Hi ha una vaca dins del bric de llet?

No us podeu imaginar la quantitat de vegades que a la rotllana de cicle infantil hem sentit afirmacions que han trencat la nostra lògica adulta. Només cal iniciar una conversa sobre un fet desconegut i els alumnes troben ràpidament la solució simple i lògica. Si preguntes com aconseguir diners, la resposta és «al banc!» perquè és allà on n’hi ha i on, segons ells, els has d’anar a buscar. Així de fàcil. Si preguntes què passa quan ens morim, perquè creixen les ungles o com funciona la rentadora, per exemple, la solució sempre és la més senzilla, tot i que no sempre és la correcta, però això ja és una altra història.

S’acaba de publicar un llibre adreçat a aquestes primeres edats que juga amb aquesta lògica. La vaca del bric de llet explora una idea contundent:

«A la llauna de pèsols hi ha dibuixats pèsols, a la llauna de sardines hi ha dibuixades sardines, al paquet de cereals hi ha dibuixat cereals.
Per tant, si hi ha una vaca dibuixada al bric de llet, és que a dins n’hi ha una»

Aquest és el pensament d’un nen que està convençut que a dins del seu cartró de llet hi viu una vaca i tots els seus raonaments van dirigits a verificar aquesta teoria.

El llibre és ben curiós. Per la forma, perquè d’entrada sorprèn que tingui la mateixa forma d’un cartró de llet: allargada, amb una vaca dibuixada a la portada, un indicador de capacitat (1litre), un logo de producte naturals (bio) i les indicacions nutricionals al darrera. Ben pensat.

Quan el llegeixes, comproves que és intel·ligent, misteriós i divertit alhora. El nen que hi apareix és curiós i va fent les preguntes habituals que solen fer molts nens: relaciona la mida de la vaca que deu ser petita per viure dins del bric amb les que ell ha vist de lluny al camp, pateix quan el pare agafa les tisores per obrir un bric nou no fos cas que li fes mal a la vaca de dins, es sorprèn quan mira pel forat obert i no veu res perquè està fosc, o para l’orella per sentir les vaques dins la nevera i no les sent sospitant que dormen, etc.
Lògica irrefutable! Si la vaca de la llet desnatada és verda té una explicació, naturalment!

Hi ha una doble narració ben lligada. El text, amb una tipologia força gran que agrairan els nens que llegeixin el llibre, i unes il·lustracions que ens mostren l’infant, les seves elucubracions i tot allò que imagina o creu veure. És formidable!

Hi ha detalls afegits que són d’agrair. Per exemple, la nevera oberta mostrant que tots els productes són naturals i no hi ha carn o el tractament dels residus que també hi és present i ben resolt.

L’únic que m’ha posat nerviós són les tisores (al meu gust, massa grans).
A l’escola pot ser un bon àlbum per parlar de l’alimentació, de les vaques i de la llet.

També es presta a fer alguna activitat plàstica amb brics reciclats.
Lectura recomanada per a cicle infantil.

Les dades:
Títol: La vaca del bric de llet
Autora: Sophie Adriansen
Il·lustradora: Mayana Itoïz
Editorial: Birabiro
Pàgines: 28
febrer 2018

 

La Mia es fa gran, un llibre sobre la pubertat

La informació (in-formare, formar cap endins) que els alumnes busquen en els llibres i a la xarxa té una relació clara amb la possibilitat de reunir llenguatge i pensament i, sens dubte, aquesta informació ajuda a augmentar el coneixement, sempre que aquesta recerca de dades condueixi a conclusions que puguin ser interpretades de forma correcta.
Alguns llibres ho permeten de forma meravellosa. És el cas de La Mia es fa gran, un llibre molt útil per als nois i noies que busquen respostes i explicacions als canvis que es produeixen en el cos de les noies entre els vuit i els tretze anys. Com diu el títol: Per saber-ne més sobre la pubertat de les nenes.

El llibre comença amb la presentació de la noia. Diu: Sóc la Mia i tinc nou anys i mig.
I en passar plana, ens explica el primer canvi: Avui mentre em dutxava he notat que el pit dret em feia mal.

A la plana següent: La mare de seguida m’ha tranquil·litzat i m’ha dit que el que passa és que m’estava fent gran.
I van a la consulta de la pediatra que els explica un munt de coses sobre les modificacions que es produiran al seu cos.


Combinant informacions textuals amb esquemes i unes il·lustracions molt boniques de la Cristina Losantos, el llibre parla dels pèls que sortiran, dels pits, de la regla, de compreses, etc. però també inclou apunts (al final, en forma de decàleg) sobre l’alimentació per créixer de manera sana.
M’ha agradat que tres dones (la pediatra, la mestra i la mare) donin els consells, informin i tranquil·litzin a la Mia.
M’ha agradat també (i potser no té gaire importància) que sigui literatura de Km.0
He pensat que aquest llibre també hauria d’estar recomanat per a nois.
El llibre l’ha escrit la Mònica Peitx, pediatra especialitzada en Endocrinologia i Nutrició i que ha publicat contes sobre trastorns infantils. Un per a nens amb sobrepès i obesitat: El conte d’en Max, un altre sobre la diabetis, el Conte de l’Aina, i un altre que parla de la talla dels nens, El conte d’en Quim.

