Oscar Wilde i les escultures de Rubí

Les mestres que fan preguntes perquè els seus alumnes pensin, siguin curiosos i cerquin les respostes, entenen que una de les activitats més reeixides és conèixer l’entorn del poble, barri o ciutat on habiten. Projecten passejades per aturar-se a llegir els rètols, observar el mobiliari, pensar en la netedat o la brutícia que els envolta, sorprendre’s perquè a l’entrada del supermercat hi ha una persona amb un rètol de cartró on demana ajut, discutir sobre les pintades més o menys artístiques que emplenen les parets, escoltar el soroll dels vehicles, buscar afanyosament detalls de la natura que sobreviu, i fotografiar els pardals, coloms o cotorres que campen per places i jardins.

En els pobles i ciutats hi ha, a més, escultures dedicades a personatges locals o universals (poetes, músics, esportistes, etc.) i també a fets històrics relacionats.

A la llibreria «Lectors al tren!» vam parlar de tot plegat i ens vam centrar en les imatges de l’Albert Asensio a propòsit de l’edició de “El Princep feliç” d’Oscar Wilde.

Després ho vam relacionar amb Tonucci i les seves propostes de «ciutats educadores» i vam acabar entenent que si volem que les ciutats deixin de ser el lloc on només es treballa i es dorm i tornin a ser espais de convivència real, més enllà del centre comercial, llar d’infants o residència de gent gran, caldrà tenir més confiança en els infants i permetre’ls conèixer i repensar com volen viure.

Per acabar la sessió vam elaborar uns diorames a partir de les escultures de Rubí —El Bòdum, la dedicada a Anselm Clavé, a Montserrat Roig, a Machado, a l’Esbart dansaire, etc.—, una proposta senzilla i que es pot aplicar a l’aula amb els materials que tenim al nostre abans a l’escola.

Gràcies per les fotos, Désirée i Carles.

L’escola a la literatura infantil

A l’escola els nens passen moltes hores, durant molts anys. És un espai amable on es canta, es riu, es juga i s’aprèn, un espai propici per a l’aventura on la literatura troba l’escenari ideal per recrear tot tipus de situacions.

En general, la visió de l’escola de primària que es dona és la d’un lloc acollidor on els infants creixen feliços, fan amistats, viuen històries divertides i, des de la seva mirada, qüestionen i avaluen el sistema educatiu. Altra cosa és quan els protagonistes van a l’institut. En aquest cas, apareixen situacions més complicades com el bulling, les bandes o els primers enamoraments; els mals socials afloren, es fan evidents en aquest microcosmos adolescent, on no hi falten els estereotips del professorat.

Les històries que passen a les escoles tenen un component d’atracció envers els infants lectors perquè es veuen reflectits en les peripècies o les poden comparar amb el que ells coneixen. Per això és tan habitual i proliferen les novel·les de formació situades als centres educatius, un bon escenari on els autors fan viure als protagonistes.

Normalment són nens o nenes que narren en primera persona tot allò que els preocupa o els passa i així veiem com interactuen amb altres infants i amb els adults que treballen a l’escola, ja siguin mestres, psicòlegs o directors.

El model d’escola que veiem a les obres per a infants i joves varia força segons les edats a les quals van adreçades i també si són còmiques, de fantasia o informatives. En algunes, el centre educatiu és un lloc acollidor i en d’altres és terrorífic. Veiem escoles on l’intercanvi, la col·laboració, el foment de la curiositat, regeixen la vida. I n’hi ha d’altres on es veu com un lloc discriminador, competitiu, allunyat de la realitat.

Merveilleuse êcole

La literatura infantil és un mirall dels canvis socials, de l’evolució de les normes de convivència i de les relacions que estableixen les criatures a casa i a l’escola i, per això, posar en mans de l’alumnat relats on pugui comparar les seves pròpies experiències amb les dels herois de paper és una bona manera d’incentivar la lectura.

