La princesa no riu… Qui la farà riure?

Feia tant de temps que la princesa no reia que ja ningú no se’n recordava, de com es fa per riure. I, és clar, el rei la reina estaven molt amoïnats.
Així que se’ls va ocórrer convocar a palau a mags, bruixes, follets, fades, etc. per veure qui aconseguia fer riure a la princesa. (Si us hi fixeu, a la portada de l’àlbum apareixen tots els actors del relat).

Van acudir, primer, els bufons i van fer una pila de ximpleries, caigudes i patacades gracioses, però a la princesa no se li escapava ni un petit riure.

Tampoc ho van aconseguir la resta de personatges (tots coneguts) que ho van intentar.

Ja us podeu imaginar que el conte acaba bé i algú serà capaç de fer que la princesa es peti de riure, ella i tothom.

L’Olga Cercós és una molt bona narradora de contes i en aquesta història es nota perquè és com si seguissim el fil d’una narració tradicional, amb personatges arquetípics, les repeticions indispensables i un final sorprenent que de ben segur també us farà riure a vosaltres, lectors.

La història s’acompanya de les il·lustracions d’en Subi que es centren en els personatges i no s’estan per detalls que puguin desviar la mirada de l’essencial. Com a molt, veiem una finestra, una cortina i poca cosa més. Les imatges divideixen bé les dobles pàgines: d’una banda el rei, la reina, la princesa i de l’altra els convidats que fan la seva actuació per mirar de fer riure la noia.

Les cares dels personatges són molt expressives i els colors suaus, passats per l’ordinador, recreen perfectament l’ambient esperat.

Una bona lectura per als infants de cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Qui farà riure a la princesa?
Autora: Olga Cercós
Il·lustrador: Subi
Editorial: El Cep i la Nansa
Pàgines: 32
Vilanova i la Geltrú, 2021

Lectures recomanades Sant Jordi

Com cada any, us presento algunes novetats aparegudes en els darrers mesos i que m’han semblat bones lectures. Són deu per a cada cicle, quaranta en total. Al final podeu descarregar el tríptic i si us fa servei, estaré content.

D’ací no res serà Sant Jordi, especial com l’any passat. Amb una mica de sort encara podrem fer alguna trobada presencial però si no és possible, ho gaudirem igualment.

Si podeu, aneu a la llibreria més propera i de confiança, feu-vos un bon regal i de passada compreu libres per a les persones que estimeu.

Cicle Infantil

No em diguis cutxi cutxi. Sean Taylor. Baula

El gran petit lleó. Hildegard Müller. Takatuka

Gus. Tyto Alba. Nuevo nueve

La feria de medianoche. Gideon Stere. Edelvives

Sports. Meritxell Martí. Combel

Benvinguda. Marta Comín. A Buen Paso

Qui farà riure a la princesa? Olga Cercós. El cep i la nansa

A la cua de l’arca. Antonis Papatheodoulou. Kalandraka

¡Gracias! Mary Lyn ray & Stephanie Graeguin. Corimbo

Què veus, eriçó? Ramon Besora. Nandibú

Cicle inicial

Si vens a la Terra. Sophie  Blackall. Barcanova

El oficial Correa y Gloria. Peggy Rathmann. Ekaré

Un dia amb en Mus. Claire Lebourg. Blackie Books

Avni (Animal Veritablement No Identificat. Romain Pujol. Astiberri

Els invisibles. Tom Percival. Andana

La filadora de boira. Agnès de Lestrade. Tramuntana

A la recerca de la flor Constel·lis de les profunditats. Benjamin Flouw. Coco Books

