Humanitat

Fa vuit anys, l’editorial Bárbara Fiore va publicar un llibre basat en la vida d’en Matthias Sindelar, aquell jugador de futbol que va ser assassinat pels nazis per culpa de la seva actitud durant un partit entre Àustria, el seu país, i Alemanya. Abans de jugar es deia que Àustria s’havia de deixar guanyar per escenificar la submissió i fer ostensible la supremacia alemanya. Però no va anar així…

L’esport reflecteix sovint el que és la vida i com que té tants i tants seguidors és un bon lloc per deixar anar els missatges. Ho veiem amb les actituds homofòbiques i racistes que se senten darrerament a les graderies dels estadis. Tot plegat, molt lamentable, però que no deixa de ser una explicació de com som. Per aquest motiu, que la literatura infantil expliqui accions emotives, solidàries o combatives emprant el paral·lelisme o la metàfora futbolera resulta cada vegada més habitual. De vegades, amb poca gràcia però en altres ocasions amb molt d’encert.

Un dels elements simbòlics dels jugadors són les botes (en aquest blog en vam parlar el mes de març amb la novel·la gràfica “Toni o como aconseguir las Ronaldo Flash”, recordeu?)

Aquest dies he trobat un altre exemple molt inspirador i que m’ha semblat genial. Es titula «la millor jugada d’en Madani» i l’autor, en Fran Pintadera, es val del futbol per narrar-nos una acció molt bonica i emotiva.

Explica la història d’un equip de nois que tenen un gran jugador, en Madani, que es molt estimat. El veieu a la coberta amb una capsa a la ma, envoltat dels seus companys com si estiguessin fent-se la foto protocol·lària de l’inici de partit. Tots somriuen i semblen feliços. Fixeu-vos amb els peus d’en Madani. Juga descalç perquè no té diners per comprar-se unes botes. Aquesta és la clau del relat.

Feu-li una ullada a aquest àlbum il·lustrat i doneu-li una oportunitat perquè segur que us portarà a reflexions molt potents amb els vostres alumnes.

La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha sabut trobar el punt perfecte per fer un relat atemporal, amb unes il·lustracions que plasmen la vida d’un barri humil, amb personatges entranyables. Empra el gouache i els llapis de colors.

A la contracoberta llegim:

Al barri no s’havia vist mai un futbol com el d’en Madani. Des que va arribar, els partits dels dissabtes són molt millors i els regatejos i els gols del nou jugador es continuen comentant al llarg de tota la setmana. Però la seva millor jugada encara està per arribar.
Una emocionant història en què guanyen la determinació i l’afecte.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: La millor jugada d’en Madani
Autor: Fran Pintadera
Il·lustradora: Raquel catalina
Traductor: Matías Adam
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

Acabo de llegir un llibre que es basa en fets succeïts a la granja “Farms for City Children”. L’ha publicat Bambú i es titula Qué bé que ens ho hem passat!
El llibre narra les vivències d’un grup escolar que va a fer una estada d’una setmana a la granja i es centra en un nen, en Ho, un vietnamita que va ser adoptat per una família anglesa i que no parla ni es relaciona amb ningú.
Al web de l’editorial podem llegir:
La setmana que passen a la granja de Nethercott és la més esperada per la mestra i els alumnes d’una escola de Londres. Allà hi fan feina de grangers de debò: alleten els vedells, pasturen les ovelles, planten arbres, arrenquen patates, cullen ous, pomes, móres… Cada any tornen a la ciutat carregats d’anècdotes per explicar, però l’any que hi va anar en Ho, un noi orfe i refugiat, fou certament extraordinari.
El tema és seriós i ens remunta a infants que fugien de la guerra del Vietnam. Refugiats que van perdre tota la seva família a la guerra i que no tenien altre remei que fugir a un país estranger i intentar sobreviure.
El relat ens recorda, malauradament, el que vivim ja fa massa temps al Mediterrani. Històries que sovint escoltem a les notícies: històries de nens que han arribat a un altre país, esperant als seus pares i que no volen acceptar que els seus pares mai no vindran…
La nostra resposta als refugiats, als infants que fugen de la mort, de vegades no és l’adequada i sovint no entenem que hi ha una raó per la qual aquests refugiats estan fugint dels seus propis països. Venen perquè no tenen altra opció. Venen perquè estan desesperats.
Per això he dit que el tema és seriós, perquè en acabar de llegir el llibre tens una sensació de tristesa, malgrat la bellesa de les paraules i l’emoció que sempre ens produeix llegir a Morpugo (recordeu El regne de Kensuke o Cavall de guerra, per exemple) presentant-nos a en Ho no com a un en refugiat sinó com algú que té dificultats i com entre tots els qui l’acompanyen estableixen uns límits que no traspassen per no fer-li mal.

El llibre es llegeix ràpidament, només té 40 pàgines, però pot donar molt de joc per a posteriors converses.

Les dades:

Títol: Que bé que ens ho hem passat!
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: Quentin Blake
Traductor: Yannick Garcia
Editorial Bambú
Col·lecció Joves lectors
A partir de 8 anys

En Michael Morpugo i la seva esposa Clare van fundar unes granges per a nens de ciutat a Nethercott House (Devon) l’any 1976, que és on situen la novel·la. En aquestes granges ofereixen als nens de les ciutats angleses una oportunitat única per viure i treballar junts durant una setmana en una granja real, vivint una experiència intensa, “aprenent a través de l’experiència” d’una vida diferent. Diuen: Per als nens que no saben d’on procedeixen els seus aliments i tenen poques oportunitats d’explorar el món exterior.
En l’actualitat ja disposen de tres granges de treball on acullen uns 3.200 nens i 400 professors cada l’any.

Podeu fer un tastet del llibre, clicant AQUÍ
Ah! Les il·lustracions són d’en Quentin Blake.
En el vídeo següent podeu conèixer el projecte de les Farms for City Children: