Ahir, als «Llibres per somiar» vam presentar Cesc i Alabert, un àlbum per a cicle infantil que ens explica com aquest parell d’amics sempre juguen. Tot el relat és deliciós i, com passa sovint, en Cesc que és la guineu, sempre guanya a l’Alabert, l’os. El final és fantàstic perquè respon a la pregunta: I si guanyar no fos el més important? És un llibre molt divertit sobre l’amistat que forma part d’una trilogia ideal per a nens i nenes de fins a 6 anys.
Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Cesc i Alabert” la pregunta és :
“A què juguen en Cesc i l’Alabert?”
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 5 de maig.
Al darrer concurs la guanyadora va ser la Joana i s’emporta un exemplar de «En un tancar i obrir d’ulls» . L’enhorabona!
Al mateix programa es va parlar de pors i de que no s’ha de salvar els nens de la por sinó escoltar-la i regular-la.
A “L’ofici d’educar “ es va fer una mena de consultori sobre pors infantils amb la psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia” Elisenda Pascual, autora de “Criar i jugar”, i amb la psicòloga clínica Roser Batalla.
Amb les preguntes de l’Elisabet Pedrosa, es va parlar de com podem acompanyar la por als monstres, a la foscor, a dormir, als lladres, a la mort o a dormir fora de casa, a aprofundir en la reina de les pors (la por de la nit), a no projectar les nostres pors als fills i també es van donar recursos per expressar la por i regular-la.
Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar un poemari per a joves, aprofitant que tenim aquí mateix la Diada de Sant Jordi, la primavera esclatant per tot arreu i l’ambient festiu que convida a la poesia.
Vam llegir alguns poemes i vam conversar sobre aquesta forma particular d’escriure poemes que es coneix com a tanka (té una sonoritat semblant a la del títol) .
Al web de l’editorial podem llegir que l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit…
Un dels bells poemes que podreu llegir és aquest Nits
Mentre em llegeixes un conte, les paraules tendres em gronxen. A poc a poc s’esfuma la teva veu. M’adormo.
Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “En un tancar i obrir d’ulls” demanem que:
Digueu una paraula que rimi amb «mirada»
Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 21 d’abril.
Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Alba (8 anys) i s’emporta un exemplar de «Burundi» . L’enhorabona!
Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar aquest llibre de coneixements basat en uns fets reals. Ens narra, com a la zona de Cateura, al Paraguai, un poble construït sobre un abocador, el professor de música Favio Chávez va començar a dones classes de música als joves, però es va trobar amb un problema: tenia més alumnes que instruments!
Tot rumiant, en Fabio va tenir una bona idea té una idea meravellosa. Amb l’ajuda d’en Colà, un enginyós fuster local, van començar a transformar les deixalles en instruments que estan emplenant la seva comunitat (i el món) de sons per a un futur millor. Van fabricar tota mena d’instruments amb els materials de rebuig de l’abocador: llaunes, canonades rovellades, coberts, bidons d’oli, cables o ampolles i van crear violins, violes, violoncels, contrabaixos, guitarres, flautes, saxòfons, trompetes i instruments de percussió.
En aquest blog, ja en vam parlar fa unes setmanes. Ho podeu recuperar clicant a:
i , com a cada programa, fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” . En aquest cas, sobre el llibre “L’ORQUESTRA DE L’ESPERANÇA” preguntem:
Quin va ser el primer instrument de l’Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura?
També vam donar el nom del guanyador del llibre «DIUMENGE» comentat a l’anterior programa: en Marc González. L’enhorabona!
El passat diumenge, 31 de desembre, vam presentar la novel·la Patina, de Jason Reynolds. És la segona història d’una tetralogia de la que ja vam presentar Ghost. De moment, de les tres que s’han traduït, és la més rodona, al meu entendre, i la més potent. Explica la vida d’una noia, la Patina —Patty— que és la més ràpida de l’equip d’atletisme. La seva vida es complica quan, després de la mort del pare i la malaltia de la mare, han d’anar a viure. Ella i sa germana, a casa del seu oncle i la seva parella.
