Adolescents i lectura: Un oximoron?

Hi ha una cantarella recurrent i repetida que ens diu que els joves no llegeixen. De tant sentir-la arribes a pensar que potser és veritat. Llavors consultes les llistes de llibres venuts i te n’adones que la indústria de llibres per a joves mou una pila immensa de diners i que a Iberlibro o Amazon, per citar un parell d’empreses de venda online prou conegudes, els llibres per a joves tenen forta presència.
No he treballat amb alumnes de l’ESO però conec joves que han gaudit força llegint “Els jocs de la fam”, les aventures d’en Harry Potter o “Divergent” i tota la saga que el segueix. Són joves afeccionats a les històries de vampirs, a la fantasia, a les aventures de supervivència, a les distòpies futuristes i a la ciència ficció. No són majoria, d’acord, però llegeixen. També en conec d’altres que s’estimen més les pantalles i defugen els llibres. Aquesta actitud em fa dubtar si els ajuda a pensar críticament, si tenen prou criteri per entendre i analitzar els fets que ens envolten.

Aquests dies he llegit l’assaig d’en Joan Portell i la Gisela Ruiz sobre «Adolescents i lectura: el binomi fantàstic». El llibre es llegeix prou bé. La Gisela i en Joan no estan per floritures i van al gra, amb un to positiu i confiant, de totes totes, en els joves. Fixeu-vos que el títol juga amb l’optimisme rodarià quan assenyala que els nois i els llibres són un binomi fantàstic. Bé, però quan cal tocar el crostó a qui correspongui ho fan, tot i que sempre buscant la crítica constructiva.
M’ha agradat comprovar que entremig dels capítols recomanen una pila de bons llibres en una selecció pensada i que no hauria de faltar a les biblioteques dels instituts.
He trobat a faltar més experiències d’altres països, sobretot del que han vist i viscut els autors als USA i al Japó, però potser aquest serà un bon motiu per a una segona part.

El llibre està estructurat en set capítols dels que en destaco el segon (lectura i adolescents), el quart (Adolescents, lectura i institut) i el cinquè (lectura adolescent i biblioteques).

A la contraportada podem llegir:
Des de fa dècades s’ha escrit, i molt, a l’entorn de com acostar la lectura als més petits. Tot i això, l’autèntica pedra a la sabata de la pèrdua de l’hàbit lector s’esdevé quan aquests lectors, amb un hàbit prou consolidat, arriben a l’adolescència. Aquest llibre afronta, de forma clara i precisa, el problema de la lectura durant l’adolescència. Estructurat en capítols precisos i sense concessions, aquest volum ofereix una mirada completa de què és i què suposa l’adolescència, tant des d’un punt de vista fisiològic com social. A més, proposa solucions al voltant de la lectura als instituts, en el si de la família i la societat, i ofereix experiències comprovades pels mateixos autors de com afronten el tema amb garantia d’èxit altres països del nostre entorn. El llibre es complementa amb una sèrie de títols bàsics que han reeixit entre els adolescents. Una publicació necessària d’un tema de punyent actualitat.

Lectura indispensable per al professorat d’institut.

LES DADES:
Títol: Adolescents i lectura: El binomi fantàstic
Autors: Joan Portell i Gisela Ruiz
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Pàgines: 144
Barcelona, 2019

Vídeo promocional:

Escriure i descriure. A propòsit dels textos descriptius

Els infants que llegeixen bé, també acostumen a tenir més facilitat en escriure bé. Sembla que hi ha una certa correlació però sabem que les diferències també són grans. Mentre que llegir implica passar del grafema al fonema, escriure comporta la operació inversa, molt més complexa. Aquesta asimetria, tanmateix, es reflecteix a les escoles en les hores que es dediquen a ambdues activitats. Així, mentre les hores que s’ocupen en la comprensió del textos són nombroses, les que es dediquen a la redacció són més limitades.

Potser caldria fer un esforç i capgirar o anivellar aquesta tendència i dedicar més hores a permetre que l’escriptura arreli en la ment de l’alumne perquè —així s’ha demostrat—, de retruc, augmentarà la capacitat lectora.

Un dels textos que empren els autors per situar al lector és el descriptiu. Serveix per explicar com són els personatges, els llocs on passa l’acció o els trets més significatius del que està passant. A la literatura infantil tenim nombrós exemples de descripcions de personatges (Era menut, no més alt que jo, l’home més vell que jo havia vist mai. També era prim. En segons quins llocs —sota els braços, al voltant del coll i a l’estómac— la pell bruna i fosca li penjava en plecs, com si s’hagués encongit per dins. Tenia molt poc cabell i una barba llarga, prima i blanca) que ens poden servir de model i veure quin aspecte físic tenen, com discuteixen, s’emocionen, riuen o parlen.

Les descripcions d’objectes són freqüents en els llibres per a infants (La bicicleta tenia una barra central que anava del manillar fins al seient i de la barra penjava una maleta negra amb la paraula TELEFONOS en lletres majúscules i un número a sota, 217. Tot escrit en blanc. Darrera del selló, al portaequipatges, hi duia molts cinturons curtets i amples) i també trobem nombrosos exemples de descripcions de llocs reals o imaginaris. Vegeu-ne qualsevol dels llibres d’en Jules Verne o d’en Joan Manuel Gisbert, entre d’altres.

L’escriptura dels textos descriptius es pot exercitar fàcilment amb imatges de vistes de llocs que empenyen el procés narratiu. Van força bé les fotografies aèries de zones de la Terra, per exemple, les que trobem a «La Tierra vista desde el cielo» o les que proposem a la pràctica, a partir d’imatges d’en Rob Gonsalves i que hem anomenat «Un skyline amb bolígraf»

L’explicació completa la podeu trobar al número 456 de la revista GUIX, corresponent al mes de juny de 2019 on també hem recuperat un cita genial del gran Emili Teixidor que al seu assaig «La lectura i la vida» ens recordava que “Joseph Brodsky diu que hauríem de dur sempre a sobre un paper per anotar al llarg del dia les paraules i frases noves que ens arribessin, de la mateixa manera que portem sempre amb nosaltres la targeta de crèdit, cosa que demostra que estem més atents als nostres interessos monetaris que a l’increment del nostre cabal intel·lectual.”

El cocoter, una nova revista per a nois i noies

Quan fem reunions amb els pares i les mares, els proposem accions senzilles per encomanar l’hàbit de la lectura als infants i n’hi ha algunes que no fallen mai.
La més efectiva sol ser que el nen o la nena vegi a casa un ambient lector. Si la mare i el pare van amb un llibre, diari o revista sota el braç i passen estones llegint en silenci, diàriament, el nen, inevitablement, per imitació (que és com aprenem) valorarà i s’afeccionarà a aquesta activitat.
Una altra que resulta efectiva és assignar un dia a la setmana per anar a la biblioteca o llibreria més propera a remenar i deixar que triïn ells mateixos el que els vingui de gust. Després a casa, cal asseure’s i compartir la lectura (de lectura compartida ja n’hem parlat abastament).

Aquestes dues accions impliquen una dedicació i un temps que, de vegades, costa de trobar. En canvi, n’hi ha d’altres que són ben simples i que també actuen de manera poderosa per estimular el desig de saber, el gust per la lectura. Em refereixo a les subscripcions a les revistes. Al mercat en trobareu algunes de molt bones, per a totes les edats, fetes a casa nostra com El Tatano, Cavall fort o Namaka i també traduccions de potents grups editorials com Cucafera o Tiroliro.
Sigui com sigui, el ventall és prou ampli, indicatiu que tenen sortida i que hi ha interès en rebre a casa periòdicament un material que s’espera amb il·lusió perquè proporciona estones d’entreteniment familiar i ofereix motius de joc i de conversa.

Fa un dies vaig conèixer una nova iniciativa: la revista COCOTER. El primer número no l’he pogut llegir encara. Vaig comprar el segon.
Seran d’aparició trimestral. Aquest (i pel que he entès, tots seguiran el mateix format) és generós en la forma i el nombre de pàgines i està tan ben enquadernat que és fàcil de conservar i arxivar.
Cada revista tracta un tema sobre el que s’ofereixen tota mena de recursos. En aquesta segona es commemora el 50 anys del viatge a la Lluna i hi ha contes, poemes, còmics, informacions precises, dades curioses i fins i tot entreteniments que giren al voltant de la Lluna i els viatges espacials. Per als grups d’alumnes que facin un projecte sobre astronomia pot resultar un material molt valuós i per això, les escoles faran bé de subscriure’s i guardar-les a la biblioteca.
La revista està adreça a infants a partir de 7 anys. Si voleu fer una ullada al projecte podeu accedir-hi al seu web: http://www.cocoter.cat

Última sessió del club de lectura infantil

Dissabte vam celebrar la darrera sessió del club de lectura «Kanalla (in)explicable» amb una lectura dramatitzada i recordant totes les activitats que hem anat fent durant el curs escolar, des de la primera «Ciudad laberinto» i passant per «L’arbre de nadal del senyor Eudald»,«El jardí curiós», «Qui soc, avui?», «No és culpa meva» i altres, fins a vuit. Hem tingut la complicitat dels pares i mares i hem rebut la visita d’un autor, d’una il·lustradora i d’un traductor. Un goig, tot plegat.
Ens hem quedat amb les ganes de repetir l’experiència, naturalment, si és que les llibreteres ens volen acollir el proper curs.
A la festa de comiat vam repartir els diplomes acreditatius, vam ballar, jugar amb globus i no van faltar els refrescos, els “ganxitos” i les patates.
Gràcies, Kanalla per tot el que ens heu ensenyat! Hem aprés molt, tots.

Entrevista a Picanyol

Ja es pot llegir el darrer Faristol, la revista de referència dels lletraferits que ens movem per les escoles, biblioteques, places dels pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans.
És la que fa 89 i està dedicada als món dels còmics.
En destaco l’emotiva entrevista que fa en Pep Molist al gran Picanyol, un dels il·lustradors del qual trobem dibuixos seus a moltes escoles (amb permís de la Pilarín i de l’omnipresent Turu) perquè diria que les ha visitades totes (o gairebé).
El seu Ot és mereixedor d’una escultura (crec que la té… a Moià?) en algun espai significatiu de casa nostra.
Si us voleu descarregar la revista en format pdf heu d’anar a la pàgina web del CLIJCAT i allà la trobareu. (https://www.clijcat.cat/faristol/)
Podeu llegir l’entrevista a en Picanyol, clicant AQUÍ

Amb la B de Bromera

Recentment he assistit a la Jornada formativa «Com potenciar la lectura en un entorn digitalitzat» organitzada per la Fundació Bromera pel Foment de la Lectura i he pogut conèixer la bona gent que allà hi treballa.
M’ha agradat veure la professionalitat amb la que han organitzat aquesta trobada.
Hi ha hagut dos aspectes que voldria comentar i que durant el viatge de tornada em ballaven pel cap de manera insistent.
Un, referit a l’aposta que fan per la formació dels mestres i professors. No cal ser molt llest per veure que no hi guanyen calers, perquè el preu que paguen els assistents és simbòlic (12 euros) i un cop descomptades totes els despeses (materials repartits, lloguer del local, el sou del personal implicat, etc) es veu que organitzar unes jornades de formació és qüestió de militància, d’apostar per la cultura del país. I la comparació amb el que paguem a d’altres Jornades formatives (no en totes, esclar) ens fa entendre perquè de vegades, hi ha poca matrícula.
La segona reflexió està referida a l’aposta que fan pel valencià com a llengua de comunicació, d’edició, d’arrelament i d’identitat. M’ha semblat extraordinària.

