lectura

by

24 d’octubre, Dia de les biblioteques

Com cada 24 d’octubre, el proper dissabte se celebrarà el Dia de les Biblioteques.

Des del 2019 hi ha un fil conductor temàtic diferent cada any. El d’ara és “Sense professionals, no hi ha biblioteques” i vol posar al centre les persones que fan possible que les biblioteques siguin molt més que un simple conjunt de recursos, prestatgeries i espais.

Llegim al web de la Dirección General del Libro, del Cómic y de la Lectura, aquestes frases que transcric:

Les biblioteques, com a institucions democràtiques, són un servei essencial per a la ciutadania, que hi busca un lloc de trobada, d’intercanvi d’opinions i coneixement. Darrere de cada préstec, cada consulta, cada activitat, cada recomanació i cada projecte hi ha professionals que treballen per garantir l’accés a la cultura, acompanyar les seves comunitats i fer de les biblioteques espais oberts, inclusius i accessibles per a tothom.

Reconèixer i visibilitzar els qui exerceixen aquesta tasca, que sovint roman invisible, resulta fonamental per comprendre el veritable valor de les biblioteques. Perquè una biblioteca no és únicament allò que veiem quan hi entrem: és també el treball de les persones que seleccionen i organitzen les seves col·leccions, preserven el patrimoni, faciliten l’accés a la informació, fomenten la lectura, acompanyen l’aprenentatge i creen activitats i serveis per respondre a les necessitats dels usuaris.

Reconèixer els bibliotecaris/àries és reconèixer les pròpies biblioteques i el valor que tenen per a la nostra societat.

Tot el que es diu es pot aplicar a les biblioteques escolars però amb matisos, si ens referim al que tenim a Catalunya. Són poques les escoles que disposen de bibliotecàries. Les que conec han marxat a la recerca d’una feina millor i més reconeguda.

Em dol, perquè són persones que han sacsejat el funcionament dels centres pel que fa a la lectura, millorant-la. I, resulta curiós que en un moment en que els indicadors (les proves PISA i altres) ens apunten a la necessitat de fer un gir copernicà, no es tingui en compte l’enorme potencial que permet fer dels nostres alumnes lectors o, el que es el mateix, crítics amb el món que ens envolta.

Em dol que no es tingui en compte a les poques que encara resisteixen i que, de mica en mica, vagin abandonant el lloc de treball a la recerca de noves oportunitats laborals.

by

Tertúlia clandestina #25: Qui cante, els mals espante

Ja tenim la propera tertúlia clandestina a tocar. Serà especial perquè és la vint-i-cinquena, i això s’ha de celebrar. També serà especial perquè farà cinc anys que vam obrir l’Espai Llamps i Centelles i estem contents d’haver ajudat a fer de l’Hospitalet una ciutat una mica més lectora.

Com ha passat els anys anteriors, la primera tertúlia del curs la fem coincidir amb el Dia de les Biblioteques.

Parlarem de literatura i música perquè, des de sempre, en qualsevol lloc, circumstància o societat, la música ens ha acompanyat. Des de les antigues tribus paleolítiques, on tenia una funció unificadora, la música ha anat associada als moments alegres i al joc, tant si la practiquen els infants com els músics professionals, perquè té una càrrega simbòlica i és una forma agradable de trobar l’altre.

La música és, a més, una eina altament educativa i, probablement, a l’escola on es canta hi haurà bons mestres i bons alumnes.
Música i literatura van del bracet. Hi ha nombroses obres literàries que tenen com a protagonista un instrument (El violí d’en Patrick), un músic (Sofia, la vaca que estimava la música), un estil musical (Ruby canta un blues), una cançó (Paf, el drac màgic) o una referència musical (El cant de les balenes). A través de la literatura podem fer el pas, de forma natural i directa, envers aquesta àrea de coneixement.

La música relaciona la poesia, les matemàtiques, la geografia, la ciència i la llengua. Abans d’escoltar les cançons, es pot llegir el seu text, comentar-ne el significat i analitzar-ne les rimes. També es juga amb les paraules, es creen ritmes, es descobreixen sonoritats, etc.

Ens acompanyaran dues persones especialistes en música per a infants. Venen del País Valencià i d’aquí ve el títol de la tertúlia. Qui cante, els mals espante és un refrany popular que significa que cantar ajuda a animar-se, a oblidar les preocupacions i a superar les tristeses.

RECORDEU:
Tertúlia clandestina “Qui cante, els mals espante”
Data: divendres 23 d’octubre de 2026
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Contrasenya per accedir-hi: Trobaversos
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Adreça: carrer de Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i bus (L16, M15 i M12)

No cal inscripció. Si veniu, tots contents. Si no teniu el carnet VIP, haureu de dir la contrasenya per accedir a l’Espai.

by

Resultats 2026 sobre els hàbits de lectura entre els joves francesos

Hem començat el curs sense saber encara que va passar del cert amb els resultats de les proves PISA (Programme for International Student Assessment), que van suposar un fiasco a Catalunya.

Per motius misteriosos, malgrat els intents de donar explicacions més o menys creïbles, no tindrem dades desglossades ni es podran comparar amb les d’altres comunitats o països, ni amb els mateixos resultats d’anys anteriors. A la pràctica, això vol dir que no sabrem com van els alumnes i que es debilitarà la possibilitat de prendre mesures correctores en el cas que alguna cosa falli, detectar desigualtats o corregir les possibles bretxes que s’estiguin produint.

Coincidència o no, per aquelles dates, el Centre National du Livre (CNL) va presentar, el 14 d’abril, els resultats del seu estudi sobre els hàbits de lectura dels joves francesos, un estudi que es fa cada dos anys des de fa una dècada. És minuciós, tracta moltíssims temes i és força fiable.

L’estudi del CNL, que depèn del Ministeri de Cultura, vol donar resposta a preguntes clau:

• Quina és la relació entre els joves, els llibres i la lectura? Quin lloc ocupa la lectura a les seves llars?
• I a les seves vides, en comparació amb altres activitats d’oci? Quant de temps dediquen a la lectura?
• Llegeixen per plaer o només perquè ho han de fer? Com trien els llibres que llegeixen? Què els agrada llegir?
• Què els aporta la lectura? Com els podem animar a llegir més?

L’informe ocupa 96 pàgines amb gràfiques, taules i frases que aporten molta informació i ens obren un bon grapat de reflexions. Si les comparem amb el que coneixem de casa nostra, tot i saber que la distància entre ambdós països fa anys que s’està escurçant, podem intuir que la tendència serà acostar-nos, en un futur immediat, al que llegim en aquest informe francès.

En una primera lectura en diagonal es pot deduir que les coses no van gaire bé i que, de seguir la mateixa regressió, encara poden empitjorar, perquè cada any que passa s’observa un descens preocupant dels hàbits lectors.

De l’informe, les idees principals que cal retenir són aquestes:

Malgrat un nombre estable de lectors joves, la taxa d’abandonament de la lectura durant l’adolescència continua sent significativa i la qualitat de la lectura està disminuint.

De les dades analitzades es veu clarament el descens lector a mesura que avança l’edat: un terç dels joves d’entre 16 i 19 anys han abandonat completament aquesta activitat. Entre els nois, la caiguda és considerable: el 56% dels joves d’entre 16 i 19 anys llegeixen per oci, en comparació amb el 91% dels joves d’entre 7 i 9 anys.

Quant a l’oci, els joves encara passen deu vegades més temps davant les pantalles que llegint llibres.

Es veu amb preocupació, també, com el temps de lectura és fagocitat per les pantalles. Els joves, mentre llegeixen, acostumen a enviar missatges o a veure vídeos, interrompent el temps de lectura.

Una possible explicació del descens de la lectura diària podria ser l’exemple que donen els pares i la importància que es dona a la lectura a casa. El 18% dels joves diuen que cap dels seus pares llegeix llibres.

Una dada que m’ha sorprès: entre pantalles i llibres, la dedicació diària de temps és particularment dispar entre els joves de 16 a 19 anys: una mitjana de 3 hores i 1 minut dedicades a les pantalles, i una mitjana de 18 minuts dedicats a la lectura per oci.

