salut

by

Booklife. Biblioteràpia i prescripció literària

La biblioteràpia és una disciplina força desconeguda a casa nostra, però a d’altres països fa molt anys que funciona prou bé a les biblioteques i centres sanitaris.
Des de fa uns mesos, la Laura Garcia, està entestada en donar a conèixer aquesta disciplina a casa nostra.

L’objectiu de Booklife és utilitzar la literatura (només ficció) per entendre, analitzar, i acompanyar-nos en diferents emocions, sentiments i situacions. I ho fan a través de tallers i xerrades a biblioteques, escoles, associacions, centres sanitaris, etc., on recomanen llibres de ficció que ajudin a entendre, analitzar i transitar pel tema triat d’antuvi. Tenen prop de 50 temes escollits, i ja han fet una vintena de xerrades (presencials i virtuals).

Trobareu tota la informació clicant a TRIPTIC-BOOKLIFE

La Laura creu que és una bona manera d’apropar la literatura a través dels grans temes del dia a dia. Els tallers van adreçats a adults, però també a nens i nenes, i a famílies. Per saber-ne més, podeu llegir l’entrevista que li van fer al diari AVUI:

I els comentaris que va fer el Telenotícies vespre de TV3, clicant a:
TV3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/biblioterapia-o-les-novelles-com-a-metode-terapeutic-llengua-de-signes/video/6056265/#.Xz2NhTX8PnQ.twitter

Si voleu contactar amb ella, ho podeu fer al mail o al telèfon següents:
laura@80grams.com
667 55 09 04

by

Posats a imaginar…. La relació entre el món educatiu i el sanitari

He fet unes reflexions al Diari de l’Educació sobre «Educació i salut, una col·laboració necessària» on explico, de manera suau, algunes realitats en que es troben les mestres a l’aula.
Les podeu llegir clicant a:
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2020/02/25/educacio-i-salut-una-collaboracio-necessaria/

Deixo per més endavant, la relació entre la salut i la literatura infantil i explicaré com hi ha grups de persones preocupades pel tema i que aposten per «humanitzar la sanitat» i dotar als equipaments sanitaris (CAP, hospitals) d’un ambient més agradable i més proper als infants. Són projectes que ens recorden que la lectura també cura.

Explicarem casos com el de l’Associació MUA Solidaris (https://muasolidaris.com/) amb la publicació del llibre «No vull ser un heroi», la historia d’en Guille, un nen com molts d’altres: curiós i alegre i a qui agrada fer moltes coses, però que ara haurà de passar un temps a l’hospital i té una miqueta de por. Quan hi arriba i es queda sol a l’habitació, oh!, troba, amagat rere la tauleta de nit, un ninot de peluix i un diari secret!


Es tracta d’un conte sobre el valor de l’amistat i la importància de la investigació per fer que cada vegada hi hagi menys nens i nenes ingressats.

També us en parlaré d’«Acompanyart», d’«Adjana» i altres iniciatives genials que van en aquesta línia d’establir vincles entre els equips mèdics i les escoles. Però avui em centro en els polls, mocs, rascades, diabetes, al·lergies, conductes agressives i altres realitats quotidianes a les nostres aules.

by

En Raül Castillo, il·lustrador

La imatge que encapçalarà aquest any el blog és obra d’en Raül Castillo, il·lustrador del conte «El senglar té singlot».
En Raül viu al Baix Empordà i explica que des de ben petit li agradava dibuixar i que va estudiar Belles Arts i va fer cursos de còmic a l’escola Joso.
He tingut l’oportunitat de conèixer-lo gràcies al projecte «AcompanyArt» que té com a objectiu principal humanitzar la sanitat i on en Raül va crear el personatge principal, l’Aloa, que simbolitza tot allò que d’humanitat tenim les persones que ens dediquem a tenir cura dels infants, a l’escola, al centre d’atenció primària, a la família, entre els veïns, als esplais, etc.
En Raül diu que «l’art (en tots els sentits) pot curar o ser-ne un catalitzador important, perquè l’art estimula les capacitats pròpies de l’individu, desenvolupa la seva creativitat i expressió individual com a mitjà per aconseguir millorar a escala personal. L’art permet projectar conflictes interns i, per tant, ofereix la possibilitat de poder-los resoldre» i opina que tota persona és capaç de ser creativa i és en aquesta possibilitat de crear on els experts asseguren que resideix la gran força terapèutica de l’art.

Durant l’any 2019 ens hem anat veient per donar forma al text i a les imatges del conte. Em consta que hi ha dedicat moltíssimes hores de manera desinteressada al projecte i, per això, s’ha guanyat l’admiració de tot l’equip.

 

Una de les coses més curioses que he vist del seu treball és comprovar com els primers esbossos els fa amb bolígraf BIC directament sobre qualsevol paper. Prova i torna a provar fins que troba allò que li agrada. Després ho escaneja i ho passa a l’ordinador on acaba el procés d’acolorir les imatges i quadrar les escenes.

Quina sort haver-lo conegut!

by

La Mia es fa gran, un llibre sobre la pubertat

La informació (in-formare, formar cap endins) que els alumnes busquen en els llibres i a la xarxa té una relació clara amb la possibilitat de reunir llenguatge i pensament i, sens dubte, aquesta informació ajuda a augmentar el coneixement, sempre que aquesta recerca de dades condueixi a conclusions que puguin ser interpretades de forma correcta.
Alguns llibres ho permeten de forma meravellosa. És el cas de La Mia es fa gran, un llibre molt útil per als nois i noies que busquen respostes i explicacions als canvis que es produeixen en el cos de les noies entre els vuit i els tretze anys. Com diu el títol: Per saber-ne més sobre la pubertat de les nenes.

El llibre comença amb la presentació de la noia. Diu: Sóc la Mia i tinc nou anys i mig.
I en passar plana, ens explica el primer canvi: Avui mentre em dutxava he notat que el pit dret em feia mal.

A la plana següent: La mare de seguida m’ha tranquil·litzat i m’ha dit que el que passa és que m’estava fent gran.
I van a la consulta de la pediatra que els explica un munt de coses sobre les modificacions que es produiran al seu cos.


Combinant informacions textuals amb esquemes i unes il·lustracions molt boniques de la Cristina Losantos, el llibre parla dels pèls que sortiran, dels pits, de la regla, de compreses, etc. però també inclou apunts (al final, en forma de decàleg) sobre l’alimentació per créixer de manera sana.
M’ha agradat que tres dones (la pediatra, la mestra i la mare) donin els consells, informin i tranquil·litzin a la Mia.
M’ha agradat també (i potser no té gaire importància) que sigui literatura de Km.0
He pensat que aquest llibre també hauria d’estar recomanat per a nois.
El llibre l’ha escrit la Mònica Peitx, pediatra especialitzada en Endocrinologia i Nutrició i que ha publicat contes sobre trastorns infantils. Un per a nens amb sobrepès i obesitat: El conte d’en Max, un altre sobre la diabetis, el Conte de l’Aina, i un altre que parla de la talla dels nens, El conte d’en Quim.

La Cristina Losantos és una il·lustradora de prestigi internacional i col·labora amb revistes com el Cavall Fort i El Tatano. Té el Premi Nacional d’Il·lustració. El seu blog: https://cristinalosantos.wordpress.com/

La Mia es fa gran ha rebut diversos premis:
•Premi Crítica Serra D’Or, 2017
•Premi Jaume Aiguader i Miró (divulgació i educació sanitàries), 2017
•Seleccionat Millor Llibre per a més de 9 anys, Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, 2017
•Seleccionat entre els Millors Llibres del 2016 per la revista Faristol

Les dades:
Títol: La Mia es fa gran
Autora: Mònica Peitx
Il·lustradora: Cristina Losantos
Editorial: Joventut
Col·lecció: Aprenent del Nostre Cos (Com i Per Què?)
Format: 13,50 x 20,50 cm
48 Pàgines
Barcelona, 2016
Recomanat per a nois i noies a partir de vuit anys.