Txa-txa-txaaan! El Capità Calçotets al cinema

La sèrie sobre «El Capità Calçotets» són uns llibres entretinguts i divertits que també contenen missatges positius. Els nois i noies de 7, 8 i 9 anys els llegeixen amb especial admiració i el Capità Calçotets ja és un clàssic. Tan és així que aquests dies s’ha estrenat al cinema una pel·lícula sobre aquest director d’escola que, de tan en tant, txa-txa-txaaan!, esdevé el superheroi capaç de resoldre qualsevol cas… bé, és un dir!
En Jordi Brunet, el rapadet amb corbata, i l’Oriol Xuriguera, el de la samarreta i cap d’escarola, són un parell de nois que es diverteixen fent bromes pesades i sobretot creant els seus propis còmics. Un dels personatges que han ideat serà el més gran superheroi en la història de la seva escola primària: El Capità Calçotets! Però aquest superheroi té una personalitat que ni ell mateix coneix perquè és el director de l’escola, el senyor Grabulós.
Com qui no vol la cosa, les aventures del Capità Calçotets ja han vist més de deu llibres des de la publicació del primer, allà pels volts del 2001, amb títols tan espatarrants com «El capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants», «El Capità Calçotets i la saga flairosa del cavaller Aixellapudenta», «El Capità Calçotets i la terrible trama del professor Tirapets» o «El Capità Calçotets i el combat cruent amb l’hominoide mucoide: La nit de les mil burilles», entre d’altres.
L’autor Dav Pilkey explica que quan ell era estudiant va dibuixar uns còmics molt semblants als que en Jordi Brunet i l’Oriol Xuriguera vénen a la primera aventura quan, aprofitant un descuit, entren a la sala de fotocopiar de l’escola i fan còpies dels tebeo per repartir-los entre els companys de classe. Diu en Pilkey:
—Quan vaig començar a fer llibres per a nens, el meu objectiu era fer un llibre sobre el Capità Calçotets, algun dia. Vaig escriure diverses versions d’aquesta història, incloent un còmic de 48 pàgines, però cada editor que el va veure el va rebutjar. Quan el llibre va ser finalment acceptat, va ser com si un somni es fes realitat.
I és que moltes de les aventis de «Les aventures del Capità Calçotets» li van passar a la seva infància: les bromes, els còmics, fins i tot la tècnica d’animació «Cine-a-mà» que es va repetint en diferents pàgines.
Diu en Pilkey que quan era petit tenia dislèxia i per això en la creació dels llibres el seu objectiu era que els llibres estiguessin fets de capítols curts i que s’assemblessin als llibres d’imatges; per això a cada pàgina veiem més il·lustracions que paraules.


Si encara no heu entrat en el món del Capità Calçotets, ara és un bon moment, aprofitant l’estrena de la pel·liculassa.

 

Anuncis

Connexions, d’Elizabeth Stewart

connexions-portadaUs presento el llibre Connexions, una lectura que m’ha creat certa incomoditat però que, alhora, considero necessària perquè ens remou la consciència i ens fa pensar en l’ús que en fem dels telèfons mòbils, de la tecnologia en general.

El llibre pivota al voltant del coltan, un mineral rar que s’utilitza en la fabricació de telèfons mòbils i ordinadors, i ho fa seguint la vida de tres noies adolescents que, en certa manera, estan “connectades”.

Una és la Sylvie que va fugir de la República Democràtica del Congo després que el seu pare va ser assassinat durant el conflicte pel control del coltan. Ara viu en un camp de refugiats, un lloc deplorable, on ha de cuidar dels seus germans. Amb quinze anys ha de fer de mare d’en Pascal de nou anys i de la Lucie de sis. Té un altre germà de catorze , l’Olivier, però a aquest ja no el pot controlar i desapareix durant dies i dies fora del camp de refugiats de Tanzània on viuen, fent encàrrecs per a un perdonavides que s’està enriquint al mercat negre de l’or blau, com anomenen al coltan.

Si heu llegit alguna cosa sobre la situació a la República Democràtica del Congo, ja sabreu  que no hi ha infraestructures socials i els líders polítics no són gaire honestos, per dir-ho suaument. Segurament haureu sentit a parlar dels nens de la guerra, dels assassinats i violacions constants, etc.

portada-usa

Uns altres capítols ens presenten la Laiping, una noia que treballa en una fàbrica xinesa, soldant components per als telèfons mòbils, amb les mans plenes de butllofes. Després de deixar el seu petit poble buscant la seva fortuna, s’adona que la fàbrica i les condicions de treball inhumanes l’estan aixafant: passa hores i més hores muntant telèfons mòbils, dormint poc i malament en un lloc, on fins i tot hi ha xarxes a les façanes per evitar els suïcidis. En algun moment la noia intentarà rebel·lar-se però veurà el que passa amb els que s’atreveixen a qüestionar les polítiques de l’empresa electrònica.

Elizabeth Stewart

La tercera noia és la Fiona, una noia canadenca, de Vancouver, de família benestant que un dia, sense pensar-s’ho gaire, envia una autofoto (selfie, en diuen ara) comprometedora, pujada de to, a un amic i això li crea molt de neguit per si la imatge s’escampa per les xarxes socials.

L’he llegit amb un cert aclaparament. Quan el text s’acosta al drama de les noies l’he trobat ben escrit, molt encertat però, en canvi, en algun moment, m’ha sobrat un cert didactisme.
Una història sobre la supervivència… molt en la línia de les denúncies d’en Jordi Évole. Molt recomanable.

El llibre l’ha editat Cruïla i està adreçat a joves a partir de quinze anys.

El booktrailer, a continuació:

El conte del llop carregat de mocs

coberta llopHe llegit aquest conte escrit per l’Eva Mor amb il·lustracions de la Violeta Crespo “Viuleta”.
M’ha vingut al cap una reflexió que em faig sovint quan remeno els llibres infantils que es publiquen a França i on la figura del llop és molt apreciada (estimada o temuda, vés a saber!) pel infants i on podem trobar centenars de versions dels clàssics i recreacions amb aquests personatges. Recordeu per exemple la sèrie d’en Mario Ramos, la d’en Geoffroy de Pennart o la d’Orianne Lallemand, per citar-ne tres de les més conegudes.

Le_loup_de_Mario_Ramos

Mario Ramos

Geoffroy de Pennart

Aquest “llop carregat de mocs” segueix amb la mateixa idea de presentar-nos el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:

El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…

La tipologia del text està pensada per ser llegida en parella i per això recomanen aquesta lectura per als infants de cicle inicial que poden llegir amb els seus padrins de lectura o amb els seus pares. Una part està en lletra d’impremta i una part en lletra lligada (fàcil!).

llop2Es tracta d’una història amb moltes picades d’ullet a la nostra realitat com quan el llop crea un grup de Whatsapp o quan dissenya el primer llop-robot amb comandament a distància, per exemple.

dracAquest és el segon llibre de la col·lecció. El primer va ser La llegenda del drac que dormia i roncava.

Les dades:
El conte del llop carregat de mocs
Autora: Eva Mor
Il·lustracions de “Viuleta”.
Editorial Cruïlla
Col·lecció: Contes per fer la mona, núm. 2
Març 2016
32 pàgines.
7,50 €

 

En Pep va a l’escola (novetat editorial)

Pep-250x250Un dels llibres més estimats per la canalleta d’entre un any i dos és “En Pep”, un conte d’un pollet que s’explica encadenant les diferents parts del seu cos fins a arribar a la sorpresa final.
L’editorial Cruïlla, a més, va tenir l’encert d’acompanyar el llibre amb un peluix del pollet que és una delícia.

DSC03208
Ara, després de molt de temps esperant acaba de sortir una altra història del pollet: En Pep va a l’escola. L’autor i l’il·lustrador són els mateixos, naturalment:
Autor: Nick Denchfield
Il·lustrador: Ant Parker

en pep va a l'escola
En aquesta nova aventura ens situem al primer dia d’escola i veiem al pollet mandrós i tot el que li passa abans no arriba a l’escola. Com en el primer conte, aquest també és un pop-up, fet amb solapes prou resistents i un desplegable final.
Podeu veure un booktrailer de l’edició castellana (SM) a continuació.

Concurs de microrelats “No em ratllis”

imatge-concurs-500x186Ja hi ha guanyadors del segon concurs de microrelats No em ratllis convocat arran de la publicació de la novel·la de microrelats amb el mateix títol de l’autora Flàvia Company.
FLAVIAEl concurs, adreçat a alumnes de primer i segon cicle d’ESO i de Batxillerat, instava els participants a presentar relats breus de 200 paraules d’extensió amb el títol “No em ratllis” i la condició que la frase, en sentit literal, aparegués també en el text. A més, les bases de participació establien que tots els textos anessin signats amb pseudònim i que la participació es vehiculés en nom de l’aula amb la finalitat d’afavorir la implicació dels professors i de tota la classe en el procés de creació i redacció.

Al web d’edicions Cruïlla podem llegir que Flàvia Company ha estat l’encarregada d’escollir els guanyadors entre tots els microrelats presentats a concurs que han estat un total de 802 alumnes d’escoles i instituts de Catalunya, Mallorca i València.
Els premiats han estat:
En la categoria d’alumnes de 1r i 2n d’ESO, la guanyadora ha estat la Maria Rubio, alumna de l’escola San Francisco, de Barcelona.
2) En la categoria d’alumnes de 3r i 4t d’ESO, la guanyadora ha estat la Núria Estil·les, alumna del centre Cor de Maria, de Valls (Tarragona).
3) En la categoria d’alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, la guanyadora ha estat la Mayya Izmaylova, alumna del centre La Mar de Frau, de Cambrils (Tarragona).
Les tres noies van rebre un e-reader com a premi individual i es va obsequiar als centres amb un lot de llibres.
Podeu llegir els relats clicant AQUÍ
La notícia la va recollir la BTV al programa Àrtic i vaig tenir el plaer de ser-ne un dels convidats.

btv
Ho podeu seguir al vídeo següent a partir del minut dos aproximadament.

Clica l’enllaç:

http://play.barcelonatv2.webtv.flumotion.com/play/player?playerId=8&podId=40096