«CIRCO», l’espectacle més gran del món.

En alguna ocasió, als mestres se’ns passa pel cap canviar d’escola i veure altres maneres de treballar. Amb algunes companyes que conec, comentem com són de diferent les escoles urbanes que coneixem de les rurals, per exemple. Hi havia una mestra, a l’Hospitalet que tenia el somni de treballar en un circ. Ho explicava amb els ulls ben obert i brillants:

—T’imagines viure i seguir la caravana del circ i fer classe als nens i nenes fills dels actors i dels treballadors del circ? Ha de ser una experiència bonica de debò!

El circ té quelcom de màgic, és ben sabut.

L’editorial Kalandraka acaba de publicar «CIRCO», un poemari preciós que va ser mereixedor del Premi de Poesia Ciutat d’Oriola. L’he estat llegint aquests dies i, coincidint que a l’Hospitalet està instal·lat el “Circ du Soleil”, l’esperit del circ ens acompanya (millor, ens acomboia) tothora. Veiem els cartells a les parades del bus, albirem els pals de la carpa quan voltem per Bellvitge i en arribar a casa admirem altres llibres que han acollit en el seu racó a aquest CIRCO esplendorós.

Es tracta d’un poemari que va seguint l’esdevenir d’un dia al circ, des que «con la primera luz se cuela el circo en las rendijas, entra en el cuarto,…» i passant pels personatges meravellosos que allà hi viuen, actuen i es relacionen. (el maestro de ceremonias, la equilibrista, el payaso, el niño bala, la tragasables, el funambulista, etc.).

Són 31 poemes que també amaguen detalls tipogràfics genials. Mireu…

A la segona o tercera rellegida fas altres interpretacions i potser, només potser, fas relacions amb familiars o coneguts que t’envolten.

Poemari molt recomanable per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Circo
Autora: Rosa Ureña Plaza
Il·lustradora: Rosa Ureña Plaza
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 56
Pontevedra, 2022

El podeu conèixer una mica més al tràiler que va fer Kalandraka TV:

https://kalandraka.tv/videos/circo/

«Tribus»… que tenen moltes coses per ensenyar-nos

Als grups de persones que compateixen costums, tradicions i origen se’ls anomena “tribus”. Aquesta paraula s’associa també als grups de joves que viuen a les ciutats i tenen en comú gustos musicals o afinitats en el vestuari.

En un moment o altre de la vida potser us heu sentit que formeu part d’alguna tribu, tal vegada sense ser-ne conscients. Són modes, grups que apareixen, desapareixen o queden residuals. Recordeu els punks, els gòtics, els rockers, els mods, el heavies, etc.

Però hi ha un altre grup de persones que també formen tribus i estan allunyats dels vertigen urbà. Malauradament, el turisme, la civilització, l’expansió a la recerca de nous espais els ha anat arraconant i estan en veritable perill d’extinció. Pot semblar que són pocs però al nostre planeta hi ha —ni més ni menys— 370 milions de persones que formen part de minories o pobles indígenes escampats per diverses zones de tots els continents. Alguns pobles o tribus ens són més coneguts per la proximitat geogràfica (els tuaregs) o perquè els hem vist sovint en documentals televisius (els ianomami).

«Tribus. Viatge per alguns dels pobles més sorprenents de la Terra» és un llibre de coneixements fascinant. A cada doble plana ens presenta un d’aquests pobles i amb unes breus indicacions ja sabem on viuen, de què viuen, si són nòmades, com es relacionen, com es diverteixen, els seus rituals, etc. Una meravella. Fixeu-vos per exemple en la tribu Matsé, la de les dones gat:

Un llibre de coneixements per a infants curiosos i que ens pot anar bé per entendre altres maneres de viure i, de passada, per entendre com vivim nosaltres.

Al llibre trobareu tribus d’Amèrica (Seri, Bribri, Ianomami, Maputxes, Matsé, Abenaki, Innu), de l’Àfrica (Tuareg, Aka, Suri, Zulú), de l’Àsia (Dones Yao, Changpa, Hezhen, Kazaakhs, Ainu, Mosou, Moken, Kayan), d’Austràlia (aborígens australians) i altres.
Lectura recomanable per a infants de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Tribus. Viatge per alguns dels pobles més sorprenents de la Terra
Autor: Sam G. C.
Il·lustradora: Raquel Martín
Editorial: Mosquito books
Pàgines: 44
Barcelona, 2022

Inauguració del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO

Dissabte passat vam fer una presentació dels llibres de «Les aventures de N’Esteisi i en Pimiento» que va ser la constitució del FAN CLUB.

Van acudir a la cita una cinquantena de «groupies» d’aquests còmics frescos i divertits. També ens va acompanyar l’autor, en Juan Feliu i l’editor de Takatuka, en Patric de San Pedro.

Primer vam explicar perquè se celebrava el 2 d’abril el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil en memòria d’en Hans Christian Andersen.

Després vam comentar els què i els perquès dels còmics en general i de “les aventures de n’Esteisi i Pimiento” en particular. Vam riure amb algunes anècdotes simpàtiques.

La Cristina Alcaraz que serà la presidenta del Fan Club durant aquest primer any ens va llegir els estatuts i ens va indicar en què consisteix formar part d’aquest club. Entre altres coses, va dir que com a membres, havíem de de saber que tenim uns compromisos i obligacions:

És determinant per formar part del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO participar en alguna (no a totes!) de les següents activitats:
Assistir a alguna de les reunions que es realitzaran periòdicament.
Compartir les noves aventures i fer-ne difusió a les diferents xarxes socials.
Se’ns assignarà un altre soci del Fan Club al qual haurem de saludar de tant en tant.

La Cristina ens va recordar que si ens apuntem a un club és per participar-hi.
El carnet del club el podem plastificar i l’hem de conservar perquè conté, també, el nostre número de soci i ens el demanaran en alguna ocasió.

I, sobretot va remarcar que:

No hem de dir que som fans de “les aventures de N’Esteisi i Pimiento”. Nosaltres no som fans, som SUPERFANS, som GROUPIES, som més que fans, i ens diem Estipipers, que és més xulo.

Ser estipiper vol dir fer coses a casa, sense gastar-nos un euro. Podem fer dibuixos i penjar-los a les parets, decorar-nos uns mitjons, una samarreta, o el que sigui. Les coses fetes a mà son molt més “cool”.

Com a estipipers, hem de conèixer tota la vida de n’Esteisi i en Pimiento. Qualsevol estipiper sap que la Shannon no es amiga de n’Esteisi, que la família d’en Pimiento viu a les muntanyes planes i que sovint les millors solucions es troben a cals xinos.

No ens avergonyim de ser estipipers. Potser hi haurà qui se’n riurà però nosaltres aguantarem i contestarem, cridant ben fort: MONEIOTA!

I va acabar amb aquestes paraules:

Tracteu d’omplir la vostra habitació amb pòsters. Cada vegada que algú vingui a casa a fer una festa de pijames o simplement a estar amb vosaltres, sabrà que sou fans de “les aventures de N’Esteisi i en Pimiento” i això serà genial!
I recordeu, els Estipipers som una raça a part, encara que la gent es burli de nosaltres, hem d’estar orgullosos, perquè ser Estipiper vol dir que tenim bon cor.

Després vam cantar la cançó d’aquest primer any i vam repartir punts de lectura, fruti cutxis, xapetes, i en Juan Feliu ens va signar una pila de còmics.

Van venir fans des de l’Hospitalet, Barcelona, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Esplugues, Guardiola de Font Rubí. Olot, Menorca, Mallorca i Brussel·les. Gràcies a tots ells!

Una jornada inoblidable, sens dubte!

Un petit vídeo de la trobada, a continuació:

Sant Jordi 2022: Lectures recomanades

Deia Wislawa Szymborska que llegir llibres és el més gloriós passatemps que la humanitat ha ideat. Podríem afegir que a més a més d’entretenir-nos la lectura ens aporta coneixement i ens fa reflexionar sobre el mon que ens envolta i sobre nosaltres mateixos.

Dos cops l’any, per Nadal i per Sant Jordi ens agrada compartir les novetats, els bons llibres que hem anat llegint i gaudint. És una tria personal, com totes les tries, i si us pot servir d’orientació, ja ens està bé.
De tota manera hem de fer un parell d’aclariments necessaris.

El primer és que es publiquen tantíssims llibres que no podem abastar-ho tot i segur que pel camí se’ns passen obres valuoses, boniques i que aporten coneixement i saviesa. Però no arribem a tot.

El segon aclariment és una obvietat. Aneu a les llibreries i a les biblioteques i allà us podran aconsellar molt millor. Només cal que mantingueu una conversa amb les llibreteres o les bibliotecàries i els comenteu quins són els vostres gustos. Us recomanaran amb més encert i punteria que la nostra.

Dels llibres que hem tingut oportunitat de compartir aquests darrers mesos us proposem els següents (podeu descarregar el tríptic al final de l’entrada):

Cicle Infantil

Cuc i garsa
Ramon D. Veiga. Takatuka

L’expedició Arc Iris
Nora Brech. Joventut

Els comences a comptar?
Ramon Besora. Nandibú

Amics
Andrea Hensgen. Libros del zorro rojo

Els quatre amics
Germans Grimm. Kalandraka

L’escala vermella
Fernando Pérez. Kalandraka

La roca del cielo
Jon Klassen. Nube ocho

L’embolic
Lídia Alcazar. Bindi Books

Mimosa i Sam. El misteri de les ulleres roses
Cathon. Bindi books

Corneli i Garcia
Ricardo Alcantara. Combel

Cicle inicial

El núvol
Rita Canas. La topera

Una fada sota el llit
Rosalinde Bonnet. Baula

Un nen molt estrany
Ricardo Alcántara. Joventut

La platja màgica
Crockett Johnson. Corimbo

El Leo i la Lisa més enllà de la ciutat única
M. A. Sáez. Thule

La gàbia
German Machado. Andana

Els dies passen amb en Gripau i en Gripere
Arnold Lobel. EntreDos

La llegenda de Sant Jordi
Ambauka. Nanit

9 kilómetros
Claudio Aguilera. Ekaré

Flores salvajes
Liniers. Imperdimenta

Cicle Mitjà

El llibre de la sort
Sergio Lairla. A buen paso

Sam, l’ombra rebel
Michelle Cuevas. Joventut

La nit de la visita
Benoît Jacques. A buen paso

Em dic Maryam
Maryam Madjidi. Blackie Books

Vivir, los animales bajo una nueva mirada
Virginie Aladjidi. Faktoría

El gat rumberu
Laia Figueras. Nanit

Fluidoteca
Berta Páramo. Litera

Tribus
Sam G.C i Raquel Martín. Mosquito

Dracs, fades i gegants
Oriol Canosa. LaGalera

Un refugi per a la tristesa
Anne Booth. Andana

Cicle Superior

El nen, el talp, la guineu i el cavall
Charlie Mackesy. Penguin

L’anima perduda
Olga Tokarczuk. Thule

Gilan, la princesa de les serps
Maria Skiadaresi. Nandibú

Què s’amaga al cel de nit?
Aina Bestard. Zahorí Books

Vull ser reina
Susana Peix. Triqueta verde

Milo imagina el mundo
Matt de la Peña. Penguin

Gran panda y pequeño dragón
James Norbury. Nube de tinta

Cueto negro
Mónica Rodriguez. Loguez

Noia en motocicleta
Amy Novesky. Thule

People Power. Protestes que han canviat el món
Rebecca June. Zahorí books

El tríptic el podeu descarregar clicant a:

<object class="wp-block-file__embed" data="https://jaumecentelles.files.wordpress.com/2022/03/lectures-recomanades-sant-jordi-2022-2.pdf&quot; type="application/pdf" style="width:100%;height:510px" aria-label="Embed of <strong>lectures-recomanades-sant-jordi-2022lectures-recomanades-sant-jordi-2022Baixa

«El llibre de la sort», un viatge que en són dos

El títol d’aquest àlbum és «El llibre de la sort» però de seguida entenem que es tracta de la bona sort i la mala sort, perquè la coberta i la contracoberta estan capiculades i representen la mateixa escena vista des d’angles oposats 180 graus. En una, les lletres del títol són en color blau i ens fa pensar en la bona sort, en l’altra, en canvi, són en color vermell.

De fet, són dues històries connectades i, per tant, podem començar per la que ens vingui de gust.

Una aventura se centra en el viatge del senyor Bonaventura, un home al qui tot li surt bé. El relat explica el viatge que decideix fer a l’illa de Sérere i veiem totes les peripècies afortunades amb les persones que es va trobant pel camí.

Si obrim el llibre per l’altra banda, veiem al senyor Malastruc que també fa un viatge amb el mateix destí que en Bonaventura.

La lectura del text no presenta dificultats de comprensió però, en canvi, la gràcia està en interpretar les imatges i descobrir un munt de detalls que ens porten d’un viatge a l’altre. Ve a ser com un “buscant a Wally” molt divertit. Potser la primera vegada no interpretem o no entenem la importància de totes les imatges.

Per exemple, si comencem amb el senyor Bonaventura, quan arribem a la imatge anterior no sabrem qui és l’home que corre de pressa per no perdre l’autobús, ni que li passa al globus que aguanta el nen petit, ni de qui és la maleta que trobarà en Bonaventura al maleter. No serà fins al moment en que llegim la segona aventura que no ens adonarem del perquè de determinades il·lustracions. És formidable.

Al centre del llibre, a doble pàgina, la imatge d’un vaixell i el seu reflex al mar és d’una subtilesa genial perquè tanca les dues històries de la mateixa manera, les mires per on les mires. I només cal obrir les dues pàgines per veure com acaben (només imatges, sense text) les dues peripècies.

Un bon llibre per mirar una i una altra vegada i descobrir cada cop nous detalls que ens fan somriure.

Al web d’A buen paso podem llegir:
Ocupen les pàgines d’aquest llibre d’una banda l’aventura del senyor Bonaventura i, si li donem la volta, de l’altra la del senyor Malastruc. Els dos viuen al mateix edifici, però no es coneixen. Un és ordenat i es pren la vida tal com li ve. L’altre, una mica desastrós i sempre emmurriat, s’enfronta als objectes i aquests a l’hora també s’enfronten a ell. Per coses de l’atzar, els dos escolliran la mateixa destinació per les seves vacances. A mida que segueixes el fil de la narrativa, amb un ull fixat en una història i l’altre en l’altra, podràs reflexionar sobre el funcionament de l’atzar mentre gaudeixes descobrint cada detall amagat en les noranta imatges que donen vida a aquest llibre.

Vam parlar, en aquest blog, d’un altre dels llibres d’en Sergio Lairla i l’Ana G. Lartitgegui, «La carta de la señora González». Ho podeu recordar clicant a:
https://jaumecentelles.cat/2020/01/31/la-carta-amb-olor-a-cirera-de-la-senyora-gonzalez/

Lectura recomanada a partir de cicle mitja.

LES DADES:
Títol: El llibre de la sort
Autor: Sergio Lairla
Il·lustradora: Ana G. Lartitegui
Traducció: Xavier Canyada
Editorial: A buen paso
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

«Fora disfresses!», uniformes sí, uniformes no

Al DIEC2 llegim:
Uniforme: Vestit específic i distintiu dels membres d’alguns cossos socials, o d’algunes institucions, empreses, etc. Els uniformes dels artillers de plaça. L’uniforme de la Guàrdia Urbana. Un uniforme escolar.

A l’escola on anava de petit, a l’Institut o la Universitat mai vaig portar uniforme. El primer que vaig tenir era aquell de quan els nois havíem de fer un servei militar. Després, durant els anys que he estat a l’escola, els infants han anat amb la roba que els hi ha complagut. Només algunes indicacions per a les famílies: Una bata (la que us agradi) amb els botons al davant, roba còmoda i poca cosa més. Els mestres, també amb una bata que ens protegeix de la pols, les taques de pintura i els mocs dels nens. Parlo d’un centre públic del barri de Sant Josep, a l’Hospitalet. A molts altres centres que he conegut, era igual.

També hi ha escoles on l’uniforme és obligatori. Potser per a les famílies és còmode i pràctic. O tal vegada crea un sentiment de pertinença a la mateixa tribu, no ho sé. Potser hi ha qui ho pot argumentar molt bé i defensar-ho. Però no ho acabo de veure… la imaginació i tal.

Un dels llibres que m’han agradat i m’han fet repensar la qüestió és «Fora disfresses!» i planteja aquesta qüestió però donant-li la volta perquè el protagonista, en Pau, es pregunta perquè ha d’anar disfressat a l’escola, volent dir que l’uniforme no l’identifica, perquè ell preferiria posar-se un tutú, unes ales de fada o el seu vestit d’astronauta, com quan és a casa.

«Fora disfresses!» és un llibre adequat per a cicle mitjà i està ben escrit, amb una trama que et fa somriure sovint i sobretot, sobretot, amb un argument ben resolt.

Si us atreviu a posar-lo en mans dels vostres alumnes, aconseguireu que passin una bona estona, que es creï opinió i debat al respecte, i sobretot que vegin que la possibilitat d’imaginar noves maneres de relacionar-nos, de vestir, és allò que ens permet ser més feliços.

Les il·lustracions de l’Anna Baquero són efectives i boniques, amb unes cares força expressives on destaquen els ulls dels nois. Ai! La coberta amb la motxilla d’en Pau per on s’escola la roba d’estrelles i la mirada de felicitat del noi. Bonica.

M’agrada la frase de la contracoberta: Un llibre per descobrir l’alegria contagiosa d’atrevir-se a desafiar les normes absurdes.

LES DADES:
Títol: «Fora disfresses!»
Autora: Bel Olid
Il·lustradora: Anna Baquero
Editorial: laGalera
Pàgines: 72
Barcelona, 2021

«El concert més animal», una aventura “boja”

De vegades, ens preguntem perquè ens atrau determinat llibre. Sovint és la il·lustració de la coberta.

Per contra, sovint, també, en llegir la història que hi ha pàgines endins quedem decebuts.

I encara una circumstància freqüent és quan una coberta poc atractiva no ens crida l’atenció, passem de llarg i ens perdem un bon relat.

És curiós, si més no, tot plegat. Per això convé girar el llibre i veure quines pistes ens aporta la contracoberta i també obrir el llibre i fer-li una ullada a la primera frase que sol indicar el ritme, l’estil i el vocabulari que s’emprarà.

En aquest “El concert més animal” hi diu:
Temps era temps, un matí de primavera, al corral de Mas Pagès va a haver-hi un gran enrenou perquè la gallina Fina, enlloc d’un ou en va pondre tres!

I així ja sabem que el relat té forma de rondalla, de conte atemporal (temps era temps) i està situat en un lloc concret (corral de Mas Pagès), en un temps (primavera) i ens anticipa el conflicte es pot derivar (la gallina pon tres ous enlloc d’un). Bon inici.

Si, a més, a la portada llegim que ha estat mereixedor del Premi Emili Teixidor, tenim un altre motiu per seguir amb la lectura.

I això fem, perquè el format és ideal per als infants de segon o tercer de primària. Ens costa trobar aventures per aquestes edats que no siguin àlbums il·lustrats sense mots o històries amb un missatge implícit des de la primera paraula, d’aquelles que ja veiem el que volen aconseguir i que tracten de sentiment i de com s’han de comportar les criatures.

«El concert més animal» és una aventura esbojarrada que ens fa riure i que, si volem, també conté un missatge (un parell de missatges, millor) però que no és indispensable perquè l’aventura per l’aventura s’ho val.

De què va? D’una gallina que pon tres ous i d’un masover que entra al corral per triar-ne una per fer-ne el brou per al sopar. La gallina Fina arreplega com pot els tres ous (un a sota de cada ala i el tercer al bec) i fuig com pot.

En la fugida, una sèrie de despropòsits fan que quedi allunyada dels ous i aquí comencen les dues aventures paral·leles: la dels animals del bosc que troben els ous i miren de covar-los com poden i la peripècia de la Fina en el seu intent de tornar i trobar els seus tres ous.

Una història força divertida que conté, al final, el concert de celebració i on hi ha entre els assistents un llop que també vol participar i cantar. La seva peça fa així:


Tots, bèsties i humans,
Sempre heu cregut que els llops som agressius.
Tots, petits i grans,
Ens acuseu de ser monstres assassins.
Sense pietat penseu això de mi,
I ara esteu tots amb el cul encongit.
Perquè … us han dit que em menjo iaies, sí,
I em carrego set cabretes, jo sol,
I amenaço els pastors.

….

