El Servei Educatiu Baix Llobregat-6 i la promoció de la lectura

En Jordi Dolcet és un company que treballa al Servei Educatiu Baix Llobregat-6 (Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana) i que impulsa conjuntament amb els centres educatius de la zona les accions sobre lectura i escriptura reconegudes com a prioritàries pel Sistema Educatiu de Catalunya, bàsicament sobre quatre eixos:
a) Gestió del coneixement: suport a les biblioteques escolars, maletes de lectura i baguls de coneixements per als centres que treballen per projectes.
b) Formació continuada: activitats i estratègies lectores a l’Educació Infantil i Primària, formació a caps d’estudi, coordinacions pedagògiques i de cicle i a la inspecció educativa sobre la implementació de 30’ de lectura, suport a la formació ILEC, etc.
c) Dinamització i l’acompanyament als centres: Aula Dial, Ronda de llibres, projecte de lectura i conversa literària Un petó de mandarina, guies de lectures recomanades (Nadal i Sant Jordi), Grup de Mestres de Música.
d) Entorn social: projectes d’aprenentatge i servei comunitari, rutes literàries, tallers d’estudi assistit.
Compten també amb les sinèrgies amb els ajuntaments, les biblioteques públiques i institucions com la Institució de les Lletres Catalanes, Rosa Sensat i diverses editorials.
En el darrer número de la revista GUIX expliquen una pràctica molt ferma que fa anys que realitzen i que anomenen Ronda de llibres, en la que hi participen alumnes de 4t d’educació primària i de 1r d’ESO.

Segons en Jordi:
La Ronda de llibres consisteix en una competició de lectura entre escoles. Per les característiques de la zona (set poblacions, dispersió d’escoles i dificultat en les comunicacions) a la Ronda hi ha sessions presencials i altres per videoconferència (mitjançant els hangouts de google).
Es fan dues edicions paral·leles de la Ronda de llibres, una per a 4t d’educació primària i una altra per a 1r d’ESO. A cadascuna es proposa la lectura de 8 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català i castellà. Aquest llibres són les lectures prescriptives d’aquell curs.
Per a engrescar a la lectura, des del Servei Educatiu es va contactar amb diversos autors perquè enviessin un missatge als alumnes participants, així ho van fer Mercè Anguera, Carles Sala, Agustín Fernández Paz, Daniel Nesquens, Enric Larreula, Joan Manuel Gisbert i José Luís Alonso de Santos.
La participació és col·lectiva, cada grup-classe ha de llegir la totalitat dels 8 llibres proposats. No és obligatori que cada alumne els llegeixi tots. Un cop llegits es preparen 4 preguntes de cada llibre que són les que es faran a les sessions competitives (presencials i per videoconferència).
Les sessions presencials són dinamitzades per personal de les biblioteques públiques, mentre que les telemàtiques ho fan els docents d’escoles i instituts amb el suport tècnic del Servei Educatiu, que també va als centres a configurar el maquinari de les aules i aportar l’equipament necessari per al bon desenvolupament de les sessions.

Si voleu llegir l’article complet, el podeu trobar a la Revista GUIX del mes de juliol-agost.
Els articles de la revista GUIX es poden adquirir on-line de manera individual. Si hi ha un article que us interessa el podeu adquirir a un preu de 0,99€ sense necessitat de comprar tota a la revista.

 

Anuncis

Cuinant un poema amb la Mar Benegas

Segons la Mar Benegas «la poesia és la gran oblidada de les aules, però ofereix unes il·limitades eines per promoure la lectura i la creativitat»
Ens ho explica en un article a la revista GUIX d’aquest mes d’abril (a AULA en castellà).
La primera part de l’escrit la centra a contestar tres preguntes basant-se en la seva experiència quan visita escoles i/o en tallers amb mestres. A partir de les preguntes «per què no és llegeix poesia?» «per què cal llegir poesia?» i «en què ajuden als infants els tallers d’escriptura creativa i poètica?» ens exposa els seus motius i fa una defensa de la paraula poètica a l’escola.

A la segona part de l’article ens aporta una pràctica concreta que anomena
«Tilín, tilín, tilín, tocando el violín» basada en la construcció d’un poema encadenat al que es van afegint una rima entre cada objecte incorporat, per crear un ritme.

Les fases de la creació són quatre:

Ambientació:
Podem recitar i llegir alguns poemes encadenats del folklore popular per anar entrant en matèria.

Poema encadenat:
El poema s’inicia amb una casa (podem tenir-la realitzada en paper, cartolina o feltre, segons vulguem fer l’activitat final). Cada nen tria un objecte: arbre, elefant, puça, vaixell…
Es crea el poema: dalt de la casa hi havia un arbre / dalt de l’arbre hi havia un elefant / dalt de l’elefant hi havia una puça…
Com és molt senzill es pot fer fins i tot amb alumnes de cicle infantil.

