De ruta pel Pirineu

He tingut la sort de compartir unes sessions presencials amb alumnes de cicle mitjà de les escoles del Pallars Jussà i del Pallars Subirà. He pogut visitar centres de tota mena: públics de dues línies com l’escola Valldeflors de Tremp, concertats, i escoletes de les zones ZER com La Vall Fosca. A totes elles m’han acollit amb molta amabilitat, potser perquè feia temps que no podíem entrar als centres educatius. La novetat ha estat més sentida.

Ha estat una experiència molt emotiva. Hem centrat la sessió en reflexionar sobre els perquès de la lectura, quins són els motius que ens empenyen a llegir, i què busquem en la paraula escrita. He aprofitat, també, per recordar l’aniversari del gran Anthony Brown i fer una acció plàstica a l’estil Komagata que ens ha fet riure, crear i imaginar.

Són escoles i infants que viuen la vida d’una manera diferent a com la coneixem els qui som de ciutat. Tenen una filosofia d’educació tranquil·la on he notat les mirades encuriosides dels infants i una manera de treballar molt cooperativa entre ells. M’ha agradat la vivència, molt.

Agraeixo a l’escola La Closa d’Esterri D’Àneu que hagi fet un petit reportatge gràfic i que em permetin compartir-lo aquí al blog, clicant AQUÍ.

«No sin mis cosas preferidas». Tot allò que hi cap en una maleta.

L’àlbum de la Sepideh Sarihi, amb il·lustracions de la Julie Völk comença amb les frases següents:

Cuando me estaba peinando,
papá dijo que pronto nos iríamos.
Mamá se alegro. También papá.

A la imatge que ocupa les dues pàgines veiem a la nena que és la que explica la història enmig d’una habitació dibuixada de manera exquisida, a llapis i amb uns tocs de color (només els primaris: vermell, groc i blau) que destaquen els aspectes més singulars. Després d’una bona estona mirant i remirant, descobreixes, per exemple, les marques que hi ha al marc de la porta que són els que molts tenim en algun lloc de la casa i que assenyalen com van creixent els fills. També veiem una peixera i una cadira que seran rellevants en les pàgines següents. I si esteu alerta veureu un autobús petit de color groc a tocar de la casa de nines. L’anireu veient més endavant. I més enllà de la porta, la taula parada amb l’esmorzar, un detall delicadíssim.

La il·lustració té línies fines, és dolça, emotiva, i ens permet imaginar què passarà a continuació. També l’acompanya un text breu, capaç de sintetitzar en unes poques paraules tranquil·les una història potent, que ens permet imaginar una sortida al dilema que viu la nena.

El relat explica com una nena i la seva família han d’anar a viure a un altre lloc. El viatge en avió no permet endur-se gaires coses i per això la mare li diu que només pot agafar el que hi càpiga dins la maleta. Això significa deixar moltes de les seves coses preferides com la peixera, la cadira de fusta que li havia fet l’avi, l’arbre, el conductor de l’autobús i el seu millor amic. Un dilema gran.

Però a mesura que anem passant pàgines veiem com ho resol de manera poètica i imaginativa permetent-nos als lectors investigar sobre els nostres pensaments i sentiments.

M’ha agradat com dibuixa la Julie Völk i com ens fa imaginar les cases com maletes i els símbols que acompanyen el relat com el mar i les botelles enviades al nou país.

Veurem, a les darreres il·lustracions, a la nena anant cap a la platja, muntada en una bicicleta, i fent noves amistats. Ah! I el mar com a símbol del pas del temps i d’acceptació de la pèrdua.

Un relat sobre les migracions i els records. Us agradarà si teniu més de sis anys.

Deia Conrad que els silencis també formen part del relat i que és el lector qui els ha d’emplenar de contingut. En aquest “No sin mis cosas preferidas” es fa evident.

Fan de Lóguez!!!

LES DADES:
Títol: No sin mis cosas preferidas
Autora: Sepideh Sarihi
Il·lustradora: Julie Völk
Traductora: L. Rodríguez López
Editorial: Lóguez
Pàgines: 32
Salamanca, 2020

El viatge dels veïns al voltant del món en dotze dobles pàgines

Si vau disfrutar amb «Meravellosos veïns», esteu de sort perquè el tercer llibre de la sèrie («El viatge dels veïns») és una meravella.
La Hélène Lasserre i en Gilles Bonotaux han imaginat un viatge que fan una bona colla dels coneguts veïns, al voltant del mon. Es desplacen a bord d’una mena d’artefacte que anomenen “Aspiranou” que sembla una aspiradora gegant molt divertida.


