Una botiga de vides que es canvien


Els llibres arriben a les nostres mans de diverses maneres. De vegades van associats a circumstàncies divertides i abans o després de llegir-los ens remeten a moments, persones o esdeveniments concrets.

És el que m’ha passat amb «La botiga de vides», una novel·la que vaig comprar el dia 4 de juny. Buscava un àlbum il·lustrat concret i em vaig assabentar que a l’Abacus de l’Hospitalet el tenien. Cap allà que hi vaig anar, Mentre remenava per les lleixes es va acostar la llibretera i em va indicar on es trobava.

De llibreteres n’hi ha de bones i de molt bones. Aquesta és de les molt bones. De fet, ja havíem parlat en altres ocasions i sempre m’havia semblat una persona que estima la seva feina i que està al dia de les novetats, llegeix tot el que pot i té criteri propi. Molt professional. Si aneu a l’Abacus de la Rambla de l’Hospitalet la podreu reconèixer fàcilment pel tatuatge que porta al braç esquerra… fins aquí puc explicar!

Després vam parlar d’altres llibres i em va preguntar si coneixia el llibre de l’Adrià Aguacil, un dels nominats al premi Llibreter, i me’l va recomanar.

Es tracta d’una obra que presenta una circumstància curiosa i que també em va remetre a una altra persona que conec, un familiar que, de tant en tant, en aquells moments de benestar, alegria compartida i mirada enrere, sempre diu que li agradaria tenir una vida extra per poder gaudir de tot el que ha aconseguit, referint-se als valors immaterials, impagables, que ens ofereix el temps viscut.

«La botiga de vides» va d’això, precisament. És el relat d’una noia peculiar, la Júlia, que no accepta la seva vida ni el seu cos, i se sent marginada a l’Institut. A les primeres línies ja ens ho deixa clar. Escriu, en primera persona:

Si us dic: la típica adolescent friqui de les pel·lícules, esquifida, maldestra, que porta ferros, ulleres rodones enormes i sempre s’amaga darrere d’un llibre, de seguida us ve una imatge al cap, oi?
Doncs abans de comprar-me una vida nova, jo era aquesta: l’empestada de la classe de les pel·lis americanes d’institut
.

La seva vida és complicada però un dia descobreix una botiga on se’n pot comprar una altra. L’única cosa que ha de fer és deixar la seva a canvi. Sembla fàcil, oi? Doncs, la Júlia ho fa i compra la vida d’una noia més gran, a la que ella admira. A partir d’aquest moment les aventures es van creuant i les vides de la Júlia, la seva família i les seves companyes d’Institut viuran peripècies que ens faran pensar, i molt.

La novel·la és de lectura ràpida, amb molts diàlegs, bon ritme, i sorpreses sobrevingudes. M’ha agradat i crec que es una bona lectura per comentar a classe o a casa. Perquè, a veure, què faríeu si poguéssiu canviar la vostra vida? That is the question, com diria Shakespeare.

La novel·la va ser mereixedora del Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil l’any 2020.

LES DADES:
Títol: la botiga de vides
Autor: Adrià Aguacil
Editorial: Animallibres
Pàgines: 152
Barcelona, 2020

SUPER-A contra les forces del mal

Estem vivint una edat d’or de l’àlbum il·lustrat que compta amb un nombrós grup d’il·lustradors amb molt de talent i unes editorials ben preparades amb especialistes en literatura infantil i juvenil, psicòlegs, grafistes i lingüistes que treballen per fer més fàcil l’accés a la lectura, atents a les respostes dels infants.

En les primeres edats és on l’àlbum ofereix unes possibilitats extraordinàries d’acostament a la lectura. La lectura de la imatge precedeix a la lectura del text i amb aquests tipus de llibres l’infant aprèn a passar les pàgines —bàsic— en sentit correcte, es familiaritza amb el temps particular de la història —pot aturar-se en una escena concreta, tornar enrere— i és un moment de reflexió, d’emoció, d’explorar la imatge, de fer-la seva o abandonar-la.

Si posem en mans dels infants una varietat prou àmplia d’estils i maneres de fer i de contar, els estarem ajudant a eixamplar el seu univers sensible, a llegir més enllà de l’evident i a valorar la realitat amb esperit crític.

Es tracta d’obrir el ventall a tot aquest món divers i extraordinari que ajuda al lector a prendre consciència de la història que s’explica i no encotillar-se en els estereotips visuals clàssics en els que les imatges sovint apareixen com a complement redundant del text.

Quan un text arriba a les mans de l’il·lustrador, les possibilitats de plasmació gràfica són múltiples, però hi ha uns codis comuns que activen la intel·ligència dels lectors. Els decorats se solen simplificar per facilitar la lectura, un senyal sol ser suficient per indicar-nos l’època de l’any o el lloc on passa l’acció (un parell d’arbres indiquen que estem al bosc, una oreneta que és primavera) i la tècnica emprada ens dona el to de la narració.

La imatge complementa allò que el text només insinua i afegeix detalls que fan més suggeridora la història que es narra. Aprendre a llegir les imatges, a interpretar el color i la forma, obre nous camins al coneixement i, també, a la fantasia.

Alguns autors per ressaltar la part còmica de la història juguen a dibuixar el contrari del que s’explica.

Ara, gràcies a la bona vista i al bon olfacte per descobrir les petites joies que circulen per les llibreries, la Montse Marcet, m’ha fet descobrir SUPER A, un àlbum que també juga amb les contradiccions.

El text d’en Txabi Arnal explica les peripècies d’una jornada d’una superheroïna i totes les missions que ha de vèncer. Imagineu, per exemple, que ens vol dir quan escriu:

SUPER-A gira amb la velocitat d’un tornado i aconsegueix escapolir-se de les urpes de Peluda Bèstia. L’esforç ha estat titànic. Se sent engarrotada. La nostra heroïna estira els músculs, llença el seu crit de guerra, creua la Gran Cascada i s’enfunda dins l’uniforme de superheröina.

O la missió número 6, quan diu:
De tornada al cau secret, un agent camuflat sol·licitarà la teva col·laboració per a transportar una mercaderia extremadament perillosa. Ajuda’l però ves amb cura. Si la mercaderia caigués a terra, esclataria i provocaria un bany de sang.

O quan ha de llençar un carregament de residus radioactius a un lloc segur.

I quan veiem les imatges que hi ha a la pàgina senar no podem fer altra cosa que petar-nos de riure quan veiem que la «Peluda Bèstia» és el seu gos, la «Gran Cascada» és la dutxa, la « mercaderia extremadament perillosa» és una síndria, el «carregament de residus radioactius» és la bossa de la brossa i així tot. Una història enginyosa.

Una activitat divertida consisteix en tapar el text i demanar als infants que n’escriguin un altre només veient les imatges. Després només cal llegir allò que hi diu a l’original i comparar les diferents maneres de veure la història.

Lectura recomanada a partir de quatre anys.

Els de la editorial “La Guarida” ja estan tardant en fer i comercialitzar el ninotet de la SUPER-A.

LES DADES:

Títol: Super-A
Autor: Txabi Arnal
Il·lustradora: Mercè Galí
Traductora: Susana Peix
Editorial: la Guarida
Pàgines: 40
Salamanca, 2021

«Si vens a la terra» a L’Ofici d’educar

Ahir a «Llibres per somiar» del programa «L’ofici d’educar» (Catalunya ràdio) vam parlar de Si vens a la terra, un àlbum de mides generoses que ens explica en 80 pàgines com és el nostre planeta. Ho fa de la mà d’un infant, que escriu una carta a uns imaginaris extraterrestres. Comença així:

Estimats visitants de l’espai exterior: Si veniu a la Terra, us caldrà saber unes quantes coses….
Vivim en tota mena de cases
Amb tota mena de famílies
Tots tenim un cos però cada cos és diferent

A la portada veiem el noi escrivint una carta que sembla no tenir final. Aquest mateix full anirà apareixent en diferents moments fins a l’acabament del relat.

És molt interessant l’explicació que en fa l’autora a la darrera pàgina on explica el com i el perquè d’aquest llibre. Comenta on va trobar la inspiració i ens parla dels milers d’infants que ha conegut en els seus viatges arreu del mon, en suport a l’UNICEF i a Save the Childrens.

Vam acabar amb el concurs. Si voleu participar, podreu guanyar un exemplar del llibre “Si vens a la terra” contestant la pregunta: Com és diu el nen que apareix a la portada del llibre?

Per concursar heu d’enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat
Teniu temps fins al proper diumenge dia 27 de juny.

Vam dir també qui eren les persones que han guanyat un exemplar del darrer concurs sobre el llibre Clara Campoamor: en Dani i la seva filla Emma. Enhorabona!

El podcast de la secció, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/si-vens-a-la-terra-de-sophie-blackall/audio/1104577/

Al mateix programa es va parlar dels avantatges d’aprendre a la natura i l’aire lliure.

Aquest estiu, més que mai necessitem natura: colònies, casals i escoles de bosc són una bona manera de conèixer i experimentar l’entorn natural i, alhora, protegir-lo, entenent que som naturalesa. Un entorn com el bosc millora les defenses, desperta els sentits, ajuda a regular les emocions i relaxa, fomenta la creativitat, el joc, l’autonomia i la llibertat, i desenvolupa la creativitat, la motricitat i la resiliència d’infants i joves.

L’Elisabert Pedrosa va parlar amb Gloudina Greenacre, directora de Wild me; Katia Hueso, biòloga, autora d'”Educar en la naturaleza”; Anna Borràs, de l’Escola de bosc El Sauc, projecte educatiu a la natura; Júlia Garcia, cap d’Educació Ambiental de Fundesplai, i Pere Vives, cap d’Educació Ambiental i Colònies de la Fundació Pere Tarrés. De tot plegat en va fer un article que podeu llegir clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/els-avantatges-daprendre-a-la-natura-i-laire-lliure/noticia/3104926/

Llibres, llibres i més llibres per a l’estiu

Les bibliotecàries de les comarques gironines fan unes guies molt acurades de les novetats aparegudes els darrers mesos. Són les guies CLER.

Ara acaben d’editar la guia corresponent a l’estiu 2021 per al públic infantil i juvenil, però també per als pares, mestres i educadors. Cada llibre seleccionat es classifica en una secció segons l’edat a qui va adreçat i el seu contingut. La podeu consultar clicant a l’enllaç següent:

https://www.bibgirona.cat/biblioteca/servei-de-biblioteques/documents/1541/show_guide?type=read

Una altra guia de lectures recomanades, elaborada per en Joan Portell i la Glòria Gorch per a les escoles i instituts dels Municipis Lectors, la podeu consultar a continuació:

En aquest sentit, us informem que el Premi Atrapallibres i el Premi Protagonista Jove, a iniciativa del CLIJCAT, ja ha indicat el llistat de libres seleccionats per al proper curs. Són aquests:

Inscripció, bases i tota la informació a:

https://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases

Dues hores de lectura al dia? Lectura, de què?

Un dels blogs que segueixo i del que aprenc moltíssimes coses és CLBE «Comprensión lectora basada en evidencias». De fet, aquesta és la quarta entrada que faig parlant del seu autor.

El gestiona Juan Cruz Ripoll, doctor en Educació, psicopedagog, mestre i orientador al Colegio Santa María la Real de Sarriguren (Navarra). També és professor associat a la Universitat de Navarra.

Juan Cruz Ripoll és un savi i si encara no esteu subscrits al seu blog, us ho recomano perquè és molt didàctic, està ben estructurat i les informacions són fàcils de trobar. A més, és molt generós compartint totes les seves descobertes i els seus dubtes.

Juan Cruz Ripoll

Fa uns dies va pujar una entrada que em va fer pensar molt. La va titular «Estudiar Ciencias Sociales podría ser una buena forma de desarrollar la comprensión lectora» i venia a explicar uns estudis que s’han fet als USA (com no!) on s’indicava que per aconseguir pujar els nivells de comprensió lectora, el mètode d’emprar dues hores o més cada dia a l’ensenyament de la competència lectora no acaba de funcionar.

