L’editorial Astiberri fa temps que aposta pels còmics o tebeos en format àlbum. I ho fan molt bé. Ja vam comentar “Avni” el 29 de juliol de 2021 en aquest blog i ara recomanem el segon volum de les aventures d’un nen, l’Uxío, que tots voldríem tenir a l’aula.
L’Uxío és un infant molt imaginatiu i somiador i en aquest segon llibre (es pot llegir, independentment del primer) segueix el mateix esquema de l’anterior: Algunes aventures curtes d’un parell de pàgines combinades amb d’altres més llargues. Totes, però, plenes d’humor i tocs poètics. També trobarem missatges ecologistes i alguns relats que trenquen la quarta paret i ens reclamen la nostra participació.
Mireu aquest relat de dues pàgines, per exemple:
Ja ho veieu, línies ben definides, sense filigranes, contínues sorpreses visuals, poc text que afavoreix la lectura als infants a qui els costa, molt de color i diversió assegurada.
En aquest “Uxío i amics” hi ha dos personatges que acompanyen el noi. Un és l’Ana, la seva millor amiga, la veiem a la coberta, i l’altra és la gosseta Rosenda, que també hi apareix a la coberta.
Una alenada de vida, recomanada per als infants a partir de sis anys.
Al mes d’octubre del 2022, a la tertúlia que vam compartir amb en Ramon Besora, ens va fer un regal en forma de primícia. Es tractava d’una idea que es trobava en procés d’il·lustració. Per exemplificar-ho ens va fer jugar amb unes lletres per composar paraules. Mireu aquest vídeo i ho entendreu perfectament:
Ara, cinc mesos després, el llibre ha vist la llum. Es tracta d’un poemari amb un títol prou explícit: La lletra que tot ho canvia.
Observem la coberta: Al capdamunt un blauet que enfila directament cap al riu a la recerca del peixet que se’l mira esporuguit, però en el seu picat el que pesca és una lletra, la “T”, i això provoca que el títol canviï el seu significat i allà on deia “lletra” ara hi diu “llera” fent referència a la depressió de terreny que veiem per on corre el riu.
Girem full, intrigats pel que trobarem i les guardes ja ens alerten de què va la cosa, d’un joc de paraules nascudes de l’insòlit, de l’imprevist, de l’absurd, de tot allò que ens envolta. El color vermell —que és un símbol— també ens avisa que estem parlant de vida.
I comencen els jocs. Cada poema està estructurat de manera similar. Mirem el primer.
Una doble pàgina ens mostra, a l’esquerra una paraula de cos enorme on la primera lletra és de color vermell. Hi diu Tren. a la pàgina senar el poema complet:
Passen coses ben estranyes! Un tren, veloç, perdé la T: Ara és un animal amb banyes.
I en aquestes tres línies trobem un avís del que vindrà (coses ben estranyes) i un joc en forma d’endevinalla que hem de resoldre. Aquesta és fàcil, oi?
A la part de sota hi ha un tren en marxa, a gran velocitat i per les finestres veiem quatre persones i un gat.
A la doble pàgina següent, la transformació!
Segueixen estan les persones, el gat i les vies però el tren ha desaparegut i en el seu lloc hi ha, ja us ho imagineu, un ren.
Si us fixeu en aquest i en tots el poemes hi ha les mateixes constants, com la presència del color vermell en detalls significatius. Cada quatre pàgines canvien el color del fons i en algunes de les poesies trobareu a peu de pàgina una explicació d’alguna paraula que pot resultar poc coneguda. S’agraeix.
Voldria remarcar la gran feina de l’Albert Asensio, l’il·lustrador, que ha entès perfectament el joc i, amb la seva perícia amb l’ús del llapis i la seva sensibilitat mesclant els colors, ha estat còmplice directe de l’espectacular resultat. Un breu vídeo perquè veieu com treballa:
M’ha agradat «La lletra que tot ho canvia», crec que és un llibre per regalar i, a l’escola o l’institut, us pot inspirar activitats similars partint del joc amb les paraules, la creació de nous llenguatges i potser amb els vostres alumnes us atreviu a inventar nous versos partint d’una premissa similar.
Per exemple, enlloc de treure lletres, se n’afegeixen d’altres i la paraula resultant té un altre significat. Imagineu que als vostres alumnes els dieu “sol”, segur que si n’afegeixen pel davant trobaran pèsol, mussol o bressol i si les afegeixen pel darrere soldat, solució o solter, entre d’altres. I au, a fabricar poemes.
Lectura recomanada a partir de cicle mitjà.
DADES: Títol: La lletra que tot ho canvia Autor: Ramon Besora Il·lustrador: Albert Asensio Editorial: Meraki Pàgines: 48 La Seu d’Urgell, 2023
Diumenge passat vam presentar aquests àlbum de la Katerina Gorelik que ens convida als lectors a fer detectius i cercar, a cada pàgina, uns objectes desapareguts (una flor, un gatet, un pollet, una bota, una peça de l’invent i una joia) a més a més dels nous problemes que li van encomanant al detectiu Samsó els diferents personatges en els escenaris següents.
El llibre és un llibre-joc molt divertit i ideal per llegir en companyia.
Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada i entre els participants triarem un a qui li regalarem el llibre del dia, gentilesa de l’editorial.
La pregunta del llibre “Detectiu Samsó” és:
Quina mena d’animal és el detectiu Samsó?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 26 de març.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Patricia Castany, que s’emporta el llibre “L’any de les abelles”. L’enhorabona!
En el mateix programa sota el títol Digitalització a l’aula: ens hem passat de la ratlla? es va parlar de com sensibilitzar i educar alumnes i docents en l’ús de les tecnologies per combatre els riscos de l’excés de digitalització a l’aula.
Val la pena llegir l’article que ha fet l’Elisabet Pedrosa, recollint les opinions dels participants. Ho podeu llegir clicant a
Des de fa vint-i-nou anys se celebra un certamen literari que porta el nom d’en Francesc Candel i es convoca amb la finalitat d’incentivar la participació de la ciutadania en activitats culturals, promoure la creació literària i fomentar el plaer de la lectura. Hi participen joves i adults en diverses categories i tot i que la majoria d’originals arriben de Catalunya també hi ha una bona participació de la resta d’Espanya i de Sud-Amèrica.
He tingut l’honor de participar com a jurat en la categoria de relat Juvenil en moltes edicions i és una experiència genial perquè ens permet copsar el nivell i els temes que preocupen als joves. A més, la possibilitat de debatre, compartir punts de vista no sempre coincidents amb al resta del jurat és enriquidor i n’aprenem molt.
Enguany hi ha temps fins al 15 d’abril per presentar els relats de la categoria Relat Curt Juvenil (joves entre 14 i 18 anys) amb una extensió màxima de 5 fulls.
Entre els participants triarem els dos relats més reeixits. La persona guanyadora serà premiada amb un trofeu i 400 € bruts i la persona finalista serà premiada amb un trofeu i 200 € bruts.
Hi ha altres categories per a adults: Relat curt adult, reportatge periodístic i poesia.
Si coneixeu joves o treballeu en un Institut i els feu arribar les bases del certamen o els faciliteu estones a que posin negre sobre blanc els seus pensaments, segur que us ho agrairan.
Les companyes meaqueres (la Montse M, la Pilar, la Montse L, la Jeny y la Lidia) amb l’empenta que les caracteritza, han organitzat aquesta Jornada que serà un espai on aprendre, conversar i debatre.
Els temes que es tractaran seran: la presentació del Nou Currículum d’Infantil, amb la Montserrat Payés, del Departament d’Educació, l’etapa 0-6: identitat, drets i necessitats amb l’Alfredo Hoyuelos, el moviment i el coneixement del cos amb la Teresa Godall i les literatures d’infant i la seva importància en les relacions entre petits i grans: amb la Roser Ros.
M’han convidat com a padrí del Moviment a la inauguració de la Jornada i potser m’animaré a explicar alguns contes.
Els dies que se celebrarà la Jornada són divendres 14 d’abril, de 17:30h a 20h i dissabte 15 d’abril, de 9:00h a 15h Modalitat: Presencial Total d’hores: 10 hores lectives Adreçat a: Mestres, educadors/es, famílies i persones interessades en la temàtica. *Activitat reconeguda pel Departament d’Educació de 10 hores lectives.
Trobareu tota la info (ponents, horari, preu, inscripcions) a la pàgina
Su vida había sido solamente una sucesión de días y viajes iguales, como los vagones de un tren: pero más allá de esas ventanillas, tal vez, había otra realidad. Por eso dicen que es peligroso asomarse.