La Cristina Losantos és una il·lustradora de prestigi internacional i col·labora amb revistes com el Cavall Fort i El Tatano. Té el Premi Nacional d’Il·lustració. El seu blog: https://cristinalosantos.wordpress.com/

La Mia es fa gran ha rebut diversos premis:
•Premi Crítica Serra D’Or, 2017
•Premi Jaume Aiguader i Miró (divulgació i educació sanitàries), 2017
•Seleccionat Millor Llibre per a més de 9 anys, Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, 2017
•Seleccionat entre els Millors Llibres del 2016 per la revista Faristol

Les dades:
Títol: La Mia es fa gran
Autora: Mònica Peitx
Il·lustradora: Cristina Losantos
Editorial: Joventut
Col·lecció: Aprenent del Nostre Cos (Com i Per Què?)
Format: 13,50 x 20,50 cm
48 Pàgines
Barcelona, 2016
Recomanat per a nois i noies a partir de vuit anys.

Són per menjar-te millor, Caputxeta!

L’alimentació i la literatura infantil

DSCN4034Actualment, es nota una preocupació general per la prevenció dels problemes relacionats amb una mala alimentació. Hi ha consciència i interès dels pares i mestres en educar els infants en una dieta saludable, sana i variada. I per això, la literatura actual n’està plena de bons títols que presenten exemples positius i aconsellen sobre com tractar aquesta pràctica social.

A la literatura infantil i juvenil trobem nombrosos exemples en els quals el menjar forma part principal de l’argument. En els contes populars són conegudes les aventures de Hansel i Gretel a la caseta de xocolata, la carabassa de la Ventafocs i la poma enverinada de la Blancaneus. La literatura contemporània no és aliena a aquest fet i podem recordar les galetes de l’Alicia, les fruites de l’erugueta goluda o l’ogre amic de la Zeralda. El menjar ha tingut i té una simbologia com a socialització, intercanvi o transmissió de pautes culturals.

DSC07776Actualment hi ha una sèrie d’obres que intenten alertar sobre el sobrepès i l’obesitat, com és el cas de Golosina i Perrozoso o Estic grassonet, i què? Són llibres que posen l’accent en els hàbits alimentaris saludables, en els perills d’una dieta desequilibrada i en les bondats de fer esport habitualment. Intenten donar resposta a l’interès creixent d’uns pares conscienciats que volen educar millor els seus fills.

La bona literatura que tenim al nostre abast ens pot ajudar a parlar amb els infants sobre els aliments: Plantejar projectes sobre els plàtans a partir de llibres com Me comería un niño, investigar d’on prové i com es fa la xocolata amb el llibre Charlie i la fàbrica de xocolata, aprendre les meravelloses poesies que en ens va deixar Martí Pol al seu Bon profit! o conèixer com funciona una cuina amb El lladre de menjar, en són alguns exemples.

Durant aquest 2014, any de la dieta mediterrània, podem aprofitar dos moments puntuals que tenim a l’escola per tractar aspectes relacionats amb l’alimentació: l’hora d’esmorzar, ideal per parlar de fruita i l’hora de dinar, una estona que es pot compartir amb el servei de biblioteca per mostrar tot el que la literatura ens ofereix i que, amb una bona coordinació, pot ajudar els nois i noies a comprendre els perquès del menjar (origen, funció, diversitat, etc.) Dedicar un dia a la setmana a compartir aquests altre aliment que són els llibres amb les seves monitores de menjador, afavoreix les relacions i facilita el bon enteniment entre el menjar i el propi cos.

A la revista Guix núm. 405 i a AULA núm. 230 presentem una experiència basada en el llibre ¿Quién come a quién? que ens serveix per conèixer la cadena tròfica, tot jugant al “cinquet”.
Podeu llegir l’article complet aquí. o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

Literatura infantil i alimentació

LErugueta_GoludaAquest curs que hem començat el dedicarem a investigar sobre els llibres de la literatura infantil que tenen a veure amb l’alimentació. Com cada any, triem un tema prou ample i interessant sobre el qual abocarem els esforços un bon grup de mestres que ens anirem trobant periòdicament a l’Associació de mestres Rosa Sensat per intentar treure’n l’entrellat de tot plegat.

L’alimentació ha estat present en la literatura clàssica i en els contes populars. N’hi ha prou en recordar els capítols d’Alícia al País de les Meravelles, la transformació en carrossa de les carabasses de la Ventafocs, la caseta de xocolata d’en Ton i Guida, la princesa del pèsol o les mongetes de la mongetera màgica d’en Jack.sopa de carbassa

Imagino que ens trobarem diferents tipus de lectures. Unes, adreçades a alliçonar sobre els perills dels sobrepès o l’anorèxia, d’altres informatius sobre els beneficis d’una alimentació sana i també, els que més interessen, aquells en que els aliments formen part clau de la història. Aquí trobarem el gegant de Zeralda, l’erugueta goluda, la sopa de pedra, l’àvia Torrelli fa la sopa, Charlie i la fàbrica de xocolata, etc. sense oblidar poemaris com Nyam, nyam (Lola Casas) o Bon profit! (Miquel Martí i Pol)

Si tot va com ha d’anar el mes d’abril podrem preparar una bona exposició creativa a l’escola.

Salut!

portada-me-comeri-un-nin