Però el canvi de casa li comportarà canvis de tota mena, especialment un canvi de barri i d’escola. Així d’una escola pública mixta una privada elitista només de noies on haurà de suportar les burles de les noies “pijes”.
Mentrestant, la temporada d’atletisme continua, i l’entrenador, en veure com és de competitiva, la tria per a l’equip de relleus.
Un llibre preciós que ens parla de de classisme i racisme mitjançant la vida d’una jove que busca la pròpia pau mentre aprèn a treballar en equip.
El llibre està editat per Sembra Llibres, té 188 pàgines i es de molt bon llegir. Enganxa.
I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Patina” és:
Quin esport pràctica la Patina?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 7 de gener.
El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:
I al mateix programa, triar un joc o una joguina per a un nen o una nena és un acte d’amor, de consciència i de sentit comú, defensa Imma Marín, experta en jocs i joguines, creadora de Marinva i autora de “Jugar”: un extens inventari de jocs i joguines. La majoria de nens i nenes tenen més joguines de les que necessiten, i l’excés de joguines mata les ganes de jugar, afirma l’experta. Imma Marín ens dona, a “L’ofici d’educar”, criteris per triar amb consciència jocs i joguines. I també consells pràctics per fer la carta als Reis.
Ahir, a l’Ofici d’educar vam parlar del llibre “la Cucurutxu” dins la secció «Llibres per somiar». Ens explica la història d’una gelateria de Barcelona que fa els gelats més bons del món, pel seu gust i especialment perquè contenen un ingredient singular que fa viatjar. Tothom ho sap.
Un dia es presenta a la gelateria una àvia que vol un gelat que la faci viatjar. La Irene, la gelatera, li pregunta quina mena de viatge vol fer i l’àvia li respon que en vol fer un al passat. Com que ningú no li havia dement de fer un viatge en el temps, la gelatera es passa tota la nit preparant aquell gelat tan especial: Un gelat de cucurutxo de color ataronjat, amb olor de xocolata blanca i de forma caragolada.
I quan l’avia el tasta, passa una cosa fascinant però no tan sorprenent com el final del relat.
Com a cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «Trucada perduda» en Carlos Alberto Ruiz. L’ Enhorabona!
I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “La Cucurutxu” és:
Com es diu la gelatera?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 24 de desembre.
Ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la gràfica, basada en uns fets reals que van passar l’estiu del 2011, quan es va produir una massacre on van morir 77 persones, la majoria joves i adolescents. Potser recordareu els fets perquè queden en la nostra memòria com ho van ser els atemptats de Nova York o la Rambla de Barcelona. Són fets que no s’entenen i creen un trauma col·lectiu però sobretot fan aflorar molta por a l’entorn del lloc on han succeïts els fets.
La novel·la se centra en dues noies, la Rebekka i la Fariba, quan un mes després del dia dels assassinats comencen l’Institut. És un encert haver triat aquests personatges adolescents perquè de sobte, com els va passar a la resta de joves noruecs, es van adonar que l’amenaça era real, tenia nom i cognoms i, a més, era un dels seus. La seva vida tranquil·la i segura va quedar esmicolada i cadascú va començar a veure la realitat de forma diferent.
«Trucada perduda» va de por, de malestar, de veure com els esdeveniments socials i globals ens poden bloquejar (com la pandèmia, per exemple) i ens fan entomar la vida amb sentiments contradictoris. El títol fa referència a les trucades sense resposta que van enviar els familiars als nois que estaven de campaments, en el moment del tiroteig.
Una gran novel·la recomanada a partir dels 15 anys.
A la contracoberta llegim: Un mes després del 22 de juliol, la Rebekka i la Fariba comencen l’institut. La Fariba s’apunta a la Lliga de Joves Laboristes i la Rebekka intenta participar en la revista, conèixer millor en Daniel, el dels cabells arrissats, anar a les festes i seguir el ritme dels estudis i dels amics. Però̀ el problema és que la Rebekka no pot deixar de pensar mai en el que ha passat.