A diferència del que ens recorda Tolstoi en el formidable inici d’Anna Karènina —Totes les famílies felices s’assemblen— cada escola és singular. Només cal entrar en diferents escoles, observar i flairar el que allà es viu, per adonar-nos si hi ha un ambient que convida a l’estudi, a l’aprenentatge significatiu. Només cal passejar-se i parar atenció per copsar si es parla a les aules, si es canta, si els infants són feliços en aquell espai o si, per contra, es nota certa tensió. Bé, de fet, dins d’un mateix centre hi ha mestres que estableixen lligams i complicitats meravelloses amb els seus alumnes, amb mètodes diferents.

Cadascú de nosaltres tenim records de la nostra escola i, òbviament, els autors també recorden com era el centre on van anar de petits, coneixen el dels seus fills i els que han vist si han pogut entrar a les aules a presentar les seves novel·les.

A més, tot i que l’escola no va al mateix ritme que la vida, també va canviant. A la literatura infantil queda reflectit, i llegir com era l’escola de fa trenta, cinquanta, cent anys és un exercici interessant perquè ens permet comparar-la amb la que coneixem.

Los distintos

A la revista Guix d’aquest mes de gener, he publicat un article on parlo d’algunes bones lectures que ajuden a entendre com ha evolucionat l’escola i presento exemples de les més repressives com a lloc aterridor — “La composición” o “Los distintos”, per exemple — fins a d’altres que s’aboquen a la vena còmica o la sàtira, com a “Poca broma amb l’escola!” o “Llegendes del pati: La mitja hora dels herois”.

Podeu llegir l’article a la revista GUIX del mes de setembre, núm. 481. També a AULA en castellà.

Els llibres d’Hervé Tullet al 0-3

A la revista GUIX D’INFANTIL, la Diana Comes i Núria Vouillamoz de l’Institut de la Infància ens presenten a la secció “Menjallibres” un dels seus autors preferits: Hervé Tullet. En parlen amb molta estima i ens ofereixen algunes possibilitats de creació de tallers sensorials de llums i ombres, així com activitats per introduir-nos en la geometria amb les formes rodones i quadrades.

És un article que convé llegir i si, esteu en una escola bressol o en el cicle infantil, us pot ser molt útil. Els tallers i les propostes que generen les companyes mitjançant les seves accions a Sant Cugat tenen molt bona acollida i els llibres d’en Tullet les inspiren. A través del seu grafisme recreen taques, rajolins de pintura o estampacions.

Article recomanat per a l’etapa 0-3. El podeu llegir a la revista núm. 111 dels mesos de setembre-octubre. Podeu comprar la revista a través del web de Graó i/o comprar només l’article en qüestió.

Aquest és el quart article d’aquesta primera temporada i si la bona gent de Graó ens segueixen fent confiança, tenim corda per estona. Seguirem apostant per la literatura a l’etapa 0-6.

El Príncep Feliç a “Lectors al tren!”

Fa més de vint anys que es va estrenar «Tienes un e-mail», una pel·li que ho va petar als cinemes. Estava dirigida per Nora Ephron i és una comèdia romàntica que va ser un èxit de taquilla. Algunes escenes han quedat en el nostre imaginari col·lectiu, sobretot les que passen a l’interior de la llibreria «The Shop Around The Corner» (a la pel·li, La tienda de la vuelta de la esquina), un espai situat a la zona benestant de Nova York on hi treballa la Katheleen Kelly, protagonitzada per la Meg Ryan, que fa de llibretera.


De les llibreries boniques que hi ha pel món, a Rubí en tenim una que transmet la mateixa sensació de placidesa i acolliment. És “Lectors al tren”, un espai regentat amb delicadesa i amorosiment per la Montse Marcet. Hi vaig de tant en tant i sempre, sempre, torno amb alguna joia entre les mans, recomanacions encertades de la companya Montse.
Ara acaba d’enllestir el nou web i serà un lloc a visitar amb assiduïtat perquè també està fet de manera senzilla i entenedora.