La cita que encapçala l’article de la revista Guix del mes de març pertany a un llibre que forma part d’allò que s’anomena literatura fantàstica. «La hora azul» és un relat de viatges però també hi ha un viatge oníric que comença quan el protagonista, un home normal, col·leccionista de segells, puja al tren i troba un llibre al compartiment del vagó on s’acomoda. El llibre és un diari personal escrit dos cents anys abans per una noia jove anomenada Hortense. Quan l’obre i comença a llegir es produeix una metamorfosi estranya perquè a través del vidre de la finestra apareixen paisatges romàntics de muntanyes, núvols, arbres i cascades que tenen a veure amb el relat de la noia. Mentre el tren avança, l’home llegeix i descobreix una intriga amorosa i nosaltres, els lectors, anem seguint encuriosits aquest viatge gràcies a la relació entre text i imatges.
Un altre llibre que uneix somni i viatge és «Vuelo libre» de David Wiesner, un àlbum sense paraules on un infant se’n va a dormir i el somni el porta a viatjar per un món similar al del llibre que llegia mentre s’adormia. Somia una aventura llunyana on hi ha palaus, castells, boscos, dracs, criatures estranyes, peces d’escacs que parlen, etc. Recorda els viatges de Gulliver. Com és previsible, el viatge del noi acaba amb el retorn a la seguretat de la seva habitació.
I encara un tercer, «Imagina» d’Aaron Becker comença quan una nena obre una porta misteriosa que ens permet descobrir llocs increïbles. Aquí, el viatge porta la protagonista a un espai inversemblant on viu peripècies que ens remeten a altres obres formidables de la literatura infantil com el viatge en tren de «L’Exprés Polar» o la catifa voladora d’Aladí i la llàntia meravellosa, per exemple.
Els viatges són un dels temes que es remunten als orígens de la literatura i per això trobem tantíssims llibres que el tracten. Per citar-ne tres dels més coneguts, penseu en «Alícia en terra de meravelles», «Allà on viuen els monstres» o els «Viatges extraordinaris» de Jules Verne.
Viatjar és una activitat força usual i les persones ens movem d’un lloc a un altre per diferents motius. Viatgem per conèixer altres realitats, buscant un millor clima, fugint de les guerres, allunyant-nos de les ciutats a la recerca de la natura i la llibertat, pel plaer de l’aventura o per trobar-nos a nosaltres mateixos. Des de fa més de dos milions d’anys hem estat nòmades i no va ser fins que vam descobrir l’agricultura que vam esdevenir sedentaris.
També viatgem mentalment, gràcies a la lectura. Busquem conèixer llocs exòtics, saber dels perills i les belleses que hi ha en altres indrets. Ens complau agafar un llibre i explorar altres mons, reals o imaginaris, propers o allunyats, fantàstics o de ciència ficció; la qüestió és descobrir per conèixer-nos, també, a nosaltres mateixos. Evasió o exploració d’altres mons, la literatura de viatges ens permet abastar múltiples enfocaments de la nostra pròpia vida i alhora ens ofereix models on emmirallar-nos per créixer. Àlbums il·lustrats, llibres de coneixements, novel·les iniciàtiques, d’aventures o de colles, còmics, novel·les gràfiques, etc. tracten totes les possibilitats que els viatges ens faciliten.
De viatges i aventures va l’article que hem publicat al número 497 de la revista GUIX (en castellà a la 324 d’AULA) on també citem algunes bones lectures que estan relacionades amb la geografia, la fauna, els costums, les creences, l’alimentació, les matemàtiques, etc. Només es tracta d’obrir el llibre per la primera pàgina, com qui obre una finestra i es deixa sorprendre per les meravelles que hi ha a l’altra banda. De fet, aquestes finestres són reversibles i en obrir-les també ens coneixerem millor a nosaltres mateixos.
A la mateixa revista he tingut el goig de col·laborar amb la Maria del Mar Lluelles i les quatres escoles que presenten experiències relacionades amb els ODS i la Carta de la Terra. En parlarem en una propera entrada al blog.
Estem albirant la Diada de Sant Jordi i a les llibreries trobem moltíssimes novetats. Resulta impossible llegir tot el que s’exposa i per això convé tenir criteris a l’hora de recomanar i posar en mans dels infants aquelles obres que els poden divertir, emocionar i ajudar a créixer.
Al diari Ara de fa deu dies, a la separata “Criatures”, la Judit Monclús va fer un treball d’investigació preguntant a diferents persones que ens movem en aquest camp de la literatura infantil i l’educació sobre aquesta qüestió i en va fer un article.
Li agraeixo que m’hagués convidat a participar i us comparteixo la versió en paper. Podeu llegir alguns consell que us podran ajudar però no hi són tots perquè les limitacions d’espai condicionen la premsa escrita.
Si us interessa, hi ha una versió més extensa en format digital. L’enllaç és el següent, però per llegir-lo us heu de crear un compte (gratuït, això sí):
Llaminadures a dojo aquí s’hi ha entaforat. Atipeu-vos-en canalla, que no us han de fer cap mal ni a la panxa ni al queixal! Sense sucres ni midó, sense gluten, sense olor, no hi ha millor llepolia que un farcell de poesia.
I després llegim una vintena de poemes que tenen en comú que presenten les llaminadures que, alguna vegada o altra, hem tastat o desitjat.
El poemari m’ha fet tornar a la infantesa i a la infantesa dels meus fills i m’ha recordat alguns noms de llamins que tenia oblidats. Trobareu poemes relacionats amb els xiclets, la pegadolça, el sidral, el Peta-zeta, els conguitos, els lacasitos, les pipes de girasol, els bombons, els Frigopié, els sugus, els Colajet, la regalèssia i altres.
Els versos estan ben rimats i amb un vocabulari prou entenedor per a infants que llegeixen sols a partir de vuit anys, o per a més menuts si fan lectura acompanyada d’un adult.
M’ha agradat i he hagut de fer una segona lectura amb un bol de crispetes al costat que és la millor manera de gaudir d’aquests versos, tot i que al final les pàgines han quedat una mica empastifades.
Cada vers va acompanyat d’una il·lustració feta amb retoladors (i crec que, també, amb “ecolines”) que resulta molt efectiva.
No coneixia aquesta editorial i m’ha fet gràcia veure que tenen la seu a Alboraia (València), on fan uns altres dolços que m’agraden, els fartons. Habitualment m’estic a un hotel d’Alboraia cada vegada que hi vaig a València. Hagués estat bé incloure un poema dedicar als fartons, oi? Potser a la segona edició…
Han fet una presentació que podeu veure al youtube següent:
LES DADES: Títol: Xiclet. Enganxa’t al vers Autora: Núria Freixa Il·lustradora: M. Rosa Terradellas Editorial: Neopàtria Pàgines: 62 Alboraia, 2023
Podeu llegir una entrevista al diari de Tarragona, on viu l’autora:
Primer, perquè enguany al grup de treball estem llegint lectures on les seves històries passin en una illa, com aquest Paf!
N’hi ha de molt bones i per a totes les edats. Hem disfrutat molt amb El último oso, Dagfrid, una nena vikinga, La giganta, L’únic, Tres monstres, Flores salvajes, Robinson cruasán, L’illa de Paidonèsia, La lavandera de San Simón, El islote de los perros i altres que anirem recomanant. En acabar el curs, ja farem una entrada i pujarem les fitxes de treball que estem elaborant per si us pot fer servei.
El segon motiu és més personal perquè a la Màriam fa uns quants anys que la segueixo. De fet, des que vam compartir un parell d’aventures amb l’editorial Cruïlla, sota la direcció de l’editora Núria Hervada. Recordo que vam fer una bona feina amb els contes de la Mina i també amb els de l’ocell Morris. D’aquella aventura han passat uns set anys, crec.
Bé, també he de dir que sempre ha estat molt atenta a les meves peticions i li agraeixo que formi part d’aquesta família que aposta per la literatura infantil i juvenil.
Ho comento perquè ja entendreu que el que diré està passat per un filtre que em fa veure les coses amb poca perspectiva.
Què és Paf! Un còmic ben editat i ben il·lustrat.
De què va? A la contracoberta llegim:
“Ets… un pirata?” L’home que la Boni troba dormint a la platja no recorda res, ni tan sols el seu nom…però veient la seva barba malgirbades i que només té una cama, la nena està segura que deu ser un pirata. Necessita un nom i, sense dubtar-ho, la Boni l’anomena Paf! Aquest és el principi de les mil i una aventures que li esperen, plenes de mar, tempestes, mapes secrets i… pirates, molts pirates! La Boni i en Paf salpen junts a la recerca del seu vaixell però quan el troben, cauen en mans d’en Klaus un altre pirata, antic adversar i d’en Paf i que no sembla témer a ningú excepte al seu lloro xerraire.
Sort que la Boni se les empescarà per treure el seu amic de la bodega on l’han tancat, i junts aconseguiran vèncer el malvat pirata Klaus.
Veient les imatges que ha fet la Màriam, entenc que el llibre hagi estat premiat a Alemanya, el país d’origen del relat.
M’ha agradat la manera com resol l’inici de l’aventura amb el pirata, i que els infants a partir de sis anys ja poden entendre. Ve a ser com el “hi havia una vegada…” però amb imatges perquè en un primer moment la Boni es troba enmig de la nit buscant un gat perdut i a la pàgina següent es troba a ple dia, a la platja, i troba el pirata Paf. Per tornar a la realitat, cap al final, també empra un bon truc visual.
També, és de destacar l’estructura de la pàgina, o de moltes pàgines, que tenen una similitud amb els “manga”.
Penseu que els Tintin, Asteríx, Lucky Luke, etc. europeus, divideixen la pàgina en quatre franges, així:
En canvi, a Paf! les franges són tres, com els “manga”. Mireu:
El ritme narratiu s’accelera, evidentment. Aquí es nota, imagino, els viatges al Japó de la Màriam, que segurament l’han influït a l’hora de triar el disseny.
Les il·lustracions tenen un bon grapat de detalls gràfics que si llegiu el llibre amb els vostres infants, eatureu-vos a compartir els enfocaments que presenta la Màriam per agilitzar el relat. Feu-los notar l’ús dels picats, contrapicats, plans generals, primers plans, contraplans, etc., així com l’ús del color.
També voldria destacar el treball de la Mònica Estruch, la traductora i especialment la manera com les onomatopeies ajuden a seguir el relat.
Ahir a vam presentar “L’any de les abelles”, de Petra Postert, publicat per Takatuka. Una novel·la fascinant que agradarà molt als infants a partir de deu anys i també als adults.
Al web de l’editorial, llegim aquest breu resum:
En morir l’avi, el testament revela que deixa un rusc d’abelles a la seva neta, la Josy. La nena, que viu en una gran ciutat i d’abelles no en sap res de res, decideix quedar-se-les i, per primera vegada a la vida, entén què vol dir sentir passió per alguna cosa. Un dia de juny, però, la situació es complica. Una part de l’eixam s’escapa, la Josy es troba envoltada d’un núvol d’abelles i han de venir els bombers. La seva mare té clar que ha arribat el moment de desfer-se de l’eixam, però la Josy lluitarà per conservar-lo i acabarà descobrint la importància de les abelles en la història familiar.
La novel·la està ben pensada perquè ens parla d’una aventura de superació i ho amaneix amb una pila de coneixements sobre les abelles. I, es clar, això pot resultar complicat quan estem parlant de literatura per a infants perquè s’ensumen que els estàs portant per un camí que no els interessa. En canvi, l’autora del relat, la Petra Postert usa un truc força intel·ligent perquè situa l’acció en un període d’un any i cada capítol és un mes. D’aquesta manera, a cada capítol mentre explica la història de la protagonista, una nena de nom Josy, paral·lelament descriu què està passant al rusc d’abelles, aturant-se en el moment més rellevant.
M’ha agradat, també, que l’estil narratiu sigui descriptiu, evitant la humanització de les abelles, com sol passar en altres relats (penseu en Disney, per exemple, o en la coneguda abella Maia).
Pels qui no tenim gaire idea d’apicultura resulta extremadament didàctic descobrir aquest món tan curiós, amb paraules molt entenedores que s’allunyen del vocabulari especialitzat i ens acosten a unes descripcions ben pensades perquè les puguin entendre els infants, sense deixar de ser del tot correctes. Un llenguatge clar, un vocabulari adequat a l’edat i una lectura molt entretinguda.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants triarem un a qui li regalarem el llibre del dia, gentilesa de l’editorial.
La pregunta del concurs és:
Com s’anomenen les cases que els apicultors fan per a les abelles?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 de març.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Katia Maier, que s’emporta el llibre “Mites al cel”. L’enhorabona!
La invitació a la lectura 