amistat

by

«Ràdio Kosmos», una aventura brillant sobre l’amistat i l’empatia

El títol és prou explícit i ens avança de què va el relat. Veiem un noi i una noia parlant per ràdio i també hi ha un coet dels que van a l’espai. Imaginem que estan parlant amb algú de la NASA o a l’escola, emetent informació sobre els viatges espacials a través de les ones de la ràdio del centre. No anem malament però la novel·la va d’una aventura molt més emocionant perquè —ho descobrirem al final, a la informació extra que ens aporta l’autor—el que es conta està inspirat en uns fets que van passar realment fa un grapat d’anys.

Els protagonistes de la història són dos nois, l’Achille i la Gianna que als afores del poble d’Itàlia on viuen troben amagat un búnquer de la segona guerra mundial on no hi va ningú perquè es diu que encara hi ha mines i poden explotar. El cas és que l’Achille, quan entra al búnquer fa un descobriment que els capgirarà la vida.

Podem llegir:

Tot i que no funcionés, aquell lloc era increïble, era com estar en una nau espacial. Era com l’Sputnik, el satèl·lit que havien llançat els russos. Però no servia per a res. Era millor que tornés a buscar la bici i acabés de repartir les cartes.
I aleshores ho va veure: unes claus posades en una caixeta de la paret. Com si el guiés una força invisible, l’Achille s’hi va acostar lentament… i va girar les claus.
De sobte, els aparells van fer un bip-bip i es van il·luminar. Ell va fer un bot de l’ensurt. Funcionaven! Encara funcionaven!
Els auriculars que hi havia a sobre d’una de les taules plenes d’interruptors feien un soroll estrany. Els va agafar, se’ls va posar… i va sentir el brunzit inconfusible d’una ràdio a mig sintonitzar.

I a través d’aquell aparell de ràdio afeccionats entren en contacte amb una cosmonauta russa que està perduda per l’Espai els demana ajuda. Sembla inversemblant però continues llegint i, de mica en mica, et veus immers en la vida d’aquests nois, dels seus familiars i dels problemes que els envolten.

El relat està ben trenat i manté el ritme narratiu gràcies a l’emoció de saber si podran o no ajudar la cosmonauta perduda i si ells mateixos podran resoldre els nombrosos conflictes que els envolten. Escrit de manera lineal, per als nois i joves a partir de deu anys resultarà relativament fàcil de seguir.

Potser hi ha un excés de situacions d’una certa violència que no aporten gaire al fil narratiu i es podrien haver simplificat, al meu entendre.

Una felicitació a l’editorial Animallibres per presentar-nos aquesta magnífica col·lecció “L’ARCA”.

Al blog de l’editorial trobareu una entrevista de la marta Moreno a l’autor on explica curiositats de com es va escriure el relat i també ens aporta dades del que va succeir en realitat. Ho trobareu a: https://animallibres.cat/radio-kosmos-una-aventura-en-plena-guerra-freda-sobre-el-poder-de-lamistat-i-les-decisions-que-canvien-vides.htm

LES DADES:
Títol: Ràdio Kosmos
Autor: Marc Tinent
Il·lustrador: Dani Torrent
Editorial: Animallibres
Pàgines: 200
Barcelona, 2026

by

«L’estralaga», amistat, pintura i poesia

He tornat a llegir “L’estralaga” i m’he tornat a emocionar. La va publicar fa catorze anys Estrella Polar i ara Animallibres l’ha recuperat. Aquesta novel·la la va escriure Roberto Piumini, un dels grans autors de llibres per a infants i joves, com ho són César Mallorquí, Joan Manuel Gisbert, Mónica Rodríguez o Gonzalo Moure, entre d’altres. Les seves històries mai fallen.

He tornat a dsifrutar llegint “L’estralaga” amb aquell regust de qui està assaborint cada paraula, cada metàfora, cada frase.

“L’estralaga” ens narra una història a mig camí entre un conte de fades i Les mil i una nits. El tema central és com afrontar el misteri de la mort.

El relat ens presenta a Sakumat, un pintor molt reconegut, quan es cridat a un país llunyà per un senyor ric que vol crear una obra única.

Resulta que aquest home poderòs té un fill, en Madurer, que no pot viure a l’aire lliure i no pot sortir mai de les seves habitacions a causa d’una malaltia greu i inexplicable que el fa al·lèrgic a l’aire i a la llum.

“Amic meu, estic perdent l’esperança. Forçats a sincerar-se, els metges han dit que el meu fill no viurà gaire. El seu cos, des de sempre un hoste incert del món, està a punt d’apagar-se. La força poderosa i cega de la vida, la que no m’ha permès tornar-me sord mentre pronunciaven aquelles paraules i que ara no em deixa embogir pel turment, va abandonant la seva carn tendra. Amic meu, no havia conegut mai un dolor tan gran, ni tan sols quan va morir Aviget, l’esposa del meu cor.”

Aquest pare vol pintar una obra imponent, colossal, que porti el món sencer a les parets de les habitacions silencioses. El pintor accepta i aquí comença una història d’amistat i de coneixement mutu entre ell i l’infant.

Units pel projecte de pintar completament totes les parets de les habitacions on viu Madurer, el temps va passant, esgarrapant minuts, dies, setmanes, a la mort inevitable.

Les històries, els desitjos i els somnis que el nen i el pintor comparteixen es fan presents en una sèrie d’imatges que canvien dia rere dia, entrellaçant-se.

—No és blat? Però sembla blat, un blat fi…
—Sí, s’assembla al blat. Però són espigues d’estralaga.
—Estralaga? És una planta que no conec —va dir en Sakumat, acostant-se amb curiositat una de les espigues pintades per estudiar-la més bé.
—No la coneix ningú —va dir en Madurer-, és una espècie de planta lluminosa.
—Lluminosa?
—Sí. Brilla a les nits serenes. És una mena de planta-cuca de llum, m’entens?

«L’estralaga» és una novel·la plena de poesia, molt recomanable per a joves a partir de tretze anys.

Potser recordareu “Notxa”, un àlbum que es va publicar l’any 1977 en la col·lecció Vela Major, d’edicions La Galera. “Notxa”, es va inspirar en un conte japonès. S’ha recuperat dins la col·lecció MARS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Tracta un tema semblant i igual de poètic.

LES DADES:
Títol: L’estralaga
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Pau Gasol
Traductora: Laia Font
Editorial: Animallibres
Pàgines 128
Barcelona, 2026

by

«Guaraçú» ha tornat!

De vegades ens preguntem: Què fa que un llibre esdevingui un clàssic? Quins elements ha de tenir per no caure en l’oblit? Perquè el pas del temps no li afecta? És com els bons vins, potser? Preguntes que segurament tenen respostes diverses.

El d’en Ricardo Alcántara que ara es torna a reeditar té una història curiosa al seu darrera perquè hi ha hagut un seguit de coincidències afortunades que fan que ara el puguem tornar a gaudir, gràcies a la tenacitat de l’editorial Bindi Books i altres persones.

A l’Hospitalet vam tenir l’honor de fer una tertúlia clandestina amb el Ricardo l’any 2024 i encara no sabíem que Guaraçú tornaria a lluir als aparadors de les llibreries. Podeu llegir el resum d’aquella visita, clicant a https://jaumecentelles.cat/2024/10/09/tertulia-clandestina-14-ricardo-alcantara-un-senyor-escriptor/

També vaig poder fer una entrevista a en Ricardo amb motiu de la publicació del llibre “Encontats” on ell va participar com a padrí de la fira del conte i l’àlbum il·lustrat a l’edició del 2024, a Balaguer. Tinc anotades moltes frases. Us comparteixo les que fan referència a la seva arribada a Barcelona i la publicació de Guaraçú:

[…] en Ricardo va marxar al Brasil on va començar estudis de psicologia, però les ganes de dedicar-se a l’escriptura li van fer plantejar-se un canvi de rumb. Cinc anys després de la seva arribada a Sao Paulo, decideix canviar de continent, anar a Europa, i provar fortuna fent allò que més li agrada: escriure.

El viatge en vaixell era car i, per assegurar-se que seria capaç de sobreviure escrivint, es va presentar a un concurs literari i va quedar segon. Era la prova fefaent que tenia fusta d’escriptor. Continuava sense diners i es va presentar a un altre premi, l’Estudvais. El va guanyar i amb l’import, 2.000 dòlars, es va comprar un bagul i un bitllet d’anada a Barcelona.

Comenta que entre Madrid i Barcelona va triar aquesta ciutat mediterrània per la seva proximitat al mar. Tanmateix, un cop aquí, l’adaptació a la nova realitat no li va ser fàcil. Una llengua que no coneixia, una època de canvis polítics (era l’any 1975) i la necessitat de guanyar-se la vida el van portar a treballar en diverses feines.

Explica:
Vaig arribar a bord del Cristofaro Colombo amb la decisió de ser escriptor, amb un bagul ple de llibres, discos i la meva vella màquina d’escriure, sense bitllet de tornada perquè no preveia la possibilitat que les coses anessin malament, i amb tants somnis i tantes il·lusions que no tenia on desar-los.

Un cop instal·lat, vaig passar per diverses etapes: després de l’enamorament inicial amb la ciutat de Barcelona, va venir un període d’estranyesa, d’acords i desacords, de topar de cara amb la realitat, que no era tan amable com l’havia imaginada, de trucar a unes quantes portes sense donar-me per vençut. Per fi, tres anys després vaig conseguir publicar el meu primer llibre: Guaraçú, a l’editorial La Galera i amb la il·lustradora Maria Rius com a companya d’aventures. […]

Guaraçú li va obrir moltes portes perquè va ser mereixedor del Premi Serra d’Or, i amb un llibre sota el braç tot va començar a fluir fent que el camí fos més lleuger.

Aquella primera obra presentava la relació d’un nen que camina despullat per la selva amazònica i es relaciona amb les plantes i els ocells, tot molt salvatge.

A partir d’aquell moment i convençut que havia trobat el seu lloc al món, en Ricardo no va parar d’escriure i escriure. El càlcul per entendre la quantitat de llibres que ha publicat cada any és fàcil de fer. Són més de dos-cents seixanta, des del primer, Guaraçú, editat per La Galera, que va ser Premi Serra d’Or, el 1979.

Si aquest Sant Jordi, busqueu a en Ricardo, segur que el trobareu signant exemplars amb la mateixa il·lusió que fa cinquanta-un anys, recordant que, com l’ocell blau, el llibre retorna i només ha calgut esperar.

Lectura recomanada per a infants a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Guaraçú
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Maria Rius
Traductora: Anna Murià
Editorial: Bindi Book
Pàgines: 40
Barcelona, 2026

by

«Corduroy», un os de peluix

Corduroy (pana, en anglès) narra un moment de la vida d’un os de peluix que s’exhibeix a la secció de joguines d’uns grans magatzems. Va vestit, com a la imatge de la coberta, amb una granota de color verd.

L’os s’està a la prestatgeria esperant que algú el compri. Un dia, una nena, mentre passeja amb la seva mare pels grans magatzems, el veu. La nena el vol comprar però la mare no vol gastar més diners i, a més, li fa notar que a l’os li falta un botó al vestit.

Aquella nit, quan la botiga tanca i els compradors i els empleats ja no hi són, en Corduroy decideix sortir a buscar el botó i comença a caminar pels magatzems. Es queda sorprès quan pujant a les escales mecàniques arriba a la secció de mobles.

Allà, s’enfila a un llit i veu un dels flocs semblants a botons del matalàs. Pensa que és el botó que li falta i quan intenta estirar-lo, cau del llit i tel soroll alerta el vigilant nocturn. El vigilant, quan el veu, el retorna a la secció de joguines.

L’endemà a primera hora, la nena Lisa torna amb una bosseta amb els diners de la seva guardiola i compra l’os. El final, ja us el podeu imaginar.

M’ha semblat una bona feina de l’editorial Picarona publicar un text històric, de l’any 1968.

L’idea de l’autor, Don Freeman, era escriure una història que tingués lloc en uns grans magatzems. Volia que la trama mostrés la diferència entre el luxe dels grans magatzems i la vida senzilla que viu la majoria de la gent. Ho aconsegueix, i també ens mostra els valors de la convivència i de la vida.

Lectura recomanable per a infants de cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Corduroy
Autor: Don Freeman
Il·lustrador: Don Freeman
Traductor: David George
Editorial: Picarona
Pàgines: 36
Barcelona, 2023

by

«L’Estruç al mercat» i les normes (sovint) absurdes

“L’Estruç al mercat” és un àlbum il·lustrat magnífic, ideal per llegir en companyia i deixar-se endur per unes imatges plenes de detalls.

Ens presenta una història senzilla. La senyora Estruç vol anar a veure la seva amiga, la senyora Gacela, que està malalta, i pensa que, en acabar la jornada laboral, li portarà un regalet. A partir d’aquí, l’argument se centra en el recorregut que fa pel mercat a la recerca d’un detall per a la seva amiga. Però, aggg!, no serà fàcil perquè a totes les parades troba inconvenients i no la volen atendre.

Incís: Mentre llegia aquesta part central del relat, m’he sentit identificat amb l’estruç perquè, tot i que no és freqüent, quan he de fer alguna gestió trobo els mateixos inconvenients i sento que perdo el temps i no aconsegueixo resoldre res. He recordat les queixes dels pagesos quan expliquen les peripècies burocràtiques o les mestres que es passen hores i hores emplenat formularis, estadístiques i papers sovint incomprensibles. Però aquest és un altre tema.

Tornant a la senyora Estruç, els seus problemes comencen quan en una parada li diuen que no obren fins a més tard, a l’altra que allò que vol només es pot comprar els dimecres, a la següent que el regal que demana és per a animals sense ploma, etc. Un desfici i una frustració. Finalment marxa sense regal.

El final és bonic: El sentit comú, la solidaritat i la comprensió es fan present.

Les il·lustracions ,algunes a doble pàgina i d’altres més menudes amb enquadres com de còmic acompanyades d’un text, breu, ben visible.

Hi ha molts animals, tots ells coneguts pels infants, que són una delícia visual. També les fruites, verdures, una parada de llibres!, gelats, formatges, flors, etc. que conformen un esclat de colors i conviden a anomenar i recordar tot allò que coneixem.

L’argument està ben pensant, directe a l’estructura que ha de tenir un relat per a les primeres edats: Personatges amb els quals et pots identificar, un petit conflicte, la recerca d’una solució, repeticions, i un final feliç. Penseu en el clàssic “De què fa gust la lluna?” i ho entendreu.

Un llibre per mirar i remirar. A cada relectura trobareu detalls que us han passat desapercebuts (seguiu la mosca!).

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: L’Estruç al mercat
Autora: Cristina Oleby
Il·lustradora: Paula Bossio
Traductora: Maria-Arboç Terrades
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 34
Barcelona, 2026

by

«Pluto Rocket arriba a la ciutat», una extraterrestre en missió secreta

Les aventures gràfiques adreçades als primers lectors tenen força èxit. Em ve al cap la sèrie de Narval i Medu. També recordo el colom que volia conduir l’autobús. Històries divertides, hilarants per moments, que conviden a gaudir de la lectura.

En aquesta sèrie, en el primer número titulat “Pluto Rocket arriba a la ciutat” una extraterrestre anomenada Pluto Rocket es troba a un colom (Pep Colom) amant de les bromes, positiu, elegant i bon coneixedor del barri on ha aterrat la Pluto.

Quan es presenten, en Pep Colom s’ofereix a mostrar-li a la Pluto Rocket -està en missió secreta- com és la vida en el nostre planeta. Es fan amics de seguida, i el colom també acabarà aprenent alguna cosa. Aquesta és la gràcia de tenir amics, no?

El llibre està dividit en tres capítols (M’esclata el cervell, Mengem-nos un taco! i Missió secreta) amb unes imatges cridaneres però no carregades, i un text amb lletra de mida prou gran i adequada pels nens que comencen a llegir.

Lectura recomanada per al cicle inicial. Els farà riure molt, segur.

LES DADES:
Títol: Pluto Rocket arriba a la ciutat
Autor: Paul Gilligan
Il·lustrador: Paul Gilligan
Traductora: Bel Olid
Editorial: Andana
Pàgines: 88
Picassent, 2023

by

«Llupet», una història de supervivència i amistat

Bookolia és una editorial independent especialitzada en llibre il·lustrat. Tenen la seu a Madrid i, crec, forma part d’allò que anomenem “de garatge”, petites editorials que publiquen pocs llibres cada any, però molt cuidats.

En aquest blog n’hem parlat de tant en tant. Editorials com Akiara, Takatuka, BiraBiro, el Roure de Can Roca i altres que editen bons llibres però costa de veure’ls als aparador de les grans llibreries on acostumem a trobar llibres dels grans segells editorial. És el mercat.

Sortosament, tenim les llibreries de barri especialitzades en literatura infant i juvenil, i també disposem per estaral dia dels blogs, els pòdcasts i altres eines que formen part d’una altra mirada menys comercial.

«Llupet» té un subtítol curiós que diu: Basat en una més que probable història real.

Amb aquest títol ja ens apunta que ens anem a viure un relat que ens situa al Pleistocè i que va de llops. No estranya que predomini el color blanc de la neu. Un color que ens transmet sensació de fred. Si li ajuntem les peripècies d’un petit llobató que neix el novè d’un ventrada i no li serà fàcil créixer perquè la mare només té vuit mamelles, ja tenim la pista per albirar per on transcorre l’aventura.

El relat narra com la bandada, en plena glaciació, ha d’emprendre un viatge a la recerca de menjar, però el petit llobató no resisteix el ritme dels seus germans i queda perdut. Camina com pot i cau en un forat on possiblement trobarà el seu final. Tindrà sort i aquí començarà la segona part d’una història que ens portarà fins als nostres dies.

Un llibre cuitat, amb il·lustracions amb diferents plans que ajuden a trobar el ritme que requereix aquesta aventura. També hi ha algunes onomatopeies, línies cinètiques i un text breu que apunta alguns detalls que convé seguir.

Una àlbum il·lustrat bonic, amb un personatge, Llupet, que ens atrapa des de la primera pàgina.
Lectura recomanada per a cicle infantil i inicial.

Un bon llibre per a ser narrat a l’aula o la biblioteca escolar.

LES DADES:
Títol: Llupet. Basat en una més que probable història real
Autora: Sara Fernández
Il·lustradora: Sara Fernández

Traductora: Joana Morales
Editorial: Bookolia
Pàgines: 48
Madrid, 2025

by

A la llum de la «LLUNA»

Si algú es dedica a buscar llibres per a infants que continguin la paraula «Lluna» a la coberta, probablement la cerca serà interminable. Fins i tot, pot acabar “llunàtic” (és broma).

Un dels últims que he llegit amb el títol “LLuna” m’ha semblat enginyós, com una mena de joc entre l’autor i el lector.

En format reduït (16 x 16 cm.), en cartoné i fulls arrodonits, ideal per a infants més menuts que el puguin llegir acompanyats de l’adult.

A la coberta, ja ho veieu, un gat i un gos (bé, els infants diuen que és un llop la primera vegada que el veuen) que seran el protagonistes del relat perquè hi viuen junts en una casa. Tenen un problema: a casa seva no hi ha llum i al vespre no poden llegir. A partir d’aquí se les empescaran per trobar la solució.

La gràcia és que a cada pàgina doble trobem a l’esquerra una frase i a la dreta una imatge que complementa el relat.

Per exemple:
Si a l’esquerra llegim que “van pujar a una”, a la dreta hi ha dibuixada una escala. I així successivament.

No cal dir que al final trobaran la llum que els cal per llegir un llibre que porta per títol, precisament, «Lluna».

Un llibre-endevinalla que agradarà als infants que comencen a tocar llibres.

És el primer relat que llegeixo d’aquesta editorial que publica en francès, castellà i català.
Nöop és el nom curiós que té a veure amb l’origen del pares de l’editorial que són d’origen senegalès on aquesta paraula “Nöop” significa felicitat, la felicitat de transmetre boniques històries.

LES DADES:
Títol: Lluna
Autor: Christian Roux
Il·lustrador: Christian Roux
Editorial: Nöop
Pàgines: 30
Barcelona, 2025

by

«Kayabu», una història d’amistat

Les primeres paraules que llegim pertanyen al diari de l’autora quan va visitar un poble situat a la riba d’un afluent del riu Amazones. Escriu:

L’Amazònia,
allà on tothom s’amaga:
els animals s’amaguen d’altres animals,
els animals s’amaguen dels humans,
els humans s’amaguen dels animals
i de vegades fins i tot d’altres humans.

Aquest inici ens recorda com l’Amazònia està patint la desforestació que obliga els animals i les persones de la selva tropical a marxar del lloc on han viscut sempre, adaptar-se a noves formes de viure, a noves llengües, i patir la incomprensió de qui els acull.

En aquesta aventura, en Kayabu, un nen i la seva nombrosa família, arriben en canoa a un poblet apartat. Allà hi viu la Nanà, una nena que veiem mentre està pescant. En aquest lloc, a la riba del riu Urubu, la vida està ordenada segons les estacions de l’any. En l’època de pluges, el riu puja de nivell, l’aigua entra a les cases dels seus habitants i els nens han d’anar a escola amb barca.

En les imatges podem veure l’esclat de colors dels paisatges fascinant que l’autora, l’Eymard Toledo ha sabut plasmar amb uns collages fets amb elements naturals, fulles, sorra, cartró reciclat, etc.

En Kayabu i la Nanà es fan amics i el noi li explica la història de la seva família i els motius que els han obligat a abandonar la seva casa i la seva comunitat. Ens preguntem quan de temps queda per a que l’Amazones continuï amb la seva biodiversitat única, les seves llegües, els seus colors, els seus sorolls i la seva fauna.

El relat és bonic i la pròpia autora ens fa un epíleg que ens fa entenedor el perquè del final sobtat.
El que més m’ha agradat és la manera com ha construït les imatges i com aconsegueix centrar la nostra mirada en els detalls d’algunes escenes quotidianes.

Per exemple, mireu aquesta escena:

La noia està pescant i al fons veiem el poblat i els cases construïdes sobre uns pilars de troncs de fusta. Més endavant entendrem què passa quan arriba l’època de pluges i l’aigua entra fins i tot a dins les cases i han de caminar por sobre d’unes passarel·les per no mullar-se.

O aquesta altra escena de l’escola:

Veiem en Kayabu, a l’escola, assegut al costat de la Nanà. Ell té un peresós i la mestra li prohibeix que el porti. La resposta de la Nanà ens fa pensar en la discriminació de la mestra perquè argumenta que tots els altres nens han portat els seus animals a l’escola: un ocelot, una família d’armadillos o fins i tot una jararacussú, una serp molt verinosa. Però la mestra insisteix:

—Si dic que no, és que no!

Una mostra més de com en Kayabú i la seva família s’han d’adaptar a nous costums i actituds que no coneixen: l’ús de monedes per comprar productes o a dormir a l’aire lliure.

De manera inversa, ningú se n’adona de les habilitats del noi: esculpir una canoa a partir d’un tronc d’arbre, la seva facilitat per dirigir-la, saber llegir les constel·lacions del cel, etc.

Una lectura recomanada a partir de cicle inicial que ens ofereix la possibilitat de nombroses accions plàstiques com experimentar amb material reciclat o, a partir de una fotocòpia en color, cola de barra i sorra, entendre el concepte de desforestació i com els colors canvien tornant-se marrons, grisos i tristos.

LES DADES:
Títol: Kayabu. Una història de l’Amazònia
Autora: Eymard Toledo
Il·lustradora: Eymard Toledo
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 52
Barcelona, 2025

La fitxa que ha preparat l’editorial Takatuka:

by

«A, B, C i la Sra. Smith», aventures divertides, emotives i una mica esbojarrades

L’«Atrapallibres» és una de les accions més reeixides que organitza cada any l’Ibbycat. Mou milers d’infants i joves d’arreu de Catalunya que llegeixen tres llibres adequats a la seva edat.
La tria dels tres títols no és fàcil i cadascú de nosaltres en podria fer una diferent. Imagino que els especialistes que fan la selecció han de suar per acotar-la només a tres títols i deixar de banda la resta de bons relats. A la propera edició, a la franja d’edat dels 10 anys han triat aquests:

De «L’Òscar i jo» en vam parlar en aquest blog: (https://jaumecentelles.cat/2024/11/13/loscar-i-jo-una-historia-amable/)

L’«A, B, C i la Sra. Smith» és un relat molt ben tramat protagonitzat per tres germans i la seva veïna, la senyora Smith, una dona solitària, que el primer dia de desembre decideix preparar-se per fer un viatge el dia de Nadal i marxar a un lloc ben llunyà, encara per decidir, on la vida sigui com ella la recorda de quan era petita.
Llegim al primer capítol:
Aquell 1 de desembre ja va ser massa: Els narcisos van florir al matí animats pel sol de primera hora, es van pansir havent dinat a causa d’una gelada sobtada, i van sortir volant al vespre quan va passar per allà un remolí. A tot això, si li va afegir la presència d’un os blanc, que va travessar el seu jardí aixafant les flors…

Però l’arribada d’uns veïns un xic diferents ho comença a trastocar tot. La nova veïna, la doctora Green, una científica inventora de màquines per millorar el medi ambient, i els seus tres fills, que tenen noms ben fàcils de recordar (A, B i C) donaran un canvi a la vida de la Sra. Smith i es veuran embolicats en unes aventures ben divertides. El final és emotiu, tanca de manera genial el relat i ens aporta una alenada de benestar que es d’agrair i ens convida a seguir estimant la lectura.

Lectura recomanada a partir de 10 anys.
LES DADES:
Títol: A, B, C i la Sra Smith
Autora: Núria Parera
Ilustrador: Kim Amate
Editorial: Babulinka Llibres
Pàgines: 160
Barcelona, 2024