Una bona lectura per als infants a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: El concert més animal
Autora: Anna Fité
Il·lustrador: Pedro Simón
Editorial: laGalera
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

«Mofeta i Teixó», una parella ben estranya

Mires la coberta i penses que és poc atractiva, i que un noi no se sentirà atret per aquests tons sèpia.
Comences a llegir les primeres pàgines i, de seguida, fas connexions perquè té força enginy, ens recorda a Arnold Lobel i la seva sèrie «Sapo y Sepo», i també a la pel·lícula «La extraña pareja». De mica en mica, vas entrant en aquest món de contrastos que ens ofereix l’Amy Timberlake, l’autora, amb el complement de les il·lustracions de Jon Klassen (recordeu la trilogia dels barrets) i uns dibuixos que recreen una atmosfera curiosa amb llapis i tintes.

Els personatges són dos animals, una mofeta i un teixó.

El teixó viu tranquil·lament dedicat a la seva “Importantíssima Investigació Mineralògica” i un dia arriba a la seva casa la Mofeta, impactant directament contra la seva vida i capgirant tota la seva rutina.

La mofeta és lliure, divertida, una mica esbojarrada, sap parlar amb les gallines, i sobretot és molt sociable.

Els diàlegs són divertits i la trama ens porta a un final que podem imaginar. La novel·la ens parlar d’amistat, de confiança, de vèncer la por al desconegut, d’il·lusió, d’empatia, de compassió. Te un punt estrambòtic que agradarà als lectors de cicle mitjà i superior.

L’editorial recomana que es llegeixi en veu alta. Em sembla bona idea. Al seu web podem llegir:

«Ningú vol una mofeta a prop. No se li obre la porta, a una mofeta. No se la convida a passar. I encara menys si a la casa s’hi desenvolupa una «Importantíssima Investigació Mineralògica». I, per descomptat, mai de la vida s’hauria de permetre que s’hi mudés. Però en Mofeta ha arribat a can Teixó per quedar-s’hi. I sembla que en Teixó s’hi haurà de resignar, encara que en Mofeta li capgiri l’existència.
El primer títol de la sèrie on coneixerem a Mofeta i a Teixó, dos oposats destinats a ser amics i a compartir el mateix sostre.»

LES DADES:
Títol: Mofeta i Teixó
Autora: Amy Timberlake
Il·lustrador: Jon Klassen
Traductora: Maria Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 152
Barcelona, 2021

La lliçó d’en Madani

Fa vuit anys, l’editorial Bárbara Fiore va publicar un llibre basat en la vida d’en Matthias Sindelar, aquell jugador de futbol que va ser assassinat pels nazis per culpa de la seva actitud durant un partit entre Àustria, el seu país, i Alemanya. Abans de jugar es deia que Àustria s’havia de deixar guanyar per escenificar la submissió i fer ostensible la supremacia alemanya. Però no va anar així…

L’esport reflecteix sovint el que és la vida i com que té tants i tants seguidors és un bon lloc per deixar anar els missatges. Ho veiem amb les actituds homofòbiques i racistes que se senten darrerament a les graderies dels estadis. Tot plegat, molt lamentable, però que no deixa de ser una explicació de com som. Per aquest motiu, que la literatura infantil expliqui accions emotives, solidàries o combatives emprant el paral·lelisme o la metàfora futbolera resulta cada vegada més habitual. De vegades, amb poca gràcia però en altres ocasions amb molt d’encert.

Un dels elements simbòlics dels jugadors són les botes (en aquest blog en vam parlar el mes de març amb la novel·la gràfica “Toni o como aconseguir las Ronaldo Flash”, recordeu?)

Aquest dies he trobat un altre exemple molt inspirador i que m’ha semblat genial. Es titula «la millor jugada d’en Madani» i l’autor, en Fran Pintadera, es val del futbol per narrar-nos una acció molt bonica i emotiva.

Explica la història d’un equip de nois que tenen un gran jugador, en Madani, que es molt estimat. El veieu a la coberta amb una capsa a la ma, envoltat dels seus companys com si estiguessin fent-se la foto protocol·lària de l’inici de partit. Tots somriuen i semblen feliços. Fixeu-vos amb els peus d’en Madani. Juga descalç perquè no té diners per comprar-se unes botes. Aquesta és la clau del relat.

Feu-li una ullada a aquest àlbum il·lustrat i doneu-li una oportunitat perquè segur que us portarà a reflexions molt potents amb els vostres alumnes.

La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha sabut trobar el punt perfecte per fer un relat atemporal, amb unes il·lustracions que plasmen la vida d’un barri humil, amb personatges entranyables. Empra el gouache i els llapis de colors.

A la contracoberta llegim:

Al barri no s’havia vist mai un futbol com el d’en Madani. Des que va arribar, els partits dels dissabtes són molt millors i els regatejos i els gols del nou jugador es continuen comentant al llarg de tota la setmana. Però la seva millor jugada encara està per arribar.
Una emocionant història en què guanyen la determinació i l’afecte.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: La millor jugada d’en Madani
Autor: Fran Pintadera
Il·lustradora: Raquel catalina
Traductor: Matías Adam
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

«L’abecedari entremaliat», un joc en forma de llibre

Hi ha jocs de taula que es basen en l’observació i l’agilitat visual. Els preferits dels infants són el «Piktureka» i el «Kaleidos». Tenen moltes possibilitats i es poden fer normes adaptades a les diferents edats. En algunes escoles els tenen i també en biblioteques que promouen el préstec de jocs de taula.

Si un joc té les normes fàcils de comprendre, té l’èxit assegurat. No sempre passa, però. Penso en el «Joc de les famílies» on, abans de jugar, has de dedicar molta estona a explicar les normes.

Ara, l’editorial Takatuka ens sorprèn amb una publicació que està a camí de la lectura d’imatges i el joc: L’abecedari entremaliat.

Com es juga? A cada doble pàgina trobem a l’esquerra una lletra en diversos formats (majúscula, minúscula, lletra d’impremta, lletra lligada, en codi Morse, en l’alfabet Braille) i a la dreta una pila d’il·lustracions d’objectes diversos que comencen per aquesta lletra. Es tracta de trobar la paraula intrusa, la que no comença per la proposada.

Sembla fàcil oi? Aparentment sí, però hi ha un parell de dificultats que fan del joc quelcom enginyós. D’una banda, l’idioma. Mireu aquestes imatges. Són a la pàgina de les que comencen per la lletra “R”. Alguns nois no s’adonen de la solució perquè interpreten la granota com a “rana”.

De l’altra, un vocabulari de nivell elevat. Algunes imatges requereixen uns coneixements previs (culturals, històrics, etc.) que els infants menors de vuit anys no tenen i caldrà ajudar-los. Potser és bona idea, abans de jugar, presentar les diferents pàgines i anar anomenant el que veiem. Per exemple, a la primera pàgina és possible que no sàpiguen que és «armadillo», «ant» o «alfil».

Les il·lustracions són divertides i el llibre està ben editat, és resistent i segur que se us acudeixen moltes altres possibilitats de joc.

Un encert són les pàgines annexes que hi ha al final, amb el solucionari i informacions sobre el codi Morse i l’alfabet Braille.

Llibre-joc recomanat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: L’abecedari entremaliat
Autora: Anna Aparicio Català
Il·lustradora: Anna Aparicio català
Traductora: Txell Freixinet
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2021

Al web de Takatuka podem llegir:
Aquest llibre de cantells roms i atractives il·lustracions a tot color té una estructura de doble pàgina. A l’esquerra apareixen de forma elegant els diferents tipus de representació possible de cada lletra (majúscula i minúscula, lletra d’impremta i lletra lligada), així com les seves equivalències en codi Morse i alfabet Braille, i a la dreta apareix una divertida i variada selecció d’imatges d’objectes, espais, animals, plantes, accions o personatges de la literatura i el cinema.
L’abecedari il·lustrat de Takatuka representa tot un repte per als nostres petits lectors i lectores: per identificar la imatge-paraula intrusa, caldrà que esbrinin a quina paraula correspon cada imatge i descartar aquells sinònims que no comencin per la lletra seleccionada. Al final del llibre hi trobaran les solucions, a més de divertides propostes de jocs per aprendre a utilitzar el codi Morse i l’alfabet Braille

El booktrailer:
https://www.youtube.com/watch?v=WF7mfq5hSII&t=4s