alimentació

by

«La sopa del senyor Lepron» és la millor del món, fins que deixa de ser-ho

«La sopa del senyor Lepron» és un àlbum molt ben il·lustrat que ens parla d’una llebre de pèl esponjós i orelles llargues que fa la millor sopa del món i cap animal del bosc no sap perquè les seves sopes són tan bones, ni quin és el seu secret.

En aquest llibre, a més a més d’assaborir la sopa del senyor Lepron i les verdures que la fan possible, plenes d’olors i sabors, assaborim unes il·lustracions boniques de debò que conformen diversos relats paral·lels. Mireu per exemple, l’eriçó assegut al vàter, llegint…

Hi ha un dia que és l’assenyalat al calendari perquè el senyor Lepron faci la seva famosa sopa: El primer dia de la tardor. Amb l’ajuda de tota la seva família, prepara la sopa. Totes les llebres s’impliquen en la recerca dels ingredients: mongetes verdes, mongetes, sàlvia, naps, cebes, pastanagues, carabasses, cols, api, espinacs, costelles, espàrrecs, etc. i, quan té tots els ingredients, en Lepron es posa a la feina.

Primer va al rebost, un espai que la il·lustradora converteix en un món de sensacions i objectes que creen una calidesa extraordinària i ajuden a que el relat flueixi perfectament.

Quan la sopa es va fent, en un procés de cocció lent, recordem que les coses ben fetes requereixen un temps.

Finalment, com cada any la sopa és un èxit i ningú no entén com pot ser tan bona.

Hi ha qui diu que la bondat depèn de l’aigua del bosc, altres que és cosa de l’aire, o de la terra on creixen les hortalisses. Però els pagesos de la zona expliquen que no, perquè ells ho fan tot igual que el senyor Lepron, amb els mateixos ingredients, mateix procés, mateix aire, mateixa aigua i, no obstant això, la sopa és diferent.

Ningú no coneix el secret i la sopa esdevé famosa. D’aquesta manera, arriba un moment en que al bosc es construeix una fàbrica, la fàbrica Lepron, que farà la sopa i l’exportarà a tot el món, en una llaunes formidables que recorden les famoses Campbell de Warhol.

Però alguna cosa ha canviat… i la sopa ja no és la famosa sopa. El final fa que pensar, molt.

Lectura recomanada per al cicle inicial

LES DADES:
Títol: la sopa del senyor Lepron
Autora: Giovanna Zoboli
Il·lustradora: Marichiara Di Giorgio
Traductora: Clara Jubete
Editorial: A buen paso
Pàgines: 48
Barcelona, 2022

by

«Capità Lluc» a l’Ofici d’Educar

Com que aquest és el penúltim dia de programa d’aquest curs, ens hem volgut fer la foto de família amb tot l’equip que fa possible els programes des de fa sis anys: la tècnica, la Rosa Sillué; la productora, la Núria Ventura, la directora i presentadora, l’Elisabet Pedrosa i jo mateix.

Diumenge passat vam presentar, aquesta novel·la per a infants a partir de vuit anys. Està escrita per Carles Sala i amb il·lustracions de Subi. Publicat per laGalera és l’últim Premi Folch i Torres.

Un llibre ideal per a l’estiu que ens parla d’una colla d’amics i les seves aventures.
És el darrer dia del curs, i els nens planegen amb l’ajuda de l’àvia i un fuster la construcció d’un vehicle, un carro vela, que els ha de portar al destí somiat.
Qui capitaneja aquesta història és un nen cec que vol fer realitat el seu somni

La pregunta del concurs dels llibres per somiar és:

Quin és el destí del viatge d’en Lluc i la seva colla?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 10 de juliol.
La guanyadora del darrer concurs és la Maria que s’emporta un llibre preciós, “Sunakay”, de Meritxell Martí.
Podeu sentir la secció clicant al podcast següent:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/capita-lluc-de-carles-sala/audio/1140101/

En el mateix programa es va parlar de cuina. Sota el títol de la frase de la Maria Nicolau “No cuinem, als 18 anys n’hi ha que no saben fer ni una truita”, sis llibres de cuiners reivindiquen cuinar en família com una escola de vida relacional, d’autonomia, cultural, nodridora i plaent. A “L’ofici d’educar”, Maria Nicolau, cuinera, responsable del restaurant El Ferrer de Tall (de Vilanova de Sau), ens presenta “Cuina! O barbàrie”. El cuiner Joan Roca presenta “Les delicioses aventures dels germans Roca”. La cuinera Paula Alòs, “Manduka fina”, i la cuinera Eulàlia Fargas, de l’escola de la Boqueria, “Cuinem junts” i 5 contes sobre hàbits alimentaris d'”Una mà de contes”, de TV3 . Patricia Pérez ens presenta “Cocinando en família con Montessori” i la cuinera Ada Parellada el llibre “Receptes al rescat”.

El podcast:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/maria-nicolau-no-cuinem-als-18-anys-nhi-ha-que-no-saben-fer-ni-una-truita/audio/1140103/

by

Vull aquest pastís!, entre l’obediència i el desig

Hi ha portades que t’enganxen i et conviden a obrir el llibre. M’ha passat amb «Vull aquest pastís!» on es veu una nena disfressada de cowboy (estrella de sheriff i cartutxeres) i al seu costat un gos amb barret i cinturó. En lloc de pistoles duen una cullera i una forquilla. És genial perquè, a més, la seva mirada denota que estan a punt de fer una malifeta.

La Lucia Gaggiotti és la il·lustradora d’aquest àlbum i m’ha recordat l’estil d’en Benji Davies (La balena, L’illa de l’avi, El Grotlin, Grans amics), amb imatges divertides, grans i directes. Recorden una mica els manga pel traç enèrgic, les accions que semblen reals, i un dinamisme una mica salvatge.

La història comença amb una flaire que arriba procedent de la cuina. És l’olor d’un pastís i la nena no pot deixar de mirar-lo fixament. Un pastís de xocolata és quelcom irresistible, sobretot si ets un infant. Així que la nena decideix que vol menjar-se’l.

Però hi ha un petit problema. Els pares han deixat una nota que hi diu: NO ET MENGIS EL PASTÍS!

A partir d’aquí, es solapen dues sensacions. D’una banda, fer cas als pares i resistir la temptació, i de l’altra deixar-se portar pel desig.

Mentre passa la història anem veient la nena amb diferents disfresses (ninja, exploradora, superheroïna) i al seu costat el gos, com si fos el seu còmplice, el company ideal per al crim que estan a punt de cometre.

Els nens de cicle infantil s’aliaran directament amb la noia entremaliada, però encantadora, i entendran que primer hi faci una llepadeta a la xocolata (només una llepadeta) i després una mossegadeta i una altra i una altra fins que no quedin més que les engrunes.

Un relat que ens parla de controlar els impulsos, d’acceptar els errors, i de reparar els danys comesos. Escrit i dibuixat amb humor i estimació.

Si esteu amb criatures de cicle infantil, veureu com riuen i, al final,  a més a més de desitjar el pastís, també voldran que els torneu a explicar el conte.

Recomanat per a cicle infantil.

Aquest àlbum va rebre el Premi del Llibre Infantil Waterstone, l’any 2018.

LES DADES:
Títol: Vull aquest pastís!
Autor: Simon Philip
Il·lustradora: Lucia Gaggiotti
Traductora: Núria Riera
Editorial: Brúixola
Pàgines: 48
Barcelona, 2020

Trobareu a youtube, un vídeo on l’autor, en Simon Philip, explica el conte. Observeu com, en anglès, el relat està rimat:

https://www.youtube.com/watch?v=gXXcMRsTS24

by

La sopa de l’avi, a Catalunya ràdio

Ahir, 13 d’octubre, a l’Ofici d’educar es va parlar d’un tema complicat: SUÏCIDI JUVENIL. Tot i que el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves a Catalunya, continua sent un tabú. Com ens podem adonar que un jove es vol suïcidar? Es pot evitar? I com es pot gestionar la culpa després del suïcidi d’un fill?
Amb les veus autoritzades del psicòleg Andrés Cuartero, la Marta Albaladejo (autora de “Cartes a la mare”) i la Gloria Iniesta, formada en pedagogia de la vida i de la mort i membre APSAS (Associació per a la Prevenció del Suïcidi i Atenció al Supervivent), vam poder entendre una mica les causes d’aquesta situació i sentir, a més, diversos testimonis, gràcies a les entitats Obertament i la Unitat de Crisi i Prevenció del Suïcidi del Centre de Psicoteràpia de Barcelona Serveis Salut Mental.

A la secció “Llibres per somiar” vaig presentar «la sopa de l’avi» que ens explica la situació d’una adolescent anorèxica i de com és salvada in extremis pel seu avi jubilat que la cura amb un “senzill” plat de sopa.

Al web de l’editorial Babulinka llegim:
Una bella història que ens ensenya que no hi ha vis medica que superi l’amor i que ens mostra una relació entre un avi i una néta que pot inspirar molta gent. Una joia de gran valor literari que emociona des de la primera pàgina i que ens il·lumina amb petites perles de saviesa. Ideal per transmetre als adolescents la importància de l’amor cap a un mateix i cap als altres i per gaudir d’ una lectura serena i inspiradora els adults. Les delicades il·lustracions d’Albert Asensio acaben d’arrodonir el valor artístic d’aquesta Petita Joia per a Grans Lectors.

Un llibre preciós i molt emotiu.

LES DADES:
Títol: La sopa de l’avi
Autor: Mario Satz
Il·lustracions: Albert Asensio
Traducció: Iñaki Tofiño
Editorial: Babulinka
Pàgines 66
Barcelona 2016

Podeu sentir el potcast clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar-el-suplement/la-sopa-de-lavi-de-mario-satz/audio/1051691/

by

Per saber-ne més… de fruites i hortalisses

Acaba de publicar-se el novè «Inventari il·lustrat» amb unes imatges boniques, aclaridores i acolorides que ens mostren tota mena de fruites i verdures de tot el món. N’hi ha de conegudes i d’altres més exòtiques. Veiem les que creixen sota terra i els que ho fan als arbres, les que són d’estiu i les que són d’hivern.
És graciós trobar també animals o objectes pul·lulant per les pàgines.
Cadascuna de les fruites o verdures ocupen una pàgina (o dues) i, a més del dibuix, llegim els noms comuns, el nom en llatí, i una breu explicació que ens ajuda a fixar-nos en els detalls més significatius.
És un llibre de gran format que fascina perquè cada pàgina és una oportunitat per aprendre alguna cosa sobre el que mengem habitualment.
Aquest llibre, així com tota la sèrie, són un bon recurs per tenir-los a la biblioteca de l’escola i a casa. Són com petits tresors i cada vegada que l’obrim, ens sentim com els antics exploradors a la recerca de la troballa meravellosa.

Al web de l’editorial llegim que «aquest inventari està escrit sota la supervisió científica de la doctora en enginyeria agrònoma Paule Lacroix i permet distingir entre el concepte botànic de la planta i el terme culinari que sorgeix de la seva elaboració per al consum humà. I sobretot, contribueix a reivindicar la biodiversitat, la sostenibilitat i l’alimentació saludable.»

LES DADES
Títol: Inventari il·lustrat de les fruites i les hortalisses
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Mariam Chaïb
Editorial: Kalandraka
21,5 x 30 cm.
80 pàgines
Barcelona, 2019

by

Hi ha una vaca dins del bric de llet?

No us podeu imaginar la quantitat de vegades que a la rotllana de cicle infantil hem sentit afirmacions que han trencat la nostra lògica adulta. Només cal iniciar una conversa sobre un fet desconegut i els alumnes troben ràpidament la solució simple i lògica. Si preguntes com aconseguir diners, la resposta és «al banc!» perquè és allà on n’hi ha i on, segons ells, els has d’anar a buscar. Així de fàcil. Si preguntes què passa quan ens morim, perquè creixen les ungles o com funciona la rentadora, per exemple, la solució sempre és la més senzilla, tot i que no sempre és la correcta, però això ja és una altra història.

S’acaba de publicar un llibre adreçat a aquestes primeres edats que juga amb aquesta lògica. La vaca del bric de llet explora una idea contundent:

«A la llauna de pèsols hi ha dibuixats pèsols, a la llauna de sardines hi ha dibuixades sardines, al paquet de cereals hi ha dibuixat cereals.
Per tant, si hi ha una vaca dibuixada al bric de llet, és que a dins n’hi ha una»

Aquest és el pensament d’un nen que està convençut que a dins del seu cartró de llet hi viu una vaca i tots els seus raonaments van dirigits a verificar aquesta teoria.

El llibre és ben curiós. Per la forma, perquè d’entrada sorprèn que tingui la mateixa forma d’un cartró de llet: allargada, amb una vaca dibuixada a la portada, un indicador de capacitat (1litre), un logo de producte naturals (bio) i les indicacions nutricionals al darrera. Ben pensat.

Quan el llegeixes, comproves que és intel·ligent, misteriós i divertit alhora. El nen que hi apareix és curiós i va fent les preguntes habituals que solen fer molts nens: relaciona la mida de la vaca que deu ser petita per viure dins del bric amb les que ell ha vist de lluny al camp, pateix quan el pare agafa les tisores per obrir un bric nou no fos cas que li fes mal a la vaca de dins, es sorprèn quan mira pel forat obert i no veu res perquè està fosc, o para l’orella per sentir les vaques dins la nevera i no les sent sospitant que dormen, etc.
Lògica irrefutable! Si la vaca de la llet desnatada és verda té una explicació, naturalment!

Hi ha una doble narració ben lligada. El text, amb una tipologia força gran que agrairan els nens que llegeixin el llibre, i unes il·lustracions que ens mostren l’infant, les seves elucubracions i tot allò que imagina o creu veure. És formidable!

Hi ha detalls afegits que són d’agrair. Per exemple, la nevera oberta mostrant que tots els productes són naturals i no hi ha carn o el tractament dels residus que també hi és present i ben resolt.

L’únic que m’ha posat nerviós són les tisores (al meu gust, massa grans).
A l’escola pot ser un bon àlbum per parlar de l’alimentació, de les vaques i de la llet.

També es presta a fer alguna activitat plàstica amb brics reciclats.
Lectura recomanada per a cicle infantil.

Les dades:
Títol: La vaca del bric de llet
Autora: Sophie Adriansen
Il·lustradora: Mayana Itoïz
Editorial: Birabiro
Pàgines: 28
febrer 2018

 

by

La Mia es fa gran, un llibre sobre la pubertat

La informació (in-formare, formar cap endins) que els alumnes busquen en els llibres i a la xarxa té una relació clara amb la possibilitat de reunir llenguatge i pensament i, sens dubte, aquesta informació ajuda a augmentar el coneixement, sempre que aquesta recerca de dades condueixi a conclusions que puguin ser interpretades de forma correcta.
Alguns llibres ho permeten de forma meravellosa. És el cas de La Mia es fa gran, un llibre molt útil per als nois i noies que busquen respostes i explicacions als canvis que es produeixen en el cos de les noies entre els vuit i els tretze anys. Com diu el títol: Per saber-ne més sobre la pubertat de les nenes.

El llibre comença amb la presentació de la noia. Diu: Sóc la Mia i tinc nou anys i mig.
I en passar plana, ens explica el primer canvi: Avui mentre em dutxava he notat que el pit dret em feia mal.

A la plana següent: La mare de seguida m’ha tranquil·litzat i m’ha dit que el que passa és que m’estava fent gran.
I van a la consulta de la pediatra que els explica un munt de coses sobre les modificacions que es produiran al seu cos.


Combinant informacions textuals amb esquemes i unes il·lustracions molt boniques de la Cristina Losantos, el llibre parla dels pèls que sortiran, dels pits, de la regla, de compreses, etc. però també inclou apunts (al final, en forma de decàleg) sobre l’alimentació per créixer de manera sana.
M’ha agradat que tres dones (la pediatra, la mestra i la mare) donin els consells, informin i tranquil·litzin a la Mia.
M’ha agradat també (i potser no té gaire importància) que sigui literatura de Km.0
He pensat que aquest llibre també hauria d’estar recomanat per a nois.
El llibre l’ha escrit la Mònica Peitx, pediatra especialitzada en Endocrinologia i Nutrició i que ha publicat contes sobre trastorns infantils. Un per a nens amb sobrepès i obesitat: El conte d’en Max, un altre sobre la diabetis, el Conte de l’Aina, i un altre que parla de la talla dels nens, El conte d’en Quim.

La Cristina Losantos és una il·lustradora de prestigi internacional i col·labora amb revistes com el Cavall Fort i El Tatano. Té el Premi Nacional d’Il·lustració. El seu blog: https://cristinalosantos.wordpress.com/

La Mia es fa gran ha rebut diversos premis:
•Premi Crítica Serra D’Or, 2017
•Premi Jaume Aiguader i Miró (divulgació i educació sanitàries), 2017
•Seleccionat Millor Llibre per a més de 9 anys, Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, 2017
•Seleccionat entre els Millors Llibres del 2016 per la revista Faristol

Les dades:
Títol: La Mia es fa gran
Autora: Mònica Peitx
Il·lustradora: Cristina Losantos
Editorial: Joventut
Col·lecció: Aprenent del Nostre Cos (Com i Per Què?)
Format: 13,50 x 20,50 cm
48 Pàgines
Barcelona, 2016
Recomanat per a nois i noies a partir de vuit anys.

by

Són per menjar-te millor, Caputxeta!

