Sant Jordi a l’Hospitalet, Nova York i Xangai

A l’Hospitalet, ciutat lectora, s’ha presentat la vuitena edició de la guia Ciutat plural, llibre singulars. Autors i autores de l’Hospitalet 2015-2016. Es la trobada bianual que organitza —de forma molt cuidada i carinyosa— la biblioteca Tecla Sala.
La iniciativa va sorgir de la mà d’en Carles Ferrer, activista de la promoció lectora i entusiasta de tot el que es cou a l’Hospitalet. I així, com qui no vol la cosa ja fa setze anys que van recollint, com a formiguetes, tot el que s’escriu a la ciutat. De les 40 publicacions que hi figuraven a la primera guia s’ha passat a les 337, en format paper!
Ha estat un matí emotiu, de retrobament i de conèixer noves iniciatives de persones que bateguen al ritme d’allò que les emociona. Hi he vist escriptors i pensadors consagradíssims com l’Agustí Alcoberro o en Jaume Botey, passant per creadors de còmics superpremiats com en Jaime Martín fins a poetes, historiadors, arqueòlegs, cuiners, metges, músics; autores de vint anys i autors de noranta. M’ha agradar molt trobar mestres com la Maribel Alarcón o l’Enric Roldán, entre d’altres, perquè en general al nostre gremi ens fa una certa mandra escriure les nostres peripècies.

Presentació de l’acte a la Biblioteca Tecla Sala

Després de l’acte formal de presentació—còmic, nostàlgic i divertit— molt ben conduit per en Pedro Bravo i la Gemma Isern, cicerones de la Tecla sala, ens hem fer una foto i hem visitat l’exposició dels llibres —de tots els llibres relacionats a la guia— amb una copeta de cava a la mà i unes converses animoses. Ha estat l’inici d’un cap de setmana que serà meravellós, i no només a l’Hospitalet.

Foto de família dels autors i autores de L’H

Si esteu interessats en saber què s’escriu a l’Hospitalet només cal que entreu al web l’Hescriu:
https://sites.google.com/site/autorslh/

A Nova York, les companyes Gisela Ruiz i Andrea Pozo, han organitzat una Diada molt especial a les biblioteques de la Queens Library i la New Public York Library, dins del programa d’activitats que han preparat la Farragut Fund for Catalan Culture i el Catalan Institute of America amb el suport del Diplocat i l’Institut Ramon Llull. Aprofitant que la Gisela està a Nova York i l’Andrea s’ha desplaçat expressament des de Califòrnia, faran dues accions inspirades en les que feien quan estaven a Parets del Vallés (a Can Butjosa): 911: There Is a Dead Dragon in the Library i Tell Me a Dragon.
Podeu veure de què es tracta si entreu a l’enllaç següent:
https://librariesandthecity.wordpress.com/2017/04/18/sant-jordi-a-les-biblioteques-de-new-york/

I de l’altra banda del món, en Daniel Becerra, un altre amic bibliotecari i mestre que fa anys que volta per diverses ciutats del Japó i de la Xina m’explica que també han celebrat un Sant Jordi ben particular fent lectura de poemes en castellà i en xinès amb l’acompanyament d’un guitarrista i una cantant. Ho han celebrat a l’Instituto Cervantes de Shanghai.


Quina meravella, tot plegat. He llegit que «Sant Jordi és un dels dies més bonics que es poden viure a Catalunya. Llibres, roses i amor al carrer; dracs, cavallers, princeses, reis i reines en l’imaginari col·lectiu i llibres; tots reunits per celebrar un acte de veritable amor: el de l’amor per la lectura!» I no només a Catalunya, afegiria.
Feliç diada de Sant Jordi!

L’última llibreria

Seguint amb l’entrada del dia 23 de març on presentàvem la biblioteca «la fuerza de las palabras» de Bogotà, anirem una mica més amunt, a Los Ángeles, Califòrnia, on es troba «L’última llibreria» (the last bookstore), una enorme botiga de llibres de segona mà que té un nom apocalíptic, si voleu, però que casa molt bé amb el tarannà dels habitants d’aquella ciutat que estan veient, com ens passa a nosaltres, que llegir en pantalles no enganxa i que potser és preferible tornar al paper.
L’última llibreria és un espai grandiós ben curiós perquè els llibres no estan ordenats a la manera tradicional i als diferents racons pots trobar des d’una secció dedicada a obres que tracten només de la ciutat de Los Ángeles, fins a una altra on els llibres estan ordenats pel color del llom, per exemple.


L’edifici abans era un banc que va ser construït el 1914. Es troba situat al nucli històric del centre de Los Angeles.

