Us presento el llibre Connexions, una lectura que m’ha creat certa incomoditat però que, alhora, considero necessària perquè ens remou la consciència i ens fa pensar en l’ús que en fem dels telèfons mòbils, de la tecnologia en general.

El llibre pivota al voltant del coltan, un mineral rar que s’utilitza en la fabricació de telèfons mòbils i ordinadors, i ho fa seguint la vida de tres noies adolescents que, en certa manera, estan “connectades”.

Una és la Sylvie que va fugir de la República Democràtica del Congo després que el seu pare va ser assassinat durant el conflicte pel control del coltan. Ara viu en un camp de refugiats, un lloc deplorable, on ha de cuidar dels seus germans. Amb quinze anys ha de fer de mare d’en Pascal de nou anys i de la Lucie de sis. Té un altre germà de catorze , l’Olivier, però a aquest ja no el pot controlar i desapareix durant dies i dies fora del camp de refugiats de Tanzània on viuen, fent encàrrecs per a un perdonavides que s’està enriquint al mercat negre de l’or blau, com anomenen al coltan.

Si heu llegit alguna cosa sobre la situació a la República Democràtica del Congo, ja sabreu  que no hi ha infraestructures socials i els líders polítics no són gaire honestos, per dir-ho suaument. Segurament haureu sentit a parlar dels nens de la guerra, dels assassinats i violacions constants, etc.

Uns altres capítols ens presenten la Laiping, una noia que treballa en una fàbrica xinesa, soldant components per als telèfons mòbils, amb les mans plenes de butllofes. Després de deixar el seu petit poble buscant la seva fortuna, s’adona que la fàbrica i les condicions de treball inhumanes l’estan aixafant: passa hores i més hores muntant telèfons mòbils, dormint poc i malament en un lloc, on fins i tot hi ha xarxes a les façanes per evitar els suïcidis. En algun moment la noia intentarà rebel·lar-se però veurà el que passa amb els que s’atreveixen a qüestionar les polítiques de l’empresa electrònica.

Elizabeth Stewart

La tercera noia és la Fiona, una noia canadenca, de Vancouver, de família benestant que un dia, sense pensar-s’ho gaire, envia una autofoto (selfie, en diuen ara) comprometedora, pujada de to, a un amic i això li crea molt de neguit per si la imatge s’escampa per les xarxes socials.

L’he llegit amb un cert aclaparament. Quan el text s’acosta al drama de les noies l’he trobat ben escrit, molt encertat però, en canvi, en algun moment, m’ha sobrat un cert didactisme.
Una història sobre la supervivència… molt en la línia de les denúncies d’en Jordi Évole. Molt recomanable.

El llibre l’ha editat Cruïla i està adreçat a joves a partir de quinze anys.

El booktrailer, a continuació: