Perdut a la ciutat, un relat exigent

M’agraden els llibres il·lustrats per en Sydney Smith. El primer «Un camí de flors» ja el vam comentar en aquest blog. El segon, «Pueblo frente al mar», també. Ambdós em van atrapar des del primer moment, només veient la portada.

En canvi, amb «Perdut a la ciutat» m’ha passat una cosa ben curiosa.
Una companya mestra me’l va recomanar i em va dir que li havien concedit el premi al millor llibre il·lustrat als Estats Units. El vaig comprar, el vaig llegir i no em va arribar. Pot passar. Influeixen les expectatives que hi poses, l’estat d’ànim d’aquell dia, etc.
Però convé donar-li una segona i una tercera oportunitat i llavors, un dia, t’adones de què s’amaga darrera de les imatges, què no has vist, entens el ritme narratiu i comences a veure detalls que abans ni t’havies imaginat. És el que m’ha succeït amb «Perdut a la ciutat».

Comencem per la portada. Sembla una portada poc atractiva. Només es veu un nen dins d’un autobús i, aparentment, poca cosa més. Però quan t’hi fixes llavors captes el seu encant i entens el que t’està dient l’autor. És quan perceps que també hi ha unes ombres dels passatgers que s’estan dempeus al passadís del bus, i albires que a l’altra banda del carrer s’intueix un rètol de color vermell. Entens que les taques de color blanc representen volves de neu i, com que vius en una ciutat també grisa, comprens perquè la portada és grisa.
Però encara hi ha més perquè resulta que l’autor ha plasmat al vidre de la finestra tot el que es reflecteix i així, veiem els edificis i els cotxes que estan darrera del lector que actua com a observador. Fantàstic. Imperceptible potser, però genial.

El llibre explica el recorregut que fa un nen per una ciutat a la recerca de no sabem ben bé què (al final ho descobrirem) i els perills que pot trobar. Per exemple, diu:

Els carrerons poden ser bones dreceres.
Però no passis per aquest.
És massa fosc.

I la imatge ens presenta un carreró d’una gran ciutat, reconeixible per molts de nosaltres (ombres, brutícia, gots buits escampats pel terra, una bossa de plàstic enganxada a la branca d’un arbre, finestres amb reixa, etc.)

És la ciutat que ens atemoreix i ens fa petits. Mireu aquestes dues pàgines i noteu la sensació d’angoixa del nen que sembla buscar algú, des de la finestra del bus.

O aquesta altra, de la imatge esquarterada reflectida en una façana de vidre. Inquietant.

És un llibre que expressa perfectament el que és una ciutat, a l’hivern, i del que significa per a un infant. Començo a entendre’l. Encara no acabo de veure clar que la veu narrativa sigui la de l’infant però li donaré unes voltes i potser, només potser, ho esbrinaré.

De què va “perdut a la ciutat”? Mireu què diuen els de l’editorial:

En un dia de neu, un nen salta d’un bus i camina entre edificis altíssims, parcs i carrers plens de gom a gom. No sabem cap a on es dirigeix ni per què. Caminar sol per la gran ciutat pot ser aterridor si ets petit. «La gent no et veu i el soroll és tan fort que sovint espanta. Fins i tot és difícil saber cap a on anar o què fer.»
Per això, a mesura que recorre el barri, el protagonista observa atentament el que l’envolta i es dedica a donar amables consells a un amic que no veiem, però que intuïm. Aquestes recomanacions inclouen algunes precaucions que cal prendre en aquest laberint de carrers i bullici, a més d’indicacions clares sobre quins són els racons on segur que podrà trobar una cara amable, escalfar-se els dies de fred o escoltar música…
Quan el nen torna cap a casa —el lloc més segur i tranquil— la història fa un gir i descobrim què era el que estava buscant i no trobava mentre caminava sota la neu.

Deixeu-vos endur pel clima que transmeten les aquarel·les i les tintes de les pàgines que semblen esbossos, de les que semblen tretes de fotografies i de les que ens transporten a un dia d’hivern, fred i amb neu, d’una ciutat qualsevol.

Lectura recomanada per a cicle inicial

LES DADES:
Títol: Perdut a la ciutat
Autor i il·lustrador: Sydney Smith
Traductora: Andrea Bescós
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

Like blau, a l’Ofici d’Educar

Ahir, 8 de novembre, es va emetre un nou programa de «L’Ofici d’educar», potser un dels pocs espais que tracten en profunditat i seriositat tot allò que està relacionat amb l’escola, la infància i la criança.

Tinc la sort de compartir uns minuts presentant un llibre infantil o juvenil i després fem un petit concurs (relativament fàcil de contestar). La secció l’anomenem “Llibres per somiar”.
En aquest programa vam presentar “Like Blau”, de la Gemma Pasqual, que parla d’una distòpia, una utopia que no acaba gaire bé, i que ens explica la vida d’una nena, la Kas, en un futur nascut dels cataclismes mediambientals i sanitaris (us sona?), en què es viu en una societat molt artificial dividida en classes socials. En aquesta societat futura tot es valora amb likes: Si fas les coses bé guanyes likes i si les fas malament te’ls treuen. La Kas fa una cosa prohibida segons les normes i l’envien a un centre de rehabilitació. Allà descobreix la gent de la Resistència que taral·legen una cançó molt coneguda. I aquesta és la pregunta del concurs de la setmana dels «llibres per somiar»:
Quina és aquesta cançó? Volem el nom, i que ens taral·legeu uns segons de la cançó i ens ho envieu amb una nota de veu. Les respostes s’han d’enviar al correu loficieducar@ccma.cat o bé en privat a través del grup de Telegram de “L’ofici d’educar”. Hi ha temps de participar fins al proper diumenge 15 de novembre.

També van donar el nom de l’afortunada que va guanyar el darrer concurs sobre «Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento» en que demanàvem algun mètode per eliminar els polls. L’enhorabona és per a l‘Anna Vilà.

Un agraiment, també a tothom que va participar i ens va fer riure amb les seves brillants ocurrències.

Ah! Estem pensant en un premi a la fidelitat perquè hi ha habituals del programa que hi sempre hi participen… sense sort.  Seguiu així i tindreu una sorpresa, segur.

gràceis, en aquest cas , també a l’editorial Barcanova, per fer-nos a mans l’exemplar que hem rifat.

Podeu Escolar el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/like-blau-de-gemma-pasqual/audio/1083402/


A més a més al programa d’ahir es va parlar amb els educadors socials i la pandèmia que, més enllà d’una crisi sanitària, és una crisi social, que afronta en el dia a dia, aquest col·lectiu compromès amb la transformació social que reclama visibilitat, reconeixement, acabar amb la precarietat laboral i recursos per aturar una emergència social que s’agreuja amb la Covid. Vam poder sentir les opinions d’en Manu Jiménez, educador referent de la Casa d’Infants de Sabadell de FASI, la Marta Darnés, educadora social a l’Institut Pere Alsius de Banyoles, en Jordi Domènech, educador social del consell comarcal de l’Anoia, la Maria Rosa Monreal, presidenta del Col·legi d’Educadors de Catalunya, i la Núria Simó, professora als estudis d’Educació Social de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
Si voleu sentir la conversa, cliqueu a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/educadors-socials-al-peu-del-cano-de-lemergencia-social/audio/1083403/

 

Dins l’ou, una història que passa fora de l’ou

Dins l’ou ens mostra a la primera pàgina dotze ous de diferents mides i colors i una frase que comença dient “Tot era fosc i silenciós”.

Quan passem pàgina veiem l’interior dels ous on hi ha dotze animals simpàtics que sembla que estan satisfets i encantats de la vida que els espera. Llegim “calent i confortable

A la tercera doble pàgina els animals (l’ànec, el pingüí, la tortuga, el cocodril, la serp, etc.) han crescut i estan a punt de sortir de l’ou. En aquest moment imaginem què passarà, esclar, quan girem full. I així és. Neixen…

i després els veiem en una doble pàgina magnifica ocupant tot l’espai com en una mena de «tetris». Aquesta:


Més endavant una veu desconeguda diu “quan vaig sortir del meu ou, em va sorprendre constatar que no estava sola” i no serà fins més tard que no sabrem que qui parla és la serp pitó. Aggg!

Anem veient com a cada pàgina desapareix un animal i la panxa de la pitó s’infla i pren formes estranyes. Ai, ai, ai! S’està empassant els seus companys, sense dir ni “hola”, ni “bon dia” ni “encantada de saludar-te”.

Un àlbum per anar comptant. Molt divertit i que, quan l’expliqueu a classe, provocarà comentaris ben interessants dels infants perquè el que es desprèn del relat és que el més fort es menja el més feble.

Al final, serà la pròpia pitó qui desvelarà què li passa. Dirà que té molta fam. Bé, però sempre hi haurà algú més fort i amb més gana que la serp, no?

Aquest àlbum també pot servir per jugar a veure qui ha desaparegut. Com si juguéssim una partida de Pictureka.

Les imatges dels animals també van variant a mesura que avança la història i així la felicitat inicial i les cares de bonhomia, de mica en mica, es transformen en sorpresa i por. Els animals sembla que van entenent que el món exterior no és tan acollidor com imaginaven!

Un àlbum ben fet i que recomanem per a cicle infantil, especialment.

LES DADES:
Títol: Dins l’ou
Autora i il·lustradora: Emma Lidia Squillari
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Mides: 23,5 x 28,5 cm
Barcelona, 2020

El pdf de l’editorial AQUÍ

Elogi de la lentitud

Ara que ens estem acostumant a viure amb més tranquil·litat i a gaudir de les coses senzilles, s’agraeixen iniciatives lectores que van en la línia de convidar-nos a observar la natura.
Us presento dues lectures de coneixements («Amb calma. 50 històries naturals» i «Els colors de la natura») i un àlbum de ficció («De pressa, de pressa!»)

Amb calma. 50 històries naturals
Un llibre ben il·lustrat que explica les petites meravelles de la natura que podem observar pels carrers, places i jardins de la ciutat, o pel camp. Són transformacions que, fins i tot, algunes les podem veure des de la finestra de casa. A tothora i cada dia es succeeixen fenòmens formidables que només podem copsar si ens deturem un moment i no tenim pressa.
Alguns dels fets que s’expliquen al llibre tenen a veure amb fenòmens naturals (es forma un arc de Sant Martí, una onada creix, es forma un núvol, etc.), d’altres fan menció a la flora (una catifa de campanetes, les fulles del cirerer cauen a terra, els nenúfars s’obren en un estany, etc.) i els fets més increïbles es refereixen als animalons (un talp s’avitualla de cucs de terra, el gat i la rata, un mosquit fa una petita excursió, etc.)


«Amb calma» és un llibre que convé anar-lo assaborint de mica en mica. Les il·lustracions fetes a tinta i acabades a l’ordinador tenen un punt que m’ha recordat una col·lecció de cromos que fèiem els infants, allà pels anys seixanta del segle XX. Encara la conservo, la mítica “Vida y color”.

A cada doble pàgina se’ns presenta un nou animal o un nou acte de la natura que convida a fixar l’atenció en els detalls i pensar en el món meravellós que ens envolta.
Llibre adequat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: Amb calma. 50 històries naturals
Autora: Rachel Williams
Il·lustradora: Freya Hartas
Traductora. Maria Cabrera Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 128
Barcelona, 2020

Els colors de la natura
Agafeu la motxilla i endinseu-vos al bosc més proper, atents al que us envolta. Fixeu-vos en la varietat de colors que hi ha. És magnífic. Podeu jugar a buscar un color determinat. Per exemple, si trieu el vermell tal vegada us topareu amb un pinsà, una rosella o un gerd.
El llibre està estructurat partint dels colors. Cada doble pàgina està dedicada a un color concret i tot allò de la natura que té aquesta tonalitat. És bonic de veres.
Per exemple, a la pàgina dedicada al groc, trobem un petit text poètic i una pila d’animals i plantes i fruites grogues: El panís, el plàtan, el canari, l’oriol, el gira-sol, el borinot, etc.

Al llibre hi trobareu els dotze colors més coneguts i les seves tonalitats.
A les últimes pàgines hi ha informació sobre la barreja de colors.

A la contraportada podem llegir:
A la natura abunden colors increïbles. Però t’has preguntat mai quin gust o olor podrien fer els colors verd, groc, rosa o blau? O com sonarien? O quin tacte tindrien si els toquessis? Els colors de la natura són tan meravellosos i diversos que inspiren la gent a l’hora de posar nom a tots els matisos mitjançant plantes, animals i minerals. Acompanya’ns en un viatge de descoberta dels dotze colors i tonalitats més coneguts. Aprendràs que els colors i els elements que es troben a la natura sovint estan estretament relacionats. Sabràs trobar totes les relacions a cada capítol? I finalment, si tens aspiracions artístiques, segueix les indicacions que t’oferim al final del llibre i podràs pintar amb la mateixa exquisidesa que la natura!
Lectura recomanada a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títol: Els colors de la natura
Autores: Jana Sedlackova i Stepanka Sekaninova
Il·lustradora: Magdalena Konecná
Traductor: Àlex Gombau Arnau
Editorial: Cossetània
Pàgines: 32
Valls, 2020

De pressa, de pressa!
Un àlbum apaïsat, ideal per recordar la noció de temps —tic-tac— amb dos ritmes ben marcats. La primera part és vertiginosa i comença quan es fa de dia i un nen (podria ser una nena) salta del llit, es vesteix, i comença el dia a un ritme trepidant perquè convé ser dels primers, ell i els seus amics, en agafar el bus i després el vaixell per arribar a l’avió supersònic que els està esperant. Corrent com a bojos aconsegueixen arribar al seu destí. Bé, tots no, perquè el noi protagonista de la història veu com els companys marxen i ell no.
Aquí es crea un punt d’inflexió i el ritme ràpid canvia per esdevenir més calmat. El nen que corria com una llebre esdevé un nen caragol i, en aquest moment, veu una marieta, una flor, un forat, etc. tot allò que fa que el món sigui ben bonic.

Al web de l’editorial Joventut podem llegir:
Som-hi! Llevar-se d’un salt, vestir-se a correcuita, sortir de casa a tota velocitat i, cuitacorrents, atrapar primer l’autobús, després la llanxa i no perdre l’avió ultrasònic!
Però és tan agradable prendre’s el dia amb calma, mirar com cauen les fulles, escoltar el xipolleig de l’aigua o assaborir tranquil·lament una bona torrada…
Aquesta és la història d’un nen que comença el dia amb una cursa frenètica amb els seus amics per mirar d’agafar un avió ultrasònic sense poder-se aturar ni per fer un pipí. Finalment, tots aconsegueixen arribar a l’avió abans no s’envoli excepte ell. Però gràcies a això es pot aturar i gaudir de totes les petites coses que no havia pogut veure en la seva cursa frenètica.
Aquest llibre ens relata en la seva primera part l’estressant carrera del nen i en la segona com torna a recobrar la calma i a gaudir de tot el que troba en el camí. El format apaïsat del llibre permet que la història es desenvolupi com una seqüència on el text balla a la perfecció amb les il·lustracions. En una societat on tots correm tot el temps, l’autora ens descobreix el plaer de la contemplació i de prendre’s el temps per a gaudir de les petites coses.

Recomanat per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: De pressa, de pressa!
Autora i il·lustradora: Clotilde Perrin
Traductor: Pau Joan Hernández
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

IV edició de La Setmana de l’Àlbum

El proper divendres, 6 de novembre, comença una nova edició, la quarta, de la Setmana de l’Àlbum. Fins al dia 15 s’han programat un seguit d’activitats (algunes presencials i la majoria virtuals) adreçades a tot tipus de públic.

