La guineu i l’aviador, homenatge a El Petit Príncep

—Guineu, mira quina meravella, la terra vist des d’aquí dalt.
Ho vaig haver de reconèixer: era una vista extraordinari.
—Per què voleu, els homes, si la natura no us ha donat ales? — vaig preguntar. No ho entenia.
—Per fer realitat un somni —va respondre l’Antoine.
—Ah, és clar —vaig dir jo.

Un dels llibres que més m’ha emocionat dels que he llegit darrerament és «La guineu i l’aviador», formidable tant per la història que explica com pel format generós. Ens l’ofereixen els de l’editorial Joventut per a goig dels amants d’«El Petit Príncep» ara que celebrem els 75 anys de la seva publicació.

El llibre ens explica que un avió de guerra pilotat per un tal Antoine s’estavella a prop d’un bosc i un fragment es clava accidentalment a la pota d’una guineu.
L’aviador es salva i s’encarrega de curar la guineu i llavors comença comença un procés de domesticació mútua. Passen, primer, per un període de desconfiança però al final es fan amics, l’home i l’animal. D’aquesta amistat sorgirà el coneixement del món estrany i diferent de l’altre.
Quan avances en la història hi ha un moment en que la guineu puja a l’avió, quan ja està reparat, i marxa amb l’aviador cap a la base militar on veurà i viurà el desenvolupament de les missions de guerra (la segona Mundial).

Un llibre molt bonic que convida a tocar-lo perquè les il·lustracions són belles i les textures sorprenents fan que tinguis ganes de perdre’t en aquest bosc d’arbres entortolligats, per exemple, i sense adonar-te notes com la mà passa per sobre la pell suau i rogenca de la imatge de la guineu, obres el braços com si volessis per sobre dels núvols amb l’aviador i quan descobreixes que l’únic llibre que apareix dibuixat dins del conte és el Walden de Thoreau, amagat al costat d’un paquet de «Gitanes»… llavors et cau la llagrimeta.

L’escena de l’avió que hem copiat al principi es sublim: L’Antoine explicant els seus somnis a una guineu que descobreix sorpresa el món des de dalt.

Un llibre imprescindibles pels seguidors del Petit Príncep (en som molts) i pels que volen aprofundir en la filosofia oculta que s’amaga darrera l’evident malenconia que traspua la història.
La veu narrativa és la de la guineu.
M’ha encantat.

LES DADES:
Títol: La guineu i l’aviador
Autor: Luca Tortolini
Il·lustradora: Anna Forlati
Traductor. Carlos Mayor
Editorial: Joventut
44 pàgines
Barcelona, 2017

Imatges extretes del web d’editorial Joventut. (http://www.editorialjuventud.es/)

El booktrailer:

Anuncis

No t’oblidis de mirar per la finestra

Edicions Salòria té diferents col·leccions per als infants i joves (Lola Anglada, el Petit Pirineu, Col·lecció Tralarí i Pessigolles). També editen llibres per a adults: Pirineus, Catalunya, Guies de muntanya, etc.
Un dels seus llibres que difícilment us arribarà a les mans si no viviu per la zona de l’Alt Urgell o l’encarregueu a la llibretera de confiança és aquest No t’oblidis de mirar per la finestra.
L’autora és l’Ester Farran de qui ja hem comentat els seus Poca broma amb la xocolata! I Poca broma amb les vacances!

No t’oblidis de mirar per la finestra planteja un tema dur (la mort d’un germà) i ho fa amb una delicadesa i sensibilitat extrema. Explicat en tercera persona, el relat segueix la vida d’un nen, en Pol, i els records del germà gran que va morir sis mesos abans. Realisme màgic.
A la contraportada hi llegim:
Ha arribat la primavera, època en què les cigonyes passen per davant de casa del Pol, i ell no treu els ulls de la finestra. El Roger, el seu germà, va morir fa uns mesos però li va prometre que es convertiria en una cigonya.
El relat, ben construït, és ideal per a quart de primària. Aquesta dada és rellevant perquè ens costa trobar bones històries per a aquesta edat.
Amb aquest llibre passen coses sorprenents com que els adults (pares i mestres) tenen certa recança a l’hora de comprar-lo i compartir la seva lectura i, en canvi, als nois i noies que l’han llegit els ha entusiasmat. Potser és perquè no tenen els prejudicis que tenim els adults amb aquest tema?
Sigui com sigui, val la pena fer-li una ullada. Imprescindible tenir un mocador a la vora.