La Paula i el colibrí. Muriel Villanueva. Animallibres

Gràcies. Història d’un veïnat. Rocío Bonilla. Animallibres

No sin mis cosas preferidas. Sepideh Sarihi. Lóguez

Cicle Mitjà

El viatge dels veïns. Helene Lasserre. Birabiro

Astronautas (bitácora de un viaje espacial). Chang-Hoon Jung. Ekaré

Como se hace un museo. Ondrej Chrobak. Nórdica

El bolero de Ravel. José Antonio Abad. Kalandraka

Clara Campoamor. Manuela Carmena. Shakelton

Fi? Això no s’acaba així. Noemí Vola. Meraki

Els estels. Jacques Goldstyn. Joventut

El món al revés. Fina Girbés. Andana

Gos Pudent. Milionari! Colas Gutman. Blackie Books

Mi abuelo tenia un hotel. Daniel Nesquens. Anaya

Cicle Superior

Toni o como conseguir las Ronaldo Flash. Philip Waechter. Maeva

Arracades d’avellaner. Montse Homs. Barcanova

El consentimimento. Rachel Brian. Océano

Cool nata. Maria Scrivan. Bruíxola

Robatoris de llegenda. Soledad Romero. Zahorí books

El mètode xof!. Roddy Doyle. Blackie books

L’elefant. Peter Carnavas. Nandibú

La invisible nave de la noche. Joan Manuel Gisbert. Anaya

Les fabuloses aventures de l’Aurora. Douglas Kennedy. Flamboyant

Viatge al país dels arbres. J.M.G. Le Clézio. Animallibres

Si voleu descarregar-vos el tríptic, cliqueu a:

“Astronautas” a l’Ofici d’Educar

Ahir a “L’ofici d’educar”, vam parlar de llibre “Astronautas. Bitácora de un viaje espacial”, de Chang-hoon Jung, un llibre de coneixements publicat per Ekaré.

“Astronautas” ens mostra el viatge de tres nois a l’estació orbital, la fascinació que suposa veure la Terra des de l’espai i imaginar-se quines sensacions senten els astronautes amb la ingravidesa, i també veurem com s’ho fan a l’estació per dutxar-se, menjar, dormir, quins experiments fan allà dalt i quins perills els esperen quan fan una passejada espacial.

Una bona lectura per a infants de cicle mitjà i per a afeccionats a l’astronomia i els viatges espacials.

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/astronautas-de-chang-hoon-jung/audio/1097649/

I, com sempre, fem una pregunta sobre el llibre. Entre els participants farem un sorteig i al guanyador li regalarem el llibre en qüestió. Aquesta setmana la pregunta del concurs és:

Amb què escriuen els astronautes quan són a l’espai?

Les respostes per correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge i podeu guanyar un exemplar del llibre “Astronautas”.

En el darrer concurs del llibre “El primer cas”, els guanyadors han estat la Cristina i el seu fill Marc. L’enhorabona!

El programa d’ahir va estar dedicat als libres que han escrit mestres i professors fora de sèrie que afavoreixen l’esperit crític i la creativitat. Es van presentar cinc assajos i memòries de docents que entenen l’educació com un desafiament per aprendre i créixer com a persones. Ho podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/llibres-de-profes-fora-de-serie-que-afavoreixen-lesperit-critic-i-la-creativitat/noticia/3089905/

La propera setmana, el diumenge 18, dedicarem tot el programa a presentar llibreters i llibreteres que ens recomanaran bones lectures de cara a Sant Jordi.

Poesia a l’Anuari

A l’Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectures 2020 s’acaba de publicar un nou article sobre poesia. L’estudi l’ha fet la Margarida Prats amb el títol “Edició de llibres infantils i juvenils a Catalunya (2018-2019): la poesia”.

En aquest article l’autora destaca els trets més rellevants de l’edició de llibres infantils i juvenils de poesia durant el bienni 2018-2019 i observa un lleuger augment d’obres publicades, algunes de les quals contenen imatges poètiques que contribueixen a projectar una mirada estètica sobre el món; també comenta que es manté el nombre de creadors del període anterior i que s’afegeix alguna nova incorporació, sobretot en el camp de les versions d’altres cultures.

D’altra banda, destaca la recuperació de dues obres cabdals de la nostra tradició literària; la vitalitat de les col·leccions «Vagó de versos» i «Olívia» de les editorials Andana i El Cep i la Nansa, respectivament, i l’aparició de «Poesia», nova col·lecció de l’editorial Kalandraka. Amb relació a les publicacions per a diverses d’edats lectores, s’observa un augment de llibres adreçats als més petits, i un percentatge similar a anys anteriors en les obres per a la resta de lectors i d’obres interdisciplinàries.