Coma cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «A la vora» la Maite Rillo. L’ Enhorabona!
Per a participar al concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “TRUCADA PERDUDA” cal contestar la pregunta següent:
A QUIN PAÍS VAN PASSAR ELS FETS QUE S’EXPLIQUEN EN AQUESTA NOVEL·LA GRÀFICA?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de desembre.
………………………………………….
En el mateix programa s’ha parlat de les emocions que activen l’aprenentatge i combaten l’abandonament escolar i s’han explicat les claus per entendre com funcionen les emocions en l’etapa formativa. Són les emocions epistèmiques. Són essencials, sobretot les positives, perquè asseguren l’aprenentatge i són una arma contra la desafecció escolar, les drogues i la delinqüència.
Fins a quin punt sentir-se estimat o meravellat activa l’aprenentatge? I el bullying o l’avorriment desactiven les ganes d’aprendre?
A “L’ofici d’educar” hem tingut com a convidats i experts en el tema a Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, l’Anna Carpena, referent en educació emocional, mestra i autora de “La empatía es possible. Educación emocional para una sociedad empàtica”, l’Anna Comas, mestra que ha estat directora de l’escola La Maquinista, i la doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Anna Forés. Tots ells han parlat amb saviesa i el resultat és un programa que val molt la pena.
Aprofitant que aviat serà Tots Sants i a casa i a l’escola s’explicaran contes de por i es parlarà de la vida i la mort, ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquest llibre que ens mostra un diàleg entre un nen i la seva mare parlant sobre aquest tema.
A “Memento mori” trobem franquesa però també hi ha humor, un humor que ve donat per com estan il·lustrades les pàgines, combinant els colors llampants i vius amb les ombres que van planant per tot arreu i representant allò que és mort.
Es tracta d’un diàleg entre una mare i el seu fill l seu fill des que surt de l’escola i van cap a casa. L’infant pregunta quines coses poden morir i la mare li contesta que el foc, el sol, l’amor i l’amistat poden morir. Després insisteix i vol saber si Tot el que viu mor? i la mare respon de nou de manera general. Sí, diu, les flors, les mosques, els arbres, els planetes, les galàxies, les bactèries, tot el que està viu mor.
Però el nen insisteix per tercera vegada i la mare es gira i contesta: Els humans.
A partir d’aquest moment, la conversa va essent i més profunda i filosòfica. Parlen de l’alternança entre la vida i la mort, la desaparició, el que ens queda en el record. És una conversa poderosa sobre l’existència, l’universal, la desaparició, l’infinit, la pèrdua.
La pregunta per participar el concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “Memento Mori” és:
Qui va inventar la mort?
Podeu enviar un correu amb la resposta a loficideducar@ccma.cat fins diumenge 29 d’octubre i entrareu al sorteig del llibre.
Al darrer concurs, en Lluc González va ser el guanyador del concurs i s’emporta «El bandit i les bessones Mataquin». L’ Enhorabona!
Al mateix programa es va parlar de divorci i és un tema que dóna per a tres programes o més, per la seva complexitat i per les múltiples circumstàncies que envolten cada cas. Us recomanem que llegiu l’excel·lent resum que ha fet l’Elisabet Pedrosa. El podeu trobar clicant a:
Als “llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la que ens parla de com l’estiu del 1927 l’illa de Samala va ser l’escenari d’un dels segrests més curiosos de la història. Paula Mataquín, una nena d’onze anys neboda de la marquesa de Carabàs, va desaparèixer durant la revetlla de Sant Joan. Darrere d’aquest succés hi havia el bandit Grigori Mihailovitx. La història hauria quedat en l’oblit si no fos perquè a les golfes del Palau de Carabàs es va trobar una capsa amb informes policials del cas, diaris, cartes, rebuts, tiquets… Gràcies a tota aquesta documentació, ara podem conèixer amb tota mena de detalls què van viure exactament les bessones Mataquín.
Es tracta d’un divertit llibre escrit en forma de pistes que ens condueixen a la resolució d’un segrest. No cal ni dir que el llibre té un final feliç i que empattizarem amb el bandit Grigori.
Una lectura ideal per als infants a partir de deu anys. És un dels tres llibre que opten al premi Atrapallibres d’enguany.
I la pregunta del Concurs dels llibres per somiar és:
Quin l’instrument musical toca el bandit a la bessona Paula quan està segrestada?
Podeu enviar un correu amb la resposta a loficideducar@ccma.catfins diumenge 15 d’octubre i entrareu al sorteix del llibre.
Al darrer concurs, la Patricia Escober va resultar guanyadora i s’emporta el llibre “Tortuga versus llebre, la revenja“. L’Enhorabona!
Al mateix programa es va parlar dels infants que necessiten cures pal·liatives pediàtriques
Tres mil infants necessitarien cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya, però l’any passat només en van rebre prop de nou-cents. El diagnòstic d’una malaltia greu infantil que amenaça o limita la vida de manera crònica és un tsunami per a una família, que ha d’assumir el rol de cuidadors 24 hores al dia, i que s’enfronta a un fet antinatural i devastador, com és la mort d’un fill o filla.
A “L’ofici d’educar” van parlar en Sergi Navarro, pediatre, responsable de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l’Hospital de Sant Joan de Déu i coordinador de les cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya, l’ Anna Varderi, llicenciada en Psicologia i gerent de la Fundació Enriqueta Villavecchia i la Gemma Gómez, infermera de la Unitat de Pal·liatius Pediàtrics de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Podeu escoltar el programa al podcast següent:
Ahir vam presentar aquest àlbum molt ben escrit i il·lustrat per en David Pintor.
La faula de la llebre i la tortuga té diverses variants i, en aquest conte, l’autor juga de manera enginyosa amb l’inici d’Isop i ho acaba de manera similar a una de les diverses variants que proposava La Fontaine. Entremig, afegeix diverses possibilitats que ens fan riure molt veient l’enginy de la tortuga, i com la llebre a cada fracàs s’enfada més.
La idea principal girà la voltant de la pregunta: Què passaria si la llebre no es quedés adormida?
Les primeres pàgines mostren la faula clàssica (la cursa, la llebre dormint i l’arribada de la tortuga al final, la primera) A partir d’aquí, la llebre demana una revenja, una segona cursa. La tortuga se les empesca per tornar a guanyar i encara faran una tercera, una quarta, una cinquena, etc.
El detall del barret vermell al cap de la tortuga és la clau de tot plegat.
A Catalunya tenim diferents cicles d’animals en els quals l’astúcia sempre guanya a la força. El més conegut potser és el de la guineu i el llop.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre. Són preguntes fàcils i només cal escoltar el podcast per encertar-la. Després, podeu enviar un correu electrònic amb la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 1 d’octubre. Entre els participants farem el sorteig i algú s’endurà el llibre en qüestió, gentilesa de l’editorial Kalandraka.
La pregunta del llibre “Tortuga contra Llebre. LA REVENJA” és:
Qui guanya la cursa, la tortuga o la llebre?
I la guanyadora del darrer concurs s’emporta el llibre «La meravellosa granja d’en McBroom». És la Laura Lagunas. L’enhorabona!
Ahir, als «Llibres per somiar» vam presentar aquest llibre de coneixements històrics que ens explica la vida d’aquest personatge conegut com a Joan de Serrallonga del qual se n’han fet cançons, obres de teatre i imaginat mil històries.
El llibre, narrat en primera persona pel propi bandoler té un llenguatge molt entenedor i va seguin el fil de la seva vida apassionat, entremesclada amb detalls dels costums i creences de la Catalunya rural del segle XVII.
S’acompanya d’unes il·lustracions precises i detallistes que ens fan imaginar com era la vida dels catalans d’aquella època i la dels bandolers en qüestió: Com era viure ocult? On vivia un bandoler? Com es vestia? A qui robava i com ho feia? Etc.