També s’aprecia una pèrdua de les habilitats lectores i es nota especialment en els majors de 16 anys, que, en lloc d’augmentar la seva fluïdesa lectora, tenen més dificultats per llegir.

Quan llegeixen per oci, recorren principalment als còmics, al manga i a les novel·les. Les novel·les d’aventures són les més populars, seguides de la ciència-ficció i les novel·les romàntiques.

Llegeixen principalment per relaxar-se, per plaer i per mantenir-se ocupats, però sovint prefereixen fer altres coses… en pantalla.

De la lectura de l’informe em quedo amb la reflexió que cal augmentar els recursos que es dediquen a l’escola, a casa, als mitjans informatius, etc. Si volem que es llegeixi més, cal continuar potenciant les visites dels autors a les aules, dotar de mitjans les biblioteques —totes les biblioteques—, fer campanyes de conscienciació i tot allò que ens ajuda a fer-nos més crítics, més amables, més hospitalaris, millors, en definitiva.

Potser son obvietats però sembla que costi d’entendre, oi?

Sabem que llegir no és una activitat natural. S’ha d’aprendre i això suposa un esforç, però val la pena, perquè, quan s’aconsegueix, els beneficis són indescriptibles i els infants i joves aprenen, s’emocionen i gaudeixen.

El document amb els resultats:

Étude 2026 – Les jeunes Français et la lecture – Rapport Complet (1)Baixa
by

El projecte 50/50 a les escoles del país valencià

Mural a l’escola Enriqueta Agut (Castelló)

Aviat farà set anys que es va celebrar a l’ONU una cimera sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient. Va ser la primera vegada que vaig sentir parlar a una jove sueca de 16 anys, anomenada Greta Thunberg, que, en un emotiu i dur discurs, va recordar els polítics allà presents que feia molts anys els científics alerten sobre les conseqüències del ritme de vida que estem portant i que ens condueixen directament al col·lapse.

El secretari general, António Guterres, a la mateixa cerimònia d’inauguració va insistir en la necessitat d’adoptar mesures urgents per evitar allò que sembla inevitable.

Malauradament, estem comprovant com afecta el canvi climàtic a tots els països del món sense excepció, l’augment mitjà de la temperatura mundial sobrepassa de llarg la dels nivells preindustrials, la calor afecta milions de persones i no estem prenent les mesures per a la desacceleració. Primer els interessos econòmics, com sol ser habitual.

Potser sembla poc, però convé començar per nosaltres mateixos, encara que ens suposi alguns sacrificis. Per exemple, comprant només allò necessari i procurant que sigui en comerços de proximitat, evitar l’ús del cotxe en els desplaçaments per la ciutat, reduir la generació de residus, separant correctament els residus generats, etc.

Són accions que formen part del dia a dia de molts centres escolars que separen els residus, mantenen l’hort escolar, a les festes i celebracions defugen els gots de plàstic, tetrabrics, etc.

He llegit un article de la Joana Vicente de Bobes, educadora ambiental de la Cooperativa AeioLuz de Catarroja (València) on explica algunes de les iniciatives exitoses que duen a terme en els centres del país valencià. Fa anys que duen a terme el Projecte 50/50, una iniciativa que deriva del projecte europeu Euronet 50/50 (https://www.euronet50-50.eu/)

Explica la Joana: “El projecte 50/50 consisteix a fer un diagnòstic inicial dels consums energètics i d’aigua del centre i plantejar accions per tal de millorar-ne l’eficiència energètica i hídrica. Una reducció en el consum dels diferents subministraments disminuirà les emissions de CO i també l’import de les factures.”

L’article “ Projecte 50/50: Metodologia amb impacte real i mesurable en la reducció de la petjada ecològica dels centres” es va publicar el 10 de juliol a Graó 6-12.

M’ha semblat un a iniciativa ben pensada i fàcil d’aplicar si hi ha voluntat de millorar l’impacte ambiental i reduir sensiblement la petjada ecològica.

En aquest sentit, la literatura també pot ajudar a sensibilitzar als infants i joves. Algunes propostes de lectures apropiades:

Per a cicle inicial:
Som aquí d’Oliver Jeffers. Editat per Andana
La crida de l’aiguamoll de Davide Cali, editat per Takatuka
La noguera de Gonzalo Moure editat per Akiara books

Per a cicle mitjà:
La mama se’n va a l’Antàrtida d’Anna cabré editat per Zahorí
Redescobrir el mon d’en Jordi Piguem editat per Akiara Books
Este es también mi mundo: ¿Cómo podemos hacerlo mejor?de Gerda Raidt, editat per Lóguez Ediciones

Per a cicle superior:
L’illa dels frarets de Michael Morpugo, editat per Bambú
La terra és amiga meva de maïa brami, editat per Zahorí
El gran árbol de Susanna Tamaro editat per Puck

by

Storytelling, explicar un conte mentre es plega paper

L’Escola d’Estiu de l’Hospitalet d’enguany, organitzada pel El Casalet i ACTE, va estar dedicada a les matemàtiques i les mestres i professors que hi vam assistir vam sortir molt contents del nivell de les presentacions.

Una de les que més em va interessar va ser “L’origami: una font de recursos per l’aula de matemàtiques” perquè em va recordar una acció que havíem fet a l’escola fa uns vint anys en una de les tertúlies amb mares i pares. Aquell dia vam convidar a una especialista (no recordo el seu nom) en el plegat de paper i vam veure les possibilitats que ens oferia la papiroflèxia.

A l’escola d’estiu d’enguany vaig conèixer l’Eulàlia Tramuns, que ens va fer la presentació i ens va fer doblegar papers per entendre alguns conceptes matemàtiques. L’Eulàlia és doctora en matemàtiques, professora universitària, escriptora i conferenciant catalana. És coneguda principalment per ser la creadora del concepte “Matemàtiques en consciència” i una gran especialista en l’ús de la papiroflèxia com a eina pedagògica per ensenyar geometria i matemàtiques de forma pràctica.

I mira, aquests estiu amb els infants de la família i dels amics estem practicant aquesta tècnica a partir dels relats de l’Eulàlia. El ratolí aventurer i El tresor amagat, dues històries senzilles que combinen la tècnica del storytelling en papiroflèxia, el teatre i les matemàtiques.

“El ratolí aventurer” i “El tresor amagat” son dós llibres que narren una història i, a mesura que es llegeix el relat, es va plegant un full de paper, que va donant formes geomètriques que representen objectes o personatges del mateix conte.

Els llibres tenen uns annexos que ens serveixen per practicar i fer diferents models de plegat.

Lectures recomanades a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títols: El ratolí aventurer i El tresor amagat
Autora: Eulàlia Tramuns
Il·lustradora: Mònica Ramoneda
Editoral: Salvatella
Pàgines: 40
Barcelona, 2025

by

Biblioteques escolars, un dret irrenunciable

Aprofito els períodes de poca activitats per llegir i investigar què es cou arreu del món referit a les escoles i sobretot a la lectura.

Un dels estudis recents es va presentar el mes d’abril a França on, monitoritzant els hàbits de lectura dels francesos d’edats compreses entre els 7 i els 19 anys, s’observa una disminució preocupant. Les coses no van bé, seria el resum, però encara poden anar a pitjor. Quan acabi d’analitzar les dades, us faré un resum però no espereu sorpreses perquè les fórmules màgiques no existeixen.

Podríem presumir de ser un país lector, sobretot apostant per la biblioteca escolar de qualitat. Ho vam veure i ho vam viure durant la pandèmia. La biblioteca escolars d’alguns centres es va tancar i es va ocupar per a altres menesters. És molt fàcil tancar una biblioteca però tornar-la a obrir i que sigui un element imprescindible requereix molts esforços.

Tot el que estic escrivint té a veure amb l’Institut Sants de Barcelona que ha perdut la seva biblioteca escolar tot just un mes després d’inaugurar-la per acollir un grup addicional de 1r d’ESO.

Han enviat un Manifest on expliquem amb detall com està la situació. Us el comparteixo. Diu:

Tal i com es va informar a les famílies el passat 30 de juny, de cara al curs vinent, s’ha assignat a l’Institut Sants un grup addicional de 1r d’ESO.

