Suzy Lee al FLIC

Tot comença amb una línia que no saps ben bé si l’ha fet un llapis sobre el paper o és la marca que deixa un patí que llisca pel gel.
El llibre, sense text, com tots el de la Suzy Lee, narra els peripècies, salts i balls d’un patinador feliç que fa mil piruetes fins que cau al terra i llavors el conte pren una altra forma. Bé, és l’estil inconfusible de la Suzy, una de les més prestigioses il·lustradores actuals i que entén i ens fa entendre el valor dels plecs que separen les pàgines (dreta-esquerra, amunt-avall).

Divendres passat, al FLIC, vam tenir la sort de sentir-la explicar com treballa i d’on treu les idees i ens va mostrar el procés que segueix per crear els seus llibres.
Si voleu saber més de la seva obra, podeu recuperar el que vam escriure en aquest blog, l’any 2017, clicant AQUÍ.

LES DADES:
Títol: Líneas
Autora: Suzy Lee
Il·lustradora: Suzy Lee
Editorial: Bárbara Fiore
ISBN: 978-84-15208-98-3
21,5 x 28 cm
40 pàgines
Albolote, 2017

Dia Mundial de la Poesia (21 de març de 2019)

La Institució de les Lletres Catalanes ha encarregat a la Rosa Fabregat, la creació d’un poema sobre la diada de la poesia. Aquest poema s’ha traduït a vint llengües del món i es presentarà en un acte central que tindrà lloc al Centre Arts Santa Mònica de Barcelona, el dia 21 de març.

Traduir el poema a l’amazic, l’eslovè, el filipí, el mandinga, el romanès o el xinès, entre d’altres és una bona iniciativa, però m’agradaria llegir-lo també en éuscar i en gallec. A veure si algú s’anima!

Arreu del món se celebraran actes organitzats pels ajuntaments, biblioteques, centres culturals i escoles. És la gran festa de la poesia i no és gaire complicat d’organitzar.


Si a la vostra escola o institut, esteu preparant la festa, recordeu que podeu enviar fotos, poemes escrits pels infants i altres activitats a l’ILC i us ajudaran a fer difusió i escampar-ho arreu. Ho podeu fer emplenant el formulari que trobareu en l’enllaç https://bit.ly/2SgHaaU

El poema d’enguany:

POESIA

Música de l’ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

Rosa Fabregat

Rosa Fabregat

Ara no, Bernat. Un llibre sobre la incomunicació

–Hola, pare –va dir en Bernat.
–Ara no, Bernat –va dir el pare.
–Hola, mare –va dir en Bernat.
–Ara no, Bernat –va dir la mare.
–Hi ha un monstre al jardí i se’m vol cruspir –va dir en Bernat…

Així comença un dels llibres més inquietants que va escriure David McKee (el de l’elefant Elmer, sí!) sobre la incomunicació familiar, un tema que preocupa molt a les mestres d’infantil i que sovint apareix a les trobades pedagògiques en parlar de noves tecnologies i comunicació amb els infants.

Els de l’editorial Kalandraka l’han traduït al català i l’han publicat com a «Ara no, Bernat», un títol que m’ha semblat molt adient, (molt més que l’edició de l’any 1980 que corria en castellà com a «Ahora no, Fernando») perquè ha respectat l’original «Not Now, Bernard» anglès, un nom que apareix sovint de forma recurrent en els títols de llibres per a infants.
El relat explica com en Bernat s’adreça al pare i a la mare reclamant la seva atenció sense èxit perquè estan molt ocupats.

Al web de Kalandraka podem llegir:
Aquest clàssic de 1980 és una inquietant i divertida història per a primers lectors, i alhora fa un toc d’atenció als adults, tan ocupats en les seves coses que no atenen suficientment les necessitats –no només materials, sinó afectives- dels fills.
Malgrat que en Bernat avisa als pares que hi ha un monstre que se’l vol cruspir, cap dels dos li fa cas. En el súmmum de l’absurd, el monstre arriba a ocupar el lloc del nen dins la llar, sense que ningú més de la família se n’adoni i continuen ignorant-lo, tal com feien amb en Bernat.
Un text amb frases breus, descriptives i dialogades, aporta agilitat al relat, il·lustrat amb imatges expressives i colors intensos. Són vinyetes que contraposen l’actitud apel·lativa d’en Bernat cap als seus pares davant la indiferència -i fins i tot un cert tedi- d’aquests per ser interromputs.