Si teniu interès en conèixer la història d’aquesta llibreria s’ha fet un curtmetratge que ho explica i fa èmfasi, especialment en les persones que estan darrera del projecte. Molt emotiu. El podeu veure clicant a l’enllaç següent:
https://www.theatlantic.com/video/index/495605/the-man-behind-the-last-bookstore/

Cuinant un poema amb la Mar Benegas

Segons la Mar Benegas «la poesia és la gran oblidada de les aules, però ofereix unes il·limitades eines per promoure la lectura i la creativitat»
Ens ho explica en un article a la revista GUIX d’aquest mes d’abril (a AULA en castellà).
La primera part de l’escrit la centra a contestar tres preguntes basant-se en la seva experiència quan visita escoles i/o en tallers amb mestres. A partir de les preguntes «per què no és llegeix poesia?» «per què cal llegir poesia?» i «en què ajuden als infants els tallers d’escriptura creativa i poètica?» ens exposa els seus motius i fa una defensa de la paraula poètica a l’escola.

A la segona part de l’article ens aporta una pràctica concreta que anomena
«Tilín, tilín, tilín, tocando el violín» basada en la construcció d’un poema encadenat al que es van afegint una rima entre cada objecte incorporat, per crear un ritme.

Les fases de la creació són quatre:

Ambientació:
Podem recitar i llegir alguns poemes encadenats del folklore popular per anar entrant en matèria.

Poema encadenat:
El poema s’inicia amb una casa (podem tenir-la realitzada en paper, cartolina o feltre, segons vulguem fer l’activitat final). Cada nen tria un objecte: arbre, elefant, puça, vaixell…
Es crea el poema: dalt de la casa hi havia un arbre / dalt de l’arbre hi havia un elefant / dalt de l’elefant hi havia una puça…
Com és molt senzill es pot fer fins i tot amb alumnes de cicle infantil.

La rima entre els objectes:
Per afegir el ritme entre objecte i objecte donem tres rimes:
1-Tilín-tilín-tilín, tocando el violín.
2-Toló-tolón-tolón, tocando el trombón.
3-Tilete-tilete-tilete, tocando el clarinete.
Recitat: cada nen aprèn el seu objecte i la seva rima, es recita en grup. «Arriba de la casa había un árbol / Tilín-tilín-tilín, tocando el violín. / Arriba del árbol había un elefante / Tolón-tolón-tolón, tocando el trombón…»

Activitat plàstica:
Realitzem el poema (els objectes) en cartolines, papers de color o feltre, segons les capacitats de cada grup.

L’article complet el podeu llegir al número 433 de la revista GUIX corresponent al mes d’abril.

Les imatges d’aquesta entrada són gentilesa de la Mar Benegas, de qui ja vam parlar en aquest blog l’any 2016, concretament els dies 16 i 23 de març.

Món llibre, el festival literari per als infants

Els qui vivim a Barcelona ja fa dies que hem vist pels carrers les banderoles anunciant una nova edició del Món Llibre —la tretzena— que ens farà viure un cap de setmana tan fantàstic o més que el de Sant Jordi.
Món Llibre és un festival de literatura adreçat a nens i nenes fins a 12 anys, ple de contes, escriptors, espectacles, cinema, exposicions i màgia, en un entorn d’escenaris literaris que ens transporta al món imaginari dels llibres.
Durant tot el cap de setmana es podrà gaudir d’un munt d’activitats al MACBA i al CCCB, organitzades amb la col·laboració d’editorials de literatura infantil d’arreu del país, que aportaran a la festa propostes molt suggestives i centenars de llibres.
El Món Llibre l’organitza l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de Barcelona, el CCCB i el MACBA
És difícil recomanar alguna activitat concreta però si podeu no us perdeu els espectacles.
Al programa ho teniu tot. El podeu descarregar clicant AQUÍ

Us recomano que l’imprimiu i hi dediqueu una estona a fer la tria del que us agradarà veure, dels espais que podreu visitar, els horaris, els llocs i les edats recomanades per a cada activitat.
Ens veiem al MÓN LLIBRE!

L’home del llibres i la biblioteca «La fuerza de las palabras»

fotografia extreta de la revista Eltiempo

A Barcelona, hem vist com en els darrers anys s’obren negocis de llibres de segona mà a cada barri. N’hi de ben organitzats i altres de més caòtics. Al barri de Sants, per exemple, hi ha establiments d’aquest estil al carrer de la Creu Coberta, al carrer Galileu, al carrer Tinent Flomesta i darrerament n’he vist un al vestíbul del metro. Són una bona idea per moure uns llibres que, d’una altra forma, potser acabarien a les escombraries.

