El Servei Educatiu Baix Llobregat-6 i la promoció de la lectura

En Jordi Dolcet és un company que treballa al Servei Educatiu Baix Llobregat-6 (Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana) i que impulsa conjuntament amb els centres educatius de la zona les accions sobre lectura i escriptura reconegudes com a prioritàries pel Sistema Educatiu de Catalunya, bàsicament sobre quatre eixos:
a) Gestió del coneixement: suport a les biblioteques escolars, maletes de lectura i baguls de coneixements per als centres que treballen per projectes.
b) Formació continuada: activitats i estratègies lectores a l’Educació Infantil i Primària, formació a caps d’estudi, coordinacions pedagògiques i de cicle i a la inspecció educativa sobre la implementació de 30’ de lectura, suport a la formació ILEC, etc.
c) Dinamització i l’acompanyament als centres: Aula Dial, Ronda de llibres, projecte de lectura i conversa literària Un petó de mandarina, guies de lectures recomanades (Nadal i Sant Jordi), Grup de Mestres de Música.
d) Entorn social: projectes d’aprenentatge i servei comunitari, rutes literàries, tallers d’estudi assistit.
Compten també amb les sinèrgies amb els ajuntaments, les biblioteques públiques i institucions com la Institució de les Lletres Catalanes, Rosa Sensat i diverses editorials.
En el darrer número de la revista GUIX expliquen una pràctica molt ferma que fa anys que realitzen i que anomenen Ronda de llibres, en la que hi participen alumnes de 4t d’educació primària i de 1r d’ESO.

Segons en Jordi:
La Ronda de llibres consisteix en una competició de lectura entre escoles. Per les característiques de la zona (set poblacions, dispersió d’escoles i dificultat en les comunicacions) a la Ronda hi ha sessions presencials i altres per videoconferència (mitjançant els hangouts de google).
Es fan dues edicions paral·leles de la Ronda de llibres, una per a 4t d’educació primària i una altra per a 1r d’ESO. A cadascuna es proposa la lectura de 8 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català i castellà. Aquest llibres són les lectures prescriptives d’aquell curs.
Per a engrescar a la lectura, des del Servei Educatiu es va contactar amb diversos autors perquè enviessin un missatge als alumnes participants, així ho van fer Mercè Anguera, Carles Sala, Agustín Fernández Paz, Daniel Nesquens, Enric Larreula, Joan Manuel Gisbert i José Luís Alonso de Santos.
La participació és col·lectiva, cada grup-classe ha de llegir la totalitat dels 8 llibres proposats. No és obligatori que cada alumne els llegeixi tots. Un cop llegits es preparen 4 preguntes de cada llibre que són les que es faran a les sessions competitives (presencials i per videoconferència).
Les sessions presencials són dinamitzades per personal de les biblioteques públiques, mentre que les telemàtiques ho fan els docents d’escoles i instituts amb el suport tècnic del Servei Educatiu, que també va als centres a configurar el maquinari de les aules i aportar l’equipament necessari per al bon desenvolupament de les sessions.

Si voleu llegir l’article complet, el podeu trobar a la Revista GUIX del mes de juliol-agost.
Els articles de la revista GUIX es poden adquirir on-line de manera individual. Si hi ha un article que us interessa el podeu adquirir a un preu de 0,99€ sense necessitat de comprar tota a la revista.

 

Txa-txa-txaaan! El Capità Calçotets al cinema

La sèrie sobre «El Capità Calçotets» són uns llibres entretinguts i divertits que també contenen missatges positius. Els nois i noies de 7, 8 i 9 anys els llegeixen amb especial admiració i el Capità Calçotets ja és un clàssic. Tan és així que aquests dies s’ha estrenat al cinema una pel·lícula sobre aquest director d’escola que, de tan en tant, txa-txa-txaaan!, esdevé el superheroi capaç de resoldre qualsevol cas… bé, és un dir!
En Jordi Brunet, el rapadet amb corbata, i l’Oriol Xuriguera, el de la samarreta i cap d’escarola, són un parell de nois que es diverteixen fent bromes pesades i sobretot creant els seus propis còmics. Un dels personatges que han ideat serà el més gran superheroi en la història de la seva escola primària: El Capità Calçotets! Però aquest superheroi té una personalitat que ni ell mateix coneix perquè és el director de l’escola, el senyor Grabulós.
Com qui no vol la cosa, les aventures del Capità Calçotets ja han vist més de deu llibres des de la publicació del primer, allà pels volts del 2001, amb títols tan espatarrants com «El capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants», «El Capità Calçotets i la saga flairosa del cavaller Aixellapudenta», «El Capità Calçotets i la terrible trama del professor Tirapets» o «El Capità Calçotets i el combat cruent amb l’hominoide mucoide: La nit de les mil burilles», entre d’altres.
L’autor Dav Pilkey explica que quan ell era estudiant va dibuixar uns còmics molt semblants als que en Jordi Brunet i l’Oriol Xuriguera vénen a la primera aventura quan, aprofitant un descuit, entren a la sala de fotocopiar de l’escola i fan còpies dels tebeo per repartir-los entre els companys de classe. Diu en Pilkey:
—Quan vaig començar a fer llibres per a nens, el meu objectiu era fer un llibre sobre el Capità Calçotets, algun dia. Vaig escriure diverses versions d’aquesta història, incloent un còmic de 48 pàgines, però cada editor que el va veure el va rebutjar. Quan el llibre va ser finalment acceptat, va ser com si un somni es fes realitat.
I és que moltes de les aventis de «Les aventures del Capità Calçotets» li van passar a la seva infància: les bromes, els còmics, fins i tot la tècnica d’animació «Cine-a-mà» que es va repetint en diferents pàgines.
Diu en Pilkey que quan era petit tenia dislèxia i per això en la creació dels llibres el seu objectiu era que els llibres estiguessin fets de capítols curts i que s’assemblessin als llibres d’imatges; per això a cada pàgina veiem més il·lustracions que paraules.


Si encara no heu entrat en el món del Capità Calçotets, ara és un bon moment, aprofitant l’estrena de la pel·liculassa.

 

Lectures recomanades SANT JORDI 2017

Us presentem la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a la Diada de Sant Jordi. Hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup o de l’infant ha de fer la seva opció. A sota del títol, el nom de l’autor i l’editorial.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Au, bona nit
Jory John. Andana
La cabra goluda
Peter Hóracek. Joventut
Les arrugues de l’àvia
Simona Ciraolo. Andana
Un camí de flors
JonArno Lawson. Libros del zorro rojo
Animals
Ingela Arrehnius. Coco Books
La petita a la jungla
Marta Altés. Blackie Books
Si les pomes tinguessin dents
Milton Glaser. Libros del zorro rojo
Enfilant el caminet
Mariana Ruiz. Kalandraka
Cuéntame del 1 al 10
Ana Palmero. Ekaré
La ruta del ratolí carter
Marianne Dubuc. Joventut

 Cicle inicial

¿Mau iz io?
Carson Ellis. BFE
El más rápido
Paula Carbonell. Lóguez
D’aquí no passa ningú!
Isabel Minhos. Takatuka
Tam, Tim i Tom
Roberto Mezquida. OQO
Això no és una selva
Susanna Isern. Flamboyant
¿Te acuerdas?
Zoran Drvenkar. Lóguez
Super Beige
Samuel Ribyron. Los cuatro azules
El pet
Laurie Cohen. Tramuntana
El gran llibre de les bèsties
Yuval Zoomer. Joventut
El cocodril enamorat
Daniela Kulot. Kalandraka

 Cicle Mitjà

La nena dels llibres
Oliver Jeffers. Andana
Hija única
Guojing. Pastel de luna
El arca de la Noèlia
Txabi Arnal. Nandibú
Jaume I i el vuitè passadís
Dolors Garcia i Cornellà. PAM
Il·luminatura
Rachel Williams. Cruïlla
Poca broma amb les vacances!
Ester Farran. Edicions del Pirata
Hilda y el bosque de piedra
Luke Pearson. BFE
L’illa de Paidonèsia
Oriol Canosa. La Galera
ARMSTRONG L’agosarat viatge d’un ratolí a la Lluna
Torben Kuhlmann. Joventut
Plouen poemes
Vanesa Amat i altres. Eumo

Cicle Superior

Dédalo y Perdiz
Lemniscates. Ekaré
La immortal
Ricard Ruiz. Edebé
La finestra d’en Kenny
Maurice Sendak. Kalandraka
Víkings!
Vincent Carpentier. Nórdica
Clara, el fantasma de l’àvia
Gemma Pascual. Barcanova
Penny Berry i la poció màgica
Lluís Prats. Cruïlla
Hasta (casi) 50 nombres
Daniel Nesquens. Anaya
L’ocarina blava
Mario Satz. Babulinka books
La senyora Neus
David Navalón. Tàndem
Crenshaw: el gat invisible
Katherine Applegate. La Galera

la finestra d’en Kenny (de Maurice Sendak)

Vaig agafar el llibre «La finestra d’en Kenny» amb poc interès, tot s’ha de dir. D’entrada, que ara es traduís una obra publicada inicialment el 1956 no m’atreia però, oh! sorpresa! vaig quedar atrapat des de la primera línia.
L’autor, en Maurice Sendak, el mateix d’«Allà on viuen els monstres» va escriure aquest primer llibre quan només en tenia vint, potser influenciat per un altre llibre que s’havia publicat feia poc més de deu anys, també a Nova York, «El petit príncep» d’Antoine de Saint Exupery. O almenys és la sensació que he tingut perquè ambdues obres ens parlen de l’amor, de la solitud i comparteixen un rerefons filosòfic molt potent.
La dedicatòria del principi és curiosa. Diu «per als meus pares, i Úrsula i Bert Slaff».Que dediqui el llibre als seus pares o la seva editora (Úrsula) és normal però que també inclogui al seu psiquiatre (Bertram Slaff) em fa pensar en un Sendak sensible i atribolat per mil i una inseguretats com a persona i com artista.
El conte està protagonitzat per un infant que es relaciona amb els objectes que hi ha a la seva habitació i que veu el món a través de la finestra (que és un símbol, és clar).
Les primeres línies ens expliquen que en Kenny es desperta d’un somni revelador. Aquest és un aspecte emprat per altres autors que interpreten aquest somni com l’entrada a un món existencial que cal desxifrar. Del somni, el nen recorda que hi ha un jardí en el que conviuen el dia i la nit i on hi ha també un gall de quatre potes que li lliura un paper amb set preguntes que seran la base del desenvolupament de llibre. Semblant al viatge del Petit Príncep pels set planetes.
Les set preguntes que ha de contestar si vol entrar al jardí màgic són els set capítols de que consta el llibre i cadascuna d’elles amaga un pensament filosòfic profund. En aquests capítols apareixen personatges fantàstics com un cavall que s’està al sostre de la casa, dos soldadets de plom, un ós de peluix d’un sol ull, etc.
La primera pregunta diu: «Pots fer un dibuix a la pissarra quan hi ha algú que no ho vol?» Aquest algú és en Bucky, l’ós de peluix que ha passat la nit a sota del llit per culpa d’un descuit del noi. Discuteixen i finalment l’amor (tornem a recordar la rosa del Petit Príncep) i l’estimació faran que tot torni a la normalitat. Maurice Sendak ens fa pensar què res és gratuït.
La segona pregunta diu: «¿Què és una cabra única?» i és tant i tant bonic que l’has de llegir dues vegades seguides amb el cor encongit. Llegiu, sinó, només aquest petit fragment del moment el que el noi troba la cabra a les muntanyes suïsses:

—Què és una cabra única? —pregunta.
—Una cabra única —diu en Kenny— és la cabra que estimo.
—Com m’estimes? —pregunta la cabra.
—T’estimo més que la cascada —fa ell—, més que les muntanyes nevades i fins i tot més que les esquelles.
—Ah —sospira la cabra blanca, i s’empassa les gencianes blaves.
—Quan deixaràs d’estimar-me? —pregunta ella. Tot de bocins de genciana blava li esquitxen la barba blanca.
—Mai!—diu ell.
—Mai —fa la cabra blanca— és molt de temps. I ensuma les englantines rosades.
—Em donaràs flors de rovell d’ou, gencianes blaves i englantines rosades d’Amèrica?
—No —respon en Kenny—, però al pati de casa hi ha botons d’or i margarides grogues.
—Podré enfilar-me al cim d’una muntanya, a Amèrica, i escoltar les esquelles?
—No —fa ell—, però pots seure a la teulada de casa i escoltar el mec-mec dels cotxes que passen disparats.
—Podré jeure al fang, a Amèrica?
—No —fa en Kenny—, la meva cabra ha de ser bonica i polida i ha de portar una esquella de plata al coll.
La cabra blanca aixeca els ulls tristament cap al noi: —Una cabra única és una cabra trista —diu.
—Però jugarem plegats —crida ell— i ens explicarem històries divertides.
—No sé cap història divertida —diu al cabra blanca.
—Cap ni una?
—No.
—Aleshores potser…—comença en Kenny.
—Potser què? —pregunta ella.
—…no ets la meva cabra única —conclou tristament.

Tot el llibre és molt emotiu i planteja molts interrogants. Crec que pot ser una bona lectura per fer a classe o a casa i plantejar els dubtes existencials que sempre tenim.
Al web de l’editorial Kalandraka llegim:
Un deliciós relat literari, ple de lirisme i sensibilitat, amb diàlegs tendres que fan partícips els lectors dels profunds pensaments del protagonista. La delicadesa de les traçades, la suavitat dels colors, el component màgic i fantàstic dels personatges representats conformen l’univers gràfic d’aquesta obra. En «La finestra d’en Kenny» aflora el jo més íntim de l’autor, la seva preocupació per la societat i l’afecte, l’imaginari infantil i les expectatives sobre l’experiència vital. Sense sortir físicament de l’habitació, en Kenny construeix al seu voltant tot un món marcat per la companyia de les seves joguines i la seva mascota. La finestra simbolitza la frontera entre la realitat del seu dormitori i el paratge desconegut que hi ha a l’altre costat; però també l’horitzó amb si mateix i la capacitat de somniar.

Recomanat (molt) a partir de cicle mitjà.

Visca! Ja tinc el llibre que regalaré aquest Sant Jordi!

Dades:
Títol: La finestra d’en Kenny
Autor: Maurice Sendak
Traductor: Miquel Desclot
Kalandraka Editora
64 pàgines

Presentació d’Un llop com cal

portada-llopDimarts 28 de febrer es va presentar a la llibreria Jaimes «Un llop com cal» d’en Joaquim Carbó.
A la trobada, molt animada, en Ramón Besora va explicar anècdotes viscudes amb en Carbó i els seus llibres, especialment les referides a «La casa sota la sorra» i el muntatge espectacular que van fer amb 400 alumnes de tot Catalunya, fa un grapat d’anys, i altres aventures. El record de totes les vivències compartides anava al cas perquè «Un llop com cal» va ser escrit fa quaranta anys i publicat en format més auster per laCaixa. Ara, el que han fer els de Nandibú ha estat una revisió i actualització per millorar-ho, cosa que aconsegueixen amb les il·lustracions d’en Pedro Rodríguez. En Pedro, també present a la sala, va explicar les dificultats per trobar el punt exacte per donar-li forma al llop vegetarià i també quin és el seu mètode de treball habitual.

dsc06812

Ramon Besora presenta el llibre

dsc06816

Joaquim Carbó i Pedro Rodríguez

dsc06819

Aspecte de la sala. A les parets les il·lustracions originals del conte

Tot plegat, més que una presentació, va ser una lliçó d’història de la literatura infantil en català, amb referències a congressos, maneres de fer, experiències, etc.
S’agraeixen aquest tipus de presentacions en que es parla més enllà del llibre en concret —recordeu l’inefable Umbral— i no hi ha pressa per acabar.
Un llop com cal explica l’aventura d’un llop, fill d’una lloba de molt bona família del Pirineu, que s’escapa del jardí de la casa de ciutat on viu i on va néixer perquè sa mare va ser capturada fa anys i se’n va cap a la muntanya, a la recerca de la llibertat.
L’exposició de les il·lustracions originals del conte hi serà a la llibreria durant els propers quinze dies per si les voleu veure (o comprar).

Les dades:
Títol: Un llop com cal
Autor: Joaquim Carbó
Il·lustrador: Pedro Rodríguez
Editorial: Pagès (segell Nandibú)
48 pàgines
Edat recomanada: Cicle mitjà

 

Lectures recomanades per al cicle mitjà. Nadal 2106

lapicesprimosLápices primos
José A. Ramírez Lozano. OQO
Per escriure utilitzem llapis, bolígrafs, plomes, retoladors, guixos… però, què passaria si provèssim a fer-ho amb els cosins dels llapis? Quins són? Això és el que ens presenta Lápices primos, amb una gran dosi d’imaginació i fantasia.
Perquè es pot escriure i dibuixar amb altres estris i elements de la vida quotidiana. Es pot dibuixar amb una canya de pescar? Es poden escriure històries amb una agulla de fer mitja? I tant! Les possibilitats són infinites i les anem descobrint pàgina rere pàgina acompanyades d’unes imatges que conviden a la seva contemplació perquè la proposta plàstica de la Natalie Pudalov no ens deixa indiferents amb la quantitat de detalls que s’amaguen a totes les pàgines.

dues-alesDues ales
Cristina Bellemo. Combel
Un matí, el senyor Guillem es troba unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els seus records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida, sobre la mort.

174922 el Club dels Estranys.inddEl Club dels Estranys
Jordi Sierra i Fabra. Cruïlla
L’Hug és tartamut i en Bernat, dislèxic. El perdonavides de la classe els fa la vida impossible perquè els veu diferents dels altres. Per això, els dos amics decideixen fundar un club, per sentir-se menys sols i més segurs. Quina sorpresa tindran quan descobreixin que no són els únics que volen formar part d’aquest club!
Ser diferent dels altres, ser estrany, és normal. Per això, el més important és aprendre a riure’s d’un mateix. En realitat tots som estranys, perquè tots som diferents. Cadascú és com és.

briscaBrisca
Andreu Martín. Cruïlla
La Paula va a passar el dia a la granja dels oncles. Mentre passeja pel bosc amb els pares esclata una tempesta, i la Brisca, la seva gosseta, es perd. Passen les hores i els dies, i la Brisca no torna a la granja, cosa que desespera la Paula. Alhora, per aquella zona es comença a parlar d’una colla de gossos salvatges que ataquen els animals de les masies i també les persones. Pot ser que la Brisca s’hagi ajuntat amb aquesta gossada? Això voldria dir que està viva… Però, si corre amb aquests gossos salvatges, és que ella també és capaç de fer mal a les persones?

miyukiEspera’t, Miyuki
Roxane Marie Galliez. Joventut
És el primer dia de la primavera i la Miyuki vol veure com floreix el jardí del seu avi. Però una de les flors triga massa a obrir-se, segons la Miyuki… Llavors decideix sortir a buscar l’aigua més pura per ajudar-la a obrir-se. La Miyuki es passa el dia corrent impacient, en una recerca desesperada, i es perd l’espectacle de la primavera…
Un bell conte per aprendre l’art de la paciència i de la contemplació.

la-pajarera-de-oroLa pajarera de oro
Anna Castagnoli. BFE
La Valentina és la filla de l’Emperador, que viu envoltada de criats espantats dels seus impossibles desitjos. Cada desig es converteix en una ordre, perquè Valentina és una nena prepotent i terrible, una princesa d’odi i de sang.
La princesa col·lecciona objectes però sobretot ocells. Centenars de meravellosos i exuberants ocells engabiats, que es converteixen en el seu luxós caprici, exòtics exemplars alats, símbols de la seva solitud. Els criats viatgen per tot arreu per trobar els ocells més esplèndids i per acontentar els desitjos de la Valentina. Durant els viatges alguns perden la vida i altres, en tornar, són decapitats. Fins que un servent, intel·ligent i astut, li regala l’ou d’un ocell que parla. La felicitat i l’esperança il·luminen la vida de la princesa. Haurà de tenir cura de l’ou…

mitjonsEls mitjons de l’ogre
Maria Carme Roca. Jollibre
En Maties és un ogre que s’adona que, des de fa un temps, a cada bugada perd un mitjó. El fet l’inquieta i decideix buscar algú que l’ajudi a resoldre el misteri.

