imatges

by

OFF, un llibre que ens alerta sobre els desastres nuclears

Inundacions a Venècia, contaminació a la Índia, desglaç dels pols, cimeres per pal·liar els estralls del canvi climàtic, etc. Estem arribant a un punt de no-retorn i cal posar-hi remei urgent. Una de les maneres és prendre consciència col·lectiva i en aquest sentit la literatura ajuda molt.
«Off» és un àlbum sense text en que les imatges expliquen una història relacionada amb les centrals nuclears (més de 400 al món segons la faixa que acompanya el llibre)

La protagonista és una nena abillada amb una capa amb caputxa vermella que va muntada a lloms d’un cérvol. Caminen per un lloc erm, trist, sec i solitari fins que veuen, allà lluny, una central nuclear abandonada. I entren.
La composició de les imatges, fetes amb ordinador, el tipus de paper setinat i el traç net i ben definit d’en Xavier Salomó permeten resseguir la narració perfectament, tot i que calen un parell o tres de lectures per copsar tots els detalls que s’hi amaguen.
La resolució la trobem a les pàgines centrals i estan relacionades amb la poètica de les banyes del cérvol que creixen i creixen i creixen fins a transformar el paisatge que envolta la central i emplenar-lo de vida. El cérvol perd les banyes, però li tornaran a créixer i són el senyal de l’esperança que encara ens queda.
Un bon llibre per recordar tragèdies com la de Txernòbil o Fuckushima, per citar les dues més bèsties. Nuclear?, No gràcies.
Recomanat per a infants a partir de 8 anys.

L’editorial Flamboyant ha preparat un material força útil per si volem treballar aquesta lectura amb els alumnes. Podeu descarreguar la guia AQUÍ

LES DADES:
Títol: OFF
Autor i il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 56
Barcelona, 2019

by

Un tangram? Un calidoscopi? No! Un trocoscopi

M’ha arribat un llibre ben curiós. Es diu «Trocoscópio». No té text i a cada pàgina hi ha les mateix peces geomètriques però ordenades de maneres diferents. En concret hi ha 142 peces: triangles, rectangles, cercles, semicercles, rombes, etc. i de molts colors que en combinar-se o superposar-se formen nous colors i noves formes.


A la primera pàgina, les 142 peces estan totes a la banda esquerra, formant una ciutat i a mesura que anem passant pàgines, com en un joc, veiem com van canviant de posició i les que estan mirant cap a una banda, ara miren cap a l’altra, les que estaven al damunt ara són a baix, tot molt esbojarrat.


Si ens aturem només en les imatges de l’esquerra el que estem veient és una mena de deconstrucció, de desaparició el paisatge. Si ens fixem en les pàgines de la dreta, el que veiem és com es va conformant una espècie de selva amb animals salvatges.


Trocoscópio es una mena de calidoscopi però més evolucionat.
És interessant comprovar com, a més del joc, l’àlbum té un missatge ocult que es fa evident només que rasquem una mica.
Un llibre per treballar la geometria, els colors i les seves combinacions, que recorda les propostes de l’Imapla.

Trobareu una pila de propostes didàctiques si entreu AQUÍ

LES DADES:
Títol: Trocoscópio
Autor: Bernardo Carvalho
Editorial: Planeta Tangerina
Carcavelos (Portugal), 2010

by

Escriure sense por. Instruccions per a escriptors valents

Aconseguir que els infants escriguin bé requereix hores de pràctica i inversió d’energies, sí!, però els esforços paguen la pena i els resultats són positius perquè sovint es descobreixen les fortaleses i els talents ocults que tenen els nois i noies. També fa veure les deficiències que tenim com a mestres, genera més preguntes que respostes i ens porta a un camí —màgic, sens dubte— sense retorn on alguns dels nostres hàbits queden sacsejats, definitivament.
Escriure és difícil i complex: Per aconseguir que els textos que es construeixen siguin reeixits, al crear un ambient que ajudi els alumnes a exposar els seus pensaments, emocions i opinions pròpies i que permeti que ells mateixos es facin les preguntes —els dubtes ortogràfics, per exemple— i avancin sense deturar-se, impulsant les idees que flueixen.
L’escriptura ajuda els alumnes a pensar com explicar determinada història, quines paraules usar, quines són les més adients i com s’escriuen, quina estratègia és la millor i com sortir-se’n quan es queden en blanc.
L’escriptura ens porta directament a la lectura. Com apunta en Víctor Moreno, els nois i joves que són escriptors habituals són també lectors, sempre. A l’inrevés, això no passa: els nens i joves lectors no són necessàriament escriptors.
Aquest mes de febrer encetem una nova sèrie d’articles que venen a ocupar l’espai que durant vuit anys s’ha anomenat «viure la lectura» i que ara passa a anomenar-se «viure l’escriptura».
La idea és oferir pistes i pràctiques que ens reconcilien amb l’escriptura perquè tots els infants tenen coses a dir i només cal trobar les paraules oportunes perquè la por al que pensin els altres, la por a equivocar-se i els dubtes, s’esvaeixin. Exposarem idees que ajudin a trobar el plaer d’escriure en llibertat i ho acompanyarem de textos literaris que proposen idees genials que poden servir de model i referència.
En el primer article expliquem una pràctica d’escriptura en la que relacionem el quadre realista de Hooper «Four lane road» amb un d’en Dalí «La persistència de la memòria» i mostrem com les obres d’art serveixen de rampa d’enlairament al fet creatiu.
El podeu llegir a la revista GUIX número 452 del mes de febrer de 2019. També en castellà a AULA.

by

Cosimo (El baró rampant d’Italo Calvino, recreat per Roger Olmos)

El curs passat, vaig compartir algunes tardes amb pares i mares dels alumnes de els escoles que participen del programa Lecxit de la Fundació Bofill. Recordo que en una de reunions, a l’escola Mediterrània, una mare va explicar que la seva filla de vuit anys estava llegint El baró rampant. Ho vaig guardar al pensament com a exemple del que diem de vegades (aquesta lectura és per a tal edat o per a tal altra) i com ens equivoquem perquè els nens són tan diferents entre ells i els seus interessos tan variats que convé ser curosos amb determinades afirmacions.
Fa uns dies, els Reis de l’Orient em van regalar, precisament, una versió extraordinària de El baró rampant. Es titula Cosimo, com el protagonista de la novel·la i l’ha il·lustrat en Roger Olmos (de qui ja vam parlar en aquest blog el 2013: AQUÍ.)

Aquest és un llibre de només il·lustracions inspirat en la novel·la d’Italo Calvino, el protagonista del qual és el baró Cosimo Piovasco de Rondò i fa un seguiment de la narració d’en Calvino reinterpretant-la a través de les imatges. Veiem com en Cosimo, per exemple, en algunes imatge està tan mimetitzat amb els arbres que fins i tot les seves mans i cames són branques i arrels.
El llibre, de 76 pàgines, no té text i si no coneixes la història vas perdut, lògicament.
Comença amb la presentació de la família d’en Cosimo: el pare, la mare, el germà, la germana. Són quatre imatges impactants que donen pas a la narració i veiem el motiu pel qual el noi s’enfila dalt d’un arbre del jardí que envolta la casa amb la intenció de no baixar mai més.

A partir d’aquest moment, la vida de Cosimo passa entre els arbres al jardí de la casa i els boscos dels voltants, dedicat a la caça i llibres. Hi ha també uns episodis d’amor i sobretot el contacte amb en Gian dei Brughi, el lladregot que serà reformat gràcies a la lectura malgrat que el seu final esdevindrà tràgic.
Si heu llegit o recordeu la novel·la gaudireu amb el món que ens presenta en Roger -és magnífic el retrat de l’advocat afeccionat a l’apicultura, per exemple.

Amb aquestes il·lustracions oníriques i animades, en Roger Olmos ens guia a través de la novel·la de Calvino sense necessitat d’una sola paraula, deixant que les imatges parlin. Ens porta a un univers visual en què dominen el verd brillant dels arbres i un cert barroquisme mesclat amb imatges surrealistes.

Diu en Roger: “M’agradaria que hi haguessin més Cosimo al món, capaços de ser fidels a les seves decisions. He tornat a la meva infantesa, quan jugava a escalar arbres, fent i imaginant cases penjades a l’aire entre les branques. La seva vida és com un joc etern que desafia la gravetat i les lleis del món adult i, com tothom, també he pensat en el que m’hagués passat si tingués la mateixa força i determinació. M’he posat a la pell d’en Cosimo i he pujat amb ell a les branques i he mirat cap avall. He pogut veure com tot és diferent des de la seva perspectiva. I he rigut amb ell”

 

Títol: Cosimo
Autor: Roger Olmos
Editorial: Logos Edizioni
Pàgines: 76
Edat de lectura: Joves.
Mòdena (Itàlia) 2016

El booktràiler:

by

Txa-txa-txaaan! El Capità Calçotets al cinema

La sèrie sobre «El Capità Calçotets» són uns llibres entretinguts i divertits que també contenen missatges positius. Els nois i noies de 7, 8 i 9 anys els llegeixen amb especial admiració i el Capità Calçotets ja és un clàssic. Tan és així que aquests dies s’ha estrenat al cinema una pel·lícula sobre aquest director d’escola que, de tan en tant, txa-txa-txaaan!, esdevé el superheroi capaç de resoldre qualsevol cas… bé, és un dir!
En Jordi Brunet, el rapadet amb corbata, i l’Oriol Xuriguera, el de la samarreta i cap d’escarola, són un parell de nois que es diverteixen fent bromes pesades i sobretot creant els seus propis còmics. Un dels personatges que han ideat serà el més gran superheroi en la història de la seva escola primària: El Capità Calçotets! Però aquest superheroi té una personalitat que ni ell mateix coneix perquè és el director de l’escola, el senyor Grabulós.
Com qui no vol la cosa, les aventures del Capità Calçotets ja han vist més de deu llibres des de la publicació del primer, allà pels volts del 2001, amb títols tan espatarrants com «El capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants», «El Capità Calçotets i la saga flairosa del cavaller Aixellapudenta», «El Capità Calçotets i la terrible trama del professor Tirapets» o «El Capità Calçotets i el combat cruent amb l’hominoide mucoide: La nit de les mil burilles», entre d’altres.
L’autor Dav Pilkey explica que quan ell era estudiant va dibuixar uns còmics molt semblants als que en Jordi Brunet i l’Oriol Xuriguera vénen a la primera aventura quan, aprofitant un descuit, entren a la sala de fotocopiar de l’escola i fan còpies dels tebeo per repartir-los entre els companys de classe. Diu en Pilkey:
—Quan vaig començar a fer llibres per a nens, el meu objectiu era fer un llibre sobre el Capità Calçotets, algun dia. Vaig escriure diverses versions d’aquesta història, incloent un còmic de 48 pàgines, però cada editor que el va veure el va rebutjar. Quan el llibre va ser finalment acceptat, va ser com si un somni es fes realitat.
I és que moltes de les aventis de «Les aventures del Capità Calçotets» li van passar a la seva infància: les bromes, els còmics, fins i tot la tècnica d’animació «Cine-a-mà» que es va repetint en diferents pàgines.
Diu en Pilkey que quan era petit tenia dislèxia i per això en la creació dels llibres el seu objectiu era que els llibres estiguessin fets de capítols curts i que s’assemblessin als llibres d’imatges; per això a cada pàgina veiem més il·lustracions que paraules.


Si encara no heu entrat en el món del Capità Calçotets, ara és un bon moment, aprofitant l’estrena de la pel·liculassa.

 

by

Lectures recomanades per al cicle infantil. Nadal 2016

Els llibres són el millor regal de Reis i per això cada any elaborem un tríptic on assenyalem algunes de les novetats que més ens han agradat. De tota manera, la millor recomanació és que us passeu un matí o una tarda per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa.
En els propers dies farem quatre entrades en aquest blog i a cadascuna recomanarem deu lectures per a un cicle educatiu determinat. Amb la darrera, lliurarem el tríptic sencer. Comencem pel cicle infantil.

entrega-especialEntrega especial
Philip C. Stead. Océano

La Sandi és una nena que vol enviar a la seva tia àvia un elefant perquè se senti menys sola. El problema és la mida de l’animal. Primer va a una estafeta de correus però és tan gran la quantitat de segells que necessita que prefereix provar altres alternatives. Una amiga li deixa una avioneta però en ple vol es queda sense combustible, encara sort que cauen a un riu on un cocodril els porta fins a la via del tren on la Sandi s’uneix a uns micos bandits per després seguir el viatge en una furgoneta de venda de gelats…
Una història tendra i molt divertida, amb final sorprenent.

portada arbol.inddL’arbre de l’escola
Antonio Sandoval. Kalandraka

La importància de l’educació ambiental, el contacte directe dels alumnes amb la naturalesa i la col·laboració hi són presents en aquesta història d’estructura circular que narra la relació entre un nen i un arbre petit que va creixent gràcies a l’afecte d’ell i dels altres companys que segueixen el seu exemple.

helenaLa capsa de l’Helena
Antonio Ventura. Tramuntana

Helena sap coses que els adults no entenen, i s’enfada especialment quan no escolten les seves fascinants històries, com la d’aquella casa que va quedar buida al final del carrer i que està poblada d’estranys personatges.
Una deliciosa reivindicació de la fantasia i la sensibilitat infantil amb unes precioses il·lustracions que combinen imatges reals amb dibuixos a tinta i carbó.

el-llop-no-ens-mossegara-picarona-510x521El llop no ens mossegarà!
Emily Gravett. Picarona

Una recreació del conte dels tres porquets i el llop però capgirant la història. Les il·lustracions d’Emily Gravett, com sempre, ens encanten.

 

disputaLa disputa
Édouard Manceau. Cruïlla

Dos conills i dues motos expliquen una història tan antiga com el món:
L’encontre dels dos conills, la conversa, la reciprocitat, l’intercanvi educat, la invitació a passejar junts, la cursa, la soledat, la reconciliació, etc.
Un conte amb un mínim text i que s’explica pàgina a pàgina amb la presència dels personatges i dels colors. Un conill per pàgina, un vermell i una moto verda. Minimalisme.

bona-nitBona nit a tothom
Chris Haughton. Milrazones

Tots els animals del bosc donen per finalitzada la jornada, excepte una óssa petita que sembla conservar tota la seva energia. Intenta afegir adeptes a la diversió, però davant els successius badalls dels seus amics, a poc a poc s’adona que realment només li queda una opció: dormir!
El component visual és clau. El cansament va creixent progressivament: comencen a badallar els ratolins, els segueixen les llebres i junts semblen contagiar als cérvols. Fins i tot la mare óssa decideix anar-se’n al llit!
Les primeres pàgines s’han retallat perquè la grandària guardi relació amb la mida dels animals.
Les guardes són una aportació extra al llibre. En totes dues es pot contemplar el sistema solar.

Mai facis pessigolles al tigretigre
Pamela Butcharta. Libros del Zorro rojo

Quan ets una nena inquieta, curiosa, dinàmica, vital, o sigui, d’allò que els grans en diuen «hiperactiva», hi ha ordres impossibles de complir, per exemple: «Mai facis pessigolles a un tigre.» Animals, humor i acció, en un conte sobre una nena elèctrica a qui no podrem deixar de seguir a través de la seqüència de les pàgines, fins a la sorpresa final.

barretHem trobat un barret
Jon Klassen. Milrazones

Dues tortugues es troben un barret. Els agradaria quedar-se’l a totes dues, però només hi ha un barret. Els seus ulls ho diuen tot…
En Klassen imprimeix a aquesta història un tractament de novel.la gràfica, dividint-la en tres parts amb títols diferents, que es corresponen amb l’estructura clàssica d’exposició, nus i desenllaç.

 

Si us plau, Senyor Pandapanda
Steve Antony. Nubeocho

El Panda pregunta a diversos animals si els hi ve de gust menjar-se un dònut.
Tots contesten que SÍ! però sense dir SISPLAU o GRÀCIES. Es mereixen el dònut?
Un conte sobre l’educació de demanar les coses ben demanades

armandoArmando
Fernando Pérez Hernando. Takatuka

El pare d’Armando és un enamorat del futbol i avui li ha fet un regal molt especial: la seva primera pilota de futbol! Per fi podrà compartir amb ell la seva gran passió ensenyant-li a jugar a futbol. Però Armando no mostra el mateix entusiasme que el pare per aquest esport ni sembla que ho porti en el gens, però s’ho farà venir bé per incorporar la pilota als seus jocs.

by

Katsumi Komagata, l’il·lustrador del mes (novembre 2016)

L’ikomagatal·lustrador que recomanem aquest mes és un artista total. Els seus llibres costen de trobar perquè són cars i encara cap editorial s’ha arriscat a invertir els seus diners en aquestes obres meravelloses que se centren en aspectes bàsics de l’aprenentatge com són el plaer de les paraules, les imatges i els jocs. A les biblioteques públiques, crec que estan exclosos de préstec.
Les companyes bibliotecàries, algunes mestres i jo mateix hem pogut comprovar l’èxit de les propostes d’en Komagata i els tallers que hem fet a partir dels seus llibres, especialment els de la sèrie Little Eyes, sempre han resultat exitosos.

