Demà s’inicien les III Jornades d’animació a la lectura, escriptura i observació a València, mes conegudes com a JALEO.
Dirigides per la Mar Benegas i amb el suport d’en Jesús González, aquests quatre dies facilitaran el debat i la reflexió en l’àmbit de la lectura i el món del llibre infantil i juvenil.
A diferència d’altres Jornades que s’organitzen, en aquesta han comptat amb els mestres (en Rodorín i jo mateix) i també amb la veu de les bibliotecàries (la Nati Calvo i la Marta Roig) a part dels autors i els experts de les Universitats de molt de prestigi com la il·lustradora Květa Pacovská, el catedràtic Gabriel Janer Manila, la professora Ana López Navajas, etc.
A la presentació del programa podem llegir:
Amb la intenció d’encoratjar el pensament crític i crear una plataforma d’aprenentatge actiu, enguany l’itinerari formatiu s’acostarà a les àrees de la il·lustració, l’educació visual, la imaginació i creativitat, la poesia, la narrativa, la biblioteca escolar, les biblioteques infantils, el discurs ficcional en els mitjans audiovisuals o la falta de referències i l’ocultació de les dones en l’educació literària juvenil. Tot això amb propostes pràctiques i models reals que puguen ser portades als entorns apropiats: aules, biblioteques, llars.
Tota la informació (programa, lloc, tallers, ponents, etc.) a
http://www.jaleovalencia.es/ca/
i el vídeo promocional:
https://www.youtube.com/watch?v=75AIL280erI
Mar benegas
Cuinant un poema amb la Mar Benegas
Segons la Mar Benegas «la poesia és la gran oblidada de les aules, però ofereix unes il·limitades eines per promoure la lectura i la creativitat»
Ens ho explica en un article a la revista GUIX d’aquest mes d’abril (a AULA en castellà).
La primera part de l’escrit la centra a contestar tres preguntes basant-se en la seva experiència quan visita escoles i/o en tallers amb mestres. A partir de les preguntes «per què no és llegeix poesia?» «per què cal llegir poesia?» i «en què ajuden als infants els tallers d’escriptura creativa i poètica?» ens exposa els seus motius i fa una defensa de la paraula poètica a l’escola.
A la segona part de l’article ens aporta una pràctica concreta que anomena
«Tilín, tilín, tilín, tocando el violín» basada en la construcció d’un poema encadenat al que es van afegint una rima entre cada objecte incorporat, per crear un ritme.
Les fases de la creació són quatre:
Ambientació:
Podem recitar i llegir alguns poemes encadenats del folklore popular per anar entrant en matèria.
Poema encadenat:
El poema s’inicia amb una casa (podem tenir-la realitzada en paper, cartolina o feltre, segons vulguem fer l’activitat final). Cada nen tria un objecte: arbre, elefant, puça, vaixell…
Es crea el poema: dalt de la casa hi havia un arbre / dalt de l’arbre hi havia un elefant / dalt de l’elefant hi havia una puça…
Com és molt senzill es pot fer fins i tot amb alumnes de cicle infantil.
La rima entre els objectes:
Per afegir el ritme entre objecte i objecte donem tres rimes:
1-Tilín-tilín-tilín, tocando el violín.
2-Toló-tolón-tolón, tocando el trombón.
3-Tilete-tilete-tilete, tocando el clarinete.
Recitat: cada nen aprèn el seu objecte i la seva rima, es recita en grup. «Arriba de la casa había un árbol / Tilín-tilín-tilín, tocando el violín. / Arriba del árbol había un elefante / Tolón-tolón-tolón, tocando el trombón…»
Activitat plàstica:
Realitzem el poema (els objectes) en cartolines, papers de color o feltre, segons les capacitats de cada grup.
L’article complet el podeu llegir al número 433 de la revista GUIX corresponent al mes d’abril.
Les imatges d’aquesta entrada són gentilesa de la Mar Benegas, de qui ja vam parlar en aquest blog l’any 2016, concretament els dies 16 i 23 de març.
Presentació de “A lo bestia” (La lliga dels llibres)
A lo bestia és un dels quinze llibres que formen part de la tria de “la lliga dels llibres” d’enguany i ha estat el que hem triat per portar a l’autora a parlar amb els alumnes.
La trobada va ser el dia 11 de març a la biblioteca Tecla Sala i van participar cent alumnes, quatre grups de les escoles Bernat Desclot, Sant Gervasi i Busquets i Punset.
Va ser una trobada molt intensa on la Mar Benegas va recitar, va parlar de poesia i va contestar les preguntes dels alumnes.
A la bestia és un llibre que combina poemes amb il·lustracions. Són uns poemes senzills i fàcils de recordar que tenen molta musicalitat i per això són ideals per ser llegits en veu alta.
En aquest poemes podem trobar frases tendres i dolces i d’altres més esbojarrades i exagerades.
Está estructurat en tres part. A la primera (como sardinas en lata) compara les persones amb animals –la madre cotorra, el padre jabalí, el abuelo tortuga, etc.-, la segona (con la piel de gallina) repasa els tòpics referits a alguns animals -lágrimas de cocodrilo, jaula de grillos, etc.- i la tercera (tres pies al gato) presenta uns enginyosos jocs de paraules amb animals inventats -tacarañas, parafantes, bolserizo, cucharachas, etc.
Un llibre força original.
Us deixo unes imatges de la trobada a continuació:
Conjuro primero
Por un sustantivo
ni duermo ni vivo.
Por un predicado
me has cateado.
Saber si es con uve
la fiebre me sube.
Un verbo en presente
me nubla la mente.
De nada depende:
Oviejas
Son una especie de abuelas
Que viven en el sofá
Tejen los cuentos de lana
Que luego te contaran
Miedusa
Ten cuidado no te piquen,
Aunque es poco probable,
las miedusas siempre huyen
porque son unas cobardes.
Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques (Presentació)
El dijous 10 de març vaig tenir el plaer de presentar el darrer llibre de la Mar Benegas. Va ser a la llibreria AL·LOTS i tot i que no érem gaires persones però ens ho vam passar prou bé.
El libre en qüestió es diu Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques i explica uns moments en la vida de l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.
Perquè ens va agradar aquest llibre? Per diversos motius, alguns dels quals els recordo tot seguit.
Primer perquè la protagonista és una noia i això dos dies després de la celebració del dia de la dona treballadora ens va portar a reflexionar en les diferències que encara hi ha pel que fa a la presència com a protagonista dels nois respecte a les noies. En les dades del darrer estudi elaborat per la Nina Schmidt, de l’Observatori de les Desigualtat (París) es pot apreciar com encara la presència de les heroïnes en els llibres infantils està per sota dels herois masculins (per cada 49 nois protagonistes, hi ha 30 noies) i que si aquesta comparació la fem amb els còmics (46 a 5) o amb les pel·lícules (35 a 11) les diferències encara són massa grans.
El segon punt a favor és que va adreçat a infants de cicle mitjà, a nois i noies que tenen entre 8 i 10 anys i que tot just han acabat el seu procés d’aprenentatge de la lectura i entren en una segona fase de desenvolupament del procés de construcció de la pròpia escriptura. Costa molt trobar bons textos per a aquestes edats. Si per a cicle infantil l’àlbum il·lustrat, les repeticions, les sensacions són el modus habituals de presentar els contes, per al cicle mitjà entren en joc els contes on els sentiments comencen a jugar el seu paper i pren joc la dualitat justícia injustícia, veritat mentida, bo i dolent, etc. En aquest sentit, el conte “com adormir un lleó” presenta alguns episodis molt ben escrits que fan dubtar si han estat reals o no… fins al final que és on es descobreix el misteri.
Tercer, la referència a El màgic d’Oz m’ha agradat. Sempre diem que la lectura és més plaent quan son capaços de relacionar i aquí les referències a El màgic d’Oz ens obren la porta a una altre lectura d’aquest clàssic. No només pel lleó que dóna nom al conte sinó perquè també hi apareix la pròpia Dorothy, en Totó, els tiets de noia, en Henry i la Em… i Kansas.
També vam valorar molt el vocabulari acurat i una mica exigent que empra l’autora. Ens va semblar que aquest és el camí per fer lectors.
Bé, en definitiva, una bona novel·la per als infants de cicle mitjà que podeu recomanar els propers dies de cara a Sant Jordi.
Només em falta “la prova del cotó” que, com sempre, és passar-li el llibre a algun infant i esperar que el llegeixi, a veure què diu… sol ser definitiu.
Us deixo algunes imatges de la presentació.
Com adormir un lleó i altres cròniqies verídiques està editat per Nandibú dins la col·lecció +8 anys. Les il·lustracions que acompanyen el text són de la Lucía Serrano.
ISBN: 978-84-9975-721-6
80 pàgines
Març 2016
Rústica
14 x 20 cm
Nº Col·lecció: 03
Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques
El proper dijous dia 10 de març a les 19 h. a la llibreria Al·lots de Barcelona (carrer Consell de Cent, 266) ens trobem per parlar de Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques, un llibre que recomanem per als infants de 7 a 10 anys i que ha escrit la Mar Benegas, poeta i dinamitzadora cultural que es desplaça des de València per a aquest acte.
El conte explica una història protagonitzada per l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent, que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.
Si veniu a la presentació, segur que us passeu bé perquè els qui coneixen a la Mar Benegas ja saben que la sorpresa, la màgia i els riures estan assegurats.
La invitació a la lectura 