Acaba de publicar-se la revista «Guix Infantil» número: 119 corresponent al mes de maig. En castellà Aula de infantil.
A la secció “MENJALLIBRES” presentem una pràctica relacionada amb el llibre «En tu cabeza».
A la coberta i es veu una mena d’explosió i un grapat d’objectes i animals que surten disparats en totes direccions. Obrim el llibre i a la primera doble pàgina veiem la cara d’un nen somrient i una advertència. Fins aquí tot normal, però a la segona pàgina comença l’aventura.
Una veu en off, la del narrador, envia una ordre negativa a l’infant que té els ulls tancats i està concentrat, escoltant. Aquest infant som nosaltres, els lectors, i és genial perquè aquest missatge està trencant la barrera invisible que ens separa del llibre, la quarta paret teatral. En aquest cas, la transgressió està molt ben usada i capta l’atenció del lector des de la primera línia.
L’ordre diu: NO has de pensar en un ELEFANT
I, esclar, a la pàgina següent… què hi apareix? Un ELEFANT!
Ja tenim el fil narratiu encetat. La veu en off proposa un altre objecte: NO pensis en un PARAIGÜES!
I, patapam! Talment com si fos màgia, a la pàgina següent apareix allò que suposadament no hem de pensar, el paraigües!
El joc està en marxa. El que ve després és un enfilall de situacions divertides en un joc formidable que potencia la imaginació de l’infant en una espècie de bogeria delirant. Tot és possible en el món de la fantasia.
En aquest article, expliquem també, la pràctica que va realitzar la mestra Laura Lagunas amb els seus alumnes d’I5, fent un llibre paral·lel a partir de la idea d’“En tu cabeza”.
Ahir, a l’Ofici d’Educar vam fer un programa monogràfic dedicar a conèixer les recomanacions de les bibliotecàries que també ens van contar com és la seva feina, els seus anhels i algunes anècdotes genials del seu dia a dia.
Va ser una conversa molt agradable amb:
La Graciela Martinez, bibliotecària a la Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva, des de fa quinze anys. Ens va dir que “una bona bibliotecària ha de ser empàtica, flexible i creativa, a més de tenir un bagatge lector i cultural ric; estar al dia de les novetats editorials i no deixar de formar-se, a més de voler aprendre i estimar la feina.
L’Anna Merino, directora de la Biblioteca de Torredembarra, ens va compartir aquest pensament: “Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari: compartir i ajudar és la nostra manera de viure”
L’Eli Ramírez, bibliotecària a La Bòbila (l’Hospitalet) va dir que “les habilitats bàsiques d’una bibliotecària són l’empatia, la creativitat i la flexibilitat per adaptar-se a qualsevol necessitat que pugui sorgir”.
La Núria Vouillamoz, responsable de la biblioteca escolar del centre educatiu Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès) concep la biblioteca escolarcom “un espai emocional, que acompanya les necessitats dels infants, un espai hospitalari que acull tothom i on tothom troba el que busca”(refugi, històries compartides, informació per un projecte d’aula etc..)”
En Daniel Becerra, amb 25 anys d’experiència de bibliotecari (12 anys a escoles internacionals de la Xina, el Japó, Tailàndia i Alemanya) i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona, ens va acompanyar fent recomanacions.
Podeu sentir el programa sencer entrant al següent enllaç:
O llegint el magnífic article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i conductora de l’Ofici d’Educar i que transcrivim a continuació:
5 bibliotecàries ens recomanen llibres potents per a infantil, primària i secundària
Recomanacions de les bibliotecàries per Sant Jordi: llibres estrella de 0 a 18 anys
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar
A la cua de l’escola una nena demana llibres d’amor a la directora de la biblioteca, l’Ana Merino, que fa 24 anys que treballa a la biblioteca de Torredembarra, per ajudar unes nenes que s’havien enfadat:
“Em vaig emocionar i vaig omplir una bosseta amb llibres d’amor.Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari, compartir i ajudar és la nostra missió i ho fem a les tres escoles i els dos instituts del municipi.“
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa, defensa la Graciela Martínez, des de fa 15 anys a la biblioteca municipal de Cassà de la Selva, on a través de les visites escolars creen complicitat amb cada infant.
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar (Biblioteca de Torredembarra )
La bibliotecària ha de ser flexible, adaptar-se a les necessitats dels usuaris, perquè la biblioteca és vincle, defensa l’Eli Ramírez, amb 15 anys d’experiència i ara a la biblioteca La Bòbila (l’Hospitalet).
Les biblioteques són espais de vida, assevera la Núria Vouillamoz, des de fa 18 anys responsable de la biblioteca de l’escola Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès)
“La biblioteca escolar és un espai emocional i de saviesa, un refugi on l’infant troba el que necessita. La literatura és diàleg i ens permet conèixer-nos i reconèixer-nos en els altres.”
La biblioteca transforma l’escola, assegura Daniel Becerra, amb25 anys d’experiència en biblioteques del món i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona.
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa i, amb les visites escolars, crear complicitat amb cada infant (biblioteca de Cassà de la Selva )
Llibres recomanats de 0 a 6 anys:
📚 “Benvinguda” de Marta Comín. Un petit llibre objecte que celebra l’arribada d’un nadó, amb rima suau, i elements desplegables en què naixeran 7 animals als ulls del lector.
📚 “Nina i Milo” de Marianne Dubuc. La Nina i el Milo són amics i van a fer un pícnic i a pescar fins que una forta ventada fa volar el Milo; i a partir d’aquí és l’infant lector que tria com continuar la història.
📚 “David” de Joana Corbata i Txomin Medrano. Descobrim la vida del David, que, tot i viure al carrer, sense casa i diners, no ha perdut la tendresa ni el somriure. Un llibre sense mots petit i bonic que convida a fixar-se en els detalls.
📚 “Petit, el peix” de Marta Cunill. El peix petit es convertirà en un peix gros i ha de trobar una peixera de la seva mida, tot i que no li agradi a tothom. Un llibre sense mots per iniciar-los en la lectura de còmics.
📚 “La meva casa al bosc“ de Laëtitia Bourget i Alice Gravier. Un àlbum il·lustrat preciós i d’aprenentatge que permet descobrir el camí cap a casa pel bosc i com és una casa per dins, gràcies al seu format desplegable de llibre acordió.
📚 “Veig, veig! La ciutat” de Cristina Losantos. Un llibre fantàstic que explica la vida d’una ciutat des que la gent es lleva fins que passa tot el dia, amb pàgines molt grans i mil detalls; i on els infants han d’identificar personatges com les Tres Bessones, la Caputxeta o el coet de Tintín.
Les biblioteques són bàsiques per combatre l’escletxa digital i democratitzar la cultura(Biblioteca la Bobila de l’hospitalet )
Llibres recomanats de 6 a 12 anys:
📚 “Dagfrid, una nena vikinga“ d’Agnès Mathieu-Daudé. Editorial Flamboyant. Una nena vikinga inconformista i cansada de la vida monòtona a l’aldea s’embarca per descobrir nous mons. Una història molt divertida per viure un munt d’aventures.
📚 “Ronia: la filla del bandoler“ d’Astrid Lingred. Una història d’aventura fantàstica, d’amor per la natura i d’amistat, amb la Ronia com a protagonista, la filla d’un valent i temut lladre que es fa amiga del fill del clan rival.
📚 “Adeu Blancaneu” de Beatrice Alemagna (Traducció Bel Olid). L’autora ens sorprèn fent que la narradora de la història sigui la madrastra envejosa, que expressa plàsticament el dolor i la venjança. Un clàssic explicat de manera diferent i intrigant.
📚 “Somriu” de Raina Telgemeier. Un novel·la gràfica en què els lectors preadolescents i adolescents se sentiran identificats amb la protagonista, la Raina, que porta ortodòncia i explora la seva identitat, l’amistat i els primers conflictes amorosos.
📚 “No estic de mal humor“Suzanne Lang i Max Lang. Primera entrega d’un ximpanzé, en Jim, a qui li passa tot allò que passa als infants: tenen rebequeries, i a vegades estan feliços i no saben per què, i fa que els infants empatitzin amb ell i es reconeguin.
📚 “La lletra que tot ho canvia” de Ramon Besora. Un llibre amb un joc poètic i unes il·lustracions meravelloses que mostra el poder de la creativitat, i que convida els infants a inventar poemes i rodolins.
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis és la clau per arribar als joves lectors segons les bibliotecàries (Oriol Nubiola)
Llibres recomanats de 12 a 18 anys:
📚 “Els llops de la Lluna Roja” de Josep Francesc Delgado. Un clàssic amb una història d’amor i de guerra, que narra la vida de la Maria, una pastora de tretze anys del Berguedà, i el seu gos Fílax, que s’enamora d’una lloba i fugen al bosc i la noia va amb ell per protegir-lo.
📚 Cendra” de Jonathan Auxier. La dura història de la Nan Sparrow, una nena escura-xemeneies que malviu al Londres victorià sota les ordres d’un amo despòtic, des que el seu mestre i cuidador la va abandonar deixant-li un tros de cendra. Un relat colpidor que arriba al cor.
📚 “El meu nom és Clítoris” d‘Isabel Llavoré, disseny d’Isabel Tort i modelatge de Toni Alarco. En l’obra el clítoris és un personatge amable i simpàtic, fet de plastilina rosa, que guarda el secret de la vida alegre, feliç, plaent i sana; perquè l’educació sexual és un repte.
📚 “Noceà” de Ricard Efa. Còmic en català, se situa en un futur distòpic en el qual el nivell del mar ha desfigurat Europa i governa el Systema, però dues noies amb un sentit molt revolucionari lluiten per canviar el món.
📚 “Gràcies, Mare Terra!” d’Ines Castel-Branco i Vanina Starkoff . Un àlbum il·lustrat, desplegable i molt poètic que és un cant o pregària de les tribus indígenes d’agraïment a cada element de la natura, i que apropa el valor de la natura i la poesia als joves.
📚 “Paisatges literaris“ de Núria Solsona. A partir de llibres clàssics, com “Les aventures de Tom Sawyer”, en presenta una imatge bonica, un fragment del relat, un resum de la història i una biografia de l’autor, que convida a buscar amb emoció la història original.https://www.ccma.cat/catradio/embed/destacat-noticia/3202070/
El valor de les biblioteques i les claus per fer lectors
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis, és la clau per arribar als joves lectors, coincideixen a dir les bibliotecàries, tot i que reconeixen que són lectors més digitals i que a la secundària passen una certa crisi lectora. Per la Graciela Martínez:
“Cal recomanar amb entusiasme, te l’has d’haver llegit abans, i funciona deixar-los amb la intriga del final i crear complicitat.”
Falten més esforços institucionals per al foment de la lectura, la biblioteca democratitza l’accés a la cultura. L’Eli Ramírez reivindica el paper bàsic de la biblioteca per combatre la bretxa digital i la desigualtat, i per recomanar llibres té dues eines: la sinceritat i l’emoció. Per la Núria Vouillamoz:
“Cal empatitzar amb l’infant i posar-lo al centre de la recomanació.“
I lamenta la falta de reconeixement de la bibliotecària escolar i demana un especialista de biblioteca a temps complet.
Falta reconeixement de la bibliotecària escolar i un especialista de biblioteca a temps complet Biblioteca escolar Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès)
Tothom acabarà sent lector si li posem llibres potents a les mans, assevera Jaume Centelles, que proposa crear espais de lectura a casa, i reconeix que el seu somni és esdevenir un país lector. Per la bibliotecària Ana Merino:
“Una hora de lectura és una hora de salut! Recomano llibres a la cua del súper, a la piscina, al Tinder, som bibliotecàries 24 hores i el que hem d’aconseguir és posar de moda la lectura.“
Acabem recomanant la nova Superbiblioteca del SX3, que fomenta la vocació lectora dels infants i ens ajuda a triar llibres per Sant Jordi, amb l’Associació d’Editors en Llengua catalana i el Consell Català del Llibre Infantil.
El vuité “Relat que el vent s’endugué” ja el podem llegir en format paper al diari de l’Hospitalet i també en format digital. L’ha escrit l’Anna Vilar i és un goig que formi part d’aquesta aventura.
L’Anna va ser mestra des de l’any 1978, però des del 1992 al 2017 que es va jubilar va treballar a l’escola Santiago Ramón y Cajal al barri de La Torrassa, exercint diferents càrrecs a l’equip directiu.
Durant els anys que ha estat a la Torrassa s’ha compromès amb les diferents iniciatives i xarxes que han treballat per fer un barri i una ciutat millors. Diu que“L’Hospitalet és la ciutat on he crescut professionalment. Hi vaig arribar sense conèixer el barri i poc a poc me’l vaig anar fent meu. A l’escola vaig anar passant per tots els cicles i cursos fins que vaig ser cap d’estudis i després directora. En aquests 25 anys he viscut la transformació de Collblanc-Torrassa i m’hi he implicat incondicionalment. El treball en xarxa amb els agents i institucions del territori han caracteritzat aquesta etapa. Dels nens i nenes del barri amb els qui he compartit un espai i un temps, he après moltes coses. Ells són part de la meva vida i han ajudat a construir l’escriptora que soc ara.”
Els llibres que ha publicat fins ara són L’aleteig de la papallona (2021), Tot plegat semblava una broma. (2019). Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2019, Fenil… quèee?. (2005), I un dia serà demà (2003), Vet aquí que set reis una vegada… (1997) El saber perdut: història d’un llibre, d’un cavaller i un savi (1997).
Va guanyar el Premi Núvol de Contes 2022 amb Bonet, les sabates!
I aquest mes de maig es publicarà la seva darrera obra.
Si voleu conèixer què s’escriu a l’Hospitalet, ja tenim data per a la trobada amb les autores i l’autor dels relats de gener, febrer, març i aquest d’abril. Serà el 15 de maig a l’Espai Llamps i Centelles i ens explicaran les seves motivacions i els missatges que volen transmetre amb els seves obres. Podrem conversar amb l’Ignasi García Barba, l’Anna de Lacalle, la Ma. Àngels García Carpintero i l’Anna Vilar. Ho anunciarem oportunament uns dies abans.
Però abans ens podrem trobar a la trobada bianual que es fa cada dos anys per presentar l’opuscle que recull tota la producció dels autors i autores de l’Hospitalet. Enguany serà a la Biblioteca Tecla Sala, el dissabte 22 d’abril a les 12 del migdia. Hi haurà parlaments, jocs, fotos i altres sorpreses.
Podeu llegir el relat de l’Anna Vilar si cliqueu a l’enllaç:
Aquest diumenge, 2 d’abril, és el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil que, des del 1967, se celebra en record i homenatge a Hans Christian Andersen.
Cada any, l’IBBY convida un escriptor i un il·lustrador d’un país a escriure un missatge i a dissenyar un cartell, respectivament.
Enguany, el país escollit ha estat Grècia.El missatge ha estat idea de l’autor Vagelis Ilopoulos i la il·lustració i el disseny, de Photini Stephanidi.
Podeu llegir el missatge a continuació:
I una mica de biografia de la il·lustradora i l’autor:
Su vida había sido solamente una sucesión de días y viajes iguales, como los vagones de un tren: pero más allá de esas ventanillas, tal vez, había otra realidad. Por eso dicen que es peligroso asomarse.
La cita que encapçala l’article de la revista Guix del mes de març pertany a un llibre que forma part d’allò que s’anomena literatura fantàstica. «La hora azul» és un relat de viatges però també hi ha un viatge oníric que comença quan el protagonista, un home normal, col·leccionista de segells, puja al tren i troba un llibre al compartiment del vagó on s’acomoda. El llibre és un diari personal escrit dos cents anys abans per una noia jove anomenada Hortense. Quan l’obre i comença a llegir es produeix una metamorfosi estranya perquè a través del vidre de la finestra apareixen paisatges romàntics de muntanyes, núvols, arbres i cascades que tenen a veure amb el relat de la noia. Mentre el tren avança, l’home llegeix i descobreix una intriga amorosa i nosaltres, els lectors, anem seguint encuriosits aquest viatge gràcies a la relació entre text i imatges.
Un altre llibre que uneix somni i viatge és «Vuelo libre» de David Wiesner, un àlbum sense paraules on un infant se’n va a dormir i el somni el porta a viatjar per un món similar al del llibre que llegia mentre s’adormia. Somia una aventura llunyana on hi ha palaus, castells, boscos, dracs, criatures estranyes, peces d’escacs que parlen, etc. Recorda els viatges de Gulliver. Com és previsible, el viatge del noi acaba amb el retorn a la seguretat de la seva habitació.
I encara un tercer, «Imagina» d’Aaron Becker comença quan una nena obre una porta misteriosa que ens permet descobrir llocs increïbles. Aquí, el viatge porta la protagonista a un espai inversemblant on viu peripècies que ens remeten a altres obres formidables de la literatura infantil com el viatge en tren de «L’Exprés Polar» o la catifa voladora d’Aladí i la llàntia meravellosa, per exemple.
Els viatges són un dels temes que es remunten als orígens de la literatura i per això trobem tantíssims llibres que el tracten. Per citar-ne tres dels més coneguts, penseu en «Alícia en terra de meravelles», «Allà on viuen els monstres» o els «Viatges extraordinaris» de Jules Verne.
Viatjar és una activitat força usual i les persones ens movem d’un lloc a un altre per diferents motius. Viatgem per conèixer altres realitats, buscant un millor clima, fugint de les guerres, allunyant-nos de les ciutats a la recerca de la natura i la llibertat, pel plaer de l’aventura o per trobar-nos a nosaltres mateixos. Des de fa més de dos milions d’anys hem estat nòmades i no va ser fins que vam descobrir l’agricultura que vam esdevenir sedentaris.
També viatgem mentalment, gràcies a la lectura. Busquem conèixer llocs exòtics, saber dels perills i les belleses que hi ha en altres indrets. Ens complau agafar un llibre i explorar altres mons, reals o imaginaris, propers o allunyats, fantàstics o de ciència ficció; la qüestió és descobrir per conèixer-nos, també, a nosaltres mateixos. Evasió o exploració d’altres mons, la literatura de viatges ens permet abastar múltiples enfocaments de la nostra pròpia vida i alhora ens ofereix models on emmirallar-nos per créixer. Àlbums il·lustrats, llibres de coneixements, novel·les iniciàtiques, d’aventures o de colles, còmics, novel·les gràfiques, etc. tracten totes les possibilitats que els viatges ens faciliten.
De viatges i aventures va l’article que hem publicat al número 497 de la revista GUIX (en castellà a la 324 d’AULA) on també citem algunes bones lectures que estan relacionades amb la geografia, la fauna, els costums, les creences, l’alimentació, les matemàtiques, etc. Només es tracta d’obrir el llibre per la primera pàgina, com qui obre una finestra i es deixa sorprendre per les meravelles que hi ha a l’altra banda. De fet, aquestes finestres són reversibles i en obrir-les també ens coneixerem millor a nosaltres mateixos.
A la mateixa revista he tingut el goig de col·laborar amb la Maria del Mar Lluelles i les quatres escoles que presenten experiències relacionades amb els ODS i la Carta de la Terra. En parlarem en una propera entrada al blog.
Estem albirant la Diada de Sant Jordi i a les llibreries trobem moltíssimes novetats. Resulta impossible llegir tot el que s’exposa i per això convé tenir criteris a l’hora de recomanar i posar en mans dels infants aquelles obres que els poden divertir, emocionar i ajudar a créixer.
Al diari Ara de fa deu dies, a la separata “Criatures”, la Judit Monclús va fer un treball d’investigació preguntant a diferents persones que ens movem en aquest camp de la literatura infantil i l’educació sobre aquesta qüestió i en va fer un article.
Li agraeixo que m’hagués convidat a participar i us comparteixo la versió en paper. Podeu llegir alguns consell que us podran ajudar però no hi són tots perquè les limitacions d’espai condicionen la premsa escrita.
Si us interessa, hi ha una versió més extensa en format digital. L’enllaç és el següent, però per llegir-lo us heu de crear un compte (gratuït, això sí):
Fa uns dies es van presentar al complex cultural del matadero de Madrid, concretament a la Casa del Lector, on hi ha la seu de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, les dades corresponents a l’informe sobre el mercat del llibre a Espanya, l’any 2022.
Es van analitzar les tendències dels diferents segments (ficció, no ficció, infantil i juvenil, etc), les principals corrents predominants en el mercat editorial, l’evolució dels canals de venda, la comparativa entre el mercat de novetats i el fons, i les perspectives que s’obren de cara al present 2023.
Va la pena entretenir-se a conèixer com està el tema i saber quines són les tendències. Com que l’informe té molts gràfics, resulta senzill de llegir i no es fa pesat. Bé, potser la segona part on se centra només en Madrid ens queda una mica lluny. L’informe remarca, per exemple, un lleu creixement respecte al 2021 i un de més gran si ens atenem al 2019. També hi ha una dada que anem veient des de fa uns mesos que apunta als còmics com un dels gèneres que més creix.
Entre totes les dades, m’ha agradat comprovar com les llibreries estan a l’alça (un 5% respecte al 2021).
Si no coneixíeu el web de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, feu-li una ullada perquè està ben fet i hi ha molta informació: https://fundaciongsr.org/
Potser alguns recordareu un programa que es feia a TV3 fa cosa d’uns vint-i-cinc anys i que es deia Nadal a tres bandes. Era una emissió d’un programa únic que es feia cada any i tot i que el Nadal i el billar no tenen, aparentment, relació directa, es va convertir en un clàssic, una cita ineludible per a molts de nosaltres.
A tres bandes és el títol de la propera tertúlia clandestina i com podeu imaginar parlarem de literatura infantil i juvenil, tot i que, com el Nadal, la literatura infantil i juvenil no té relació directa amb el billar, en principi.
Potser també recordareu “El color del dinero” una de les millor pel·lis de billar, relacionada amb un campionat d’aquest entreteniment. El protagonista és en Paul Newman però també apareixen joves actors que després seran estrelles com John Turturo, Forest Whitaker o Tom Cruise. La gràcia és que l’èxit del film va portar a una efervescència pel billar als EEUU. Però a El color del dinero, el campionat de billar és només l’entreteniment perquè la pel·li, en realitat, tracta altres temes més profunds.
Igualment a la tertúlia, el billar ens servirà per recrear l’atmosfera dels salons i poca cosa més. El que explicaran les persones convidades (tres, com les bandes) és de com triar els llibres de lectura per a infants i quins criteris hem de seguir per recomanar-los.
Ens acompanyaran llibreteres High level i segur que els seus consells i les seves propostes seran molt ben rebudes.
Saber quin llibre agradarà als infants no és fàcil. És una pregunta que ens fem sovint i no hi ha una fórmula màgica que determini si tal lectura serà adequada. Cada infant té el seu ritme i les diferències entre ells (encara que siguin de la mateixa edat) són evidents quan ens referim als seus interessos i a les seves habilitats. També influeix l’entorn on viu, la seva personalitat i els seus gustos.
Tal com passa amb els aliments, és bo que hi hagi una dieta de lectures variada: llibres més exigents, llibres més senzills, llibres de poesia, còmics, de coneixements, etc.
Es tracta d’oferir lectures de qualitat, que enganxin, que plantegin històries emotives, que estiguin ben escrits, que la història tingui interès per als infants, que les primeres pàgines tinguin força narrativa i que el final tanqui els conflictes i ofereixi solucions positives.
També es parlarà dels errors més freqüents a l’hora de triar llibres per als infants.
I, com si es tractés d’una mena de Pre-Sant Jordi, es mostraran alguns dels llibres que caldrà tenir en compte per a les compres de la propera festassa de la literatura infantil a casa nostra.
Un parell de recordatoris:
La contrasenya per accedir a l’Espai Llamps i Centelles, en aquesta ocasió és CARAMBOLA, però si mostreu el carnet VIP podreu entrar directament.
Enviarem, uns dies abans, un correu electrònic directament a les persones que formeu part del grup dels habituals, per recordar-vos (que no caldrà perquè segur que ja l’esteu anotant) la trobada.
Ah! Hem aconseguit un patrocinador que ens convidarà a una copeta de cava (del bo).
I agraïm molt la col·laboració inestimable de la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet.
Si us animeu, ens veiem d’ací uns dies.
RECORDEU: Tertúlia clandestina “A tres bandes” Data: dijous 23 de març de 2023 Hora d’inici: 18:00 Hora d’acabament: 19:30 Contrasenya per accedir: Carambola Lloc: Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet. Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)
És un relat breu que ens ha compartit l’Ana de Lacalle, una persona sàvia i que coneix bé la condició humana perquè en els seus escrits hi predomina la reflexió filosòfica.
Les persones que coordinem “Els relats que el vent s’endugué” estem molt contentes perquè els relats que ens han enviat els autors i autores de l’Hospitalet són de molt nivell i ens permeten, a més, conèixer les persones que els han escrit.
Si tot va com ha d’anar, abans de Sant Jordi podrem fer la segona trobada amb els quatre autors dels mesos de gener a abril per conversar de les seves passions, els seus ideals i com escriuen i perquè. Serà molt interessant, seguríssim.
Qui és l’autora del mes de febrer?
L’Ana de Lacalle, als tretze anys arriba a L’Hospitalet –barri de La Torrassa- en un moment en què la majoria de nois/es de la seva edat eren fills de l’onada immigratòria provinent de la resta de l’Estat espanyol. Una generació que gràcies a l’esforç de les famílies va poder fruir d’uns estudis i una formació que no tenien els seus pares. Fet que va gestar alhora persones amb una sensibilitat social de la que es va beneficiar la ciutat a molts barris, mitjançant el moviment associatiu, i en concret en el que va participar, l’educació en el temps lliure. Avui aquestes entitats fan una tasca d’integració d’immigrants cabdal, a més de suplir la presencia dels pares per motius laborals o d’altres raons.
El seu primer contacte amb una biblioteca va ser amb la mítica Josep Janés, ubicada originalment a la Plaça Espanyola, i on va gaudir de mitjans que van facilitar els seus estudis.
Durant anys va fer voluntariat al camp de l’educació en el lleure del barri, comissió de festes…
Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, i després de dedicar-se vint-i-tres anys a la docència, publica una sèrie de títols en què predomina el que tradicionalment es consideren formats narratius, però en què sempre subjau una pretensió de reflexionar filosòficament sobre qüestions rellevants de la condició humana —Huérfanos de Sofía (2015), Híbrido (2018), Relatos y Aforismos (2019), Existo, para vivir (2020) i El mal que nos hacemos (2022). Obres col•lectives com Tren sin parada (2019), Virginidad y Mujer (2021), Cánones de Belleza (2022).
Actualment, desenvolupa la seva activitat filosòfica vinculada al Club Mundial de Filosofia i al Centro de estudios sociales Desiderio Sosa d’Argentina, a la Societat Lambayecana de Filosofia del Perú –com a membre d’honor– participant i organitzant Congressos i Esdeveniments filosòfics.
També col•labora puntualment a revistes de Filosofia i Literatura (ANGAÚ, Polisemia, COMUNAS del LITORAL).
El relat que ens comparteix farà molt contents al lectors i usuaris habituals de les biblioteques perquè ens reconeixerem fàcilment.
Bibliotecas: la morada de la intimidad colectiva
Adentrarse entre los pasillos, más o menos amplios, de la casa por excelencia de los libros que, y esto no es ninguna menudencia, están a disposición de cualquier persona que desee acceder gratuitamente a ese mundo de oscura luminosidad, es una experiencia simultáneamente de intimidad y de acción colectiva.
La primera de las vivencias se produce en ese contacto casi seductor entre quien anhela leer y quien escribe para ser leído. Merodeando, abrumados por la infinidad de posibilidades que se nos presentan, tocamos, cogemos y ojeamos aquellos ejemplares que despiertan nuestro interés, y con los cuales iniciamos una conexión única e intransferible: el mundo interior se desvela sin pudor es esa íntima relación, en la que nos sabemos inmunes a cualquier juicio ajeno. Solo tras este tránsito pausado, saboreado y enigmático entre nuestro yo y esos libros que amagan algo de nosotros entre sus páginas, podemos avanzar hacia la interacción con los otros.
Este aspecto colectivo se desgrana al transformar las bibliotecas no solo en almacenes de libros, sino en centros de cultura que partiendo de los libros se expanden a otras expresiones artísticas. Y esta dimensión colectiva nos convierte en una comunidad cultural, cuyo fundamento son los libros.
La concepción de lo que debe ser hoy una biblioteca pública se ha amplificado y enriquecido. Tan solo con acceder a la web de cualquiera de ellas, o acercarnos a realizar una visita —acto inigualable— constataremos que esa morada de intimidad colectiva contribuye a la necesaria interacción entre humanos a partir de la lectura, y, en definitiva, a compartir vida, ese acto tan profundamente humano que en nuestras sociedades está siendo minimizado contundentemente —obviamente la pandemia ha ayudado en esa macabra tarea—
Así, diría que quien está seducido por la lectura, lo está, a su vez, por los otros que han sucumbido a las artes librescas y que la cuna de las palabras mágicas está en el seno familiar. En su útero se gesta el embrión de la curiosidad por el contacto con lo Otro -otros mundos- y los otros; primero mediante la palabra escrita a la que, como he narrado, todos podemos tener acceso; después el gusanillo de la cultura adopta diversidades enriquecedoras.
Visitemos bibliotecas, conozcamos qué son ahora, y a partir de ahí decidamos quedarnos o marchar…
I si voleu l’adhesiu que us identifica com a lectors dels relats només cal que aneu a qualsevol de les biblioteques de la ciutat i us el donaran de franc. Ah! i de passada us podreu fer el carnet (si és que no el teniu) també de franc i us podreu emportar en préstec un bon grapat de llibres, àlbums, vídeos, revistes, etc. que us faran passar bons moments.
«El búfalo y el pájaro», «Frederick» o «La fugida del pintor Notxa» són exemple de lectures que posen l’accent en aquells personatges que ens fan la vida més agradable. Un ocell que canta, un ratolí poeta o un pintor extraordinari, ens fan evident que hi ha treball, feines o vocacions que són imprescindibles. Està bé que els infants, a casa o a l’escola, els coneguin i els valorin.
S’acaba de publicar “L’elefant amb ulleres”, un àlbum per a infants menuts, dins la col·lecció Petit Nandibú i va d’això, precisament. Ho podem llegir a la contracoberta:
Un elefant no és res extraordinari. Però si l’elefant porta ulleres el conte es posa interessant, oi?
La història ens parla d’un elefant amb ulleres que cau panxa enlaire i demana ajuda perquè té dificultats per tornar-se a posar dret. Van arribant diferents animals com la girafa, el paó, la serp, la tortuga i altres però cap d’ells és capaç de donar-li la solució per posar-se dempeus. Finalment apareix un ratolí (qui, sinó?) i ell ho aconseguirà. Serà el moment de preguntar-li a l’elefant què sap fer si no tan sols es pot posar dret.
«L’elefant amb ulleres» és un àlbum amb una seqüència repetitiva que ajuda a entendre el relat. Els diferents animals que van apareixent només són capaços de donar-li consells a l’elefant i menysprear la seva poca traça, però l’elefant, ja ho podeu imaginar, disposa d’un poder que cap altre bèstia té (mireu bé la coberta i ho comprendreu).
Les il·lustracions de la Natasha Domanova són prou explicites i sintètiques perquè els infants les puguin entendre.
M’ha agradat i, pel que sé, aquest serà l’inici d’una sèrie que tindrà l’elefant com a protagonista. Tan de bo sigui així.
Lectura recomanada a partir de tres anys
LES DADES: Títol: L’elefant amb ulleres Autora i il·lustradora: Natasha Domanova Editorial: Pagès Col·lecció: Petit Nandibú, núm 18 Pàgines: 32 Lleida, 2023
La invitació a la lectura 