El citat estudi apunta que si ens centrem en els continguts escolars (i no en les habilitats i estratègies de lectura) dotarem els infants dels coneixements bàsics que necessiten per comprendre tota mena de textos i, de retruc, aconseguiran una veritable competència lectora.

En resum, dedicar més temps als continguts de ciències socials es relaciona amb millors resultats en lectura. Curiós, no?

Si voleu llegir tot l’informe, aneu al blog d’en Juan Cruz Ripoll i segur que us sorprendrà. Cliqueu a:
https://clbe.wordpress.com/2021/05/26/estudiar-ciencias-sociales-podria-ser-una-buena-forma-de-desarrollar-la-comprension-lectora/

Tancho, guardià de les grues

Agafo el llibre «Tancho». És el primer, el que està al damunt de la petita pila de llibres que esperen torn per ser disfrutats. No puc evitar repassar els títols de les properes lectures i descobreixo que molts estan basats en fets reals. És una idea que em volta pel cap de fa temps. M’agraden els relats que tenen una part que ha passat de debò. Bé, potser també és temporal. A la nostra vida tenim èpoques amb inquietuds diverses. Recordo quan devorava novel·les de misteri i policíaques, sobretot dels USA (Hammett, Chandler, Ellroy, etc), o quan em vaig aficionar als autors sud-americans (Puig, Amado, Serrano, etc), els humanistes europeus (Goethe, Rilke, Sweig, etc) i altres moments de lectures variades, eclèctiques. Ara estic amb les basades en fets reals. Ves! quines coses…

L’àbum «Tancho» té un format bonic, amb una portada sense plastificar que fa de bon tocar, on es veu la carona d’un nen —després sabrem que es diu Yoshitaka, però li diuen Tancho que és el nom que li donen a les grues per la taca vermella que tenen al cap— i la seva mirada cap al cel i un mig somriure als llavis, un dia d’hivern nevat. Va ben abrigat amb gorra de llana i bufanda.

El relat explica la vida d’aquest nen i la seva relació amb les grues que cada hivern, amb les primeres neus, arribaven a l’illa de Hokkaido. El noi queda fascinant amb el ball que fan les grues i cada any espera la seva arribada, però se n’adona que cada cop n’hi ha menys fins que un hivern només hi arriba una parella. L’any següent, en Tancho, s’atansarà a les grues i les hi donarà de menjar, amb les seves mans, durant tot l’hivern. I així els anys següents fins que, de mica en mica, la població de grues anirà creixent.

Les il·lustracions estan molt bé. Els vestits, les mirades de les persones, el paisatge, tot plegat recorda, i molt, la cultura japonesa.

Una bona lectura per a infants a partir de quatre anys, amb un missatge ecologista potent al darrera.

LES DADES:
Títol: Tancho
Autor: Luciano Lozano
Il·lustrador: Luciano Lozano
Traductora: Elena Valls
Editorial: Akiara
Col·lecció: Akialbum, 18
Pàgines: 48 pàgines
Barcelona, 2021

El booktrailer:
https://vimeo.com/526631961

Autoestop, un divertit conte acumulatiu que va sobre rodes

Guilherme Karsten és un autor i il·lustrador brasiler de qui només coneixia el seu «Iaia, para de fer fotos!» que va publicar Baula fa uns tres anys. Ara, acabo de descobrir aquest altre llibre seu.

El títol és prou explícit per als qui en algun moment de la nostra vida vam voler viatjar i, amb pocs recursos, ens vam aventurar a fer dit esperant una ànima caritativa que ens portés. Parlo de fa quaranta anys enrere, esclar!

Quan vaig veure el conte, en un primer moment en va cridar força l’atenció la portada, un vermell potent, senyal de perill, d’indicació que cal aturar-se, i una mà aixecada. A l’interior, unes il·lustracions amb colors llampants.

Vaig pensar que potser els nens de cicle infantil no n’havien sentir a parlar d’això de fer “autoestop”. M’equivocava. Em van dir que es fa autoestop per parar els cotxes… potser van fer una connexió amb la paraula “stop”. Van entendre el relat i fins i tot van fer les seves aportacions, sobretot referides als dos malfactors que hi surten: el lladregot i el llop.

El conte explica el viatge en cotxe d’un surfista que va a la platja i pel camí es va trobant tot de personatges que fan autoestop. Els va encabint com pot dins dels seu petit vehicle fins que es produeix el drama…

Son nou personatge curiosos que, cadascun d’ells, donen per a converses divertides. Per exemple, un submarinista que està a punt de casar-se o un heroi cansat que ha decidit convertir-se en un ciutadà normal.

El llibre és divertit i el text està rimat amb uns rodolins senzills i entenedors.

Crec que és una bona història per començar una sessió de biblioteca i parlar dels personatges que hi apareixen, ara que arriba l’estiu, la platja, les vacances, etc.

Com sol ser cada vegada més habitual, les il·lustracions són fetes a l’ordinador.

LES DADES:
Títol: Autoestop
Autor: Guilherme Karsten
Il·lustrador: Guilherme Karsten
Traductor: Àlex Tarradellas
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 36
Barcelona, 2021

Si entreu al web de l’autor, podreu veure el Making Off d’aquest llibre. Cliqueu a:

https://www.guilhermekarsten.com/portfolio/carona

Els podcast de “Tàndem”

La Marina Llompart i en Guillem Fargas son dos joves entusiastes que dediquen bona part del seu temps a la literatura infantil i juvenil. Fa quinze mesos van començar a fer entrevistes i a gravar-les. Cada mes publiquen un parell de podcast (llargs, d’una hora) conversant amb una persona relacionada amb la LIJ (bibliotecàries, lletraferides, mestres, escriptors, etc.)

Al seu espai sobre LIJ i mediació literària li diuen Tàndem i pel programa han passat persones sàvies i referents com la Teresa Duran, la Noemí Villamuza, la Gisela Ruiz, la Mónica Baró, en Felipe Munita, en Pep Molist, la Marta Cava, la Paula Jarrín, la Piu Martínez, la Mariona Trabal, la Lara Reyes, la Noemí Mercadé, la Inés Castel-Branco, etc. Un ventall de veus autoritzades que han reflexionat sobre aquest mon meravellós que és la narració, la fantasia i el coneixement.

Ho podeu trobar tot guardat a:
https://www.ivoox.com/podcast-tandem_sq_f1865581_1.html

Fa uns dies em van convidar a explicar com entenc l’animació a la lectura. Va ser una tarda molt agradable i em van deixar parlar abastament, cosa que és d’agrair.

Des d’aquí els encoratjo a seguir pujant les entrevistes que vagin fent. Ens serviran a tots plegats per anar fornint el nostre bagatge com a prescriptors de la literatura infantil i juvenil.


Si voleu sentir la conversa que vam mantenir, la trobareu a:
https://www.ivoox.com/una-invitacio-a-lectura-amb-jaume-centelles-audios-mp3_rf_70074300_1.html

Andiamo a costruire questa storia

Ara sembla que sí! Després de dos ajornaments, el proper divendres 11 i el dissabte 12 es podran celebrar les Jornades educatives «Gianni Rodari: 100 anys de llengua i fantasia», organitzades pel Cefire de Plurilingüisme de València. Tindran lloc al Centre del Carme de València (C/ Museu, núm. 2).

El programa inicial s’ha modificat, malauradament, per la mort de la titellaire Empar Claramunt ( directora de la companyia Teatre Buffo i fundadora d’«El Marionetari» i de l’Associació d’Amics i Amigues de la Marioneta) que era la persona que havia de clausurar les Jornades amb el seu espectacle «Visca la imaginació!», amb l’escenificació de tres contes d’en Rodari.

Amb molta delicadesa, els organitzadors de les Jornades han preparat un homenatge a l’Empar Claramunt, amb la col·laboració de la seva companya Carme García Corberán. Projectaran una de les seves actuacions i s’exposaran d’algunes de les peces que va dissenyar per als seus espectacles.

El programa de les Jornades:

«Clara Campoamor» a L’ofici d’educar

Tinc un amic que només llegeix biografies. A la biblioteca del barri, entra i va directe a la prestatgeria «92 Biografies». Si quedem a la biblio, ja sé on és, sempre.

