Llibres, llibres i més llibres per a l’estiu

Les bibliotecàries de les comarques gironines fan unes guies molt acurades de les novetats aparegudes els darrers mesos. Són les guies CLER.

Ara acaben d’editar la guia corresponent a l’estiu 2021 per al públic infantil i juvenil, però també per als pares, mestres i educadors. Cada llibre seleccionat es classifica en una secció segons l’edat a qui va adreçat i el seu contingut. La podeu consultar clicant a l’enllaç següent:

https://www.bibgirona.cat/biblioteca/servei-de-biblioteques/documents/1541/show_guide?type=read

Una altra guia de lectures recomanades, elaborada per en Joan Portell i la Glòria Gorch per a les escoles i instituts dels Municipis Lectors, la podeu consultar a continuació:

En aquest sentit, us informem que el Premi Atrapallibres i el Premi Protagonista Jove, a iniciativa del CLIJCAT, ja ha indicat el llistat de libres seleccionats per al proper curs. Són aquests:

Inscripció, bases i tota la informació a:

https://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases

Dues hores de lectura al dia? Lectura, de què?

Un dels blogs que segueixo i del que aprenc moltíssimes coses és CLBE «Comprensión lectora basada en evidencias». De fet, aquesta és la quarta entrada que faig parlant del seu autor.

El gestiona Juan Cruz Ripoll, doctor en Educació, psicopedagog, mestre i orientador al Colegio Santa María la Real de Sarriguren (Navarra). També és professor associat a la Universitat de Navarra.

Juan Cruz Ripoll és un savi i si encara no esteu subscrits al seu blog, us ho recomano perquè és molt didàctic, està ben estructurat i les informacions són fàcils de trobar. A més, és molt generós compartint totes les seves descobertes i els seus dubtes.

Juan Cruz Ripoll

Fa uns dies va pujar una entrada que em va fer pensar molt. La va titular «Estudiar Ciencias Sociales podría ser una buena forma de desarrollar la comprensión lectora» i venia a explicar uns estudis que s’han fet als USA (com no!) on s’indicava que per aconseguir pujar els nivells de comprensió lectora, el mètode d’emprar dues hores o més cada dia a l’ensenyament de la competència lectora no acaba de funcionar.

El citat estudi apunta que si ens centrem en els continguts escolars (i no en les habilitats i estratègies de lectura) dotarem els infants dels coneixements bàsics que necessiten per comprendre tota mena de textos i, de retruc, aconseguiran una veritable competència lectora.

En resum, dedicar més temps als continguts de ciències socials es relaciona amb millors resultats en lectura. Curiós, no?

Si voleu llegir tot l’informe, aneu al blog d’en Juan Cruz Ripoll i segur que us sorprendrà. Cliqueu a:
https://clbe.wordpress.com/2021/05/26/estudiar-ciencias-sociales-podria-ser-una-buena-forma-de-desarrollar-la-comprension-lectora/

Tancho, guardià de les grues

Agafo el llibre «Tancho». És el primer, el que està al damunt de la petita pila de llibres que esperen torn per ser disfrutats. No puc evitar repassar els títols de les properes lectures i descobreixo que molts estan basats en fets reals. És una idea que em volta pel cap de fa temps. M’agraden els relats que tenen una part que ha passat de debò. Bé, potser també és temporal. A la nostra vida tenim èpoques amb inquietuds diverses. Recordo quan devorava novel·les de misteri i policíaques, sobretot dels USA (Hammett, Chandler, Ellroy, etc), o quan em vaig aficionar als autors sud-americans (Puig, Amado, Serrano, etc), els humanistes europeus (Goethe, Rilke, Sweig, etc) i altres moments de lectures variades, eclèctiques. Ara estic amb les basades en fets reals. Ves! quines coses…

L’àbum «Tancho» té un format bonic, amb una portada sense plastificar que fa de bon tocar, on es veu la carona d’un nen —després sabrem que es diu Yoshitaka, però li diuen Tancho que és el nom que li donen a les grues per la taca vermella que tenen al cap— i la seva mirada cap al cel i un mig somriure als llavis, un dia d’hivern nevat. Va ben abrigat amb gorra de llana i bufanda.

El relat explica la vida d’aquest nen i la seva relació amb les grues que cada hivern, amb les primeres neus, arribaven a l’illa de Hokkaido. El noi queda fascinant amb el ball que fan les grues i cada any espera la seva arribada, però se n’adona que cada cop n’hi ha menys fins que un hivern només hi arriba una parella. L’any següent, en Tancho, s’atansarà a les grues i les hi donarà de menjar, amb les seves mans, durant tot l’hivern. I així els anys següents fins que, de mica en mica, la població de grues anirà creixent.