És un bon llibre per a cicle inicial. A l’editorial el recomanen a partir de 4 anys, però crec que els infants d’aquesta edat no acaben d’entendre que és el propi nen que s’enrabia perquè no li fan cas i es torna ell mateix un monstre. Les vegades que l’explicat a cicle infantil m’he trobat amb aquesta resposta.

LES DADES:
Títol: Ara no, Bernat
Autor: David McKee
Il·lustrador: David McKee
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 32
Barcelona, 2019
20×26 cm.
ISBN: 978-84-16804-64-1

David McKee és un dels il·lustradors que es mereix un reconeixement, sobretot aquest 2019 que celebrem els 30 anys de l’aparició del primer Elmer. Anoteu la data del 25 de maig perquè a tot el món es celebrarà el DIA DE L’ELMER. (Elmer day) i hi haurà un munt d’esdeveniments. Podeu seguir-los al web https://www.elmerday.co.uk/

Quin embolic! Un recull de textos humorístics

Hi va haver una època (finals del segle XIX-inicis del XX) en la qual persones erudites van recollir i difondre la saviesa popular. Anaven pels pobles i ciutats, llibreta en mà, anotant els textos dels contes, cançons, cantarelles, llegendes, embarbussaments i tot el que feia referència als costums i creences que regien la vida de les persones. Valeri Serra i Boldú, Pau Bertran i Bros, Joan Amades, Jacint Verdaguer i d’altres esforçats folkloristes ens va deixar uns escrits que podem trobar en biblioteques especialitzades. Són textos que ens acosten a una vida que romania més o menys inalterable durant anys i panys, fins que es va iniciar el que es va denominar «desarrollisme» i que va suposar l’inici de canvis econòmics, socials i les migracions del camp a la ciutat.
De tant en tant, alguna editorial aposta per seguir oferint-nos llibres que mantenen l’esperit de recuperació d’uns contes que s’han anat transmeten de pares a fills des de fa segles. Una d’aquestes editorials és EUMO, adscrita a la Universitat de Vic.
El dissabte 9 de març, es va presentar el segon volum d’una sèrie que va en aquesta línia de recuperació del saber popular, mesclat amb textos d’autors actuals. El llibre en qüestió és «QUIN EMBOLIC!» i porta un subtítol explícit que hi diu «Poemes, contes i altres textos per llegir rient» on s’anuncia què hi trobarem.

Les compiladores són la Vanesa Amat, la Maica Bernal i la Isabel Muntañá i han aplegat més de cent textos agrupats en temes variats: Animals, gent, oficis, vida quotidiana, natura, univers, aliments, escola, jocs, etc. És una classificació curiosa que s’ajuda d’unes il·lustracions d’en Morad Abselam, en diverses games cromàtiques per a cada tema.
La presentació es va fer la llibreria «Pebre negre» del barri del Clot (Barcelona) i va ser prou divertida (com no podia ser d’altra manera). Les autores van llegir, recitar, dramatitzar i contar un bon nombre d’històries que ens van fer riure i ens van mostrar maneres de presentar-los a l’escola, als nostres alumnes.

Al web d’EUMO podem llegir que “la manera més divertida d’encomanar el gust per la lectura és a través del joc. Contes rimats, cançons, poemes, embarbussaments… ens atrapen amb les rimes i la música, amb el so i les repeticions. Quin embolic! Però quan comencem a estirar-ne el fil, se’ns afina l’enginy i la imaginació i voldríem que el joc no acabés mai.
A cada llengua hi ha textos literaris que, dits en veu alta o llegits, ens fan riure perquè formen un joc de paraules o de sons o bé perquè expliquen un disbarat, un fet esbojarrat. Amb la llengua ens hi podem «embolicar» i passar estones ben divertides. Aquest és el sentit d’aquest llibre, que combina creacions d’autors actuals amb textos de la cultura popular.
Quin embolic! és una invitació a llegir rient, a gaudir del joc que ens ofereix la literatura.”

Podeu fer un tastet clicant AQUÍ

Títol: Quin embolic!
Poemes, contes i altres textos per llegir rient
Autores: Vanesa Amat, M Carme Bernal i Isabel Muntañá
Il·lustrador: Morad Abselam
Editorial: EUMO
ISBN: 978-84-9766-651-0
Pàgines: 96
Mides: 16,5 x 23 cm
Vic, febrer del 2019

Una platja, dos nens i un viatge “Sota les onades”

Quan les imatges parlen, sobren les paraules. És moment de somiar, de deixar-se endur i abocar la nostra pròpia interpretació. Cadascú de nosaltres veiem i/o imaginem què està passant, què ens estan dient els personatges. És fantàstic.
Hi ha llibres que quan els mires hi veus una intenció. Els deixes descansar, els tornes a mirar i apareix un detall que no havies vist. Més tard, en una tercera lectura, descobreixes que el missatge va més enllà del que estàs veient. Finalment, booom!, el cervell t’esclata perquè quan el mostres als infants, fan aportacions que ni havies sospitat.
No voldria desvetllar gaire més d’aquest llibre, només que Sota els onades m’ha semblat un exercici preciós i un exemple del que entenem per literatura valenta, amb contingut, amb missatge, i sobretot amb unes imatges boniques de debò que ens reconcilien amb la vida i ens alegren el dia.
El treball d’en Salomó és digne d’estudi. Les perspectives, els punt de vista, el tractament de l’espai dreta-esquerra, els colors aquarel·lats que ens transporten a una platja, tot està molt ben triat.

L’argument es basa en un encontre de dos infants, un dia de calor, dins de l’aigua i del que allà succeeix.
Tant de bo aquesta lectura arribi a les biblioteques escolars.
Només hi ha un detall que no acabo d’entendre i és la proliferació de llibres per a infants sobre el mar (sobre sirenes, especialment) que s’estan publicant o que passen per les meves mans. Potser és una moda i no m’he assabentat…

Al web de Flamboyant podem llegir:
En l’aparent senzillesa d’una trobada al mar sorgeix el conflicte interior en cada un dels personatges. La vergonya, la por, el rebuig… Per resoldre-ho només es pot fer una cosa: anar a les profunditats, buscar els tresors amagats, obrir bé els ulls i mirar atentament. Potser així descobrirem de què som realment capaços, com de meravellosa és la vida i què és realment important.
Una història íntima i emotiva que amaga moltes lectures i transporta a nens i adults a afrontar els conflictes interiors amb amor i confiança.

LES DADES:
Títol: Sota les onades
Autora: Meritxell Martí
Il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 76
ISBN: 978-84-17749-05-7
Format: 29,1 x 24 cm
Barcelona, febrer de 2019

Kathrin Schärer, la il·lustradora del mes (març 2019)

A la literatura infantil hi ha parelles d’artistes que comparteixen projectes durant molts anys. El cas més conegut és el de l’Axel Scheffler i la Julia Donaldson, però hi ha una altre equip molt potent que ja ha publicat 15 o 16 llibres, alguns d’ells espectaculars. Parlo de la il·lustradora Kathrin Schärer que fa tàndem amb en Lorenz Pauli, dos suïssos ben avinguts.

La Kathrin Schärer, nascuda el 1969, sabia quina era la seva vocació i per això va estudiar i treballar de professora de dibuix a Basilea. Després es va decantar pels àlbums il·lustrats i va dissenyar els seus propis llibres, a més de treballar amb Lorenz Pauli. El més conegut és «Johanna al tren», una llibre molts comentat i elogiat en el seu moment. La Kathrin ha estat nominada al Premi Andersen i al Premi Astrid-Lindgren, els dos premis internacionals més importants en el sector de llibres infantils i juvenils.