I com a cada programa vam fer una pregunta relacionada amb el llibre que es presenta i que gràcies a la col·laboració de les editorials el regalarem a una de les persones que contestin. Aquesta setmana la pregunta per participar al concurs de “llibres per somiar” és:
Quin és el nom de pila, el nom real, d’aquest mític bandoler?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 28 de maig.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre “Hi havia una forma” és l’Alba Dalmau. L’enhorabona!
Si podeu, escolteu tot el programa o llegiu l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa sobre un tema del que s’en parla poc i que us pot donar algunes idees i segur que us il·lumina. El transcrivim a continuació. Porta com a títol:
Com reaccionar davant la curiositat sexual infantil?
Un de cada cinc nens o nenes és o serà víctima d’abusos sexuals durant la infància. En una classe de primer, amb infants de 6 anys, van fer una sessió per parlar del consentiment i de les parts íntimes, explica l’antropòloga de Sex-AFINEstel Malgosa. Amb una sola sessió una nena va identificar un abús:
“A l’hora del pati un company de classe l’obligava a tocar-li el penis per jugar a un joc i poder accedir a jugar amb els altres companys; i es va adonar que l’estaven obligant i que no ho havien de fer i va trobar les eines per solucionar-ho: dir-ho al pare.”
Si això va passar en només una hora, apunta l’antropòloga, imaginem què passaria amb una educació sexual implementada per detectar situacions incòmodes i abusos. “Nosaltres que som fills i filles del silenci, hem de parlar-los, des de petites, a l’entorn familiar, de sexualitat”, reivindica la psicòloga Elisenda Pascual, autora del conte per prevenir abusos “L’ombra de la Clara“:
“El que no anomenem no existeix. Aleshores apareix la perversió. I la perversió no genera prevenció, que és l’objectiu de l’educació afectivosexual. La sexualitat és integrar la vida.”
Una eina per acompanyar la sexualitat de la petita infància són els contes, com “Aigua Marina“, de la sociòloga Júlia Sánchez. Des del 2015, a la cooperativa La Ciranda, fan tallers arreu de Catalunya d’educació afectivosexual.
Com és la sexualitat infantil, a diferència de l’adulta?
El projecte SexAFIN ha fet una enquesta amb nens i nenes de 3 a 12 anys per conèixer què saben sobre sexualitat, el cos, intimitat i plaer. L’Estel Malgosa explica que, pels més petits, la sexualitat és un concepte “massa complex”.
“Pels de 8-9-10 anys, sexualitat és sexe adult, el coit; una definició que exclou els infants, que des de la mirada adulta entenem com a asexuals. I quan explorem una mica més, els infants diuen que la sexualitat també és que t’agradi algú, que t’abracin, sentir plaer, i s’obre la definició de sexualitat.”
La primera confusió dels adults és reduir la sexualitat al sexe, lamenta l’antropòloga. Segons l’OMS, les persones neixen sexuades, amb sentiments, cos i plaers, i s’han de poder prendre decisions sanes, segures i plaents sobre sexualitat, i per això se’ls ha de donar informació.
La construcció psíquica de la criatura quan neix es fa a través del cos de la mare, argumenta la psicòloga perinatal Elisenda Pascual:
“I aquest pell a pell també és sexualitat. Els infants no són asexuats. Parlar de sexualitat infantil és parlar de plaer, desig, benestar, des d’un curiositat pura que no té res a veure amb el foc passional de la sexualitat adulta.”
Com podem reaccionar davant les mostres de sexualitat de l’infant?
Els nens i les nens quan es toquen la vulva i el penis senten pessigolles, explica l’Estel Malgosa. Quan ho fan els ensenyem amb indirectes que és un tema tabú i que no se’n pot parlar. A mesura que es fan grans, problematitzen aquest tipus de comportaments, que jutgem com a sexuals:
“Una mare va dir a la seva filla que si es tocava la vulva tindria una infecció, si els diem que tocar-se no és correcte creixerà amb la culpa, i el dia que hi hagi un abús o una situació incòmoda mai ho explicarà.”