Quan li comento alguna que altra novetat que m’ha agradat, de seguida em pregunta si està basada en fets reals. Si és que sí, m’escolta, però quan li dic que és una ficció, em demana que no continuï, que ho deixi estar. A ell només li interessen les biografies perquè li agrada saber què va passar i a qui. Em recorda sovint que «la realitat sempre supera a la ficció». Llegeix biografies variades. Tant és que sigui Napoleó o Juli Cèsar com Ramón i Cajal, allò que busca és conèixer quan van viure, on i com van resoldre les seves inquietuds.

Per sort, en els darrers anys algunes editorials han anat fornint une col·leccions fantàstiques basades en biografies adreçades als infants. Una és Alba Ediciones i una altra és Shakelton Books. D’aquesta darrera, ahir al programa de Catalunya Ràdio, «L’Ofici d’educar», dins la secció «Llibres per somiar» vam presentar el dedicat a Clara Campoamor, la vida d’una lluitadora, la dona que va aconseguir el dret al vot de les dones a Espanya. Està escrit per una altra gran dona de la política, Manuela Carmena.

Podem llegir a la contraportada:
La majoria d’herois que coneixem són éssers extraordinaris amb poders màgics i una capa onejant en les seves espatlles. Però també hi ha herois de carn i ossos, tan humans com tu i com jo, que algunes vegades s’equivoquen i altres encerten en gran.
Clara Campoamor va ser una d’ells. Els seus poders van ser un gran sentiment de justícia i un infatigable compromís amb la lluita contra la desigualtat entre dones i homes. Gràcies a ells va aconseguir canviar les lleis espanyoles i que, per primera vegada en la història del nostre país, les dones poguessin exercir el seu dret a vot. Tal és la proesa de Clara Campoamor, i aquesta és la seva història.

La primera part del relat se centra en oferir-nos dades de la seva vida remarcant els moments significatius (l’arribada d’una màquina d’escriure a casa, la mort del seu pare, la seva feina com a professora de mecanografia, els seus estudis de dret, etc.) i la segona ens narra les dificultats que va tenir fins que l’u d’octubre del 1931 (ep!, l’1 d’octubre) en plena República, per aconseguir que s’aprovés la llei del dret a vot per a les dones.
Un llibre que pot interessar als nois i noies de cicle mitjà i superior.

LES DADES:
Títol: Clara Campoamor
Autora: Manuela Carmena
Traductora: Carla Pascual
Editorial: SHACKLETON BOOKS
Pàgines 32
Barcelona, 2021

Si voleu saber-ne més, aneu a l’entrada que vam fer en aquest mateix blog: https://jaumecentelles.cat/2021/03/03/clara-campoamor-i-la-lluita-pel-sufragi-femeni/

Al mateix programa van recordar el nom de la guanyadora de l’anterior concurs i que va guanyar el llibre “La feria de medianoche”: la Meritxell Cano. Enhorabona!

Per al concurs del llibre “Clara Campoamor” demanem que digueu què va aconseguir la Clara Campoamor per al nostre país. Fàcil, no?
Per concursar heu d’enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat
Teniu temps fins al proper diumenge dia 13 de juny.

El podcast de “Clara Campoamor”: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/clara-campoamor-de-manuela-carmena/audio/1103207/

En el mateix programa es va parlar de teràpia amb playmòbils. La teràpia amb ninos és un recurs terapèutic habitual en el context clínic, útil també en l’àmbit educatiu, social i l’empresa. A partir de la tria de figures de playmobil, del joc amb ells en el cas dels més petits, la teràpia amb ninos ajuda infants i adults a expressar l’inconscient, prendre consciència dels malestars i curar ferides emocionals. Podeu sentir el que n’opinen l’Anna Ferre, psicòloga, terapeuta Gestalt, facilitadora de constel·lacions i autora del llibre “Cuéntalo con muñecos”; Gus Bas, psicòleg, terapeuta familiar i coautor del llibre “Un món en un dia” i la Marta Darnés, educadora social a l’Institut Pere Alsius de Banyoles i gerent del projecte Ulisses.

Aquí: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/terapia-amb-ninos-que-diuen-els-playmobils-sobre-tu-i-la-teva-familia/audio/1103206/