Els seus llibres els recomano per a les primeres edats, també, perquè són una porta d’accés a l’art i a la imaginació. Potser ara que s’acosta una època de pensar en regals, aquesta proposta us pugui convèncer.

komagata4

Qui és Katsumi Komagata? Un artista gràfic japonès que, procedent del món del disseny i de la moda, va descobrir la literatura infantil i juvenil a través de l’univers d’en Bruno Munari, l’italià que va revolucionar la manera d’explicar els contes i del qual podem gaudir el brutal I prelibri. Komagata, quan va nèixer la seva filla, va fer una sèrie de targetes que van ser l’origen de la seva obra Little Eyes. Paral·lelament va crear la seva pròpia agència One Stroke, amb la qual ha editat fins a 25 títols que són tot un referent en el que coneixem com a llibre-objecte.
Al seu últim llibre, Little Tree (el petit arbre) Komagata fa un homenatge a la natura: un arbre creix des del plec de les pàgines. Al principi es veu un brot, una senzilla piràmide, i a mesura que anem passant pàgines veiem com va creixent primer el tronc i després les branques que es van cobrint de fulles de forma gradual. El contrast entre els colors brillants de les fulles i la doble pàgina és espectacular, pel joc d’ombres que es crea.

Aquest conte ens ensenya a percebre el món de manera diferent, a aturar el temps i a respirar per mirar amb els ulls i amb el cos.

komagata2A little eyes, una sèrie de llibres en els que l’estructura normal del que entenem com a llibre es trenca, no anem passant pàgines sinó que anem desplegant les cartolinetes com si fossin mapes per descobrir el que s’hi amaga, les formes, els colors, les relacions, els vincles, les imatges que es relacionen, etc.
Jugant amb les superfícies de les pàgines, els talls, els contrastos de colors, en Komagata dóna força al seu treball, i ens convida a somiar i imaginar. Imprescindible.komagata5

Komagata té molts llibres preciosos. No us passo llistat perquè, ja ho hem comentat, a casa nostra només es poden comprar en algunes llibreries especialitzades. N’he vist a Laie i potser a Abracadabra, Casa Anita o Al·lots prèvia comanda us en poden aconseguir.
Una altra opció és contactar directament on-line a Les trois Ourses, l’editorial francesa.

A la revista Babar li van fer una entrevista que val molt la pena: http://revistababar.com/wp/entrevista-a-katsumi-komagata/

by

Exposició: Els papers d’Astèrix

expasterixEls amants de les aventures d’Astèrix i Obèlix tenim una cita a la biblioteca Ignasi Iglesias- Can Fabra perquè del 28 d’abril al 25 de juny es podrà veure l’exposició “Els papers d’Astèrix. Astèrix en 36 imatges de l’àlbum 36: El papir del Cèsar”.

Es tracta d’una mostra que ressegueix el procés creatiu d’un àlbum a partir de l’últim títol, alhora que convida els lectors a recrear personatges i pàgines dels altres llibres de la col·lecció.

El proper dijous 28 d’abril, a les 19h, s’inaugura l’exposició amb visita comentada de Joaquim Noguero (comissari de l’exposició) però a partir d’avui ja hi ha algunes activitats relacionades. En concret, les següents:

Dimarts 26 d’abril: Taller Recreem els personatges d’Àsterix , per als alumnes de 3r A de primària de l’Escola Eulàlia Bota de Sant Andreu, amb el dibuixant Pedro Rodríguez.
Dimarts 26 d’abril, a les 18 h. : Taller Muntem una pàgina d’Astèrix , amb el dibuixant Manel Fontdevila. Públic juvenil i adult. Cal inscripció prèvia. Sala d’exposicions.
Dimecres 27 d’abril: Taller Recreem els personatges d’Àsterix, per als alumnes de 3r B de primària de l’Escola Eulàlia Bota de Sant Andreu, amb el dibuixant Òscar Julve.
Dijous 28 d’abril, a les 17.30 h: Taller familiar Àsterix et dóna ales! No tenim poció màgica, però podràs ser un gal si véns a la biblioteca a fer-te el casc amb ales de l’Àsterix. Sala infantil.

Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra
Segre, 24-32
Tel 93 360 05 50
b.barcelona.ii@diba.cat
http://www.barcelona.cat/bibcanfabra

obelix