L’Ofici d’educar

by

Prescriptores de la literatura infantil i juvenil a l’Ofici d’educar

Com cada any, quan arriben els dies previs a Sant Jordi, a l’Ofici d’educar fem un programa especial relacionat amb la literatura infantil i juvenil. El d’ahir, diumenge 19 d’abril, va estar dedicat a conèixer el potencial de les xarxes socials i vam comptar amb la col·laboració de la Marina Llompart, la Paula Jarrin, la Marta Cava i la Mixa, totes ells persones sàvies i compromeses amb la LIJ. Va ser un programa on vaig aprendre molt.

Com que l’Elisabet ha fet un bon resum, li he demanat de transcriure’l i aquí, a continuació, el teniu. Al final trobareu l’enllaç per poder-lo escoltar.

La força dels likes en els llibres infantils i juvenils: “Hi ha qui confon recomanació amb publicitat”

Cinc prescriptores reflexionen sobre el potencial dels algoritmes i les xarxes per divulgar la literatura infantil i juvenil

Segons el sector editorial, són molts els joves que descobreixen llibres a través de TikTok o Instagram; i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en èxits de vendes. Les xarxes són una nova finestra a la divulgació, i han irromput amb força booktubers, bookstagramers, booktokers i pòdcasts dedicats específicament a la literatura infantil i juvenil.

“Falten espais per xerrar de literatura infantil i juvenil als mitjans tradicionals”, lamenta Marina Llompart, editora d’infantils de La Galera, i per aquesta raó les xarxes s’han convertit en un espai excepcional per donar-hi visibilitat.

Les xarxes, una finestra a la divulgació

Les xarxes ens ofereixen una nova finestra, que s’ha d’ocupar, si no ho farà el mercat, assegura Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots:

“Llegim i seleccionem llibres per a infants amb unes inquietuds o gustos, perquè els mestres en puguin fer lectura en veu alta o perquè es facin servir als clubs de lectura.”

“Parlar de llibres a les xarxes ha permès democratitzar la lectura i que tothom pugui recomanar allò que li agrada”, reconeix Marta Cava, bibliotecària a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, que ha treballat en biblioteques escolars i fa clubs de lectura:

“Però també té un punt de perillós, hi ha gent que confon la prescripció amb la publicitat. Quan prescrius és que has fet un filtre, has llegit bé el llibre i saps veure quin potencial té. I això és molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial.”

La Mixa, Anna Pardos i Ripoll, booktuber i bloguera, diferencia el que és parlar d’un llibre, explicar de què va, de fer una recomanació, si li ha encantat i veu que el llibre té potencial, una vegada llegit. La feina dels prescriptors és llegir molt, assegura el mestre Jaume Centelles, creador de la pàgina Invitació a la Lectura:

“Per saber distingir entre els llibres llaminadures, que te’ls empasses i s’esvaeixen, i els llibres potents, dels quals surts transformat, i els recomanes emocionat.“

Quan prescrius filtres, has llegit bé el llibre i veus quin potencial té, molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial, assegura Marta Cava

Mediadors a xarxes de literatura infantil i juvenil:

Els de “Tàndem”, pioners

“L’any 2004 apareix Facebook, YouTube el 2005, Instagram l’any 2010, i TikTok el 2016″, relata Marina Llompart, conductora de clubs de lectura infantil i juvenil:

“Aquestes xarxes, a banda de permetre la proliferació de bookstagramers, booktubers i booktokers o persones que parlen de llibres, també ha facilitat una via d’exposició dels mediadors literaris.“

“Però a les xarxes hi ha molt soroll i costa molt triar perquè hi ha un aparador molt frenètic”, explica Llompart i d’aquí que el 2020 creen amb Guillem Farga el pòdcast “Tàndem“:

“És un espai de conversa i reflexió amb experts i professionals que en saben molt, per apropar la literatura infantil i juvenil a infants i joves i que en tots aquests anys ha generat comunitat al seu voltant.“

“Tàndem” té una extensió, “La lletra petita“, a 3Cat, més dirigit a les famílies, explica Marina Llompart, que ens parla dels criteris per recomanar:

“Una cosa és la qualitat literària i l’altra el nostre gust personal. Mai recomanarem un llibre que no tingui qualitat perquè perdríem credibilitat com a prescriptors. Potser no és el llibre que més m’agrada, però té el seu lector.“

Marta Cava, de la bíblio a l’Insta 

A la bibliotecària Marta Cava li passaven petites joies poc conegudes per les mans, del fons literari de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i ja fa 10 anys va decidir crear un canal a Instagram per divulgar-les:

“M’agrada un llibre, el recomano, i espero que arribi a algú. A vegades companyes de les biblioteques em diuen que es miren totes les meves recomanacions perquè realment filtro els bons llibres, i a mi m’omple el cor.”

Hi ha la creença que a xarxes necessites rebre likes i comentaris per arribar als lectors, però no saps quin abast real poden tenir les xarxes, reconeix la bibliotecària:

“A vegades al cap de 3 mesos et trobes algú que et diu que li va agradar moltíssim el llibre que vas recomanar. Tot i que també és cert que hi ha pressió a les xarxes per publicar recomanacions i hi ha qui ho fa sense ni haver-se llegit el llibre!”

Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa

La Mixa, l’aposta més jove a xarxes

La Mixa, presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, va començar a parlar de llibres el 2015 en un blog. I quan es va adonar de la bona acollida dels booktubers i els instagramers i que faltava una comunitat en català per a joves a les xarxes, va fer el salt a Instagram, TikTok i YouTube:

“Entre els adolescents tenen molta força les recomanacions entre iguals. Als joves els agraden històries que els interpel·lin, els entretinguin i no els tractin amb condescendència, i que els ajudin a entendre qui són: romàntica, còmic, manga, misteri, thriller, aventures, fantasia…”

Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa:

“Els booktubers, bookstagramers i booktalkers demostrem que la lectura és una afició que pot ser divertida i contribuïm a fer comunitat i a crear joves lectors.”  

Si fan POC CAS, fem un pòdcast!

El novembre del 2023 va néixer el pòdcast “POC CAS“, de la mà de Carlota Torrents, Tina Vallès i Paula Jarrin, fent referència al poc cas que es feia a la literatura infantil i juvenil. Ja van per la tercera temporada i ara també el podeu veure en vídeo a Vilaweb:

“Parlem amb calma d’un tema que pivota al voltant de 6 llibres. Et trobes precioses sorpreses de famílies que venen a la llibreria i ens han sentit, és un públic entusiasmat amb moltes ganes d’escoltar, aprendre i llegir a partir de les nostres recomanacions.”

“Tots els que fem prescripcions a les xarxes ens fem costat”, assegura la Paula Jarrin, amb un objectiu comú: donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil.

L’efecte Centelles a xarxes

Fa 15 anys que el Jaume Centelles va crear la pàgina Invitació a la Lectura, i ara ja té més d’un milió cent mil visites:

“La pàgina és un diari de tot el que faig, puc recomanar els llibres que m’agraden i em permet arribar a gent de tot el món, des de Xile fins a Tailàndia, on no m’haurien conegut mai abans, o autors que t’escriuen per donar-te les gràcies o també ajudar els mestres a triar lectures d’aula.”

Més que una finestra, l’efecte de les xarxes és una porta giratòria, pel Jaume Centelles, perquè et permet veure el que passa al món, i també que tothom vegi el que tu fas.

Les famílies segueixen agraïdes les recomanacions dels pòdcasts de literatura infantil i juvenil, asseguren Paula Jarrin i Marina Llompart

“Som una societat més compradora que lectora”, coincideixen les 5 prescriptores. “Les xarxes impulsen més ensenyar que no pas comentar o explicar”, lamenta Marta Cava.

“Les xarxes tenen el poder de tornar a posar llibres de moda, com els clàssics –explica la Mixa–, però cal entrenar l’algoritme al nostre favor amb els gèneres que ens agradin.”

I, sobretot, més enllà de les xarxes cal no oblidar la presencialitat, reivindiquen totes, i anar a les llibreries, a les biblioteques i als clubs de lectura!

Podeu escoltar el programa clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/la-forca-dels-likes-en-els-llibres-infantils-i-juvenils-no-confondre-recomanacio-amb-publicitat/audio/1275044/

by

«Poesia tot l’any» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a la secció “llibres per somiar” vam presentar aquest poemari que té un títol que és una declaració d’intencions perquè ens recorda que la poesia no és només qüestió dels dies previs a la celebració de Sant Jordi, sinó que és motiu de lectura al llarg de l’any.

En Ramon Besora, l’autor, té una mirada complementària, que és la d’una persona que ha fet d’editor i que s’arrisca a fer un leporello, un llibre que es desplega com un acordió de 3,80 metres, el text escrit a mà amb molta traça per la Sara Masià, autora també de les il·lustracions i tot plegat sobre un fons de color blau que és el color més difícil per a l’impressor.

El llibre conté dotze poemes, un per a cada mes i trobem els elements habituals que empra en Besora: els animals del bosc, la musicalitat dels sons de la natura, els arbres, el cel, el dia i la nit, etc. I tot això ben amanit amb imatges d’una gran bellesa formal i semàntica. També hi abunden les personificacions, que humanitzen encara més aquesta natura, com els pops i les estrelles de mar, que es gronxen, a l’estiu, a les ones del mar. O l’avellaner, que al mes de febrer és un pacient artesà que discretament fabrica les primeres flors, que, més tard, seran capsetes de fusta.

Destaquen les metàfores que ens ofereix la natura, metàfores com les papallones blanques del poema de gener, la flauta dolça del cant de la merla que canta cançons de bressol del poema de març etc.

Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat. Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Meraki.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Poesia tot l’any» és:

Digueu una paraula que rimi amb mussol

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 d’abril.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/poesia-tot-lany-de-ramon-besora/audio/1276408/

Al darrer programa, la guanyadora del llibre «On és el Nuc?» va ser l’Assun Ballo. L’enhorabona!

by

«On és el Nuc?» a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar a l’Ofici d’educar aquest és còmic molt ben pensat que ens parla d’aquelles preguntes que fan les criatures i els pares no saben com respondre. On és el Nuc? intenta donar resposta, d’una manera molt divertida, amb unes imatges espectaculars a un d’aquests assumptes complicats d’explicar. De fet, és una situació en la que ens hem trobat, a l’aula o a casa.

El llibre va sobre la mort del gat de la família. A l’inici veiem un nen, encara amb el pijama de superheroi, baixant les escales i trobant-se amb la mare que ha estat plorant. Quan li pregunta per què està trista, ella li diu que en Nuc, el gat, ha marxat.

Aquí comencen les preguntes del nen que no acaba d’entendre on ha anat. La mare intenta desviar la conversa, li dona respostes estranyes, mentides, omissions, frases prefabricades, i acaba perdent el sentit de la realitat perquè tot el que diu és força estrambòtic.

La història està explicada de forma suau i poètica, amb tocs que et fan somriure. Una frase del nen molt emotiva és quan li diu a la mare: Jo penso que el Nuc se n’ha anat al nostre cor. I li explica una historia al seu torn.

La part gràfica és formidable i poden comprendre com les expressions dels ulls, els moviments de mans, els diferents plans del còmic ajuden a explicar el relat. De fet, si no hi hagués text es podria seguir el relat (més o menys) perquè és molt expressiu.

Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat i normalment són preguntes directes però en aquest cas és oberta i totes les respostes són bones.

On creus que és el Nuc?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial EntreDos. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 5 d’abril.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/on-es-el-nuc-emilie-bore/audio/1275042/

Al darrer programa, la guanyadora del llibre «10 aneguets de goma» va ser la Pilar Biescas L’enhorabona!

by

«Hi ha monstre a la meva habitació» a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre misteriós que tracta de la por a la foscor, un tema inesgotable a la literatura infantil.

“Hi ha monstre a la meva habitació” és molt eficaç per abordar les pors i despertar la imaginació a través de la seva tècnica perquè si usem una llanterna, estem descobrint una nova relació text/imatge, per sorprendre els infants.

Les pàgines són blanques i juguen amb la transparència. Imagineu un full doblegat. A la cara del davant hi ha el text i a la cara del darrera, amagat, hi ha el monstre dibuixat, tot negre.

Si llegim el llibre a les fosques i proveïts d’una llanterna podrem veure els monstres que apareixen com ombres quan la llum brilla a través del paper.

M’ha semblat una bona idea explicar primer el relat a les fosques, amb la llanterna. Després, amb llum, poden observar com està fet i entendre el misteri que s’hi amaga.

I, a l’escola o a casa, si us proveïu de cartolina negra i paper blanc (amb un bon gramatge, de 160 o més) els infants poden inventar els seus monstres (banyes, cues, pèls, urpes, etc.) i després retallar-los enganxar-los sobre el paper blanc. El resultat és espectacular.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial MTM.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Hi ha monstre a la meva habitació» és:

On s’amaguen els monstres?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de febrer.

La guanyadora del llibre «Ai, renoi!» és la Maite Rillo. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/hi-ha-monstres-a-la-meva-habitacio-de-fanny-paceaud/audio/1270444/

………………………..

Al mateix programa, es parla de L’educació de 0 a 3, una etapa que, les educadores consideren que és una de les etapes més invisibilitzades i maltractades. Opinen que és una etapa “menystinguda i maltractada” i per això es planten per reivindicar millores a través d’una iniciativa legislativa popular (ILP).

Per què és essencial l’educació de 0 a 3? Amb quines dificultats es troben en el seu dia a dia les educadores? I quines són les seves demandes més urgents?

A “L’ofici d’educar”, obrim la “Sala de 0 a 3” per conèixer el dia a dia de les educadores, que fan mans i mànigues per arribar a tot arreu, amb Sandra Ruiz Juvé, psicopedagoga, mestra d’educació infantil i directora de l’escola bressol municipal El Rial, a Sant Cebrià de Vallalta; Olga del Amo, mestra d’educació infantil i directora de l’escola bressol municipal La Casa dels Arbres, de l’Hospitalet de Llobregat; Míriam Oliva, pedagoga i directora de la llar d’infants Pit Roig, de Sant Pere de Vilamajor; Anna Vila, mestra i directora de la llar d’infants Ralet Ralet, de Santa Eugènia de Berga, i l’educadora infantil Aina Cabau Vallverdú, que treballa a les escoles bressol de Barcelonaa.

El programa el podeu seguir a:

https://www.3cat.cat/3cat/leducacio-de-0-a-3-es-planta-letapa-base-menystinguda-i-maltractada/audio/1270445/

by

Recomanacions nadalenques

Al programa especial de Nadal d’ahir vam presentar un bon grapat de bones lectures. Per si us serveix, us comparteixo l’article que ha escrit la Marta Sánchez per a la plataforma 3catinfo.

https://www.3cat.cat/3catinfo/llibres-per-demanar-als-reis-12-titols-per-fer-volar-la-imaginacio-dels-infants/noticia/3386494/

Podeu escoltar el programa clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/recomanacions-de-llibres-per-nadal/audio/1263245/

Aprofitem per desitjar-vos unes bones festes i un any 2026 ple de bones lectures. Som l’equip que s’encarrega, des de fa onze anys del programa l’Ofici d’educar, el programa més escoltat a la franja de 6 a 7 del matí dels diumenges. Gràcies a la bona gent que ens escolta i ens envia els seus comentaris!

A la foto m’acompanyen la Marta Sánchez, en José Luís Santiso, l’Elisabet Pedrosa, en Sergi Vives i la Núria Ventura.

by

«El Senyor dels Lladres» a l’Ofici d’educar

Ahir, a la secció “Llibres per somiar” vam presentar un dels títols mítics de la literatura infantil i juvenil. Ens fa contents comprovar com es tornen a reeditat i rescatar de l’oblit obres com aquesta de la gran Cornelia Funke per a gaudi dels joves.

És un conte de fantasia i una història d’aventures combinades i ambientades a la Venècia moderna. Hi ha moltes històries sobre nens que no volen créixer, com “Peter Pan” o “Pippi Calcesllargues“. Aquest relat és tot el contrari: Nens que volen créixer, nens que no poden esperar que se’ls permeti fer totes les coses que només els adults poden fer. La història està ambientada a Venècia, ciutat meravellosa i misteriosa, un lloc encantat, però molt real. No s’assembla gens a Hogwarts o a la Terra Mitjana, perquè la podem tocar, olorar i tastar.

El relat va de dos germans, en Pròsper, de dotze anys, i el seu germà petit, en Bo (abreviatura de Bonifaci), que fugen d’una tieta que vol mantenir en Bo al seu costat i enviar en Pròsper a un internat. Els germans fugen i van a parar a Venècia, on son acollits per un grup de nens que viuen en un cinema abandonat. Són nens sense llar que no tenen cap altre lloc on anar. El líder del seu grup es diu Scipio i els proporciona mantes i altres necessitats. És un noi jove, una mena de Robin Hood, conegut com “El Senyor dels Lladres” que s’ha forjat una reputació temible al món subterrani de la ciutat.

Una gran novel·la plena d’aventures, per als joves a partir de 13 anys.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas, Estrella Polar. La pregunta per al concurs sobre el llibre «El senyor dels Lladres» és:

Com es diu “El senyor dels Lladres”?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 16 de novembre.


Al darrer concurs, la guanyadora del llibre «Topotip i Topotap» és la Família Vizcano Rifà. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-senyor-dels-lladres-de-cornelia-funke/audio/1260092/

by

«Quatre ulls» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar el darrer llibre d’aquesta temporada.

Ha estat un any en que hem gaudit d’una bona selecció de lectures de tota mena. Estic content de la bona acollida que sempre em dispensa l’equip que conforma aquest programa dedicat a la criança. Gràcies al pòdcast el pot sentir moltíssima gent. També el Telegram és una bona eina per compartir opinions i proposar temes que preocupen als mestres i a les famílies.

A la foto del darrer dia estic amb l’equip del programa: la Marta Sánchez, l’Elisabet Pedrosa, la Núria Ventura i en José Luís Santiso.

El meu agraïment, també, a les persones que hi participeu al concurs. Algunes m’alegreu la vida amb la vostra fidelitat enviant les respostes cada setmana. És un estímul i una manera de dir que el programa interessa i que la secció “llibres per somiar” també fa la seva petita aportació.

El darrer llibre és una novel·la gràfica titulada Quatre ulls i explica el primer any de la Secundària d’un noi, en Rex, i tot comença a anar malament, la vergonya de veure com s’ha de menjar el dinar gratuït perquè està becat ja que la seva família té molts problemes econòmics, els seus pares estan divorciats i conviu amb la seva mare, que treballa precàriament en diferents ocupacions, així com amb el seu “padrastre” i el seu “germanastre”, amb els quals no acaba de sentir-se del tot còmode. A més, veu com tothom menys ell ha fet ja l’estirada, la necessitat de trobar la seva pròpia identitat en un mon que sembla aclaparar-lo, etc. Són massa canvis i mentre intenta encaixar-los, descobreix que necessita ulleres! El que faltava.

El final és esperançador perquè el noi entén, gràcies als consells de la seva àvia, de què va la vida i de com hem d’estar d’agraïts.

Imatges dinàmiques, que reforcen el modus vivendi dels anys 90.

I com a cada programa fem una pregunta relacionada amb la lectura i entre les persones que hi participin farem un sorteig i guanyarà el llibre que, en aquesta ocasió, és gentilesa de l’editorial Andana.
La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:

Quin curs estudia el protagonista del relat?

Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 13 de juliol.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre La noguera és la Pepa Collazos. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/quatre-ulls-de-rex-ogle/audio/1249404/

by

«El salt de la granota» a L’ofici d’educar

Diumenge passat, vam presentar “El salt de la granota” a “L’ofici d’educar”, un llibre de Teresa Franquesa que publica l’editorial Combel. Aquesta història ajudarà nens i nenes a partir d’onze anys a entendre per què està pujant la temperatura de la Terra i què podem fer per revertir aquesta situació.

Igual que passa amb les granotes, que han de fugir de l’aigua quan noten que la temperatura augmenta, a l’espècie humana li podria passar el mateix si no hi fem res. En aquest llibre trobareu mil i una idees per ajudar a salvar el planeta.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants en sortegem, un gentilesa de l’editorial. En aquest cas, més que una pregunta us demanem que digueu una acció per fer front al canvi climàtic.

Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat.

En l’anterior concurs, la guanyadora va ser l’Anna Vilar que s’emporta “La memòria del bosc”. L’enhorabona!

Podeu escoltar el pòdcast clicant a: https://www.3cat.cat/3cat/el-salt-de-la-granota-de-teresa-franquesa/audio/1239714/

by

«Memòries del bosc» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquesta lectura adreçada a joves del primer cicle de l’ESO. M’agrada perquè durant el relat, es descriuen situacions i moments on s’identifica amb precisió la malaltia de l’Alzheimer i les emocions de les persones que la pateixen, els seus dubtes, els seus lapsus, els oblits, etc. però també veiem com les persones properes també pateixen.

Es narra l’aventura que hi viu un gillot, de nom Archibald, propietari d’una llibreria ben curiosa i particular que es troba al bosc. Els llibres que es venen són exemplars únics i els han escrit diferents animals amb l’esperança que algú altre els compri.

Un dia, l’Arxibald Guillot rep la visita del seu amic Frederic Talp, que està desesperat per trobar l’obra que va escriure on recopilava les seves memòries.

De fet, pateix la malaltia de l’oblida-ho-tot, i el seu llibre és la seva única esperança de recordar i descobrir què li va passar a la Mat, la seva dona desapareguda. Però resulta que l’obra acaba de ser venuda a un personatge misteriós.

A partir d’aquí, i ajudats per algunes fotografies, el guillot i el talp emprenen un viatge pels diferents llocs que apareixen a les fotografies i que el talp va visitar amb la seva dona, quan eren joves.

La història que s’explica és tendra, amable, i es barregen l’amor pels llibres, l’amistat amb el pas del temps, la vellesa i la pèrdua.

A cada programa fem una pregunta i al guanyador del sorteig li regalem el llibre, en aquesta ocasió gentilesa de l’editorial Flamboyant. La pregunta:

Quin animal acompanya al guillot en la seva aventura pel bosc?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 6 d’abril.

En l’anterior programa, la guanyadora del concurs del llibre «El gegant nan i el nan gegant » és la Maite Rillo. L’enhorabona!

Per escoltar el pòdcast de la secció, només cal clicar a:

https://www.3cat.cat/3cat/memories-del-bosc-de-mickael-brun-arnaud/audio/1239096/

by

Tertúlia clandestina #17: L’ofici d’explicar les coses. Criança, educació i lectures

Amb la presència silenciosa del cartell de la pel·lícula “Dies de ràdio” de Woody Allen, el passat dijous 13 de març vam celebrar la tertúlia clandestina dedicada a la relació entre els mitjans de comunicació i la literatura i l’educació. Volíem sobretot recordar als bons professionals que, com l’Elisabet Pedrosa, hi dediquen bona part de la seva vida a establir aliances, lligams i connexions entre les persones que conformem la mateixa constel·lació dels ideals d’un país que aposta per la criança. Sabem que no estem en el millor moment social, ho veiem constantment a les notícies que ens arriben d’arreu del món i ens parlen de guerres, dictadures i personatges que només pensen en el capital i el lucre personal. De mica en mica, ens anem acostumant i això no és bo. Sortosament, hi ha persones que s’entesten a intentar que els valors de l’humanisme no s’oblidin i per això la tertúlia tenia molt de sentit.