Tot això ve per explicar que cada dos mesos faran una exposició de les il·lustracions originals d’algun àlbum il·lustrat. Per aquest curts n’han programat cinc. La primera és de les il·lustracions de l’Albert Asensio per al llibre d’Oscar Wilde “El Princep Feliç i altres contes”, amb traducció magnífica de Jordi Martín. La segona serà de les il·lustracions de l’Albert Arrayàs per al llibre “Un any de poemes”. Les dues seran aquest primer trimestre.

M’han convidat a preparar una acció per a cada exposició i estaré encantat de proposar maneres de promoure la lectura d’aquests llibres a les escoles i de com podem estirar del fil per aprofundir en temes relacionats. Tot plegat ho podeu seguir a les xarxes socials de “Lectors al tren” (web, facebook, instagram).

La primera intervenció la farem el 16 de setembre i comentarem les il·lustracions, parlarem de la vida atribolada d’Oscar Wilde i farem una acció al voltant d’un dels relats (shhh, de moment, secret).

Si us animeu, ja ho sabeu, cap a Rubí falta gent.

La 25a Fira del llibre del Pirineu, a Organyà

Comencem un nou curs i és moment de retrobaments. Les editorials han estat preparant una pila de novetats que emplenaran els aparadors de les llibreries i les lleixes de les biblioteques i és un bon moment per saber que ens arriba i també per conèixer en persona als autors, il·lustradors, editors i demés lletraferits que estimem la literatura.

La primera ens arriba aquesta setmana. Demà passat, dia 3 de setembre, comença una nova edició de la Fira del Llibre del Pirineu, que enguany celebra el seu 25è aniversari amb un programa farcit d’actes que giren al voltant de la literatura.

Amb la participació d’editorials i llibreries (algunes dedicades a ala LIJ) podrem veure que ens presenten la Associació d’Editors d’Andorra (Ed. Andorra, Ed. Límits, Anem Ed i Aloma Ed.), Roser Guix, Voliana Edicions, Edicions del Pirata, Llibreria Purgimon, Pagès Editors, Editorial Piolet, Editorial Alpina, Llibreria Horitzons, Garsineu Edicions, Edicions Salòria, Tradillibreria, Edicions Sidillà, Ònix Editor, Sàrria de Llibres, Lletra Impresa Ed., Cuscusian’s, Àgilment, Artur Blasco.

Si voleu conèixer tot el programa, entreu al web de l’Ajuntament d’Organyà i trobareu tota la informació i més. Només cal que cliqueu a:

https://www.organya.cat/fira-del-llibre-del-pirineu/edicio-2021

I uns dies més tard, a Barcelona, del 10 al 19 de setembre, la Setmana del Llibre en Català. Al Moll de la Fusta (Barcelona). Tota la información a:

https://www.lasetmana.cat/

Anirem informant.

Concurs de fotografies de la Fundación Alonso Quijano

De tant en tant vaig recordant que hi ha un grup molt ben organitzat a Málaga. Sota el paraigües de la Fundación Alonso Quijano fan una pila d’accions al voltant de la lectura. La revista “MiBiblioteca” n’és una. Acaba de publicar-se la que correspon a aquest estiu. És la número 66. Compteu… A quatre per any, fa disset anys que es publica.


Altres accions emotives que promouen són “Mejora con los libros” (una col·laboració amb l’Hospital Regional), Jornades, Tallers, Minibiblioteques, etc. Una de les més divertides és el concurs de fotografies.

Ara que és temps de lectura pausada i tranquil·la potser us passa pel davant alguna imatge de gent llegint. És moment de fer una foto i enviar-la. Les bases:

Hi ha temps fins al 12 de setembre. Les 13 millors formaran el calendari de l’any 2022.

Si voleu conèixer més sobre aquesta Fundació, entreu al seu web i allà tenen tota la informació ben organitzada.
http://alonsoquijano.org/

Val la pensa dedicar-li una estona.

Com cada estiu, aquest blog només publicarà una entrada setmanal. Disfruteu d’una bona lectura!

Lectures d’estiu familiars: Propostes per gaudir de les vacances

Ahir, al darrer programa de la temporada, l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de “L’ofici d’educar” ens va convidar a parlar de literatura infantil i juvenil i també de llibres per a pares i mestres.

Alguns dels participants ho van fer des de casa (coses de la pandèmia) i la Marta Butjosa, mestra i escriptora que ens va presentar el seu darrer llibre «Transfórmate para educar» i jo mateix vam poder conversar amb l’Elisabet asseguts a l’estudi (amb distància, això sí) i veient-nos les cares.

També van intervenir, en Víctor Farradellas, responsable de publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat que ens va recomanar dos libres:

“Veus des del confinament” Jaume Cela oller (Associació de mestres Rosa Sensat)

“Dibuixar el món, jugar, crear, compartir” Vicente Blanco & Salvador Cidràs, premi Marta Mata 2020 (Associació de mestres Rosa Sensat)

La Cinta Vidal, directora d’edicions i continguts educatius de l’Editorial Graó, també ens va enviar dos talls de veu recomanant:

“L’infant que va cap al món”. Un recull de 20 converses al voltant de la criança. Miquel Àngel Alabart (Editorial Graó)

“Atreveix-te: qualitats, subtilitats i intangibles de l’ofici de mestre”. Joan Domènech Francesc. (Editorial Graó)

La Georgia d’11 anys va lloar :

“La meva família i altres animals” de Gerard Durrell (edicions 62) i

“El gran viaje de las familias extraordinarias” de Susanna Isern (Tu amo Ediciones)

I finalmente l’Eva de 17 anys ens va recordar que “l’Estranger” d’Albert Camus és una novelassa.

Podeu llegir l’article que ha publicat l’Elisabet, clicant al següent enllaç:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/lectures-destiu-familiars-20-propostes-per-creixer-i-gaudir-de-les-vacances/noticia/3109963/

També podeu sentir el podcast del programa, si sou dels que us agrada escoltar-los mentre cuineu o conduïu.

L’audio aquí:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/16-lectures-destiu-familiars-per-gaudir-de-les-vacances/audio/1107046/

Reprendrem les emissions, si tot va bé, al setembre. Amb alguna que altra novetat… shhhh!

També voldria fer esment de la publicació al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat del darrer Garbell, amb propostes de lectura per aquests estiu.

El podeu llegir, entrant a:
https://www.rosasensat.org/biblioteca/recursos/el-garbell/el-garbell-num-22-estiu-2021/

Llibres, llibres i més llibres per a l’estiu

Les bibliotecàries de les comarques gironines fan unes guies molt acurades de les novetats aparegudes els darrers mesos. Són les guies CLER.

Ara acaben d’editar la guia corresponent a l’estiu 2021 per al públic infantil i juvenil, però també per als pares, mestres i educadors. Cada llibre seleccionat es classifica en una secció segons l’edat a qui va adreçat i el seu contingut. La podeu consultar clicant a l’enllaç següent:

https://www.bibgirona.cat/biblioteca/servei-de-biblioteques/documents/1541/show_guide?type=read

Una altra guia de lectures recomanades, elaborada per en Joan Portell i la Glòria Gorch per a les escoles i instituts dels Municipis Lectors, la podeu consultar a continuació:

En aquest sentit, us informem que el Premi Atrapallibres i el Premi Protagonista Jove, a iniciativa del CLIJCAT, ja ha indicat el llistat de libres seleccionats per al proper curs. Són aquests:

Inscripció, bases i tota la informació a:

https://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases

Dues hores de lectura al dia? Lectura, de què?

Un dels blogs que segueixo i del que aprenc moltíssimes coses és CLBE «Comprensión lectora basada en evidencias». De fet, aquesta és la quarta entrada que faig parlant del seu autor.

El gestiona Juan Cruz Ripoll, doctor en Educació, psicopedagog, mestre i orientador al Colegio Santa María la Real de Sarriguren (Navarra). També és professor associat a la Universitat de Navarra.

Juan Cruz Ripoll és un savi i si encara no esteu subscrits al seu blog, us ho recomano perquè és molt didàctic, està ben estructurat i les informacions són fàcils de trobar. A més, és molt generós compartint totes les seves descobertes i els seus dubtes.

Juan Cruz Ripoll

Fa uns dies va pujar una entrada que em va fer pensar molt. La va titular «Estudiar Ciencias Sociales podría ser una buena forma de desarrollar la comprensión lectora» i venia a explicar uns estudis que s’han fet als USA (com no!) on s’indicava que per aconseguir pujar els nivells de comprensió lectora, el mètode d’emprar dues hores o més cada dia a l’ensenyament de la competència lectora no acaba de funcionar.

El citat estudi apunta que si ens centrem en els continguts escolars (i no en les habilitats i estratègies de lectura) dotarem els infants dels coneixements bàsics que necessiten per comprendre tota mena de textos i, de retruc, aconseguiran una veritable competència lectora.

En resum, dedicar més temps als continguts de ciències socials es relaciona amb millors resultats en lectura. Curiós, no?

Si voleu llegir tot l’informe, aneu al blog d’en Juan Cruz Ripoll i segur que us sorprendrà. Cliqueu a:
https://clbe.wordpress.com/2021/05/26/estudiar-ciencias-sociales-podria-ser-una-buena-forma-de-desarrollar-la-comprension-lectora/

Clubs de lectura a Terrassa

L’Óscar Carreño és una de les persones més llegides que conec. Com a dinamitzador i conductor de clubs de lectura a les biblioteques de casa nostra és genial perquè condueix de manera exquisida els debats i modera de forma precisa les diverses opinions. D’ell guardo un dels seus llibres sobre com organitzar un club de lectura. Es titula «El eco de las palabras» i crec que no s’ha arribat a editar aquí. L’edició que conservo està feta a Santiago de Xile.

En algun lloc del capítol ”El silencio íntimo” vaig copiar algunes frases. Una és aquesta:
En rigor, para el nacimiento de un club de lectura no hace falta más que la voluntad de encuentro regular de un grupo de lectores que pretenden expresar y recibir las opiniones vertidas sobre una o varias lecturas. De esta voluntad surgen los elementos claves con los que esbozar una deficición de club de lectura: encuentro, regular, lectores y opiniones, son los términos con los que interesa fijarla.

Aquest preàmbul m’ha vingut al cap arrel d’una trobada extraordinària a la que vaig assistir el passat dissabte. A la Biblioteca Central de Terrassa durant aquest curs han organitzat tres clubs de lectura infantil i juvenil. Tres! Cadascun adreçat a infants de diverses edats. Un per als de 7-8 anys, un altre per als de 9-10 i el tercer per als de 11-12. Una trentena de joves entusiastes de la lectura que (alerta!, a través de les pantalles) s’han anat trobat durant l’any per comentar les obres triades.

La darrera trobada, però, va poder ser presencial i em van convidar a conèixer la seva experiència i, de passada, comentar què significa llegir. Ho vam acabar fent una joc relacionat amb els llibres i la lectura. Va ser formidable.

Agraeixo a les tres bibliotecàries, la Marta, la Roser i la Carme el seu ímpetu, les seves ganes de fidelitzar lectors i la cura amb que ho preparen tot.

Els de 7-8 anys han llegit llibres potents com Els secrets de la bibliotecària, La meravellosa medecina d’en Jordi, Edison i altres.

Els de 9-10 anys, s’han atrevit amb Pippi Calcesllargues, Un cocodril a sota el llit, Llop de sorra, etc.

I els més grans, els d’11-12 anys, s’han cruspit, com qui no vol la cosa La invenció de l’Hugo Cabret, La crónica de Ivo Cukar, La Liang dins del quadre i alguns més.

Em vaig quedar amb el pensament que, malgrat la pandèmia, es poden seguim fent activitats i que la constància, finalment, dona fruits.

Algunes fotografies de la matinal…