«El cotxe mai substituirà al cavall» i altres exemples d’inferències

Els mestres tenim referents pedagògics, cadascú els nostres. Alguns ens sentim identificats amb la gramàtica generativa de Chomsky, d’altres són fidels a les pràctiques del text lliure freinetià, al material manipulatiu de Maria Montessori, etc. Seguim les conferències de mestres com en Ken Robinson, David Bueno o César Bona perquè necessitem referents que hagin reflexionat una mica més que nosaltres.

Un dels personatges que més admiro és en Juan Cruz Ripoll i el seu web «comprensión lectora basada en evidencias» m’ha ajudat moltíssim per entendre com funciona la lectura. Ara, he llegit el seu darrer treball «Profe, eso no lo pone», on segueix explicant la importància de comprendre com funcionen les inferències en els textos escrits i ho fa d’una manera molt didàctica.

A la contraportada del llibre podem llegir:
Sabemos que la lectura es un proceso interactivo en el que el lector recibe información del texto mientras que él aporta sus conocimientos. Estos conocimientos sobre el lenguaje, sobre las cosas, las personas y sobre los propios textos ayudan a saber de qué o de quién se habla en cada momento, a relacionar ideas aparentemente inconexas, a anticipar información, a dar un sentido global a la lectura y a enriquecerla con detalles. Llamamos inferencias a toda esa información que no aparece de forma explícita en el texto y que aportan los lectores. Los modelos de comprensión lectora y la investigación psicolingüística ya han puesto de manifiesto que estas inferencias son una clave de la comprensión lectora. Sin embargo, la enseñanza de la comprensión inferencial aún está poco desarrollada.
Para ayudar a solucionar esa carencia, este libro ha reunido a Thomas Edison, a Nikola Tesla, a Mark Twain y a otros personajes que convivieron con ellos entre el siglo XIX y el siglo XX. Con su ayuda, el autor nos va a exponer qué son las inferencias, qué tipos de inferencias hay, cómo se desarrolla la habilidad inferencial y, sobre todo, qué estrategias y actividades han mostrado ser útiles para enseñar a construir inferencias. Tras el aire informal y hasta gamberro de este libro se esconde una revisión extensa y fundamentada de la didáctica de la comprensión inferencial.

Al seu web, Juan Cruz Ripoll, explica com va gestar aquesta obra i ens ofereix, amb la generositat que el caracteritza, l’embrió del que va ser després «Profe, eso no lo pone».
El podeu llegir clicant AQUÍ
Recomano que estigueu atents per si mai teniu l’oportunitat d’assistir a una de les seves conferències. No us defraudarà. I també li podreu preguntar qui va dir la frase referida al cotxe i al cavall que encapçala aquesta entrada.

Tota la informació la podeu trobar al seu web: https://clbe.wordpress.com/

S’acaba “viure la lectura”, comença “viure l’escriptura”

El gener de 2010 encetàvem una secció a la revista GUIX (AULA en castellà) que vam anomenar Viure la lectura i aquell primer articlet que duia per nom «Els llibres, tresors a compartir» l’iniciàvem amb la mítica frase d’en Borges «Vaig somiar el paradís com una biblioteca plena de llibres i de silenci»
Han passat nou anys i hem anat publicant els articles de manera regular, nou cada curs. En total, vuitanta-un escrits que, amb més o menys encert, han mostrat maneres diverses de treballar la lectura a l’educació primària. D’alguns articles n’estem molt contents perquè hem rebut imputs i comentaris valuosos de mestres de trinxera, en altres hem inclòs frases que només els qui em coneixen saben què volen dir (per exemple el de la Gacela Thomson de maig de 2011 o el del mirall retrovisor del número 371, homenatges a persones que admiro) i alguns que hem demanat a amics i col·laboradors ens han fet patir perquè han arribat en la dècima de segon anterior a tancar el número, o no han arribat.
Ara publiquem el darrer article de la sèrie i l’hem volgut acabar amb la poesia d’en Pedro Mañas i el seu llibre “Ciudad laberinto”. Expliquem que Tonucci ens recorda que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.

La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Són històries que ens ajuden a comprendre la nostra realitat. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.

Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes. Ho veiem en lectures que ens fan reflexionar sobre la condició humana i sobre el nostre comportament envers actituds que, de vegades, ens fan avergonyir de formar part d’una societat excloent.

Els mestres saben que s’estima allò que es coneix i per això a les escoles s’estudia el barri, els carrers dels voltants de l’escola. Bé, l’article complet el podeu llegir a la revista GUIX de desembre de 2018.

A partir del número següent la secció passarà a anomenar-se “Viure l’escriptura” i incidirem en les accions que ajuden a escriure millor i de manera més ordenada i entenedora. Tant de bo puguem aguantar nou anys més, ganes no ens en falten!