Com veieu al cartell —obra de la Neus Caamaño— el tema d’enguany és «La veu de l’àlbum», i es reflexionarà sobre el text, un element normalment breu, que complementa la imatge, sense solapar-se, i que ha de tenir ritme, musicalitat i ser capaç d’atrapar el lector. També es parlarà d’un altre llenguatge: la veu de les imatges. Text i imatge, imatge i text, dos complements que, si estan ben acoblats, formen veritables joies, obres d’art irrepetibles.

El festival presenta dos esdeveniments claus: la programació La Setmana de l’Àlbum, pensada tant per a petits com per a adults i el Fòrum l’àlbum a l’aula.

LA SETMANA DE L’ÀLBUM
A causa de la situació sociosanitària actual, La Setmana de l’Àlbum ofereix una programació majoritàriament digital, però també diverses activitats infantils i esdeveniments presencials que es duran a terme a Barcelona (La veu de l’àlbum i L’àlbum gegant).
Per al púbic adult hi haurà presentacions de novetats, xerrades amb experts i mediadors, trobades amb autors, etc. això sí, a través de l’aplicació zoom.

Per als professionals hi haurà l’activitat FÒRUM L’ÀLBUM A L’ÀULA. Aquest any, es celebrarà, en gran part, de forma online i constarà de quatre propostes: Xerrades, Tallers, De cerca i Presencial (al pati Llimona de Barcelona)

Podeu consultar tota la programació clicant a:
https://webdelalbum.org/ca/la-setmana-de-lalbum/
Segur que hi trobareu més d’una que us engrescarà. Normalment hi ha un parell o tres activitats cada dia. La majoria són gratuïtes però també n’hi ha que cal inscriure’s i abonar uns euros (pocs)

 

Llegim? Campanya per motivar la lectura en família

Ja es pot consultar tot el material de la magnífica companya que va dissenyar fa uns mesos l’editorial Bromera.

«Llegim?» és una campanya per a motivar la lectura en família dirigida especialment a les famílies de joves de 8 a 12 anys.

Al seu web (https://llegim.org/) trobareu idees i consells per a fomentar l’hàbit lector, recomanacions de llibres per edats, vídeos de famílies lectores i professionals del món cultural, així com un bon grapat de recursos per a gaudir de la lectura en família.

Els objectius estan clars:

Hi ha un apartat amb consells pràctics del tipus “Com organitzar la jornada lectora”, “els carrers de la ciutat” “com motive a escriure creativament” etc.
Us els deixo a continuació en format pdf.

1_Histories-per-a-no-dormir__Receptes-i-consells-practics
2_Com-motive-a-escriure-creativament_Receptes-i-consells-practics
3_La-lectura-dia-de-club__Receptes-i-consells-practics
4_Com-organitzar-la-jornada-lectora__Receptes-i-consells-practics
5_10-receptes__Receptes-i-consells-practics
6_Viatjar-en-familia__Receptes-i-consells-practics
7_llibres-que-ens-fan-creixer__Receptes-i-consells-practics
8_els-carrers-de-la-ciutat__Receptes-i-consells-practics
9_Decaleg-per-a-motivar-la-lectura__Receptes-i-consells-practics

També, si sou centres educatius, centres culturals, biblioteques o ajuntaments podeu demanar en préstec l’exposició «Vacuna’t amb la lectura». La cessió de l’exposició és GRATUÏTA durant 15 dies. L’entitat sol·licitant es farà càrrec del transport, tant d’anada com de tornada.

La mostra està integrada per:
16 panells enrotllables (100 × 200 cm) amb il·lustracions de Xulia de Vicente i textos de l’escriptor Pasqual Alapont.
Una revista en paper de 32 pàgines amb el còmic «Vacuna’t amb la lectura» i consells pràctics per a fomentar la lectura en família.

 

 

Teniu accés a la revista LLegim?, un recurs gratuït, útil i senzill per a fomentar la lectura.
Omplint un formulari podeu demanar a la Fundació Bromera un exemplar en paper d’aquesta publicació accessible, amena i pràctica que us ajudarà a transmetre l’amor per la lectura en l’àmbit familiar.

Ah! I també us podeu fer un test per saber si sou una família lectora:

Bé, i molta, molta més informació que trobareu al web https://llegim.org/ Feu-li una ullada, val la pena!

Estic content d’haver participat d’aquesta campanya i agraït per la confiança a la gent de Bromera.

El vídeo promocional de la campanya:

 

Blas, un gos especial

Blas és un gos que sembla normal. Viu amb una família —pare, mare, filla i nen petit— al segon pis d’una casa de ciutat. Al gos li agrada fer de gos. Així, el veiem córrer darrera la pilota que li llencen, menjar el preparat per a gossos feliços, passejar, etc. tot allò que s’espera d’un gos.

Però en Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.

M’ha agradat el relat i com està il·lustrat. Té un format gran i les imatges estan fetes sobre un fons blanc que defuig de detalls (només els imprescindibles) i usant colors poc habituals. No trobareu groc ni vermell ni blau. Només colors secundaris, amb predomini del verd i del carbassa. L’autora també es val de les trames per vestir els personatges i ho combina amb diferents tècniques que recorden a Eric Carle, entre d’altres. Molt bonic, tot plegat, dins l’aparent i buscada simplicitat.

Hi ha detalls que van directament a l’inconscient de l’adult que acompanya el lector de cicle infantil, com les al·lusions a Miró o a Pink Floid.

Un personatge que va apareixent des de les primeres pàgines resultarà fonamental en el desenllaç del misteri. És la veïna que saluda des del pis de sota. Seguiu-la.

S’inclou una darrera pàgina amb cinc peces de música clàssica que ens inviten a buscar-les. Enginyós!

Lectura recomanada per a infants de cicle infantil, amants dels gossos.

Veieu algunes imatges en el següent youtube, trobat al web de l’editorial:

LES DADES:
Títol: ¡Blas!
Autora i il·lustradora: Elena Hormiga
Editorial: Apila
Pàgines: 48
Saragossa, 2020

Les imatges estan extretes del web de Apila ediciones.

N’Esteisi a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’«L’ofici d’educar», vam presentar «Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento» de Juan Feliu Sastre, publicat per Takatuka, una col·lecció de divertits còmics, de mida petita, que expliquen les vivències d’una nena de sis anys i el seu cavall que parla, i en cada llibre hi ha dues històries capiculades. En cada aventura n’Esteisi té un petit conflicte: un dia arriba tard a l’escola, un altre es fa pipí al llit, quan va a la platja s’ha de posar maneguets per banyar-se, etc. Primer és un gran drama, i després troba la seva solució, que no la dels pares; i el Pimiento, un poni que parla, és la seva mascota i li fa d’acompanyant en les seves aventures.

Al llibre sobre els polls n’Esteisi busca una estrambòtica solució que no cal que repetiu a casa. I és inspirats en aquesta història, que us fem la pregunta del concurs dels “Llibres per somiar”: Expliqueu un remei per als polls, no importa si ha funcionat o no.

Les respostes les podeu enviar en privat al grup de Telegram del programa, feu “like” al post de l’Instragram i ho escriviu o bé ens ho feu arribar al correu loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge vinent, 1 de novembre.

Els guanyadors del concurs anterior sobre el llibre “Venedor de felicitat” en què demanàvem què és la felicitat per vosaltres, són la família Pérez: Raquel, Alba, Daniel i Carles, que han dit “La felicitat de la meva família és la meva felicitat“.

Podeu sentir el podcast del programa clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/les-aventures-de-nesteisi-i-en-pimiento-de-juan-feliu-sastre/audio/1081985/

El proper programa de la secció “Llibres per somiar” serà el 8 de novembre i presentarem el llibre de la Gemma Pascual: Like Blau

Al programa d’ahir el tema central va ser “L’entrada de l’islam a l’escola pública: oportunitat o despropòsit?” i venia motivat perquè aquest curs, el Departament d’Educació ha engegat un pla pilot per introduir l’assignatura de l’islam a sis centres públics, fruit d’una llarga reivindicació de la comunitat islàmica, i d’acord amb un dret constitucional que arrenca de l’acord firmat amb el Vaticà durant l’època de Franco, per l’obligatorietat de la religió a l’escola; ratificat durant la transició, i que el 1992 es va obrir a la resta de confessions.

A “L’ofici d’educar” van parlar en Mohamed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, l’Ester Busquets Alibés, doctora en Filosofia i professora d’ètica de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, la Sílvia Luque, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, que amb altres entitats han firmat un manifest en contra de l’assignatura de religió a l’escola, i la Marina García-Morante, mestra d’atenció a la diversitat i investigadora en Psicologia de l’Educació.

Molt interessant i aclaridor. Ho podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lentrada-de-lislam-a-lescola-publica-oportunitat-o-desproposit/audio/1081989/

Jornada sobre lectura

Aquest dijous 29 comença la formació sobre foment de la lectura. Inicialment estava previst fer-la presencialment però, donades les circumstància i abans d’anular-la, s’han estimat més fer-la virtualment. No serà el mateix però val la pena l’esforç per normalitzar tot allò que es pugui. Els ho agraïm.

La Biblioteca Pública Maria Barbal i els Serveis Educatius dels Pallars i l’Alta Ribagorça són els organitzadors de la jornada i han previst tres sessions formatives per als dies 29 d’octubre, 5 de novembre i 12 de novembre de 2020.

Està adreçada a personal docent, personal bibliotecari, monitors, mediadors de lectura i persones interessades en lectura per a infants i joves.

L’objectiu és fomentar el gust per la lectura, oferir estratègies i recursos per a l’alumnat, donar a conèixer bones lectures, compartir bones pràctiques i fomentar la col·laboració entre les Biblioteques Públiques i Municipals i els centres educatius.

Estic content que m’hagin convidat!

El programa resumit de la Jornada Virtual és el següent:

Us podeu inscriure fins al dia 27 d’octubre a les 20 h.

La formació es farà amb Google Meet. És gratuïta però cal inscriure’s per tal de controlar l’aforament.

Trobareu tota la informació a:
https://serveiseducatius.xtec.cat/pallars/

Un final inesperat, amb un llop que no és el que sembla

«Un final inesperat» comença amb la imatge d’un prat ple d’ovelles menjant herba, tranquil·les, el cel amb núvols blancs i tot molt bucòlic. A la portada hem vist la imatge d’un llop que ens mira directament als ulls darrera el teló d’un escenari i ja sabem que segurament ronda pels voltants atent a aparèixer d’un moment a l’altre per cruspir-se alguna ovelleta. Bé, sempre és així en els contes de llops.

En aquest cas, però, les ovelles tenen qui les defensi: La SUPEROVELLA! Una superheroïna que les organitza perquè el llop no hi pugui fer res contra elles. Quan ja estan preparades per fer front al llop, aquest no apareix.

Té una altra manera d’actuar ben curiosa. La Superovella va a buscar-lo i se’l troba estirat, dormint. Vaja, quin contratemps! A moltes històries —sobretot a les de llops—hi ha un contrari, algú que crea el conflicte. En aquest cas, sembla que el llop no està disposat a ser novament el dolent de la pel·lícula, o millor de l’obra de teatre, perquè el que estan fent és representar una obra, segons veiem pels detalls dels decorats amb rodes, per exemple.

De sobte apareix la Caputxeta Vermella que el reclama i, més tard, encara els Tres Porquets. Tots estan molt enfadats en veure el llop fent el dropo i negant-se a participar de les seves aventures.

Estem davant d’un relat que juga amb personatges coneguts i que ens fa creure que assistim a una història amb moralitat on el llop, finalment, serà diferent. Per moments, ens recorda aquelles històries que acaben amb el llop integrat a la societat, un llop bo i amable. Però només es un miratge? Alerta! Cal seguir llegint per veure com acaba…

Un àlbum amb format horitzontal amb indicadors que ens fan la sensació d’estar davant d’un escenari teatral. Una història enginyosa, divertida i original adreçada a infants a partir de quatre anys. Les il·lustracions, força explícites, permeten a l’infant que encara no sap llegir seguir la història.

LES DADES:
Títol: Un final inesperat
Autor: Jérome Camil
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 48
Sant Feliu de Guíxols, 2020