Un parell de dies abans de Sant Jordi, vaig escriure un petit text per al Diari de l’Educació on reflexionava sobre els beneficis de la lectura.
Us el comparteixo al següent enllaç:
https://diarieducacio.cat/grao/2026/04/21/abracar-la-literatura-infantil-i-juvenil/
Com cada any, quan arriben els dies previs a Sant Jordi, a l’Ofici d’educar fem un programa especial relacionat amb la literatura infantil i juvenil. El d’ahir, diumenge 19 d’abril, va estar dedicat a conèixer el potencial de les xarxes socials i vam comptar amb la col·laboració de la Marina Llompart, la Paula Jarrin, la Marta Cava i la Mixa, totes ells persones sàvies i compromeses amb la LIJ. Va ser un programa on vaig aprendre molt.
Com que l’Elisabet ha fet un bon resum, li he demanat de transcriure’l i aquí, a continuació, el teniu. Al final trobareu l’enllaç per poder-lo escoltar.
Cinc prescriptores reflexionen sobre el potencial dels algoritmes i les xarxes per divulgar la literatura infantil i juvenil
Segons el sector editorial, són molts els joves que descobreixen llibres a través de TikTok o Instagram; i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en èxits de vendes. Les xarxes són una nova finestra a la divulgació, i han irromput amb força booktubers, bookstagramers, booktokers i pòdcasts dedicats específicament a la literatura infantil i juvenil.
“Falten espais per xerrar de literatura infantil i juvenil als mitjans tradicionals”, lamenta Marina Llompart, editora d’infantils de La Galera, i per aquesta raó les xarxes s’han convertit en un espai excepcional per donar-hi visibilitat.
Les xarxes ens ofereixen una nova finestra, que s’ha d’ocupar, si no ho farà el mercat, assegura Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots:
“Llegim i seleccionem llibres per a infants amb unes inquietuds o gustos, perquè els mestres en puguin fer lectura en veu alta o perquè es facin servir als clubs de lectura.”
“Parlar de llibres a les xarxes ha permès democratitzar la lectura i que tothom pugui recomanar allò que li agrada”, reconeix Marta Cava, bibliotecària a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, que ha treballat en biblioteques escolars i fa clubs de lectura:
“Però també té un punt de perillós, hi ha gent que confon la prescripció amb la publicitat. Quan prescrius és que has fet un filtre, has llegit bé el llibre i saps veure quin potencial té. I això és molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial.”
La Mixa, Anna Pardos i Ripoll, booktuber i bloguera, diferencia el que és parlar d’un llibre, explicar de què va, de fer una recomanació, si li ha encantat i veu que el llibre té potencial, una vegada llegit. La feina dels prescriptors és llegir molt, assegura el mestre Jaume Centelles, creador de la pàgina Invitació a la Lectura:
“Per saber distingir entre els llibres llaminadures, que te’ls empasses i s’esvaeixen, i els llibres potents, dels quals surts transformat, i els recomanes emocionat.“
Quan prescrius filtres, has llegit bé el llibre i veus quin potencial té, molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial, assegura Marta Cava
“L’any 2004 apareix Facebook, YouTube el 2005, Instagram l’any 2010, i TikTok el 2016″, relata Marina Llompart, conductora de clubs de lectura infantil i juvenil:
“Aquestes xarxes, a banda de permetre la proliferació de bookstagramers, booktubers i booktokers o persones que parlen de llibres, també ha facilitat una via d’exposició dels mediadors literaris.“
“Però a les xarxes hi ha molt soroll i costa molt triar perquè hi ha un aparador molt frenètic”, explica Llompart i d’aquí que el 2020 creen amb Guillem Farga el pòdcast “Tàndem“:
“És un espai de conversa i reflexió amb experts i professionals que en saben molt, per apropar la literatura infantil i juvenil a infants i joves i que en tots aquests anys ha generat comunitat al seu voltant.“
“Tàndem” té una extensió, “La lletra petita“, a 3Cat, més dirigit a les famílies, explica Marina Llompart, que ens parla dels criteris per recomanar:
“Una cosa és la qualitat literària i l’altra el nostre gust personal. Mai recomanarem un llibre que no tingui qualitat perquè perdríem credibilitat com a prescriptors. Potser no és el llibre que més m’agrada, però té el seu lector.“
A la bibliotecària Marta Cava li passaven petites joies poc conegudes per les mans, del fons literari de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i ja fa 10 anys va decidir crear un canal a Instagram per divulgar-les:
“M’agrada un llibre, el recomano, i espero que arribi a algú. A vegades companyes de les biblioteques em diuen que es miren totes les meves recomanacions perquè realment filtro els bons llibres, i a mi m’omple el cor.”
Hi ha la creença que a xarxes necessites rebre likes i comentaris per arribar als lectors, però no saps quin abast real poden tenir les xarxes, reconeix la bibliotecària:
“A vegades al cap de 3 mesos et trobes algú que et diu que li va agradar moltíssim el llibre que vas recomanar. Tot i que també és cert que hi ha pressió a les xarxes per publicar recomanacions i hi ha qui ho fa sense ni haver-se llegit el llibre!”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa
La Mixa, presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, va començar a parlar de llibres el 2015 en un blog. I quan es va adonar de la bona acollida dels booktubers i els instagramers i que faltava una comunitat en català per a joves a les xarxes, va fer el salt a Instagram, TikTok i YouTube:
“Entre els adolescents tenen molta força les recomanacions entre iguals. Als joves els agraden històries que els interpel·lin, els entretinguin i no els tractin amb condescendència, i que els ajudin a entendre qui són: romàntica, còmic, manga, misteri, thriller, aventures, fantasia…”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa:
“Els booktubers, bookstagramers i booktalkers demostrem que la lectura és una afició que pot ser divertida i contribuïm a fer comunitat i a crear joves lectors.”
El novembre del 2023 va néixer el pòdcast “POC CAS“, de la mà de Carlota Torrents, Tina Vallès i Paula Jarrin, fent referència al poc cas que es feia a la literatura infantil i juvenil. Ja van per la tercera temporada i ara també el podeu veure en vídeo a Vilaweb:
“Parlem amb calma d’un tema que pivota al voltant de 6 llibres. Et trobes precioses sorpreses de famílies que venen a la llibreria i ens han sentit, és un públic entusiasmat amb moltes ganes d’escoltar, aprendre i llegir a partir de les nostres recomanacions.”
“Tots els que fem prescripcions a les xarxes ens fem costat”, assegura la Paula Jarrin, amb un objectiu comú: donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil.
Fa 15 anys que el Jaume Centelles va crear la pàgina Invitació a la Lectura, i ara ja té més d’un milió cent mil visites:
“La pàgina és un diari de tot el que faig, puc recomanar els llibres que m’agraden i em permet arribar a gent de tot el món, des de Xile fins a Tailàndia, on no m’haurien conegut mai abans, o autors que t’escriuen per donar-te les gràcies o també ajudar els mestres a triar lectures d’aula.”
Més que una finestra, l’efecte de les xarxes és una porta giratòria, pel Jaume Centelles, perquè et permet veure el que passa al món, i també que tothom vegi el que tu fas.
Les famílies segueixen agraïdes les recomanacions dels pòdcasts de literatura infantil i juvenil, asseguren Paula Jarrin i Marina Llompart
“Som una societat més compradora que lectora”, coincideixen les 5 prescriptores. “Les xarxes impulsen més ensenyar que no pas comentar o explicar”, lamenta Marta Cava.
“Les xarxes tenen el poder de tornar a posar llibres de moda, com els clàssics –explica la Mixa–, però cal entrenar l’algoritme al nostre favor amb els gèneres que ens agradin.”
I, sobretot, més enllà de les xarxes cal no oblidar la presencialitat, reivindiquen totes, i anar a les llibreries, a les biblioteques i als clubs de lectura!
Podeu escoltar el programa clicant a:
En aquesta tertúlia parlarem de jugar però centrant-nos en els jocs de taula com a eina potent per a l’aprenentatge. De fet, l’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) és una metodologia innovadora que, des de fa uns anys, va ocupant més espai a les escoles.
El perquè és el que mirarem d’entendre: Què ofereixen els jocs de taula? Què aporten als nens i joves?
Sabem que els jocs de taula tenen un paper molt valuós en l’aprenentatge de la lectura, especialment a les primeres etapes, perquè combinen motivació, interacció i pràctica real del llenguatge. Els jocs converteixen la lectura en una activitat divertida, augmentant l’interès de l’infant i dels joves i l’actitud envers la lectura es torna més positiva.
També faciliten el desenvolupament del vocabulari, milloren la comprensió lectora, reforcen la fluïdesa lectora, permeten que els jugadors s’ajudin entre si i escoltin diferents maneres de llegir i l’enriqueixen perquè integren emoció, interacció i context.
De tot això parlarem amb una persona experta que ens presentarà alguns jocs perquè els coneguem. Potser també ens farà jugar.
Les dades de la Tertúlia Clandestina #23 «Literatura i jocs de taula»
Data: dijous, 7 de maig de 2026
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h. aproximadament
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08901 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (Línies 1, 9 i 10) es troba a cent metres de l’Espai
La contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: D’oca a oca
Comparteixo aquesta informació del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil. Em sembla interessant. És pel matí i això limita però si us ho podeu organitzar, valdrà la pena.
Dia: Dijous 9 d’abril de 2026
Hora: de 9.45 a 13.30 h
Lloc: Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz
Organització a càrrec de: Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil
Llibreria convidada: La Petita
Cal inscripció prèvia
Presentació de les darreres novetats infantils i juvenils amb les editorials: Flamboyant, ING Edicions, Libros del Zorro Rojo, Nubeocho, La Topera, Yekibud.
També comptaran amb la presència de l’autora Catarina Sobral, que ens presentarà el seu procés creatiu, i concretament, el del seu darrer treball: Que estranya que és la gent, realitzat en col·laboració amb l’autor Victor D.O. Santos.
Trobareu tota la informació a: https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/es/sdlij/noticies/cosecha-fresca-2026-1611351
Ahir vam presentar a l’Ofici d’educar aquest és còmic molt ben pensat que ens parla d’aquelles preguntes que fan les criatures i els pares no saben com respondre. On és el Nuc? intenta donar resposta, d’una manera molt divertida, amb unes imatges espectaculars a un d’aquests assumptes complicats d’explicar. De fet, és una situació en la que ens hem trobat, a l’aula o a casa.
El llibre va sobre la mort del gat de la família. A l’inici veiem un nen, encara amb el pijama de superheroi, baixant les escales i trobant-se amb la mare que ha estat plorant. Quan li pregunta per què està trista, ella li diu que en Nuc, el gat, ha marxat.
Aquí comencen les preguntes del nen que no acaba d’entendre on ha anat. La mare intenta desviar la conversa, li dona respostes estranyes, mentides, omissions, frases prefabricades, i acaba perdent el sentit de la realitat perquè tot el que diu és força estrambòtic.
La història està explicada de forma suau i poètica, amb tocs que et fan somriure. Una frase del nen molt emotiva és quan li diu a la mare: Jo penso que el Nuc se n’ha anat al nostre cor. I li explica una historia al seu torn.
La part gràfica és formidable i poden comprendre com les expressions dels ulls, els moviments de mans, els diferents plans del còmic ajuden a explicar el relat. De fet, si no hi hagués text es podria seguir el relat (més o menys) perquè és molt expressiu.
Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat i normalment són preguntes directes però en aquest cas és oberta i totes les respostes són bones.
On creus que és el Nuc?
Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial EntreDos. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 5 d’abril.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
https://www.3cat.cat/3cat/on-es-el-nuc-emilie-bore/audio/1275042/
Al darrer programa, la guanyadora del llibre «10 aneguets de goma» va ser la Pilar Biescas L’enhorabona!
Dimecres vinent comença la “Setmana Mundial del Cervell” i a l’Hospitalet s’han programat diverses activitats però la de divendres em sembla oportuna per als qui ens interessa la relació de la lectura amb el creixement dels infants. És un encert, perquè encara ens queda molt per aprendre.
Recordo que, fa cosa d’uns uns trenta i tants anys, vaig tenir la sort de conèixer la Maria Dolors Rius Estrada. Va ser en unes Jornades que s’organitzaven a Fuenlabrada i em va impressionar molt com abordava el desenvolupament dels infants i com ho basava en el cervell, en la neurolingüística. Parlo dels anys noranta i aquell encontre em va obrir la mirada a entendre l’educació d’una manera més científica, menys intuïtiva.
La Dolors Rius defensava la neurolingüística que aplicava Luria (escola russa), però també la psicologia constructiva de Piaget i sobretot les teories de Chomsky. Tot el que explicava ens obria portes a saber com ens hem de comportar a l’aula.
Al programa de la Setmana trobareu aquest informació:
Data: Divendres, 13 de març a les 18:00 h.
Lloc: Biblioteca Central Tecla Sala
Conferència: Quins efectes té la lectura al cervell?
La lectura no és una activitat innata, sinó una habilitat recent en la història humana que requereix aprenentatge conscient i voluntari. El cervell no té àrees específiques creades evolutivament per llegir; per això ha de reorganitzar i reutilitzar xarxes neuronals destinades inicialment a altres funcions, com l’audició o el llenguatge. Aquesta adaptació és possible gràcies a la plasticitat cerebral.
Llegir no només permet accedir al coneixement, sinó que també millora el funcionament cognitiu: afavoreix la comunicació, la regulació emocional, l’atenció, la memòria, el pensament crític, la creativitat i l’abstracció.
En canvi, estudis recents indiquen que l’ús de xatbots d’IA per cercar informació pot reduir la connectivitat funcional del cervell i alterar patrons d’activitat relacionats amb la creativitat, la memòria i el processament semàntic. Això planteja la pregunta de si la lectura podria compensar aquests possibles efectes negatius derivats de l’ús de la IA.
A càrrec de la Dra. Emilia Redolar, docent de Neurociència. Actualment dirigeix el grau de Psicologia de la UOC.
Aquest més de març que comença, a la llibreria Casa Anita han programat tres sessions sobre literatura infantil i biblioteques escolars que seran força interessants. Les han concentrat en tres tardes: dues tardes a l’espai de l’Obrador de Casa Anita, carrer Vic 15, i una visita guiada a la biblioteca escolar de l’Institut Escola Costa i Llobera, de Barcelona.
Si voleu conèixer qui son els ponents, els horaris, el cost i altres detalls, podeu escriure al correu de la llibreria. (info@casaanitallibres.com), al seu Instagram, al telèfon de la llibreria (932 37 60 02) o anar presencialment al Carrer de Vic, 14, Gràcia, 08006 Barcelona
Seran unes jornades molt inspiradores, segur!
Una colla d’amics que viuen en un poble, la Torre de l’Arc, aparentment tranquil i avorrit, maquinen un pla per passar l’estona. Es tracta d’espiar d’amagat alguns dels veïns i veure què fan, on van i amb qui es relacionen.
Aquest joc, aparentment innocent, portarà als quatre amics — la Rebeca, el Víctor, el Carles i la Mariona— a descobrir un complot per robar un còdex, un llibre molt antic que val una fortuna. I no tindran altre pensament que ser ells qui posin a resguard el llibre abans que desaparegui. Aquí començarà una aventura on es veuran implicats tothom, des de l’alcalde fins al capellà, alguns veïns, la policia, els pares i la premsa.
Als nois, tot els surt malament i passen a ser els principals sospitosos del robatori. Només els queda un recurs: Una actuació musical disfressats del grup ABBA.
“Operació Dancing Queen” es llegeix com una novel·la negra. El relat ha estat guardonada amb el Premi de narrativa juvenil Ciutat de Picassent i té diversos nivells de lectura però destaca sobretot la riquesa lingüística, un regal de paraules que feia temps que no sentia. Els joves lectors coneixeran expressions, comparacions, dites i fins i tot renecs que són una delícia.
Lectura recomanable a partir de 12 any.
LES DADES:
Títol: Operació Dancing Queen
Autor: Pasqual Alapont
Editorial: Andana
Pàgines: 146
València, 2025
Podeu veure el vídeo que ha fet l’editorial, clicant a:
Quan un projecte fa deu anys, se sol dir que està consolidat. El d’en Toni Argent i companyia fa dotze anys, així que imagineu si està de ben arrelat, especialment a la comarca del Vallès Oriental.
Enguany estan d’aniversari perquè cap infant sense conte celebren el 12è any d’aquesta iniciativa cultural, educativa i social que té com a objectius fomentar l’ús del català, l’hàbit lector i la creativitat dels infants. A més, pretén que, des de petits, sapiguem apreciar el valor i el gust per la lectura ja que són molts els beneficis de llegir: ajuda a enriquir el vocabulari, a millorar la comprensió lectora, la concentració, les habilitats lingüístiques, l’èxit escolar.
El proper St. Jordi’26 publicaran el 12è conte del projecte i ho faran d’una forma ben especial: imprimint 200.000 exemplars d’un conte que porta per títol El peluix sota la pluja. Vol ajudar els infants a entendre l’essència de viure i que la veritable riquesa no és tenir molt, sinó saber donar, ajudar i estimar. Es tracten temes com l’empatia, la generositat, l’amistat, la desigualtat.
Per celebrar-ho faran un acte el diumenge 31 de maig, a les 11:30, a la Sala Petita del Teatre Auditori de Granollers. L’aforament és de 220 persones i segur que ho peten.
Si voleu més informació d’aquest magnífic projecte us podeu posar en contacte amb en Toni Argent, coordinador del projecte al web http://www.capinfantsenseconte.org
El conte:
Demà, 30 de gener, se celebra a les escoles el Dia Escolar de la No-violència i la Pau.
Una bona manera de recordar-ho és explicant contes o llegir relats que ens facin pensar. Alguns que són ideals per explicar i comentar són aquests:
Per a cicle inicial:
Per a cicle mitjà:
per a cicle superior:
La jornada que té com a objectius:
Sensibilitzar que la pau és molt més que l’absència de guerres i baralles.
Conèixer i familiaritzar-se amb els conceptes d’amor universal, de no-violència i de pau positiva, així com amb els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans.
Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món.
Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada.
Compartir una estona amb tots els alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la no-violència i la pau
Us comparteixo un dels contes que trobareu a “Sota la pluja”, un llibre adreçat a infants i joves entre deu i catorze anys. Són històries breus que ens serveixen per reflexionar i ens obren la mirada a una manera d’entendre la nostra vida que té a veure, sobretot, amb la idea de fer un món millor, allunyats dels postulats neoliberals i convençuts que una desacceleració és necessària i beneficiosa per a tothom.
L’HARMÒNICA
En Nikolai feia hores que caminava pel bosc. Estava perdut i cansat. S’havia separat de la seva patrulla en sentir els helicòpters enemics sobrevolant el lloc on havien acampat. Ara no sabia on anar, no coneixia la zona i estava afamat.
Es va asseure al peu d’un bedoll i va deixar el fusell repenjat al tronc. Va posar la mà a la butxaca de la jaqueta i va treure l’harmònica que li havia regalat el seu avi feia vint anys, quan el van admetre a l’escola de música de Grozni. Tenia només set anys però ja sabia que, de gran, seria músic. Va aprendre a tocar el violí, la seva passió i era un concertista reconegut arreu del món, malgrat la seva joventut.
Ara es trobava enmig d’una guerra absurda, com totes les guerres, lluitant per no sabia ben bé què, disparant als seus veïns desconeguts i esperant el moment que una bala perduda es creués en el seu camí.
Va agafar l’harmònica, la va netejar i se la va posar als llavis. Inspirà i bufà suaument una de les melodies populars txetxenes del gran compositor Alimsultanov, mort no feia gaire en circumstàncies misterioses.
—Maleïdes guerres! —va pensar, mentre l’emoció de les notes de la seva harmònica el feien plorar. Va sanglotar i es va aturar.
No va sentir les passes silencioses que s’atansaven pel darrera. No va veure a en Viktor, el soldat enemic que combatia a l’altre bàndol i que en aquell moment apuntava directament al clatell d’en Nikolai.
En Nikolai es va eixugar les llàgrimes i va tornar a tocar. Va triar el quart moviment de la Novena Simfonia de Beethoven, l’«Himne a l’alegria». Mi, mi, fa, sol, sol, fa, mi, re, do, do, re, mi, mi,…
En Viktor s’aturà i va treure el dit del gatell. Coneixia la peça, l’havia tocada amb el trombó, al seu poble, quan formava part de la fanfàrria que animava els diumenges i els dies de festa.
Com pot ser? —es va preguntar— Algú que toca tan bé, algú que estima la música, ha de ser bona persona, segur.
Han passat els anys. La guerra va acabar. En Nikolai i en Viktor ara són amics i toquen junts en una petita orquestra de carrer. Sovint recorden el dia que es van conèixer, el dia que es van saludar allà en mig del bosc i es van prometre que quan acabés la guerra es buscarien i tocarien junts.
Els darrers anys hem vist l’abast de la invasió d’Ucraïna, i les seves conseqüències. El relat de “L’harmònica” va ser escrit molt abans i feia referència a la Primera Guerra de Txetxènia, un conflicte que esclatà quan l’exèrcit rus envaí Txetxènia el 1994, amb la finalitat de controlar un territori que des del 1991 gaudia de l’autoproclamada República Txetxena.
Malgrat les forces russes desplegaren un operatiu més gran, amb una enorme superioritat en nombre d’homes, armament i mitjans aeris, van ser incapaces de controlar la totalitat del territori txetxè, especialment el muntanyós. L’agost de 1996 es va signar l’acord de pau.
A més a més de la Guerra Txetxena, hi ha altres escenaris de conflicte oblidats a les fronteres de Rússia que ajuden a explicar el que està passat a Ucraïna. Un bon exercici és fer una recerca dels conflictes de Transnístria, de l’Alt Karabakh, d’Abkhàzia i d’Ossètia del Sud i les bessones del Donbass.
La invitació a la lectura 