Aquest conte va ser el guanyador del premi Contes que compten.

Podeu veure la presentació que va organitzar la Montse Marcet a la seva llibreria Lectors al Tren!, de Rubí el dia 6 d’abril del 2018.

LES DADES:
Títol: No t’oblidis de mirar per la finestra
Autora: Ester Farran
Il·lustrador: Jordi Sales
Editorial: Salòria
Col·lecció: Pessigolles 4
32 pàgines
La Seu d’Urgell, 2018

Jane Goodall, la científica amiga dels ximpanzés

Aquest és un llibre de coneixements ben elaborat i que agradarà als infants a partir de vuit anys. Narra la vida de la Jane Goodall, la primatòloga referent en l’estudi dels ximpanzés.
El relat el fa en David Barbagrisa, un ximpanzé, i ens situa en els diferents moment de la vida d’aquesta dona anglesa que des de petita es va interesar pels animals. El llibre emfatitza especialment els llargs períodes que va passar a la selva convivint amb els ximpanzés i els descobriments que va fer sobre la seva socialització, els costums, la capacitat de produir eines, els jocs, les relacions entre ells, etc.

Mentre vas llegint t’adones del respecte envers la vida animal i la natura que té la Jane.
Les imatges estan ben fetes i són precises. No són fotografies dels animals però reflecteixen força el seu aspecte i les seves expressions. L’Albert Asensio ha trobat el punt exacte per fer d’aquest llibre una bona eina per a l’escola (projectes o lectura informativa) i per a les famílies.
Les planes del final contenen informació molt útil i rellevant amb una biografia resumida de la Jane Goodall, una cronologia d’altres fites relacionades amb l’estudi dels primats i els diferents tipus de la família dels homínids.
Tot el contingut de l’edició ha estat revisat i aprovat per la delegació espanyola de l’Institut Jane Goodall.
M’ha agradat força.
Recomanat per als alumnes de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Jane Goodall. La millor amiga dels ximpanzés
Autor: Marcos Muslera
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Vegueta
Pàgines: 36
Barcelona, 2017

 

 

El Servei Educatiu Baix Llobregat-6 i la promoció de la lectura

En Jordi Dolcet és un company que treballa al Servei Educatiu Baix Llobregat-6 (Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana) i que impulsa conjuntament amb els centres educatius de la zona les accions sobre lectura i escriptura reconegudes com a prioritàries pel Sistema Educatiu de Catalunya, bàsicament sobre quatre eixos:
a) Gestió del coneixement: suport a les biblioteques escolars, maletes de lectura i baguls de coneixements per als centres que treballen per projectes.
b) Formació continuada: activitats i estratègies lectores a l’Educació Infantil i Primària, formació a caps d’estudi, coordinacions pedagògiques i de cicle i a la inspecció educativa sobre la implementació de 30’ de lectura, suport a la formació ILEC, etc.
c) Dinamització i l’acompanyament als centres: Aula Dial, Ronda de llibres, projecte de lectura i conversa literària Un petó de mandarina, guies de lectures recomanades (Nadal i Sant Jordi), Grup de Mestres de Música.
d) Entorn social: projectes d’aprenentatge i servei comunitari, rutes literàries, tallers d’estudi assistit.
Compten també amb les sinèrgies amb els ajuntaments, les biblioteques públiques i institucions com la Institució de les Lletres Catalanes, Rosa Sensat i diverses editorials.
En el darrer número de la revista GUIX expliquen una pràctica molt ferma que fa anys que realitzen i que anomenen Ronda de llibres, en la que hi participen alumnes de 4t d’educació primària i de 1r d’ESO.