Taller de l’arbre de Nadal del senyor Eudald a “La Inexplicable”

Dissabte, 15 de desembre vam fer la tercera sessió de «Kanalla Inexplicable» centrada en les festes que s’acosten. Vam triar el llibre «l’Arbre de Nadal del Senyor Eudald», de Robert Barry, una història escrita l’any 1963 i que ara l’editorial Corimbo ha traduït al català.
Primer vam parlar del Nadal i dels elements que fan d’aquests dies un cicle festiu: La música (les Nadales), els personatges (el tió, el Pare Noel, els Reis de l’Orient, l’Home dels nassos, la Grossa, el caganer, etc.), els àpats, la història del naixement de Jesús, l’arbre de Nadal i de com les boles que ara pengem eren, originàriament, pomes vermelles.
Després hem anat llegint i comentant les imatges aquarel·lades i repassades amb tinta, i hem anat fent hipòtesis a mesura que avançàvem en la narració. Ens ha sobtat que fossin els personatges femenins els qui tallessis l’avet i hem entès que tot es pot aprofitar, perquè per sota del conte plana la idea del reciclatge.

Ens ha agradat molt veure com el conte és circular i acaba allà on comença i com el darrer personatge és l’inevitable ratolí que hi posa una estrella feta de formatge parmesà.
El text és de difícil traducció perquè juga amb els rodolins i alguns estan una mica forçats amb paraules poc usuals (escapçar, ornar, engegar a dida, deixondir, escarràs, etc.)


En acabar la lectura hem fet el nostre propi avet amb pintura sobre llenç.
Han quedat preciosos!

La propera trobada serà el 26 de gener a les 11 del matí i llegirem a Christian Voltz.

Contes de Nadal

El Nadal, dins del nostre calendari i costumari col·lectiu, està format per un seguit d’elements de les diferents cultures que ens han influenciat al llarg de la història. Durant segles s’han barrejat la cultura ancestral dels nostres avantpassats amb els calendaris romà, jueu i cristià, tots ells basats en cultes rituals, bé al Sol, bé a la Lluna.
Nadal, festa tancada, festa culminant del solstici d’hivern, és una festa molt antiga i molt arrelada a Catalunya. Actualment els aspectes de la festa hi són presents d’una forma gairebé indestructible. Nadal gaudeix de tots elements necessaris perquè així sigui. Nadal té elements musicals i cançons, gastronomia, llegendes, personatges, objectes, elements dramàtics, etc. Nadal és un moment màgic per a tothom, sobretot per als infants i per això n’hi ha tants i tants llibres que en parlen.
Dels que s’han publicar en els últims temps en comento cinc que em semblen interessants per entendre una mica més el cicle nadalenc que s’acosta.

Per a cicle infantil i inicial (3 a 7 anys)

L’arbre de Nadal del Sr. Eudald
Robert Barry
Ed. Corimbo

Un àlbum il·lustrat que explica perfectament com pot arribar a ser d’alegre el Nadal. És una bona manera de començar el cicle de festiu, si és que sou dels qui aneu a la fira i compreu un arbre, una tradició cada cop més estesa a casa nostra.

El llibre explica que a casa del senyor Eudald ha arribat l’arbre però hi ha un problema i és que l’arbre és massa alt i no hi cap. La solució que troben és tallar la part de dalt i així tots contents. No imaginen que la part tallada farà feliç a una altra persona que el posarà sobre la taula però vés per on! tampoc li cap i l’ha de tornar a tallar. El conte, com podeu imaginar, va d’això, de com el que es talla de l’arbre va passant per diversos lloc i portant la felicitat a l’alegria a les cases dels óssos, conills, ratolins i molt més!

Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina
Gabrielle Vincent
Ed. Kalandraka

–No tenim cèntims… diu l’Ernest però la Celestina, la rateta té molt d’entusiasme i aconsegueix que el seu amic l’acompanyi al bosc a buscar tot el que necessiten per preparar la festa que faran amb els amics.
La clau d’aquesta història entranyable és la col·laboració i l’ajuda mútua: junts van al bosc a buscar tot allò que necessiten per decorar la casa, fan dibuixos, mentre un és a la cuina l’altre embolica els regals que han preparat… finalment l’Ernest, l’ós, que no ho tenia clar esdevindrà en l’ànima d’una festa de Nadal que serà inoblidable.
Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina és un llibre amb molts diàlegs i emotiu. Aquest parell simbolitzen l’amistat, la de debò, i busquen i troben la felicitat en les coses més senzilles que aquest també és el missatge que hem de donar als infants per fer front al consumisme.

Els reis d’Orient
Meritxell Martí i Xavier Salomó
Ed. Combel.
Col·lecció Mini—Pop

Un llibre amb escenaris pop-up d’un dels darrers títols de la col·lecció Minipops: la tradició dels Reis d’Orient. Una visió moderna i sintètica dels contes clàssics més populars.

 

A partir de 7 anys

Paraules Nadalenques
Montse Ginesta
Ed. Barcanova
Col·lecció Mots vius

En destaco les precioses il·lustracions de la Marta Montañá, que ha trobat el punt exacte per evocar amb els seus colors potents i brillants tots els moments del cicle festiu, d’una manera divertida amb tots els personatges tradicionals.
En els poemes hi surten el tió, els Reis, les neules, els torrons, la fira de Santa Llúcia, l’arbre, el pessebre, etcètera.
Un llibre que es particularment adequat per tenir-lo a la biblioteca escolar perquè al final hi ha consells per dramatitzar els versos.

A partir de 10 anys

El regalo de los Reyes Magos
O. Henry
Ed Los cuatro azules
A partir de 10 anys

Della i Jim són un matrimoni jove a qui la situació econòmica no els va gaire bé i tot i així no volen deixar passar el Nadal sense fer-se un regal. El llibre se centra en la Della, la dona que decideix vendre el seu cabell per tenir diners i poder comprar-li al seu estimat una cadena per al rellotge. Com que el conte té més de cent anys potser els nois no sabran que abans hi havia uns rellotges que es duien a la butxaca de l’armilla penjats d’una cadena però no importa, es busca informació i segur que ho podran entendre. Un conte que ens parla d’amor, d’estimar i sentir-se estimat. El llibre ve amb les imatges original de la Lisbeth Zwerger i és un bon llibre per regalar i per llegir en veu alta. Amb un final sorprenent…

Bé, aquest són cinc dels que trobareu a les llibreries i biblioteques. Recordeu que incloure un llibre o dos a la carta del Reis és una bona cosa.

Combat literari a Amposta

Amb les bibliotecàries d’Amposta, la regidora de Cultura i la Núria.

Atenció! Ja hi ha data per al segon combat literari entre la Fúria del Vallès i el Tauró de l’Hospitalet “The Shark” (16 de febrer). 
Recordo els grans moments viscuts a Amposta amb la bona gent de l’Institut de la infància i la complicitat de la Núria Villamouiz que va compartir, de bon grat, l’esdeveniment.

Aquell dia, es tractava de mostrar bons libres i com es poden treballar a les aules. Hi havia sis temes i cadascú de nosaltres va presentar les seves millors propostes. Al final, el combat literari va acabar en empat i vam acordar una segona trobada a Sant Cugat el febrer de 2019.

Els libres que vam defensar els podeu veure clicant AQUÍ

Podeu veure unes imatges del combat al vídeo que ha editat l’Institut de la Infància.

 

Fira de les Bibliorevolucions

El dissabte 17 de novembre s’organitza la FIRA DE LES BIBLIO(R)EVOLUCIONS, una jornada que organitza el grup Bibliomèdia, adscrit als Moviments de Renovació Pedagògica.

Enguany es presentaran les accions que algunes escoles i instituts van desenvolupar en el marc de la Crida organitzada per la Fundació Bofill el curs anterior.
La jornada serà una oportunitat per conèixer alguns dels projectes que es van dissenyar i que ja s’estan portant a la pràctica.
La trobada serà a l’Escola Garbí-Pere Vergés de Badalona.

Tota la informació (plànol de situació, programa, inscripcions, etc.) la trobareu al web de Bibliomèdia:
http://grupbibliomedia.blogspot.com/2018/10/nou-curs-noves-illusions.html

Amb la C de El Cep i la Nansa

El Cep i la Nansa és una editorial amb seu a Vilanova i la Geltrú des de l’any 1979.
El nom ve del lligam amb les vinyes de la zona (el cep) i les arts de la pesca (la nansa). Així ajunten terra i mar que són els elements que defineixen la zona on s’ubiquen.
Tenen un catàleg força extens i complert on trobem iniciatives curioses com la col·lecció Ginjoler que ajunta el text amb pictogrames de llenguatge de signes.
Una actuació que han encetat darrerament i que és força interessant és el projecte Edita.cat, una web de micromecenatge on els escriptors són acompanyats i guiats per l’editorial durant tot el procés d’edició i promoció de la seva obra.

Al seu ideari trobem que el seu interès passa per impulsar autors i autores del territori català, promoure la lectura a totes les edats i publicar obres d’autors disruptius, entre altres objectius.

Si entreu al seu web podreu veure totes les col·leccions que tenen, els llocs on presenten llibres properament i on es fan xerrades en les que hi participen. Si dediqueu una estona a conèixer-los, no us defraudaran.

Tota la informació a: https://elcepilanansa.com/

Amb la Lourdes Ribé, editora de “el Cep i la Nansa”