Tot i que el centre no disposa d’espais necessaris per poder acollir el nou alumnat amb un mínim de condicions, assumim el compromís d’oferir una educació pública i de qualitat. Se’ns assigna un grup nou però no ens proporcionen recursos per poder-ho dur a terme.

S’ha intentat negociar amb el Consorci d’Educació de Barcelona la finalització de les obres d’una aula sense acabar que hi ha a l’institut, però l’únic que hem rebut per part seva és una negativa constant i ja ens han informat que no faran cap tipus d’actuació fins a l’estiu del 2027.

Atès que el centre no disposa de cap aula amb la capacitat suficient per acollir un grup classe més, la única opció possible serà destinar la biblioteca a aula ordinària. Per tant, el funcionament habitual d’aquesta es veurà afectat i no es podrà utilitzar com a espai de lectura, estudi i consulta, moltes activitats educatives, culturals i de foment de la lectura que s’hi desenvolupaven habitualment.

El projecte de la biblioteca es va engegar fa quatre anys amb la voluntat d’oferir un centre de recursos a l’alumnat i per consegüent al districte de Sants- Montjuïc. El passat 3 de juny es va inaugurar la biblioteca i des d’aleshores s’ha estat treballant en la programació d’activitats destinades a millorar l’adquisició de les competències contemplades al Currículum. La comissió de biblioteca ha treballat incansablement en la creació de l’espai i assolir els objectius de crear aquesta biblioteca. L’equip de Visual i Plàstica ha elaborat un mural a la biblioteca i s’ha pintat la porta d’aquesta amb el seu nom “El far de Sants”. El far com a llum que ens guia a la lectura. Una de les components de la comissió de biblioteca està cursant el Màster en Biblioteca Escolar i Promoció Lectora que coordinen la Universitat de Barcelona junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha treballat molt en la creació d’una aplicació per catalogar els llibres i fer el préstec, atès que el programa E-Pèrgam ha quedat en desús.

L’espai de biblioteca és clau per atendre la diversitat i ajudar aquells alumnes que necessiten suport i reforç. L’esporgada de llibres i l’adquisició de fons s’ha anat realitzant a poc a poc en funció dels pocs recursos que el Departament destina a aquest àmbit del centre. El mobiliari el van crear usuaris del centre d’Higiene mental de les Corts i la voluntat de gran part del claustre en fer activitats per confeccionar els coixins, les recomanacions de llibres de coneixements i l’ajuda en accions com folrar llibres, ordenar i catalogar.

Els resultats de les avaluacions diagnòstiques de tots els nivells alerten de la manca de comprensió lectora entre l’alumnat de Catalunya, però quan fem accions i treballem perquè això millori, ens posen pedres en el camí per no poder continuar aquestes iniciatives que en la majoria no disposen de dotació de temps ni econòmica.

Quina llàstima haver de sentir els crits de socors de les persones que hi creuen en la biblioteca, com les biblioprecàries formades per donar suport als infants i joves.

Fotos extretes del web de l’Institut Sants.

by

Logos Hope, un vaixell llibreria

L’any 2005 es va començar a publicar la revista “MiBiblioteca”. La seva directora, la Conchi Jiménez, amb qui havíem coincidit a les Jornades de Fuenlabrada em va convidar a participar i explicar “La biblioteca escolar de la A a la Z” (així es deia la secció). Ho vaig passar prou bé i vaig continuar cinc anys més amb una altra secció anomenada “Bibliotecas de pel·lícula” on comentava escenes del cinema on apareixen biblioteques. Va ser força divertit, com podeu imaginar.

Des del primer numero fins a l’actual han passat més de vint anys. Ara s’ha publicat el que fa 85 —se’n fan quatre a l’any— i sempre hi trobo algun article interessant.

En aquest número de la primavera del 2026 he llegit les seccions sobre reflexions dels experts, com si fossin columnes dels diaris. En aquestes parlen la Glòria Pérez-Salmerón, la Imma Chacón, l’Enrique Navas i en Paulo Cosín.

També hi les seccions habituals: Reportaje, La entrevista, Bibliotecas Públicas. Bibliotecas Escolares, Bibliotecas Universitarias, etc.

