«El sot», un lloc encantat per jugar i crear

Enmig de l’allau de llibres que parlen d’emocions i de com s’han de comportar els infants, apareix “El sot”, un àlbum que és tot just el contrari i que va adreçat, també, als adults, especialment als mestres.

Imagino la possibilitat de començar un claustre llegint aquest llibre i m’agrada pensar la conversa que se’n derivi resultarà enriquidora. El sot va directament al moll de l’ós del que sovint passa als patis de l’escoles i, de fet, el tema central va més enllà dels joc dels infants perquè es tracta de la relació de poder adult-infant.

Però, anem a pams. L’argument ens explica que darrera de l’edifici del gimnàs de l’escola hi ha un gran forat on els nens juguen. És un espai màgic, que està ple de sorpreses, i permet l’experimentació, on els nois i noies inventen jocs, juguen a fer equilibris, salten, preparen pistes d’obstacles, un espai meravellós.

Però la mirada dels mestres no és la mateixa perquè el veuen com un lloc on es poden fer mal, on és fàcil patir algun accident, una caiguda o una esgarrapada. No entenen el potencial creatiu del sot i segurament també han oblidat quan ells eren infants i com de bé s’ho haguessin passat. Els mestres prefereixen que els nens juguin a futbol, que saltin a la corda, que es gronxin suaument, o que juguin a jocs més tranquils sota la seva mirada.

La solució que troben és tapar el sot, i així ho fan. Problema resolt? No! La imaginació dels infants és desbordant i trobaran altres maneres de divertir-se, lluny de la mirada de l’adult, allà on veritablement es creix.

Resulta curiós que l’única escena on una nena es fa mal passa a la porta de l’escola, lluny del sot.

M’ha agradat el posicionament de l’autora, clarament al costat dels infants. No sé el motiu pel qual ens arriben des del països del nord d’Europa aquestes històries amb personatges arquetípics, nens i nenes lliures, que són actius, que gaudeixen del joc, de la natura, experimentant amb la fantasia contínuament. Són infants feliços, uns relats on els avorrits són els adults. M’agrada veure els infants units en la seva causa, en la defensa del seu joc, de la seva imaginació.

Les il·lustracions són efectives, boniques i fresques.

Recomanat per a Cicle inicial i per a mestres.

LES DADES:
Títol: El sot
Autora: Emma AdBäge
Il·lustadora: Emma AdBäge
Traductora: Carolina Moreno
Editorial: entreDos
Pàgines: 32
Blanes, 2022

«Viatges en trens de primera classe», un conte amb olor de menta i mandarina

Si hi ha un escriptor que en sap de trens és en Mauricio Wiesenthal, i que ha recorregut Europa en els més luxosos i mítics ferrocarrils, com l’Orient-Express. En els seus relats ens mostra com és l’ànima humana i ens presenta la imatge d’un continent abatut i derrotat. La seva mirada traspua nostàlgia d’uns temps on l’humanisme era viscut i defensat per altres autors, com Stefan Zweig o Rilke, per exemple. Diu Mauricio, parlant dels trens de luxe:

«La literatura del tren tiene que ser, por fuerza, impresionista y confusa. El tren nos da un destino, una distancia, un más allá sin trascendencia ni juicio final. Y eso hace más bellas y voluptuosas las historias que, como las noches del tren o las aventuras de amor, no tienen principio ni fin».

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del darrer llibre d’en Dani Torrent. Es titula «Viatges en trens de primera classe» i ell n’és l’autor i l’Il·lustrador. La presentació va ser a “Lectors, al tren!”, una llibreria que, com el seu nom indica, també estima els trens. Mireu, sinó, l’aparador que van muntar…


En Dani, acompanyat de l’editor de «Triqueta», una editorial gallega, va explicar els orígens del relat i com, fa uns anys, una conversa amb uns amics alemanys el van alertar d’un esdeveniment que és el que dona inspiració i fa créixer el conte.

També va explicar algunes de les imatges que podem veure i molts detalls significatius que, d’altra manera, se’ns poden passar per alt o desconeixem, com per exemple, el perquè del nom de la noia. I detalls sobre el tipus de paper triat, les dificultats d’impressió, etc.

Va ser una presentació agradable i inspiradora, molt ben conduïda per la Montse Marcet.

De què va el conte? Al resum que fa l’editorial diuen:

La Clementina, des de petita, havia estat educada pel seu pare per a entrar en l’alta societat de l’època. Tota la seva vida s’havia esforçat per aprendre els modals i l’etiqueta que l’alta societat exigia. El seu pare tenia l’esperança que, gràcies a les relacions que havia conreat durant anys de treball en l’administració pública, aconseguiria per a ella un bon matrimoni.

L’esclat de la guerra al seu país i la mort del seu pare, acaben de sobte amb aquests plans de futur. Sola, sense casa i sense tot just recursos a causa dels desastres de la guerra, Clementina idea un pla: gastar-se fins a l’últim cèntim dels seus estalvis en un vestit de seda i un passi d’un any per a viatjar en trens de primera classe. El seu objectiu, socialitzar amb els cavallers més distingits durant els llargs trajectes que l’abonament permetia amb l’ànim de complir un dels somnis del seu pare, trobar el bon matrimoni que hagués desitjat. Però, és aquest realment el somni de la Clementina?

Estructurat com un conte clàssic, Clementina té tres trobades, amb tres cavallers cadascun més ric que l’anterior, que li proposen ser la flor més bella del seu jardí, l’obra mestra de la seva col·lecció, i la joia més brillant de la Corona. Però un gir inesperat, converteix aquesta rondalla en una història d’autoconeixement i apoderament femení.

Lectura per als nois i noies de l’ESO.

LES DADES:

  • Títol: Viatges en trens de primera classe
  • Autor: Dani Torrent
  • Il·lustrador: Dani Torrent
  • Editorial: Triqueta
  • Pàgines: 72
  • Vigo, 2022

El Chinki Plonki, la joguina de moda al pati de l’escola

Fa un parell anys van aparèixer el dos primers números de la col·lecció «Llegendes del patí». El primer es titula «La mitja hora dels herois».

El segon, «Campions del món», és el més divertit al meu parer perquè ens explica que els nens protagonistes de la sèrie juguen a «Fet i amagar» al pati de l’escola i apareix un personatge que fa més de trenta anys que està amagat i ho capgira tot.

A aquella història delirant —fa riure molt—, la va seguir la tercera «Viatge pels patis infinits» i també la quarta que és la que vull comentar, «Conspiració a l’ombra».

Aquesta conspiració comença un dia, a la mitja hora del pati, quan la Martina veu que tots els companys de classe tenen un Chinki Plonki, la joguina de moda.

Als patis de les escoles és una imatge recurrent i cíclica. Hi ha èpoques de jugar a la baldufa, a cromos, a la corda, etc. Sempre són petits artugis que hi caben a les butxaques, lluny de la mirada de la mestra. De fet, els Chinki Plonkis són uns estris estranys que tenen als infants força enganxats.

És així, sempre ha estat així. No fa gaire parlava amb una nena que col·leccionava cromos de Pokemon i no sabia com s’hi jugava, però com que tots els amics en tenien, doncs ella també…

La Martina, com que no té Chinki Plonkis se’n va a jugar tota sola als gronxadors i descobreix un personatge estrany que volta per allà. El segueix i descobreix una societat secreta, que pertany a la industria farmacèutica i que són els responsables —això ja ho sabem, perquè és una llegenda urbana— dels polls que cíclicament apareix al cap dels infants, dels refredats i altre accidents que succeeixen habitualment als patis. Són els qui “mouen els fils a l’ombra per obtenir tot el benefici que puguin dels nens i nenes del món!”.

«Llegendes del patí» és una sèrie de còmics força divertida i ben il·lustrada.

Per als infants de cicle inicial i mitjà.

Crec que aquests mesos, es faran algunes presentacions amb l’autor i, potser, també l’il·lustrador. Anirem informant.

LES DADES:
Títol: Conspiració a l’ombra
Autor: El Hematocrítico
Il·lustrador: Albert Monteys
Traductora: Mercè Estévez
Editorial: Barcanova
Pàgines:
Barcelona, 2022

«El lleó sobre la porta», un relat emotiu i divertit

“El lleó sobre la porta” és una gran novel·la per a joves que explica una història força curiosa. Se centra en tres nois, en Leo, la Sangeeta i l’Olivia, que comparteixen grup classe en una escola d’un poble anomenat Whot. Tenen en comú el seu origen, amb uns avantpassats vinguts de Singapur, la Índia i Ghana.

Tot comença quan el mestre, el senyor Scott (un personatge singular), els proposa una sortida a visitar la catedral de Rochester. Allà, el noi Leo descobreix un nom en un memorial dedicat als herois de la Segona Gerra Mundial.

El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms. No sé si us heu trobat mai en aquesta situació però resulta molt inquietant. Cada vegada que vaig al poble, a Castelló, visito pel cementiri on estan enterrats els meus pares, avis i altres familiars. Allà, en aquell petit cementiri hi ha una làpida d’un avantpassat amb el meu nom i els meus cognoms. Em crea cert neguit.

Tornem a la novel·la d’Onjali Q. Rauf. En Leo vol saber què va fer aquests heroi de les RAF britàniques i comença a investigar, preguntat als seus familiars, buscant informació a la biblioteca escolar, etc. Descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar ala Guerra Mundial, com el personatge en qüestió. Aquí el relat pren un aire de novel·la policíaca que segueix les passes dels tres nois, mentre la classe s’embarca en un projecte sobre els “herois oblidats”.

El racisme és present al llarg del llibre. Hi ha alguns nois de la classe, en Toby i la Catherine, que menyspreen al Leo i li generaran tota mena de problemes. Bé, és una bona oportunitat per parlar sobre el racisme que massa sovint aflora a les escoles i instituts.

La novel·la es llegeix en un tres- i-no-res, malgrat les 360 pàgines. M’han agradat molt les quaranta pàgines que hi ha al final, a manera d’annex, on s’esmenten casos reals i s’aporta molta informació sobre la Segona Guerra Mundial.

S’agraeixen novel·les per a infants i joves que tracten temes que sovint només podem llegir intercalats a les obres de ficció per a adults.

Lectura recomanada per als nois a partir de 12 anys i, especialment, per als mestres que trobaran una manera de fer i d’engrescar els alumnes en la recerca, discussió i presentació dels projectes.

LES DADES:
Títol: El lleó sobre la porta
Autora: Onjali Q. Rauf
Traductora: Lara Estany
Editorial: laGalera
Pàgines: 360
Barcelona, 2022

«Un estiu de luxe» en un paradís inversemblant

Fa uns dies, una amiga ha tornat d’un viatge a Noruega, a Bergen concretament. Me n’ha parlat meravelles d’aquell país, de la seva cultura i del seu nivell de vida. No he estat mai a Noruega i la imatge que tinc coincideix amb el que m’ha explicat.

La lectura d’«Un estiu de luxe» m’ha fet veure que, a tot arreu, les classes socials estan ben incrustades, que la pobresa no és patrimoni de determinats països i que les desigualtats existeixen vagis on vagis.

Aquesta novel·la extraordinària de Marianne Kaurin presenta una història romàntica, malgrat que pugui semblar un cant a l’amistat i a l’aventura. També hi ha un transfons que ens fa pensar que les mentides no porten enlloc i que cal acceptar-se tal com és cadascú.

Al primer capítol ens explica el darrer dia de curs d’un grup d’alumnes de sisè que s’acomiaden fins al setembre, quan es trobin al primer curs de la secundària. Justament aquell últim dia de curs arriba un nou alumne, en Vilmer:

Té una mà a la butxaca i a l’altra hi té una gorra. La samarreta que porta és de les que venen al zoo, i fa l’efecte que els pantalons curts marrons com un cagarro li venen una mica grans perquè li fan bosses, però no la mena de bosses que estan de moda i que queden tan bé.Porta unes sabatilles de roba que fa un segle o dos devien ser blanques. Té els braços i les cames prims i més aviat pàl·lids, i sembla que tots aquells rínxols no parin de bellugar-se-li dalt del cap fins i tot quan s’està ben quiet.

En Vilmer i la protagonista de la història, l’Ina, son els dos joves que viuen en un barri deprimit, pobre, i són els únics que aquell estiu no aniran de vacances enlloc.

L’últim dia de classe, l’Ina explica als seus companys que ella i la seva mare passaran uns dies al sud en un complex hoteler de somni. «El sud no és cap lloc concret», protesta una de les nenes de la classe. I és ben cert que el sud no és cap país que un pugui assenyalar al mapa del món.

És una mentida ben grossa perquè la realitat és que l’Ina no sortirà del barri on viu amb la amb la seva mare.

El sud no és cap lloc concret, però si es pensa bé potser que el sud sigui qualsevol lloc.

A partir d’aquest punt, la novel·la va explicant l’estiu de l’Ina i com s’ho passarà de bé amb en Vilmer, el seu veí, amb qui construiran una mena de paradís perdut en un soterrani abandonat a prop de casa seva. Es barallaran, riuran, s’enamoraran i viuran unes vacances úniques.

És una novel·la que es llegeix força bé, que té bon ritme i que, de tant en tant, com a les bones novel·les, un fet inesperat fa trontollar tot el que estem esperant que passi.

M’ha agradat força i és una bona lectura per a recomanar als alumnes de primer d’ESO.


LES DADES:
Títol: Un estiu de luxe
Autora: Marianne Kaurin
Il·lustradora: Lorena Rivega
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú
Pàgines: 286
Lleida, 2022

«Corneli i Garcia», bons amics

Els qui coneixeu a en Ricardo Alcántara sabeu que és un tipus extraordinari que no té mai un “no” per a ningú. Sabeu, també, que els seus relats són com ell: positius, amb una mirada oberta, sense prejudicis ni moralines.

L’últim que ha publicat és aquest «Corneli i Garcia» i ens explica tres episodis de l’amistat entre l’elefant Corneli i el ratolí Garcia. M’ha recordat a «Sapo y Sepo», aquella parella entranyable d’Arnold Lobel.

El llibre està estructurat en tres històries d’unes vint pàgines cadascuna, amb il·lustracions boniques de la Sophia Touliatou que ocupen, en alguns casos, bona part de les dues pàgines.

La primera història es titula “Bons amics” i, si voleu, podeu gaudir de la veu d’en Ricardo, llegint-la, a continuació.

La segona història “En Corneli tenia els ulls brillants” ens narra els intents de l’elefant per fer cara d’enfadat fins que, finalment, entén que és millor anar de cara i deixar-se estar de romanços.

La tercera “El concurs de disfresses” és força divertida perquè l’elefant intenta trobar una disfressa que li escaigui i fins que no la troba no para d’emprovar-se la de pirata, de príncep, de fantasma, etc. Però no us explico com acaba perquè sinó no té gràcia.

Si teniu fills o alumnes de 5 anys, els podeu llegir aquests històries i segur que passaran una bona estona. Si són més grandets, podran atrevir-se ells sols perquè el text segueix una seqüència repetitiva i lineal. També podeu llegir de forma compartida i llavors el plaer serà doble.

El llibre es queda una mica curt i volem més episodis. Crec que és a propòsit. Segurament, aquest serà el primer volum de noves aventures d’aquest parell de bons amics.

LES DADES:
Títol: Corneli i García
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Sophia Touliatou
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Combel
Pàgines: 72
Barcelona, 2022

«Cueto Negro», el despertar a la realitat

A les primera pàgina d’aquest emotiu relat hi ha quinze frases en vint línies. Són frases curtes, directes, que ens situen en el lloc, en el temps (Los fines de semana de invierno subíamos a Pajares.) i ens presenten els personatges. Així, amb frases directes, l’autora, la Mónica Rodríguez, ens mostra què li passa a una noia, la Cecília, durant un cap de setmana.

És un d’aquells moments que potser hem viscut i recordem, i que queda fixat indeleblement en la nostra memòria perquè ens marca un canvi. Sol estar associat a una emoció molt forta (un accident, un desengany, una persona que passa per la nostra vida i ens il·lumina, una paraula).

El llibre, tot ell, com a objecte està fet amb una delicadesa extraordinària. Sovint em declaro admirador de l’editorial Lóguez i recomano amb vehemència els seus llibres. No els conec personalment i em sap greu perquè segur, segur, que una conversa amb ells pot resultar enriquidora per la manera com entenen la literatura infanti l i juvenil i l’estimació amb que presenten les seves publicacions.

«Cueto negro» és el relat d’un cap de setmana en una estació d’esquí que està entre Astúries i Lleó presidia pel cim del Cueto Negro. Si heu anat mai al Pirineu, probablement algunes de les descripcions que ens ofereix la Mónica us poden resultar familiars i evocadores.

La trama gira al voltant de les emocions que viu una noia, la Cecília, que està en aquella edat en que comença albirar el mon amb uns altres ulls, analitza i observa el que fan els adults i nota com a dins seu una sensació nova pren cos. És l’amor, agradable, sa, efervescent, envers un altre dels nois que també puja habitualment a esquiar al Cueto Negro.

Paral·lelament a aquest amor bonic, el relat també ens mostra la part més fosca de les relacions entre les persones i sense caure en l’explícit ens deixa entreveure una situació que trasbalsa molt a la noia. També hi ha un noi que, novament sense dir-ho, entenem que es autista i víctima d’abusos sexuals. Molt colpidor. I un pare i una mare i una germana, cadascú amb els seus conflictes personals.

«Cueto Negro» és una novel·la curta que es llegeix en dues o tres hores i que en mans d’un adolescent (recomanable per als 12-14 anys, sols o guiats en la lectura) pot tenir aquell efecte transformador que busquem.

La veu narrativa és la de la protagonista i ens fa molt creïble el que explica.

LES DADES:
Títol: Cueto Negro
Autora: Mónica Rodríguez
Il·lustració coberta: Eva Vázquez
Editorial: Lóguez
Pàgines: 176
Santa Marta de Tormes (Salamanca) 2021

Una foca al balcó

«La foca del señor Cleghorn» és una historia inspirada en un record de l’autora, la Judith Kerr, i té a veure amb una foca dissecada que tenia el seu pare a casa seva.

És un relat adient per als infants de cicle mitjà i va acompanyada per un munt d’il·lustracions fetes a llapis i recreant una època passada com es port apreciar per la vestimenta del senyor Cleghorn i de la senyoreta Craig.

La novel·la comença amb el senyor Cleghorn acabat de jubilar i sense un propòsit concret a la seva nova vida. La visita a uns familiars que viuen a la costa servirà per conèixer una petita foca que ha quedat òrfena i que el senyor Cleghorn adoptarà i s’endurà al seu apartament.

Allà, amb l’ajuda de la veïna miraran d’alimentar la foca i li buscaran un lloc on viure millor, lluny de les mirades del conserge de l’edifici que els té prohibides les mascotes.

Com es pot imaginar, la relació entre el senyor Cleghorn i la senyoreta Craig acabarà en enamorament i la novel·la tindrà in final feliç. Com ha de ser.

La historia està situada en un món que podria assemblar-se al de la infantesa de l’autora, allà pels anys 30 del segle XX. Hi veiem al·lusions al tabac, als carros tirats per cavalls, es parla del circ i del zoològic de Brighton com una possible casa per a la foca i sobretot, la roba que porten ens recorda a temps reculats, com el seu barret de bombí i el corbatí d’en Cleghorn.

Quan la relació amb la veïna comença a ser més evident, coneixerem els seus noms de pila (Albert i Millicent) i també el de la petita foca (Charlie).

Amb la Laura Lagunas, companya del grup de treball, vam col·laborar proposant algunes activitats a fer abans, durant i després de la lectura i un joc relacionat amb les imatges. Es pot sol·licitar la guia de lectura a info@editorialmeraki.co, o les podeu descarregar clicant a la-foca-del-senyor-cleghorn_guia-lectura

Lectura recomanada per a infants a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: la foca del senyor Cleghorn
Autora: Judith Kerr
Il·lustradora: Judith Kerr
Traductor: Marc Donat
Editorial: Meraki
Pàgines: 96
Barcelona, 2022

«El nen, el talp, la guineu i el cavall», una història d’amistat

Charlie Mackesy, un artista del sud de Londres, va començar a publicar i pujar a Instagram uns dibuixos fet amb ploma i tinta que ens mostrava la relació d’un nen petit amb els seus amics animals i va ser l’embrió del que després esdevindria llibre.

El llibre «El nen, el talp, la guineu i el cavall» és un seguit d’il·lustracions sobre un nen solitari que deambula pel camp, on troba companyia: Primer coneix el talp i després els altres animals del títol. Mentre caminen, els nous amics parlen, comparteixen les seves il·lusions i les seves pors i plantegen algunes preguntes (filosòfiques):

—Què podem fer quan ens fa mal el cor?
—Et pots sentir a casa sense ser en un lloc determinat, oi?