Segons en Jordi:
La Ronda de llibres consisteix en una competició de lectura entre escoles. Per les característiques de la zona (set poblacions, dispersió d’escoles i dificultat en les comunicacions) a la Ronda hi ha sessions presencials i altres per videoconferència (mitjançant els hangouts de google).
Es fan dues edicions paral·leles de la Ronda de llibres, una per a 4t d’educació primària i una altra per a 1r d’ESO. A cadascuna es proposa la lectura de 8 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català i castellà. Aquest llibres són les lectures prescriptives d’aquell curs.
Per a engrescar a la lectura, des del Servei Educatiu es va contactar amb diversos autors perquè enviessin un missatge als alumnes participants, així ho van fer Mercè Anguera, Carles Sala, Agustín Fernández Paz, Daniel Nesquens, Enric Larreula, Joan Manuel Gisbert i José Luís Alonso de Santos.
La participació és col·lectiva, cada grup-classe ha de llegir la totalitat dels 8 llibres proposats. No és obligatori que cada alumne els llegeixi tots. Un cop llegits es preparen 4 preguntes de cada llibre que són les que es faran a les sessions competitives (presencials i per videoconferència).
Les sessions presencials són dinamitzades per personal de les biblioteques públiques, mentre que les telemàtiques ho fan els docents d’escoles i instituts amb el suport tècnic del Servei Educatiu, que també va als centres a configurar el maquinari de les aules i aportar l’equipament necessari per al bon desenvolupament de les sessions.

Si voleu llegir l’article complet, el podeu trobar a la Revista GUIX del mes de juliol-agost.
Els articles de la revista GUIX es poden adquirir on-line de manera individual. Si hi ha un article que us interessa el podeu adquirir a un preu de 0,99€ sense necessitat de comprar tota a la revista.

 

Txa-txa-txaaan! El Capità Calçotets al cinema

La sèrie sobre «El Capità Calçotets» són uns llibres entretinguts i divertits que també contenen missatges positius. Els nois i noies de 7, 8 i 9 anys els llegeixen amb especial admiració i el Capità Calçotets ja és un clàssic. Tan és així que aquests dies s’ha estrenat al cinema una pel·lícula sobre aquest director d’escola que, de tan en tant, txa-txa-txaaan!, esdevé el superheroi capaç de resoldre qualsevol cas… bé, és un dir!
En Jordi Brunet, el rapadet amb corbata, i l’Oriol Xuriguera, el de la samarreta i cap d’escarola, són un parell de nois que es diverteixen fent bromes pesades i sobretot creant els seus propis còmics. Un dels personatges que han ideat serà el més gran superheroi en la història de la seva escola primària: El Capità Calçotets! Però aquest superheroi té una personalitat que ni ell mateix coneix perquè és el director de l’escola, el senyor Grabulós.
Com qui no vol la cosa, les aventures del Capità Calçotets ja han vist més de deu llibres des de la publicació del primer, allà pels volts del 2001, amb títols tan espatarrants com «El capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants», «El Capità Calçotets i la saga flairosa del cavaller Aixellapudenta», «El Capità Calçotets i la terrible trama del professor Tirapets» o «El Capità Calçotets i el combat cruent amb l’hominoide mucoide: La nit de les mil burilles», entre d’altres.
L’autor Dav Pilkey explica que quan ell era estudiant va dibuixar uns còmics molt semblants als que en Jordi Brunet i l’Oriol Xuriguera vénen a la primera aventura quan, aprofitant un descuit, entren a la sala de fotocopiar de l’escola i fan còpies dels tebeo per repartir-los entre els companys de classe. Diu en Pilkey:
—Quan vaig començar a fer llibres per a nens, el meu objectiu era fer un llibre sobre el Capità Calçotets, algun dia. Vaig escriure diverses versions d’aquesta història, incloent un còmic de 48 pàgines, però cada editor que el va veure el va rebutjar. Quan el llibre va ser finalment acceptat, va ser com si un somni es fes realitat.
I és que moltes de les aventis de «Les aventures del Capità Calçotets» li van passar a la seva infància: les bromes, els còmics, fins i tot la tècnica d’animació «Cine-a-mà» que es va repetint en diferents pàgines.
Diu en Pilkey que quan era petit tenia dislèxia i per això en la creació dels llibres el seu objectiu era que els llibres estiguessin fets de capítols curts i que s’assemblessin als llibres d’imatges; per això a cada pàgina veiem més il·lustracions que paraules.


Si encara no heu entrat en el món del Capità Calçotets, ara és un bon moment, aprofitant l’estrena de la pel·liculassa.

 

Lectures recomanades SANT JORDI 2017

Us presentem la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a la Diada de Sant Jordi. Hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup o de l’infant ha de fer la seva opció. A sota del títol, el nom de l’autor i l’editorial.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Au, bona nit
Jory John. Andana
La cabra goluda
Peter Hóracek. Joventut
Les arrugues de l’àvia
Simona Ciraolo. Andana
Un camí de flors
JonArno Lawson. Libros del zorro rojo
Animals
Ingela Arrehnius. Coco Books
La petita a la jungla
Marta Altés. Blackie Books
Si les pomes tinguessin dents
Milton Glaser. Libros del zorro rojo
Enfilant el caminet
Mariana Ruiz. Kalandraka
Cuéntame del 1 al 10
Ana Palmero. Ekaré
La ruta del ratolí carter
Marianne Dubuc. Joventut

 Cicle inicial

¿Mau iz io?
Carson Ellis. BFE
El más rápido
Paula Carbonell. Lóguez
D’aquí no passa ningú!
Isabel Minhos. Takatuka
Tam, Tim i Tom
Roberto Mezquida. OQO
Això no és una selva
Susanna Isern. Flamboyant
¿Te acuerdas?
Zoran Drvenkar. Lóguez
Super Beige
Samuel Ribyron. Los cuatro azules
El pet
Laurie Cohen. Tramuntana
El gran llibre de les bèsties
Yuval Zoomer. Joventut
El cocodril enamorat
Daniela Kulot. Kalandraka

 Cicle Mitjà

La nena dels llibres
Oliver Jeffers. Andana
Hija única
Guojing. Pastel de luna
El arca de la Noèlia
Txabi Arnal. Nandibú
Jaume I i el vuitè passadís
Dolors Garcia i Cornellà. PAM
Il·luminatura
Rachel Williams. Cruïlla
Poca broma amb les vacances!
Ester Farran. Edicions del Pirata
Hilda y el bosque de piedra
Luke Pearson. BFE
L’illa de Paidonèsia
Oriol Canosa. La Galera
ARMSTRONG L’agosarat viatge d’un ratolí a la Lluna
Torben Kuhlmann. Joventut
Plouen poemes
Vanesa Amat i altres. Eumo

Cicle Superior

Dédalo y Perdiz
Lemniscates. Ekaré
La immortal
Ricard Ruiz. Edebé
La finestra d’en Kenny
Maurice Sendak. Kalandraka
Víkings!
Vincent Carpentier. Nórdica
Clara, el fantasma de l’àvia
Gemma Pascual. Barcanova
Penny Berry i la poció màgica
Lluís Prats. Cruïlla
Hasta (casi) 50 nombres
Daniel Nesquens. Anaya
L’ocarina blava
Mario Satz. Babulinka books
La senyora Neus
David Navalón. Tàndem
Crenshaw: el gat invisible
Katherine Applegate. La Galera

la finestra d’en Kenny (de Maurice Sendak)

Vaig agafar el llibre «La finestra d’en Kenny» amb poc interès, tot s’ha de dir. D’entrada, que ara es traduís una obra publicada inicialment el 1956 no m’atreia però, oh! sorpresa! vaig quedar atrapat des de la primera línia.
L’autor, en Maurice Sendak, el mateix d’«Allà on viuen els monstres» va escriure aquest primer llibre quan només en tenia vint, potser influenciat per un altre llibre que s’havia publicat feia poc més de deu anys, també a Nova York, «El petit príncep» d’Antoine de Saint Exupery. O almenys és la sensació que he tingut perquè ambdues obres ens parlen de l’amor, de la solitud i comparteixen un rerefons filosòfic molt potent.
La dedicatòria del principi és curiosa. Diu «per als meus pares, i Úrsula i Bert Slaff».Que dediqui el llibre als seus pares o la seva editora (Úrsula) és normal però que també inclogui al seu psiquiatre (Bertram Slaff) em fa pensar en un Sendak sensible i atribolat per mil i una inseguretats com a persona i com artista.
El conte està protagonitzat per un infant que es relaciona amb els objectes que hi ha a la seva habitació i que veu el món a través de la finestra (que és un símbol, és clar).
Les primeres línies ens expliquen que en Kenny es desperta d’un somni revelador. Aquest és un aspecte emprat per altres autors que interpreten aquest somni com l’entrada a un món existencial que cal desxifrar. Del somni, el nen recorda que hi ha un jardí en el que conviuen el dia i la nit i on hi ha també un gall de quatre potes que li lliura un paper amb set preguntes que seran la base del desenvolupament de llibre. Semblant al viatge del Petit Príncep pels set planetes.
Les set preguntes que ha de contestar si vol entrar al jardí màgic són els set capítols de que consta el llibre i cadascuna d’elles amaga un pensament filosòfic profund. En aquests capítols apareixen personatges fantàstics com un cavall que s’està al sostre de la casa, dos soldadets de plom, un ós de peluix d’un sol ull, etc.
La primera pregunta diu: «Pots fer un dibuix a la pissarra quan hi ha algú que no ho vol?» Aquest algú és en Bucky, l’ós de peluix que ha passat la nit a sota del llit per culpa d’un descuit del noi. Discuteixen i finalment l’amor (tornem a recordar la rosa del Petit Príncep) i l’estimació faran que tot torni a la normalitat. Maurice Sendak ens fa pensar què res és gratuït.
La segona pregunta diu: «¿Què és una cabra única?» i és tant i tant bonic que l’has de llegir dues vegades seguides amb el cor encongit. Llegiu, sinó, només aquest petit fragment del moment el que el noi troba la cabra a les muntanyes suïsses:

—Què és una cabra única? —pregunta.
—Una cabra única —diu en Kenny— és la cabra que estimo.
—Com m’estimes? —pregunta la cabra.
—T’estimo més que la cascada —fa ell—, més que les muntanyes nevades i fins i tot més que les esquelles.
—Ah —sospira la cabra blanca, i s’empassa les gencianes blaves.
—Quan deixaràs d’estimar-me? —pregunta ella. Tot de bocins de genciana blava li esquitxen la barba blanca.
—Mai!—diu ell.
—Mai —fa la cabra blanca— és molt de temps. I ensuma les englantines rosades.
—Em donaràs flors de rovell d’ou, gencianes blaves i englantines rosades d’Amèrica?
—No —respon en Kenny—, però al pati de casa hi ha botons d’or i margarides grogues.
—Podré enfilar-me al cim d’una muntanya, a Amèrica, i escoltar les esquelles?
—No —fa ell—, però pots seure a la teulada de casa i escoltar el mec-mec dels cotxes que passen disparats.
—Podré jeure al fang, a Amèrica?
—No —fa en Kenny—, la meva cabra ha de ser bonica i polida i ha de portar una esquella de plata al coll.
La cabra blanca aixeca els ulls tristament cap al noi: —Una cabra única és una cabra trista —diu.
—Però jugarem plegats —crida ell— i ens explicarem històries divertides.
—No sé cap història divertida —diu al cabra blanca.
—Cap ni una?
—No.
—Aleshores potser…—comença en Kenny.
—Potser què? —pregunta ella.
—…no ets la meva cabra única —conclou tristament.

Tot el llibre és molt emotiu i planteja molts interrogants. Crec que pot ser una bona lectura per fer a classe o a casa i plantejar els dubtes existencials que sempre tenim.
Al web de l’editorial Kalandraka llegim:
Un deliciós relat literari, ple de lirisme i sensibilitat, amb diàlegs tendres que fan partícips els lectors dels profunds pensaments del protagonista. La delicadesa de les traçades, la suavitat dels colors, el component màgic i fantàstic dels personatges representats conformen l’univers gràfic d’aquesta obra. En «La finestra d’en Kenny» aflora el jo més íntim de l’autor, la seva preocupació per la societat i l’afecte, l’imaginari infantil i les expectatives sobre l’experiència vital. Sense sortir físicament de l’habitació, en Kenny construeix al seu voltant tot un món marcat per la companyia de les seves joguines i la seva mascota. La finestra simbolitza la frontera entre la realitat del seu dormitori i el paratge desconegut que hi ha a l’altre costat; però també l’horitzó amb si mateix i la capacitat de somniar.

Recomanat (molt) a partir de cicle mitjà.

Visca! Ja tinc el llibre que regalaré aquest Sant Jordi!

Dades:
Títol: La finestra d’en Kenny
Autor: Maurice Sendak
Traductor: Miquel Desclot
Kalandraka Editora
64 pàgines