En el seu recorregut fan nou parades a llocs emblemàtics de tots els continents. Així, la primera parada és Venècia. A doble pàgina veiem els veïns passejant (amb gòndola) pel canal que hi ha darrera del Palau Ducal i fent noves amistats. Podem veure el Pont dels Sospirs i si ens aturem en els diferents personatges segur que podrem reconèixer als de la Comèdia de l’Arte i també al Pinotxo…

A la pàgina següent l’Aspiranou ens porta a Atenes, i després a Kènia, l’Índia, el Japó, al Fons del mar, a Perú, als Estats Units, al Pol Nord i de retorn a casa.

La gràcia del llibre és doble. Per una banda ens permet gaudir de les aventures dels coneguts veïns i veure com es van relacionant amb els personatges que van trobant. D’aquesta manera podem triar-ne un a l’atzar i pàgina a pàgina anar resseguint la seva peripècia. Després en triem un altre i tornem a començar. Resulta un joc divertit que ens permet escriure o viure mil aventures.
Hi ha un altre aspecte curiós. A cada doble pàgina hi ha un escenari i dins d’aquest escenari trobem els trets característics, històrics o actuals del lloc on ens trobem. Per exemple, si us hi fixeu en la parada als Estats Units que reproduïm a continuació…

…potser sereu capaços de trobar superherois cinematogràfics (Superman, Batman), l’hipopòtam fent de Gene Kelly (Singing in the rain), personatges de cinema (Charlot, Dumbo, King Kong, ET); també podreu localitzar a l’ànec Donald al costat d’un altre Donald (Trump) i intuir referències a Marilyn Monroe, Easy rider, l’Oncle Sam, les hamburgueses, en Woody Allen, James Dean, etc. Mil i una possibilitats de conversa que també trobareu a les altres pàgines.

El text va a la part de sota de cada pàgina i ens aporta pistes per no deixar d’observar els aspectes més significatius. Senzillet i molt útil.

«El viatge dels veïns», un llibre a camí de l’aventura i del coneixement que està il·lustrat de manera precisa, amb línia blanca, amb molts detalls i que agradarà als infants a partir de set anys. Molt recomanable.

LES DADES:
Títol: El viatge dels veïns
Autora: Hélène Lasserre
Il·lustrador: Gilles Bonotaux
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Barcelona, 2021

«La Carlota i el sentit de la vida», a L’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici d’educar de Catalunya Ràdio vam parlar del llibre “La Carlota i el sentit de la vida“, de Deborah Freedman, publicat per EntreDos. És la història de la Carlota que es passa el dia fent túnels i més túnels per sota terra, digerint fulles mortes i convertint la terra dura en sòl esponjós. Un dia, un ratolí li pregunta per què ho fa i no sap què contestar. Li agafa una certa angoixa, una crisi d’identitat, i decideix esbrinar-ho perquè s’adona que no ho sap. Comença a arrossegar-se, i pregunta a una conilla, a un esquirol, a una guineu, a un os, a un ratpenat i a totes les bèsties que es va trobant en el seu viatge. El missatge és bonic, ecologista, i ens indica que tots tenim una contribució a oferir, a la vida, per molt petits que siguem.

Vam acabar amb la pregunta d’aquesta setmana del concurs dels llibres per somiar, com sempre relacionada amb el llibre que presentem. La pregunta és:

Quin animal és la Carlota?

Les respostes a loficicideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge.

I donem l’enhorabona al Marc i família, que han guanyat un exemplar del llibre “Astronautes” del darrer concurs.

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-carlota-i-el-sentit-de-la-vida-de-deborah-freedman/audio/1099012/

En el mateix programa es va parlar de Rap a les aules. Van ser molt aclaridores totes les intervencions. Va participar en Pau Llonch que fa més de 10 anys que ensenya rap a l’aula i ho ha sintetitzat al llibre “Rap a l’aula, aprenentatges d’una revolució en marxa“, on defensa que rapejar és una eina pedagògica, emocional, cognitiva, terapèutica, d’autoafirmació cultural i de reivindicació que contribueix a transformar l’escola i que no podem desaprofitar.

També hi van participar l’Alba Martínez, “Bittah” rapera, de Versembrant i del grup Ascensa Furore i Tribade, la Cristina Aliagas, doctora en Humanitats i professora de la UAB, la Carme Ramilo i la Mireia Casals, professores i tutores de quart d’ESO de l’Institut El Vern de Lliçà de Vall, i el testimoni del Blai i la Berta, alumnes del taller de rap.

Ho podeu sentir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-rap-entra-a-laula-amb-pau-llonch-quan-un-jove-rapeja-esta-trobant-el-seu-lloc-al-mon/audio/1099013/

25 anys de BIBLIOMÈDIA

Ara fa 25 anys, va néixer el Grup Bibliomèdia, un àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya format per persones dedicades a l’educació, que treballem per a l’establiment i consolidació de la biblioteca escolar en centres educatius d’infantil, primària i secundària perquè tenim el convenciment professional que la biblioteca escolar és imprescindible per a la formació dels nois i noies.

Molta gent que ha cregut en la biblioteca escolar hi ha format part: Mestres, bibliotecàries, professors, lletraferits en general. S’han fet (i es fan) algunes publicacions força reeixides, articles a diferents revistes, trobades presencials per debatre i avançar cap a un model de centre educatiu on la lectura i la biblioteca sigui un dels motors de l’educació, la qual cosa vol dir que apostem fermament per aquests espais amables, on es potencia l’esperit crític i la imaginació.

Aprofito la data d’avui, Sant Jordi, per felicitar a les companyes i companys del grup que han dedicat tantíssimes hores (tantíssims dissabtes) i per fer-los saber quan els estimo.

http://grupbibliomedia.blogspot.com/

Escola d’estiu de literatura infantil i juvenil de la UVIC

Estan en marxa les Jornades internacionals sobre literatura infantil i inclusió. Enguany el lema triat és «Els llibres que tinc a les mans reflecteixen la meva realitat?»

Serà l’onzena l’onzena Escola d’Estiu sobre Literatura Infantil i Juvenil adreçada a persones que, des de l’àmbit de l’ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal, tinguin interès en l’aprofundiment d’aquest tema. Aquesta onzena edició tractarà d’alguns aspectes de la realitat complexa i diversa que viuen els infants i joves en diferents contextos socials, culturals, educatius, familiars, etc.

He llegit al programa que es retrà un reconeixement a la Roser Ros i m’ha agradat.

Podeu consultar totes les dades (lloc, data, preus, inscripcions, etc.) clicant a
https://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/cursos-i-jornades/educacio-i-societat/escola-destiu-de-literatura-infantil-i-juvenil-jornades-0

A les set, dos conills amb un barret

Quan recomanem llibres per a infants més petits de cinc anys, estem atents a les característiques que han de tenir, especialment pel que fa al seu contingut. Ens fixem en si les il·lustracions són predominants, si són boniques i innovadores. És convenient que el decorat, el fons, no sigui distorsionador i així el nen o la nena que llegeix centra la seva mirada en els personatges.
Encara que aquest infant encara no sap llegir, té la seu costat el pare o la mare que sí en sap i li pot anar llegint les paraules, resseguint-les amb el dit. És convenient que el text sigui bonic, poètic, entenedor. La «lectura de falda» és una manera molt propera de transmetre sensacions i benestar.
També recomanem que es triï un moment del dia per mirar o llegir els llibres junts. Convé mostrar històries protagonitzades per animals, humanitzats o no. Amb repeticions i rimes senzilles.
Pel que fa a l’aspecte físic, l’aparença, van bé els libres que els hi càpiguen a les seves mans. També que tinguin les pàgines de cartró i els cantons arrodonits (això no és imprescindible).
Bé, el sentit comú també ajuda i allà on estem perduts sempre podem anar a la llibreria més propera, a la biblioteca del barri o a la mestra del vostre fill o filla i segur, segur, que us podrà aconsellar sobre si tal conte o tal altre és adequat.

Un dels darrers bonics libres per a infants de tres anys que he vist és «Què veus, eriçó?».

Es tracta d’un enfilall de rimes senzilles, consonàntiques, que van acumulant les hores del dia, de la una fins a les dotze. Sota la mirada curiosa d’un eriçó, acompanyem el que ell veu. A la banda esquerra, a les pàgines parells, sempre es situa l’eriçó en actitud observadora i a la dreta, la que primer veiem en passar pàgina, trobem el que està veien.
Per exemple, els primers versets fan:

A LA UNA,
MIRO EL CEL I VEIG LA LLUNA

I les imatges que acompanyen són aquestes:

I així fins arribar a les dotze.

Les imatges estan ben aconseguides, són divertides i amb força detalls.

Una bona lectura per intentar recordar els rodolins. És relativament fàcil de cantar i es pot acompanyar amb algun instrument casolà que marqui el ritme.

L’autor, en Ramon Besora, ens proposa algunes petites accions a fer, després de la lectura. Diu:

Si després d’observar atentament cada doble pàgina convidem l’infant a tancar els ulls i li demanem que intenti recordar el que ha vist, potenciarem les habilitats de memòria i la seva capacitat d’observació. I un infant observador és, per regla general, aquell que té interès d’aprendre, d’assimilar tot allò que l’envolta.

Podeu:
– Llegir el text i observar atentament què veu l’eriçó.
– Ampliar la mirada: I tu, què hi veus?
– Tancar el ulls i intentar recordar tot el que s’ha vist.
– Descriure l’escena compartint el que s’ha observat.

LES DADES:
Títol: Què veus, eriçó?
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Nandibú
Col·lecció: Petit Nandibú, 13
Pàgines: 24
Lleida, 2021

XXII Salon do libro de Pontevedra

Tot a punt per a una nova edición del “Salon do libro” de Pontevedra. Enguany l’han titulat

«Libros para salvar o planeta: UN SALÓN EN TEMPOS DE PANDEMIA»

El presenten així:
Como sabedes, o Salón do Libro é un dos proxectos emblemáticos e principais do Concello de Pontevedra, e queremos que o siga sendo tamén no vindeiro ano, reinventado e adaptado á realidade q ue nos toca vivir.
Así pois, vento nas velas, decidimos seguir adiante, repensar e reinventar un Salón en tempos de pandemia e temos o pracer de anunciar que entre o 23 de abril ao 9 de maio 2021, terá lugar a XXII edición que terá o medio ambiente, a ecoloxía e o cambio climático como tema principal:
EMERXENCIA LITERARIA: OS LIBROS SALVAN O PLANETA
.

Podeu disfrutar molt només de veure la pila d’actes que han organitzat (presencials i virtuals).

He tingut la sort que les persones que estan al darrera del« Congrés de mediació escolar» m’hagin convidat a conversar amb ells en la primera jornada, el dia 22 d’abril. El cartell i el programa són aquests:

Si voleu veure tot el que fan només cal que visiteu el web del Salon do libro:
https://www.salondolibro.gal/

Ante a crise… emerxencia literaria! Desde o Salón temos o profundo convencemento de que cos libros podemos cambiar o mundo!

Recomanacions de llibreteres per Sant Jordi 2021 a “l’Ofici d’Educar”

La cadena de llibre comença al cap de l’autor i fins que no arriba als infants passa per nombroses mans: Il·lustradors, correctors, traductors, editors, impressors, transportistes, etc. Finalment arriba a les llibreries. En aquests temples hi treballen els llibreters i les llibreteres. El seu ofici és vendre llibres, naturalment, però també ens ajuden a triar el que ens pot agradar més, ens pot emocionar o fer somiar, viatjar o ajudar. Solen ser persones lletraferides que gaudeixen de la lectura i estan ben preparades humanística i culturalment.

Al programa d’ahir de L‘Ofici d’Educar de Catalunya Ràdio en vam tenir una bona representació. Vam poder conversar amb la Paula Jarrin, llibretera de la llibreria Al·lots de Barcelona, la Mertxe París de la Llibreria El Genet Blau, de Lleida; la Irene Tortós-Sala, de la Llibreria l’Altell de Banyoles; la Montsant Fonts, de la llibreria Gaudí de Reus i en Germán Machado, de la llibreria “El petit tresor” de Vic.

Ens van explicar com està el moment del sector i ens van fer recomanacions de literatura infantil i juvenil de cara a Sant Jordi.

També vam poder sentir les recomanacions de cinc joves lectors.

Us passo l’article que ha escrit la directora i presentadora del programa, l’Elisabet Pedrosa. Trobareu els enllaços i més informació d’altres programes relacionats, com “Ciutat maragda”, on també es fan recomanacions.

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/les-recomanacions-dels-llibreters-per-sant-jordi-2021-literatura-infantil-i-juvenil/noticia/3091316/

Al final, podeu obrir el podcast i sentir tot el programa.

Les recomanacions dels llibreters per Sant Jordi 2021: literatura infantil i juvenil

Llegir ha estat una de les activitats triomfadores de la pandèmia, la via d’escapament que ens ha fet sentir lliures, malgrat les restriccions. D’aquí ve que llibreteres i llibreters no hagin parat de recomanar llibres i hagin sentit com mai reconegut i estimat el seu ofici. A “L’ofici d’educar” ens comparteixen el seu entusiasme per la literatura i les seves propostes:

📚 Recomanacions d’El Genet Blau (Lleida)

Mertxe Paris és filòloga àrab i editora de “Mosaics llibres” i defensa la lectura compartida entre petits i grans com una font de plaer; la pandèmia ha enfortit el vincle amb els clients i s’han sentit més estimats, i destaca la bona feina que els petits llibreters independents estan fent.

  • Per a petits: “Gràcies, de Rocio Bonilla (Ànima llibres). Un àlbum il·lustrat molt adequat per al moment que vivim perquè parla de la història d’un veïnat que, gràcies a la curiositat i l’empatia, junts arribaran molt lluny.
  • Per a primària: En Gripau i en Gripere són amics“, d’Arnold Lobel (Entredos). La història d’amistat d’uns gripaus, que s’entenen, s’ajuden i es respecten, malgrat les diferències, en la vida quotidiana.
  • Per a adolescents: “Intercanvi amb un anglès“, de Christine Nöstlinger (Altra Tribu). La convivència familiar d’un adolescent es veu dinamitada quan arriba un jove anglès que l’ha d’ajudar a aprendre l’idioma; una història emocionant i divertida.

La Jana, de 12 anys, recomana “Hotel Winterhouse”, de Ben Guterson (La Galera). Diu:

M’ha agradat molt perquè tracta d’una nena que va amb la seva família a un hotel, i hi viu una gran aventura, és intrigant i divertida.

📚 Recomanacions de L’Altell (Banyoles)

Irene Tortós-Sala s’emociona recordant com treien fum el mòbil i les xarxes durant el confinament, i han remuntat gràcies a la fidelitat i solidaritat dels clients. Diu que les famílies hem pres més consciència de la importància de la lectura, ens convida a llegir amb els fills, i que s’arrisquin amb les històries.

  • Per a petits: “Els estels”, de Jacques Goldstyn, escriptor i dibuixant (Editorial Juventud). És un llibre preciós amb un format d’àlbum i còmic, una història imprescindible, on la religió i l’amistat són molt importants: un nen jueu es fa molt amic d’una nena musulmana perquè comparteixen la passió pels estels, però els pares no admeten la relació i hi ha una trencadissa.
  • Per a primària:La capitana Rosalie“, de Timothée de Fombelle (Anima Llibres). Una delícia il·lustrada per Arsenault, que tracta de temes universals com l’escola, la guerra, les relacions entre mare i filla, i la capacitat d’una nena petita d’aprendre a llegir copiant la pissarra dels grans.
  • Per a adolescents: La casa de l’Iggie” de Judy Blume (Viena Edicions). Parla del racisme i de la intolerància, i ajuda a entendre el que passa als Estats Units i a casa nostra. La protagonista es relaciona amb una família negra que arriba al veïnat amb tanta normalitat que t’adones que els prejudicis són només dels adults.

La Mariona, de 10 anys, recomana llibre “D’Aristòtil i Dante“, de Benjamín Alire Sàenz (Altra Tribu) Premi Llibreter 2020.

El proposo perquè m’agraden els drames i perquè defensa la igualtat que dues persones del mateix sexe puguin estar casades, em va fer plorar en algun moment, però acaba bé.