En lloc d’això, podem aprofitar per preguntar: “On s’està tocant? Què creus que obté, quan es toca? Quines consignes li estàs donant?“, suggereix la sociòloga Júlia Sánchez, de La Ciranda:
“No és el mateix que un infant es posi les mans als genitals perquè es relaxa en fer la migdiada que un amb ansietat que es frega intensament els genitals, o un altre que explora el cos. I s’ha de veure també on ets: al supermercat? A l’escola? A casa? A casa els avis? Cada espai ha de tenir unes normes per protegir l’infant i orientar l’adult en l’acompanyament.”
A vegades els relats a les escoles són distreure’ls quan es toquen, explica la sociòloga, en lloc de: “Veig que t’estàs tocant els genitals”, i per això necessitem el vocabulari i dir-li si és o no el lloc adequat, i parlar-ho amb la família.
És essencial que com a adults revisem també la nostra motxilla sexoafectiva, ens recomana la psicòloga Elisenda Pascual, per acollir el que l’infant expliqui, i si cal buscar ajuda.
Quina educació sexual es pot donar a Infantil?
Quan no es dona l’espai ni l’oportunitat per parlar de sexualitat es crea el tabú. El tabú propicia situacions de vulnerabilitat, assegura la presidenta de la Fundació Vicki Bernadet:
“L’educació sexual és un dret i un deure; la informació i la formació són imprescindibles per prevenir abusos, perquè quan s’ofereixen un espai lliure i de seguretat, els infants i joves parlen i es propicien les revelacions d’abusos i agressions sexuals.”
S’ha de parlar de sexualitat amb un significat ampli a través de les sensacions del propi cos a l’escola, i que deixi de ser un tema tabú, defensa l’Estel Malgosa, i donar-los vocabulari perquè identifiquin què els agrada i què no.
L’eduació afectivosexual i la perspectiva de gènere ha entrat al currículum d’infantil, ja hi eren a primària i secundària, en el marc de l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius. A la cooperativa La Ciranda:
“Tenim un programa d’acompanyament d’infantil, primària i secundària, 30 tallers adaptats a cada edat de 3 a 16 anys amb una proposta d’educació afectivosexual integral orientativa, comptem amb la maleta de recursos pedagògics “Celebrem la sexualitat” i també és valuós el programa Coeduca’t de formació del professorat.”
“I en el dia a dia s’han d’aprofitar els moments quotidians: d’higiene, de nuesa, de vestir-se, de visita del pediatre, de canviar un bolquer, per posar nom”, assevera la sociòloga Júlia Sánchez.
Com detectar i prevenir abusos?
En una presentació del conte “L’ombra de la Clara” van deixar una Clara de mida real amb una capseta on els infants podien explicar coses, i es va destapar un grapat de vivències abusives i d’abusos sexuals infantils, relata la psicòloga l’Elisenda Pascual.
També en els tallers de coneixement del cos de La Ciranda detecten casos:
“No és només un ni dos ni tres, els agraïm i felicitem per la valentia d’explicar-ho i els derivem a Vicky Bernadet o s’obre el protocol de maltractament de la infància.”
Treballem l’assertivitat, assegura la sociòloga, perquè l’infant sigui capaç de posar límits al que no li agrada. Tot i que un infant mai pot aturar un abús sexual que ve d’algú més gran, alerta l’Elisenda Pascual, aquesta responsabilitat d’aturar l’abús i acompanyar l’infant sempre és nostra. Quotidianitzar la sexualitat a casa, proposa l’Estel Malgosa, fins i tot parlar-ne a la taula:
“Se’n pot parlar de manera indirecta, comentant un programa que en parla en família, o bé parlar des de les experiències personals dels adults, sobre relacions sexuals per crear un clima de confiança i que el fill o filla s’obri a parlar”.
I fer servir eines de detecció com els contes: l’àlbum il·lustrat “La bici de la Lola“, de la Laia Pibernat,l’Alba Barbé i la Judit Piella, el joc simbòlic o els dibuixos, que faciliten gran part de la detecció d’abusos a infantil i cicle inicial, conclouen les expertes.
La invitació a la lectura 