L’alimentació i la literatura infantil

DSCN4034Actualment, es nota una preocupació general per la prevenció dels problemes relacionats amb una mala alimentació. Hi ha consciència i interès dels pares i mestres en educar els infants en una dieta saludable, sana i variada. I per això, la literatura actual n’està plena de bons títols que presenten exemples positius i aconsellen sobre com tractar aquesta pràctica social.

A la literatura infantil i juvenil trobem nombrosos exemples en els quals el menjar forma part principal de l’argument. En els contes populars són conegudes les aventures de Hansel i Gretel a la caseta de xocolata, la carabassa de la Ventafocs i la poma enverinada de la Blancaneus. La literatura contemporània no és aliena a aquest fet i podem recordar les galetes de l’Alicia, les fruites de l’erugueta goluda o l’ogre amic de la Zeralda. El menjar ha tingut i té una simbologia com a socialització, intercanvi o transmissió de pautes culturals.

DSC07776Actualment hi ha una sèrie d’obres que intenten alertar sobre el sobrepès i l’obesitat, com és el cas de Golosina i Perrozoso o Estic grassonet, i què? Són llibres que posen l’accent en els hàbits alimentaris saludables, en els perills d’una dieta desequilibrada i en les bondats de fer esport habitualment. Intenten donar resposta a l’interès creixent d’uns pares conscienciats que volen educar millor els seus fills.

La bona literatura que tenim al nostre abast ens pot ajudar a parlar amb els infants sobre els aliments: Plantejar projectes sobre els plàtans a partir de llibres com Me comería un niño, investigar d’on prové i com es fa la xocolata amb el llibre Charlie i la fàbrica de xocolata, aprendre les meravelloses poesies que en ens va deixar Martí Pol al seu Bon profit! o conèixer com funciona una cuina amb El lladre de menjar, en són alguns exemples.

Durant aquest 2014, any de la dieta mediterrània, podem aprofitar dos moments puntuals que tenim a l’escola per tractar aspectes relacionats amb l’alimentació: l’hora d’esmorzar, ideal per parlar de fruita i l’hora de dinar, una estona que es pot compartir amb el servei de biblioteca per mostrar tot el que la literatura ens ofereix i que, amb una bona coordinació, pot ajudar els nois i noies a comprendre els perquès del menjar (origen, funció, diversitat, etc.) Dedicar un dia a la setmana a compartir aquests altre aliment que són els llibres amb les seves monitores de menjador, afavoreix les relacions i facilita el bon enteniment entre el menjar i el propi cos.

A la revista Guix núm. 405 i a AULA núm. 230 presentem una experiència basada en el llibre ¿Quién come a quién? que ens serveix per conèixer la cadena tròfica, tot jugant al “cinquet”.
Podeu llegir l’article complet aquí. o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

by

Literatura infantil i alimentació

LErugueta_GoludaAquest curs que hem començat el dedicarem a investigar sobre els llibres de la literatura infantil que tenen a veure amb l’alimentació. Com cada any, triem un tema prou ample i interessant sobre el qual abocarem els esforços un bon grup de mestres que ens anirem trobant periòdicament a l’Associació de mestres Rosa Sensat per intentar treure’n l’entrellat de tot plegat.

L’alimentació ha estat present en la literatura clàssica i en els contes populars. N’hi ha prou en recordar els capítols d’Alícia al País de les Meravelles, la transformació en carrossa de les carabasses de la Ventafocs, la caseta de xocolata d’en Ton i Guida, la princesa del pèsol o les mongetes de la mongetera màgica d’en Jack.sopa de carbassa

Imagino que ens trobarem diferents tipus de lectures. Unes, adreçades a alliçonar sobre els perills dels sobrepès o l’anorèxia, d’altres informatius sobre els beneficis d’una alimentació sana i també, els que més interessen, aquells en que els aliments formen part clau de la història. Aquí trobarem el gegant de Zeralda, l’erugueta goluda, la sopa de pedra, l’àvia Torrelli fa la sopa, Charlie i la fàbrica de xocolata, etc. sense oblidar poemaris com Nyam, nyam (Lola Casas) o Bon profit! (Miquel Martí i Pol)

Si tot va com ha d’anar el mes d’abril podrem preparar una bona exposició creativa a l’escola.

Salut!

portada-me-comeri-un-nin