Acostumo a començar llegint la secció Bibliotecas Escolares i després vaig saltant d’article en article.

A la secció Otros espacios de lectura, m’ha semblat curiós un reportatge de la Inmaculada Guisado que explica la peripècia d’un vaixell llibreria. Es titula “Logos Hope: cuando la lectura navega y se convierte en experiència” i us el comparteixo a continuació:

by

Tertúlia #24: Llegim les ciutats

El dijous, 4de juny, vam fer la darrera tertúlia d’aquest curs.

Vam convidar a en Gerard Lara, un historiador col·laborador del Centre d’Estudis de l’Hospitalet on participa fent rutes vinculades a la divulgació del patrimoni i la història de la ciutat.

També el podem veure a la televisió local explicant anècdotes i curiositats del patrimoni arquitectònic de la ciutat al programa Primer Segona. Podeu veure’l a l’enllaç següent:

https://lhdigital.cat/programes/pagines-dhistoria/

En Gerard és especialista en la figura i l’obra de Ramon Puig i Gairalt, arquitecte municipal de l’Hospitalet i figura rellevant del municipi el primer terç del segle XX.

Aquest proper dijous, 11 de juny, farà un conferència a Can Riera (Riera de l’Escorxador, 19) amb el títol “ El Pla d’Eixample i Reforma Interior de Ramon Puig i Gairalt. Una aproximació històrica“, Serà a les 18.30 a Can Riera. Si hi esteu interessats trobareu més informació i us podreu inscriure a:

https://celh.cat/agenda/el-pla-deixample-i-reforma-interior-de-ramon-puig-i-gairalt-una-aproximacio-historica

Abans de començar la tertúlia van recordar que el proper mes d’octubre farà cinc anys que vam iniciar les activitats a l’Espai.

Coincidirà amb la tertúlia clandestina número 25. Com és fàcil d’imaginar serà especial. No podem donar més detalls, de moment.

També vam informar que el proper 25 de juliol (horari per determinar) l’Ignasi Blanch ens farà una visita guiada a la magnífica exposició que ha organitzat, amb un recorregut per tota la seva obra, al Museu de Montserrat.

Com que el tema de la vida a les ciutats té moltes ramificacions, ens vam centrar en tres aspectes concrets.

El primer va ser El patrimoni arquitectònic i la seva conservació

Vam explicar de què va el llibre L’Oscar i el lleó de correus, basat en una anècdota de l’autor Vicente Muñoz. Vam recordar que a moltes oficines de correus encara es conserva la boca del lleó on es dipositaven les cartes.

Aquest llibre parla de les pors d’un nen i de la manera de com vèncer-les. Una de les pors és la nit, la foscor, una por molt comuna. Tot i que el nen té el suport del pare i la mare que l’ajuden a comprovar cadascun del racons de la casa, arriba un moment, inevitablement que es queda sol a llit, a les fosques i llavors apareix la criatura de la nit.

L’altra por de l’Óscar és una bústia de Correus, d’aquelles que tenen forma de cap de lleó, amb la boca oberta. Una bústia de llautó que sembla d’or. El nen ha d’anar a dipositar algunes cartes i és llavors quan s’empesca una manera molt original de tenir ocupat el lleó mentre ell deixa les cartes.

A l’Hospitalet encara es conserva una còpia a l’oficina de correus.

Vam parlar del patrimoni arquitectònic i ens vam centrar en les masies i alguns edificis singulars. A l’Hospitalet encara es conserven (algunes en estat ruinós) 25 de les 300 masies que hi havia.

A diferents poblacions de l’Àrea metropolitana hi havia fàbriques de ceràmica, foneries, etc, que han anat desapareixent i —imagino que per rentar consciències—, només queden dempeus les xemeneies, com a testimoni d’un passat no gaire llunyà. A tocar de l’Espai, per exemple, hi havia una fàbrica, la Cosme Toda, que ara jo no existeix. Malgrat l’oposició dels veïns, organitzats en la plataforma Stop Massificació L’H, i tot i que l’antic recinte fabril noucentista estava protegit com a Bé Cultural d’Interès Local, no es va aconseguir que s’aturés la construcció de 1400 pisos en unes macroblocades de fins a tretze plantes d’alçada. No sé si ho sabeu però és una de les zones més densament poblades d’Europa.

Quelcom de semblant s’està produint a Santa Eulàlia un altre barri on es vol construir un poliesportiu que arrasarà el Parc de l’Alhambra, malgrat l’oposició veïnal.

El segon tema que vam abordar van ser Les zones verdes

Primer vam explicar un parell de llibres:


Un camí de flors
Una nena amb una caputxa vermella cull flors silvestres mentre camina amb el seu pare per una grisa ciutat. Cada flor es converteix en un regal que deixa un rastre inequívoc de bellesa: un camí de flors. Aquest llibre sense paraules, concebut per Jon Arno Lawson i il·lustrat per Sydney Smith, és una oda a la importància de les petites coses i els petits gestos que il·luminen la nostra quotidianitat. Reforça la idea de donar importància a les petites coses i sobre el fet de la poca atenció que avui en dia es dedica las detalls, envoltats de distraccions com ara els telèfons mòbils.

L’àvia a la ciutat

Un nen passa uns dies al pis nou de la seva àvia, a Nova York. Hi ha moltes coses que l’espanten de la ciutat i que el porten a pensar que no és un bon lloc per viure-hi: el soroll, les aglomeracions de gent, les obres al carrer. Al vespre, l’àvia li fa una capa que a l’endemà l’ajudarà a ser valent i veure les coses tan interessants que hi ha a la ciutat: la gent al parc, la música al carrer, els edificis il·luminats.

Ens vam centrar en un dels drets que tenen els infants. Dret a gaudir d’un medi ambient net, saludable i sostenible. L’ONU estableix que els Estats han de protegir la infància enfront del dany ambiental i el canvi climàtic. Aquest dret implica garantir a la pràctica:

Entorns segurs: El dret a viure en espais lliures de contaminació que permetin el seu desenvolupament físic i mental.

Accés a la natura: Espais verds i zones de joc a l’aire lliure accessibles per al lleure i el contacte amb el món natural.

Informació i participació: El dret a rebre educació ambiental i a que les seves opinions siguin escoltades en les polítiques climàtiques

A les ciutats actuals, des de fa temps, els carrers s’han perdut com a espai públic, com a lloc de trobada de les persones. Anem de pressa, sense aturar-nos a parlar amb els coneguts, envoltats del soroll de la circulació caòtica, sentint-nos captius del marasme.

Els nens també pateixen aquest desgavell, encara que en algunes ciutats es fan esforços per dissenyar zones de vianants i camins segurs cap a l’escola. Hi ha una mena de por generalitzada a deixar els nens caminar sols pels carrers de la ciutat, una por que es converteix gairebé en endèmica quan s’ajunten les pors a allò desconegut amb altres pors com la falta de seguretat.

Així, de mica en mica, ens anem tancant al nostre cercle de confiança i ens perdem el que José Agustín Goytisolo —en el seu poema “L’altra escola”— ens recordava sobre que sortir al carrer i observar és la millor escola de la nostra vida.

A la tertúlia vam parlar de la necessitat de disposar d’espais d’esbarjo on poder córrer, enfilar-se als arbres i pelar-se els genolls, cosa que no trobem actualment perquè els parcs que tenim, (pocs) tenen una mena de paviment de cautxú continu que pretén esmorteir els cops de les caigudes dels nens, no fa bassals perquè deixa passar l’aigua de la pluja (tant com agrada xipollejar a les criatures) i també té avantatges, esclar, perquè no s’hi amaguen excrements d’animals ni vidres, a diferència dels parcs de sorra.

Vam parlar de camins segurs a l’escola, de superilles, d’espais verds, de patis d’escola que no siguin ciment, de parcs on els nens es puguin pelar els genolls,…

El tercer aspecte que vam tractar va ser l’habitatge, ara mateix el tema que més opinions genera i més preocupa. Vam parlar de gentrificació, de veïns, del Walden de Sant Joan Despí, dels nostre mous vivendi individualista.

En Gerard ens va explicar com condiciona la vida la manera en que es construeixen els pisos. Molt interessant, tot plegat.

