«A casa», a L’ofici d’educar

Ahir, als Llibres per somiar vam presentar aquest llibre de poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. El fil conductor és una nena que fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva.

En el primer poema: “A la boca” compara la porta amb una boca de fusta que s’obre com si badallés per donar-li pas a la nena que ens acompanya en tots els versos. Diu:

Poso un peu a dintre i la boca es tanca. Deixo escapar un sospir de tranquil·litat. Ja soc a casa.

Després va passant per totes les habitacions i va imaginant com són els objectes que hi ha, quins misteris guarden i ens fa descobrir detalls, idees extraordinàries que segur que tots hem tingut en alguna ocasió. Però ho fa amb ulleres de poeta.

Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

Les il·lustracions transmeten energia positiva. La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha fet una interpretació extraordinària i ha afegit detalls que no es mencionen, objectes com un porquet de peluix que acompanya la nena durant tot el poemari, un os, un mussol o un cavallet de fusta de joguina.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes, recitar-los i gaudir-los. Aprendrem a veure les coses que ens envolten amb uns altres ulls, imaginant formes, situacions, com fa la protagonista d’aquests poemes.

Com a cada rpgrma plantegen una pregunta (fàcil) per al concurs. En aquest cas és:

Quin peluix acompanya la nena per cada racó de la casa?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Akiara. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 d’octubre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent: https://www.3cat.cat/3cat/a-casa-de-mar-carmen-aznar/audio/1291541

La guanyadora del anterior concurs del llibre «En Vingavà. La història d’un robot valent» és la Margarita Nogués. L’enhorabona!

………………………………..

Al mateix programa es va parlar de com encaren els fills el ritme després de l’estiu: Canvi de classe, d’etapa o d’amistats; començar l’institut; tornar a les rutines; sortir sol de l’escola; assumir nous reptes…

Els fills creixen i guanyen autonomia, però sovint som els adults els que vivim els canvis amb més angoixa que ells. Com podem acompanyar-los sense projectar-hi les nostres pors? Com sabem quan hem de protegir i quan toca confiar i deixar anar? I com recuperem rutines sense convertir la vida familiar en una cursa? Al programa hem convidat per parlar-ne a l’Anna Ramis, pedagoga i mestra, autora de “De 0 a 3, res de pantalles?”, i Sílvia Palou, psicòloga de 3Sentits mestra i autora de “Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infància”, a partir de les urgències reals que ens han fet arribar pares i mares.

Podeu escolar tot el programa a: https://www.3cat.cat/3cat/claus-per-confiar-i-deixar-creixer-els-fills-sense-encomanar-los-les-nostres-pors/audio/1291544/

«A casa», un poemari bellíssim

La col·lecció “Akipoeta” arriba a la dotzena de bons títols. Aquest “A casa” és del tàndem M. Carmen Aznar i Raquel Catalina, que ja ens havien mostrat el seu talent amb “El jardí que habites”, dins d’aquesta mateixa col·lecció.

De què va?

Són poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. En aquesta ocasió, una nena fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva. Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

El llibre està feta amb paper de gran qualitat i els exemplars van cosits a fil vista per facilitar que s’obrin perfectament.

Les il·lustracions són magnífiques i tenen un halo màgic que transmet una energia positiva increïble.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes per recitar-los i gaudir-los.

El meu llit
El meu llit
és un llit per saltar
i fer tombarelles,
un ring de lluites
de coixins i pessigolles.
Un llit per escoltar contes i per inventar-ne…
els finals.
És un llit per abraçar peluixos i somnis,
per explicar secrets,
per beure poemes.
Un llit per tenir-hi sempre,
els ulls oberts.
Zzzzz.

El recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: A casa
Autora: M. Carmen Aznar
Il·lustradora: Raquel Catalina
Traductor: Josep Santaeulàlia
Editorial: Akiara books
Pàgines: 48
Barcelona, 2026

La lliçó d’en Madani

Fa vuit anys, l’editorial Bárbara Fiore va publicar un llibre basat en la vida d’en Matthias Sindelar, aquell jugador de futbol que va ser assassinat pels nazis per culpa de la seva actitud durant un partit entre Àustria, el seu país, i Alemanya. Abans de jugar es deia que Àustria s’havia de deixar guanyar per escenificar la submissió i fer ostensible la supremacia alemanya. Però no va anar així…

L’esport reflecteix sovint el que és la vida i com que té tants i tants seguidors és un bon lloc per deixar anar els missatges. Ho veiem amb les actituds homofòbiques i racistes que se senten darrerament a les graderies dels estadis. Tot plegat, molt lamentable, però que no deixa de ser una explicació de com som. Per aquest motiu, que la literatura infantil expliqui accions emotives, solidàries o combatives emprant el paral·lelisme o la metàfora futbolera resulta cada vegada més habitual. De vegades, amb poca gràcia però en altres ocasions amb molt d’encert.

Un dels elements simbòlics dels jugadors són les botes (en aquest blog en vam parlar el mes de març amb la novel·la gràfica “Toni o como aconseguir las Ronaldo Flash”, recordeu?)

Aquest dies he trobat un altre exemple molt inspirador i que m’ha semblat genial. Es titula «la millor jugada d’en Madani» i l’autor, en Fran Pintadera, es val del futbol per narrar-nos una acció molt bonica i emotiva.

Explica la història d’un equip de nois que tenen un gran jugador, en Madani, que es molt estimat. El veieu a la coberta amb una capsa a la ma, envoltat dels seus companys com si estiguessin fent-se la foto protocol·lària de l’inici de partit. Tots somriuen i semblen feliços. Fixeu-vos amb els peus d’en Madani. Juga descalç perquè no té diners per comprar-se unes botes. Aquesta és la clau del relat.

Feu-li una ullada a aquest àlbum il·lustrat i doneu-li una oportunitat perquè segur que us portarà a reflexions molt potents amb els vostres alumnes.

La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha sabut trobar el punt perfecte per fer un relat atemporal, amb unes il·lustracions que plasmen la vida d’un barri humil, amb personatges entranyables. Empra el gouache i els llapis de colors.

A la contracoberta llegim:

Al barri no s’havia vist mai un futbol com el d’en Madani. Des que va arribar, els partits dels dissabtes són molt millors i els regatejos i els gols del nou jugador es continuen comentant al llarg de tota la setmana. Però la seva millor jugada encara està per arribar.
Una emocionant història en què guanyen la determinació i l’afecte.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: La millor jugada d’en Madani
Autor: Fran Pintadera
Il·lustradora: Raquel catalina
Traductor: Matías Adam
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2021