rima

Observem la coberta. Què hi veiem? Diversos marcs de diferents formes i mides sobre un fons de quadrats vermells i verds. Al centre un marc ovalat que representa un retrat d’un conill.

Semblen els quadres qui hi ha en un museu. Distingim clarament quina mena d’animals són: un cérvol, un porc, una gata, una grua, un ratolí, un ruc, una mustela, un esquirol, una guineu, un teixó, un ànec de collverd.

A la contracoberta, un breu text que ens dona prou pistes per intuir de què pot anar el relat. Diu:

A Conejo se le ocurre una gran idea: ¿y si pidiera
a un pintor que un retrato le hiciera?
Enseguida va a buscar a su amigo Cerdo,
que de todos sus amigos es el más cuerdo.
—Tú que conoces bien el mundo del arte,
¿qué pintor (¡una estrella!) podrías aconsejarme
capaz de sacar a relucir mi mejor cara
para que una comadreja de mi se enamorara?

Una fábula sobre el arte y las apariencias
todo en rimas y referencias.

I ja ho tenim. De què podria anar aquest llibre? Fàcil, oi?

És la història d’un conill que és ric, però no sap res d’art i li demana ajuda al seu amic porc perquè li recomani un pintor prou conegut i famós que li faci un retrat. Li vol enviar a a la seva estimada mostela.

Per sort, el seu amic Porc és un expert en art i li aconsella que vaig a la Galeria del Ruc on hi ha una exposició d’una gran pintora, la guineu.

I fan tractes i la Guineu la fa un retrat. Quan el conill el veu queda profundament abatut perquè… no veu res! (Aquí ja estem pensant en “El vestit nou del Emperador“, el conte d’Andersen. I ho encertem perquè és la mateixa trama)

Com que el conill no hi entén d’art i tots els amics el feliciten pel resultat, acaba pagant la factura.

Al final, però sabrem que el conill tenia raó i tot havia estat una estafa. És la Mostela qui li diu, quan rep el regal.

Ah! però encara hi ha una altra sorpresa que no podem explicar però que és genial.

«El retrato del conejo» és un llibre que té moltes possibilitats de lectura i comentaris. Com que són imatges a doble pàgina, i hi ha moltes referències a quadres i pintors i escultors coneguts, val la pena relacionar-los amb les obres originals. A cada pàgina en trobem. Per exemple:

A la primera doble pàgina s’albira un retrat de Manet: El pífan.

A la segona doble pàgina reconeixem “el crit” de Munch, “la traïció de les imatges” de Magritte, “els jugadors de cartes” de Cézanne i “el caminant sobre un mar de núvols” de Friedrich.

A la següents pàgines, si estem alerta, reconeixem obres de Miró, Man Ray,Robert Delaunay Giacometti, Marcel Duchamp, Mondrian, Calder,Hokusai, Monet, Paul Klee, Niki de Saint Phalle, Leonardo da Vinci, Matisse o Dalí, entre d’altres.

Aquest llibre es pot llegir a cicle inicial però a cicle mitjà i superior també li podem treure molt de suc. Podem generar debats a partir del que opinen els amics i si sempre son bons consells, sobre si hem d’estar d’acord amb el que pensa la majoria o hem de tenir opinió pròpia.

No cal ni dir-ho, però com a introducció al mon de l’art és genial, en concret al mon dels retrats.

LES DADES:
Títol: El retrato del conejo
Autor: Emmanuel Trédez
Il·lustradora: Dephine Jacquod
Traductora: Ana Romeral
Editorial: Lóguez
Pàgines: 36
Salamanca, 2022

Segons la Mar Benegas «la poesia és la gran oblidada de les aules, però ofereix unes il·limitades eines per promoure la lectura i la creativitat»
Ens ho explica en un article a la revista GUIX d’aquest mes d’abril (a AULA en castellà).
La primera part de l’escrit la centra a contestar tres preguntes basant-se en la seva experiència quan visita escoles i/o en tallers amb mestres. A partir de les preguntes «per què no és llegeix poesia?» «per què cal llegir poesia?» i «en què ajuden als infants els tallers d’escriptura creativa i poètica?» ens exposa els seus motius i fa una defensa de la paraula poètica a l’escola.

A la segona part de l’article ens aporta una pràctica concreta que anomena
«Tilín, tilín, tilín, tocando el violín» basada en la construcció d’un poema encadenat al que es van afegint una rima entre cada objecte incorporat, per crear un ritme.

Les fases de la creació són quatre:

Ambientació:
Podem recitar i llegir alguns poemes encadenats del folklore popular per anar entrant en matèria.

Poema encadenat:
El poema s’inicia amb una casa (podem tenir-la realitzada en paper, cartolina o feltre, segons vulguem fer l’activitat final). Cada nen tria un objecte: arbre, elefant, puça, vaixell…
Es crea el poema: dalt de la casa hi havia un arbre / dalt de l’arbre hi havia un elefant / dalt de l’elefant hi havia una puça…
Com és molt senzill es pot fer fins i tot amb alumnes de cicle infantil.

La rima entre els objectes:
Per afegir el ritme entre objecte i objecte donem tres rimes:
1-Tilín-tilín-tilín, tocando el violín.
2-Toló-tolón-tolón, tocando el trombón.
3-Tilete-tilete-tilete, tocando el clarinete.
Recitat: cada nen aprèn el seu objecte i la seva rima, es recita en grup. «Arriba de la casa había un árbol / Tilín-tilín-tilín, tocando el violín. / Arriba del árbol había un elefante / Tolón-tolón-tolón, tocando el trombón…»