Ara acabo de conèixer la història d’en José Alberto Gutiérrez, un treballador del servei de recollida d’escombraries de Bogotà (Colòmbia) que, des de fa vint anys, va apartant els llibres que es llencen a la basura i els porta a casa seva on ha format una biblioteca de més de vint mil llibres. La planta baixa de la seva petita casa s’ha convertit en una biblioteca comunitària amb textos de tota mena.
En José Alberto creu que els llibres que recull són un luxe per als nens i les nenes del seu barri que venen cada tarda i ells els hi regala. Diu:
«Això hauria de tenir cada barri i cada cantonada de cada barri. Hauria d’estar en totes les ciutats, en tots els districtes i en totes les zones rurals»
«Els llibres són la nostra salvació»
Com no podia ser d’altra manera, explica que l’afecció li ve de petit, dels contes que li explicava la seva mare totes les nits.
S’ha fet molt popular i l’han convidat a explicar la seva experiència a diverses fires de llibres d’arreu de Sud-Amèrica. «Per a mi, els llibres són la millor invenció i són el millor que li pot passar a un ésser humà», diu.
Si el voleu conèixer, dediqueu cinc minutets a veure aquest vídeo. Segur que també us fareu fans de «l’home dels llibres» i de la seva Biblioteca «La fuerza de las palabras»

Si teniu llibres que no sabeu que fer-ne amb ells, sapigueu que hi ha llocs que els recullen i els reaprofiten, però els heu de dur vosaltres. Podeu preguntar en esplais, escoles, biblioteques, ajuntament, casals d’avis, etc. que segur que us donaran raó i seran ben acollits.

La Biblioteca Escolar… facilitadora de la millora educativa?

Em plau compartir la informació d’un acte en línia sobre biblioteca escolar que organitzen des de la Fundació Jaume Bofill pel dijous 30 de març a les 18h. Sembla que serà potent, atenent a les persones que hi participen. Si esteu interessats podeu fer la inscripció gratuïta entrant a http://www.fbofill.cat/

Aquest acte es podrà seguir amb qualsevol dispositiu amb connexió a Internet.

La difusió que estan fent diu:
Com pot contribuir la biblioteca escolar a les necessitats educatives del s. XXI? Sota quines condicions? Quins nous usos i serveis permeten contribuir a la millora metodològica de l’escola?
Com convertir les biblioteques escolars en centres de recursos per a l’aprenentatge? I en laboratoris per a les alfabetitzacions múltiples?
Quins serveis de suport necessiten les biblioteques escolars? Quines iniciatives han resultat exitoses?
Com implicar a tota la comunitat educativa en el servei de biblioteca escolar? Quin paper han de tenir els diversos agents educatius?
Quina biblioteca escolar té futur i a quins reptes ha de donar resposta?

Aquest seminari està organitzat per la Fundació Jaume Bofill en el marc del programa LECXIT-Lectura per a l’Èxit Educatiu.
El seminari serà moderat per Eulàlia Espinàs, gestora de biblioteques i centres culturals, i comptarà amb la participació de:
Mònica Baró, professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
Inés Miret, directora de Laboratorio Emilia http://www.laboratorioemilia.com.
Mariona Trabal, mestra i responsable de la Biblioteca Marta Mata de l’Escola Orlandai de Barcelona.
La durada prevista del seminari web és de 60 minuts. http://www.fbofill.cat. L’accés és gratuït i i obert a tothom (equips directius, mestres i professors, responsables de biblioteques escolars i bibliotecaris, etc.)
També es podrà participar via Twitter amb el hashtag #bibliotecaescolar

Recordeu:
Quan? 30 de març de 2017 de 18 h a 19 h
On? Allà on tingueu un dispositiu connectat a Internet.

Menores máis maiores, una experiencia lectora intergeneracional

Álbumes ilustrados que acercan generaciones
En el número de marzo de la revista AULA, Pilar Férriz explica una experiencia de comunicación entre los alumnos de la escuela Ceip Apóstolo Santiago, de Santiago de Compostela, y los abuelos de la residencia Porta do Camiño. Todos ellos formaron parte de una actividad enmarcada en el programa Lecer Activo de la Conselleria de Política Social de la Xunta de Galicia en colaboración con la editorial OQO.
Según cuenta Pilar «OQO editora es un proyecto editorial, especializado en literatura infantil y juvenil, concretamente en álbum ilustrado que desde sus inicios, ha promovido la lectura mediante talleres de creatividad plástica, audiovisual o de escritura realizados en las aulas, las librerías, las bibliotecas o los salones del libro tanto a nivel nacional como internacional»

Y nos cuenta una práctica que acerca generaciones. La llaman Menores máis maiores e intenta potenciar las relaciones intergeneracionales combinando tradición y tecnología. Así, pequeños y mayores estrechan lazos y comparten experiencias para crear juntos un corto de animación a partir del cuento El abuelo de Zulaimar.
La experiencia y como la llevaron a cabo está perfectamente explicada en la revista pero si se quiere consultar todo el material gráfico y una explicación más pormenorizada de la práctica, vale mucho la pena entrar en http://maiores.oqo.es/ y disfrutar de la experiencia.

El artículo también está disponible en catalán en la revista GUIX del mes de marzo.