Aviat farà set anys que es va celebrar a l’ONU una cimera sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient. Va ser la primera vegada que vaig sentir parlar a una jove sueca de 16 anys, anomenada Greta Thunberg, que, en un emotiu i dur discurs, va recordar els polítics allà presents que feia molts anys els científics alerten sobre les conseqüències del ritme de vida que estem portant i que ens condueixen directament al col·lapse.
El secretari general, António Guterres, a la mateixa cerimònia d’inauguració va insistir en la necessitat d’adoptar mesures urgents per evitar allò que sembla inevitable.
Malauradament, estem comprovant com afecta el canvi climàtic a tots els països del món sense excepció, l’augment mitjà de la temperatura mundial sobrepassa de llarg la dels nivells preindustrials, la calor afecta milions de persones i no estem prenent les mesures per a la desacceleració. Primer els interessos econòmics, com sol ser habitual.
Potser sembla poc, però convé començar per nosaltres mateixos, encara que ens suposi alguns sacrificis. Per exemple, comprant només allò necessari i procurant que sigui en comerços de proximitat, evitar l’ús del cotxe en els desplaçaments per la ciutat, reduir la generació de residus, separant correctament els residus generats, etc.
Són accions que formen part del dia a dia de molts centres escolars que separen els residus, mantenen l’hort escolar, a les festes i celebracions defugen els gots de plàstic, tetrabrics, etc.
He llegit un article de la Joana Vicente de Bobes, educadora ambiental de la Cooperativa AeioLuz de Catarroja (València) on explica algunes de les iniciatives exitoses que duen a terme en els centres del país valencià. Fa anys que duen a terme el Projecte 50/50, una iniciativa que deriva del projecte europeu Euronet 50/50 (https://www.euronet50-50.eu/)
Explica la Joana: “El projecte 50/50 consisteix a fer un diagnòstic inicial dels consums energètics i d’aigua del centre i plantejar accions per tal de millorar-ne l’eficiència energètica i hídrica. Una reducció en el consum dels diferents subministraments disminuirà les emissions de CO i també l’import de les factures.”
L’article “ Projecte 50/50: Metodologia amb impacte real i mesurable en la reducció de la petjada ecològica dels centres” es va publicar el 10 de juliol a Graó 6-12.
M’ha semblat un a iniciativa ben pensada i fàcil d’aplicar si hi ha voluntat de millorar l’impacte ambiental i reduir sensiblement la petjada ecològica.
En aquest sentit, la literatura també pot ajudar a sensibilitzar als infants i joves. Algunes propostes de lectures apropiades:
Per a cicle inicial: Som aquí d’Oliver Jeffers. Editat per Andana La crida de l’aiguamoll de Davide Cali, editat per Takatuka La noguera de Gonzalo Moure editat per Akiara books
Per a cicle mitjà: La mama se’n va a l’Antàrtida d’Anna cabré editat per Zahorí Redescobrir el mon d’en Jordi Piguem editat per Akiara Books Este es también mi mundo: ¿Cómo podemos hacerlo mejor?de Gerda Raidt, editat per Lóguez Ediciones
Per a cicle superior: L’illa dels frarets de Michael Morpugo, editat per Bambú La terra és amiga meva de maïa brami, editat per Zahorí El gran árbol de Susanna Tamaro editat per Puck
L’Escola d’Estiu de l’Hospitalet d’enguany, organitzada pel El Casalet i ACTE, va estar dedicada a les matemàtiques i les mestres i professors que hi vam assistir vam sortir molt contents del nivell de les presentacions.
Una de les que més em va interessar va ser “L’origami: una font de recursos per l’aula de matemàtiques” perquè em va recordar una acció que havíem fet a l’escola fa uns vint anys en una de les tertúlies amb mares i pares. Aquell dia vam convidar a una especialista (no recordo el seu nom) en el plegat de paper i vam veure les possibilitats que ens oferia la papiroflèxia.
A l’escola d’estiu d’enguany vaig conèixer l’Eulàlia Tramuns, que ens va fer la presentació i ens va fer doblegar papers per entendre alguns conceptes matemàtiques. L’Eulàlia és doctora en matemàtiques, professora universitària, escriptora i conferenciant catalana. És coneguda principalment per ser la creadora del concepte “Matemàtiques en consciència” i una gran especialista en l’ús de la papiroflèxia com a eina pedagògica per ensenyar geometria i matemàtiques de forma pràctica.
I mira, aquests estiu amb els infants de la família i dels amics estem practicant aquesta tècnica a partir dels relats de l’Eulàlia. El ratolí aventurer i El tresor amagat, dues històries senzilles que combinen la tècnica del storytelling en papiroflèxia, el teatre i les matemàtiques.
“El ratolí aventurer” i “El tresor amagat” son dós llibres que narren una història i, a mesura que es llegeix el relat, es va plegant un full de paper, que va donant formes geomètriques que representen objectes o personatges del mateix conte.
Els llibres tenen uns annexos que ens serveixen per practicar i fer diferents models de plegat.
Lectures recomanades a partir de 5 anys.
LES DADES: Títols: El ratolí aventurer i El tresor amagat Autora: Eulàlia Tramuns Il·lustradora: Mònica Ramoneda Editoral: Salvatella Pàgines: 40 Barcelona, 2025
Aprofito els períodes de poca activitats per llegir i investigar què es cou arreu del món referit a les escoles i sobretot a la lectura.
Un dels estudis recents es va presentar el mes d’abril a França on, monitoritzant els hàbits de lectura dels francesos d’edats compreses entre els 7 i els 19 anys, s’observa una disminució preocupant. Les coses no van bé, seria el resum, però encara poden anar a pitjor. Quan acabi d’analitzar les dades, us faré un resum però no espereu sorpreses perquè les fórmules màgiques no existeixen.
Podríem presumir de ser un país lector, sobretot apostant per la biblioteca escolar de qualitat. Ho vam veure i ho vam viure durant la pandèmia. La biblioteca escolars d’alguns centres es va tancar i es va ocupar per a altres menesters. És molt fàcil tancar una biblioteca però tornar-la a obrir i que sigui un element imprescindible requereix molts esforços.
Tot el que estic escrivint té a veure amb l’Institut Sants de Barcelona que ha perdut la seva biblioteca escolar tot just un mes després d’inaugurar-la per acollir un grup addicional de 1r d’ESO.
Han enviat un Manifest on expliquem amb detall com està la situació. Us el comparteixo. Diu:
Tal i com es va informar a les famílies el passat 30 de juny, de cara al curs vinent, s’ha assignat a l’Institut Sants un grup addicional de 1r d’ESO.
Tot i que el centre no disposa d’espais necessaris per poder acollir el nou alumnat amb un mínim de condicions, assumim el compromís d’oferir una educació pública i de qualitat. Se’ns assigna un grup nou però no ens proporcionen recursos per poder-ho dur a terme.
S’ha intentat negociar amb el Consorci d’Educació de Barcelona la finalització de les obres d’una aula sense acabar que hi ha a l’institut, però l’únic que hem rebut per part seva és una negativa constant i ja ens han informat que no faran cap tipus d’actuació fins a l’estiu del 2027.
Atès que el centre no disposa de cap aula amb la capacitat suficient per acollir un grup classe més, la única opció possible serà destinar la biblioteca a aula ordinària. Per tant, el funcionament habitual d’aquesta es veurà afectat i no es podrà utilitzar com a espai de lectura, estudi i consulta, moltes activitats educatives, culturals i de foment de la lectura que s’hi desenvolupaven habitualment.
El projecte de la biblioteca es va engegar fa quatre anys amb la voluntat d’oferir un centre de recursos a l’alumnat i per consegüent al districte de Sants- Montjuïc. El passat 3 de juny es va inaugurar la biblioteca i des d’aleshores s’ha estat treballant en la programació d’activitats destinades a millorar l’adquisició de les competències contemplades al Currículum. La comissió de biblioteca ha treballat incansablement en la creació de l’espai i assolir els objectius de crear aquesta biblioteca. L’equip de Visual i Plàstica ha elaborat un mural a la biblioteca i s’ha pintat la porta d’aquesta amb el seu nom “El far de Sants”. El far com a llum que ens guia a la lectura. Una de les components de la comissió de biblioteca està cursant el Màster en Biblioteca Escolar i Promoció Lectora que coordinen la Universitat de Barcelona junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha treballat molt en la creació d’una aplicació per catalogar els llibres i fer el préstec, atès que el programa E-Pèrgam ha quedat en desús.
L’espai de biblioteca és clau per atendre la diversitat i ajudar aquells alumnes que necessiten suport i reforç. L’esporgada de llibres i l’adquisició de fons s’ha anat realitzant a poc a poc en funció dels pocs recursos que el Departament destina a aquest àmbit del centre. El mobiliari el van crear usuaris del centre d’Higiene mental de les Corts i la voluntat de gran part del claustre en fer activitats per confeccionar els coixins, les recomanacions de llibres de coneixements i l’ajuda en accions com folrar llibres, ordenar i catalogar.
Els resultats de les avaluacions diagnòstiques de tots els nivells alerten de la manca de comprensió lectora entre l’alumnat de Catalunya, però quan fem accions i treballem perquè això millori, ens posen pedres en el camí per no poder continuar aquestes iniciatives que en la majoria no disposen de dotació de temps ni econòmica.
Quina llàstima haver de sentir els crits de socors de les persones que hi creuen en la biblioteca, com les biblioprecàries formades per donar suport als infants i joves.
L’any 2005 es va començar a publicar la revista “MiBiblioteca”. La seva directora, la Conchi Jiménez, amb qui havíem coincidit a les Jornades de Fuenlabrada em va convidar a participar i explicar “La biblioteca escolar de la A a la Z” (així es deia la secció). Ho vaig passar prou bé i vaig continuar cinc anys més amb una altra secció anomenada “Bibliotecas de pel·lícula” on comentava escenes del cinema on apareixen biblioteques. Va ser força divertit, com podeu imaginar.
Des del primer numero fins a l’actual han passat més de vint anys. Ara s’ha publicat el que fa 85 —se’n fan quatre a l’any— i sempre hi trobo algun article interessant.
En aquest número de la primavera del 2026 he llegit les seccions sobre reflexions dels experts, com si fossin columnes dels diaris. En aquestes parlen la Glòria Pérez-Salmerón, la Imma Chacón, l’Enrique Navas i en Paulo Cosín.
També hi les seccions habituals: Reportaje, La entrevista, Bibliotecas Públicas. Bibliotecas Escolares, Bibliotecas Universitarias, etc.
Acostumo a començar llegint la secció Bibliotecas Escolares i després vaig saltant d’article en article.
A la secció Otros espacios de lectura, m’ha semblat curiós un reportatge de la Inmaculada Guisado que explica la peripècia d’un vaixell llibreria. Es titula “Logos Hope: cuando la lectura navega y se convierte en experiència” i us el comparteixo a continuació:
El dijous, 4de juny, vam fer la darrera tertúlia d’aquest curs.
Vam convidar a en Gerard Lara, un historiador col·laborador del Centre d’Estudis de l’Hospitalet on participa fent rutes vinculades a la divulgació del patrimoni i la història de la ciutat.
També el podem veure a la televisió local explicant anècdotes i curiositats del patrimoni arquitectònic de la ciutat al programa Primer Segona. Podeu veure’l a l’enllaç següent:
En Gerard és especialista en la figura i l’obra de Ramon Puig i Gairalt, arquitecte municipal de l’Hospitalet i figura rellevant del municipi el primer terç del segle XX.
Aquest proper dijous, 11 de juny, farà un conferència a Can Riera (Riera de l’Escorxador, 19) amb el títol “ El Pla d’Eixample i Reforma Interior de Ramon Puig i Gairalt. Una aproximació històrica“, Serà a les 18.30 a Can Riera. Si hi esteu interessats trobareu més informació i us podreu inscriure a:
Abans de començar la tertúlia van recordar que el proper mes d’octubre farà cinc anys que vam iniciar les activitats a l’Espai.
Coincidirà amb la tertúlia clandestina número 25. Com és fàcil d’imaginar serà especial. No podem donar més detalls, de moment.
També vam informar que el proper 25 de juliol (horari per determinar) l’Ignasi Blanch ens farà una visita guiada a la magnífica exposició que ha organitzat, amb un recorregut per tota la seva obra, al Museu de Montserrat.
Com que el tema de la vida a les ciutats té moltes ramificacions, ens vam centrar en tres aspectes concrets.
El primer va ser El patrimoni arquitectònic i la seva conservació
Vam explicar de què va el llibre L’Oscar i el lleó de correus, basat en una anècdota de l’autor Vicente Muñoz. Vam recordar que a moltes oficines de correus encara es conserva la boca del lleó on es dipositaven les cartes.
Aquest llibre parla de les pors d’un nen i de la manera de com vèncer-les. Una de les pors és la nit, la foscor, una por molt comuna. Tot i que el nen té el suport del pare i la mare que l’ajuden a comprovar cadascun del racons de la casa, arriba un moment, inevitablement que es queda sol a llit, a les fosques i llavors apareix la criatura de la nit.
L’altra por de l’Óscar és una bústia de Correus, d’aquelles que tenen forma de cap de lleó, amb la boca oberta. Una bústia de llautó que sembla d’or. El nen ha d’anar a dipositar algunes cartes i és llavors quan s’empesca una manera molt original de tenir ocupat el lleó mentre ell deixa les cartes.
A l’Hospitalet encara es conserva una còpia a l’oficina de correus.
Vam parlar del patrimoni arquitectònic i ens vam centrar en les masies i alguns edificis singulars. A l’Hospitalet encara es conserven (algunes en estat ruinós) 25 de les 300 masies que hi havia.
A diferents poblacions de l’Àrea metropolitana hi havia fàbriques de ceràmica, foneries, etc, que han anat desapareixent i —imagino que per rentar consciències—, només queden dempeus les xemeneies, com a testimoni d’un passat no gaire llunyà. A tocar de l’Espai, per exemple, hi havia una fàbrica, la Cosme Toda, que ara jo no existeix. Malgrat l’oposició dels veïns, organitzats en la plataforma Stop Massificació L’H, i tot i que l’antic recinte fabril noucentista estava protegit com a Bé Cultural d’Interès Local, no es va aconseguir que s’aturés la construcció de 1400 pisos en unes macroblocades de fins a tretze plantes d’alçada. No sé si ho sabeu però és una de les zones més densament poblades d’Europa.
Quelcom de semblant s’està produint a Santa Eulàlia un altre barri on es vol construir un poliesportiu que arrasarà el Parc de l’Alhambra, malgrat l’oposició veïnal.
El segon tema que vam abordar van ser Les zones verdes
Primer vam explicar un parell de llibres:
Un camí de flors Una nena amb una caputxa vermella cull flors silvestres mentre camina amb el seu pare per una grisa ciutat. Cada flor es converteix en un regal que deixa un rastre inequívoc de bellesa: un camí de flors. Aquest llibre sense paraules, concebut per Jon Arno Lawson i il·lustrat per Sydney Smith, és una oda a la importància de les petites coses i els petits gestos que il·luminen la nostra quotidianitat. Reforça la idea de donar importància a les petites coses i sobre el fet de la poca atenció que avui en dia es dedica las detalls, envoltats de distraccions com ara els telèfons mòbils.
L’àvia a la ciutat
Un nen passa uns dies al pis nou de la seva àvia, a Nova York. Hi ha moltes coses que l’espanten de la ciutat i que el porten a pensar que no és un bon lloc per viure-hi: el soroll, les aglomeracions de gent, les obres al carrer. Al vespre, l’àvia li fa una capa que a l’endemà l’ajudarà a ser valent i veure les coses tan interessants que hi ha a la ciutat: la gent al parc, la música al carrer, els edificis il·luminats.
Ens vam centrar en un dels drets que tenen els infants. Dret a gaudir d’un medi ambient net, saludable i sostenible. L’ONU estableix que els Estats han de protegir la infància enfront del dany ambiental i el canvi climàtic. Aquest dret implica garantir a la pràctica:
Entorns segurs: El dret a viure en espais lliures de contaminació que permetin el seu desenvolupament físic i mental.
Accés a la natura: Espais verds i zones de joc a l’aire lliure accessibles per al lleure i el contacte amb el món natural.
Informació i participació: El dret a rebre educació ambiental i a que les seves opinions siguin escoltades en les polítiques climàtiques
A les ciutats actuals, des de fa temps, els carrers s’han perdut com a espai públic, com a lloc de trobada de les persones. Anem de pressa, sense aturar-nos a parlar amb els coneguts, envoltats del soroll de la circulació caòtica, sentint-nos captius del marasme.
Els nens també pateixen aquest desgavell, encara que en algunes ciutats es fan esforços per dissenyar zones de vianants i camins segurs cap a l’escola. Hi ha una mena de por generalitzada a deixar els nens caminar sols pels carrers de la ciutat, una por que es converteix gairebé en endèmica quan s’ajunten les pors a allò desconegut amb altres pors com la falta de seguretat.
Així, de mica en mica, ens anem tancant al nostre cercle de confiança i ens perdem el que José Agustín Goytisolo —en el seu poema “L’altra escola”— ens recordava sobre que sortir al carrer i observar és la millor escola de la nostra vida.
A la tertúlia vam parlar de la necessitat de disposar d’espais d’esbarjo on poder córrer, enfilar-se als arbres i pelar-se els genolls, cosa que no trobem actualment perquè els parcs que tenim, (pocs) tenen una mena de paviment de cautxú continu que pretén esmorteir els cops de les caigudes dels nens, no fa bassals perquè deixa passar l’aigua de la pluja (tant com agrada xipollejar a les criatures) i també té avantatges, esclar, perquè no s’hi amaguen excrements d’animals ni vidres, a diferència dels parcs de sorra.
Vam parlar de camins segurs a l’escola, de superilles, d’espais verds, de patis d’escola que no siguin ciment, de parcs on els nens es puguin pelar els genolls,…
El tercer aspecte que vam tractar va ser l’habitatge, ara mateix el tema que més opinions genera i més preocupa. Vam parlar de gentrificació, de veïns, del Walden de Sant Joan Despí, dels nostre mous vivendi individualista.
En Gerard ens va explicar com condiciona la vida la manera en que es construeixen els pisos. Molt interessant, tot plegat.
Vam presentar altres llibres relacionats amb el tema com “En Tolstoi, un conte de fades”, “El meu carrer” o “Meravellosos veïns”.
La propera serà a l’octubre, pels vols del Dia de les biblioteques, però abans, el 25 de juliol, si us ve de gust, ens veiem a Montserrat. Anirem informant.
Aquesta setmana ha arribat el darrer poema dels Dilluns Poètics. Ha estat el colofó de la celebració dels 20 anys de Dilluns Poètics.
Les persones que ho coordinen son mestres i professors de la zona d’Alacant i pobles del voltant (Mutxamel, Elx, etc.) i vaig tenir el privilegi de compartir amb ells la festa en una xerrada sobre la necessitat de mirar el mon amb uns altres ulls.
Ara, amb certa tristor per com estant anant les coses en l’àmbit educatiu ens han enviat aquestes paraules que comparteixo. Diuen:
Quan us arribe aquest email, en la Comunitat Valenciana estarem entrant en l’onzé dia de vaga indefinida en defensa de l’educació pública. Dilluns Poètics va sorgir fa 20 anys del fervent desig d’una mestra perquè un feix d’alegria es colara en els dilluns escolars de les seues companyes i companys de professió. Ara, dues dècades després, i estesos a altres àmbits fora de l’escolar, no ens oblidem d’on venim.
La majoria de les persones que formem Dilluns Poètics som docents i aquesta lluita és molt nostra, molt personal. Per això aquest final de trimestre havíem paralitzat els nostres enviaments habituals de manera simbòlica: volíem donar visibilitat a les reivindicacions del col·lectiu docent. Estem en vaga perquè volem un ensenyament públic, de qualitat i en valencià, una educació digna per als qui l’exerceixen i la reben. Tal com estan les coses hui dia, i per molt que donem de nosaltres, no sempre s’aconsegueix, ja siga per culpa de la massificació a les aules, les infraestructures inadequades, la falta de personal, la censura al valencià, l’excés de burocràcia que ens lleva el temps per al que vertaderament importa… i moltes més reivindicacions que, si ens posem a enumerar, allargarien indefinidament aquest text.
Però hui ens tocava compartir l’últim poema de l’any, un poema de Joan M. Serrat que pensem que és molt necessari en els temps que corren i en aquesta lluita en particular que tenim entre mans. Hui pot ser un gran dia, i demà també. Seguim en peus, continuem lluitant.
Francesco Tonucci ens recordava que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.
La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.
Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes.La literatura infantil explica tot el que passa al nostre voltant i ens serveix per reflexionar sobre la nostra pròpia realitat, comparant les històries que ens presenten amb les que coneixem.
Els llibres ens mostren persones semblants a les que ens creuem diàriament, cadascuna amb les seves cabòries, la seva manera d’entendre la vida i les seves creences. A la literatura hi ha famílies com aquella nouvinguda de qui no sabem res, veïns com aquells amb qui coincidim a l’ascensor i ens limitem a fer un educat «Bon dia», i poca cosa més.
A la propera tertúlia clandestina reflexionarem sobre com és el lloc on vivim, per què cal conèixer la seva història i què podem fer per millorar-lo.
Ens acompanyarà un historiador que compartirà amb nosaltres la seva visió dels llibres infantils que presentarem.
Si us interessa el tema i voleu venir, aquestes són les dades:
Tertúlia clandestina #24: Llegim les ciutats Data: dijous, 4 de juny de 2026 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. aproximadament Lloc: Espai Llamps i Centelles Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos 08901 l’Hospitalet Metro més proper: Torrassa (Línies 1, 9 i 10) es troba a cent metres de l’Espai
La contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: Semàfor
A la darrera Tertúlia Clandestina de dijous 7 de maig vam parlar d’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) però centrant-nos en aquells jocs relacionats amb la lectura i la literatura.
Vam convidar a en Martí Cerezo, mestre i coordinador del Grup de treball sobre Jocs de Taula del CRP de l’Hospitalet. També ens va acompanyar l’Aurora i la Laura, membres del Grup de treball, que van ajudar explicant les normes i fent el seguiment dels jocs de taula presentats.
Primer en Martí ens va explicar què és aquesta metodologia en la que el joc ajuda a viure experiències d’aprenentatge. No es fa perquè amb el joc l’aprenentatge resulti més divertit, sinó perquè sigui més significatiu i durador, degut a que el joc de taula ens posa dant d’un repte al qual hem de donar resposta.
Si conèixer en Martí, podeu anar al programa “AULALH” on va explicar molts jocs i va fer reflexions sobre el tema. Cliqueu a:
A la Tertúlia, en Martí va insistir en alguns conceptes que ens van semblar interessants. Per exemple, va recordar la necessitat d’avorrir-nos, d’equivocar-nos, d’aprendre a perdre, i altres aspectes vitals que ens fan créixer. També vam entendre la diferència que hi ha entre ABJ i gamificació.
Mentre en Martí anava explicant, vam fer algunes aportacions pràctiques com l’existència de jocs de taula que es poden endur en préstec a les biblioteques públiques i la possibilitat de jugar allà mateix. També que el conegut “Joc de l’Oca” no és un joc de taula i altres curiositats.
Vam començar la sessió pràctica amb “Story colors” un joc de narrativa, el seu objectiu principal és fomentar la imaginació i l’expressió oral mentre els jugadors intenten endevinar una seqüència de colors amagada dins d’una història inventada.
Un dels jugadors agafa una carta de narració amb una frase inicial i ha d’inventar una història on apareguin elements relacionats amb els colors, sense anomenar-los directament (per exemple, sense dir vermell, pot parlar d’una poma o un cotxe de bombers). La resta de jugadors han d’escoltar atentament i intentar deduir quins colors han sortit i en quin ordre.
Després ens vam separar en cinc grups i a cada grup vam poder tastar un parell o tres de jocs. Alguns ens van semblar molt profitosos.
Aquí teniu els jocs proposats:
Va ser una molt bona tertúlia. Ens vam divertir i vam aprendre com de beneficiós és jugar amb els infants, els alumnes i la parentela, perquè d’entrada aparquem les pantalles i ens mirem als ulls i coneixem millor als qui juguen amb nosaltres ¡, de passada, ens coneixem millor a nosaltres mateixos i les nostres reaccions.
La propera tertúlia serà el 4 de juny i amb el títol ”Llegim les ciutats” explicarem com la literatura en ajuda a entendre què son les ciutats, quines coses boniques ens aporta passejar pels carrers, en què ens hem de fixar, quina història hi ha darrera dels monuments, edificis singulars, etc. Serà una manera de conèixer millor el que ens envolta, conservar-lo, defensar-lo i estimar-lo.
Com cada any, quan arriben els dies previs a Sant Jordi, a l’Ofici d’educar fem un programa especial relacionat amb la literatura infantil i juvenil. El d’ahir, diumenge 19 d’abril, va estar dedicat a conèixer el potencial de les xarxes socials i vam comptar amb la col·laboració de la Marina Llompart, la Paula Jarrin, la Marta Cava i la Mixa, totes ells persones sàvies i compromeses amb la LIJ. Va ser un programa on vaig aprendre molt.
Com que l’Elisabet ha fet un bon resum, li he demanat de transcriure’l i aquí, a continuació, el teniu. Al final trobareu l’enllaç per poder-lo escoltar.
La força dels likes en els llibres infantils i juvenils: “Hi ha qui confon recomanació amb publicitat”
Cinc prescriptores reflexionen sobre el potencial dels algoritmes i les xarxes per divulgar la literatura infantil i juvenil
Segons el sector editorial, són molts els joves que descobreixen llibres a través de TikTok o Instagram; i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en èxits de vendes. Les xarxes són una nova finestra a la divulgació, i han irromput amb força booktubers, bookstagramers, booktokers i pòdcasts dedicats específicament a la literatura infantil i juvenil.
“Falten espais per xerrar de literatura infantil i juvenil als mitjans tradicionals”, lamenta Marina Llompart, editora d’infantils de La Galera, i per aquesta raó les xarxes s’han convertit en un espai excepcional per donar-hi visibilitat.
Les xarxes, una finestra a la divulgació
Les xarxes ens ofereixen una nova finestra, que s’ha d’ocupar, si no ho farà el mercat, assegura Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots:
“Llegim i seleccionem llibres per a infants amb unes inquietuds o gustos, perquè els mestres en puguin fer lectura en veu alta o perquè es facin servir als clubs de lectura.”
“Parlar de llibres a les xarxes ha permès democratitzar la lectura i que tothom pugui recomanar allò que li agrada”, reconeix Marta Cava, bibliotecària a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, que ha treballat en biblioteques escolars i fa clubs de lectura:
“Però també té un punt de perillós, hi ha gent que confon la prescripció amb la publicitat. Quan prescrius és que has fet un filtre, has llegit bé el llibre i saps veure quin potencial té. I això és molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial.”
La Mixa, Anna Pardos i Ripoll, booktuber i bloguera, diferencia el que és parlar d’un llibre, explicar de què va, de fer una recomanació, si li ha encantat i veu que el llibre té potencial, una vegada llegit. La feina dels prescriptors és llegir molt, assegura el mestre Jaume Centelles, creador de la pàgina Invitació a la Lectura:
“Per saber distingir entre els llibres llaminadures, que te’ls empasses i s’esvaeixen, i els llibres potents, dels quals surts transformat, i els recomanes emocionat.“
Quan prescrius filtres, has llegit bé el llibre i veus quin potencial té, molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial, assegura Marta Cava
Mediadors a xarxes de literatura infantil i juvenil:
Els de “Tàndem”, pioners
“L’any 2004 apareix Facebook, YouTube el 2005, Instagram l’any 2010, i TikTok el 2016″, relata Marina Llompart, conductora de clubs de lectura infantil i juvenil:
“Aquestes xarxes, a banda de permetre la proliferació de bookstagramers, booktubers i booktokers o persones que parlen de llibres, també ha facilitat una via d’exposició dels mediadors literaris.“
“Però a les xarxes hi ha molt soroll i costa molt triar perquè hi ha un aparador molt frenètic”, explica Llompart i d’aquí que el 2020 creen amb Guillem Farga el pòdcast “Tàndem“:
“És un espai de conversa i reflexió amb experts i professionals que en saben molt, per apropar la literatura infantil i juvenil a infants i joves i que en tots aquests anys ha generat comunitat al seu voltant.“
“Tàndem” té una extensió, “La lletra petita“, a 3Cat, més dirigit a les famílies, explica Marina Llompart, que ens parla dels criteris per recomanar:
“Una cosa és la qualitat literària i l’altra el nostre gust personal. Mai recomanarem un llibre que no tingui qualitat perquè perdríem credibilitat com a prescriptors. Potser no és el llibre que més m’agrada, però té el seu lector.“
Marta Cava, de la bíblio a l’Insta
A la bibliotecària Marta Cava li passaven petites joies poc conegudes per les mans, del fons literari de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i ja fa 10 anys va decidir crear un canal a Instagram per divulgar-les:
“M’agrada un llibre, el recomano, i espero que arribi a algú. A vegades companyes de les biblioteques em diuen que es miren totes les meves recomanacions perquè realment filtro els bons llibres, i a mi m’omple el cor.”
Hi ha la creença que a xarxes necessites rebre likes i comentaris per arribar als lectors, però no saps quin abast real poden tenir les xarxes, reconeix la bibliotecària:
“A vegades al cap de 3 mesos et trobes algú que et diu que li va agradar moltíssim el llibre que vas recomanar. Tot i que també és cert que hi ha pressió a les xarxes per publicar recomanacions i hi ha qui ho fa sense ni haver-se llegit el llibre!”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa
La Mixa, l’aposta més jove a xarxes
La Mixa, presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, va començar a parlar de llibres el 2015 en un blog. I quan es va adonar de la bona acollida dels booktubers i els instagramers i que faltava una comunitat en català per a joves a les xarxes, va fer el salt a Instagram, TikTok i YouTube:
“Entre els adolescents tenen molta força les recomanacions entre iguals. Als joves els agraden històries que els interpel·lin, els entretinguin i no els tractin amb condescendència, i que els ajudin a entendre qui són: romàntica, còmic, manga, misteri, thriller, aventures, fantasia…”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa:
“Els booktubers, bookstagramers i booktalkers demostrem que la lectura és una afició que pot ser divertida i contribuïm a fer comunitat i a crear joves lectors.”
Si fan POC CAS, fem un pòdcast!
El novembre del 2023 va néixer el pòdcast “POC CAS“, de la mà de Carlota Torrents, Tina Vallès i Paula Jarrin, fent referència al poc cas que es feia a la literatura infantil i juvenil. Ja van per la tercera temporada i ara també el podeu veure en vídeo a Vilaweb:
“Parlem amb calma d’un tema que pivota al voltant de 6 llibres. Et trobes precioses sorpreses de famílies que venen a la llibreria i ens han sentit, és un públic entusiasmat amb moltes ganes d’escoltar, aprendre i llegir a partir de les nostres recomanacions.”
“Tots els que fem prescripcions a les xarxes ens fem costat”, assegura la Paula Jarrin, amb un objectiu comú: donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil.
L’efecte Centelles a xarxes
Fa 15 anys que el Jaume Centelles va crear la pàginaInvitació a la Lectura, i ara ja té més d’un milió cent mil visites:
“La pàgina és un diari de tot el que faig, puc recomanar els llibres que m’agraden i em permet arribar a gent de tot el món, des de Xile fins a Tailàndia, on no m’haurien conegut mai abans, o autors que t’escriuen per donar-te les gràcies o també ajudar els mestres a triar lectures d’aula.”
Més que una finestra, l’efecte de les xarxes és una porta giratòria, pel Jaume Centelles, perquè et permet veure el que passa al món, i també que tothom vegi el que tu fas.
Les famílies segueixen agraïdes les recomanacions dels pòdcasts de literatura infantil i juvenil, asseguren Paula Jarrin i Marina Llompart
“Som una societat més compradora que lectora”, coincideixen les 5 prescriptores. “Les xarxes impulsen més ensenyar que no pas comentar o explicar”, lamenta Marta Cava.
“Les xarxes tenen el poder de tornar a posar llibres de moda, com els clàssics –explica la Mixa–, però cal entrenar l’algoritme al nostre favor amb els gèneres que ens agradin.”
I, sobretot, més enllà de les xarxes cal no oblidar la presencialitat, reivindiquen totes, i anar a les llibreries, a les biblioteques i als clubs de lectura!
La invitació a la lectura 