Al web de Bromera podem llegir «ens esforcem per oferir als lectors obres literàries de qualitat que fomenten el plaer per la lectura. El catàleg de Bromera està format per gèneres molt diversos i per col·leccions adreçades a totes les edats, combina l’experiència de trenta anys de trajectòria amb el dinamisme d’un equip jove que aposta per la innovació i l’ús de les últimes tecnologies en benefici del món del llibre i la lectura. La trajectòria de Bromera està històricament compromesa amb el món de l’educació i amb valors culturals, ecològics i solidaris.» És així, tal qual.

De la Jornada que vaig poder compartir, en vaig extreure pensament, idees i propostes de treball que són molt reeixides.

La conferència inaugural va anar de la ma d’en Jordi Adell, doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat de València i professor titular de l’àrea de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat Jaume I de Castelló, que ens va il·luminar situant el moment actual de les TIC i ens va apuntar alguns camins per on creu que ens mourem en un futur immediat. El símil de les TIC com pastanagues a les que mai no arribem em va semblar una bona trobada. Va fer una defensa aferrissada dels mestres.

Després hi van haver dos tallers pràctics en els que ens van convidar a participar.

El primer a càrrec de la Pilar Garcia, doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura, professora de Secundària i associada de la Universitat de València (UV) i l’Alícia Martí, professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura que ens van fer una pràctica molt divertida amb les aplicacions QR i Instagram, al voltant de les llegendes valencianes.

El segon va ser conduit per en Luis Illueca, professor del Departament de Ciències de l’Educació de la Universitat Cardenal Herrera que ens va parlar sobretot de lectura compartida i ho va exemplificar amb un text que vam debatre en petits grups per mostrar-nos com es pot fer de l’aprenentatge cooperatiu una metodologia activa, social i inclusiva.

Després, a dinar i a la tarda dues sessions més.

La primera em tocava a mi però no vaig poder assistir i en el meu lloc va anar el gran Emmett Brown que va fer un recorregut per la lectura i l’escriptura des de l’època mesopotàmica fins al futur proper.

Es va acabar la Jornada amb la xerrada de la Sandra Capsir, periodista, coautora del llibre Dones valencianes que han fet història i que actualment coordina el projecte Emociona’t amb la lectura. La Sandra ens va explicar com treure aprofitament pedagògic del youtube.

Si podeu, feu una ullada a les publicacions de Bromera entrant al seu completíssim web:
https://bromera.com/

El mascaró de proa llença amarres

Hi ha notícies que tot i que les entenem, no deixen d’entristir-nos, sobretot quan tenen quelcom de pèrdua. Això és el que m’ha passat quan he sabut que «Mascaró de proa» (http://mascarodeproa.blogspot.com/) es jubila i deixa de compartir els seus pensaments a través del blog.
«Mascaró de proa» ens ha acompanyat aquests darrers vuit anys, amb generosa complicitat. Ens ha ensenyat molt de literatura infantil i juvenil i sobretot ha estat un referent en la defensa dels autors catalans.
Hem coincidit poques vegades presencialment (potser la darrera vegada va ser a l’Escola d’estiu de Montserrat de fa, ufff! un grapat d’anys) però la tecnologia ha permès que el pogués llegir setmanalment al blog i també a les seves encertadíssimes cròniques al diari digital Núvol (https://www.nuvol.com/autor/josep-maria-aloy/)
Ara diu que és el moment de deixar-ho. Ho respectem, com no pot ser d’altra manera, però fa mal, Josep Maria. Ens deixes una mica més orfes de veus que ens facin veure que sovint ens equivoquem o que no hem d’oblidar els nostres clàssics perquè al final són allò que ens defineixen.
Josep Maria, cuida’t molt, estimat!

La foto d’en Josep Maria Aloy està extreta del diari digital Núvol.