La rima entre els objectes:
Per afegir el ritme entre objecte i objecte donem tres rimes:
1-Tilín-tilín-tilín, tocando el violín.
2-Toló-tolón-tolón, tocando el trombón.
3-Tilete-tilete-tilete, tocando el clarinete.
Recitat: cada nen aprèn el seu objecte i la seva rima, es recita en grup. «Arriba de la casa había un árbol / Tilín-tilín-tilín, tocando el violín. / Arriba del árbol había un elefante / Tolón-tolón-tolón, tocando el trombón…»

Activitat plàstica:
Realitzem el poema (els objectes) en cartolines, papers de color o feltre, segons les capacitats de cada grup.

L’article complet el podeu llegir al número 433 de la revista GUIX corresponent al mes d’abril.

Les imatges d’aquesta entrada són gentilesa de la Mar Benegas, de qui ja vam parlar en aquest blog l’any 2016, concretament els dies 16 i 23 de març.

Fils d’aigua, rius de tinta

delta2

Sortida al Delta de l’Ebre

Yo no sé
lo que dicen los cuadros ni los libros
(no todos los cuadros ni todos los libros,
sólo algunos),
pero sé lo que dicen
todos los ríos.
Tienen el mismo idioma que yo tengo.

El río (fragment) Pablo Neruda

Com a ciutadans del món estem compromesos en el coneixement i l’estimació del nostre entorn més proper. A les escoles, s’intenta fer evidents els aspectes socials i naturals relacionats i es programen sortides que ajuden a interpretar i conèixer in situ la realitat que ens envolta.

Cada curs, moltes escoles s’impliquen amb l’agenda 21 i intenten avançar compartint una visió del món propera als postulats del que s’anomena ecoeducació. Es tracta d’educar pel canvi de les relacions socials i ambientals actuals i fomentar una cultura de respecte envers el nostre planeta. En aquest sentit, convé programar lectures d’obres de ficció que complementen l’estudi i el coneixement, per exemple, dels rius.

Les possibilitats pedagògiques que ens ofereixen les narracions que parlen sobre els rius són nombroses: els ponts, el comerç, l’aigua, el transport, els peixos, la contaminació, les inundacions, les granotes, etc. Depenent dels aspectes que es vulguin tractar, quan es visita la desembocadura o el naixement d’un riu, quan s’estudien les colònies tèxtils o els molins paperers, quan es creua un pont, quan es vol conèixer el cicle de l’aigua, etc., un relat relacionat amb aquest tema pot ajudar a fer-ho més entenedor.

Per exemple, un projecte sobre els ponts romànics és un bon projecte si es vol treballar les matemàtiques, la física i la història, i un projecte sobre la contaminació de les aigües fluvials involucrarà les àrees socials i naturals, també.jonás castellà

A les escoles, la música, la plàstica, la matemàtica, les ciències naturals i socials, etc. normalment formen part del mateix projecte si es treballa de forma globalitzada i s’entén que tot hi està connectat, que l’estudi ha de ser interdisciplinari i el treball cooperatiu. Per aquest motiu, les lectures de ficció relacionades poden esdevenir un bon aliat, una bona eina per a qualsevol tema que es vulgui investigar.

En aquest cas, si ens centrem en el riu com espai de vida i de cultura podem resseguir el viatge a través d’un riu amb la narració de Tomek, el rio al revés, si ens interessem pels recursos industrials i energètics ens pot anar bé recordar Las lavanderas locas, o si el que volem en aprofundir ens les comunicacions, L’ogre, el llop, la nena i el pastís és ideal.

A la revista GUIX del mes de desembre fem esment del treball que sobre els rius vam elaborar el curs anterior amb les companyes del Grup de treball “Passió per la lectura” i que ja vam apuntar en una entrada en aquest mateix blog. Els llibres treballats els podeu consultar, també, a l’apartat Propostes didàctiques.

delta3

Els vasos comunicants

Cada vegada som més els que pensem que el “llegir per escriure” que pregonen sovint els escriptors – Borges, per exemple- indicant que el que cal és ser molt bon lector i llegir molt, és un camí de doble sentit i, per tant,  té la seva raó “escriure per llegir”.
L’article d’aquest mes l’hem titulat Els vasos comunicants. Sobre com l’escriptura pot millorar la comprensió lectora i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 388 corresponent al mes de novembre de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA. Podeu llegir l’article si entreu a Publicacions/articles/GUIX o clicant AQUÍ