Podeu llegir l’article sencer a https://revistes.ub.edu/index.php/Anuari-BLL/article/view/014

«La gent de la meva escala», més que un poemari

Els lectors de poesia saben que no es tracta només de «paraules boniques ben ordenades» que sonen bé quan les llegim. Els lectors saben que poesia és el vent, la remor del mar, el vol d’una papallona, el repic dels dits sobre el teclat del piano. Saben que poesia és quan llisquem pel tobogan, quan sentim la joie de vivre, quan comprenem com funciona la rentadora, quan ens mengem un tall de síndria, quan coneixem gent d’altres països, quant ens coneixem a nosaltres mateixos. La poesia és a tot arreu! Només cal mirar el món que ens envolta amb uns altres ulls. La gràcia dels poemes és aquesta precisament, que es tracta d’un llenguatge diferent però que està fet amb les mateixes paraules que usem cada dia a casa, a l’escola, quan anem a comprar el pa, quan juguem amb els amics. Les mateixes paraules ordenades d’una forma diferent, però els mateixos mots.

De vegades, però, alguns poemes tenen un plus afegit. És el cas del poemari «La gent de la meva escala». Perquè, a més de les emocions i les imatges mental (i reals, en aquest cas) hi ha, en cada poema, una història. Són com petits relats, contes, protagonitzats la majoria per infants, dels que podem estirar i aprendre per extrapolar-los a les persones que coneixem o als infants de la família o l’escola.

Estic molt content que la Roser m’hagi convidat a participar de la presentació el proper dijous. La Roser és persona sàvia, a qui admiro pels seus coneixements d’etnografia i de la tradició oral i també per la manera que té de connectar-ho tot amb la música, les arts, el teatre. No sé si us passa com a mi, que faig connexions de la gent que conec amb els personatges de l’imaginari àlbum de cromos on guardem els nostres referents. En el cas de la Roser (això ella no ho sap) sempre m’ha recordat a aquell escriptor que vivia a Iàsnaia Poliana i que tenia una gran preocupació per la pedagogia. Sí, definitivament, la Roser és Tolstoi.

La presentació del llibre serà molt bonica perquè serà presencial, la llum del dia s’anirà apagant i llegirem poemes al pati de Casa Anita, que serà com estar enmig del bosc. Quina paradoxa: Enmig del bosc llegint poemes de ciutat… hahaha, memorable!

No voldria avançar com anirà la cosa, només us puc dir que si veniu segur que ho xalareu. Però com que l’aforament és limitat (coses de la pandèmia) cal que us inscriviu enviant una sol·licitud a catalunya@kalandraka.com

A la «promo» que ha fet l’editorial podem llegir, entre altres, aquestes paraules:

Un veïnat imaginari protagonitza aquest original llibre de poemes que es forja en un edifici qualsevol d’un poble o ciutat.
A cadascuna de les cinc plantes hi viu gent molt curiosa.
Des del carrer fins al terrat, tot passant per cada replà, les pàgines d’aquesta obra ens permeten traspassar cada porta.
Roser Ros, pren el títol de «Els nens de la meva escala», una secció de la revista infantil La Mainada on el poeta Joan Salvat-Papasseit (pioner del futurisme en la literatura catalana d’avantguarda) va escriure petits contes durant 1921. L’autora explica algunes de les coses que passen en una comunitat de veïns de manera poètica. Així és com Roser Ros ens presenta a un nen dormilega, un altre de ben petitó, una nina, una àvia amb la seva neta, una nena que va al mercat… i altres pintorescos habitants. Els jocs de paraules i sons, les repeticions i les tornades, les estructures dialogades, les cantarelles, moixaines i cançons de bressol inspirats en la tradició oral i altres recursos literaris són algunes de les propostes d’aquest poemari pensat per llegir i mirar, per gaudir escoltant i per recitar.

Les il·lustracions són de la María Girón, que té la capacitat de canviar de paleta segons el tipus de lectura del que es tracta. En aquest cas és una delícia, usa tonalitats suaus per crear atmosferes càlides i figures expressives.

LES DADES:
Títol: La gent de la meva escala
Autora: Roser Ros
Il·lustradora: Maria Girón
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 44
Barcelona, 2021

«Si vens a la Terra», un llibre-regal reconfortant

Aquest àlbum de mides generoses ens explica en 80 pàgines com és el nostre planeta i ho fa de la mà d’un infant, en Quinn, que escriu una carta a uns imaginaris extraterrestres.
En Quinn s’està al seu dormitori, a casa seva, i ens portarà a fer una volta al món. Comença així:

Estimats visitants de l’espai exterior: Si veniu a la Terra, us caldrà saber unes quantes coses….
Vivim en tota mena de cases
Amb tota mena de famílies
Tots tenim un cos però cada cos és diferent

A la portada veiem el noi escrivint una carta que sembla no tenir final. Aquest mateix full anirà apareixent en diferents moments fins a l’acabament del relat.

És molt interessant l’explicació que en fa l’autora a la darrera pàgina on explica el com i el perquè d’aquest llibre. Recomano començar per aquí. Explica on va trobar la inspiració i ens parla dels milers d’infants que ha conegut en els seus viatges arreu del mon, en suport a l’UNICEF i a Save the Childrens.

En Quinn, el noi que narra, fa una crida als lectors a mantenir-nos units, a estimar el nostre bonic planeta, a tenir-ne cura els uns dels altres, a valorar les nostres semblances i les nostres diferències. El missatge filosòfic, ecologista, humanista, que apareix és força evident i s’agraeix perquè el llibre és una mena de compendi de tota mena d’essers vius i de la nostra forma d’habitar el món.
Hi ha unes pàgines centrals que són una meravella plàstica. A doble plana veiem, entre d’altres, aquestes dues:

Les il·lustracions estan fetes amb tinta xinesa i aquarel·la, i l’autora afegeix detalls delicats com els puntets daurats que podem veure repartits pel cel de la portada simulant estrelles brillants. Preciós.
Els diferents tons del color de la pell de les persones està ben aconseguits i acabareu enamorats de les galtes, ah! Quina cosa tan delicada.
M’ha encantat la imatge de gent reunida al voltant de la taula. Com es troba a faltar en temps de covid, oi?

Només de pensar com de divertit port ser llegir aquest llibre amb els nois i noies de cicle inicial i demanar-los després que dibuixin com imaginen els extraterrestres, ja ens fa somriure.

Convé estar alerta als petits detalls, els elements visuals que l’autora ha escampat per les pàgines. Per exemple, si torneu a mirar les il·lustracions segur que trobareu a en Quinn a moltes pàgines. Serà com el conegut joc On és en Wally?

I també hi ha picades d’ullet als adults perquè iniciem converses, com per exemple, a partir de la frase que escriu en Quinn «Vivim en tota mena de llars», però si us hi fixeu a la part inferior de la pàgina hi ha persones que han perdut la llar: «En un foc. En un aiguat. En una guerra».

Només fullejar-lo em van venir al cap dos nom: L’Oliver Jeffers pel seu memorable “On som” i la Rocío Bonilla per l’estil de les il·lustracions. Connexions que cadascú fa, no?
Llibre recomanat per a infants a partir de 6 anys

LES DADES.
TÍTOL: Si vens a la terra
Autora: Sophie Blackall
Il·lustradora: Sophie Blackall
Traductora: Muntsa Fernàndez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 80
Barcelona, 2021

Si voleu sentir a la Sophie Blackall explicant els perquès d’aquesta obra, us passo un vídeo curtet però interessant on ho podreu entendre millor:

Felicitats, Andana!

Fa dotze anys naixia una nova editorial. Li van posar de nom «Andana». El març del 2018 ja en vam fer un elogi en aquest mateix blog. Ho podeu recordar AQUÍ.

Durant aquesta època han anat creixent i acompanyant-nos amb una pila de boníssimes lectures. Només cal que entreu al seu web per adonar-vos dels títols que ja formen part dels imprescindibles.

A la propera tria de Sant Jordi hem inclòs un parell de títols. Són els dos darrers que m’he firat. Un és de poesia i l’ha escrit la Fina Girbés. Es titula «El món al revés».



El segon és «Els invisibles», una història commovedora, en part basada en fets reals.

Està escrita i il·lustrada per Tom Percival i ens narra la història d’una nena que en un moment de la seva vida s’adona del que significa sentir-se “invisible”. Al web d’andana podem llegir:
Els invisibles ens narra la història d’una jove anomenada Isabel i la seva família. Hi havia moltes coses que la família d’Isabel no es podia permetre, però intentava no preocupar-se per les coses que no tenien. Però un dia, va passar que no hi havia prou diners per pagar el lloguer i totes les factures. Això els va obligar a deixar casa plena de records feliços i mudar-se a l’altre costat de la ciutat. Un lloc on eren invisibles.

M’ha semblat una història amable, commovedora, amb final feliç i un missatge potent. Un bon regal per a aquest proper Sant Jordi que pot donar motiu de conversa amb els nens i nenes a partir de sis anys. Conté una petita lliçó de vida que ens mostra com de freda es pot sentir una persona i com de fosc és sentir-se “invisible”. Bé, també és la història d’una nena que s’adona que tothom és digne i que alguna cosa es pot fer per canviar la dinàmica pròpia i la dels que t’envolten.

Les il·lustracions, fetes a ordinador, són expressives, recorden l’estil de Benji Davies, colors suaus, unes transparències ben aconseguides i que s’endinsen en el missatge directe i convincent del relat.

LES DADES:
Títol: Els Invisibles
Autor: Tom Percival
Il·lustrador: Tom Percival
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Pàgines: 32
Picassent (València), 2021

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

Avui, 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, coincidint amb la data de naixement de Hans Christian Andersen.

L’IBBY en promou la seva celebració des del 1967, amb l’ànim d’inspirar amor pels llibres i la lectura i cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la literatura infantil i juvenil.

Enguany la secció d’Estats Units (USBBY) ha estat l’encarregada d’elaborar el cartell i el missatge, escrit per Margarita Engle i il·lustrat per Roger Mello.

Des del Clijcat ens fan arribar la traducció al català, que ha anat a càrrec de Mercè Ubach.


També us enllacem el vídeo que ha preparat l’OEPLI en el qual diverses personalitats se signifiquen amb aquesta celebració, al costat de quatre infants i joves que reciten el poema d’enguany en castellà, català, gallec i eusquera.

Des de la junta del ClijCAT també s’afegeixen a la festa i ens envien la seva pròpia felicitació, carregada de bons desitjos.

El camí de Marwan a “Lectors al tren”

Ens recorda la Montse Marcet que l’any 2014 es va fer famosa una fotografia d’un nen sirià que havia, presumptament, creuat sol el desert per arribar a Jordània. Era el Marwan i tenia 4 anys.
Ara, a la llibreria han muntat una exposició que val la pena de visitar sobre els originals del llibre que la Patricia De Arias va escriure inspirant-se en aquesta història i que la Laura Borràs Dalmau va il·lustrar de manera delicada i preciosíssima. Són els originals que tenen exposats a la llibreria. Prorrogat fins al 30 d’abril.

Ens ho expliquen en aquests vídeo:

Ens veiem d’ací uns dies. Ara toca descansar. Fem vacances fins al 6 d’abril.

 

“El primer cas”, a l’Ofici d’educar

Ahir, diumege, 28 de març , al programa «l’Ofici D’educar» de Catalunya Ràdio, dins la secció «LLibres per a somiar» vam presentar el llibre “El primer cas” de l’autor suec Ulf Nilsson.

De què va «El primer cas»? És una novel·la que reprodueix alguns estereotips de les novel·les policíaques per a adults. Va de resoldre el cas d’un robatori. A l’esquirol li han robat durant la nit una pila de nous i va a la comissaria de policia a comentar-ho al comissari Gordon. Aquest detectiu farà tot el possible per esbrinar qui són els lladres però necessitarà algú que l’ajudi perquè ell es troba vell i cansat. Aquí és on entra en joc una ratolina que esdevindrà la seva ajudant i junts formaran un tàndem molt entranyable, ple d’una saviesa càlida i divertida.

Deixant de banda l’entrellat del cas, hi ha diàlegs i pensament filosòfics tendres com quan al final de llibre parlen de la presó:
—Nosaltres dos, com a policies que som, desitgem que no hi hagi crims ni delictes. Un bon districte policial ha d’estar lliure de crims!

I més endavant diu: El millor és que no passi res. Res de res!

D’aquest primer cas se n’ha fet una pel·lícula. El tràiler, a continuació:

Les il·lustracions que acompanyen els capítols són de la Gitte Spee i són càlids, amb tons pastel, com fets amb guixos de colors.

La pregunta que fem per als qui vulgueu participar al concurs és la següent:
Qui és l’ajudant del comissari Gordon?

Teniu temps fins al 4 d’abril per enviar les respostes loficideducar@ccma.cat. Podeu guanyar un exemplar del llibre “El primer cas”.

Podeu sentir el podcast de la secció entrant al web del programa: https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/

I la guanyadora del llibre «Destellos» que va contestar correctament la pregunta de l’anterior concurs ha estat la Dolors Martínez. Enhorabona!