri no s’havia vist mai un futbol com el d’en Madani. Des que va arribar, els partits dels dissabtes són molt millors i els regatejos i els gols del nou jugador es continuen comentant al llarg de tota la setmana. Però la seva millor jugada encara està per arribar.
Una emocionant història en què guanyen la determinació i l’afecte.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: La millor jugada d’en Madani
Autor: Fran Pintadera
Il·lustradora: Raquel catalina
Traductor: Matías Adam
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2021