Johanna al tren va ser escrit el 2009 i explica com es fa una història sobre el paper. És genial perquè al centre situa un tren amb una porqueta que viatja i que intervé una i altra vegada en la creació del text i les imatges. Comença amb unes mans (les de l’autora) preparades per dibuixar, damunt d’un full en blanc (un ful en blanc que ja és famós i mític en la literatura infantil). A la taula, una pila d’estris de dibuix i pintura, llapis, bolígrafs, cúters, altres llibres (tres, d’autors suïssos, en concret) i a mesura que anem passant pàgines veiem com la porqueta va dient què cal fer i com.

Veieu com explica el seu procés creatiu amb Johanna al tren:
http://kathrinschaerer.ch/fragen-antworten

La majoria de llibres d’aquest parell d’artistes que han estat traduïts al català o al castellà son contes d’animals, a l’estil de les rondalles tradicionals, i amb un missatge força explícit. Els dibuixos de la Kathrin són molt naturalistes i expressius. Hi podem veure cérvols, conills, vaques, porcs, granotes i, sobretot, ratolins.

Els ratolins, segons la Kathrin, són bones figures per dibuixar perquè porten als infants a una identificació directa. El ratolí és un animal petit que sovint s’imposa als més grans i els dibuixa com si fossin nens amb dues potes petites com mans, entremaliats, divertits, expressius. Fixeu-vos en com els pentina, com els fa arrossegar les cues, les orelles caigudes.

La tècnica que empra és clàssica. Primer dibuixa i després acoloreix amb llapis de colors. Més tard amb el cúter retalla les imatges i fa com una mena de collage i els enganxa sovint amb paper marró perquè diu que ofereix més calidesa.

Altres llibres que podeu trobar d’aquesta il·lustradora són:

QUE SÍ! QUE NO!

Mentre juguen l’ós, la guineu i el teixó, tenen un accident i això els porta a discutir sobre qui i com han succeir realment les coses. El fet és el mateix, els testimonis són tres. Cada un té una versió diferent, fins que arriba l’esquirol i diu que sap com va passar l’accident. Un conte intel·ligent sobre l’amistat, la veritat i la tolerància.

Dolent, un llibre que ja vam recomanar en aquest blog.

I darrerament, s’ha publicar Rigo i Roc, un llibre que ens explica que “El Roc es va asseure a la pota del Rigo, els peus no li tocaven a terra. —Imagina’t que fessin un llibre sobre nosaltres! —va dir el Roc, assegut a la pota del lleopard i balancejant els peus. El Rigo va somriure: —Ai, Roc, un llibre sobre un lleopard i un ratolí… no se’l creuria ningú. A més a més, la nostra amistat és tan viva i càlida, tan gran, tan immensa… que no hi cap, en un llibre!”

Una visita al web de l’autora us aportarà més informació gràfica: http://kathrinschaerer.ch/

 

Las vintena trobada de Bibliomèdia ja està en marxa!

Serà el dissabte 16 de març, al matí, a la Casa del Mar de Barcelona.
El títol d’aquesta nova edició és Miscel·lània i vol ser un ventall de temes que ens preocupen en aquests moments. També serà un bon motiu per retrobar-nos i compartir experiències paral·leles.
Hi haurà ponències que ens parlaran de formació per treballar la lectura (la Mònica Badia, oordinadora del programa Puntedu del Departament d’Educació), o com la biblioteca escolar i la pública es poden organitzar (la Gisela Ruiz, bibliotecària de Montcada), o com fomentar la lectura emprant les eines digitals (l’Albert Correa del Col·legi Sant Andreu de Badalona) i finalment una lectura en diagonal de les noves Directius de la IFLA on s’inclouen apartats nous de lectura digital (La Júlia Baena, del Grup de Treball de biblioteques escolars del COBDC).
Trobareu tota la informació i el formulari d’inscripció a la pàgina web de bibliomèdia:
http://grupbibliomedia.blogspot.com/2019/02/16-de-marc-2019-20a-trobada-de.html