Les il·lustracions estan molt bé. Els vestits, les mirades de les persones, el paisatge, tot plegat recorda, i molt, la cultura japonesa.

Una bona lectura per a infants a partir de quatre anys, amb un missatge ecologista potent al darrera.

LES DADES:
Títol: Tancho
Autor: Luciano Lozano
Il·lustrador: Luciano Lozano
Traductora: Elena Valls
Editorial: Akiara
Col·lecció: Akialbum, 18
Pàgines: 48 pàgines
Barcelona, 2021

El booktrailer:
https://vimeo.com/526631961

Autoestop, un divertit conte acumulatiu que va sobre rodes

Guilherme Karsten és un autor i il·lustrador brasiler de qui només coneixia el seu «Iaia, para de fer fotos!» que va publicar Baula fa uns tres anys. Ara, acabo de descobrir aquest altre llibre seu.

El títol és prou explícit per als qui en algun moment de la nostra vida vam voler viatjar i, amb pocs recursos, ens vam aventurar a fer dit esperant una ànima caritativa que ens portés. Parlo de fa quaranta anys enrere, esclar!

Quan vaig veure el conte, en un primer moment en va cridar força l’atenció la portada, un vermell potent, senyal de perill, d’indicació que cal aturar-se, i una mà aixecada. A l’interior, unes il·lustracions amb colors llampants.

Vaig pensar que potser els nens de cicle infantil no n’havien sentir a parlar d’això de fer “autoestop”. M’equivocava. Em van dir que es fa autoestop per parar els cotxes… potser van fer una connexió amb la paraula “stop”. Van entendre el relat i fins i tot van fer les seves aportacions, sobretot referides als dos malfactors que hi surten: el lladregot i el llop.

El conte explica el viatge en cotxe d’un surfista que va a la platja i pel camí es va trobant tot de personatges que fan autoestop. Els va encabint com pot dins dels seu petit vehicle fins que es produeix el drama…

Son nou personatge curiosos que, cadascun d’ells, donen per a converses divertides. Per exemple, un submarinista que està a punt de casar-se o un heroi cansat que ha decidit convertir-se en un ciutadà normal.

El llibre és divertit i el text està rimat amb uns rodolins senzills i entenedors.

Crec que és una bona història per començar una sessió de biblioteca i parlar dels personatges que hi apareixen, ara que arriba l’estiu, la platja, les vacances, etc.

Com sol ser cada vegada més habitual, les il·lustracions són fetes a l’ordinador.

LES DADES:
Títol: Autoestop
Autor: Guilherme Karsten
Il·lustrador: Guilherme Karsten
Traductor: Àlex Tarradellas
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 36
Barcelona, 2021

Si entreu al web de l’autor, podreu veure el Making Off d’aquest llibre. Cliqueu a:

https://www.guilhermekarsten.com/portfolio/carona

Els podcast de “Tàndem”

La Marina Llompart i en Guillem Fargas son dos joves entusiastes que dediquen bona part del seu temps a la literatura infantil i juvenil. Fa quinze mesos van començar a fer entrevistes i a gravar-les. Cada mes publiquen un parell de podcast (llargs, d’una hora) conversant amb una persona relacionada amb la LIJ (bibliotecàries, lletraferides, mestres, escriptors, etc.)

Al seu espai sobre LIJ i mediació literària li diuen Tàndem i pel programa han passat persones sàvies i referents com la Teresa Duran, la Noemí Villamuza, la Gisela Ruiz, la Mónica Baró, en Felipe Munita, en Pep Molist, la Marta Cava, la Paula Jarrín, la Piu Martínez, la Mariona Trabal, la Lara Reyes, la Noemí Mercadé, la Inés Castel-Branco, etc. Un ventall de veus autoritzades que han reflexionat sobre aquest mon meravellós que és la narració, la fantasia i el coneixement.

Ho podeu trobar tot guardat a:
https://www.ivoox.com/podcast-tandem_sq_f1865581_1.html

Fa uns dies em van convidar a explicar com entenc l’animació a la lectura. Va ser una tarda molt agradable i em van deixar parlar abastament, cosa que és d’agrair.

Des d’aquí els encoratjo a seguir pujant les entrevistes que vagin fent. Ens serviran a tots plegats per anar fornint el nostre bagatge com a prescriptors de la literatura infantil i juvenil.


Si voleu sentir la conversa que vam mantenir, la trobareu a:
https://www.ivoox.com/una-invitacio-a-lectura-amb-jaume-centelles-audios-mp3_rf_70074300_1.html

Andiamo a costruire questa storia

Ara sembla que sí! Després de dos ajornaments, el proper divendres 11 i el dissabte 12 es podran celebrar les Jornades educatives «Gianni Rodari: 100 anys de llengua i fantasia», organitzades pel Cefire de Plurilingüisme de València. Tindran lloc al Centre del Carme de València (C/ Museu, núm. 2).

El programa inicial s’ha modificat, malauradament, per la mort de la titellaire Empar Claramunt ( directora de la companyia Teatre Buffo i fundadora d’«El Marionetari» i de l’Associació d’Amics i Amigues de la Marioneta) que era la persona que havia de clausurar les Jornades amb el seu espectacle «Visca la imaginació!», amb l’escenificació de tres contes d’en Rodari.

Amb molta delicadesa, els organitzadors de les Jornades han preparat un homenatge a l’Empar Claramunt, amb la col·laboració de la seva companya Carme García Corberán. Projectaran una de les seves actuacions i s’exposaran d’algunes de les peces que va dissenyar per als seus espectacles.

El programa de les Jornades:

«Clara Campoamor» a L’ofici d’educar

Tinc un amic que només llegeix biografies. A la biblioteca del barri, entra i va directe a la prestatgeria «92 Biografies». Si quedem a la biblio, ja sé on és, sempre.

Quan li comento alguna que altra novetat que m’ha agradat, de seguida em pregunta si està basada en fets reals. Si és que sí, m’escolta, però quan li dic que és una ficció, em demana que no continuï, que ho deixi estar. A ell només li interessen les biografies perquè li agrada saber què va passar i a qui. Em recorda sovint que «la realitat sempre supera a la ficció». Llegeix biografies variades. Tant és que sigui Napoleó o Juli Cèsar com Ramón i Cajal, allò que busca és conèixer quan van viure, on i com van resoldre les seves inquietuds.

Per sort, en els darrers anys algunes editorials han anat fornint une col·leccions fantàstiques basades en biografies adreçades als infants. Una és Alba Ediciones i una altra és Shakelton Books. D’aquesta darrera, ahir al programa de Catalunya Ràdio, «L’Ofici d’educar», dins la secció «Llibres per somiar» vam presentar el dedicat a Clara Campoamor, la vida d’una lluitadora, la dona que va aconseguir el dret al vot de les dones a Espanya. Està escrit per una altra gran dona de la política, Manuela Carmena.

Podem llegir a la contraportada:
La majoria d’herois que coneixem són éssers extraordinaris amb poders màgics i una capa onejant en les seves espatlles. Però també hi ha herois de carn i ossos, tan humans com tu i com jo, que algunes vegades s’equivoquen i altres encerten en gran.
Clara Campoamor va ser una d’ells. Els seus poders van ser un gran sentiment de justícia i un infatigable compromís amb la lluita contra la desigualtat entre dones i homes. Gràcies a ells va aconseguir canviar les lleis espanyoles i que, per primera vegada en la història del nostre país, les dones poguessin exercir el seu dret a vot. Tal és la proesa de Clara Campoamor, i aquesta és la seva història.

La primera part del relat se centra en oferir-nos dades de la seva vida remarcant els moments significatius (l’arribada d’una màquina d’escriure a casa, la mort del seu pare, la seva feina com a professora de mecanografia, els seus estudis de dret, etc.) i la segona ens narra les dificultats que va tenir fins que l’u d’octubre del 1931 (ep!, l’1 d’octubre) en plena República, per aconseguir que s’aprovés la llei del dret a vot per a les dones.
Un llibre que pot interessar als nois i noies de cicle mitjà i superior.

LES DADES:
Títol: Clara Campoamor
Autora: Manuela Carmena
Traductora: Carla Pascual
Editorial: SHACKLETON BOOKS
Pàgines 32
Barcelona, 2021

Si voleu saber-ne més, aneu a l’entrada que vam fer en aquest mateix blog: https://jaumecentelles.cat/2021/03/03/clara-campoamor-i-la-lluita-pel-sufragi-femeni/

Al mateix programa van recordar el nom de la guanyadora de l’anterior concurs i que va guanyar el llibre “La feria de medianoche”: la Meritxell Cano. Enhorabona!

Per al concurs del llibre “Clara Campoamor” demanem que digueu què va aconseguir la Clara Campoamor per al nostre país. Fàcil, no?
Per concursar heu d’enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat
Teniu temps fins al proper diumenge dia 13 de juny.

El podcast de “Clara Campoamor”: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/clara-campoamor-de-manuela-carmena/audio/1103207/

En el mateix programa es va parlar de teràpia amb playmòbils. La teràpia amb ninos és un recurs terapèutic habitual en el context clínic, útil també en l’àmbit educatiu, social i l’empresa. A partir de la tria de figures de playmobil, del joc amb ells en el cas dels més petits, la teràpia amb ninos ajuda infants i adults a expressar l’inconscient, prendre consciència dels malestars i curar ferides emocionals. Podeu sentir el que n’opinen l’Anna Ferre, psicòloga, terapeuta Gestalt, facilitadora de constel·lacions i autora del llibre “Cuéntalo con muñecos”; Gus Bas, psicòleg, terapeuta familiar i coautor del llibre “Un món en un dia” i la Marta Darnés, educadora social a l’Institut Pere Alsius de Banyoles i gerent del projecte Ulisses.

Aquí: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/terapia-amb-ninos-que-diuen-els-playmobils-sobre-tu-i-la-teva-familia/audio/1103206/

«Negra», un còmic que explica la vida desconeguda de la Claudette Colvin

Claudette Colvin té 81 anys i per alguns de nosaltres ha estat una desconeguda fins no fa gaire. En concret, des que es va publicar el darrer febrer la seva història de lluita en defensa dels drets de la població afroamericana. Coneixíem, això sí, la peripècia de la Rosa Parks, abastament referida i posada com a exemple de lluita. El que no sabíem és que uns mesos abans, una noia de quinze anys, la Claudette Colvin, ja va fer un acte de resistència igual al de la Rosa Parks, negant-se a cedir el seu seient a un passatger blanc.

El cas de la Parks va esdevenir el detonant de la lluita pels drets civils als Estats Units i va suposar el final de la segregació, amb un matís: No es van acabar les tensions racials, com hem pogut comprovar en els darrers mesos.

He llegit amb interès aquest còmic ben editat que ens explica la vida de la Claudette Colvin. Està explicada de manera senzilla, evitant les emocions personals i mostrant les coses tal com van passar. L’inici és molt potent, adreçant-se al lector, adreçant-se a nosaltres directament, endinsant-nos ràpidament en la pell de la jove Colvet i situant-nos perfectament en els anys 50 del segle passat a la ciutat de Montgomery, Alabama.

Diu:
Inspira profundamente. Deja el lugar en el que te encuentras y cruza arroyos, ríos, el océano Siente la brisa. Sobrevuela Nueva York, la estatua de la Libertad, el Empire State Building. Bordea la costa y dirígete hacia el sur. El aire se vuelve más caliente. Virginia, Carolina del Norte, Carolina del Sur. Ahora estás en tierras algodoneras. Te alejas de la costa, te adentras en los campos de cultivo. Y giras hacia el oeste. Estás en Montgomery. A partir de ahora, eres negro. Un negro de Alabama. En los años cincuenta.

Els dibuixos són de la il·lustradora francesa Émilie Plateau i és una adaptació de l’obra del mateix títol escrita per la Tania de Montaigne. La majoria són imatges panoràmiques, sense entrar al detall dels primer plans, per evitar emocions i cenyir-se als fets. Uns dibuixos senzills, infantils, on destaca l’ús del color per a enfosquir les cares dels negres quan a la mateixa imatge hi ha persones blanques i deixant-les blanques quan està la Claudette sola en el dibuix. Curiós.

Algunes pàgines en negre i amb un text en blanc són realment colpidores.

Resulta interessant comprovar com la història ens mostra un Luther King vergonyós de la Claudette perquè és jove, estudiant i sobretot perquè es queda embarassada, en circumstàncies una mica tèrboles, d’un home blanc. Sembla que aquest no era el moment que esperava la comunitat negra. Van albirar la seva oportunitat uns mesos després amb els fets de la Rosa Park.

A les darreres pàgines hi ha una informació prou entendora i aclaridora de conceptes com les lleis « Jim Crown», l’associació nacional per al progrés de les persones de color, el consell de ciutadans blancs, el consell polític de les dones. També coneixem qui va ser la Jo Ann Gibson, en Fred Gray, en E.D. Nixon, la Rosa Parks, en William Gayle, etc.

Lectura recomanable per al primer cicle de l’ESO.

LES DADES:

Títol: Negra, la vida desconocida de Claudette Colvin
Autora: Émilie Plateau
Il·lustradora: Émilie Plateau
Traductora: Sara Bourehiyi
Editorial: Duomo
Pàgines: 136
Milan, 2021

Podeu veure una animació promocional de la versió original francesa, a continuació:
https://www.youtube.com/watch?v=k-uMl_6MrxY

Les il·lustradores Noemí Villamuza i Eva Sánchez, de visita a Cassà de la Selva

«Quan el sol es va pondre i s’expandí la fosca, s’ajagueren a reposar prop de les amarres de la nau. Però tan aviat com va aparèixer la deessa del matí, l’Aurora de dits de rosa, es feren a la mar vers l’extens campament dels aqueus.”

Així relatava Homer un fet que representava l’inici d’una nova etapa, una aventura que recomençava, silenciosa, emocionant com la vida mateixa. Aquella Aurora de dits de rosa, filla d’Hiperió i de Selene, simbolitzava el punt de partida d’un nou itinerari.

Extrapolant-ho a l’escola, la visita d’un il·lustrador pot ser, perfectament, el començament d’un nou camí, d’una nova vocació. La trobada amb la persona que il·lustra sempre és motiu de festa i es crea una expectació enorme.

He tingut l’oportunitat d’acompanyar bastants il·lustradors i autors a encontres amb infants de totes els edats. Generalment és un èxit, perquè les mestres ho han anticipat amb molta cura.

Fa un parell de setmanes, vaig poder estar a Cassà (Municipi Lector) amb la Noemí Villamuza i l’Eva Sánchez. Van ser dos dies atapeïts d’emocions, visitant vuit grups cadascuna, explicant la seva feina i proposant accions d’il·lustració amb nois i nois de cicle superior de primària i de primer cicle de l’ESO.

Convidar una il·lustradora a l’escola és una bona pensada. Si els alumnes coneixen la seva obra, el dia de la visita, després de les presentacions i explicacions, es fan moltes preguntes.

A demanda de la Biblioteca de Cassà també van fer una acció oberta a tothom on van proposar als nois i noies que dibuixessin amb elles, a quatre o sis mans. El resultat va ser espectacular, per inesperat. Em va agradar veure-les orientant els infants, felicitant-los pel seu enginy i per la seva traça, gaudint. La proposta era completar o continuar un esbós, imaginant contrastos, personatges estrafolaris i idees sorprenents.

De tot plegat, us passo unes fotografies.

Pilarín Bayés: Rècords i records d’una il·lustradora de referència

Fa uns dies vaig anar a la llibreria «Lectors al tren». Han muntat una exposició amb originals de la Pilarín Bayés per celebrar algunes dades remarcables. Una és el nombre de libres que ha il·lustrat. Calculeu i penseu una xifra… segur que us quedeu a mig camí!

La Montse Marcet i en Carles Fort ens van mostrar els dibuixos i també ens van fer participar d’un joc de reconèixer personatges mítics i il·lustres dibuixats per la Pilarín Bayés (vam reconèixer a Tintín, a Picasso i altres artistes).

He tingut la sort de poder entrar a moltes escoles i sempre m’ha sorprès veure els dibuixos de la Pilarín als espais comuns o a les biblioteques escolars. A moltes, eh! Ves que no hagi anat a més escoles que llibres ha publicat! No m’estranyaria.

L’expo que han preparat a Rubí comença amb una fragment de la pel·lícula “La finestra indiscreta”. Si hi aneu, sabreu el motiu.

Gràcies al suport de l’Editorial Mediterrània es podrà gaudir durant dos mesos dels originals exposats: Hi ha quadres de personatges del circ, sobreel Servei Meteorològic de Catalunya i sobre altres “petites històries”.

Ep! El dia 18 de juny hi anirà la Pilarín a signar, a comentar les seves obres i a compartir vivències i anècdotes. Com l’aforament és limitat, recomanen que els feu un correu o passeu per la llibreria i us guardaran plaça.

Per als qui seguiu aquest blog des de fora de Catalunya potser us sorprendrà saber que la Pilarín és un dels referents de tota una generació (o de més d’una) i que va ser una de les pioneres de la il·lustració, amb el seu estil fresc, divertit, dinàmic, amb personatges riallers i entranyables.

Si voleu conèixer més de la Pilarín podeu entrar al seu magnífic web: https://pilarin.cat/ i trobareu molta informació sobre les seves obres i sobre la seva vida.

Il·lustradors de prestigi com l’Ignasi Blanch, la Noemí Villamuza i la Rocio Bonilla hi diuen la seva en el següent video: