El club de lectura en veu alta visita l’Espai

A la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet fa quinze anys que funciona un club de lectura molt entranyable. És el club de lectura en veu alta que coordina en Carles Ferrer.

El seu funcionament és l’habitual. Cadascú té un exemplar del mateix llibre i van llegint una estona cadascú, en veu alta. Es troben els dimarts al matí, entre les 11 i 12.

Han llegit obres de tota mena. Algunes, clàssiques com el Quitxot, d’altres imprescindibles com Cien años de soledad i altres que aporten reflexió i saviesa a qui les llegeix.

Ara, en tornar de vacances s’atreviran amb els àlbums il·lustrats. Començaran amb “Els estels”, seguiran amb “La escoba de la viuda” i així aniran fent, un àlbum a cada sessió, analitzant el contingut i interpretant les imatges.

Dimarts passat van visitar l’Espai Llamps i Centelles i vam fer una primera aproximació a la qüestió dels àlbums.

Vaig començar explicant un clàssic que no s’ha arribat a traduir a casa nostra: «The wednesday surprise», un relat que explica com l’àvia i la seva neta, la noia que narra la peripècia, estan planejant una meravellosa sorpresa per a l’aniversari del pare. Cada dimecres, mentre la mare treballa fins tard, l’àvia ve amb una bossa plena de llibres i llegeix amb la neta.

El pare, que condueix un camió, torna a casa just a temps per al gran dia i porta regals per a la seva família: una pedra del desert per a la col·lecció de roques de l’Anna, un ram de flors silvestres per a la mare i una revista esportiva per al germà de la noia.

I dissabte, després de l’àpat li fan al pare el millor regal que es pugui imaginar. L’àvia agafa un llibre i comença a llegir. El pare no s’ho acaba de creure i li expliquen que cada dimecres la seva filla ha ensenyat a llegir a l’àvia. Aquesta és la gran sorpresa.

Després vam mostrar altres àlbums potents com “La lavandera de San Simón”, “Imagina”, “Emigrantes”, etc.

Va ser un matí genial que vam acabar amb unes galetes i una conversa sobre el nostre tema preferit: el barri de Sant Josep i com han canviat les coses en els darrers anys.

No vaig poder estar-me d’explicar que el meu pare, quan va arribar al barri, l’any 1950, va tenir la primera feina com a repartidor de gel i també els vaig contar la relació amb la tauromàquia que hi havia a l’Hospitalet. Tot molt emotiu. Em va agrada moltíssim retrobar-me amb la Maria, mare de l’escola Sant Josep i recordar els seus quatre fills que vaig tenir com a alumnes. La vida és una contínua sorpresa (agradable, això sí!).

Per saber-ne més: http://grupdelecturaenveualta.blogspot.com/

Poesia amb els cinc sentits

El passat dissabte 27 d’octubre, a Peramola (Alt Urgell), vam tenir l’oportunitat de gaudir de la «Passejada poètica i musical pel Camí de les Fonts», en companyia d’un grup de mestres de la comarca.
Ho vam poder viure guiats per en Ramon Besora, promotor, activista, amant de la natura i creador de les poesies que es troben pel camí.
El matí era fred i alguns núvols apuntaven pluja però vam tenir sort i el sol ens va acompanyar. Podeu imaginar quina bellesa caminar amb el terra encatifat de fulles dels colors de la tardor, alguna piuladissa dels ocells que volten per la zona i sentir la remor del rierol que va en paral·lel al camí. L’expressió «viure la poesia» prenia el seu veritable sentit.

En Ramon ens va anar explicant cadascun dels vint-i-un plafons que contenen els versos dels seus quatre llibres de poesia per a infants. Vam escoltar i gaudir de 33 poemes extrets de «Zoo de paraules», «Les oques van descalces», «Laberint roig» i «No tinc por!» i a cada plafó que ens explicava i que podíem llegir, s’associava un codi QR amb el poema cantat per diferents artistes. Una passejada molt recomanable per fer en família o amb el grup classe.
Segons vam saber, l’alumnat de quart de primària de les escoles de la comarca faran aquest recorregut durant aquest curs. Una bona iniciativa.

En acabar el recorregut vam fer una sessió de treball on es van oferir diverses idees per aprendre a escriure, a llegir i a estimar la poesia. En Ramon, com persona generosa que és, no va estalviar esforços per fer entendre com és de misteriosa i alhora transparent la poesia i com ens ajuda a comprendre el mon en que vivim. Vam gaudir moltíssim veient algunes de les experiències que durant la seva trajectòria com a mestre, editor, conferenciant i escriptor li han permès tenir una mirada elevada d’aquesta eina poderosa que és la poesia. Ens va passar un dossier amb idees per treballar l’itinerari a través del joc i emprant els cinc sentits.


També va fer esment a un magnífic treball elaborat per na Margarida Prats sobre el llibre “Zoo de paraules” i que es pot descarregar al web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Forma part del programa “Gust per la lectura 2021-2022”. Conté una extensa guia didàctica i el quadern per a l’alumnat. Els podeu trobar als següents enllaços:
Dosssier per al mestre:
https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=18538165
quadern de l’alumnat:
https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=18538299

Lectures per habitar les ciutats

Fa uns mesos, en una visita familiar a Galícia, li vaig preguntar a la meva neta de sis anys si sabia qui era la Rosalía. En el meu interior donava per fet que entendria que em referia a la cantant de moda entre el jovent. La meva sorpresa va ser quan em va contestar que sí, que a l’escola havien llegit poemes seus i la mestra els havia explicat qui era. Rosalía de Castro —em respongué— té una estàtua aquí a la vora, al Parque da Alameda.

L’anècdota em va recordar aquella altra d’un mestre que veient un nen al sorral de l’escola fent una pila amb la terra, el va animar dient-li que aquella muntanya li estava quedant molt bonica. El nen, amb cara d’estupefacció, se’l mirà i li digué que no era una muntanya, que estava fent un volcà. Això va passar a Tenerife, on la presència del Teide és notòria des de qualsevol lloc de l’illa.
Són només dos exemples de com el lloc on vivim ens condiciona i, per tant, cal conèixer-lo per estimar-lo.
Si pregunteu als alumnes on viuen, la majoria saben l’adreça (carrer, número, pis, porta):
Jo visc al carrer Joan Maragall
—Jo, al carrer Trece Rosas
—El meu es diu Elcano

però quan els demaneu si coneixen qui era el personatge que dona nom al carrer, la negativa és la resposta habitual. Per això, convé llegir llegir llibres que mostrin als nens com són les ciutats, com podrien ser més boniques, perquè els ajudem a ser ciutadans més amables, solidaris i ecologistes, els ajudem a sentir-se segurs, a ser capaços de triar les seves activitats i el seu ritme de vida, a gaudir i participar de la vida social.

A la revista GUIX d’aquest mes presentem lectures que permeten comparar les ciutats de paper que ens mostren els autors amb les pròpies.Es tracta de fer preguntes perquè els infants pensin, siguin curiosos i cerquin les respostes. Una de les activitats més reeixides que podem fer a l’escola és conèixer l’entorn del poble, barri o ciutat on habitem. Projectar passejades per aturar-nos a llegir els rètols, observar el mobiliari, pensar en la netedat o la brutícia que ens envolta, sorprendre’ns perquè a l’entrada del supermercat hi ha una persona amb un rètol de cartró on demana ajut, discutir sobre les pintades més o menys artístiques que emplenen les parets, escoltar el soroll dels vehicles, buscar afanyosament detalls de la natura que sobreviu, i fotografiar els pardals, coloms o cotorres que campen per places i jardins.

Podeu llegir l’article a la GUIX núm 483 (AULA en castellà) d’aquest mes de novembre. Hi ha exemples de llibres que ajuden a estimar la ciutat on vivim.

La propera setmana, a l’Hospitalet presentem una “maleta pedagògica” per conèixer la nostra ciutat. Us n’informarem abastament!

Inauguració de l’Espai Llamps i Centelles!!

Diumenge passat, 24 d’octubre, coincidint amb el «Dia de les biblioteques» vam aixecar la persiana a l’«Espai Llamps i Centelles», un observatori de la literatura infantil i juvenil que té com a objectiu acompanyar docents, bibliotecaris i altres mediadors de la lectura, compartint experiències i formació.

Es tracta d’un projecte obert i cooperatiu que col·labora amb les manifestacions culturals que tenen el llibre infantil i juvenil com a protagonista, especialment aquelles relacionades amb la ciutat de l’Hospitalet i, més enllà, amb els Països Catalans.

Una de les dèries que sempre hem tingut és imaginar que aquest país nostre és més culte i més lector. Malauradament, això ja ho sabeu, la cultura encara no està prou valorada. Prima la competitivitat, l’economia, i fa tristesa veure com ens estem allunyant dels valors de l’humanisme, d’aquella manera en que alguns autors com Stefan Sweig o Rilke, per exemple, entenien la vida.

En l’acte de presentació vam voler reunir a totes les persones que ho han fet possible i que no es coneixien entre sí. D’alguna manera venia a ser com l’escena final de la pel·lícula «Casablanca» quan Bogart li diu al policia: Louis, presiento que éste es el comienzo de una hermosa amistad.

I així va ser. Vam compartir riures, emocions, música, vermut i aquella “joie de vivre” que fa que valgui la pena estar envoltant de la bona gent. Vaig recordar una frase de Wiesenthal que en certa ocasió em va dir que seguís el meu somni si això és el que volia i també una altra d’en Ricardo Alcántara que afirmava que no ens podem jubilar de ser feliços.

Vaig intentar dir unes paraules raonables i explicar el perquè de tot plegat, com hem arribat a aquest punt i sobretot agrair les complicitats de (per ordre d’aparició):

En Ferran que ens va ajudar a trobar el local, sota la premissa que havia de ser a l’Hospitalet i més concretament al barri de Sant Josep.

L’Albert, el nostre API de capçalera, que va dir que endavant amb la compra i que s’encarregava del parquet, del trasllat i del que calgués.

La Montse i en Carles, llibreters meravellosos que ens van regalar el nom de “Llamps i centelles”, ens van assessorar en temes de decoració i ens van fer propostes de millora.

En Raül Castillo que va entendre perfectament la idea i va dissenyar el logo corporatiu tan preciós que llueix a l’entrada.

En Luciano que va trobar temps per fer les reformes durant el mes de juliol. Va pintar, va instal·lar els focus, el parquet, va sanejar els lavabos, va penjar els miralls, etc.

La Laura que ens va ajudar a muntar els mobles d’una coneguda empresa sueca que també està a l’Hospitalet.

La Rafaela, ex-mare de l’escola, que ens ha ajudat a ordenar els llibres, ens ha instal·lat les cortines i ens ha fet mil-i-una indicacions encertades de decoració.

La Carmencita, la millor germana que un pugui tenir i que ens va llençar un repte: Aquí quedaria bé la «alacena bajo la escalera de la família Dursley, la que surt a les pel·lícules de Harry Potter».

En Ricardo amb qui col·laborem en un projecte solidari amb les biblioteques de Colòmbia, gestionant la donació de llibres nous i usats per a biblioteques de Llatinoamèrica. Ho podeu llegir aquí.

La Família Guilera Guerra, més coneguts com la família Potter, que van fer realitat la frase de la Carmencita i d’ells hem aprés que «Las coses fáciles son para cobardes y nosotros no somos cobardes».

El José (Cirol) que va entendre el concepte del lloc i ens va grafitejar les persianes atenent a la consigna «per volar, els ocells tenen ales i els infants tenen llibres».

La Maria Antònia, la Rosa Mari i en Miquel amb qui hem dissenyat un racó dins l’Espai dedicat a la memòria d’un gran lector, l’Àngel García. Agraïm que haguin vingut a la presentació expressament des de Castelló, amb en Foc, el simpàtic gos que sempre està al seu costat.

L’Eric, un ex-alumne de l’escola, i la seva família. Juntament amb el seu pare ens van tocar un parell de peces musicals precioses.

Va ser un matí emotiu i inoblidable. Podeu veure algunes imatges en el següent vídeo:

Oscar Wilde i les escultures de Rubí

Les mestres que fan preguntes perquè els seus alumnes pensin, siguin curiosos i cerquin les respostes, entenen que una de les activitats més reeixides és conèixer l’entorn del poble, barri o ciutat on habiten. Projecten passejades per aturar-se a llegir els rètols, observar el mobiliari, pensar en la netedat o la brutícia que els envolta, sorprendre’s perquè a l’entrada del supermercat hi ha una persona amb un rètol de cartró on demana ajut, discutir sobre les pintades més o menys artístiques que emplenen les parets, escoltar el soroll dels vehicles, buscar afanyosament detalls de la natura que sobreviu, i fotografiar els pardals, coloms o cotorres que campen per places i jardins.

En els pobles i ciutats hi ha, a més, escultures dedicades a personatges locals o universals (poetes, músics, esportistes, etc.) i també a fets històrics relacionats.

A la llibreria «Lectors al tren!» vam parlar de tot plegat i ens vam centrar en les imatges de l’Albert Asensio a propòsit de l’edició de “El Princep feliç” d’Oscar Wilde.

Després ho vam relacionar amb Tonucci i les seves propostes de «ciutats educadores» i vam acabar entenent que si volem que les ciutats deixin de ser el lloc on només es treballa i es dorm i tornin a ser espais de convivència real, més enllà del centre comercial, llar d’infants o residència de gent gran, caldrà tenir més confiança en els infants i permetre’ls conèixer i repensar com volen viure.

Per acabar la sessió vam elaborar uns diorames a partir de les escultures de Rubí —El Bòdum, la dedicada a Anselm Clavé, a Montserrat Roig, a Machado, a l’Esbart dansaire, etc.—, una proposta senzilla i que es pot aplicar a l’aula amb els materials que tenim al nostre abans a l’escola.

Gràcies per les fotos, Désirée i Carles.

L’escola a la literatura infantil

A l’escola els nens passen moltes hores, durant molts anys. És un espai amable on es canta, es riu, es juga i s’aprèn, un espai propici per a l’aventura on la literatura troba l’escenari ideal per recrear tot tipus de situacions.

En general, la visió de l’escola de primària que es dona és la d’un lloc acollidor on els infants creixen feliços, fan amistats, viuen històries divertides i, des de la seva mirada, qüestionen i avaluen el sistema educatiu. Altra cosa és quan els protagonistes van a l’institut. En aquest cas, apareixen situacions més complicades com el bulling, les bandes o els primers enamoraments; els mals socials afloren, es fan evidents en aquest microcosmos adolescent, on no hi falten els estereotips del professorat.

Les històries que passen a les escoles tenen un component d’atracció envers els infants lectors perquè es veuen reflectits en les peripècies o les poden comparar amb el que ells coneixen. Per això és tan habitual i proliferen les novel·les de formació situades als centres educatius, un bon escenari on els autors fan viure als protagonistes.

Normalment són nens o nenes que narren en primera persona tot allò que els preocupa o els passa i així veiem com interactuen amb altres infants i amb els adults que treballen a l’escola, ja siguin mestres, psicòlegs o directors.

El model d’escola que veiem a les obres per a infants i joves varia força segons les edats a les quals van adreçades i també si són còmiques, de fantasia o informatives. En algunes, el centre educatiu és un lloc acollidor i en d’altres és terrorífic. Veiem escoles on l’intercanvi, la col·laboració, el foment de la curiositat, regeixen la vida. I n’hi ha d’altres on es veu com un lloc discriminador, competitiu, allunyat de la realitat.

Merveilleuse êcole

La literatura infantil és un mirall dels canvis socials, de l’evolució de les normes de convivència i de les relacions que estableixen les criatures a casa i a l’escola i, per això, posar en mans de l’alumnat relats on pugui comparar les seves pròpies experiències amb les dels herois de paper és una bona manera d’incentivar la lectura.

A diferència del que ens recorda Tolstoi en el formidable inici d’Anna Karènina —Totes les famílies felices s’assemblen— cada escola és singular. Només cal entrar en diferents escoles, observar i flairar el que allà es viu, per adonar-nos si hi ha un ambient que convida a l’estudi, a l’aprenentatge significatiu. Només cal passejar-se i parar atenció per copsar si es parla a les aules, si es canta, si els infants són feliços en aquell espai o si, per contra, es nota certa tensió. Bé, de fet, dins d’un mateix centre hi ha mestres que estableixen lligams i complicitats meravelloses amb els seus alumnes, amb mètodes diferents.

Cadascú de nosaltres tenim records de la nostra escola i, òbviament, els autors també recorden com era el centre on van anar de petits, coneixen el dels seus fills i els que han vist si han pogut entrar a les aules a presentar les seves novel·les.

A més, tot i que l’escola no va al mateix ritme que la vida, també va canviant. A la literatura infantil queda reflectit, i llegir com era l’escola de fa trenta, cinquanta, cent anys és un exercici interessant perquè ens permet comparar-la amb la que coneixem.

Los distintos

A la revista Guix d’aquest mes de gener, he publicat un article on parlo d’algunes bones lectures que ajuden a entendre com ha evolucionat l’escola i presento exemples de les més repressives com a lloc aterridor — “La composición” o “Los distintos”, per exemple — fins a d’altres que s’aboquen a la vena còmica o la sàtira, com a “Poca broma amb l’escola!” o “Llegendes del pati: La mitja hora dels herois”.

Podeu llegir l’article a la revista GUIX del mes de setembre, núm. 481. També a AULA en castellà.

Els llibres d’Hervé Tullet al 0-3

A la revista GUIX D’INFANTIL, la Diana Comes i Núria Vouillamoz de l’Institut de la Infància ens presenten a la secció “Menjallibres” un dels seus autors preferits: Hervé Tullet. En parlen amb molta estima i ens ofereixen algunes possibilitats de creació de tallers sensorials de llums i ombres, així com activitats per introduir-nos en la geometria amb les formes rodones i quadrades.

És un article que convé llegir i si, esteu en una escola bressol o en el cicle infantil, us pot ser molt útil. Els tallers i les propostes que generen les companyes mitjançant les seves accions a Sant Cugat tenen molt bona acollida i els llibres d’en Tullet les inspiren. A través del seu grafisme recreen taques, rajolins de pintura o estampacions.

Article recomanat per a l’etapa 0-3. El podeu llegir a la revista núm. 111 dels mesos de setembre-octubre. Podeu comprar la revista a través del web de Graó i/o comprar només l’article en qüestió.

Aquest és el quart article d’aquesta primera temporada i si la bona gent de Graó ens segueixen fent confiança, tenim corda per estona. Seguirem apostant per la literatura a l’etapa 0-6.

El Príncep Feliç a “Lectors al tren!”

Fa més de vint anys que es va estrenar «Tienes un e-mail», una pel·li que ho va petar als cinemes. Estava dirigida per Nora Ephron i és una comèdia romàntica que va ser un èxit de taquilla. Algunes escenes han quedat en el nostre imaginari col·lectiu, sobretot les que passen a l’interior de la llibreria «The Shop Around The Corner» (a la pel·li, La tienda de la vuelta de la esquina), un espai situat a la zona benestant de Nova York on hi treballa la Katheleen Kelly, protagonitzada per la Meg Ryan, que fa de llibretera.


De les llibreries boniques que hi ha pel món, a Rubí en tenim una que transmet la mateixa sensació de placidesa i acolliment. És “Lectors al tren”, un espai regentat amb delicadesa i amorosiment per la Montse Marcet. Hi vaig de tant en tant i sempre, sempre, torno amb alguna joia entre les mans, recomanacions encertades de la companya Montse.
Ara acaba d’enllestir el nou web i serà un lloc a visitar amb assiduïtat perquè també està fet de manera senzilla i entenedora.

Tot això ve per explicar que cada dos mesos faran una exposició de les il·lustracions originals d’algun àlbum il·lustrat. Per aquest curts n’han programat cinc. La primera és de les il·lustracions de l’Albert Asensio per al llibre d’Oscar Wilde “El Princep Feliç i altres contes”, amb traducció magnífica de Jordi Martín. La segona serà de les il·lustracions de l’Albert Arrayàs per al llibre “Un any de poemes”. Les dues seran aquest primer trimestre.

M’han convidat a preparar una acció per a cada exposició i estaré encantat de proposar maneres de promoure la lectura d’aquests llibres a les escoles i de com podem estirar del fil per aprofundir en temes relacionats. Tot plegat ho podeu seguir a les xarxes socials de “Lectors al tren” (web, facebook, instagram).

La primera intervenció la farem el 16 de setembre i comentarem les il·lustracions, parlarem de la vida atribolada d’Oscar Wilde i farem una acció al voltant d’un dels relats (shhh, de moment, secret).

Si us animeu, ja ho sabeu, cap a Rubí falta gent.

La 25a Fira del llibre del Pirineu, a Organyà

Comencem un nou curs i és moment de retrobaments. Les editorials han estat preparant una pila de novetats que emplenaran els aparadors de les llibreries i les lleixes de les biblioteques i és un bon moment per saber que ens arriba i també per conèixer en persona als autors, il·lustradors, editors i demés lletraferits que estimem la literatura.

La primera ens arriba aquesta setmana. Demà passat, dia 3 de setembre, comença una nova edició de la Fira del Llibre del Pirineu, que enguany celebra el seu 25è aniversari amb un programa farcit d’actes que giren al voltant de la literatura.

Amb la participació d’editorials i llibreries (algunes dedicades a ala LIJ) podrem veure que ens presenten la Associació d’Editors d’Andorra (Ed. Andorra, Ed. Límits, Anem Ed i Aloma Ed.), Roser Guix, Voliana Edicions, Edicions del Pirata, Llibreria Purgimon, Pagès Editors, Editorial Piolet, Editorial Alpina, Llibreria Horitzons, Garsineu Edicions, Edicions Salòria, Tradillibreria, Edicions Sidillà, Ònix Editor, Sàrria de Llibres, Lletra Impresa Ed., Cuscusian’s, Àgilment, Artur Blasco.

Si voleu conèixer tot el programa, entreu al web de l’Ajuntament d’Organyà i trobareu tota la informació i més. Només cal que cliqueu a:

https://www.organya.cat/fira-del-llibre-del-pirineu/edicio-2021

I uns dies més tard, a Barcelona, del 10 al 19 de setembre, la Setmana del Llibre en Català. Al Moll de la Fusta (Barcelona). Tota la información a:

https://www.lasetmana.cat/

Anirem informant.

Concurs de fotografies de la Fundación Alonso Quijano

De tant en tant vaig recordant que hi ha un grup molt ben organitzat a Málaga. Sota el paraigües de la Fundación Alonso Quijano fan una pila d’accions al voltant de la lectura. La revista “MiBiblioteca” n’és una. Acaba de publicar-se la que correspon a aquest estiu. És la número 66. Compteu… A quatre per any, fa disset anys que es publica.


Altres accions emotives que promouen són “Mejora con los libros” (una col·laboració amb l’Hospital Regional), Jornades, Tallers, Minibiblioteques, etc. Una de les més divertides és el concurs de fotografies.

Ara que és temps de lectura pausada i tranquil·la potser us passa pel davant alguna imatge de gent llegint. És moment de fer una foto i enviar-la. Les bases:

Hi ha temps fins al 12 de setembre. Les 13 millors formaran el calendari de l’any 2022.

Si voleu conèixer més sobre aquesta Fundació, entreu al seu web i allà tenen tota la informació ben organitzada.
http://alonsoquijano.org/

Val la pensa dedicar-li una estona.

Com cada estiu, aquest blog només publicarà una entrada setmanal. Disfruteu d’una bona lectura!