📚 Recomanacions d’El Petit Tresor (Vic)

German Machado és autor amb la Mercè Galí de “Jo soc l’altre” (Litera Libros), sobre bessons idèntics. No entén el llibre com una obligació sinó com un pont, un vincle, entre l’adult i l’infant, que si és bo s’enganxen a la lectura.

  • Per a petits: “Dins l’ou” d’Emma Lidia Squillari (Kalandraka). Una història molt bonica, un llibre joc, en el qual surten de l’ou molts animals, i s’hi planteja una intriga. És divertit i parla de la cadena tròfica dels animals.
  • Per a primària:“L’abecedari entremaliat“, d’Anna Aparicio Català, autora i il·lustradora de Taradell i internacional (Takatuka). Un abecedari molt bonic que és com un llibre joc per aprendre l’abecedari de forma divertida.
  • Per a adolescents:“Caminant junts per la llunade Pep Puig (L’altra Tribu). Una novel·la que descriu molt bé l’experiència de l’adolescent. Una mort desgraciada és el punt de partida d’aquest història que reflexiona sobre el destí i l’atzar.

El Jaume, de 13 anys, recomana “El diari d’Anna Frank“, novel·la gràfica, il·lustrada per David Polonsky i Ari Foman (Penguin Random House).

Un llibre original i divertit. Una història tan dura, acompanyada de dibuixos, és més fàcil d’entendre, tot i que manté els mateixos valors.

📚 Recomanacions de la Gaudí (Reus)

Monsant Fonts elogiala resposta espectacular dels clients durant la pandèmia.No creu que l’edat recomanada hagi de ser un límit a l’hora de triar llibres, defensa que amb un llibre poden viure milers d’universos, i que trobin el seu camí lector. I les seves propostes són clàssics:

  • Per a petits: Monky“, de Dieter Schubert (Ediciones Ekaré). Un nen surt al bosc a passejar amb la seva mare, arriba una tempesta i perd el seu animaló, un mico, i tornen a buscar-lo, però no el troben i passen moltes aventures. És tendre, sense text i amb unes il·lustracions precioses.
  • Per a primària: La iaia no hi toca“, de José Ignacio Valenzuela (BiraBiro). La història d’un nen que passa les tardes amb l’àvia, perquè els pares treballen. Al principi no li fa gota de gràcia, perquè l’àvia és rara, però amb ella descobreix la literatura i a mirar el món amb uns altres ulls, i estableixen una relació molt maca que l’ajudarà a fer-se gran.
  • Per a adolescents: Història impossible”, de Sebastian Cole (Blackie Books). La història de dos amics que s’avorreixen a classe i s’inventen un amic invisible que es fa realitat: Sebastian Cole; passen aventures i mostra que les coses no sempre són el que semblen.

L’Abril, d’11 anys, recomana “Els pòstits del senyor Nohisoc” de Tina Vallès (La Galera), Premi Folch i Torres.

M’ha agradat molt perquè tracta d’una noia que té un nou veí, i es van coneixent a través dels pòstits, és molt divertit i t’ensenya que et pots comunicar i conèixer una altra persona d’altres maneres.

📚 Recomanacins d’Al·lots (Barcelona)

Paula Jarrin és historiadora, va ser la comissària a la Fira de Bolonya del 2020. Diu que el col·lectiu de llibreters ha demostrat que és resilient i empàtic, ique per transmetre la passió per la lectura hem de reconèixer el nostre infant interior, i sobretot escoltar les criatures:

  • Per a petits: “Tami, el maquinista”, de Núria Parera, amb il·lustracions de Dani Torrent (Babulinka Books). La història d’un petit noi valent, maquinista, a qui descarrila el tren i viurà aventures; és un dels pocs exemples de la literatura d’infants protagonistes negres, que li passen coses meravelloses, i un referent de diversitat que us enamorarà.
  • Per a adolescents: “La gran caminada”de Stephen King (Editorial Males Herbes). És una distopia, sabem que 100 nois comencen a caminar i que d’aquests 100 només en quedarà un; un llibre que vincula el món dels joves i la literatura d’adults.