Es tracta d’un llibre farcit de frases que són com aforismes, missatges universals. Imagino que tenen molt d’èxit a les classes de ioga i segur que hi ha més d’una d’aquestes màximes tatuada en braços o cames, a l’estil de les que veiem del Petit Príncep. Bé, també recorden les pintades banksianes.

Aquesta, per exemple:

O aquesta altra:

M’ha agradat llegir les primeres pàgines introductòries. Són una declaració d’intencions i ens situen perfectament en el que vindrà a continuació:

Hola. Has començat pel començament, n’estic impressionat. Jo, normalment començo pel mig, i no em llegeixo mai les introduccions.
Pot sorprendre que hagi fet un llibre, perquè no soc gens bon lector. De fet, jo el que necessito són imatges, que per a mi són com illes, llocs on arribar enmig d’un mar de paraules.

Hi ha poc text, frases curtes, enginyoses, amb un humor anglès fàcilment reconeixible.

—Què vols ser quan siguis gran?
—Bona persona —va dir el nen
.

«El nen, el talp, la guineu i el cavall» és un llibre per llegir en qualsevol moment, començant per una pàgina a l’atzar perquè no segueix un argument definit.

LES DADES:
Títol: El nen, el talp, la guineu i el cavall
Autor: Charlie Mackesy
Il·lustrador: Charlie Mackesy
Traductor: Enric Fontvila
Editorial: Rosa dels vents
Pàgines: 128
Barcelona, 2021

«La roca del cielo», un àlbum sobre la fatalitat

Si sou fans de la trilogia del barret d’en Jon Klassen, esteu de sort perquè acaba de sortir un àlbum de cent pàgines amb cinc històries d’amistat i de frustracions protagonitzades per una tortuga i un armadillo que us farà riure i pensar alhora.

Són cinc capítols que expliquen aventures de tres animals (tortuga, armadillo i serp) amb un humor hilarant i divertit que combina un suspens visual amb unes històries força originals. Recomanem llegir-les en veu alta.

A la primera història, es veu una tortuga que està contenta al lloc on està però quan arriba l’armadillo i li diu que té un mal pressentiment, ai! Discuteixen si el lloc on està és un bon lloc o és millor canviar a una altra zona. Bé, ja heu entès de què va la cosa. Si no ho heu captat, torneu a llegir el títol i ho entendreu…
La roca és el protagonista i augura un final fatal. De roques en coneixem algunes mítiques com la de Sísif o la de Prometeu però aquesta caiguda del cel ens ha robat el cor.

A la segona història, veiem a la tortuga caiguda al terra d’esquena però no vol admetre que necessita ajuda. Típic dels nens.

Al tercer capítol, l’armadillo i la tortuga s’imaginen com podria ser el futur, però l’arribada d’un extraterrestre ho complica tot.

A la quarta, l’armadillo i la serp gaudeixen de la posta de sol.

A l’última història, veurem perquè està enfadada la tortuga.

Són cinc situacions explicades de manera extraordinària, amb unes il·lustracions sublims que ajuden als infants a parlar del que estan veien.

Il·lustracions de mida gran i només amb una franja blanca al capdamunt on va el text.

Les històries recorden una obra de teatre perquè l’escenari no es mou i els diàlegs tenen una força narrativa i dramàtica fortíssima. De fet, Jon Klassen empra sovint en els seus llibres la tècnica teatral de la quarta paret on veiem sovint els seus personatges dialogant amb el lector, més o menys com altres llibres del tipus “No deixeu que el colom condueixi l’autobús” “El mur al mig del llibre” o “Un llibre”.

Una altra gràcia de l’àlbum és que permet a l’infant anticipar què passarà (o millor fer prediccions, encertades o no) del que trobaran quan passin pàgina. Per exemple, sabem que la roca caurà (ho diu el títol) però la cosa és saber quan i on caurà. I al damunt de qui.


Ah! I els ulls dels animals són la cosa més increïble que fa en Klassen. Ens miren directament amb una expressió formidable, com si parlessin.
LES DADES:
Títol: La roca del cielo
Autor: Jon Klassen
Il·lustrador: Jon Klasen
Traductor: Salvador Figueirido
Editorial: NubeOcho
Pàgines: 100
Madrid, 2022