Famílies lectores, una experiència de l’escola Santa Maria del Pilar de Saragossa

A la revista Guix de setembre hi ha un article breu prou interessant. L’han titulat “Famílies lectores” i explica l’experiència de la biblioteca del col·legi Santa Maria del Pilar de Saragossa.

Escriuen frases tan potents com aquestes:

Els mestres i els bibliotecaris som conscients de la importància de la lectura en família en aquests primers moments lectors i de la necessitat de ser persistent per crear “bons hàbits lectors”. També sabem que la prescripció de lectura obligatòria (un llibre al mes, el mateix per a tots els nens i nenes) produeix efectes no desitjats, experiències doloroses (de nens als quals aquests llibres no s’adapten), i reaccions de distanciament i rebuig. Per això creiem que hem d’acompanyar als pares a transitar el camí que porta als nostres alumnes a una lectura autònoma, lliure, crítica i feliç.

El professor, bibliotecari, llibreter, coneix molts títols, bones lectures, grans històries, però entre els propis companys ha una complicitat que de vegades per a un adult és difícil aconseguir. Podem parlar-los de llibres durant hores, amb passió, amb entrega, però de vegades un simple: “És guai”, d’igual a igual, és el que preval.

foto cedida per l’escola Santa María del Pilar de Satagossa

I ho acompañen amb un enfilall d’accions que duen a terme i que funcionen prou bé.

L’article complet el podeu llegir a la revista Guix número 448 de setembre.

Visites d’autors, una experiència notable

Una de les trobades amb autors més reeixides que he pogut seguir darrerament és la que presenten les companyes de l’escola Gras i Soler i que ara podeu llegir a la revista GUIX núm. 446 de juliol-agost on presenten la seva experiència. Diuen, entre altres coses:

La visita d’un escriptor a l’escola per conversar sobre alguna de les seves obres és un esdeveniment inoblidable per als infants. Per tal que la trobada sigui reeixida i tothom surti enriquit cal tenir clars quins són els objectius:

  • Que els nostres alumnes llegeixin més?
  • Conèixer la persona que hi ha al darrera dels llibres?
  • Parlar dels temes que planteja la lectura?

L’estratègia per preparar la visita pot ser diversa:
Pot ser una visita sorpresa anunciada el dia abans. És possible que alguns alumnes coneguin les obres de l’autor, però la majoria descobriran un nou món i potser tot seguit aniran a la biblioteca a buscar els seus llibres.
També es dona el cas que la visita s’anunciï una setmana abans i, a corre cuita, es faci una cerca a la biblioteca i/o per internet per conèixer la vida i la bibliografia de l’autor. En aquest cas, l’encontre tindrà una connexió més sòlida i les preguntes i comentaris seran més rellevants.

El més freqüent, no obstant, és planificar la visita amb mesos d’antelació. És el que fem a l’escola Gras i Soler perquè hi hagi temps de llegir els llibres, enviar-li un correu electrònic a l’autor, gaudir amb l’espera anunciada, preparar alguna activitat relacionada, consensuar les preguntes, anunciar-ho a la revista i al web de l’escola, informar els pares i les mares, preparar el comitè de benvinguda, elaborar el detall d’agraïment, etc.
Amb aquestes trobades situem la lectura i els llibres al centre del debat perquè l’objectiu —sobretot si ens esmercem en la preparació— és que l’experiència arribi al cor d’una nois i noies que quedaran marcats per la màgia de la visita. Per a ells serà una ocasió en que podran conversar amb algú que els ha conduit pels viaranys desconeguts de les paraules.

Es un article que val la pena llegir perquè aquesta pràctica sol ser freqüent en els centre educatius i no sempre s’aconsegueix treure un bon aprofitament i un impuls efectiu de la lectura.
En castellà, el podeu llegir a la revista AULA.

La biblioteca, escenari d’un crim. Activitat per a joves detectius lectors

A la secció «viure la lectura» de la revista GUIX del mes de juny, la Gisela Ruiz, bibliotecària especialista en infants i joves que, actualment, treballa a la Biblioteca Elisenda de Montcada ens presenta una pràctica molt inspiradora que va realitzar amb un grup de joves a la Hamilton Grange Library de Nova York: Hi ha un drac mort a la biblioteca!

Resulta que quan arriben els nois i noies es troben la zona acordonada amb cinta policial perquè la nit anterior hi ha hagut un “accident” i els demanen ajuda per resoldre el cas.

A l’escena del crim hi ha algunes evidències que serviran per intentar esbrinar què ha passat: Un cartell mig cremat on s’avisa del perill de voltar pel poble per la presència del drac, una taca de sang amb roses trencades per damunt, una tros de senyera, un ble de cabells de noia i un tros de tela vermella de la capa de Sant Jordi. Bé, i també dibuixada al terra la silueta d’un drac.

Ja podem imaginar de què va la cosa, no?

Diu la Gisela:

«Un dels objectius que tenim els bibliotecaris és aconseguir que els adolescents facin seva la biblioteca pública i gaudeixin dels recursos que tenen al seu abast i, per això es van reinventar les visites escolars per tal d’aconseguir quatre objectius bàsics:
• Fomentar l’ús de la biblioteca entre els adolescents
• Explicar-los com funciona el catàleg i com poden recuperar la informació
• Descobrir-los obres importants de la literatura infantil i juvenil
• Potenciar el treball en equip
És així com van aparèixer els Detectius-B, unes visites que es basen en la reconstrucció de l’assassinat d’un personatge literari, a la manera d’Agatha Christie i les sèries de detectius actuals»

L’activitat que presenta (911: There is a Dead Dragon in the Library) està inspirada en els Detectius-B i es centra en la llegenda de Sant Jordi i la cultura catalana.

AGENT: 911, digui’m?
TESTIMONI: Truquem de la Hamilton Grange Library. Acabem d’arribar i a la Teen Room hem… jo…
AGENT: Senyora, està bé? Expliqui’m, què li passa? En què la puc ajudar?
TESTIMONI: Bé… hi ha molta sang per tot arreu i ens ho hem trobat tot regirat. I hi ha un cos estès a terra. Sembla que està mort.
AGENT: Hi ha un mort a la biblioteca?
TESTIMONI: Sí.
AGENT: Enviem una patrulla immediatament. No toquin res. Fins ara.

Gran article que podeu trobar al número de juny. Si voleu saber més, cliqueu a:
https://www.grao.com/ca/producte/revista-guix-445-juny-18-museu-i-escola-gu445

 

 

 

Són per menjar-te millor, Caputxeta!

L’alimentació i la literatura infantil

DSCN4034Actualment, es nota una preocupació general per la prevenció dels problemes relacionats amb una mala alimentació. Hi ha consciència i interès dels pares i mestres en educar els infants en una dieta saludable, sana i variada. I per això, la literatura actual n’està plena de bons títols que presenten exemples positius i aconsellen sobre com tractar aquesta pràctica social.

A la literatura infantil i juvenil trobem nombrosos exemples en els quals el menjar forma part principal de l’argument. En els contes populars són conegudes les aventures de Hansel i Gretel a la caseta de xocolata, la carabassa de la Ventafocs i la poma enverinada de la Blancaneus. La literatura contemporània no és aliena a aquest fet i podem recordar les galetes de l’Alicia, les fruites de l’erugueta goluda o l’ogre amic de la Zeralda. El menjar ha tingut i té una simbologia com a socialització, intercanvi o transmissió de pautes culturals.

DSC07776Actualment hi ha una sèrie d’obres que intenten alertar sobre el sobrepès i l’obesitat, com és el cas de Golosina i Perrozoso o Estic grassonet, i què? Són llibres que posen l’accent en els hàbits alimentaris saludables, en els perills d’una dieta desequilibrada i en les bondats de fer esport habitualment. Intenten donar resposta a l’interès creixent d’uns pares conscienciats que volen educar millor els seus fills.

La bona literatura que tenim al nostre abast ens pot ajudar a parlar amb els infants sobre els aliments: Plantejar projectes sobre els plàtans a partir de llibres com Me comería un niño, investigar d’on prové i com es fa la xocolata amb el llibre Charlie i la fàbrica de xocolata, aprendre les meravelloses poesies que en ens va deixar Martí Pol al seu Bon profit! o conèixer com funciona una cuina amb El lladre de menjar, en són alguns exemples.

Durant aquest 2014, any de la dieta mediterrània, podem aprofitar dos moments puntuals que tenim a l’escola per tractar aspectes relacionats amb l’alimentació: l’hora d’esmorzar, ideal per parlar de fruita i l’hora de dinar, una estona que es pot compartir amb el servei de biblioteca per mostrar tot el que la literatura ens ofereix i que, amb una bona coordinació, pot ajudar els nois i noies a comprendre els perquès del menjar (origen, funció, diversitat, etc.) Dedicar un dia a la setmana a compartir aquests altre aliment que són els llibres amb les seves monitores de menjador, afavoreix les relacions i facilita el bon enteniment entre el menjar i el propi cos.

A la revista Guix núm. 405 i a AULA núm. 230 presentem una experiència basada en el llibre ¿Quién come a quién? que ens serveix per conèixer la cadena tròfica, tot jugant al “cinquet”.
Podeu llegir l’article complet aquí. o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

Once upon a time…

DSC05341Charlie i la fàbrica de llibres insòlits

Una bona manera d’ajudar els infants en la seva adquisició de la llengua anglesa és disposar d’una biblioteca a l’aula d’anglès, sobretot d’àlbums il·lustrats. La presència i el contacte amb bells llibres té un doble efecte. D’una banda, ajudarà a l’aprenentatge de l’anglès i de l’altra – i aquí és on convé insistir- aconseguirà que els infants adquireixin el gust per la lectura mitjançant textos literaris autèntics, enriquint el seu vocabulari, consolidant la gramàtica, i coneixent millor la cultura anglesa.

A l’escola practiquem la lectura dels àlbums il·lustrats en parelles per anar una mica més enllà del que poden interpretar si ho fan individualment observant les imatges i desxifrant la grafia de les paraules. També va bé fer una lectura guiada pel mestre, en petit grup, permetent la interrelació entre els alumnes, l’intercanvi d’opinions i el reeiximent personal que condueix a l’educació integral que volem.

A l’article de la secció “Viure la lectura” de la revista Guix corresponent al número 395 del mes de juny fem unes observacions sobre com la literatura infantil i juvenil entra a l’aula d’anglès. Per redactar l’article he tingut l’ajut  de la Mila, companya mestra d’anglès a  l’escola Sant Josep-El Pi.

Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a la secció Publicacions on, a més, trobareu la resta d’articles que des del gener de dos mil deu venim escrivint mensualment. Aquest és número 32 de la sèrie.

Spielberg va a l’escola

HPIM0487.JPGEls qui ens encarreguem d’una biblioteca escolar, potser hauríem d’aprendre dels supermercats, dels que és impossible sortir sense haver localitzat els productes de la llista de la compra. La retolació, la distribució estratègica de les novetats, l’ordre, la netedat, etc., tot són facilitats per trobar les galetes de coco, la llet desnatada o el dentifrici per a genives delicades.

A la biblioteca, en canvi, ens costa trobar estratègies per atansar els llibres als infants. Una manera atractiva de fer-ho és amb els book trailers. Un book trailer és la versió literària dels trailers que acostumem a veure al cinema o la televisió. Es tracta de promocionar un llibre emprant el format vídeo (o videoclip).
Un book trailer ha de ser curtet i ha de tenir certa gràcia per encomanar les ganes de llegir el llibre que es presenta.
Els alumnes que volen recomanar un llibre ho poden fer usant un programa d’edició tipus Movie Maker (ve per defecte en el software de Windows i és senzill de fer anar).
En els darrers temps, s’estan impulsant els book trailers amb un resultat que normalment sorprèn als propis alumnes. A més, la satisfacció de fer un treball cooperatiu estreny i cohesiona el lligams entre el grup.

De book trailers en parlem a l’article de de febrer de la revista GUIX, Si el voleu llegir només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Viatjant a través del vent, sense por a l’huracà. Les tècniques de màrqueting aplicades a la biblioteca escolar.

Un exemple de book trailer és aquest de l’editorial Fondo de Cultura Económica. És del llibre Alícia que va il·lustrar la Rebecca Dautremer.

El regne de Kensuke

Els mestres busquem obres potents, adaptades als interessos dels infants i que donin resposta a les preguntes que ells es fan sobre el món i sobre la vida. L’objectiu sempre és el mateix: que entenguin la lectura. Per aconseguir-ho proposem, de vegades, diversos jocs o accions que ajudin a la seva comprensió. En aquest article parlem del joc que vam idear per al llibre “El regne de Kensuke” de Michael Morpugo. Hem titulat l’article El camí de les rajoles grogues i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 387 corresponent al mes d’octubre de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA.Podeu llegir l’article si entreu a Publicacions/articles/GUIX o clicant aquí

Descongelar la paraula escrita

A la revista GUIX del mes de maig (núm.384) trobareu l’article “descongelar la paraula escrita” sobre la lectura de textos teatrals. Forma part de la sèrie d’articles que vaig escrivint a la secció “Viure la lectura”. L’acompanya l’explicació d’una pràctica anomenada “A escena!” . També s’ha publicat en castellà a AULA. El podeu llegir si entreu a PUBLICACIONS/ARTICLES/GUIX o clicant AQUÍ.

La bandera del Nepal no és rectangular

A la revista GUIX del mes de febrer (núm.382) trobareu l’article “la bandera del Nepal no és rectangular” sobre la lectura dels llibres de coneixements. Forma part de la sèrie d’articles que vaig escrivint a la secció “Viure la lectura”. L’acompanya l’explicació d’una pràctica anomenada “El joc dels exploradors”. També s’ha publicat en castellà a AULA. El podeu llegir si entreu a PUBLICACIONS/ARTICLES/GUIX.
Cercant respostes al llibres de coneixementsCercant respostes als llibres de coneixements.