I l’Helena, de 6 anys, recomana el conte “De què fa gust la Lluna?”, de Michael Grejniec, que també recomanen des d’Al·lots. Diu:

Uns animals volen saber quin gust té la Lluna, però un animal tot sol no pot, i per això s’han d’ajudar tots en equip, i m’ha agradat molt.

📚 Recomanacions d’un mestre.

Jaume Centelles, autor d'”El abrazo de la literatura” i de la pàgina “Invitació a la lectura“, ja ens va recomanar llibres per entendre el coronavirus i gestionar les emocions de la pandèmia.

Explica que els llibres han estat un aixopluc durant la pandèmia, perquè la lectura també cura. Segons un estudi de la Universitat de Sussex, a Anglaterra; les persones que llegeixen viuen més, dormen millor i estan més tranquil·les.

  • Per a petits: “Qui farà riure a la princesa?“, d’Olga Cercós (El Cep i la Nansa). La història d’una princeseta que fa temps que no riu i els reis convoquen a tothom perquè la facin riure. Hi van follets, bruixes i fades i, al final, hi ha un fet escatològic que fa esclatar de riure.
  • Per a primària: “L’elefant“, de Peter Carnavas (Nandibú/Pages Editors). La història de la relació d’una nena amb el seu pare, que té una ombra molt gran, un elefant, la tristesa del pare. Un llibre ben escrit i senzill, amb il·lustracions precioses que parla de la tristesa de les pèrdues i del dol.
  • Per a adolescents: Toni o como conseguir las Ronaldo Flash” de Philip Waechter (Maeva Young). Una novel·la gràfica per als que els costa llegir, que explica la història d’un jove que veu un rètol de “compra les meravelloses Ronaldo Flash” i com que la mare no les hi vol comprar, busca maneres de guanyar diners per comprar-les. Un llibre genial i divertit.

El Jaume afegeix recomanacions per al 0 a 3: La col·lecció de poesia “Del bressol a la lluna”, del mestre i poeta Antonio Rubio (Kalandraka);  “Endevina-ho” de Tristan Morie, un llibre joc (Combel); “Benvinguda, una introducció al pop-up de Marta Comín (UDLibros),i “Què veus, eriçó?“, una delícia de Ramon Besora (Pagès Editors).

I tu, què ens recomanes?

Ens pots fer arribar les teves propostes literàries a través del Telegram de “L’ofici d’educar” o a loficideducar@ccma.cat.

El podcast del programa:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/llibres-per-a-criatures-i-joves-llegir-cura-i-fa-creixer/audio/1098330/

La princesa no riu… Qui la farà riure?

Feia tant de temps que la princesa no reia que ja ningú no se’n recordava, de com es fa per riure. I, és clar, el rei la reina estaven molt amoïnats.
Així que se’ls va ocórrer convocar a palau a mags, bruixes, follets, fades, etc. per veure qui aconseguia fer riure a la princesa. (Si us hi fixeu, a la portada de l’àlbum apareixen tots els actors del relat).

Van acudir, primer, els bufons i van fer una pila de ximpleries, caigudes i patacades gracioses, però a la princesa no se li escapava ni un petit riure.

Tampoc ho van aconseguir la resta de personatges (tots coneguts) que ho van intentar.

Ja us podeu imaginar que el conte acaba bé i algú serà capaç de fer que la princesa es peti de riure, ella i tothom.

L’Olga Cercós és una molt bona narradora de contes i en aquesta història es nota perquè és com si seguissim el fil d’una narració tradicional, amb personatges arquetípics, les repeticions indispensables i un final sorprenent que de ben segur també us farà riure a vosaltres, lectors.

La història s’acompanya de les il·lustracions d’en Subi que es centren en els personatges i no s’estan per detalls que puguin desviar la mirada de l’essencial. Com a molt, veiem una finestra, una cortina i poca cosa més. Les imatges divideixen bé les dobles pàgines: d’una banda el rei, la reina, la princesa i de l’altra els convidats que fan la seva actuació per mirar de fer riure la noia.

Les cares dels personatges són molt expressives i els colors suaus, passats per l’ordinador, recreen perfectament l’ambient esperat.

Una bona lectura per als infants de cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Qui farà riure a la princesa?
Autora: Olga Cercós
Il·lustrador: Subi
Editorial: El Cep i la Nansa
Pàgines: 32
Vilanova i la Geltrú, 2021