Vam presentar altres llibres relacionats amb el tema com “En Tolstoi, un conte de fades”, “El meu carrer” o “Meravellosos veïns”.

Podeu trobar altres títols, amb resums i propostes didàctiques a https://jaumecentelles.cat/lectures/la-ciutat/

Va ser una bona tertúlia. Se’ns va fer curta.

La propera serà a l’octubre, pels vols del Dia de les biblioteques, però abans, el 25 de juliol, si us ve de gust, ens veiem a Montserrat. Anirem informant.

by

«Dilluns Poètics» ens recorda que Hui pot ser un gran dia

Aquesta setmana ha arribat el darrer poema dels Dilluns Poètics. Ha estat el colofó de la celebració dels 20 anys de Dilluns Poètics.

Les persones que ho coordinen son mestres i professors de la zona d’Alacant i pobles del voltant (Mutxamel, Elx, etc.) i vaig tenir el privilegi de compartir amb ells la festa en una xerrada sobre la necessitat de mirar el mon amb uns altres ulls.

Ara, amb certa tristor per com estant anant les coses en l’àmbit educatiu ens han enviat aquestes paraules que comparteixo. Diuen:

Quan us arribe aquest email, en la Comunitat Valenciana estarem entrant en l’onzé dia de vaga indefinida en defensa de l’educació pública. Dilluns Poètics va sorgir fa 20 anys del fervent desig d’una mestra perquè un feix d’alegria es colara en els dilluns escolars de les seues companyes i companys de professió. Ara, dues dècades després, i estesos a altres àmbits fora de l’escolar, no ens oblidem d’on venim.

La majoria de les persones que formem Dilluns Poètics som docents i aquesta lluita és molt nostra, molt personal. Per això aquest final de trimestre havíem paralitzat els nostres enviaments habituals de manera simbòlica: volíem donar visibilitat a les reivindicacions del col·lectiu docent. Estem en vaga perquè volem un ensenyament públic, de qualitat i en valencià, una educació digna per als qui l’exerceixen i la reben. Tal com estan les coses hui dia, i per molt que donem de nosaltres, no sempre s’aconsegueix, ja siga per culpa de la massificació a les aules, les infraestructures inadequades, la falta de personal, la censura al valencià, l’excés de burocràcia que ens lleva el temps per al que vertaderament importa… i moltes més reivindicacions que, si ens posem a enumerar, allargarien indefinidament aquest text.

Però hui ens tocava compartir l’últim poema de l’any, un poema de Joan M. Serrat que pensem que és molt necessari en els temps que corren i en aquesta lluita en particular que tenim entre mans. Hui pot ser un gran dia, i demà també. Seguim en peus, continuem lluitant.

FELIÇ ESTIU!! QUE LA POESIA US ACOMPANYE SEMPRE.

ENS VEIEM EN EL NOU CURS 2026-27 el 5 d’OCTUBRE

by

Tertúlia clandestina#24: Llegim les ciutats

Francesco Tonucci ens recordava que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.

La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.

Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes.La literatura infantil explica tot el que passa al nostre voltant i ens serveix per reflexionar sobre la nostra pròpia realitat, comparant les històries que ens presenten amb les que coneixem.

Els llibres ens mostren persones semblants a les que ens creuem diàriament, cadascuna amb les seves cabòries, la seva manera d’entendre la vida i les seves creences. A la literatura hi ha famílies com aquella nouvinguda de qui no sabem res, veïns com aquells amb qui coincidim a l’ascensor i ens limitem a fer un educat «Bon dia», i poca cosa més.

A la propera tertúlia clandestina reflexionarem sobre com és el lloc on vivim, per què cal conèixer la seva història i què podem fer per millorar-lo.

Ens acompanyarà un historiador que compartirà amb nosaltres la seva visió dels llibres infantils que presentarem.

Si us interessa el tema i voleu venir, aquestes són les dades:

Tertúlia clandestina #24: Llegim les ciutats
Data: dijous, 4 de juny de 2026
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h. aproximadament
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08901 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (Línies 1, 9 i 10) es troba a cent metres de l’Espai

La contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: Semàfor