Comprensió lectora, per saber-ne més.

Al web «comprensión lectora basada en evidencias» , l’autor, Juan Cruz Ripoll explica que és «doctor en Educación, psicopedagogo, maestro y orientador en el Colegio Santa María la Real de Sarriguren (Navarra) y profesor asociado en la Universidad de Navarra. Acreditado como profesor ayudante doctor por la ANECA.» Li falta afegir que és una persona generosa. Tot el que fa, tot el que sap, ho posa a la nostra disposició en aquest magnífic recurs.

És una de les pàgines webs que consulto sovint perquè sempre hi trobo evidències científiques i nombrosos exemples d’accions que ens poden anar bé a les escoles. Molt recomanable. Si teniu ganes d’aprendre molt, podeu començar per l’apartat «mis materiales de intervención». Segur que no us defrauda.
https://clbe.wordpress.com/mis-materiales-de-intervencion/

Recomano l’impresionant treball sobre inferències. Molt.

Un llibre d’aquest autor que podeu aconseguir al mateix web és:

Enseñar a leer. Cómo hacer lectores competentes.

.

Anuncis

Món Llibre 2018

Torna el Món Llibre, el festival literari per a infants i joves, el Sant Jordi dels infants. Serà aquest cap de setmana, el 14 i 15 d’abril al d’11 a 19.30 h al CCCB · MACBA (Barcelona)

Com sempre, és una cita imprescindible.

A la promo d’enguany diuen:

Encara penses que els llibres s’estan quiets als prestatges? Aquí els llibres són vius, divertits, salten a l’escena o t’esperen als espais de llegir o als de jocs per fer-te sentir en un món de fantasia. A Món Llibre podràs conèixer les autores i els autors dels teus contes preferits, participar en els tallers més creatius, entrar en una biblioteca de somnis i saludar personatges de ficció que han pres vida!: el gos Molsa, el monstre de Frankenstein, l’aneguet lleig, el flautista d’Hamelín… Vine al cor del Raval el cap de setmana del 14 i 15 d’abril i entra en un món d’aventures i emocions.
Món Llibre és una capsa de sorpreses. Obre-la!

Tota la informació al web:
http://lameva.barcelona.cat/monllibre/ca/mon-llibre-2018

Us podeu descarregar el programa complet clicant AQUÍ

Trobada amb l’escriptor Francesc Puigpelat

La vida a l’Àfrica ja no és com abans. Els poblets han canviat molt i comencen a assemblar-se als pobles de qualsevol altre indret del món. Per exemple: on creieu que vaig veure per primera vegada un lleó? Penseu que em vaig creuar amb un lleó tornant del riu? O passejant per la sabana? O caçant amb llances i fletxes? No: el vaig veure per primera vegada a la tele, com qualsevol nena normal i corrent…

A la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet hem viscut una jornada força educativa amb un dels autors dels llibres que formen part de “la lliga dels llibres“ d’enguany.

En Francesc Puigpelat, l’home que guanya tots els premis literaris, és l’autor de La nena que es va convertir en mòbil i ens ha explicat algunes anècdotes relacionades amb la gestació i procés d’aquest obra. Ha estat interessant perquè després s’ha sotmès a les preguntes força encertades dels alumnes de les escoles Pau Sans, Ernest Lluch i Ramon Muntaner que li han demanat si havia estat als països on passa l’acció, el perquè de la portada i del títol, si era bon lector de petit, quin va ser el primer llibre que va escriure, i altres preguntes interessants que ha anat contestant encertadament.

És una bona experiència per a l’autor però també per als infants perquè no sempre hi ha l’oportunitat de conversar amb la persona que ha posat negre sobre blanc els seus pensament i idees. En Francesc ens ha fet viure les aventures imaginades fins al punt de sentir-les ben reals.

El llibre explica un any en la vida d’una nena, la Mukele, que viu en un poblat a l’Àfrica, a prop del Kilimanjaro, amb la seva nombrosa família. A aquest poblat hi arriben turistes i cooperants que provenen d’altres cultures i d’altres països. Un dia, la Mukele es troba un mòbil perdut. Aquest mòbil serà el culpable que el bruixot de la tribu li faci un malefici i la tanqui dins d’ell.
El llibre segueix el recorregut que fa el mòbil des del poblat africà fins a Nova York i totes les seves peripècies amb diferents personatges, uns nens del món civilitzat amb els quals la Mukele es comunica mitjançant els SMS i les alarmes del mòbil amb un únic propòsit: que la tornin al poblat, que li desfacin l’encanteri i que pugui tornar a ser una nena de carn i ossos.
La novel·la combina les tradicions dels habitants dels pobles africans amb la modernitat dels qui viuen al primer món. El contrast reflecteix ben bé la realitat actual.
Els quatre infants protagonistes estan ben trobats i tenen valors positius. El bruixot dolent és poderós i llest i això dóna més valor als esforços dels nois per alliberar la Mukele i fer-la sortir del mòbil.

Una història rodona que va ser mereixedora del Premi Josep M. Folch i Torres 2015.

Les fotos d’aquest entrada corresponen a la trobada amb en Francesc Puigpelat.

Cursos i tallers de l’Institut de la Infància

Les persones que coordinen i organitzen les activitats de l’Institut de la Infància de Sant Cugat no paren. Ara ens presenten les properes formacions per als mesos d’abril i maig on trobem propostes boniques i emotives com la del proper dissabte 7 d’abril «SEGNI MOSSI RED TRAINING» impartida per la Simona Lobefaro i l’Alessandro Lumare, les «CLAUS PER CREAR AMBIENTS AMB LLIBRES. SENTIR, VINCULAR-SE I PENSAR» una jornada a Móra la Nova, les «SENYALS D’ALARMA EN EL DESENVOLUPAMENT DE 0-6 ANYS» impartit per la Begoña Magriñá, la Trini Pérez i la Marta Canalís, les «INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES 0-3. RECURSOS PEDAGÒGICS A L’AULA» per la Diana Comesi la Sara Signo, i d’altres que podeu veure si entreu al seu web: https://institutdelainfancia.org/
Sóc afortunat perquè m’han convidat a impartir un dels tallers, el del 14 d’abril. Al mateix web podeu trobar tota la informació:
https://institutdelainfancia.org/2018/03/16/llegir-per-creixer/


Farem una primera part teòrica i una segona pràctica. L’hem intitulat Llegir per créixer perquè entenem que la lectura suposa un compromís ètic. El lector del segle XXI busca en la literatura quelcom més que entreteniment i gaudi estètic i espera que les obres el provoquin, el commoguin, l’alliberin o li facin trontollar les seves pròpies creences.
Al lector cal donar-li oportunitats per tal que desenvolupi el seu compromís amb la veritat, la llibertat i la bellesa, per a que creixi cap endins i cap enfora.
A la primera part «Teixint somnis» s’explicarà com crear contextos d’invitació a la lectura a l’escola i a casa per facilitar un encontre feliç d’un infant i un llibre entenent que el llibre és font d’aprenentatge i porta d’entrada a una activitat perdurable, agradable i plaent.
Es mostraran diversos llibres i com treballar-los; també s’explicaran accions per als diferents cicles educatius i com tenen cabuda la poesia, la premsa, les exposicions creatives, la lectura en veu alta, els encontres amb els autors, la relació text-imatge, el joc amb les paraules i les imatges, etc.
A la segona part farem una pràctica a partir d’un autor o d’un grup de llibres. Serà un “a la manera” com si fóssim alumnes amb la idea de conèixer i aplicar estratègies per a l’animació a la lectura, emprant exemples concrets de literatura infantil i juvenil.

Quatre biblioteques escolars

Biblioteques escolars de referència n’hi ha moltes. En presentem quatre. Hem volgut destacar-ne el nom de les persones que estan al capdavant perquè han estat capaces de contaminar a la comunitat escolar i de fer-los creure que la biblioteca és imprescindible.

La primera és la Biblioteca Marta Marta de l’escola Orlandai (Barcelona). La Mariona Trabal ha estat en els darrers anys la persona de referència i aquest mes podem llegir un article seu a la revista GUIX on explica que la implicació de les famílies és un objectiu irrenunciable.
Diu la Mariona que «a l’escola Orlandai ens proposem que la lectura sigui un compromís de tota la comunitat escolar. Ho considerem una condició imprescindible per aconseguir que els llibres formin part de la vida dels nens i nenes i, per això, impulsem activitats diverses que promouen la implicació de les famílies en el gust per la lectura.»
I també apunta que «si volem que la lectura formi part de la vida dels infants, que s’integri a la seva quotidianitat i des del primer dia d’escola, és necessari que vegin i experimentin que hi ha el mateix interès i compromís per la lectura a l’escola que a casa seva.»
També ens explica algunes de les moltes activitats que organitzen. N’apunto un parell:
EL MURAL PARTICIPATIU. Abans de Sant Jordi, la comissió de biblioteca fa una proposta de creació plàstica-literària que han de realitzar els alumnes a casa amb l’ajuda de les famílies. A mesura que s’acosta Sant Jordi la cartellera que hi ha al rebedor del centre va creixent amb la col·laboració de tothom.
EL CLUB DE LECTURA. A l’escola es reuneixen mares, mestres, ex-mares i ex-mestres —de vegades, algun pare— al voltant dels llibres. És bonic pensar que, per als infants, algun vespre la mare no és a casa perquè està a l’escola xerrant amb la mestra sobre un llibre que han llegit totes dues i més persones.

La segona és la Biblioteca Sebastià Sorribas de l’escola Drassanes (Barcelona). Situada a tocar de la Rambla acull una població multicultural que és el reflex de la vida del barri. En aquesta escola, la Susanna López ha fet una gran tasca aixecant i consolidant un projecte realment bonic, on destaca la implicació de nombrosos agents externs (voluntaris, la biblioteca de Rosa Sensat, la Fundació Bofill, etc.)
Una de les activitats més reeixides és el Lecxit, una acció setmanal en la que participen alumnes de quart i de cinquè que s’emparellen amb adults voluntaris amb l’objectiu de millorar la seva competència lectora.
També tenen molt consolidades les activitats «el personatge misteriós» i «el llibre estimat del mes», entre d’altres.

La tercera és la Biblioteca de l’Escola Frederic Mistral Tècnica Eulàlia, un centre concertat que fa molt de temps que compta amb una bibliotecària extraordinària, la María José Burillo, que es capaç de capitalitzar accions diverses amb tots els alumnes.
És remarcable el treball de creació literària i la confecció de llibres col·lectius sorprenents i preciosos que fan cada curs a cada nivell.

I la quarta és la Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona. La biblioteca ja fa molt de temps que funciona. Li han posat Teresa Mas en honor a la mestra que l’ha dinamitzat i que ara s’ha jubilat. Ella, de fet, no en sabia res i va ser una sorpresa que no es podia ni imaginar! D’això li diem estimació a la feina, estimació als llibres i a la lectura. Què grans els companys i companyes reconeixent-li la seva dedicació. Felicitats Teresa!

Podríem seguir i no acabaríem de parlar de comunitats escolars compromeses amb la biblioteca escolar. No importa el tipus d’escola, no importa si té més o menys hores de dedicació, no importa si no hi ha gaire pressupost, perquè amb mestres com la Mariona, la Susanna, la Maria José o la Maria Teresa, les escoles no pateixen ni patiran mai.

A la visita a les escoles Drassanes i Frederic Mistral ens van acompanyar dues mestres eivissenques, la Diana i la Rosa que estaven de ruta bibliotecària i amb les que vam poder compartir experiències.

la Biblioteca de Birmingham

Ara que diuen que els espais físics no són necessaris i que estem abocats a la tirania del món digital, resulta que es construeixen biblioteques colossals on l’arquitectura s’alia amb la tecnologia per dissenyar uns espais destinats als llibres, com la biblioteca més gran d’Europa que es troba a Birmingham.
Va ser inaugurada a finals de 2013 amb la presència de la Malala Yousafzai, la jove que amb 13 anys es va fer famosa gràcies a un blog que escrivia sota el pseudònim de Gul Makai per la BBC on explicava la seva vida sota el règim dels talibans a Pakistan. De la Malala recordem sobretot la frase “un llibre, un llapis, un nen i un mestre poden canviar el món”.
La Biblioteca Pública (http://www.libraryofbirmingham.com/) està ubicada a la Plaça del Centenari, recoberta per una mena de cèrcols de metall i l’utilitzen més de tres milions de persones l’any. Amb una superfície de 333.000 m² i amb els arxius cívics de Birmingham, a les seves deu plantes hi ha més d’un milió de llibres, incloent 128 volums impresos abans de 1501, un amfiteatre a l’aire lliure i accessos al teatre Birmingham Repertory.
Però no és l’única llibreria monumental. Aquest trimestre, a la revista MiBiblioteca, la María Antonia Moreno, ens presenta les últimes meravelles arquitectòniques del món bibliotecari i podem disfrutar de les anècdotes que acompanyen les més espectaculars com la Nacional de China, la Rolex Learning Center de Suïssa o la Pública de Ceuta.

A la revista (la número 52) també hi ha altres articles interessants com un sobre la reutilització dels llibres expurgats, un altre que explica la vida de la bibliotecària Elizabeth Taylor i les seccions habituals.

Si voleu consultar el sumari, cliqueu AQUÍ

Si voleu llegir l’article Un club de lectura en Youtube, cliqueu aquí

 

Velocirepte (12 mesos, 12 llibres)

Els qui vivim a prop d’una biblioteca som afortunats. Ahir vaig anar a tornar un parell de llibres i tres revistes i em vaig apuntar al Velocirepte. Havia vist les banderoles pels carrers i vaig pensar que era una bona iniciativa, molt semblant als cromocontes que fem a les escoles.
Al web del servei de Biblioteques he trobat la informació que ho explica. Pel que sembla la idea va néixer a la Biblioteca Sagrada Família quan el 2016 van decidir promocionar la lectura entre els seus usuaris a través de reptes mensuals, i per això es van inventar la figura del Velocirepte. Destinat tant a usuaris lectors com a no lectors, el programa va ajudar a descobrir obres que potser no haguessin escollit mai.

Ara la iniciativa s’ha escampat per tota Barcelona. M’agrada molt.  Potser no calia la despesa de banderoles, bossetes o punt de lectura, potser, però la proposta de participació i dinamització lectora és genial. L’objectiu és aconseguir llegir una gran varietat de llibres i descobrir autors i gèneres que d’una altra manera no triaríem. El repte és llegir dotze títols durant un any, de temàtiques diverses.
Em vaig inscriure i em van lliurar un passaport amb dotze caselles per segellar —quan llegeixi els llibres proposats en el repte— a la casella corresponent.


Com que el primer repte és «Àfrica no és un país» vaig agafar Bajo la jaima, un recull de contes populars del Sahara. Crec que m’agradarà.
El febrer, els protagonistes seran els monstres, mentre que el mes de març estarà dedicat a les dones pioneres. El mes d’abril, el repte continuarà amb una lectura d’una obra que tingui un llibre com a protagonista; el maig serà sobre un poeta contemporani; el juny la lectura serà sobre literatura i música, i el mes d’agost la temàtica serà París. Barcelona serà la protagonista de setembre, el cinema el mes d’octubre, els animals domèstics el novembre i, finalment, la gastronomia serà la protagonista del mes de desembre.
Si aconsegueixo llegir els dotze llibres proposats entraré en el sorteig de tres viatges que es donaran a conèixer per Sant Jordi.
A la web velocirepte.cat trobareu tota la informació.
Si esteu a altres poblacions i voleu fer quelcom semblant, ja ho sabeu, no és difícil, animeu-vos, segur que anirà bé.

Més informació AQUÍ