Primer vam fer una mica d’història i vam recordar alguns dels periodistes que han apostat per donar veu i opinió a aquest món meravellós de l’educació i la literatura. Vam parlar d’en Joan Barril, d’en Carles Capdevila, d’en David Guzmán, de la Núria Toril i de l’Elisabet Pedrosa que en el seu darrer llibre escriu com, amb el suport de les més de nou-centes persones que segueixen el canal de Telegram, parlem de criança, de família, d’escola, de joc, de sexualitat i educació, de lectura i de lleure, d’art i tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d’adopcions i acollida, i de molts altres temes relacionats amb l’educació amb el més ampli sentit. I tot això, amb una hora de programa setmanal. Una hora a la setmana, com el programa AULA LH de la tele de l’Hospitalet. Comparat amb les hores que es dediquen a l’espectacle, al futbol, a la música, a la política i altres divertiments no és gran cosa, ja ho sabem.

A la tertúlia vam presentar el llibre “L’ofici d’educar” on es resumeixen les entrevistes a dotze de les persones que han passat pel programa i que apareixen a la portada. Ens hagués agradat que l’Elisabet ens parlés de com són aquestes persones sàvies, cadascuna en el seu camp, però el temps no donava per molt. Així que ens vam centrar en una mena de “disc sol·licitat” i vam arribar on vam poder.

Primer, la figura d’en Xavier Melgarejo va centrar el nostre interès perquè aquest mestre va viure i treballar a Finlàndia durant alguns anys i entenia perfectament què ens diferencia com a societat. En Melgarejo, al programa, recordava com el luteranisme va tenir una gran influència en impulsar l’aprenentatge de la lectura fa cinc cents anys o més, perquè saber llegir la Bíblia era el camí de la salvació i per això es va reduir dràsticament l’analfabetisme. També ens va explicar que els nens comencen a anar a escola als set anys i porten penjada al coll la clau de casa, de manera que així comença el seu procés d’emancipació.

A Finlàndia, ho sabem, els millors mestres es dediquen a cuidar els infants dels primer anys de vida perquè han entès que es quan adquireixen els fonaments de tots els aprenentatges posteriors.

El capítol dedicat a en Melgarejo el recomanem especialment als mestres i estaria molt bé que els poguessin llegir els qui volten per la Via Augusta.

Després, li van demanar a l’Elisabet que ens recordés com va anar la entrevista (o les entrevistes) amb la Marina Garcés, persona admiradíssima a l’Hospitalet i que ens encantaria que trobés un forat a la seva agenda i ens fes una visita. Del que es va comentar destaco aquesta frase del llibre:

L’escola no fa màgia: ni genera igualtat automàticament ni fa millor la democràcia perquè sí. Ni fa feliços als nens i als joves necessàriament. Més aviat fa el contrari: segrega, classifica, jerarquitza i conté la violència que la mateixa societat infiltra quotidianament en els cossos i les ments de joves i infants. I demanava que la societat no delegui tota l’educació en l’escola.

També es va parlar de les entrevistes amb en Pep Guardiola i amb la Maria Nicolau, persones conegudes, mediàtiques, i que tenen aportacions que convé seguir.

No vam tenir més temps però us convidem a buscar el llibre i anar-lo assaborint capítol a capítol. Val molt la pena. També podeu buscar les entrevistes que estan guardades al web: https://www.3cat.cat/3cat/lofici-deducar/

Una bona part de la trobada la vam dedicar a que l’Elisabet ens expliqués la seva trajectòria professional. Va ser molt interessant i també va tenir moments molt emotius quan va parlar de la seva família. Aquest capítol queda en el records dels assistents a la Clandestina. Són moments que s’han de viure i no es poden explicar.

Vam acabar bufant les espelmes dels 10 anys de l’Ofici, al so de la cançó commemorativa que podeu sentir clicant a:
https://suno.com/song/29c9b0cf-96f9-4099-aa15-8c0f3015bbb2

Va ser una de les millors tertúlies que hem tingut i tot gràcies a una dona que, de petita, tenia tanta vergonya que no s’atrevia a parlar perquè li saltava el cor per la boca… i mira on ha arribat. Gràcies Elisabet!

Propera tertúlia: 22 de maig. Anirem informant.