Com potenciar la lectura en un entorn digitalitzat. Jornada a València

El proper dissabte 11 de maig, a València, la Fundació Bromera organitza una trobada de mestres per compartir punts de vista, impressions, experiències i coneixements al voltant de l’educació, les xarxes socials i el foment de la lectura.
Estic content perquè m’han convidat a participar amb la ponència “Dels jeroglífics als emojis” i també tindré l’oportunitat d’aprendre dels altres ponents, un equip multidisciplinari format per professionals del periodisme, la literatura, la docència i la investigació.
Durant la jornada, aprendrem a aplicar el treball cooperatiu a la lectura comprensiva, descobrirem noves formes de treballar els llibres a l’aula amb ajuda de les TIC i analitzarem les possibilitats educatives dels dispositius digitals, els webs i les aplicacions mòbils.
Podeu veure tota la informació al web de la Fundació Bromera: http://www.trobadaprofessorat.org/
El programa el podeu descarregar AQUÍ
M’acompanyarà el gran Emmett Brown, si arriba a temps… perquè està viatjant pel passat, concretament pels voltants de l’any 1750…

Pluja de recomanacions de joves i criatures per Sant Jordi

“Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta!
Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on venen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar!”

JOANA RASPALL

Ahir vam fer un programa especial a “L’ofici d’educar” (Catalunya radio) amb les recomanacions literàries d’un grapat d’infants i joves que van explicar quins són els seus gustos. Va ser molt pedagògic i és d’agrair que la radio pública hi dediqui espais a la literatura infantil i doni veu als veritables protagonistes.
Vam poder escoltar als nens i nenes de l’escola La Maquinista de Barcelona; i vam parlar amb quatre alumnes del Col·legi Sant Andreu de Badalona (la Noa Nabonne, en Pau Cerrada, la Marta Vicente i la Carla Navarro) ben acompanyats per l’Albert Correa, el seu mestre.
També hi eren l’Oblit, llibretera de Casa Anita i la Mar, editora de Babulinka Books.
“L’ofici d’educar” és un programa necessari i diferent perquè es nodreix dels suggeriments de molta gent (pares i mares, mestres, psicòlegs, etc.) interessats en la criança dels infants. En aquest sentit, el seu canal Telegram és bàsic per copsar què ens preocupa i que ens motiva.
Tant de bo tingués més ressò i un horari millor, com disposen, per exemple, (ai!) els esports. Seríem un país més culte i millor, segur!

Podeu escoltar la gravació entrant al web de l’ofici d’educar. També el podeu sentir clicant a
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/pluja-de-recomanacions-de-joves-i-criatures-per-sant-jordi/audio/1036983/

Feliç Sant Jordi, amics i amigues!

Per Sant Jordi, cap nen hospitalitzat sense conte

S’acaba de publicar el cinquè conte del projecte literari «CAP NEN/A SENSE CONTE». Es titula «El tresor del pirata Ferric» i segueix l’estil dels quatre anteriors: Unes il·lustracions en blanc i negre perquè els infants les puguin acolorir i un text en català i en anglès.
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombres empreses del Vallès i altres poblacions de Catalunya.

La iniciativa és obra de dos professors, l’Antoni Argent i la Núria Ramon, que hi dediquen moltes hores a portar la lectura de forma gratuïta a tothom que ho demani. També s’encarreguen d’un altre projecte similar, “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria.
Els cinc contes es poden sol·licitar a l’adreça electrònica: antoniargent@gmail.com.
I si voleu descarregar el cinquè, cliqueu AQUÍ
Aquesta acció generosa col·labora amb altres entitats i oenagés com ALEGRIA SIN FRONTERAS, que desenvolupa activitats en els països més desafavorits, prioritzant les intervencions en l’àmbit de la salut, educació i igualtat de gènere. Col·laboren a Gambo, al sud d’Etiòpia, i al Senegal, amb protecció de la infància en risc centrat en escolarització, atenció mèdica, suport nutricional i acompanyament personal i organitzant colònies d’estiu gratuïtes per a nens, nenes i joves en situació de vulnerabilitat. Han posat en marxa una granja de pollastres per tal d’augmentar l’aportació proteica de l’alimentació de les famílies.

35è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya

El Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya d’enguany tindrà lloc a Mollerussa de l’1 al 14 d’abril. És una de les grans festes de la literatura infantil i juvenil a casa nostra i val la pena deixar-se caure alguns dies pel Teatre de l’Amistat per gaudir de les nombroses activitats que es celebraran.
En aquesta edició del 2019 es planteja que sigui l’aigua l’eix central de les activitats. L’aigua entesa des de diferents vessants, com a bé escàs, però també com a font de vida i diversió.
Durant els 14 dies que durarà el Saló hi haurà una trentena d’activitats complementàries, també familiars, entre presentacions de llibres, sessions de contacontes i espectacles, així com, dues trobades professionals del sector de l’educació i de l’àmbit bibliotecari.

Exposició monogràfica «L’aigua»
El tema es tracta des dels molts punts de vista: aigua per beure, nedar, jugar, pintar, regar, cuinar, relaxar-se, admirar, viatjar… L’aigua com a font de vida, però també, de mort, fent referència al drama dels refugiats al Mediterrani. L’exposició contempla 9 plafons amb 300 títols de tota mena que parlen sobre l’aigua, des de la poesia a la narrativa, passant pels àlbums il·lustrats per als més petits i els més grans.

Visites escolars
Cada dia, hi ha programades visites escolars amb cita prèvia, els infants i joves podran conèixer un escriptor o il·lustrador, gentilesa de la Institució de les Lletres catalanes. Es faran tres sessions diàries: a les 9.30, a les 11 i a les 15.30 hores.


Trobades professionals
El dissabte 6 d’abril tindrà lloc la 6a trobada pedagògica a càrrec del Departament d’Educació. Aquesta trobada està especialment pensada per docents d’educació infantil, primària i secundària, responsables de biblioteca escolar i altres. El Departament d’Ensenyament certificarà 5 hores de formació. El període d’inscripció finalitza el dijous, 4 d’abril.

LES DADES
Lloc: Teatre de l’Amistat de Mollerussa.
Horari: De dilluns a divendres: de 9 a 13 i de 15 a 20 h.
Dissabtes i diumenges: d’11 a 14 i de 16 a 20 h.
Organitzen: ClijCAT i Ajuntament de Mollerussa.
Col·laboren: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, OEPLI i Diputació de Lleida
Altres col·laboradors: Centre de Recursos Pedagògics del Pla d’Urgell.

El cartell ha estat il·lustrat per Cristina Losantos.

Podeu consultar el programa d’activitats complet en aquest enllaç: https://www.clijcat.cat/Programa-Salo-del-Lij

«El cotxe mai substituirà al cavall» i altres exemples d’inferències

Els mestres tenim referents pedagògics, cadascú els nostres. Alguns ens sentim identificats amb la gramàtica generativa de Chomsky, d’altres són fidels a les pràctiques del text lliure freinetià, al material manipulatiu de Maria Montessori, etc. Seguim les conferències de mestres com en Ken Robinson, David Bueno o César Bona perquè necessitem referents que hagin reflexionat una mica més que nosaltres.

Un dels personatges que més admiro és en Juan Cruz Ripoll i el seu web «comprensión lectora basada en evidencias» m’ha ajudat moltíssim per entendre com funciona la lectura. Ara, he llegit el seu darrer treball «Profe, eso no lo pone», on segueix explicant la importància de comprendre com funcionen les inferències en els textos escrits i ho fa d’una manera molt didàctica.

A la contraportada del llibre podem llegir:
Sabemos que la lectura es un proceso interactivo en el que el lector recibe información del texto mientras que él aporta sus conocimientos. Estos conocimientos sobre el lenguaje, sobre las cosas, las personas y sobre los propios textos ayudan a saber de qué o de quién se habla en cada momento, a relacionar ideas aparentemente inconexas, a anticipar información, a dar un sentido global a la lectura y a enriquecerla con detalles. Llamamos inferencias a toda esa información que no aparece de forma explícita en el texto y que aportan los lectores. Los modelos de comprensión lectora y la investigación psicolingüística ya han puesto de manifiesto que estas inferencias son una clave de la comprensión lectora. Sin embargo, la enseñanza de la comprensión inferencial aún está poco desarrollada.
Para ayudar a solucionar esa carencia, este libro ha reunido a Thomas Edison, a Nikola Tesla, a Mark Twain y a otros personajes que convivieron con ellos entre el siglo XIX y el siglo XX. Con su ayuda, el autor nos va a exponer qué son las inferencias, qué tipos de inferencias hay, cómo se desarrolla la habilidad inferencial y, sobre todo, qué estrategias y actividades han mostrado ser útiles para enseñar a construir inferencias. Tras el aire informal y hasta gamberro de este libro se esconde una revisión extensa y fundamentada de la didáctica de la comprensión inferencial.

Al seu web, Juan Cruz Ripoll, explica com va gestar aquesta obra i ens ofereix, amb la generositat que el caracteritza, l’embrió del que va ser després «Profe, eso no lo pone».
El podeu llegir clicant AQUÍ
Recomano que estigueu atents per si mai teniu l’oportunitat d’assistir a una de les seves conferències. No us defraudarà. I també li podreu preguntar qui va dir la frase referida al cotxe i al cavall que encapçala aquesta entrada.

Tota la informació la podeu trobar al seu web: https://clbe.wordpress.com/

S’acaba “viure la lectura”, comença “viure l’escriptura”

El gener de 2010 encetàvem una secció a la revista GUIX (AULA en castellà) que vam anomenar Viure la lectura i aquell primer articlet que duia per nom «Els llibres, tresors a compartir» l’iniciàvem amb la mítica frase d’en Borges «Vaig somiar el paradís com una biblioteca plena de llibres i de silenci»
Han passat nou anys i hem anat publicant els articles de manera regular, nou cada curs. En total, vuitanta-un escrits que, amb més o menys encert, han mostrat maneres diverses de treballar la lectura a l’educació primària. D’alguns articles n’estem molt contents perquè hem rebut imputs i comentaris valuosos de mestres de trinxera, en altres hem inclòs frases que només els qui em coneixen saben què volen dir (per exemple el de la Gacela Thomson de maig de 2011 o el del mirall retrovisor del número 371, homenatges a persones que admiro) i alguns que hem demanat a amics i col·laboradors ens han fet patir perquè han arribat en la dècima de segon anterior a tancar el número, o no han arribat.
Ara publiquem el darrer article de la sèrie i l’hem volgut acabar amb la poesia d’en Pedro Mañas i el seu llibre “Ciudad laberinto”. Expliquem que Tonucci ens recorda que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.

La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Són històries que ens ajuden a comprendre la nostra realitat. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.

Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes. Ho veiem en lectures que ens fan reflexionar sobre la condició humana i sobre el nostre comportament envers actituds que, de vegades, ens fan avergonyir de formar part d’una societat excloent.

Els mestres saben que s’estima allò que es coneix i per això a les escoles s’estudia el barri, els carrers dels voltants de l’escola. Bé, l’article complet el podeu llegir a la revista GUIX de desembre de 2018.

A partir del número següent la secció passarà a anomenar-se “Viure l’escriptura” i incidirem en les accions que ajuden a escriure millor i de manera més ordenada i entenedora. Tant de bo puguem aguantar nou anys més, ganes no ens en falten!