el-viatgeEl viaje
Francesca Sanna. Impedimenta
El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família per escapar dels horrors de la guerra i poder formar una nova llar. El viatge d’una mare i les seves dues filles ens commou d’allò més amb les seves peripècies, malauradament tan properes.

oca-locaPoemas de la oca loca
Gloria Fuertes. Kalandraka
El proper any reviurem la poesia d’una de les autores més estimada entre els infants, coincidint amb el centenari del seu naixement. En aquesta reedició podrem gaudir d’un grapat de poemes que comencen amb un “para dibujar…”

portadaGran i petit-1
Chanti. Nandibú
El llibre és un recull de les tires còmiques que expliquen la vida d’en Nacho, el centre de l’univers familiar fins que arriba el seu germà. Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les aventures familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com l’autor ens presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades sorprenen a casa i a l’escola.

Gran i Petit 1

portadaUn dels llibres que m’ha fet riure molt darrerament és Gran i Petit, un còmic que acaba de publicar Pagès editors. Es tracta d’un recull dels quatre primers títols d’una sèrie de còmics molt populars a l’Argentina, on ja van pel volum desè.
El llibre ens explica que un nen, en Nacho, és el centre de l’univers fins que…  arriba el seu germà! Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les peripècies familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades ens sorprenen a casa i a l’escola. L’autor és en Chanti, pseudònim del dibuixant Santiago González Rigael que segons explica es va inspirar en els seus nebots per fer la tira que cada diumenge publica a la revista Rumbos.

En una entrevista a la revista Imaginaria, l’autor deia :
“Gran i petit és una historieta per a tota la família que reflecteix les relacions que es donen entre germans.
Tinc una gran afinitat amb els nois. Ells tenen una manera de pensar més lliure, raonen per si mateixos, i treuen les seves pròpies conclusions (cosa que molts grans hem oblidat). Em va semblar bo mostrar tot aquest univers i especialment el de les relacions entre germans; que tot i tenir els mateixos pares no és el mateix néixer primer o segon. Les relacions són diferents. Tinc nebots i ells van ser la meva musa inspiradora.
Mai vaig pensar que fora a atrapar a públics tan diversos i de totes les edats, des nois que estan aprenent a llegir fins avis superlectors”.

La traducció al català ha comportat alguns problemes d’adaptació, com quan l’acció passa al Nadal i es veuen tots els protagonistes amb poca roba (a l’Argentina és estiu).

dsc06081

També comenta en Chanti que no va permetre canviar la samarreta esportiva que llueixen els nens quan animen a la selecció de futbol argentina per una altra del Barça, per exemple.dsc06080

Es va optar per deixar el nom del nen com a Nacho, malgrat que en català no es fa servir com a substitutiu afectiu d’Ignasi.
A l’Argentina, sobretot a les zones de l’interior, les tires còmiques d’en Nacho i Tobi tenen molta acceptació, gairebé a l’alçada de les de Mafalda i en algunes escoles s’usen com a material didàctic per entendre els vincles entre germans.
mayormenorEl llibre es pot anar llegint tira a tira i segur que moltes de les situacions us son conegudes, sobretot per als que heu conviscut amb germans.
Les il·lustracions són molt expressives i tenen el punt de vista a nivell del terra, talment com si fóssim nens. M’agrada també el traç ample de les línies perquè ajuden a centrar l’atenció i defineixen perfectament els personatges. Tot queda reforçat pels fons plans, gairebé neutres i de colors càlids.

Un bon regal per a aquests nadals. Per a infants a partir de vuit i sobretot per als adults amb fills.

Facebook: https://www.facebook.com/mayorymenorsitiooficial/

Dades:
Gran i Petit
Chanti
Pagès editors, S. L.
19,50 €
25 x 19 cm
192 pàgines